diumenge, 21 de desembre del 2008

Hivern

  1. A casa del vinater, bona tardor i mal hivern
  2. A l'estiu bon cuinat i a l'hivern bon estofat
  3. A l'estiu i a l'hivern, tota cuca perd son govern
  4. A l'estiu, les tercianes no fan tocar les campanes, les de tardor ja són pitjors i les d'hivern no les cura ni el Pare etern
  5. A l'estiu, per l'ombra, i, a l'hivern, pel sol
  6. A l'estiu, tavernera, a l'hivern, fornera
  7. A l'estiu, tota cuca viu; i a l'hivern, perd son govern
  8. A l'hivern escudella i vi calent
  9. A l'hivern farinetes per esmorzar, i per dinar sopes bullides
  10. A l'hivern fornera, a l'estiu tavernera
  11. A l'hivern neblina, la neu per la veïna
  12. A l'hivern per la moquina i a l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador
  13. A l'hivern per la moquina i a l'estiu per la calor, sempre és bo un mocador
  14. A l'hivern, boirina (o neblina) i la neu per veïna
  15. A l'hivern, bona sopa i vi calent
  16. A l'hivern, bona taula i vi calent
  17. A l'hivern, cal tenir proveït el graner i el llenyer
  18. A l'hivern, dia i solet; lluna i nit, quan no fa fred
  19. A l'hivern, el millor amic és la carbassa de vi
  20. A l'hivern, el millor amic és un bon abric
  21. A l'hivern, forner i a l'estiu, taverner
  22. A l'hivern, més val colrar que matinejar
  23. A l'hivern, no hi ha ase bo ni carro dolent
  24. A l'hivern, un bon amic, sens dubte, és l'abric
  25. A la darreria de març, l'hivern és llarg
  26. A la plana de Vic, nou mesos d'hivern i tres d'infern
  27. A la Pobla de Segur, l'hivern llarg i l'estiu curt
  28. A la vora del riu, no faces niu, ni en hivern ni en estiu
  29. A on els frares han fet niu, vés en hivern i en estiu
  30. A on has passat l'estiu, passa l'hivern
  31. Abril acabat, hivern passat
  32. Abril finat, hivern acabat (o passat)
  33. Aigua d'estiu, xerriu-xerriu; aigua d'hivern, aigua d'infern
  34. Aigua d'hivern, aigua d'infern
  35. Al cor de l'hivern
  36. Al qui en hivern d'estiu va, no li preguntes com li va
  37. Alegria de Portvendres, alegria dels hiverns; a l'estiu cap alegria, perquè falten bastiments
  38. Amb vi ranci i pa calent fa de bon passar l'hivern
  39. Amistat de gendre, sol d'hivern
  40. Amor de gendre, sol d'hivern que tan prompte ix com s'amague
  41. Arri, a filar per l'hivern
  42. Atansa't Quaresma, aparta't hivern
  43. Bon batre, mal hivern
  44. Bon punt Sant Andreu (de la Castanya), si no fos a l'estiu la boira i a l'hivern la neu
  45. Bon temps del febrer, cua d'hivern al darrera
  46. Bonança d'hivern i paraula de senyor, qui se'n fia no està bo
  47. Calor d'hivern, foc de la llar
  48. Candelera clara, hivern hi ha encara
  49. Candelera rasa, l'hivern no es mou de casa
  50. Casal obrat a l'hivern, és etern
  51. Coixesa de gos, llàgrimes de dona i sol d'hivern, tot plegat, res
  52. Còlics d'hivern i refredats d'estiu, no els aguanta home viu
  53. Còlics d'hivern, refredats d'estiu i febres de primavera, la mort darrera
  54. Com el badall d'en Feliu, que va obrir la boca a l'hivern i la va tancar a l'estiu
  55. Com el Teixidor de Vilet, que a l'estiu magre i a l'hivern sec
  56. Com hi ha Quaresma hi ha hivern
  57. Com la pipada d'en Catiu, que es va començar a l'hivern i es va acabar a l'estiu
  58. Començament de maig l'hivern fa revifar
  59. D'estiu ni d'hivern, mai se'n queda cap al cel
  60. D'estiu porten capa, que d'hivern no ho vol dir
  61. De l'estiuet de Sant Martí, a l'hivernet de Sant Mamet, mig any complet
  62. De l'hivernet de Sant Mamet a l'estiuet de Sant Martí, mig any curt hi comptí
  63. De Nadal un mes abans i un mes després hivern és
  64. De sabaters, a l'estiu n'hi ha menys i a l'hivern n'hi ha més
  65. De sabaters, pocs a l'estiu i molts a l'hivern
  66. De Sant Tomàs a Sant Pancràs dura l'hivernàs. El comença Sant Tomàs i l'acaba Sant Pancràs
  67. De Tots Sants a Nadal, l'hivern cabal; de Nadal enllà, comença a baixar
  68. De Tots Sants a Nadal, l'hivern formal
  69. Del maig a la meitat, l'hivern acabat
  70. Del sol de l'hivern i dels núvols de l'estiu, enganyats eixiu
  71. Des que Nadal no és passat, l'hivern no és començat
  72. Després de l'hivern ve l'estiu, i s'aprenen les coses segons qui les diu
  73. Eixam migrat, si passa l'hivern, por pel maig
  74. El bon sastre, a l'hivern, vetlla fins a la queda
  75. El calendari d'en Lluquet, a l'estiu calor i a l'hivern fred
  76. El cavall d'en Bilert, a l'estiu magre, a l'hivern sec
  77. El dia de la Candelera, l'hivern enrera; però si no ha nevat i vol nevar, l'hivern encara ha de començar
  78. El dia de sant Martí l'hivern ve de camí; si el fan deturar, per sant Climent arribarà, i si troba molta neu, arribarà per sant Andreu
  79. El foc a l'hivern és el millor aliment
  80. El foc, a l'hivern, és mig aliment
  81. El forner i el ferrer, mal estiu i bon hivern té
  82. El maig a la meitat, l'hivern és acabat
  83. El mal hivern de la primavera en fa govern
  84. El novembre està entre l'estiu i l'hivern
  85. El sol d'hivern es lleva tard i va a dormir aviat
  86. El sol, a l'hivern emmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
  87. El vell festejador de l'hivern és una flor
  88. Els divendres d'hivern sempre són o molt bons o molt dolents
  89. Els que ho saben entendre bé, fan de pastor a l'hivern i a l'estiu de porquer
  90. Els Reis clars i assolellats, tenim dos hiverns assegurats
  91. En arribar l'octubre, l'hivern i l'estiu s'esgarrapen
  92. En hivern, amb bon o mal temps, agafa la manta si en tens
  93. En hivern, bona sopa i vi calent
  94. En hivern, tot perd son govern
  95. En l'estiu deu treballar qui en l'hivern se'n vol posar
  96. En l'hivern per la moquita, i en l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador
  97. Entre Sant Jordi i Sant Marc un dia d'hivern hi cap
  98. Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l'hivern de veritat
  99. Ésser com el toixó de Vilert: a l'hivern magre i a l'estiu sec
  100. Ésser un torero d'hivern
  101. Estar a l'hivern de la vida
  102. Estem a l'hivern, estem a l'estiu, pren-te les paraules segons qui les diu
  103. Estiu calorós, hivern rigurós
  104. Estiu de calor, hivern de fredor
  105. Estiu ventós, hivern rigorós
  106. Fadrinets que aneu a fora, no deixeu el mocador: a l'hivern per la moquilla, a l'estiu per la calor
  107. Fang a l'hivern i pols a l'estiu, tot el camp reviu
  108. Fins al dia de Nadal no és hivern formal
  109. Fins al dotze de maig l'hivern no diu: «me'n vaig»
  110. Fins el dia de Nadal no és hivern formal
  111. Fins Nadal calces no cal; passat Nadal l'hivern se'n va
  112. Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis l'hivern per acabat
  113. Fins que Nadal no ha passat, l'hivern no ha arribat
  114. Fred amunt, fred avall, l'hivern ha arribat
  115. Fred d'hivern i calor d'estiu, la salut reviu
  116. Fred d'hivern, estiu d'infern
  117. Fredeluga primerenca, llarga hivernada assegurada
  118. Garbí d'hivern, dimonis a l'infern
  119. Garbinada d'hivern, dia d'infern
  120. Garbinada d'hivern, tions d'infern
  121. Gat d'hivern i gos d'estiu pots llençar-los al riu
  122. Gregal a l'hivern, diables a l'infern
  123. Hivern bo, estiu lleig
  124. Hivern de gelades, collita assegurada
  125. Hivern de gelades, molt gra i poca palla
  126. Hivern de molt fred, estiu de molta calor
  127. Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada
  128. Hivern dolç, estiu plujós
  129. Hivern fangós, juny granellós
  130. Hivern fred, estiu calent
  131. Hivern fred, primavera regalada
  132. Hivern gelat, estiu de blat
  133. Hivern gelat, fruita a grapats
  134. Hivern gelat, graner colmat
  135. Hivern gelat, poca palla i molt blat
  136. Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
  137. Hivern per la Concepció? Ja en tindrem dos
  138. Hivern plujós, estiu abundós
  139. Hivern plujós, estiu calorós
  140. Hivern plujós, estiu perillós
  141. Hivern plujós, estiu ventós
  142. Hivern plujós, pagès joiós
  143. Hivern que molt gela, bona collita de fruita espera
  144. Hivern rigorós, primavera de gos
  145. Hivern solejat, estiu ventejat
  146. Hivern solellat, estiu molt granat
  147. Hivern solellat, estiu ventejat
  148. Infant i pasta a l'hivern es glacen
  149. L'abric per l'hivern i la dona tot l'any
  150. L'Advent, el temps de vent, i el Nadal, temps hivernal
  151. L'aigua d'estiu xarriu xarriu, aigua d'hivern aigua d'infern
  152. L'endemà de Sant Llorenç comença l'hivern
  153. L'entrada de l'hivern
  154. L'hivern arribat, el blat arrelat
  155. L'hivern bon temps per al ferrer, per al vidrier i per al forner
  156. L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc (o les juga)
  157. L'hivern el cel enrojolat i l'estiu encigronat, pluja aviat
  158. L'hivern és bo per fer foc i cendra
  159. L'hivern no és bastard, si no el fa aviat el farà tard
  160. L'hivern no ha acabat fins que l'Abril ha finat
  161. L'hivern no se'l mengen els llops
  162. L'hivern porta l'enterrament
  163. L'hivern sempre arriba, si no d'hora, més tard
  164. L'hivern té mal govern
  165. L'hivern verdader, de l'agost el primer
  166. L'hivern vertader, pels Reis el fred primer
  167. L'hivern, bon temps pel ferrer, pel vidrier i pel forner
  168. L'hivern, bon temps per al ferrer, per al vidrier i per al forner
  169. L'hivern, com l'estiu, les rentadores van al riu
  170. L'hivern, el cel enrojolat, i l'estiu, encigronat, pluja aviat
  171. L'hivern, enrajolat i l'estiu, empedrat
  172. L'hivern, no se'l mengen els llops
  173. L'hivernada verdadera, per Sant Bartomeu l'aigua primera
  174. L'hiverner hiverna, a l'hivern, en un hivernacle per hivernar
  175. L’ovella, el porc i la vaca (o la cabra), a l'hivern fes-los dormir a la palla
  176. La Candelera la neu espera; si ja ha nevat, l'hivern ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
  177. La dona de govern compre a l'estiu per a l'hivern
  178. La dona del vinater té bona tardor i mal hivern
  179. La dona del xirimier d'estiu balla i d'hivern badalla
  180. La meua Maria Rita sempre porta mocador: en l'hivern per la moquita, i en l'estiu per la calor
  181. La tardor és la primavera de l'hivern
  182. La tardor i l'hivern, per als vells temps d'infern
  183. Les sopes i el sol a l'hivern donen consol
  184. Llamps d'hivern, dimonis de l'infern
  185. Llaura a l'hivern encara que sigui a l'infern
  186. Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern
  187. Lleida, la terra ferma que gaudeix de nou mesos d'hivern i tres d'infern
  188. Llenç casolà, llenç etern; fresc a l'estiu i calent a l'hivern
  189. Llevant d'hivern, volta a ponent
  190. Llevant. llevantó, a l'hivern, dolent, i a l'estiu, pitjor
  191. Maig arribat, hivern acabat
  192. Maig mig passat, hivern ja ben acabat
  193. Mal hivern, primavera d'infern
  194. Marinada d'hivern, dia d'infern
  195. Massa trons a l'hivern, freds tardans
  196. Més llarg que una nit d'hivern
  197. Més trist que l'hivern
  198. Mestral i tramuntana d'hivern, treuen els diables de l'infern
  199. Mestral i tramuntana en ésser a l'hivern treuen els diables de l'infern
  200. Migjorn a l'hivern, purna d'infern
  201. Migjorn d'hivern, dia d'infern
  202. Migjorn d'hivern, dimonis de l'infern. Vent de migjorn, pluja de jorn
  203. Migjorn d'hivern, pluja d'infern
  204. Moltes dones, per vestir modern, empenyen a l'estiu el vestit de l'hivern
  205. Nadal duu l'hivern dins una panera; si no la duu al davant, la porta al darrera
  206. Ni a l'hivern deixis la capa ni a l'estiu la carabassa
  207. Ni a l'hivern ni a l'estiu, no et posis sota el cel viu
  208. Ni d'hivern ni d'estiu, no et posis sota el cel viu
  209. Ni estiu sense roba, ni hivern sense bóta
  210. Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa
  211. Nit clara d'hivern, l'endemà dia d'infern
  212. No creguis en hivern seré ni en estiu núvol
  213. No digues hivern acabat, si sant Jordi no ha passat
  214. No donis l'hivern acabat, que l'abril no hagi passat
  215. No donis l'hivern per escapat, si Sant Isidre encara no ha arribat
  216. No donis l'hivern per passat fins que l'abril no s'ha acabat
  217. No et fiïs d'hivern seré ni d'estiu ennuvolat
  218. No et fiïs del cant de la griva ni a l'hivern ni a l'estiu, sinó a la primavera, que ella vol fer el
  219. No poden haver dos hiverns en un estiu
  220. No t'agrade el cant del griu, ni a l'hivern ni a l'estiu
  221. Nou d'hivern i tres d'infern
  222. Novembre acabat, hivern començat
  223. Octubre bromós, hivern ruïnós
  224. Octubre tronat, hivern nevat
  225. Oli, sal i pa calent, fa de bon passar l'hivern
  226. Oli, sal i pa calent, ja pot fer fred a l'hivern
  227. On has passat l'estiu, passa l'hivern
  228. Oreneta arribada, hivernada acabada
  229. Orenetes per santa Madrona, l'hivern és fora
  230. Orenetes tardanes, hi ha hivern per setmanes
  231. Oronells tardans, hivernàs tardà; oronells primerencs, l'estiu ja ve
  232. Paraules d'estiu, segons qui les diu; paraules d'hivern, segons qui les sent
  233. Paret que es fa a l'hivern durarà el món etern
  234. Pel mes d'agost, l'hivern s'acost
  235. Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé
  236. Pels volts de Nadal fa l'hivern natural
  237. Per a l'hivern guarda't la capa, per a l'estiu la carabassa
  238. Per l'hivern, bona sopa i vi calent
  239. Per l'octubre el bestiar de llana es vesteix d'hivern
  240. Per la Candelera hivern endavant o hivern endarrera
  241. Per Nadal i Sant Tomàs, comença l'hivernàs
  242. Per sant Antoni, a l'hivern li talle els peus lo dimoni
  243. Per Sant Gil, l'hivern ja és aquí
  244. Per sant Martí l'hivern és al camí
  245. Per sant Martí l'hivern va de camí; si el voleu deturar, per sant Climent arribarà, i, per molt que el detureu, per sant Andreu el tindreu
  246. Per Sant Martí l'hivern va de camí; si s'entretén, arriba per Sant Climent; però encara que faci tard, per Sant Andreu ja ha arribat
  247. Per sant Martí l'hivern va de camí; si s'entretén, arriba per sant Climent; però, encara que faci ta
  248. Per Sant Martí, ja tenim l'hivern aquí
  249. Per Sant Nicolau, plou, si a Déu plau, i per Nadal fred hivernal
  250. Per Sant Pau, l'hivern se'n va o s'hi jau
  251. Per sant Tomàs comença l'hivernàs
  252. Per sant Tomàs comença l'hivernàs, una setmana al davant, una setmana al detràs
  253. Per Sant Vicenç l'hivern cada dia perd una dent
  254. Per Sant Vicenç l'hivern perd les dents
  255. Per Santa Àgueda l'hivern s'enfada
  256. Període d'hivern, temps de pa sec i pocs rals al calaixet
  257. Pescador de nansa, tot l'hivern a casa
  258. Plora o no plora (la Candelera), l'hivern és fora
  259. Plorar o no plorar (la Candelera), quaranta dies d'hivern hi ha
  260. Plourà o no plourà (per la Candelera) l'hivern s'acabarà
  261. Plourà o no plourà (per la Candelera), l'hivern s'ha de passar
  262. Pluges d'hivern, venen de l'infern
  263. Pluja d'hivern, dia d'infern
  264. Pluja en hivern, dia d'infern
  265. Porc matat, hivern solucionat
  266. Primer dia d'agost, primer dia d'hivern
  267. Quan acaba el novembre, l'hivern entra
  268. Quan arriba el roquerol, l'hivern al sòl
  269. Quan canta el gripau, hivern adéu-siau
  270. Quan el Març se'n va a meditar, l'hivern s'ha d'acabar
  271. Quan el mussol canta en gener, un altre hivern ve
  272. Quan l'octubre és acabat, tots els ocells d'hivern ja són arribats
  273. Quan l'octubre va a la fi, tots els ocells de l'hivern ja són aquí
  274. Quan l'oreneta no ve pel març, l'hivern és llarg
  275. Quan la Candelera no plora, l'hivern no és ni dintre ni fora
  276. Quan la Candelera plora, l'hivern és fora
  277. Quan la Candelera plora, l'hivern ja és fora, i si no plora, ni dins ni fora
  278. Quan la Candelera riu, l'hivern reviu
  279. Quan la Quaresma plora, l'hivern ja és fora
  280. Quan Nadal cau en diumenge, l'hivern menja
  281. Quan Nadal tomba en diumenge, l'hivern menja
  282. Quan trona entre les dues Mares de Déu del gener, l'hivern dura 40 dies més
  283. Quan trona per la Candelera, quaranta dies més d'hivern
  284. Quan ve l'hivern per Sant Martí, fa fred caní
  285. Qui a l'estiu de la seva joventut dropeja, a l'hivern de la seva vida famoleja
  286. Qui a l'estiu ombreja, a l'hivern famoleja
  287. Qui a l'hivern sembra un gra a l'estiu bé menjarà
  288. Qui a l'hivern té prou roba, a l'estiu en té de sobra
  289. Qui d'estiu se passeja, d'hivern bastoneja
  290. Qui ha llogat l'hivern a l'Aran mai l'ha perdut
  291. Qui ho vol fer bé, a l'hivern de pastor i a l'estiu de porquer
  292. Qui menja pa i crema llenya, l'hivern empenya
  293. Qui no fa la feina a l'estiu, a l'hivern dejuna
  294. Qui no llaura a l'hivern, a l'estiu se'n ressent
  295. Qui no té feina a l'estiu, a l'hivern dejuna
  296. Qui no té ovelles a l'hivern, ni garbes a l'estiu, amb gran descans viu
  297. Qui no treballa la terra a l'hivern, a l'estiu passa la mà per la paret
  298. Qui per Sant Joan va d'hivern i per Nadal va d'estiu, la ventura no li riu
  299. Qui s'afanya en l'estiu, posa en l'hivern
  300. Qui té bona pastera, l'hivern no l'espaterra
  301. Renego de la bèstia que a l'hivern dorm a la sesta
  302. S'estén més un manteu que la boira d'hivern
  303. Sabater malfeiner, l'hivern malament i l'estiu també
  304. Sabater que no pica a l'estiu i sastre que no cus a l'hivern, que el diable se'ls endugui a l'infern
  305. Sabater que pica a l'estiu i sastre que no cus a l'hivern, el dimoni se'ls duga a l'infern
  306. Sant Blai nevat, hivern acabat
  307. Sant Climent porta l'hivern
  308. Sant Gil porta l'hivern lligat amb un fil
  309. Sant Pau de gener, hivern endavant o hivern endarrer
  310. Sant Pau obre l'hivern o el tanca amb clau
  311. Sant Simó i Sant Judes, hivern a la vista
  312. Sant Vicenç xalest acaba l'hivern prest
  313. Semblar l'ambaixador de l'hivern
  314. Ser sa caguera d'en Titiu, que se'n va anar a l'hivern i va tornar a l'estiu
  315. Si a l'hivern ha de gelar, ni al començar ni a l'acabar
  316. Si a l'hivern trona, anyada bona
  317. Si bona pastera has trobat no te'n moquis que l'hivern no sigui passat
  318. Si d'hivern trona, l'anyada és bona
  319. Si el mussol canta pel gener un altre hivern que ve
  320. Si entre la Candelària i la Mare de Déu de març trona, quaranta dies més d'hivern
  321. Si l'hivern és molt regat, ven-te l'oli i guarda el blat
  322. Si l'hivern és plujós, a l'estiu collita d'abundors
  323. Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja
  324. Si l'hivern trona, l'anyada serà bona
  325. Si la Candelària plora l'hivern està fora, i si no plora, ni dins ni fora
  326. Si la Candelària plora, de l'hivern ja estem fora; si la Candelària riu, entorna-te'n al niu; però t
  327. Si la Candelera neva o vol nevar, l'hivern per començar
  328. Si la Candelera no plora l'hivern espera. Plorar o no plorar quaranta dies d'hivern hi haurà
  329. Si la Candelera plora l'hivern és fora
  330. Si la Candelera plora l'hivern és fora. Si la Candelera riu l'hivern és viu, però tant si plora com si deixa de plorar, la meitat de l'hivern encara s'ha de passar
  331. Si la Candelera plora l'hivern ja és fora; si la Candelera riu l'hivern és viu. Però tant si plora com si no plora l'hivern ja és fora
  332. Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, ni hivern ni estiu
  333. Si la Candelera plora, el fred ja és fora; plourà o no plourà, l'hivern s'acabarà
  334. Si la Candelera plora, l'hivern és fora i si riu, l'hivern és viu
  335. Si la Candelera plora, l'hivern és fora, i si riu, torna-te'n al niu
  336. Si la Candelera plora, l'hivern és fora, però si neva per Sant Blai no acaba mai
  337. Si la Candelera plora, l'hivern és fora. Si la Candelera riu, l'hivern és viu. Tant si plora com si riu, l'hivern és ben viu
  338. Si la Candelera plora, l'hivern és fora; però si fa vent, tres mesos més d'hivern
  339. Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu
  340. Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern és viu; però tant si plora com si deixa de plorar, la meitat de l'hivern encara s'ha de passar
  341. Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern és viu; tant si plora com si no plora, l'hivern és fora
  342. Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern reviu
  343. Si la Candelera riu, l'hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l'abril
  344. Si la Candelera riu, l'hivern és viu; si la Candelera plora, l'hivern és fora
  345. Si la Candelera riu, ni hivern, ni estiu
  346. Si neva entre la Candelera i la Mare de Déu, quaranta dies més d'hivern
  347. Si neva per sant Andreu, tot l'hivern neu
  348. Si per la Candelera no plou ni fa vent, l'hivern revén
  349. Si per la Candelera plou i no gela, l'hivern és fora
  350. Si per Sant Blai glaça, trenta dies més l'hivern s'allarga
  351. Si per Santa Àgata plou, hi ha quaranta dies més d'hivern; i si hi ha boira, pedregarà
  352. Si per Santa Agnès plou, hi haurà quaranta dies més d'hivern; si hi ha boira, hi haurà pedregada
  353. Si plou entre les dues Mares de Déu, hi ha quaranta dies més d'hivern
  354. Si plou pel juliol, hivern de neus
  355. Si plou per sant Pau, hivern, adéu-siau, i si fa sol ve un hivern tou
  356. Si Sant Jordi no ha passat, l'hivern encara no s'ha acabat
  357. Si sant Vicenç duu bon temps, l'hivern s'acabarà prest
  358. Si Sant Vicenç va xalest, l'hivern s'acabarà prest
  359. Si trona a l'hivern, prepara pa per vuit dies
  360. Si trona entre la Candelera i la Mare de Déu de març, s'allarga quaranta dies l'hivern
  361. Si trona entre la mare de Déu de la Candelera i la de març, hi ha quaranta dies més d'hivern
  362. Si trona entre les dues Mares de Déu, hivern de reïra de Déu
  363. Si trona per la Candelera s'allarga quaranta dies l'hivern
  364. Si trona per la Mare de Déu de Març, s'allarga l'hivernàs
  365. Si vols salut plena, dorm a l'hivern de cara i a l'estiu d'esquena
  366. Si vols tenir salut plena dorm a l'hivern de cara i a l'estiu d'esquena
  367. Sogra i nora, sol d'hivern que no calente
  368. Sol d'hivern és emmadrat, es lleva tard però s'acotxa aviat
  369. Sol d'hivern i amor de gendre, un cop de perna
  370. Sol d'hivern ix tard i es pon prompte
  371. Sortint de l'hivern entrem a l'estiu: preneu les paraules segons qui les diu
  372. Suplicant a la Candelera o deixant de suplicar, tres mesos d'hivern ens queden per passar
  373. Tant a l'estiu com a l'hivern és més bon jugador el qui guanya que el qui perd
  374. Tant a l'estiu com a l'hivern, vora del foc s'està calent
  375. Tant a l'hivern com a l'estiu, has d'entendre qui les diu
  376. Tant a l'hivern com a l'estiu, la bugadera a rentar al riu
  377. Tant d'hivern com d'estiu, si podeu dormir, dormiu
  378. Tant si plora com si no plora l'hivern ja és fora
  379. Tant si plora, com si no plora, per la Candelera l'hivern és fora
  380. Tardor amb serenera, hivern amb ventera
  381. Tardor i hivern, per al vell, temps d'infern
  382. Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern serè
  383. Tords a la darreria de març, l'hivern és llarg
  384. Tota ovella ben llanada, de l'hivern està guardada
  385. Tramuntana d'estiu i migjorn d'hivern, omple el rebost; tramuntana d'hivern i migjorn d'estiu, no faltaran plors
  386. Tramuntana, peix d'hivern
  387. Tres coses són en què hom no es pot fiar: en cul d'infant petit, en serè d'hivern i en falsa fembra
  388. Trist com un dia d'hivern
  389. Tronada entre la Puríssima i la Candelera, cinquanta dies més d'hivern
  390. Trons en s'hivern, pa per vuit dies
  391. Trons i llamps a l'hivern, diables a l'infern
  392. Un mes abans i un mes després de Nadal, l'hivern cabal
  393. Una faixa a l'hivern, és de bon govern
  394. Vell amb amor, hivern en flor
  395. Vent de garbí d'hivern, boca d'infern
  396. Vent terral que omple el barral, bo per a l'hivern, i per a l'estiu, mal
  397. Vic, nou mesos d'hivern i tres mesos d'infern
  398. Vora de convent i riu, no hi vagis a fer ton niu, ni a l'hivern ni a l'estiu
  399. Xaloc és calent; llebeig, més; tramuntana, pluja; seca, el terral, i a l'hivern i primavera gela el mestral

dilluns, 1 de desembre del 2008

Mestral

  1. Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral
  2. Boires per Nadal, migjorn o mestral
  3. Ciutadella és capital i a Maó fan sa justícia; per 'xò tenen sa malícia tots es des cap de mestral
  4. Dejorn es colga el mestral cansat de fer mal, però no pot dormir i es lleva de matí
  5. Déu ens guard de tot mal i de ratxa de mestral
  6. El mestral dorm a casa seva
  7. El mestral dorm a casa seva, però s'aixeca de matí
  8. El mestral en el cel no deixa arrel
  9. El mestral entra per la porta i ix pel fumeral
  10. El mestral és sa granera des cel
  11. El mestral no acaba el jornal
  12. El mestral no acaba mai el jornal
  13. El vent mestral a posta de sol ha acabat el jornal
  14. El xaloc, del mestral és advocat
  15. Entre Tots Sants i Nadal, ni boires ni mestral
  16. Es xaloc emprenya es mestral
  17. Fa més renou que el mestral
  18. Llebeig tardà, mestral matiner
  19. Llevant, grec i tramuntana, mestral, ponent i llebeig, en el migjorn aigua veig veïnat del xaloc, Joana
  20. Llevant, xaloc i nigjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet aquí els vuit vents del món
  21. Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són
  22. Marinada tardana, mestral de durada
  23. Mestral amb núvols, o llevant amb clar, si no te la fet la farà
  24. Mestral corrent de garbí, plega veles i vés a dormir
  25. Mestral i tramuntana d'hivern, treuen els diables de l'infern
  26. Mestral, peix de tall
  27. Mestral, vent reial
  28. Migjorn a la posta, mestral a la porta
  29. Migjorn a la posta, mestral que s'acosta
  30. No et fiïs de mestral en núvol ni de llevant en clar
  31. Nuvolets pel tosal señalen el mestral
  32. Per l'Advent, llevant o ponent, i per Nadal, migjorn i mestral
  33. Quan el mestral bufa fred, vara la barca i el barquet
  34. Quan el mestral es lleva en dilluns, dura tes dies o un; quan es lleva en dijous, en dura tres o nou
  35. Quan es sol es pon, es mestral se'n va a ca seva
  36. Quan la gavina fa el cargol, mestral mou (o remou)
  37. Quan mestral es lleva en dilluns, dura ters dies o un, i quan es lleva en dijous, en dura tres o nou
  38. Si el mestral bufa fred vara el bastiment i espera abrigadet
  39. Si el mestral fa ploure no et cansis d'oure
  40. Si el mestral treu el queixal, embruta els baixos i neteja els alts
  41. Si en vent al mestral ploure sens, agarra't bé la gorra, que vindrà més
  42. Tramuntana morta, ponent (o mestral) a sa porta
  43. Un bon mariner deixa que es molí romangui en es mestral
  44. Vent de mar que gela, mestral que desgela
  45. Vent de mar que gela, mestral que desgela i dona que parla llatí no fan bona fi
  46. Vent mestral no acaba el jornal
  47. Vent mestral, entra per la porta i surt pel fumeral
  48. Vent mestral, ni peix ni pardal
  49. Vent mestral, peix de tall
  50. Vent mestral, vent d'empenta
  51. Vent mestral, vent de tall
  52. Vent que gela, mestral que desgela i dona que parli llatí no fan bona fi
  53. Ventada de mestral si veus núvols vermells per llevant

dimecres, 26 de novembre del 2008

Xaloc

  1. Ah, gener, gener, no m'has mort cap ovella ni esqueller! La llum pegava a xaloc i el migjorn qui tronava i el llebeig que n'estava a punt de toc i retoc i la tramuntana hi dava aigua amb un carbassot
  2. Amb vent xaloc es coloms volen avall
  3. Boires pel xaloc, prepara llenya per el foc
  4. De xaloc, ni molt ni poc
  5. Dia de xaloc, mar molta i peix poc
  6. El gregal i el xaloc porten fred i porten foc
  7. El llevant no és xaloc
  8. El vent de xaloc fa teure el ventre de lloc
  9. El xaloc, del mestral és advocat
  10. Es vent xaloc treu es ventre de lloc
  11. Es xaloc emprenya es mestral
  12. La tardor, temps de xaloc
  13. Llevant i xaloc, tres dies ho troben (o són, o és) poc
  14. Llevant, grec i tramuntana, mestral, ponent i llebeig, en el migjorn aigua veig veïnat del xaloc, Joana
  15. Llevant, xaloc i gregal, tamuntana i migjorn, ponent, llebeig i mestral, vet aquí els vuit vents del món
  16. Mai no s'ha vist un xaloc que mal no faci
  17. Piu, xaliu, xaloc, qui està bé no es moc
  18. Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot
  19. Quan bufa el xaloc diu el pescador: «de casa no em moc»
  20. Quan el xaloc vetlla tota la nit, l'endemà provences
  21. Vent de xaloc, vent avorrit, a la mar barques i a la terra humit
  22. Vent xaloc (o xaloc), molta mar i peix poc
  23. Vent xaloc (o xaloc), molta mar i peix poc; per la mar no és bo, i per al camp tampoc
  24. Vent xaloc, molta mar i peix poc
  25. Vent xaloc, molta mar i peix poc; per a la mar no és bo, i per al camp tampoc
  26. Vent xaloc, vent avorrit, a la mar basques i a la terra humit
  27. Xalic, xaloc, estic bé i no em moc
  28. Xaloc (o vent xaloc), per la mar no és bo, i per al camp tampoc
  29. Xaloc és calent; llebeig més; tramuntana, pluja; seca el terral i a l'hivern i primavera gela el mestral
  30. Xaloc i migjorn, la fi del món
  31. Xaloc per les coves, garbí a arroves
  32. Xaloc, mar ni molt ni poc
  33. Xaloc, molta mar i peix ben poc
  34. Xaloc, ni en la mar ni al camp tampoc
  35. Xaloc, ni molt ni poc
  36. Xaloc, per a la mar no és bo, i per al camp tampoc
  37. Xaloc, promet molt i dóna poc
  38. Xaloc, tanca la porta i encén el foc
  39. Xaloc, tres dies ho troba poc
  40. Xaloc, vent de fora i aigua prop

dilluns, 17 de novembre del 2008

Llebeig

  1. Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral
  2. De llebeig, aigua no en veig
  3. Del llebeig, aigua veig
  4. El llebeig és l'alcavot de la tramuntana
  5. El llebeig és l'escombra del cel
  6. El llebeig la mou i el llevant la plou
  7. El llebeig les mou i el llevant les plou
  8. El llebeig no falla mai
  9. El llebeig porta la gerra al cul
  10. Es llebeig és home d'es capvespre
  11. Es llebeig és s'alcavot de sa tramuntana
  12. Es llebeig és sa clau d'es temps
  13. «Llebeig, aigua veig», deia un terrassà mirant a sa mar
  14. Llebeig al matí, mal dia tindrem huí
  15. Llebeig al tardí, gregal al matí; gregal al tardí, llebeig al matí
  16. Llebeig brut i tramuntana neta, prest tindrem aigüeta
  17. Llebeig d'hivern, dimonis d'infern
  18. Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern
  19. Llebeig no té abric i home pobre no té amic
  20. Llebeig per sopar, aigua per esmorzar
  21. Llebeig per sopar, aigua per esmorzar; llebeig per esmorzar, aigua per sopar
  22. Llebeig tardà, gregal matiner; i gregal tardà, llebeig matiner
  23. Llebeig tardà, mestral matiner
  24. Llebeig vesprer, llevant matiner
  25. Llebeig, aigo veig
  26. Llebeig, aigua davant
  27. Llebeig, aigua veig
  28. Llebeig, aigua veig, aigua no veig
  29. Llebeig, aigua veig; deia un terrassà mirant a sa mar
  30. Llebeig, m'alegre quan el veig
  31. Llebeig, molta aigua i poc peix
  32. Llebeig, molta mar i peix fresc
  33. Llevant grec i tramuntana, mestral, ponent i llebeig, en el migjorn, aigua veig veïnat del Xaloc, Joana
  34. Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, port i gregal, vet aquí els vuit vents del món
  35. Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, són els vuit vents que mou el món
  36. Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet aquí els vuit vents del món
  37. Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són
  38. Ni amb llevant ni amb llebeig, mariner, segur no et veig
  39. Nuvolats en creu veig, prest sortirà es llebeig
  40. Nuvolats en creu veig, sortirà es llebeig
  41. Per l'Advent, o llevant o ponent, i per Nadal, ni llebeig ni mestral
  42. Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot
  43. Quan bufa el llebeig, neu darrere veig
  44. Quan el llebeig bufa molt fort, senyal de pluja
  45. Quan el ressol és a llebeig senyala aigua
  46. Quan es llebeig carrega, prest tindrem refrega
  47. Quan es llebeig fa ull, s'aclareix s'embull
  48. Si el sol es colga net, no esperis mai llebeig
  49. Si sa tramuntana carrega, però es llebeig fa ull..., arri mul!
  50. Tramuntana morta, llebeig en porta
  51. Vent de llebeig (o llebeig), molta mar i peix fresc
  52. Vent de llebeig, aigua veig
  53. Vent de llebeig, dóna mareig
  54. Vent de llebeig, el mariner perdut el veig
  55. Vent de llebeig, molt mar i peix fresc
  56. Vent de llevant, porta l'aigua al darrera o al davant; vent de llebeig, d'aigua no en veig
  57. Vent de llevant, porta l'aigua al davant; vent de llebeig, d'aigua no en veig
  58. Vent llebeig, molta mar i peix fresc
  59. Xaloc és calent; llebeig, més; tramuntana, pluja; seca, el terral, i a l'hivern i primavera gela el mestral

dijous, 13 de novembre del 2008

Arc de Sant Martí

  1. Arc de Sant Martí a la matinada, ton capot prepara
  2. Arc de Sant Martí a la matinada, treu els bous de l'arada
  3. Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb la caputxina
  4. Arc de Sant Martí a la tarda, la pluja ja és passada
  5. Arc de Sant Martí a la vesprada, pluja a la matinada
  6. Arc de Sant Martí a migdia, pluja tot lo dia
  7. Arc de Sant Martí a ponent assenyala bon temps
  8. Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n
  9. Arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
  10. Arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
  11. Arc de Sant Martí al matí, la pluja és aquí, arc de Sant Martí a la tarda, la pluja és passada
  12. Arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí
  13. Arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi
  14. Arc de Sant Martí al tardí, bon dia l'endemà al matí
  15. Arc de Sant Martí al vespre, la pluja ja està llesta
  16. Arc de Sant Martí al vespre, para-li la testa; arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
  17. Arc de Sant Martí atura el diluvi
  18. Arc de Sant Martí cap al tard, bon temps assegurat
  19. Arc de Sant Martí doblat, bon temps assegurat
  20. Arc de Sant Martí o fa ploure o fa aclarir (o espargir)
  21. Arc de Sant Martí, es matí fa ploure i es capvespre fa aclarir
  22. L'arc de Sant Martí a llevant bon temps a l'instant; l'arc de Sant Martí a ponent, amaga la gent
  23. L'arc de Sant Martí a migdia, pluja tot el dia
  24. L'arc de Sant Martí al camp el temps d'avui farà demà
  25. L'arc de Sant Martí al matí diu al bover: -Vés a dormir
  26. L'arc de Sant Martí al matí no fa córrer el molí
  27. L'arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
  28. L'arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
  29. L'arc de Sant Martí al matí, aixeca't el caputxí
  30. L'arc de Sant Martí al matí, la pluja és ací
  31. L'arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
  32. L'arc de Sant Martí al matí, pluja al vespertí
  33. L'arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi, i de vespre, bon temps espera
  34. L'arc de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia
  35. L'arc de Sant Martí al vespre alegra el mestre
  36. L'arc de Sant Martí al vespre, fa ploure o fa aclarir
  37. L'arc de Sant Martí al vespre, la pluja està llesta
  38. L'arc de Sant Martí al vespre, obre la finestra
  39. L'arc de Sant Martí al vespre, para-lila testa
  40. L'arc de Sant Martí al vespre, pluja al matí
  41. L'arc de Sant Martí de la matinada treu el bover de la llaurada
  42. L'arc de Sant Martí fa ploure o fa aclarir
  43. L'arc de Sant Martí pel matí, pluja ací; per la vesprada, pluja passada
  44. L'arc de Sant Martí, fa ploure o fa aclarir
  45. L'arc de Sant Martí, val més veure'l al vespre que al matí
  46. Passar per davall un arc de Sant Martí és tan bo de fer com un home tornar dona
  47. Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, el pastor se'n pot anar a dormir; però quan surt al tardí, cap a pastorí
  48. Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, fins a la vesprada farà alguna ruixada
  49. Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, la pluja pel camí

dimarts, 11 de novembre del 2008

Sant Martí

  1. A cada porc li arriba el seu Sant Martí
  2. A Sant Martí, iguals el dia i la nit
  3. A Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
  4. A Sant Martí, sort que el senyor rector sabia de lletra
  5. Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l'estiuet, fam i fred
  6. Aigua de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia
  7. All, per què no ets fi? Perquè no em van sembrar per Sant Martí
  8. Arc de Sant Martí a la matinada, ton capot prepara
  9. Arc de Sant Martí a la matinada, treu els bous de l'arada
  10. Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb la caputxina
  11. Arc de Sant Martí a la tarda, la pluja ja és passada
  12. Arc de Sant Martí a la vesprada, pluja a la matinada
  13. Arc de Sant Martí a migdia, pluja tot lo dia
  14. Arc de Sant Martí a ponent assenyala bon temps
  15. Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n
  16. Arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
  17. Arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
  18. Arc de Sant Martí al matí, la pluja és aquí, arc de Sant Martí a la tarda, la pluja és passada
  19. Arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí
  20. Arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi
  21. Arc de Sant Martí al tardí, bon dia l'endemà al matí
  22. Arc de Sant Martí al vespre, la pluja ja està llesta
  23. Arc de Sant Martí al vespre, para-li la testa; arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
  24. Arc de Sant Martí atura el diluvi
  25. Arc de Sant Martí cap al tard, bon temps assegurat
  26. Arc de Sant Martí doblat, bon temps assegurat
  27. Arc de Sant Martí o fa ploure o fa aclarir (o espargir)
  28. Arc de Sant Martí, es matí fa ploure i es capvespre fa aclarir
  29. Blat de Sant Martí, blat mesquí
  30. Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal
  31. Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
  32. De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi
  33. De l'estiuet de Sant Martí, a l'hivernet de Sant Mamet, mig any complet
  34. De l'hivernet de Sant Mamet a l'estiuet de Sant Martí, mig any curt hi comptí
  35. De Sant Martí a Sant Andreu, setmanes tres; de Sant Andreu a Nadal, gairebé un mes
  36. De Tots Sants a Sant Martí, onze dies hi comptí, i de Sant Martí a Nadal un mes i mig cabal
  37. De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí
  38. De Tots Sants a Sant Martí, sembra, si vols collir
  39. Després de Sant Martí, castanyes i novell vi
  40. Després de Sant Martí, deixa l'aigua i beu el vi
  41. El vent que bufa per Sant Martí, bufa fins a la fi
  42. Fer com el cavall de Sant Martí, que va viure fins que va morir
  43. Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi; de Sant Martí enllà en beu qui n'ha
  44. L'arc de Sant Martí a llevant bon temps a l'instant; l'arc de Sant Martí a ponent, amaga la gent
  45. L'arc de Sant Martí a migdia, pluja tot el dia
  46. L'arc de Sant Martí al camp el temps d'avui farà demà
  47. L'arc de Sant Martí al matí diu al bover: -Vés a dormir
  48. L'arc de Sant Martí al matí no fa córrer el molí
  49. L'arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
  50. L'arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
  51. L'arc de Sant Martí al matí, aixeca't el caputxí
  52. L'arc de Sant Martí al matí, la pluja és ací
  53. L'arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
  54. L'arc de Sant Martí al matí, pluja al vespertí
  55. L'arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi, i de vespre, bon temps espera
  56. L'arc de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia
  57. L'arc de Sant Martí al vespre alegra el mestre
  58. L'arc de Sant Martí al vespre, fa ploure o fa aclarir
  59. L'arc de Sant Martí al vespre, la pluja està llesta
  60. L'arc de Sant Martí al vespre, obre la finestra
  61. L'arc de Sant Martí al vespre, para-lila testa
  62. L'arc de Sant Martí al vespre, pluja al matí
  63. L'arc de Sant Martí de la matinada treu el bover de la llaurada
  64. L'arc de Sant Martí fa ploure o fa aclarir
  65. L'arc de Sant Martí pel matí, pluja ací; per la vesprada, pluja passada
  66. L'arc de Sant Martí, fa ploure o fa aclarir
  67. L'arc de Sant Martí, val més veure'l al vespre que al matí
  68. L'estiuet de Sant Martí dura tres jorns i un dematí
  69. L'estiuet de Sant Martí durarà fins a la fi
  70. L'estiuet de Sant Martí els ocellets fa venir
  71. L'estiuet de Sant martí els ocells fa venir. Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
  72. L'estiuet de Sant Martí revifa els vells
  73. L'estiuet de Sant Martí, tots els ocells fa venir
  74. L'ocell que no és aquí per Sant Martí, s'ha quedat pel camí
  75. L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
  76. Mata el garrí per Sant Martí
  77. Passar per davall un arc de Sant Martí és tan bo de fer com un home tornar dona
  78. Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants
  79. Per Sant Martí beu del bon vi i deixa l'aigua per al molí
  80. Per Sant Martí destapa el vi, i per Nadal comença a tasta'l
  81. Per Sant Martí el fred és al camí
  82. Per Sant Martí el fred ja és aquí
  83. Per Sant Martí es beu el bon vi
  84. Per Sant Martí la neu al pi
  85. Per Sant Martí la neu al pi i del pi al prat tot nevat
  86. Per Sant Martí la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí
  87. Per Sant Martí la pinya cau del pi
  88. Per Sant Martí l'hivern va de camí; si el voleu deturar, per Sant Climent arribarà, i, per molt que el detureu, per Sant Andreu el tindreu
  89. Per Sant Martí mata el garrí, i per Nadal tant si està magre com si està gras
  90. Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí
  91. Per Sant Martí ni berenada ni dormir
  92. Per Sant Martí ni ferra el ferrer ni mol el molí
  93. Per Sant Martí no encenguis forn ni encenguis molí
  94. Per Sant Martí no va mola ni molí
  95. Per Sant Martí se'n va el teuladí
  96. Per Sant Martí tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
  97. Per Sant Martí, afanya't a collir
  98. Per Sant Martí, agafa la canya i a pescar s'ha dit
  99. Per Sant Martí, aixeca la bota i tasta el vi
  100. Per Sant Martí, aspira ton vi
  101. Per Sant Martí, beu del bon vi i deixa l'aigua pel molí
  102. Per Sant Martí, bótes a reomplir
  103. Per Sant Martí, castanyes i novell vi
  104. Per Sant Martí, destapa, tasta i tapa el vi
  105. Per Sant Martí, el dia és coquí
  106. Per Sant Martí, el fred ja és aquí
  107. Per Sant Martí, el porc para de grunyir
  108. Per Sant Martí, enceta la bóta del vi
  109. Per Sant Martí, la bona vella tasta el vi
  110. Per Sant Martí, la fadrina besa al fadrí, i per Santa Caterina el fadrí besa a la fadrina
  111. Per Sant Martí, la fulla cau del pi
  112. Per Sant Martí, la llebre al costat del camí
  113. Per Sant Martí, la neu a dalt del pi
  114. Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu la neu al peu, i per Nadal fins dalt del fumeral
  115. Per Sant Martí, la neu al pi; si no és al vespre, al matí
  116. Per Sant Martí, la pinya cau del pi
  117. Per Sant Martí, l'hivern va de camí, i si va retardat, per Sant Andreu ja ha arribat
  118. Per Sant Martí, l'oliva al topí, barra el teu vi i convida ton veí
  119. Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
  120. Per Sant Martí, ni berenada ni dormir
  121. Per Sant Martí, ni faves ni lli
  122. Per Sant Martí, ni ferra el ferrer ni mol el molí
  123. Per Sant Martí, s'abriga el ric i el mesquí
  124. Per Sant Martí, sembra cada dia un picotí
  125. Per Sant Martí, se'n va el teuladí
  126. Per Sant Martí, tapa les bótes i tasta ton vi
  127. Per Sant Martí, tapa ton vi
  128. Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
  129. Per Sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi
  130. Per Sant Martí, tira el blat al camp
  131. Per Sant Martí, ton most és bon vi
  132. Per Sant Martí, tots els ocells ja són aquí
  133. Per Sant Martí, ve la guatlla i el tití
  134. Per Sant Martí, xarambec i volantí
  135. Per Sant Simó, es sembra de ronyó; per Sant Martí, es sembra de mesquí
  136. Per Tots Sants el fred és al camp, per Sant Martí és al camí, per Santa Caterina és dintre la cuina
  137. Pluja per Sant Martí, no deixa ni col ni lli
  138. Portar Sant Martí al damunt
  139. Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, el pastor se'n pot anar a dormir; però quan surt al tardí, cap a pastorí
  140. Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, fins a la vesprada farà alguna ruixada
  141. Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, la pluja pel camí
  142. Sant Joan i Sant Martí, guardeu-me de verí
  143. Sant Martí escampa la farina
  144. Sant Martí i Sant Menna, dos soldats amb una pena
  145. Sant Martí va ésser lladre i després va fer de sastre
  146. Sant Martí, la flor del pi
  147. Sant Martí, torneu-me el vi
  148. Si vols all coent, sembra'l a l'advent; si el vols bo i fi, sembra'l per Sant Martí
  149. Si vols casa sense fi, talla la fusta per Sant Martí
  150. Si vols l'all ben coent, planta'l per l'Advent; si el vols ben fi, planta'l per Sant Martí; però si el vols verdader, fes-lo pel gener
  151. Tronades per Sant Martí, collites a desdir
  152. Una candela a Sant Martí i una altra al diable
  153. Vi de Sant Martí és el millor vi

Mira també

dilluns, 10 de novembre del 2008

Gregal

  1. Amb vent gregal ni peix ni pardal
  2. Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral
  3. Broma espessa a força real, tramuntana i gregal
  4. Bromes de garbí, gregaló fi
  5. El gregal i el xaloc porten fred i porten foc
  6. El gregal les mou i el llevant les plou
  7. El gregal matiner és gregal traspasser (o trepaner)
  8. En gregal, ni peix ni pardal
  9. Gregal a l'hivern, diables a l'infern
  10. Gregal a Mallorca, tramuntana a Menorca i Llevant a Eivissa
  11. Gregal fresc, gregalot frescot
  12. Gregal frescal, gregalot frescot
  13. Gregal la mou, llevant la plou
  14. Gregal mallorquí, tramuntana a Maó
  15. Gregal matiner, gregal traspasser
  16. Gregal matiner, llevant tarder
  17. Gregal per la 'matinà', calma a la 'vesprà'
  18. Gregal, aigua a la canal
  19. Gregal, mar picada i sola banyada
  20. Gregal, ni peix ni pardal
  21. Gregaló rissat demana: major, trinquet i mitjana
  22. La pluja de gregal les pedres fa ballar
  23. Les bromes corren de garbí? Gregal fi
  24. Llebeig al tardí, gregal al matí; gregal al tardí, llebeig al matí
  25. Llebeig tardà, gregal matiner; i gregal tardà, llebeig matiner
  26. Llevant, xaloc i gregal, tramuntana i migjorn, ponent llebeig i mestral, vet aquí els vuit vents del món
  27. Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, port i gregal, vet aquí els vuit vents del món
  28. Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, són els vuit vents que mou en el món
  29. Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són
  30. Llevant, xaloc i migjorn; llebeig ponent i mestral; tramuntana i gregal, vet ací els vuit vents del món
  31. No és nat ni naixerà qui gregalades per Nadal veurà
  32. No et fiïs de tramuntanes clares ni de gregals foscos
  33. Nuvolada a la posta, gregal a la porta
  34. Núvols a la posta, gregal a la porta
  35. Per Nadal no bufa el gregal
  36. Quan el gregal fa venir son és la neu que tragina
  37. Quan les boires corren de garbí, gregal fi
  38. Si és gregal i molt dura, pescada segura
  39. Tràngol de garbí, gregal fi
  40. Vent de gregal, «menos» mal
  41. Vent de gregal, mal
  42. Vent de gregal, ni peix ni pardal

dimecres, 5 de novembre del 2008

Figa

  1. A Benaguasil, figuers
  2. A bona hora plouen figues
  3. A Búger no hi ha res bo, només un tronc de figuera corvat davant i darrera, i en varen fer sant Pere
  4. A Canet, són figueters
  5. A Capellades són lladres, a la Pobla, carboners, a Vilanova, cucales, i a Igualada, figueters
  6. A Capellades tots són lladres, a la Pobla, encara més, a Vilanova, cucales, i a Igualada, figueters
  7. A Figueres fan figuerades
  8. A Figueres són pagesos
  9. A Figueres tots són lladres; a Llers, fins el pagès; a Terrades, de vegades; Sant Llorenç, els carre
  10. A Fraga, figues i dides solteres
  11. A Igualada, figueters
  12. A l'agost, figues i most
  13. A l'agost, mial, figa i most
  14. A qui no ha menjat figues de Sagaró no sap què és bo
  15. A Sagaró, figues de dol de bacó, de tot l'Empordà és la millor
  16. A Sagaró, figues en abundor
  17. A Sagaró, pa i figues i no te'n rigues
  18. A Ullastret, les figues les mengen amb pell
  19. A Vila marjant flatosos, a Riba-roja esquerrers, a Llíria culipardals i a benaguasil figuers
  20. Aigua a les figues i a les peres vi
  21. Aigua amb figues flors, gemecs i plors
  22. Aiguardent i figues seques, allioli i pa torrat, fan ballar endemoniat
  23. Això són figues d'un altre paner
  24. Al collir de les figues nos veurem
  25. Al juliol, figues i verol
  26. Al juriol, la figa al vol
  27. Al Soleràs, figueters
  28. Allioli, pa torrat i aiguardent i figues seques fan ballar endemoniat
  29. Amb caragols, figues i peres, aigua no hi begues
  30. Amb cargols, figues i naps, aigua no beguis, sinó vi, tant fins que cargols figues i naps vegis neda
  31. Amb el temps, la figa madura
  32. Amb les figues s'ha de beure vi tres vegades per trobar-hi gust
  33. Amic, una figa et vaig guardar, però com que no et vaig veure, me la vaig menjar
  34. Anar pesant figues
  35. Any de figues de flor, any de tristor
  36. Any de figues de flor, no és bo
  37. Any de figues, no te'n rigues
  38. Any de figues, poc forment
  39. Any de figues-flors, any de plors
  40. Any de figues-flors, campanes amb plors
  41. Any de figues-flors, campanes i amors
  42. Any figuer, any ploraner
  43. Aquesta figa no és per aquest paner
  44. Ara plouen figues!
  45. Ara que vénen les figues, ara t'has mort
  46. Assenta't i abastarem figues
  47. Avellanes, ametlles i figues són bones amigues
  48. Baixar de la figuera
  49. Blan com una figa
  50. Bon bac i sense figa
  51. Bona vista vejam i figues en agost
  52. Bona vista vejam, bacores per Sant Joan, carbassetes tendres i figues a l'agost
  53. Caber-n'hi més que en la figa de la Càrie
  54. Cada cosa a son temps, com les figues a l'Advent
  55. Cada cosa pel seu temps i les figues per l'agost
  56. Caiguda de figuera, la mort darrera
  57. Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi, i tant, que caragols, figues i peres vajan nedant
  58. Caure de la figuera
  59. Coixo, morroixo, cames de figuera
  60. Collir la figa (o la poma, o les magranes)
  61. Com ara plouen figues
  62. Com el cadarn d'en Ramis, que durava de figues a figues
  63. D'agost, figues menjaré
  64. D'any de figues, no te'n rigues
  65. D'any de figuesm no te'n rigues, i si en pots assecar, posa't a plorar
  66. Damunt figues, beu aigo i no te'n rigues
  67. Darrera les figues, aigua; darrera les peres, vi
  68. Darrere el rei, figues li fan
  69. Darrere, al rei li fan figa
  70. De figuera verdal, una a cada vinya en cal
  71. De Figueres a Vilabertran no hi ha pas tant, de Vilabertran a Vilatenim ja els tenim, de Vilatenim a Vila-sacra, de Vila-sacra a Castelló, ja els tenim dintre el sarró
  72. Dde Figueres a Vilabertran, no hi ha pas tant; de Vilabertran a Figueres, se'n fan passeres
  73. De Juncosa al Soleràs el temps de les figues gana no patiràs
  74. De Torms al Soleràs, en temps de les figues no hi patiràs
  75. Després de Cap d'Any, figues seques per company
  76. Després de figues-flors, el vi n'és bo
  77. Després de les figues, d'aigua no en beguis
  78. Després de Pasqua de Resurrecció, ni panses, ni figues, ni sermó
  79. Discutir per un coll de figa
  80. Dona gran, figa xicoteta
  81. Donar entenent figues per llanternes
  82. Donar figues per llanternes
  83. Dormir a la figuera
  84. Dos pardals en una figa no fan lliga
  85. El castanyer i la figuera varen deixar morir a son pare de fred
  86. El gloriós Sant Marçal està dins una garriga i no pot menjar cap figa perquè no té figueral
  87. El juliol, la figa vol
  88. El malalt era ja mig figa, mig raïm
  89. El més natural és la figa 'pal' pardal
  90. El present de les tres figues
  91. El que es guanya amb la figa, pot perdre's amb el raïm
  92. El que es perd amb la pansa és guanya amb la figa
  93. El qui menja figues en juliol, si es mor és perquè vol
  94. El temps de figues i raïms, eixampla els vestits
  95. Els pecats de la figa, Déu no els castiga
  96. En agost, figues i most
  97. En Joan Figa
  98. En temps de figues i de raïms, eixampla els vestits
  99. En temps de figues i raïms, eixampla els vestits
  100. Een temps de figues no hi ha amigues
  101. Entendre figues per llanternes
  102. Entre Culla i Benassal han plantat una figuera, enc estan les figues verdes i ja amaneixen la cistel
  103. Eres alta com un pi i grossa com una biga, i ara que no tens rossí, vas a cavall de la figa
  104. És tan cert com ara plouen figues
  105. Esperar que la figa sia madura
  106. Ésser figues d'un altre paner
  107. Ésser mitja figa, mig raïm
  108. Ésser pa i figa
  109. Ésser una figa tonta
  110. Ésser una tia figa
  111. Estar a la figuera
  112. Estar empanat com una figa
  113. Estar en la figuera
  114. Estar enfigassat d'una noia
  115. Estàs més penjat que una figa a l'estiu
  116. Este món està perdut per la figa i el canut
  117. Estira més un pèl de figa que una maroma de vaixell
  118. Fals com la fusta de figuera
  119. Fer cara de figa molla
  120. Fer coll de figa
  121. Fer coll de figa pansida
  122. Fer figa
  123. Fer la figa-flor
  124. Fer la figuereta
  125. Fer la figueta
  126. Fer-li figa les cames
  127. Fes nedar les figues i emborratxa les peres
  128. Figa blanqueta i mossa d'hostal, palpant es maduren i no els hi fan mal
  129. Figa de flor, visita de doctor
  130. Figa tocada, figa menjada
  131. Figa verdal i mossa d'hostal, palpant se maduren
  132. Figa, pera i cargol aigua vol
  133. Figotero, figa madura! Cante el figotero
  134. Figuera, magraner i codonyer volen son amo carnisser
  135. Figueral a cada banda
  136. Figuerolins cap de tupins, calces estretes, caguen pessetes
  137. Figues al mes de gener no pot ser
  138. Figues i aigua, molt enlaire; figues i vi, molt pel camí
  139. Figues i raïm per l'agost, i pel setembre, codonys
  140. Figues i vi, mort de camí; figues i aigua, mort enlaire
  141. Figues primerenques, pedregades a empentes
  142. Fins les figues del cofí, tenen fi
  143. Foc de figuera, foc de quimera
  144. Haver de beure's el cop com la figuera
  145. Jo tinc una xica en Piles que en porta una margeleta tota voltada de parres i enmig una figuereta
  146. Joc de figuera, joc de quimera
  147. Juliol, la figa al vol
  148. L’abril no em toquis ni amb pal ni amb vímet, que les cames em fan figa
  149. L'aigua amb les figues flors, al ventre dóna dolors
  150. L'aplec de les figues
  151. L'he conegut figuera
  152. La bona figa té: coll de penjat, roba de pobre i ull de viuda
  153. La festa de les figues, les tomates esclafades; es menjaren un peixet, perquè estaven desmaiades
  154. La figa i la dona, com més madura més bona
  155. La figa i la dona, quan torça el coll és bona
  156. La figa no té clam, però guarda el costellam
  157. La figa pelada put a arengada
  158. La figa per ser bona ha de tenir coll de penjat, roba de pobre i ull de viuda
  159. La figa per ser bona n'ha de tenir tres senyals: camatorta, secallona, pessigada pels pardals
  160. La figa per ser bona, ha de tenir tres senyals: madura, secallona i picada pels pardals
  161. La figa per ser madura ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada pels pardals
  162. La figa que no és nada per sant Pere, vés-li al darrera
  163. La figa secallona, si no cau avui, caurà demà
  164. La figa si és bona no és cara
  165. La figa t'hi fai Gardela
  166. La figa te faig, guarda-la
  167. La figa, com la dona, quan torç lo coll es bona
  168. La figa, quan és prou madura, per ella mateixa cau
  169. La figa, si és bona, no és cara
  170. La Figuera cau molt alta, a Torroja la gent boja, a la Morera les gralles i al Portal treuen les ban
  171. La figuera d'en Feliu fa figues fines
  172. La Figuera està molt alta; Cabassers, molt amagat; la Bisbal, dalt d'una roca; Margalef, dintre un forat
  173. La figuera, el peu a l'aigua i el sol al cap
  174. La mentida fa figa
  175. La noble ciutat d'Eivissa n'és una ciutat reial perquè tot l'any hei ha figues sense tenir figueral
  176. La tia Maria de Benifaió, que es menjava les figues i tirava el pessó
  177. La vida dels olivaires no és pas llarga de contar: al matí mengen pa i figues; als vespres, figues i pa
  178. Les avellanes, ametlles i figues són bones amigues
  179. Les cames li fan figa
  180. Les figa-flors volen vi
  181. Les figues de juliol porten dol
  182. Les figues demanen vi
  183. Les figues per ser gustoses han de tenir tres senyals: pansidetes, secallones i picades dels pardals
  184. Les figues volen aigua que no vi
  185. Les figues volen aigua, peres i meló el vi falló
  186. Les figues volen aigua; les peres i el meló, vi en abundor
  187. Les figues volent aygua, peres y meló lo vi falló
  188. Les figues, per ser bones, han de tenir tres senyals: pansidetes, colltorçades i picades de pardals
  189. Les figues-flor volen vi
  190. Les figues-flors al ventre causen dolors
  191. Les figues-flors causen dolors
  192. Les figues-flors volen aigua i no vi
  193. Les figues-flors volen vi
  194. Les millors figues són de Figueres
  195. Les millors figues, se les mengen els dropos
  196. Les nous i les figues, bones amigues
  197. Les tres fruites millors: el préssec, la figa i el meló
  198. Les ventades d'octubre els ocells duen, o se'ls enduen, perquè, acabades les figues, guatlles fugides
  199. Lladre furtafigues; lladre tu que te les foties
  200. Lliga com figa
  201. Llobera, corral de bous, Figuerola la columna, la Foia les petrolones i l'Alcora l'hermosura
  202. Mitja figa, mig raïm
  203. Moltes figues, poques farines
  204. Mossa d'hostal i figa verdal palpant es maduren
  205. Nàquera i Serra, gent de dimoni: per mitja figa maten un home
  206. Ni figa verdal ni mossa d'hostal
  207. No hi ha figa-flor que no faci olor
  208. No jeguis a l'ombra d'una figuera, que la mort s'amaga al darrera
  209. Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves
  210. Orina clara, figues pel metge
  211. Panses, nous i figues són bones amigues
  212. Pansit com una figa
  213. Passar amb una figa i una nou
  214. Peix, figa i cargol nedar amb vi vol
  215. Pel juliol, asseca les figues al sol
  216. Pel juliol, ni figues ni caragol
  217. Pel juny confitures, pel juliol fesols i per l'agost figues i most
  218. Pel març, sembra les figues, si les vols feineres
  219. Penjar els hàbits a la figuera
  220. Peníscola està rodada de figueres de Maella; sabeu qui les ha plantades? Maria la Verdiella
  221. Per a bon raïm Xixona, per a figues Ontinyent, per a gaiatos Corbera, per taronges Carcaixent
  222. Per a figues, Ontinyent
  223. Per a figues, Riba-roja, per a finestres, Ascó i per a xiques boniques Mequinensa i Escatró
  224. Per Cap d'Any s'enceten les figues seques
  225. Per detràs al rei li fan la figa
  226. Per juny, confitures, pel juliol, fesols, i per l'agost, figues i most
  227. Per l'agost, figues i most
  228. Per la Mare de Déu, orenetes i menjafigues pertot arreu
  229. Per la Verge dels Socors, s'inflen les figues-flors
  230. Per les figues, aigua; per les peres, vi
  231. Per sa miquelada, en veure figues, bona pedrada
  232. Per Sant Jaume i Santa Anna la figa és blana
  233. Per sant Jaume i santa Anna, figues i raïm
  234. Per Sant Jaume, figues a taula
  235. Per Sant Joan [la figa], estaqueta; per Sant Pere, madureta
  236. Per Sant Joan [la figa], per davant; per Sant Pere, per davant i per radere
  237. Per sant Joan les figues són veritat, com pel maig roses i pel juny blat
  238. Per Sant Joan, figues de flor
  239. Per sant Llorenç, figues a querns
  240. Per sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi
  241. Per sant Miquel la figa és per a l'ocell
  242. Per sant Miquel les figues són mel
  243. Per Sant Miquel, la figa no té pèl
  244. Per Sant Miquel, les figues són mel
  245. Per sant Pere enrevoltau sa figuera
  246. Per Sant Pere festegen sa figuera
  247. Per Sant Pere, enrevolta la figuera
  248. Per Santa Creu es va a fira a Figueres a comprar la migdiada
  249. Per Santa Elionor comença la figa-flor
  250. Per Santa Magdalena, l'avellana plena, la figa madura, el raïm pintat, i el blat, ensacat
  251. Per Santa Magdalena, la figuera és plena
  252. Per Santa Magdalena, la nou és plena, el raïm verd, la figa madura, el blat ensacat i l'ocell fora del niu
  253. Per santa Magdalena, vés a la figuera, i, si no en trobes de nada, torna-hi per santa Anna
  254. Pera senyorets Ondara, pera tesos Alverger, pera bònes figues Pámis, pera bosals Pedreguer
  255. Pesar figues
  256. Plantar una figuera
  257. Pluja d'agost, molt bé va a la figa de moro i a la de cristià
  258. Pluja per sant Cristòfor, bones figues de moro; pluja per santa Anna, ja és tardana
  259. Prendre la figa pel capoll
  260. Pujar-se'n u a la figuereta
  261. Quan hi hagi figues i raïms, arregla't els teus vestits
  262. Quan la figa està madura, per ella mateixa cau
  263. Quan les faves granen, una figa per nostramo
  264. Quan no són figues són raïms
  265. Quan no són figues, són gotims
  266. Quan no són figues, són raïms, i quan no són panses, són gotims
  267. Quatre figues en un brot, bona anyada de tot
  268. Qui és bo de figues, no digui mal de sa figuera
  269. Qui li agraden les figues, que no parli mal de la figuera
  270. Qui menja figues pel juliol, si es mor és perquè vol
  271. Qui per la Mare de Déu de setembre no té figues a assecar, poques n'assecarà
  272. Qui sembra sa figuera no n'hi menja figues
  273. Qui té figuera en camí reial, si vol menjar figues, ha de matinar
  274. Qui té talent de figues, tot li pareixen figueres
  275. Qui tingui que no parli mal de les figueres
  276. Sa figuera i es magraner han de mester son amo carnicer
  277. Salud, força al canut y resistença a la figa
  278. Salut i força al canut, i el que no en tingui està ben fotut, i també una miqueta fer la figueta de la meva doneta
  279. Sant Miquel, santa miquelada, en veure figues, bona pedrada
  280. Santa Magdalena, deu-nos l'ametlla plena, de bessó granat; olives i figues, i bones espigues, de xei
  281. Santa Marina del Prat, sant Domingo de Rasquera, santa Paulina d'Ascó i sant Pau de la Figuera
  282. Semblar (una noia) la figuera dels nois
  283. Ser figues d'(un) altre paner
  284. Ser figues d'una altra cistella
  285. Ser més dolç que les figues de les monges
  286. Ser tan cert com ara plouen figues
  287. Ser un figa tova
  288. Ser un figa-flor
  289. Si Albesa fos caiguda i Castelló desenrocat, la Figuera fora de plata i Algerri sobredaurat
  290. Si el cinc d'abril plou moren les figues flors
  291. Si eres de Museros, calla i no digues que han comprat les campanes venent figues
  292. Si hi ha una bona figa, esper un porc
  293. Si la figuera obre l'ull, no dormis de cap ull
  294. Si menges figues-flors, et criaràs dolors
  295. Si per l'abril plou el dia nou es perden les figues flors
  296. Si t'agraden ses figues no diguis mal de sa figuera
  297. Si vol fer gent amiga, regali pa de figa
  298. Si vols casar-te en acert, busca la xica a Artana; si vols figuera de gust, planta-la napolitana
  299. Si vols enganyar el teu veí, planta la morera grossa, la figuera petita i fema el teu prat per sant Martí
  300. Si vols mal a ta muller, dona-li llenya de figuera i de noguer, i si la vols bé, dona-la-hi d'alzina
  301. Si vols que la dona mori la primera, que encenga el foc amb llenya de figuera
  302. Sia teva la figuera i jo estigui vora d'ella
  303. Són figues d'altre sostre
  304. Tan cert com ara plouen figues
  305. Tantarantan, que les figues són verdes
  306. Tants pardals que passen gana i tantes figues que es podreixen
  307. Tapar la boca amb una figa
  308. Té més força un pèl de figa que set maromes
  309. Té més força un pèl de figa que una soga de carrejar
  310. Tenir (una dona) una figa ballarina
  311. Tenir (una dona) una figa molt (o ben) grossa
  312. Tindre la figa com un cabàs
  313. Tindre la valleta de les figueres i el bancal del presseguer
  314. Tindre una figa com un cabàs
  315. Tira més un pèl de figa que una maroma de 'barco'
  316. Tirar figues
  317. Tombar el cap de Cala Figuera
  318. Torroella, vila vella; Castelló, vila major; Perelada, vila honrada; Figueres se'n duu la flor
  319. Tothom, dejús el manto, pot fer la figa al rei
  320. Tres mitges figues fan figa i mitja
  321. Trobar-se com figa en paner
  322. Una figa no fa estiu
  323. Una figa per ser bona ha de tenir 3 senyals: clivellada, secallona i picada del pardal
  324. Una figa, per ser bona, ha de tenir tres senyals: quartonada, secallona i picada de pardals
  325. Una figuera bordissotenca, qui la desembordissotencarà? Jo la desembordissotencaré perquè desembordissotencar sé. Si no la sé desembordissotencar, cercaré un desembordissotencador que la sapi desembordissotencar més bé
  326. Una menjada de figues de moro a ningú es plany
  327. Una poma per a la set i una figa per a les vuit
  328. Val més coca dura que figa madura
  329. València n'està voltada de figueres burgesots; encara no estan madures se les menges els capçots
  330. València, tota rodada de figueres palejals, encara no estan madures ja les piquen els pardals
  331. Verd com les figues en flor
  332. Verdes o madures, per sant Jaume figues segures
  333. Veure-s'hi 'manco' que una cabra per la figa
  334. Vi amb les panses i aigua amb les figues
  335. Vindre tan bé com l'aigua a les figues
  336. Voler la figa pelada
  337. Xiques, no patiu, que la figa és per al piu

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Migjorn

  1. A migjorn
  2. Abril abrilet, a migjorn calor i al vespre fred
  3. Abril, abrilet; al migdia (o a migjorn) calor i al vespre fred
  4. Ah gener, gener, no m'has mort cap ovella ni l'esqueller! La llum pegava a xaloc, el migjorn qui tronava, el llebeig que n'estava a punt de toc i retoc i la tramuntana hi dava d'aigua amb un carbassot
  5. Boires per Nadal, migjorn en gran
  6. Boires per Nadal, migjorn o mestral
  7. El migjorn la mou, el llevant la plou
  8. Fes la porta al migjorn i viuràs més que tot el món
  9. Fes ta casa al migjorn i viuràs més que tot el món
  10. Gavines cap al cel, migjorn a la terra
  11. La tramuntana eixuga la camisa i el migjorn cou el pa
  12. Llevant i migjorn, pluja per tot el món
  13. Llevant, grec i tramuntana, mestral, ponent i llebeig, en el migjorn aigua veig veïnat del xaloc, Joana
  14. Llevant, xaloc i gregal, tamuntana i migjorn, ponent llebeig i mestral, vet aquí els vuit vents del món
  15. Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, port i gregal, vet aquí els vuit vents del món
  16. Migjorn a l'hivern, purna d'infern
  17. Migjorn a la posta, mestral a la porta
  18. Migjorn a la posta, mestral que s'acosta
  19. Migjorn brut i tramontana neta, prest tindrem aigüeta
  20. Migjorn brut i tramuntana neta omplen d'aigua la basseta
  21. Migjorn brut i tramuntana neta, prest tindrem aigüeta
  22. Migjorn d'hivern, dia d'infern
  23. Migjorn d'hivern, dimonis de l'infern. Vent de migjorn, pluja de jorn
  24. Migjorn d'hivern, pluja d'infern
  25. Migjorn de dia nou jorns dura; migjorn de nit, aviat finit
  26. Migjorn de vesprada, fresca a la matinada
  27. Migjorn la mou, llevant la plou
  28. Migjorn, el pa en el forn
  29. Migjorn, en arribar a la mar, m'entorn
  30. Migjorn, pluja l'altre jorn
  31. Per l'Advent, llevant o ponent, i per Nadal, migjorn i mestral
  32. Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot
  33. Quan bufa fort el migjorn, si vols peix has d'anar al Born
  34. Quan el migjorn punxa, senyal de pluja
  35. Quan fa migjorn, si vols pescar, vés al Born
  36. Quan ha passat el migjorn el dimoni diu: «Déu faci que no torn»
  37. Quan lo Montseny té caputxa, lo migjorn punxa
  38. Quan Montserrat té caputxa, lo migjorn punxa
  39. Quan s'acaba el migjorn, el dimoni diu: «Déu faci que no torn»
  40. Tramuntana d'estiu i migjorn d'hivern, omple el rebost; tramuntana d'hivern i migjorn d'estiu, no faltaran plors
  41. Tramuntanella morta, migjorn a la porta
  42. Vent de migjorn, pluja de jorn
  43. Vent de migjorn, pluja enjorn
  44. Vent migjorn, no hi torn
  45. Xaloc i migjorn, la fi del món

dijous, 9 d’octubre del 2008

Llebre

  1. A la llarga el gos la llebre agarra
  2. A la llarga, el galgo a la llebre mata
  3. A la llarga, el llebrer a la llebre atrapa
  4. A llebre aixecada, escopeta preparada
  5. A llebre fugida, garrotades al cau
  6. A punt d'agafar la llebre, es para a cagar
  7. A Sant Esteve, un pas de llebre [creix el dia]
  8. A so de tabals no s'agafen llebres
  9. Agafar la llebre al jaç
  10. Al millor caçador si li escapa una llebre
  11. Al setembre hi ha llebres per dar i per vendre
  12. Alçar (o aixecar) la llebre
  13. Allà a on un se pensa que hi ha una llebre, hi ha un terròs
  14. Anar més lleuger que una llebre
  15. Anar orella de llebre
  16. Anar per llebres i no matar conills
  17. Au! Agulleta, que el dissabte s'acosta: punt pasqual i salt de llebre
  18. Botar la llebre
  19. Caçar llebres amb tambors
  20. Carn de cabra, llebre i bou, de pair costa bé prou
  21. Carn de llebre, de moltó i de bou, sense vi al ventre no es cou
  22. Carros de rei llebres agafen
  23. Conillet estigues amagat que la llebre ja s'alça
  24. Córrer com una llebre
  25. Cremar el cul a les llebres
  26. D'on menys se pensa, salta la llebre
  27. De Nadal a sant Esteve, un pas de llebre
  28. Despert com una llebre
  29. Donar (o vendre) gat per llebre
  30. Dormir amb els ulls oberts com una llebre
  31. Dormir com les llebres
  32. Dormir com les llebres, amb un ull obert
  33. El conill és de qui el mou, la llebre de qui la mata
  34. El conill on es cria i la llebre on se li fa de dia
  35. El gos petit alça la llebre i el gos la mata
  36. El més fi del peix és l'ull, el millor de les llebres són les potes
  37. El millor de les llebres són les potes
  38. Ésser poruc com una llebre
  39. Fer empassar gat per llebre (a algú)
  40. Fer passar gat per llebre
  41. Fer un sol que crema la cua de les llebres
  42. Fer una llebre
  43. Forment és així com llebre, que no l'arreplega tot ca
  44. Gos que alça moltes llebres poques en mata
  45. Haver-hi molts gats per a la llebre
  46. He vist una cosa negra; no sé si era llop o llebre, o una mata de ginebre
  47. L'Hostaler de Vallcebre, que donava gat per llebre
  48. L'ocasió és com una llebre, qui l'agafa és seva
  49. La llebre a l'ast és mal sopar
  50. La llebre a la carrera, el conill en la rastrera
  51. La llebre és de qui l'alça i el conill de qui l'alcança
  52. La llebre és de qui la mou
  53. La llebre és del qui l'alça, la perdiu del qui la mata
  54. La llebre és del qui la lleva
  55. La llebre mor allí on peix i el conill allí on neix
  56. La llebre no és pas del qui la mata sinó del qui l'aixeca
  57. La llebre no és per qui la caça, és per qui l'agafa
  58. La llebre per la sembra mor
  59. La llebre que salta per la mata és de qui la mata
  60. La llebre, de qui l'alça, i el conill, de qui l'agafa
  61. Les llebres no es cacen amb soroll de borinots
  62. Llebre (o llebres) de gener, vora l'esquer
  63. Llebre a la brasa, menjar dolent
  64. Llebre correguda i dona seguida, conquista segura
  65. Llebre i bolet, prop del camí
  66. Llebre per molts gossos empaitada, aviat caçada
  67. Llebre que buida, mirar endavant no es cuida
  68. Llebre que fuig, llebrer que l'empaita
  69. Mentre el ca pixa, la llebre fuig
  70. Mentre el gos es rasca la llebre s'escapa
  71. Mentre el gos put, la llebre fuig
  72. Més covard que una llebre
  73. Moltes llebres jauen en el jaç per falta de caçadors
  74. Moure la llebre
  75. Ni jueu totxo ni llebre aturada
  76. No cal fer el civet abans de matar la llebre
  77. No ha matat la llebre
  78. No hi ha gener sense llebre ni maig sense perdiu
  79. No hi ha llebre sense llop
  80. No menja llebre
  81. No s'agafen dues llebres en un jaç
  82. No saber si mena llebre o conill
  83. No venguis la llebre abans de caçar-la
  84. Pel desembre, set caus a la llebre
  85. Pel desembre, set gànguils per una llebre
  86. Pel gener busca la llebre el mullader
  87. Pel gener i pel febrer busca la llebre el seu joquer
  88. Pel gener, busca la llebre el mullader
  89. Pel març, cap llebre s'hauria de pixar al sembrat
  90. Pel març, ni una llebre trobaràs
  91. Per agafar una llebre, mals camins i carrerades; per convèncer una donzella, home de poques paraules
  92. Per fer el civet, cal la llebre
  93. Per gener i pel febrer busca la llebre el seu joquer
  94. Per l'abril abrilàs, torna la llebre al jaç
  95. Per l'Advent, la llebre al (o en el) sarment
  96. Per Nadal la llebre a l'hort
  97. Per Nadal un pas de pardal, per sant Esteve un pas de llebre i per Reis un cec ho coneix
  98. Per Nadal, pas de pardal. Per Sant Esteve, pas de llebre
  99. Per on menys t'ho puguis esperar saltarà la llebre
  100. Per Sant Esteve creix el dia un pas de llebre
  101. Per Sant Esteve, un pas de llebre
  102. Per sant Martí, la llebre al costat del camí
  103. Per Santa Llúcia un pas de puça. Per Nadal un pas de pardal. Per sant Esteve un pas de llebre. Per Any Nou un pas de bou. Per sant Antoni un pas de dimoni
  104. Per Tots Sants, les llebres corren pels camps
  105. Poruc com una llebre
  106. Quan el tall és en el plat, qui coneix si és llebre o gat?
  107. Quan es veu el jaç la llebre no és lluny
  108. Quan la civada treu el nas, la llebre ja és al jaç
  109. Quan menys ho esperes, salta la llebre
  110. Quan menys s'ho pensa el llebrer, salta la llebre
  111. Quan salta la llebre, no hi ha llebrer que tingui coixesa
  112. Qui dues llebres persegueix, no n'hau cap
  113. Qui llebre vol menjar, a la pleta l'ha d'anar a cercar
  114. Saber algú on jeu la llebre
  115. Saltar la llebre
  116. Seguir la llebre
  117. Ser covard com una llebre
  118. Ser llest com una llebre
  119. Si el sol fos jornaler, no matinaria tant i correria com un llebrer
  120. Tant grata la llebre, que no jeu
  121. Tant s'esperessin les llebres
  122. Tot gos no aixeca la llebre
  123. Tres xics fadrins, gudins, de la serra pamparruïns, van anar a caçar conills i van caçar una llebre gudera, de la serra pamparruera. Aquells tres xics ... se'n van anar a una hostalera: ─Hostalera, que mos farie esta llebre gudera, ...? -Ai, sí, tres xics ... Aquells tres xics ... se pensaven minjar la llebre gudera... i van minjar carn gudat de la serra pamparruat
  124. Trobar la llebre en el jaç
  125. Val més tenir un conill que perseguir una llebre

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Gos llebrer

  1. A casa de llebrers, no hi busquis engrunes
  2. A la dona i el llebrer, a la vellesa els espero
  3. A la llarga, el llebrer a la llebre atrapa
  4. Al gener, s'hi assenta com un cavaller; al febrer, fuig com un gos llebrer
  5. Al giner, ni galgo, ni llebrer, ni gos perdiguer
  6. Alguna cosa és, digué en veure un os el llebrer
  7. Caçador d'escopeta, llebrer i sarró, no renyiran els fills per la partió
  8. Dues maneres de caminar té el diner, ve a poc a poc i se'n va com el llebrer
  9. El bon llebrer sempre rastreja
  10. El febrer corre com un gos llebrer
  11. El lloguer corre com un gos llebrer
  12. El lloguer corre més que un gos llebrer
  13. En gener, ni galgo llebrer ni falcó perdiguer
  14. La boira, pel gener, s'hi ajeu com un gos peter, i pel febrer fuig com un gos llebrer
  15. La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com un gos llebrer
  16. La neu de febrer, marxa com un gos llebrer
  17. La neu del febrer, se l'emporta amb les potes el llebrer
  18. La neu, pel febrer, fuig com un ca llebrer
  19. Neu de febrer, corre com un gos llebrer
  20. No et fiïs de sol de febrer ni de coixera de llebrer
  21. Pel febrer la neu se'n va com un ca llebrer
  22. Pel febrer, busca l’ombra el llebrer, però no tot el mes sencer
  23. Pel febrer, la neu fuig com ca llebrer
  24. Pel febrer, set gànguils per a un llebrer
  25. Pel gener i pel febrer, la neu fuig com ca llebrer
  26. Pel gener no hi ha gànguil llebrer ni nou carreter
  27. Pel gener no hi ha gos llebrer ni bon corraler
  28. Pel gener, la neu s'hi asseu com un cavaller; pel febrer, la neu ja fuig com un ca llebrer
  29. Pel gener, ni galgo, ni llebrer, ni falcó perdiguer
  30. Pel gener, no hi ha gànguil llebrer ni bou carreter
  31. Pel gener, no hi ha gos llebrer ni bon corraler
  32. Pel mes de gener, ni gànguil ni llebrer, ni falcó, ni perdiguer
  33. Per fi de febrer, la neu ja se'n va, com un llebrer
  34. Quan menys s'ho pensa el llebrer, salta la llebre
  35. Què corre més que un ca llebrer? -El lloguer
  36. Semblar un gos llebrer
  37. Si cerques un gos llebrer, prova'l pel gener
  38. Si el sol fos jornaler, no matinaria tant i correria com un llebrer

dilluns, 29 de setembre del 2008

Gall / Gallina

  1. A Algaida ses algaidines, quan no tenen res que fer, s'asseuen en es carrer i espluguen com a gallin
  2. A Bescaran, xics i grans, posen la paella al foc quan la gallina encara no ha posat l'ou al clot
  3. A callar fins que les gallines pixin
  4. A casa de moix negre, gallina blanca i gall ros, mai acaben els valors
  5. A casa dels músics vas a fer albades?i gall ros, mai acaben els valors
  6. A casa d'en Margall més mana la gallina que no el gall
  7. A dormir, com les gallines
  8. A gall que fa renou, li estrenyen el coll
  9. A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla
  10. A la gallina forastera tots li piquen la cresta
  11. A la gallina, si no li dónes pel puny, no et donarà pel cul
  12. A la guineu dorment, no li apareix la gallina en el ventrell
  13. A la una canta el gall, a les dues la gallina, a les tres la cogullada i a les quatre es fa de dia
  14. A l'Espluga de Francolí, ous, gallina i galloní
  15. A marit dolent, capons, gallines, vi i aiguardent
  16. A mig gener, cada gallina al joquer
  17. A ta casa no tens sardina i a la del altres demanes gallina
  18. A un temps hem arribat que ets ous saben més que ses gallines
  19. A València encontrareu de tot si porteu diners, hasta quartos de gallina en lo tren; què voleu més?
  20. A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines
  21. A Venècia mengen brutècia i a Vilavall cagalló de gall
  22. Aixecar el gall
  23. Aixecar-se com les gallines
  24. Així, gallet, i tocs per la cresta
  25. Ajocar-se amb sol com les gallines
  26. Al cant del gall
  27. Al capó que es torna gall, venta-les-hi amb un boscall
  28. Al gall cantant
  29. Al mes de gener, la xarxa al galliner
  30. Alborotar el galliner
  31. Alçar el gall
  32. Alçar-se de gall
  33. Aldeana és la gallina i el de la ciutat la minja
  34. Altre gall li cantaria
  35. Allà a on hi ha galls, no hi canten gallines
  36. Allà on cantes gallines i llauren vaques, mal any assegurat
  37. Amagau les gallines que ve la guineu
  38. Anar al llit com les gallines
  39. Anar coll tort com es gall de Son Punta
  40. Anar-se'n al llit amb les gallines
  41. Aprofitós com les gallines de Marçà, que van a pondre a Garriguella
  42. Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta
  43. Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa n'hi darem un tall. Ara ve sant Roc, matarem el porc, i a la tia Pepa li darem garrot
  44. Aròs, gall mort i gallina morta
  45. Ase amb somera, ni préssec ni costera, ni gallina voladera, ni dona finestrera, ni mossa aiguadera,
  46. Aviat no se'n cantarà gall ni gallina
  47. Babau és la gallina que es deixa aconsellar per la guineu
  48. Baralla de galls
  49. Baralles de gallines, mudança de temps
  50. Barra de galliner
  51. Bé pot aplegar el gall si la gallina esbarria
  52. Bé predica la guineu a les gallines
  53. Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal
  54. Bona gallina serà la que pongui pel veremar
  55. Brou de gallina els morts ressuscita
  56. Brou de gallina, la millor medecina
  57. Brou de gallina, torna la vida
  58. Brou de partera, gallina sencera
  59. Brut com lo joquer de les gallines
  60. Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntis mai quant han costat
  61. Cada casa un amo i cada corral un gall
  62. Cada gall canta al seu galliner
  63. Cada gall canta bé a son galliner
  64. Cada gall canta en son galliner
  65. Cada gallina viu del que esgratinya
  66. Cada gallina vol covar els seus ous
  67. Cadascú el seu galliner sap com se'l té
  68. Cague més un bou que cent gallines
  69. Caldo de gallina, torna la vida
  70. Caldo sense pernil ni gallina, no val una sardina
  71. Cant de gall
  72. Cardar com lo gall de la Passió
  73. Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal
  74. Com les gallines de Margalida, que cacaregen i no ponen
  75. Compra tan sols de molí: porc, gallina o colomí
  76. Cor de gallina
  77. Córrer com una gallina sense cap
  78. Costar més el farciment que el gall
  79. Criada i gall, un any
  80. Cul de gallina
  81. D'ase amb somera, de passera en costera, de gallina voladora, de fadrina finestrera, de casada aigua
  82. De Fornillós a Berbegan (el Ribagorça) les gallines se n'hi van
  83. De gall, bon tall
  84. De la dona i la gallina, el coll
  85. De la Mare de Déu del Carme a la de l'Assumpció, les millors gallines
  86. De tot el ponedor
  87. De Sant Tomàs a Nadal, just un pas (o una passa) de gall
  88. De Sant Tomàs a Nadal, un pas de gall
  89. De Tormillo a pernisant (Montsó), les gallines se n'hi van
  90. De tot el que acaba en -ina, el millor és la gallina
  91. De Tots Sants a Nadal, just una passa de gall
  92. Del capó, la cuixa; de la gallina, la petxuga
  93. Del didal a l'agulla, de l'agulla al gall, del gall al cavall i del cavall a la forca
  94. Dels acabats en -ina, el millor és la gallina
  95. Dels polls de gener, pocs n'arriben al galliner, i dels que van al galliner cada ploma val un diner
  96. Dels polls de gener, pocs n'arriben al galliner, però el que hi arriba és com un corder
  97. Ddes de Lliri a Arasans (el Ribagorça), les gallines se n'hi van
  98. Des de Plan a Sant Joan (el Ribagorça), les gallines se n'hi van
  99. Destravar el cul a una gallina
  100. Déu ens doni gent de bé i gallina a l'olla
  101. Disfrutar més que una gallina en un femer
  102. Dona de bé i bella nina, que no vagi més lluny que la gallina
  103. Dona partera, gallina a l'olla
  104. Dones, gallines i gates, casolanes
  105. Dones, gats i gallines, a casa; homes, gossos i cavalls, al carrer
  106. Dos galls a (o dins) un galliner, no canten bé (o mai poden cantar bé)
  107. Dos galls al mateix galliner o dos capellans a la mateixa vila, tot el que cal per fer guerra
  108. Dos galls no caben en un galliner
  109. Dotze gallines i un gall, mengen tant com un cavall
  110. Durar tant com el vol d'una gallina
  111. Eixos ous alguna gallina els pon
  112. El brou de gallina resta set anys dintre del ventre
  113. El caldo de gallina per tots mals és medicina
  114. El caldo de gallina, el mort ressuscita
  115. El caldo de gallina, és gan medecina
  116. El criat i el gall de Sant Joan a Sant Joan
  117. El diner és com el gall dindi: així que estarrufa la cua, ja se li veu el cul
  118. El gall blanc crida les bruixes
  119. El gall canta de prima, mal temps segur
  120. El gall en son galliner és on canta bé
  121. El gall petit no canta que no hagi cantat el gros
  122. El gall que fa enrenou, li estiren el coll
  123. El gall, amb arròs o amb oli i all
  124. El gall, els estels i el sol, els rellotges del pagès són
  125. El pintor Manxiula, que va pintar un gall i perquè tothom sabés què
  126. Era, hi va escriure gall
  127. El pollet de gener puja amb son pare al galliner
  128. El sol, el gall i els estels són rellotges dels pagesos
  129. El teu blat de moro engreixaria poc les gallines
  130. Els al.lots rallen, quan ses gallines pixen
  131. Els d'Astell són fesolets i els d'Aguiró calçuts, gallinaires els d'Obeix i a Pobellà malnascuts
  132. Els nanos parlen com les gallines pixin
  133. Els polls de gener van amb la lloca al galliner, els polls de Sant Joan tots acaben al femer
  134. En dimarts, no comencis tela, ni prenguis parentela, ni vagis a confessar, ni posis gallina a covar
  135. En Nadal, perilla el gall
  136. En ta casa no hi ha ni sardina i a la d'altri demanes gallina
  137. En tots els racons hi ha gallines que rasquen enrera
  138. En un galliner no pot haver-hi sinó un gall
  139. En una pollicada hi ha molts galls, però pocs arriben a cantar
  140. Encens a l'altar, gallina a l'olla
  141. Endevina, endevinalla, quin és l'animalet que pon/dorm a la palla? –La gallina. -Besa'm el cul que ja ho sabia. Rèplica a la contraresposta: -Besa-m'hi tu, morros de figa
  142. Endevina, endevinalla: Quin ocell pon a la palla? -La gallina. -Calla, bèstia, que ja ho sabia
  143. Enviar a u on pixen les gallines
  144. És dia de Nadal, salsa, gallina o gall farcit, tant si és pobre com si
  145. És ric, per aquell dia mai no falta
  146. Es gall petit no canta que no hagi cantat es gros
  147. Escarbar més que una gallina
  148. Escudella amb porc, moltó i gallina, la millor medecina
  149. Escudella de gallina els morts ressuscita
  150. Escudella sense gallina, per la meva veïna
  151. Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina
  152. Ésser el gall del poble
  153. Ésser fill de la polla rossa i del gall favat
  154. Ésser gall i gallina en casa
  155. Ésser l'avi del gall de sant Pere o de la Passió
  156. Ésser un gall de panses
  157. Ésser un gallina
  158. Ésser un galliner
  159. Ésser una gallina mullada
  160. Estar com una gallina cloca
  161. Estar fet un gall de panses
  162. Estar més despert que un gall
  163. Estels, galls i sol, de les Garrigues marquen el temps
  164. Esvalotar el galliner
  165. Esvalotar-se el galliner
  166. Esverar el galliner
  167. Esverar-se el galliner
  168. Explicaderes de gall dindi
  169. Explicar-se com un gall dindi
  170. Fadrí que gallegi, casat el vegi
  171. Fer el gall
  172. Fer el gallet
  173. Fer el gallòfol
  174. Fer posar pell de gallina
  175. Fer un gall
  176. Fer una cosa més prompte que canta un gall
  177. Fer venir pell de gallina
  178. Fes com el gall, no sent ni veu
  179. Foll és qui ou de gallina fa covar a milà per fiança de polls
  180. Gall ací, gall allà, la cua queda a la mà
  181. Gall de gener, cada ploma val un diner
  182. Gall de llavor, per Sant Miquel cantador
  183. Gall de panses
  184. Gall de santa Caterina, passa ben bé la farina, perquè si m'espatlles el sedàs te daré un cop de sab
  185. Gall d'esperons grossos, la carn més dura que els ossos
  186. Gall favat, primer mort que entregat
  187. Gall i criat, un any
  188. Gall que canta amb el sol post crida la mort
  189. Gall que fa renou li estrenyen el coll
  190. Gallina agostina, ponedora fina
  191. Gallina blanca tot ho escampa; gallina negra, tot ho arreplega;
  192. Gallina rossa, tot ho arrebossa
  193. Gallina de menestral, cada ploma costa un ral
  194. Gallina de pagès, cap ploma val res
  195. Gallina de senyor, cada ploma val un milió
  196. Gallina en casa rica, sempre pica
  197. Gallina engabiada no es guanya la civada
  198. Gallina ganyuda a son amo ajuda
  199. Gallina i dona, quan torcen el coll és quan són bones
  200. Gallina i dona; de cent, una és bona
  201. Gallina i moltó, olla de festa major
  202. Gallina jove per pondre, gallina vella per covar
  203. Gallina jove, caldo clar
  204. Gallina morta
  205. Gallina mullada
  206. Gallina negra, fa l'ou blanc
  207. Gallina negra, mula parda i dona pigada
  208. Gallina negra, ponedora
  209. Gallina negra, tot ho escampa
  210. Gallina nova, per ponedora; gallina vella, per incubadora
  211. Gallina pontana pon tres ous cada setmana
  212. Gallina que fa el pioc, de profit poc
  213. Gallina que no pon, torça-li el coll
  214. Gallina que per casa va, si no pica, picarà
  215. Gallina rossa, és poca cosa
  216. Gallina vella fa bon brou, però que en begui qui està malalt
  217. Gallina vella fa bon caldo
  218. Gallina, bou i moltó és olla de senyor
  219. Gallina, vaca i moltó, és olla de senyor
  220. Gallines i vent van a dormir a la posta
  221. Gallines terrejar i pardals espollar-se, escaldufot segur o perill de mullar-se
  222. Gallineta que per casa va, si no pica, picarà
  223. Gitar-se quan s'ajoquen les gallines
  224. Guineu que dorm, no menja gallina
  225. Guineus i gallines, males veïnes
  226. Inflar-se com un gall dindi
  227. Inflat com un gall de panses
  228. Irats com uns galls de panses
  229. Ja no se'n cante ni gall ni gallina
  230. Jaume petaume cul de simbomba cresta de gall puja'm a cavall!
  231. Jugador d'albur i de gall, mata'l
  232. La canalla no pot parlar fins que les gallines pixin
  233. La casa d'hom efeminat, diu comunament el poble que és casa on la gallina canta, i hostal d'ases sens orelles i cua
  234. La casa i el galliner, cadascú sap com els té
  235. La dona i la gallina, fins a casa de la veïna
  236. La dona no ha de parlar sinó quan la gallina vol pixar
  237. La dona que més sap, només sap menar deu gallines i un gall
  238. La dona que sap més, només sap governar un galliner
  239. La gallina blanca tot ho escampa, la gallina negra tot ho arreplega
  240. La gallina cantant i la mare plorant fan la fillada
  241. La gallina cega se'n va al blat
  242. La gallina de dalt caga la de baix
  243. La gallina de dalt pixa la de baix
  244. La gallina de la petxina: tireu-la a l'olla, que no em sap bona; tireu-la al plat, que bona no em sap
  245. La gallina del menestral, cada ploma costa un ral
  246. La gallina dels ous d'or
  247. La gallina grossa fa el bon brou
  248. La gallina negra tot ho arreplega
  249. La gallina pon cantant i la dona plorant
  250. La gallina pon pas dos cops en un dia
  251. La gallina ponicana pon un ou cada setmana
  252. La gallina que canta és la que pon
  253. La gallina que dorm amb gall, diga-li polla
  254. La gallina que no caga, traieu-me-la de casa
  255. La gallina que no pon, torceu-li el coll
  256. La gallina, pel seu gall mai no és vella
  257. La gallina, per xiqueta que siga, pon un ou
  258. La gallineta que per casa va, si no pica, picarà
  259. La madona, si vol tenir bon corral, mati la gallina millora per Nadal
  260. La muller s'ha enamorat d'un gall d'indi ben trufat
  261. La neu de febrer la gallina se l'endú al peu
  262. La nit dels Reis serè, polls al galliner
  263. La primera gallina que canta ha fet l'ou
  264. La primera gallina que escataina és la que ha fet l'ou
  265. La que sempre fila com un ou de gallina no tindrà de manllevar a la veïna
  266. La sort d'en Xauxa, que totes les gallines li ponen
  267. Les criatures parlin, quan les gallines pixin
  268. Les fadrines de Castells totes són altes i primes; jo les tinc comparades al joquer de les gallines
  269. Les gallines d'agost les més ponedores són
  270. Les gallines d'Argentona van a pondre a Mataró
  271. Les gallines de Camapost van a pondre a Peratallada
  272. Les gallines de dalt caguen les de baix
  273. Les gallines de la Jonquera van a pondre a Canavall
  274. Les gallines de la veïna ponen més ous que les nostres
  275. Les gallines de Margarida, que quequegen i no ponen
  276. Les gallines de Peratallada van a pondre a Canapost
  277. Les gallines d'Ullestret van a pondre a Peratallada
  278. Les gallines negres són les més ponedores
  279. Les gallines ponen pel bec
  280. Les gallines són raons amb les veïnes
  281. Les noies han d'anar al llit com les gallines
  282. Les xiques de Genovés són altes i primes i, quan s'acosta un xicon, s'ajoquen com les gallines
  283. Les xiques de Massamagrell, totes són altes i primes i pareixen escaletes d'ajocar-se les gallines
  284. Les xiques de Vinalesa, totes són altes i primes, pareixen les escaletes per ajocar-se les gallines
  285. Mal any quan el pollastre pica al gall
  286. Mal va la casa on la gallina canta i el gall calla
  287. Mal va quan el gall aplega i la gallina escampa
  288. Mal va quan la guineu predica a les gallines
  289. Mala és la gallina que menja a casa i pon a fora
  290. Malaventurada la gallina que ha de tornar al galliner
  291. Mare de Déu de Montserrat, tres gallines per un soldat
  292. Matar la gallina dels ous d'or
  293. Més brut que el pal d'un galliner
  294. Més de pressa que un gall no canta
  295. Més escuat que el gall del pare Canyes
  296. Més puja el farciment que el gall
  297. Més val faves a ca seva, que pollastres a ca d'altri (o que capons i gallines a fora casa)
  298. Més val l'ou avui, que la gallina volar
  299. Més val pa amb amor, que gallina amb dolor
  300. Més val pa axut ab amor, que gallines ab remor
  301. Més val pa, y ceba en amor, que gallines ab dolor
  302. Més val ser gallina que gall
  303. Mestre cresta, cresta de gall, puja'm a cavall
  304. Mills canta el gall en l'alba que mal clergue luxuriós i avar en església
  305. Morta és la gallina que ponia els ous d'or
  306. Mossa i gall, només un any
  307. Nadal en dijous, cada gallina fa cent ous
  308. Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls
  309. Nas de gall, geni de cavall
  310. Neu de febrer, la gallina la porta al galliner
  311. Ni de pobresa espantar, ni de riquesa gallejat
  312. Ni gall ni gallina
  313. Ni gallina negra, ni ànec groc, ni dona pigada
  314. Ni per pobresa implorar, ni per riquesa gallejar
  315. Ningú sap comptar millor que les gallines
  316. No canta el gall petit, sense el gros no haver sentit
  317. No canta gall en aquest galliner
  318. No cantar ni gall ni gallina
  319. No cantar-se'n gall ni gallina
  320. No canten bé, dos galls en un femer
  321. No canten bé, dos galls en un galliner
  322. No criïs gallina a prop del cau de la guilla, ni creguis en llàgrimes de dona
  323. No en cantarà gall ni gallina
  324. No és bon any quan el pollet pica el gall
  325. No et fies de l'home al que li piquen el cul les gallines
  326. No hi ha gall ni gallina que pel març no tingui la pepida
  327. No li caldran gaires gallines per la seua mort
  328. No mengis a dojo gallines i capó; menja bou i molt peixó
  329. No mengis gallines ni capó, menja llegums i bon peixó
  330. No poder-li dar sinó menjar de gallines (segó) e beure de bous (aigua)
  331. No pot haver-hi dos galls en un galliner
  332. No saber destravar una gallina
  333. No se sap mai si és primer l'ou o la gallina
  334. No se'n cantarà gall ni gallina
  335. Ofegar-se en el testet on beuen les gallines
  336. Olla de rector, gallina, bou i moltó
  337. On canten gallines i llauren vaques, mal any assegurat
  338. On cantes galls, no hi canten gallines
  339. On hi ha gall no canten pollets
  340. On hi ha gall, no canta gallina
  341. On hi ha gall, no canten gallines
  342. On hi ha galls, gallines no canten
  343. On la gallina té els ous, allí se n'hi van els ulls
  344. Parèixer una gallina banyada
  345. Parlar quan pixen les gallines
  346. Pel febrer crits de lloca i bons ous al galliner
  347. Pel febrer, crits de lloca i bons cants al galliner
  348. Pel gener, cada gallina al seu lloquer
  349. Pel gener, la gallina al seu joquer
  350. Pel gener, la xarxa al galliner
  351. Pel gener, posa la xarxa al galliner
  352. Pel mes de gener dóna la volta al galliner
  353. Pel Roser menja gall qui en té
  354. Pel Roser, gall menja qui en té
  355. Pel setembre ven-te el galliner, i per Nadal, torna'l a comprar
  356. Pel veremar, les gallines pots donar
  357. Pell de gallina
  358. Per la Candelera ponen la primera gallina i la darrera
  359. Per la Candelera, bona la gallinera
  360. Per la Candelera, la gallina pon a l'era
  361. Per la Candelera, la gallina queda sens ouera
  362. Per la Candelera, ous a la gallinera
  363. Per la festa del Roser s'aclareix el galliner
  364. Per la Mare de Déu de març, la margalla teu el nas
  365. Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també
  366. Per la Mare de Déu del Candeler s'omple d'ous el galliner
  367. Per les témpores de l'Ascensió, un dia gallina, i l'altre, capó
  368. Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i el capó dins del cassó
  369. Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i la roba al fumeral
  370. Per Nadal, cada gall/bèstia al seu corral
  371. Per Nadal, creix el dia un pas de gall
  372. Per Nadal, el porc en sal, la gallina a la pastera, i el capó dins del cassó
  373. Per Nadal, ja s'allarga un pas de gall
  374. Per Nadal, ric i pobre mengen gall
  375. Per Nadal, un pas de gall
  376. Per Pasco, formatjades; per darreres dies, flaons; per sant Joan, cavallades; per Nadal, galls i capons
  377. Per Pascua, carn de corder, per Nadal de galliner
  378. Per rica que sia la gallina, ha de menester sa veïna
  379. Per Sant Anton la gallina pon
  380. Per Sant Anton, diu el gall a la gallina: pon!
  381. Per Sant Ramon la bona gallina pon, per la Candelera la bona i la dolenta, i per Sant Blai fins pon el gall
  382. Per santa Caterina la bleda és bona com la gallina
  383. Per santa Caterina ven la gallina; i per sant Esteve, que torni a ésser teva
  384. Per santa Caterina ven-te la gallina, i per sant Sebastià torna-la a comprar
  385. Per santa Caterina ven-te les gallines, i per Nadal les pots tornar a comprar
  386. Per Santa Caterina, el gall amb la gallina
  387. Per Santa Caterina, la bleda és bona com la gallina
  388. Per Santa Caterina, l'enciam és gallina
  389. Per Santa Caterina, mata la gallina
  390. Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix
  391. Per santa Llúcia, un salt de puça, per Nadal un salt de gall, per Cap d'Any un pas de bou, per Reis mitja hora creix
  392. Per Santa Maria, la guineu ja agafa una gallina
  393. Per tot les gallines es rasquen el darrera
  394. Per veremar, les gallines pots donar
  395. Pobra casa, on la gallina canta i el gall crida
  396. Pobra és la casa on les gallines canten i el gall calla
  397. Poll de gener juga amb son pare al galliner
  398. Poll de gener, per Sant Joan canta al galliner
  399. Polla agustina, a Nadal gallina
  400. Polles agostines, per Nadal gallines
  401. Pondre-li fins el gall a u
  402. Pondre-li les gallines
  403. Portar damunt més runa que el 'palo' d'un galliner
  404. Posar de pell de gallina
  405. Posar pell de gallina
  406. Posar-se com un gall
  407. Precaució i brou de gallina estalvia medecina
  408. Pujar gall i davallar capó
  409. Pujar més el farciment que el gall
  410. Puta com les gallines
  411. Quan al capvespre canta el gall, temps variat
  412. Quan canta el gall a la vesprada, pluja o nevada
  413. Quan canta el gall a les deu de la nit, es mor l'amo
  414. Quan canta el gall, alguna cosa té que l'espanta
  415. Quan canta molt el gall l'aigua s'apropa
  416. Quan canta molt el gall, aigua s'emporta
  417. Quan canta molt el gall, senyal de pluja
  418. Quan canta un gall a les deu de la nit, es mor l'amo
  419. Quan el gall canta a parells, aigua a ribells; quan el gall canta a senars, ni n'omple un vas
  420. Quan el gall canta, alguna cosa té que l'espanta
  421. Quan el gall canta, ve la matinada
  422. Quan el gall fa el seu cantar, la gent s'ha d'aixecar
  423. Quan el gall grata la gallina, l'aigua és veïna
  424. Quan es gall jove canta, es vell ja ha cantat
  425. Quan es grata la gallina, l'aigua és veïna
  426. Quan hi ha poc gra en el graner, mala cosa pel galliner
  427. Quan la dona no està bona, una gallina; quan és l'home, espardenyots calents
  428. Quan la gallina busca el gall, farà bon any
  429. Quan la gallina canta l'ou, el gall respon
  430. Quan la gallina s'espluga, senyal de pluja
  431. Quan les gallines pixin
  432. Quan les gallines posin dents
  433. Quan les gallines van pels alts, senyal de vent
  434. Quan pixin les gallines
  435. Quan plou i fa sol, la gallina fa l'ou
  436. Quan un gall canta a les deu de la nit, es mor l'amo
  437. Quan una gallina canta amb veu de gall, s'ha de matar perquè porta malastruga
  438. Que nevi fins que les gallines piquin els estels
  439. Quedar-se com el gall de Moron
  440. Qui de jove es menja la gallina, de vell es queda sense plomes
  441. Qui en farà fooc! Cante el gall
  442. Qui menja el gall del senyor al cap de cent anys vomita les plomes
  443. Qui no menja gallina menja sardina
  444. Qui sempre fila com un ou de gallina, no tindrà de manllavar a la veïna
  445. Qui sol menja son gall, sol ensella son cavall
  446. Qui té barques a la mar, el gall el sol despertar
  447. Qui té fosques a la mar, al gall se sol despertar
  448. Qui té gallines tindrà ous
  449. Qui té por és una gallina
  450. Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall
  451. Qui viu amb les gallines aprèn a gratar
  452. Quin sol més ric!, diu el gall quan es lleva
  453. Quin sol més ric!... Durarà poooc! Canten lo pollastre i la gallina
  454. Ric marxant, pobre galliner
  455. Sa gallina mal ponedora, s'olla l'espera
  456. Sa gallina, pes gall, mai és vella
  457. Sa gallina, si no és de pagès, menja lluç i caga sardina
  458. Sa Madona, si vol tenir bon corral, mati sa gallina millor per Nadal
  459. Saber a on s'ajoquen les gallines
  460. Semblar (una festa, una reunió, etc.) un galliner
  461. Semblar una gallina escaldada
  462. Sempre ha estat Ninou després de Nadal, i qui ha tingut sous ha menjat bon gall
  463. Ser aprofitador com les gallines de Marfà, que van a pondre a Garriguella
  464. Ser atrevit com un gall
  465. Ser com el gall, que després de cantar no sap si ha cantat
  466. Ser com les gallines de Margarita, que caquegen i no ponen
  467. Ser com un gall de panses
  468. Ser com una gallina banyada
  469. Ser d'aquells que s'ofeguen al test de les gallines
  470. Ser més brut que un pal de galliner
  471. Ser més molest que els polls de gallina
  472. Ser més puta que les gallines
  473. Ser un gall de garbera
  474. Ser un gallimarsot
  475. Ser un gallina
  476. Ses gallines ponen pes bec
  477. Si beu el gall després de cantar, aviat plourà
  478. Si el gall canta a l'obac, pluja aviat, i si canta a la solana, sol i galvana
  479. Si el gall canta al vespre, para la testa, i si canta al matí, para el bací
  480. Si el gall canta cap al tard i a mitjanit, senyal de pluja o boira
  481. Si el gall canta molt, l'aigua és ben prop
  482. Si el gall no hi és, les gallines no ponen
  483. Si els galls canten a desora, senyal de pluja
  484. Si els pardals veus terrejar i les gallines espollar-se, senyal de mal temps i perill de mullar-se
  485. Si has vist cua de gall, posa-t'hi cebes
  486. Si hi ha un gall negre, no tinguis por de les bruixes
  487. Si l'aranya està queta i la gallina revola, el vent s'hi cola
  488. Si Sant Pere s'escau bé, cada gall en son galliner
  489. Si trona pel gener, puja els trills al galliner
  490. Si vols galls per la Transfiguració, posa la lloca per l'Ascensió
  491. Si vols menjar pollets no ofeguis les gallines
  492. Si vols que et dónon [les gallines] del cul dóna'ls del puny
  493. Si vols tenir gallina lluenta, dóna-li aigua pudenta
  494. Sobre un ou, la gallina pon
  495. Sortir (d'un lloc) com un gall de panses
  496. Sota de potes, dos galls
  497. Sotja Toni, que es gall cou
  498. Té es dits curts, per caponar galls!
  499. Tenir la pell de gallina
  500. Tenir potes de gall
  501. Tenir un cor de gallina
  502. Tindre més runa que el 'palo' d'un galliner
  503. Tip com un gall de menjar pastes
  504. Tirar-se com les gallines al gra
  505. Tota dona i la gallina, qui va massa, perd s'aïna
  506. Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no
  507. Tres coses fan plorar les dones: perdre una gallina, trencar el càntir i picada d'escarbat
  508. Tres dones fan mercat: una que ven una gallina, una que la compra i una altra que s'ho mira
  509. Trista és la casa on la gallina canta i el gall calla
  510. Un altre gall li cantaria
  511. Un bon gall mai no és gras
  512. Una cosa he vist avui, no l'havia vista mai: les noies de Collsacabra han posat l'esquella al gall
  513. Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills, xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, cama-curta i ballarica, no hagués tingut sis fills xics, tics, mics, cama-curts i ballarics
  514. Una hora dorm el gall, dues el cavall, tres el sant, quatre el que no ho és tant, cinc el teatí, sis l'agustí, set el marxant, vuit l'estudiant, nou el cavaller, del el trapacer, onze el minyó i dotze el borratxó
  515. Val més cebes amb amor que gallines amb dolor
  516. Val més faves a ca seua que capons i gallines a casa d'altri
  517. Val més gallina que sardina
  518. Val més l'ou d'avui, que la gallina demà
  519. Val més menjar un ou que esperar una gallina per a demà
  520. Val més pa amb amor que gallina amb dolor
  521. Val més pa i ceba a casa que gallina a plaça
  522. Val més pa i cebes amb amor, que gallines amb dolor
  523. Val més pardal en mà, que gallina volant
  524. Val més ser gall que gallina
  525. Valen més cent gallines ben cuidades que cent ovelles prenyades
  526. Valer més el farciment que el gall
  527. Vella gallina fa bon brou
  528. Venir pell de gallina
  529. Visca la gallina i visca amb sa pepida
  530. Viure com galls de brega
  531. Voler saber més els ous que les gallines
  532. Vols esbrinar-ho?, endevina: Què va ser primer, l'ou o la gallina?