dimecres, 27 de febrer del 2008

Pa

  1. A Alcudi solen donar pa d'ordi an es combregats, i an ets extremunciats aigo bullida de mar
  2. A Alentorn, fiquen el pa al forn
  3. A Berèn s'ha de menjar el pa calent
  4. A blat comprat, ni coques, ni rotlles, ni pa assaonat
  5. A bona fam, no hi ha pa dur
  6. A bona gana, no hi ha pa dur
  7. A Bunyola, pa i butxaca
  8. A can Mauri i a can Lluís, un fart de pa mai se l'han vist; a can Poc i a can Soteres, mai els falten prou quimeres
  9. A casa del meu veí, quan no n'hi ha per a pa, n'hi ha per a vi
  10. A casa per estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli ho han de fer
  11. A casa que no hi ha pa, no estan contents
  12. A casa que no hi ha pa, pel juliol hi fa fred
  13. A falta de pa bones són coques
  14. A gent jove, pa blanet
  15. A l'Anglada són dimonis, a la Coma bona gent, a Samalús la coca seca i a Oriola el pa calent
  16. A l'avi que no tingui dents, no li donis crostes ni pa cuit (o sec)
  17. A l'enfornar es fan els pans geperuts
  18. A l'enfornar, els pans es tornen geperuts
  19. A l'home desgraciat, el pa se li floreix al forn
  20. A la casa del més coquí, quan hi ha pa hi falta vi
  21. A la casa on es treballa, mai no hi falta pa ni palla
  22. A la casa on hi ha pa aviat s'arregla el sopar
  23. A la casa on no hi ha pa de tot hi haurà
  24. A la casa on no hi ha pa, a l'estiu hi fa fred
  25. A la casa on no hi ha pa, ni el dimoni no hi pot estar
  26. A la casa on no hi ha pa, tot són raons
  27. A la casa on no hi ha pa, tothom crida i tothom té raó
  28. A la casa on no hi ha pa, tothom té raó
  29. A la casa que es treballa, mai no hi falta pa ni palla
  30. A la casa que hi ha pa, hi ha alegria
  31. A la casa que no hi ha pa, no Déu hi habita
  32. A la casa, per estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli ho han de fer
  33. A la dona mai li falta pa i l'home va a captar
  34. A la filla, pa i cadira; i a la nora, pa i a fora
  35. A la gent del treball, dóna-li pa i all
  36. A la meva Marieta, jo li he d'ensenyar de tot: a pastar, a garbellar, i a posar el pa al forn
  37. A la taula pot faltar el pa, però la sal no ha de faltar
  38. A Montserrat me n'anava a cercar un bocí de pa i vaig veure una sargantana que es menjava un ermità
  39. A on falta el pa no entra la mosca
  40. A pa calent, clava-li la dent
  41. A pa d'altri, navalla pròpia
  42. A pa de quinze dies, fam de tres setmanes
  43. A pa dur, dent aguda
  44. A pa i aigua
  45. A poc pa, molta fam
  46. A quants alimenta el pa, que amb palla podrien passar!
  47. A quants engreixa el pa, que la coca no sap!
  48. A qui et dóna pa no t'oblidis d'alabar
  49. A qui et vulgui mal, menja-li el pa; i al que et vulgui bé, també
  50. A qui fa el pa és a qui menys li agrada
  51. A qui menja bé el pa, és pecat donar-li all
  52. A qui no li sobri pa ni gat ni gos no ha de criar
  53. A qui no li sobri pa, que no criï ca
  54. A qui té fam, el pa negre li pareix blanc
  55. A qui té pa en lo forn no li agafa la son
  56. A Sagaró, pa i figues i no te'n rigues
  57. A tot arreu és bo el pa mentre n'hi hagi
  58. A vegades es dóna pa al gos perquè mossegue
  59. A vegades, Déu dóna pa a qui no té dents per mastegar
  60. Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l'estiuet, fam i fred
  61. Abril banyat, de pa ve carregat
  62. Abril fred, pa i vi
  63. Abril mullat, de pa en ve carregat
  64. Abril rigorós, pa i vi abundós
  65. Abundós d'es pa de mon compare
  66. Acabar primer el pa que la gana
  67. Acosta't al forn i menjaràs pa tou
  68. Ahir li donava jo pa i avui em dóna ell l'espatlla
  69. Ai del que posa pa quan l'un tira per aquí i l'altre per allà!
  70. Aigua bullida allarga la vida, gasta el cantell, renta el budell, remulla el pa i altra cosa no fa
  71. Aigua de maig, pa per tot l'any
  72. Aigua de Sant Joan no dóna pa ni vi
  73. Aigua freda i pa calent fan mal a la gent
  74. Aigua freda i pa calent fan mal a les dents
  75. Aigua freda i pa calent fan que es ventrell se'n sent
  76. Aigua freda i pa calent, causen dolor al ventrell
  77. Aigua freda i pa calent, no fan bon ventrell
  78. Aigua fresca i pa calent causen dolors al ventrell
  79. Aigua i pa sopa farà
  80. Aigua per sant Bernadí lleva pa i no dóna vi
  81. Aigua per Sant Magí, no dóna pa i lleva vi
  82. Aiguardent i figues seques, allioli i pa torrat, fan ballar endemoniat
  83. Això és el pa i la sort (d'alguna cosa)
  84. Això és pa sucat amb oli
  85. Això són coses de mainatge: quan tenen pa, volen formatge
  86. Al bon amic, dóna-li pa i dóna-li vi
  87. Al cel només mengen pa de xeixa
  88. Al desembre val més el pa dur que el tendre
  89. Al desgraciat, fins el pa se li floreix al forn
  90. Al enfornar se fan los pans geperuts
  91. Al fill de la nora, un tros de pa i fora
  92. Al fill dolent, pa i escarment
  93. Al pa calent, fes-li un forat i amb oli untat
  94. Al pa, pa i al vi, vi; i als sogres el seu camí
  95. Al pa, pa; i al vi, vi
  96. Al pa, pa; i al vi, vi, i així no enganyaràs el teu veí
  97. Al pa, pa; i al vi, vi; i l'aigua, clara
  98. Al pobre desgraciat el pa se li glaça al forn
  99. Al pobre, el pa se li floreix al forn
  100. Al que pasta i cou el pa, n'hi passen de totes
  101. Al que té fam, el pa negre li sembla blanc
  102. Al qui no li sobre pa, ni gos ni gat ha de criar
  103. Als sis mesos el cul a terra i el pa a la mà
  104. Allà on hi ha pa no hi fa mal estar
  105. Allà on no hi ha pa Déu no hi habita
  106. Allà on no hi ha pa no hi ha pau (o tot és renou)
  107. Allà on no hi ha pa res de bo es pot esperar
  108. Allí on hi ha un pa hi ha un català
  109. Allí on hi ha un pa hi ha un home
  110. Allioli, pa torrat i aiguardent i figues seques fan ballar endemoniat
  111. Amagueu el pa, que ve la gana
  112. Amb bona mula, pa i companatge es fa bé el viatge
  113. Amb cebes i pa, a Judes van desmamar
  114. Amb pa d'altri, sopa espessa
  115. Amb pa es pot veure venir
  116. Amb pa i amb vi, es passa millor el camí
  117. Amb pa i ceba pot viure un home
  118. Amb pa i vi, es fa bon camí
  119. Amb pa i vi, s'escurça el camí
  120. Amb pa, sobrassada i vi, es fred és bo de sofrir
  121. Amb pa, un gos es fa ballar
  122. Amb qui es casa? Amb lo pa de la pastera
  123. Amb tu pa i ceba, dona meva
  124. Amb una hora hom menja el pa de la boda
  125. Amb vi ranci i pa calent, fa de bon passar l'hivern
  126. Amic de gresca (o d'espardenya, o de pa sucat amb oli)
  127. Anar darrera (d'algú) amb un pa calent
  128. Ans pa que vi
  129. Any de molt pa, garbell clar i sedàs espès
  130. Any de poc pa, garbell espès i sedàs clar
  131. Anys de traspàs, ni vinya, ni hort ni pa al rebost
  132. Baratar el pa amb parenostres
  133. Bé amb Déu i pa en butxaca
  134. Bé sap el que demana el pa el que vol
  135. Bé sé el que em faig quan a menjar pa me'n vaig
  136. Beu bon vi, i menja bon pa, i viuràs sempre sa
  137. Blat comprat, ni coques, ni rotllos, ni pa assaonat
  138. Blat en flor, als quaranta dies el pa al forn
  139. Bo és el pa, que es deixa mossegar
  140. Bon pa farem si la farina és bona
  141. Bon pa i bon dir i no hi ha més que dir
  142. Bon pa i bon vi escurcen el camí
  143. Bon pa i bon vi fan bon llatí
  144. Bon pa i bon vi i deixa dir
  145. Bon pa i bon vi i faràs bon camí
  146. Bon pa i bon vi no tenen pas res a dir
  147. Bon pa i bon vi, arre rocí
  148. Bon pa i bon vi, vida de Paradís
  149. Bon pa, bon vi i bon dormir
  150. Bon pa, bon vi i bona carn fan bona sang
  151. Bon pa, bon vi i bona minyona
  152. Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa és senyal de bona casa
  153. Bon tros i prou pa, bon esmorzar
  154. Bon vi, bon pa, curta la jornà
  155. Bona fam de quinze dies i pa pastat de tres setmanes
  156. Bona gana i pa de xeixa
  157. Botifarra i pa calent!
  158. Cada al.lot ve amb un pa davall es braç
  159. Cada fill que neix porta un pa sota l'aixella
  160. Cada u sap quin pa l'assacia
  161. Cada u sap quin pa l'assadolla
  162. Canviar pa amb parenostres
  163. Cap a Lledó, cap a Lledó, el batalló d'en Xicó; cap a Lledó, cap a Lledó, tu menjar pa i jo no
  164. Cap d'Any gelat, molt pa assegurat
  165. Cara de pa [de ral]
  166. Carn d'avui, pa d'ahir, vi d'antany salut per tot l'any
  167. Carn d'avui, pa d'ahir, vi de l'any
  168. Carn d'un dia, pa de dos, vi d'un any, salut per tot l'any
  169. Carn fa carn, pa fa panxa i el vi mena la dansa
  170. Casa a on no hi ha pa, tot són baralles
  171. Casa de pa tou, poca cosa mou
  172. Casa de poc pa, casa de raons
  173. Casa gran, pa petit
  174. Casa gran, pa xicotet
  175. Casa on no hi ha mesura un pa poc dura
  176. Casa que no hi ha pa fa plorar i la que no hi ha vi fa morir
  177. Casa sense pa fa plorar
  178. Casa sense pa, fa de mal habitar
  179. Casa sense pa, infern segur
  180. Casa sense pa, ni el dimoni hi pot habitar
  181. Casa sense pa, raons hi ha
  182. Casa't en diumenge, Joan, que el dilluns seràs casat i el dimarts preguntaràs a on venen pa fiat
  183. Cava fondo i tindràs pa a dojo
  184. Clava la dent al pa calent
  185. Com més pa i més vi al celler més bruixes pel carrer
  186. Condemnar algú a pa i aigua
  187. Conèixer el pa que s'hi dóna
  188. Contar més pa que peix
  189. Convenir una cosa com el pa que es menja
  190. Cutxaró massa rebentat, propens a pa esguerrat
  191. D'aigua freda i pa calent, el ventrell se'n ressent
  192. D'arròs, cansalada i pa, en Josep us en vendrà
  193. D'un bon cutxaró se'n fa pa a discreció
  194. Damunt una punta de clau es viu; amb un revol ple de pa, es mor
  195. Darrera del pa calent no beguis aigua corrent
  196. De blat bolcat i de pa florit, no en planyis el teu amic
  197. De bruixes a Llers, i de pa a Fortià, n'hi ha més que en tot l'Empordà
  198. De casa, la botifarra, i el pa dels altres
  199. De dóna'm un pa a agafa'm un pa hi van dos pans
  200. De formatge i pa beneit, menja'n poquet
  201. De Gabarra a l'Hostalnou era la mia posada; a pa i beure, als Hostalets, i a sopar, a ca la Gravada
  202. De gener a gener, el pa a casa i el drap també
  203. De la casa a on no hi ha pa, tothom ne fuig
  204. De la casa on no hi ha pa, les rates en fugen
  205. De la madrastra, ni pa ni pasta
  206. De les olors, el pa; dels sabors, la sal
  207. De les olors, la del pa, i dels gustos, el de la sal
  208. De pa calent, molt a la mà, però poc al ventre
  209. De pa de cada dia, Déu mo'n don
  210. De pa de casa més bo i més barato
  211. De pa florit i de pa ajagut, ningú n'han plangut
  212. De pa florit i de vi agre ningú és de plànyer
  213. De pa i mel
  214. De pa i rave
  215. De pa sucat amb oli
  216. De pa, Déu mo ne dó
  217. De pans i de coques, n'hi ha de totes
  218. De pans i de rams se'n fan tants com se'n volen
  219. De pans i de rams, n'hi ha de moltes maneres
  220. De pans i fogasses, en fan tants com volen
  221. De pans i fusades, ne fan tants com ne volen
  222. De pebre i pa beneit, poquet
  223. De poc pa, no se'n poden fer gaires sopes
  224. De quin pa farem sopes?
  225. De quin pa fas (fa, etc.) rossegons!
  226. De quin pa fas rosegons?
  227. De terra d'escorpins, poc pa i poc vi
  228. Deia el vi a la panxa de l'home: "Sóc valent i trincant". I el pa li responia: "Si jo vaig davant!"
  229. Deixa granar sense por el que vullgues pa llavor
  230. Del blat ben pastat, el bon pa no n'és fat
  231. Del blat bolcat i del pa florit no en planyis al teu amic
  232. Del blat en flor, als quaranta dies el pa al forn
  233. Del pa a la molla
  234. Del pa de mon compare, bon tros a mon fillol
  235. Del pa del compare, bon cantell
  236. Del pa la crosta
  237. Del pa que l'anyell enveja, qui més en menja, més ganeja
  238. Del pa tou tothom en fa llesques
  239. Del pa, tu la crosta i jo la molla
  240. Després d'una festa major, pa de sègol amb oli
  241. Després d'una festa major, pa sucat amb oli
  242. Déu dóna el pa segons la gana
  243. Déu dóna pa a qui no té queixals
  244. Déu dóna un tros de pa a qui no se'l sap guanyar
  245. Déu et do enteniment i pa pel talent
  246. Déu n'hi do de pa al sarró i de vi a la bóta
  247. Déu n'hi dó... de pa florit
  248. Dies de maig, dies amargs: els pans curts i els dies llargs
  249. Digues-li vi al vi, i pa al pa, i tots t'entendran
  250. Dir al pa pa i al vi vi
  251. Dol amb pa és bo de passar
  252. Dona jove, pa tou i llenya verda tiren la casa a perdre
  253. Dóna pa a qui el pugui mastegar
  254. Dóna'm pa i aborda'm es ca, i prest callarà
  255. Dóna'm pa i carn i no em moriré de fam
  256. Dóna'm pa i dis-me moro
  257. Dóna'm pa i formatge i amenaçarà es moix salvatge
  258. Donar pa a les oques
  259. Donar pa i peres
  260. Drap de casa, pa de casa i vi de casa, i faràs casa
  261. Duc pa sec al sac, m'assec on sóc, i el suco amb suc
  262. El beneit d'Amposta, que menjava pa amb crosta
  263. El bon pa i el bon vi, escurcen el camí
  264. El ca que vol pa ha de llepar la mà
  265. El diable no té pa i arma ca
  266. El fer volar l'estel no és pa amb mel
  267. El fill del veí, fica-te'l a casa i dóna-li pa amb vi
  268. El foc és mitja vida i el pa és tota
  269. El foc és mitja vida: el pa i el vi l'altra mitja
  270. El formatge, serrat, el pa, ullat
  271. El gos de bona raça se recorda del pa i de la caça
  272. El gos que vol pa ha de llepar la mà
  273. El maig és boig: moltes festes, i, de pa, poc
  274. El maig menja pa, l'agost beu most
  275. El mal amb pa és de més bon passar
  276. El mal pagador es menja el pa pitjor
  277. El meu millor amic, el pa; el pitjor enemic, el vi
  278. El meu veí ha matat un moltó, i nosaltres suquem pa amb l'olor
  279. El millor pa és el de casa
  280. El mussol, pel febrer, ja es menja un pa sencer
  281. El nostre pa de cada dia...
  282. El pa a casa pastat la fa pujar aviat
  283. El pa a la post i la cansalada al rebost
  284. El pa a tothom agrada
  285. El pa amb oli fa engreixar
  286. El pa amb tot s'adiu
  287. El pa amb ulls, el formatge sense ulls i el vi que salti als ulls
  288. El pa blanc i la dona morena
  289. El pa calent mata la gent
  290. El pa calent, molt a les mans i poc al ventrell
  291. El pa canviat i el vi assegurat
  292. El pa com germans i els diners com àguiles
  293. El pa com germans, el diner com a gitanos
  294. El pa cremat fa pair
  295. El pa d'altri té set crostes
  296. El pa d'hostal ennuega
  297. El pa de blat, Déu el va fer i tot l'altre el va fer fer
  298. El pa de casa atipa
  299. El pa de casa és el millor
  300. El pa de casa no assacia
  301. El pa de casa no satisfà
  302. El pa de faves mai no s'acaba
  303. El pa de fleca el cor asseca
  304. El pa de la veïna és medicina
  305. El pa de la veïna sempre és millor
  306. El pa de sant Blai no es floreix mai
  307. El pa del mesquí fa deu vegades el camí
  308. El pa del nuvi és de blat, el de la núvia de sègol
  309. El pa del pobre dues vegades és menjat
  310. El pa del veïnat sempre resulta cremat
  311. El pa dur fa l'hostal segur
  312. El pa dur fa la vida a u
  313. El pa en cria de tots i no en mata cap
  314. El pa és fre del vi
  315. El pa estranger sempre és dur (o amarg)
  316. El pa fa carn, i el vi fa sang
  317. El pa fa passar i el vi fa tenir
  318. El pa fa polls
  319. El pa fa polls i l'aigua fa barrals
  320. El pa florit fa tornar bonic
  321. El pa fresc, i el vi novell, causen dolors al ventrell
  322. El pa i el vi en cria de tota mena
  323. El pa i el vi, neixen dintre de maig
  324. El pa llescat, sense vergonya és menjat
  325. El pa lleuger i eixut, i el formatge, serrat i feixuc
  326. El pa mai fa nosa
  327. El pa més dolent és el de la porta
  328. El pa moll embossa el coll i el pa sec no s'hi atura
  329. El pa mudat i el vi usat
  330. El pa negret, el vi agret i l'oli sabentet
  331. El pa no aniria car si els dropos no en menjaven
  332. El pa no camina, però fa caminar
  333. El pa no fa nosa
  334. El pa no té cames, però fa caminar
  335. El pa per a mi, que els sants no en mengen
  336. El pa per la vista i el vi pel tast
  337. El pa pertot arreu és bo
  338. El pa reposat mai ha fet mal
  339. El pa robat fa venir gana
  340. El pa sempre va bé
  341. El pa sequet, el vi agret i l'oli sabentet fan tornar riquet
  342. El pa sosté, el vi dona força i la carn engreixa
  343. El pa tendre es fa entendre
  344. El pa torrat sense vergonya és menjat
  345. El pa tou a la bossa cou
  346. El pa tou dura poc
  347. El pa tou xuclant s'empassa
  348. El pa tou, i el vi nou, el ventre espatllen
  349. El pa ullat i el formatge serrat
  350. El pa, el fa més el forn que totes les pastadores del món
  351. El pa, per dolent que sigui, no mata ningú
  352. El paladar fi vol sempre el mateix vi, i diferent pa per variar
  353. El qui no té pa, el fan bellugar
  354. El vi amb mesura i el pa amb cordura
  355. El vi estalvia el pa i el pa estalvia el vi
  356. El vi fa sang, i el pa fa carn
  357. El vi nou i el pa vell el ventre espatllen
  358. El vi pel color, el pa per l'olor, i tot pel sabor
  359. El vi usat i el pa mullat
  360. El vi, l'acostumat; i el pa, canviat
  361. El vi, pel color, i el pa, per l'olor, i tot, pel sabor
  362. El vi, usat, i el pa, mudat
  363. El vi, vell, i el pa, novell
  364. Els al·lots neixen amb un pa davall es braç
  365. Els blavets de la Marina, quan van a segar arròs, només mengen que tonyina, pa, tomates i alficòs
  366. Els culs-rojos de Betxí, saragüells de mitan cama, amb dos quinzets de pa dur passen tota la setmana
  367. Els dols amb pa, ja no ho són tant
  368. Els innocents no tenen dents, no tenen pa per a menjar, no tenen vi per a dormir
  369. Els mals, amb el pa, són menys
  370. Ell es pasta el pa i ell se'l cou
  371. En aquest món mesquí, quan tenim pa, no tenim vi
  372. En Bernat, quan no té pa, renega com un ca
  373. En casa de jugador, poc pa i baralles
  374. En casa de molts fills i poc pa, de tot hi haurà
  375. En Costur, pa dur
  376. En enfornar es fan els pans geperuts
  377. En haver, teus, meus i nostres, un pa com unes hòsties
  378. En la casa on no hi ha pa, tothom crida i té raó
  379. En la casa que es treballa, mai no hi falta pa ni palla
  380. En la casa que no hi ha pa, tothom crida i tothom té raó
  381. En llescar el pa es coneix la madrastra
  382. En temps de fam, no hi ha pa dur
  383. En temps de gana no hi ha pa dur
  384. En tot pa hi ha molla i crosta
  385. En una casa sense pa, no estan contents
  386. En una casa, per a estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli ho han de fer
  387. Encara troba el pa bo
  388. Enfornar el pa i desenfornar a mitges
  389. Enlloc es parla tant de pa com en la casa que no n'hi ha
  390. Entre amics, no hi ha pa partit
  391. Entre bons amics no hi ha pa partit
  392. Entre dos bons amics no n'hi ha pa partit
  393. Entre el pa i el vi es pot passar un bon camí
  394. És de pa sucat amb oli
  395. És més bo que el pa de pessic
  396. És sa menjar un bocí de pa abans d'esmorzar
  397. Es treuria el pa de la boca
  398. Escolà, rata pa, rata vi, menja moles de molí
  399. Escudella amb pa, menjar de frare
  400. Esmorzar, pa i ceba; dinar, ceba i pa; i si al vespre no hi ha olla, més val pa i ceba que quedar-se
  401. Esplet de pa el gra desmaia
  402. Ésser de pa de pessic
  403. Ésser de pa sucat amb oli
  404. Ésser el nostre pa de cada dia
  405. Ésser gent de pa blanquet
  406. Ésser més bo que el pa de pessic
  407. Ésser pa de casa
  408. Ésser pa i figa
  409. Ésser pa i mel
  410. Ésser un pa de xeixa
  411. Ésser un tros de pa blanc
  412. Ésser una cosa de pa sucat amb oli
  413. Estar a pa i aigua
  414. Estar groc com un pa de cera
  415. Estar-se de pa i de dones mentre es tingui coca i noies
  416. Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front
  417. Falç al coll i pa a la trinxa
  418. Farina avançada i pa pastat treuen el despès de casa i l'amo no ho sap
  419. Farina morena fa bon pa i la blanca fa el que fa
  420. Fart de pa, fart de ximple
  421. Fer (algú) els pans amples
  422. Fer bones llesques del pa d'un altre
  423. Fer cara de pa [de ral]
  424. Fer com el bisbe Don Opes, que menjava pa amb les sopes
  425. Fer pa i bolet
  426. Fer pa i trago
  427. Fer pa pel gasto
  428. Fer pans de les pedres
  429. Fer un pa com unes bresques
  430. Fer un pa com unes hòsties
  431. Fer volar l'estel no és pa amb mel
  432. Fer-ne cent per un pa sol
  433. Fins abans de l'Ascensió, bon pa que Déu n'hi do; de l'Ascensió enllà, Déu dirà
  434. Formatge serrat i pa ullat
  435. Formatge, fruita i pa, menjar de vilà
  436. Formatge, peres i pa, menjar de vilà
  437. Fred d'abril, no faltarà pa ni vi
  438. Futxa, fornera; el pa es crema
  439. Galtes de pa de ral (o de pa de tou, o de pa torrat, o de formatge)
  440. Galtes de pa rodó
  441. Gelada de Cap d'Any, pa per tot l'any
  442. Gener assoleiat, pa i vi assegurat
  443. Gent boja, pa tou i fetge
  444. Gent de la Ribera tal és com era: sempre molt bravatgera, poca alegria, molt de pa i un glop de vi,
  445. Gent de la Ribera tal és com era: sempre molt bravatgera, poca alegria, molt de pa i un glop de vi, s'aixequen molt de matí i s'adormen tot el dia
  446. Gent jove, pa blanet
  447. Gent jove, pa tou
  448. Gent jove, pa tou i fetge
  449. Glorificat, pa sucat amb oli
  450. Gran olla, poca carn, y casa gran, pa chiquet
  451. Guanyar-se el pa amb la suor del front
  452. Guarda pa pel maig i llenya per l'abril
  453. Guarda pa pel maig i tot l'any en tindràs
  454. Guarda pa per al maig i llenya per a l'abril, que no saps el temps que ha de venir
  455. Gust secret, pa eixut
  456. Haver-hi més pa que formatge
  457. Haver-hi pa / per a donar i vendre
  458. Haver-hi un pa de boira
  459. Haver-n'hi per a pa i per a sal
  460. Hem fet un pa com unes hòsties
  461. Hi ha qui amb un pa a les mans es moriria de gana
  462. Hi ha qui es mor de fam amb el pa a les mans
  463. Hi hagi el que hi hagi, mentre pa hi hagi
  464. Ho donen com a pa beneït
  465. Hort i molí donen per carn, pa i vi
  466. Ja em vindràs darrera amb un pa calent
  467. Joventut, pa tou
  468. Juny ben assoleiat, bon pa i bon blat
  469. L'abril mullat de pa ve carregat
  470. L'aigua i el pa no es poden negar
  471. L'aigua per Sant Joan, al pa i al vi causen dany
  472. L'amor amb pa fa de més bon passar
  473. L'aprenent de forner fa els pans geperuts
  474. L'endemà de Nadal és Sant Esteve; i a la casa on no hi ha pa, ningú està alegre
  475. L'esperança és el pa del pobre
  476. L'home que vol pa ha de llepar la mà
  477. L'ordre pasta el pa i el desordre el fa acabar
  478. L'ou d'avui, el pa d'ahir i el vi d'un any no et faran cap dany
  479. La boira d'en Massó, que negava els pans al pastador
  480. La carn d'avui, el pa d'ahir i el vi com més anys pugui tenir
  481. La carn fa carn, i el pa fa pansa, mes el vi mena la dansa
  482. La casa en què s'hi treballa, mai hi falta pa ni palla
  483. La casa on no hi ha pa no hi ha pau
  484. La casa on no hi ha pa, tothom crida i tothom té raó
  485. La casa que no hi ha pa fa plorar i la que no hi ha vi fa morir
  486. La casa que no té pa, moltes nits no es tanca amb clau
  487. La casa que s'hi treballa, may hi falta pa ni palla
  488. La conca de Tremp, regada i bona, bon pa, bon vi i bona minyona
  489. La farina morena fa bon pa i la blanca fa el que fa
  490. La feina de gener, set pans per un diner
  491. La gana vol pa i no bon menjar
  492. La gana, el pa ablana
  493. La llesca de pa de la madrastra sempre és molt prima
  494. La molta gana fa que el pa sec se torni bla
  495. La puput cantava en Xilxes i el gallet en Almenara, i en la Cartuixa el pa dur i en la Tanca mai s'acaba
  496. La sal és el pa dels peixos
  497. La sogra pa ser bona ha d'estar amb la boca tancada i la butxaca oberta
  498. La taula que no té pa fa plorar i la taula que no té vi fa patir
  499. La vida del pastor, pa y formatge
  500. La vida del pobre ruc és de les més consagrades. Per un jorn de pa ressecat, tot un any de garrotades
  501. La vida dels olivaires no és pas llarga de contar: al matí mengen pa i figues; als vespres, figues i pa
  502. Les disputes i els pans, eixint del forn
  503. Les falles de Sant Josep... una estoreta vella... pa la...
  504. Les penes amb pa fan de bon passar
  505. Les quatre coses necessàries per la vida són: llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment
  506. Lo bon pa fa bones sopes
  507. Lo ca que vol pa ha de llepar la mà
  508. Lo millor pa és el que donen sense demanar
  509. Lo pa bla passa cantant, lo pa dur passa amb la fam
  510. Lo pa calent és dolent
  511. Lo pa calent no vol aigua fresca
  512. Lo pa de forn és buit de compte
  513. Lo pa del forn no farta com el pa de casa
  514. Lo pa diu en tot
  515. Lo pa no te cames y fa caminar
  516. Lo pa poc augmenta la gana
  517. Lo pa, Déu mo ne dó
  518. Lo pa, mudat; lo vi, usat
  519. Lo qui no li sobre pa, no sé jo perquè té ca
  520. Llaura bé i fons i menjaràs pa en abundor
  521. Llaura eixut o mullat i no menjaràs pa fiat
  522. Llaura fondo, que pa tindràs
  523. Llenya d'alzina, vi de sarments, oli d'oliva i pa de forment
  524. Llenya de romaní i pa de fleca, mal per la casa
  525. Llenya verda i pa calent és la ruïna d'una casa
  526. Llenya verda i pa tendre, tiren la casa a perdre
  527. Llet i cullera el pa espera
  528. Llit de boga i pa florit, mal de ventre tot seguit
  529. Mai el mandrós tindrà, pa, ni vi per demà
  530. Mai no es diu ni s'ha dit, que a Arfa mengin el pa florit
  531. Maig núvol i juny clar, pa per tot l'any
  532. Malaguanyat pa que es menja!
  533. Malalt que s'ha de morir, tant el mata pa com vi
  534. Maldecaps amb pa, fan de més bon passar
  535. Massa pa fa mal
  536. Menja pa i no vagis al forn
  537. Menja pa i torna per més
  538. Menjar de Barcelona, sense pa, vi ni corona
  539. Menjar el pa de l'ase
  540. Menjar el pa fins a les crostes
  541. Menjar el pa sense comptar
  542. Menjar massa pa fa tornar tonto
  543. Menjar molt pa fa singlotar
  544. Menjar pa de cony
  545. Menjar pa i beure aigua, vida llarga
  546. Menjar-se el pa de l'ase
  547. Menjar-se el pa fins a les crostes
  548. Menjar-se el pa mort
  549. Menjar-se una cosa com pa beneït
  550. Menjaràs el pa mudat i beuràs el vi usat
  551. Merda! Més val pa sol
  552. Més val pa amb amor, que gallina amb dolor
  553. Més val pa sec que badallar
  554. Més val pa, y ceba en amor, que gallines ab dolor
  555. Més val talent que pa de forment
  556. Migdia el pa al forn, el sol passat, el pa menjat
  557. Migjorn, el pa en el forn
  558. Minja pa i demana'n més
  559. Minjar-se el pa de baldragues
  560. Minjar-se el pa de baldroc
  561. Moliner, farina i pa d'un vuitè un sextè en fa
  562. Molts fills i poc pa, anar a captar
  563. Morena i els ulls blaus; ja té la mare pa 'pa' dies
  564. Morir-se de fam amb el pa a les alforges
  565. N'hi ha per a sucar-hi pa i llogar-hi cadires
  566. Nadal en dilluns, de dos pans, guarda-te'n un
  567. Nadal en dimarts, pa i vi de totes parts
  568. Necessitar (algú) una cosa com el pa que menja
  569. Negar el pa i la sal a algú
  570. Ni casa sense dona, ni taula sense pa, ni església sense capellà
  571. Ni gener calent, ni pa de forment
  572. Ni pa bullit ni dona d'altre marit
  573. Ni pa florit ni taca en el vestit
  574. Ni per blat bolcat ni per pa florit no en planyis el teu amic
  575. Ni que donaren un pa i un peix
  576. Ni taula sense pa, ni exèrcit sense capità
  577. Ni tot el pa en coques ni tot el vi en bótes
  578. Ni tot el vi en bótes, ni tot el pa en coques, ni tots els diners en bossa
  579. Ningú no dóna un pa que no costi una coca
  580. No basta pa ni pasta
  581. No cal tirar tant pa al goç
  582. No digues que tens pa, si no el tens en la mà
  583. No diguis blat fins que el pa t'hagis menjat
  584. No doneu pa als gossos, que els caurà la cua
  585. No donis pa als gossos, que l'any és llarg
  586. No es donen els pans a desenfornar a mitges
  587. No és el mateix un pessic de pa, que pa de pessic
  588. No es guanya el pa sentat en lo sofà
  589. No és pas tot el pa en una banda
  590. No és per tu, sinó pel pa, que remena la cua el ca
  591. No es pot fer pa sense farina
  592. No fer mal ni al pa que es menja
  593. No guanyar-se el pa que es menja
  594. No haver-hi pa partit
  595. No haver-hi pa partit entre tots dos
  596. No hi ha com el pa de casa
  597. No hi ha llinatge que no tengui pa i formatge
  598. No hi ha pa que no costi una coca
  599. No hi ha pa sense crosta
  600. No hi ha res més bo que la llenya d'alzinera, pa de forment, vi de raïm i carn de moltó
  601. No m'agrada el pa de casa, perquè afarta massa
  602. No pagar el pa (una cosa)
  603. No per tu, sinó pel pa, remena la cua el ca
  604. No s'ha d'estalviar el blat del moliner ni el pa del forner
  605. No saber de quin pa fer sopes
  606. No saber què és pa de dolor
  607. No saber què és pa i dolor
  608. No sempre està el forn per a pa assaonat
  609. No solament de pa viu l'home
  610. No té pa i vol criar ca
  611. No té pa ni vi i convida el veí
  612. No tenir ni un pa a la post
  613. No tenir per comprar pa i es compra bon talent
  614. No tenir un pa a la post
  615. No tindre ni pa fer cantar un ciego
  616. No valer el pa que es menja
  617. No venir-li un pa de llesques
  618. No voler a algú ni amb pa ni amb sal
  619. No vulguis menjar pa d'ordi, si tens bescuit
  620. No vulles pa florit, ni taca de pegunta en lo vestit
  621. Només lo pa farta!
  622. Oli, sal i pa calent, fa de bon passar l'hivern
  623. Oli, sal i pa calent, ja pot fer fred a l'hivern
  624. Olives i pa calent maten la gent
  625. On es menja pa i cauen molles
  626. On falta el pa, no entra la mosca
  627. On hi ha pa déu no hi habita
  628. On hi ha pa, les rates hi van
  629. On no hi ha pa no hi ha pau i on no hi ha pau no hi ha pa
  630. On no hi ha pa, de juliol hi fa fred
  631. On no hi ha pa, Déu no hi acut
  632. On no hi ha pa, Déu no hi habita
  633. On no hi ha pa, els dimonis hi passen
  634. Ou d'una hora, pa d'un dia, vi d'un any, peix de deu, dona de quinze i amic de trenta
  635. Pa amb pa no suca
  636. Pa amb pa, menjar de beneits
  637. Pa amb penes, mai el veges; penes amb pa fan de bon passar
  638. Pa blan passe cantant, pa dur passe si n'hi ha fam
  639. Pa i pa és un bon menjar
  640. Pa menjat i finit, pa desagraït
  641. Pa per pa i vi per vi i no enganyaràs el teu veí
  642. Pa serrat, pa mal pastat
  643. Pa torrat, pa torrat, que Cap d'Any és arribat
  644. Pa torrat, pa torrat, que Nadal és arribat
  645. Pa, pa, i no besades!
  646. Paciència amb pa, és bona de passar
  647. Pagès amb estil, guarda pa pel Maig i llenya per l'Abril
  648. Paiporta, deixa el pa i tanca la porta
  649. Panadera érades antes, aunque ahora traéis guantes
  650. Papà, posa pa per a en Pepet
  651. Partir-se el pa i la sal
  652. Pel desembre, val més el pa sec que el tendre, perquè fa mal de ventre
  653. Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà, però feina farà
  654. Pel març, el pa a crostons; per l'abril, a llesques; pel maig, a rosegons, i pel juny, sencer
  655. Pel març, pa i bocí, i pel maig, no ve d'aquí
  656. Pel pa balla el ca
  657. Penes amb pa fan de bon passar
  658. Per a guanyar un plet calen tres pes: pa (equivalent a diners), paciència i padrins
  659. Per a menjar pa i pimentó, sempre n'hi haurà u al cantó
  660. Per a viuda i afamat no hi ha pa sec
  661. Per fer bon pa dotze hores s'hi ha d'estar
  662. Per haver menjat massa molls, menjá pa y nous la senyora de Tous
  663. Per massa pa mai cal espantar
  664. Per massa pa mai és mal any (o no hi ha mal any)
  665. Per pa es pot fiar, que per vi ni un maravedí
  666. Per sa crosta el pa se demostra
  667. Per Sant Joan afany, pa per tot l'any
  668. Per viuda i afamat no hi ha pa sec
  669. Perdre el pa i el paneret
  670. Període d'hivern, temps de pa sec i pocs rals al calaixet
  671. Pessebre fas, pa menjaràs
  672. Plou poc, però ja plou prou pa omplir un pou de clasca d'ou
  673. Pluja d'agost, ni pa ni most
  674. Poc ho entén qui menja pa calent
  675. Poc pa i mal cuit
  676. Poc pa, i florit (i roegat de rata)
  677. Poc vi, pa de casa, no gaire carn, peix i verdura i llegum, abundant
  678. Poder anar al darrera d'algú amb un pa calent
  679. Porta'm aquell sac ple de pa sec i treu-ne un pessic, que l'amo jo sóc i el vull per fer suc
  680. Portar un infant un pa sota l'aixella
  681. Portar un pa sota l'aixella
  682. Posar-hi més pa que formatge
  683. Posar-se el pa als dits
  684. Posar-se groc com un pa de cera
  685. Pregar a Déu que vostra boca pecadora no vinga a pa eixut
  686. Prendre el pa d'algú
  687. Prepara't pa, que vinc de rentar
  688. Primer lo pa, que el tafetà
  689. Quan aniràs de camí, no vagis sense pa ni vi
  690. Quan el pare no té pa, la canalla fa ballar
  691. Quan ha tingut pa per les dents no ha tingut queixals per menjar-lo
  692. Quan han pastat tenen pa tou
  693. Quan hi ha gana no hi ha pa sec
  694. Quan hi ha gana tot el pa és bo
  695. Quan hi ha pa i vi, el rei pot venir
  696. Quan hi ha pa, els queixals falten
  697. Quan hi ha poc pa, escudella't primer, que la vianda ho pagarà
  698. Quan l'anyada és bona, el pa es pasta sol
  699. Quan l'home ha de ser desgraciat, fins lo pa se li floreix al forn
  700. Quan mengis pa calent, no beguis de la font
  701. Quan Nadal cau en dilluns, si tens dos pans guarda-te'n un
  702. Quan Nadal cau en dimarts, pa i vi de totes parts
  703. Quan Nadal cau en diumenge, qui no compra pa no en menja
  704. Quan Nadal és en dilluns de dos pans, guarda'ns-en un
  705. Quan neix el pa, tard o d'hora espigarà
  706. Quan no hi ha pa bones són coques
  707. Quan no hi ha pa, bones són truites
  708. Quan tenim pa ens falta coca, quan tenim coca ens falta vi
  709. Quan tenim pa no tenim vi
  710. Quan un home ha d'ésser desgraciat, el pa se li floreix al forn
  711. Quan un matrimoni s'estima, pot viure només amb pa i ceba
  712. Quan un no té pa té quixals, i quan té pa ja no té quixals
  713. Quan vagis a la Ribera no passis per Algemesí, que fan els pans xicotets i posen aigua en el vi
  714. Quan vagis de camí no vagis sense pa ni vi
  715. Quants en cria el pa i no en mata cap
  716. Que Déu t'ho pagui amb pa i canalla
  717. Que n'és de bo el pa mentre n'hi hagi
  718. Qui a gos d'altri dóna pa perd el gos i perd el pa
  719. Qui amb farina pasta amb pa li basta
  720. Qui cava la terra son pa assegura
  721. Qui compra blat, hi veu dels dos ulls; qui compra farina, és borni; qui compra pa, és cec
  722. Qui compra pa de fleca té el "bolsillo" buit i l'espina seca
  723. Qui de l'ase es menja el pa mai de fam no morirà
  724. Qui de mestura arriba a pa és pitjor que un ca
  725. Qui de molt vi sopa, de poc pa esmorza
  726. Qui demana pa, si li dones carn també en prendrà
  727. Qui diu mal del pa de forment, del vi de sarment, de la llenya d'alzina i de la carn de moltó es desdiu de la raó
  728. Qui dóna pa al gos d'un atre, perd el pa i perd el gos
  729. Qui dóna un pa, vol una coca
  730. Qui és burro menja pa negre
  731. Qui estalvia menja pa quan vol
  732. Qui estoja de son pa, mills se'n dina a l'endemà
  733. Qui fa bé al comú no fa bé pa ningú
  734. Qui fa bon paller té pa per l'any que ve
  735. Qui fa camí, que no li falti pa i vi
  736. Qui fa carbó no guanye ni pa sabó
  737. Qui fa de Jordi li afinen el pa d'ordi
  738. Qui fa la creu en el pa, no va al cel
  739. Qui farina trasteja pa no desitja
  740. Qui guanya pa i es juga el vi, perd pa i vi
  741. Qui ha son pa al forn, no li pren son
  742. Qui ho diria, que el pa de la boda no duraria?
  743. Qui l'hort bé cultivarà molt de pa estalviarà; que les llegums y verdures aforren moltes moltures
  744. Qui menja molt pa sempre està sa
  745. Qui menja pa arribarà a demà
  746. Qui menja pa i beu aigua es fa la vida llarga
  747. Qui menja pa i crema llenya l'hivern empenya
  748. Qui menja pa, torna a casa
  749. Qui ni pa ni calces té, passarà un mal gener
  750. Qui ni pa ni oli té passa un mal giner
  751. Qui no dóna pa, que no mani feines
  752. Qui no em dóna pa em pega i qui me'n dóna se n'està
  753. Qui no em dóna pa no em dóna feina, i qui me'n dóna, amb prou feines
  754. Qui no em dóna pa no em pot manar
  755. Qui no em dóna pans em mana feina
  756. Qui no guarda de son pa no en té per l'endemà
  757. Qui no guarda el pa no el té (o no en té) per demà (o per lo endemà)
  758. Qui no menja greix menja pa amb excés
  759. Qui no sap llescar el pa no se'l sap guanyar
  760. Qui no sap llescar el pa, és que no se'l sap guanyar
  761. Qui no sap tallar el pa, no se'l sap guanyar
  762. Qui no sembra al mes d'abril, poc pa a casa portarà, i poc se n'hi en donarà que cada gota en valgui
  763. Qui no té pa a la pastera no té espera
  764. Qui no té pa a la pastera, mal any li espera
  765. Qui no té pa al sac ha de tenir seny al cap
  766. Qui no té pa alguna se n'ha de pensar
  767. Qui no té pa ha de dejunar
  768. Qui no té pa l'ha d'anar a captar i qui n'hi sobra n'ha de dar
  769. Qui no té pa lo fan bellugar
  770. Qui no té pa n'ha d'anar a cercar
  771. Qui no té pa no pot fer sopes
  772. Qui no té pa que no tingui ca
  773. Qui no té pa somnia coques
  774. Qui no té pa té de treballar
  775. Qui no té pa té mal any
  776. Qui no té pa tot el dia corre
  777. Qui no té pa, moltes se n'ha de pensar
  778. Qui no té pa, moltes se'n pensa
  779. Qui no té pa, que no criï ca
  780. Qui no té sobres de pa, que no criï pa
  781. Qui no tingui pa que no mantingui ca
  782. Qui pa d'altre espera no se'l menjarà ni pastat ni florit
  783. Qui pa enceta i no hi fa creu, el dimoni se'l fa seu
  784. Qui pa menja, se'n torna a casa
  785. Qui pa vol menjar a casa torna
  786. Qui pa vol menjar ha d'estalviar
  787. Qui pasta minja pa, que per a l'altre no n'hi ha
  788. Qui per sant Joan no ha segat té el pa amenaçat
  789. Qui per Sant Joan no ha segat, té el pa amenaçat
  790. Qui poda en maig i alça en agost, no fa pa ni most
  791. Qui pot menjar pa moltes en pot contar
  792. Qui roba un pa, el tanquen a la presó, i qui en roba mil, el fan senyor
  793. Qui s'afanya, el pa es guanya
  794. Qui senya el pa no va al cel
  795. Qui té carn i pa pot esperar demà
  796. Qui té cony, menja pa, qui té carall va a captar
  797. Qui té dona guapa té el pa a casa
  798. Qui té el pa per enfornar no pot badar
  799. Qui té gana somia pa (o truites, o rotllos)
  800. Qui té gos i no té pa es mereix una assotà
  801. Qui té gos i no té pa, no ajudarà a caçar
  802. Qui té guaret té pa fet; qui té binat té pa estojat; ... qui té terçat el té menjat
  803. Qui té l'hort ben proveït, amb poc pa va tip
  804. Qui té pa a la pastera no té espera
  805. Qui té pa cuit, ja es pot fer sopes
  806. Qui té pa i vi pot convidar al rei al seu festí
  807. Qui té pa ja pot anar món enllà
  808. Qui té pa ja pot passar
  809. Qui té pa que se'l mengi, qui no en té que en cerqui
  810. Qui té pa sec que faci sopes, qui té pa tou que faci rostes
  811. Qui té seny, té pa, i qui té mandra captarà
  812. Qui té una pasterada de pa cuit, ja pot convidar els amics
  813. Qui tingui més pa, que faci més sopes
  814. Qui treballa té pa i palla
  815. Qui vulgui vi i pa, sembri primerenc i podi tardà
  816. Raïms i pa tou a les noies posen mudes i a les velles treuen arrugues
  817. Raïms, pa i formatge, bon companatge
  818. Sa fornera xerrava i es pa es cremava
  819. Saber el pa que s'hi dóna
  820. Saber el que és pa de dolor
  821. Saber quin pa hi donen
  822. Saber quin pa l'assacia
  823. Sant Antoni, que no ens falti pa, ni avui ni demà
  824. Sant Joan en diumenge, qui no compra pa no en menja
  825. Segons com troni pel gener, et menjaràs el pa l'any que ve
  826. Semblar el pa de cada dia
  827. Semblar el pa del sant d'Espartero
  828. Sembra primerenc i poda tardà i pa i vi no et faltarà
  829. Sempre pa tou en una casa la bossa fa tornar rasa
  830. Sense pa no es fan sopes
  831. Sense pa no es troba bo cap menjar
  832. Sense pa no's pot minjà
  833. Ser (dues persones o coses) el pa i la gana
  834. Ser (una cosa) de pa sucat amb oli
  835. Ser de pa mastegat
  836. Ser de pa sucat amb oli
  837. Ser el nostre pa de cada dia
  838. Ser el pa de cada dia
  839. Ser més bo que el pa blanet
  840. Ser més bo que el pa de fleca
  841. Ser més bo que el pa de pessic
  842. Ser pa i mel
  843. Ser un menja pa i torna per més
  844. Ser una cosa pa i calbot
  845. Set sastres no fan un home els anys que no falta pa, però quan no hi ha farina vint-i-cinc n'has de comptar
  846. Set sastres no fan un home l'any que el pa va abundant, però quan el pa va car en fan falta vint-i-tants
  847. Si casa vols fer, el pa de casa i el drap també
  848. Si Déu dóna un pa de massa és pa dels pobres
  849. Si el pa cau a terra, en collir-lo s'ha de besar
  850. Si es posa a taula el pa al revés, la Mare de Déu plora
  851. Si ets rector menjaràs pa blanc
  852. Si hagués sabut el bo que era el pa amb nous, ara seria la senyora Tous
  853. Si hagués sabut el bo que eren pa i nous encara seria el cavaller dels Morous
  854. Si hagués sabut el bo que eren pa i nous encara seria el rei de Salou
  855. Si hagués sabut el bo que eren pa i nous encara seria el senyor de Tornabous
  856. Si hagués sabut el bo que eren pa i nous encara seria la dama de Sous
  857. Si hagués sabut el que pa i nous era bo, encara seria el duc de Contançó
  858. Si hagués sabut el que pa i nous era bo, encara seria el marquès d'Altamira
  859. Si hagués sabut el que pa i nous era bo, encara seria el Noguer de Sagaró
  860. Si hagués sabut el que pa i nous era bo, encara seria la dama de Puigbò
  861. Si hagués sabut el que pa i nous era bo, encara seria la reina del castell de Quermançó
  862. Si hagués sabut el que pa i nous era bo, encara seria la senyora de Lió
  863. Si hagués sabut que eren tan bones les nous amb pa, encara seria senyora d'Organyà
  864. Si hagués sabut el bo que eren nous i pa, encara seria la dama de Marçà (o la marquesa de Bagà)
  865. Si hi ha poc pa, agafa'l primer
  866. Si l'abella no surt per buscar pa, pluja l'endemà
  867. Si menges pa calent no beguis aigua, que és molt dolent
  868. Si menges pa sortint del forn no beguis aigua de font
  869. Si menges pa, enveja no et faltarà
  870. Si no teniu pa, mengeu coca
  871. Si no tens pa ningú no te'n donarà
  872. Si no tens pa no et caldrà batre
  873. Si no tens pa no mantinguis gos
  874. Si no vols això, menjaràs pa i el ditet damunt
  875. Si per sant Joan plou, ni vent ni pa tou
  876. Si per Sant Joan plou, ni vi ni pa tou
  877. Si tenim oli i pa, ja pot nevar
  878. Si tenim patates i pa, ja pot nevar
  879. Si tens pa fins el Maig i llenya fins l'Abril, ja pots dormir tranquil
  880. Si tens pa i tens bon vi te sirà amic lo veí
  881. Si trona a l'hivern, prepara pa per vuit dies
  882. Si vas a Balaguer, esmorza primer. SI has de dinar, porta't el pa; i si has de fer nit, porta't el llit
  883. Si vas a Calanda, un pa a la banda
  884. Si vas a la Granadella, posa't un pa a la cistella
  885. Si vol fer gent amiga, regali pa de figa
  886. Si vols collir pa, llaura per sant Joan
  887. Si vols menjar pa en la fornera tingues mà
  888. Si vols morir enverinat, menja pa del sindicat
  889. Si vols pa mal pastat demana'l al veïnat
  890. Si vols ser ric i honest, menja pa sec
  891. Si vols tenir bon sagí, menja sopes de pa vespre i matí
  892. Si vols tenir pa, per Sant Joan has de segar
  893. Si vols vi i pa, sembra primerenc i poda tardà
  894. Sí, ja li pots anar darrera amb un pa calent
  895. Sopa de pa, fa de bon mastegar, escudella de sagí, fa de bon pair
  896. Sopar amb molt vi, poc pa per l'endemà al matí
  897. Sopes amb pa, menjar beneït
  898. Sopes de pa, menjar de beneits
  899. Tan bon pa fan aquí com á Fransa
  900. Tant de lletres com de pa no ho fa tot el menjar
  901. Tant m'estim pa com peix
  902. Tant se li dóna menjar el pa aquí que a les Indies
  903. Taula de Barcelona, sense pa, vi ni corona
  904. Taula de Barcelona, un pa per persona
  905. Taula de sastre, sense pa ni altre menjar
  906. Tenir (algú) pa a l'ull
  907. Tenir cara de pa de ral (real)
  908. Tenir el pa pastat
  909. Tenir es pa a s'enfornador
  910. Tenir galtes de pa de ral
  911. Tenir molt de pa a l'ull
  912. Tenir pa a l'ull
  913. Tenir pa per a dies
  914. Tenir una cara de pa de ral
  915. Tenir unes galtes de pa de ral
  916. Tens molts gossos i pa poc? Tira la panera al foc
  917. Terra de Dosrius, terra regalada; amb pinyons i pa passen la setmana
  918. Tindre mala mà pa posar cloques
  919. Tingués un pa que durés tant!
  920. Tot ajuda a fer es pa ros
  921. Tot fa pa, deia n'Alis, i cagava dins sa pastera
  922. Tot són coses de mainatge, que quan tenen pa volen formatge
  923. Tots els tips són dolents i el de pa el pitjor de tots
  924. Treballs amb pa, fan de mal passar
  925. Treure's (algú) el pa de la boca
  926. Tronades de setembre porten mala obra, el pa molt car i mort de gent pobra
  927. Trons a l'hivern, pa per vuit dies
  928. Trons al matí no prenen pa ni vi
  929. Trons en s'hivern, pa per vuit dies
  930. Truita amb pa, gaita a la Vall
  931. Truita amb pa, truita amb pa! Ritme del vals
  932. Un bocí de pa, i un trago de vi, i alça, Martí
  933. Un pa a la post i cansalada al rebost
  934. Un pa no és bo per tothom
  935. Un pobre fart de pa no es pot suportar
  936. Un tros de pa no es nega a ningú
  937. Una vella que tenia anys mil guardava pa pel maig i llenya per l'abril
  938. Val més bona gana que pa de xeixa
  939. Val més de pa que de medecina
  940. Val més menjar pa d'ordi que pa de panís
  941. Val més menjar pa de xeixa que de panís
  942. Val més pa amb amor que gallina amb dolor
  943. Val més pa de munició que bons talls sent desertor
  944. Val més pa dur que estar dejú
  945. Val més pa fort que poc
  946. Val més pa i ceba a casa que gallina a plaça
  947. Val més pa i cebes amb amor, que gallines amb dolor
  948. Val més pa i vi que ben vestir
  949. Val més pa que gana
  950. Val més pa que visita de metge
  951. Val més pa sol amb amor que pollastre amb rigor
  952. Val més paraula que pa a taula
  953. Val més que sobri pa que no que falti vi
  954. Val més talent que pa de forment
  955. Val més tenir una dona prudent, que pa de forment
  956. Val més un pa a casa, que una coca a cal veí
  957. Val més un pa amb Déu que amb el dimoni deu
  958. Val més una arengada damunt del pa que un colom a volar
  959. Vendre's com pa beneït
  960. Vés a Argentona i sabràs el pa que s'hi dóna
  961. Veure el pa que s'hi dóna
  962. Vi agre i pa d'ordi? Gita't, Jordi
  963. Vi agre i pa d'ordi? Jeu Jordi! -Bon pa i bon vi? Jordi no pots dormir
  964. Vi agre i pa de sègol no fan bon treballador
  965. Vi agre i pa dolent fan mala gent
  966. Vi fa sang i pa fa carn
  967. Vi mesurat i pa pesat, aviat s'acaben
  968. Vi que agreja i pa que dureja treuen la pobresa
  969. Vi que salti, pa que canti i formatge que plori
  970. Vic, capellans, llonganisses, canaris i pa de pessic
  971. Visca el pa, el vi, i visca la mare que ens va parí


Mira també

FORGAS (1992) - Esther Forgas i Berdet (1992): El blat i el pa a les dites catalanes. Tarragona: Edicions de l'Ateneu de Tarragona. Col·lecció «Lletres».

divendres, 15 de febrer del 2008

Primavera

  1. A la primavera, no hi fa filera; a l'estiu, el filar no diu; per la tardor, no hi ha filó, i a l'hivern, el fred sorprèn
  2. Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera
  3. Al llit tot l'any és primavera
  4. Alegre com una primavera
  5. Anar de cara a la primavera
  6. Arròs de primavera, per l'herba és fem
  7. Bella Candelera, lletja primavera
  8. Bou de tardor, cavall de primavera
  9. Còlics d'hivern, refredats d'estiu i febres de primavera, la mort darrera
  10. El bou, de tardor, i el cavall, de primavera
  11. El despertar de la primavera
  12. El dia de la Candelera sabrem si la primavera serà lletja o bella
  13. El mal hivern, de la primavera fa govern
  14. Estar a la primavera de la vida
  15. Falsa primavera enganya al bestiar
  16. Flor en abundor a la primavera, bona tardor ens espera
  17. Flors de tardor, plors de primavera
  18. Hivern fred, primavera regalada
  19. Hivern rigorós, primavera de gos
  20. L'Encarnació tronera, allunya quaranta dies la primavera
  21. L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc (o les juga)
  22. La primavera la sang altera
  23. La tardor és la primavera de l'hivern
  24. Mal hivern, primavera d'infern
  25. Març, falsa primavera que enganya el bestiar
  26. Molta flor de primavera, bona tardor espera
  27. Nadal nevat, primavera regalada
  28. No acaba la primavera sense que hi hagi cloquera
  29. No et fiïs del cant de la griva ni a l'hivern ni a l'estiu, sinó a la primavera, que ella vol fer el niu
  30. Oreneta arribada, primavera començada
  31. Oreneta aviat, la primavera ha arribat
  32. Oreneta primerenca, primavera calorenca
  33. Pasqua nevada, primavera gemmada
  34. Per la dona malfeinera a la primavera no hi ha filera; a l'estiu el filar no diu; a la tardor no hi ha filor; i a l'hivern el fred sorprèn
  35. Per la primavera, pastor, no deixis la capa ni la berena
  36. Per la primavera, res no és com era
  37. Per Sant Joan arribat, la primavera ha passat
  38. Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera
  39. Pluja de primavera no ha passat per mal temps
  40. Primavera arribada, ovella esquilada
  41. Primavera tardana fa créixer el blat a la sala
  42. Quan arriba el noguerol, primavera, si Déu vol
  43. Quan fa dissabte la formiga, a venir la primavera no triga
  44. Quan la primavera arriba, l'ovella esquila
  45. Qui treballa a la primavera, prepara un bon estiu
  46. Sant Antoni ha arribat, la primavera ha passat
  47. Sant Joan arribat, la primavera ha passat
  48. Sant Joan i Sant Pere, adéu, primavera!
  49. Si l'Encarnació és tronera, s'allunya quaranta dies la primavera
  50. Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja
  51. Si trona per la Mare de Déu de Març, la primavera és freda
  52. Sigui xollat el ramat, quan la primavera ha entrat
  53. Tramuntana de primavera, pluja al darrera
  54. Una cuca no fa estiu ni una flor fa primavera
  55. Una falsa primavera enganya el bestiar
  56. Una flor no fa estiu, ni dues primavera
  57. Una flor no fa primavera
  58. Una flor no fa primavera, ni dues estiu
  59. Una mosca no fa primavera, ni dues estiu
  60. Una oreneta no fa estiu, ni dues primavera
  61. Una oronella (o vinjolita) no fa estiu, ni dues primavera
  62. Xaloc és calent; llebeig més; tramuntana, pluja; seca el terral i a l'hivern i primavera gela el mestral

Mira també

dimecres, 13 de febrer del 2008

Març

  1. A darrers de març o a primers d'abril canta el cucut si és viu
  2. A darrers de març, o a primers d'abril, el cucut ja ha cantat, i l'any que no ho farà, el món s'acabarà
  3. A despit del febrer, pel març la garsa fa el niu i pon molt bé
  4. A la darreria de març, l'hivern és llarg
  5. A mig febrer ja és jornaler, i pel març ja és jornalàs
  6. A mitjans de març el sol ja fa ombra i ja canta l'alosa
  7. A primers d'abril o darrers de març el cucut ha d'arribar; l'any que no arribarà, el món s'acabarà
  8. Abelles i bestiar boví pel març se sol morir
  9. Abril fa el pecat i març és acusat
  10. Abril plujós i març ventós fan l'any ric i profitós
  11. Aigua de març no la vol el corb
  12. Aigua de març, herba als sembrats
  13. Aigua de març, mal per als sembrats
  14. Aigua de març, ordis i blats i faves a sacs
  15. Aigua de març, pluja als sembrats
  16. Ajuntar-se març amb quaresma
  17. Al març i a l'abril, cada dia se'n fan mil
  18. Al març ix lo sol com un cabàs
  19. Al març s'agarre lo sol com un pedaç
  20. Al març, cada ovella la seua parella
  21. Al març, calamarçades
  22. Arribat el mes de març, a tondre ovelles per totes parts
  23. Boira de març, aigua segura i la mar moguda
  24. Boira en març, una ploguda en maig
  25. Boires de març, fred en el maig
  26. Bon any no seria, si març no hi havia
  27. Bord, bordeja i març, marceja
  28. Botifarra de març, xai d'abril i carbó de maig
  29. Bufa febrer, març és al darrera
  30. Cada gelada al mes de març, una pedregada al mes de maig
  31. Cada gelada al mes de març, una ploguda al mes de maig
  32. Cada gelada de març, una ploguda pel maig
  33. Cànem gentil, sembrat en març i eixit en abril
  34. Cava pel març, que després ja és tard
  35. Cent ovelles tinc a l'Urgell, cent moltons tinc a la muntanya. Març, marçot, deixa-me'n un, deixa-me'n dos, i un que jo en tinc ja en faran tres i ja en tindrem prou per fer abatre a la vella de Romadriu
  36. Civada i espelta fins pel març no es desperta
  37. Civada pel març, llenya per l'abril i blat pel maig
  38. Com la llaurada de març, cap altre no en faràs
  39. Covar més que una lloca de març
  40. De flor de març, fruit no en veuràs
  41. De la flor de març, no se n'omple el sac
  42. De la flor que el març veurà poc fruit se'n menjarà
  43. De l'abril al setembre navega sense témer; de l'octubre al març no vagis per mar
  44. Del març la pluja, per al bestiar pastura
  45. Des de Maig a Sant Miquel, pastor d'ovelles vull ser; però de Sant Miquel a Març, que les meni l'amo del ramat
  46. Déu ens guard de febres de febrer, de còlics de març i de tos de maig
  47. Dins el març, qui no té sabates, que vagi descalç, i qui en té, que es calci bé.
  48. Dins el març pigues
  49. Diu la vinya: L'amo em planta, l'amo em poda, l'amo em lliga i el març em dóna la vida
  50. Dones, febrer i març, cada hora set pesars
  51. Eixam de març, amb la mare al cap
  52. Eixam de març, poc profit te'n veuràs
  53. El blat diu: pel febrer pentina'm bé i pel març no em toquis pas
  54. El bon aller, pel març o el febrer
  55. El bon segolassar pel març ha d'espigar
  56. El bord bordeja, i el març marceja
  57. El dia de la Mare de Déu de Març s'emprenyen les oliveres
  58. El febrer és formatger, i el març també
  59. El fus va cap per avall, pel març
  60. El gener fa el mal, i al març se l'acusa
  61. El gener la perdiu busca el joquer; pel febrer, el niu a fer; pel març, tres ous nats; per l'abrilo, quatre o cinc; pel maig, piu-piu per les mates; pel juny ja són com el puny, i per l'agost ja corren de dos en dos
  62. El gener treu el greix del corder, el febrer el despulla i el març se'n porta la culpa
  63. El gener treu la saó, el febrer se la xucla i el març se n'emporta la culpa
  64. El març comença com una cordera i acaba com una fera
  65. El març dóna de tot
  66. El març i l'abril es fan ganyotes més de mil (o fan ganyotes mil)
  67. El març ja és jornalàs
  68. El març marceja
  69. El març marceja i l'abril bogeja
  70. El març marceja, i es bord bordeja
  71. El març porta mal de cap
  72. El març s'emporta la culpa, i l'abril la fruita
  73. El març sempre és quaresmat
  74. El març s'enduu la culpa i l'abril la fruita
  75. El març té trenta-un dies i tres-centes fesomies
  76. El març tira la cabanya a terra i no pots dir que sia veritat
  77. El març treu sa mare al sol i després l'apedrega
  78. El març va matar sa mare
  79. El març, comença com un corder i acaba ben fer
  80. El març, marceja
  81. El març, marceja i la gent bogeja
  82. El meló, ni sembrat de març, ni nascut de maig
  83. El mes de març, pasturar a fora, però no oblidis les reserves a la borda
  84. El que pel març fa el dia tres fa tota la resta del mes
  85. El sol de març crema les dames al palau
  86. El sol de març crema les dones de "palacio"
  87. El sol de març dóna cops al cap
  88. El sol de març entra com un xai; i si massa dura, a la sepultura
  89. El sol de març es coneix set anys a la cara
  90. El sol de Març es nota set anys a la cara
  91. El sol de març estella el cap dels ases
  92. El sol de març ja crema l'hermosura
  93. El sol de març porta refredats
  94. El sol de Març, estella el cap dels ases
  95. El sol és dolent quan passa per la torre de Babel (pel març i pel setembre)
  96. El xai que veu les flors de març, també veu les de Nadal
  97. Els cadarns de març fan de mal curar
  98. Els fruits del gener, el març els treu del bolquer
  99. Els humors del març porten molts mals (o mals de cap)
  100. Els pollastres de Març, cada ploma en val un quart
  101. Els trons de les marçades fan bones anyades
  102. En el març, qui no té sabates ja pot anar descalç
  103. En el març, tronar és d'estranyar
  104. En el mes de març, no et llevis ni un pedaç
  105. En març, ja està núvol, ja està ras
  106. En març, mai surt la vella de la vora del foc
  107. En tot el març, no te'n llevis ni un pedaç
  108. Entre la primera quinzena d'abril i la darrera de març, la cucut veuràs
  109. Entre març i abril canta cucut si ets viu; pel maig canta mort o viu
  110. Es fred de març entra dins ses banyes d'es bou
  111. Ésser pel segar del mes de març
  112. Eugues i vaques, pel març, les més flaques. Passat el març marcell, salvats la vaca i el vedell
  113. Febrer deixa març sense res
  114. Febrer i març, carregats de flascons
  115. Fer més coses que el març
  116. Fins que el març sia passat no donis parer del teu sembrat
  117. Gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts, i l'abril serà agradable
  118. Gener fa el pecat i març és acusat
  119. Gener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós
  120. Gener, gelat; febrer, amarat; març, ventós; abril, aigolós; maig, humit: vet aquí (o fan) un pagès r
  121. Granota que canta al març, l'abril la farà callar
  122. Herbeta de febrer no treguis el nas, perquè vindrà el març i tornaràs atràs
  123. La bona botifarra a mig març (o pel març) vol ésser (o ha d'ésser) encetada
  124. La bona filadora, pel març plega el fus i la filosa
  125. La lluna vella de març, no marxa sense glaç
  126. La millor cara, pel març pigada
  127. La perdiu pel gener busca muller; pel febrer, el niu ja té; pel març, ja està covant; per l'abril, tot el dia al niu; pel maig, a fer piu-piu me'n vaig; pel juny, ja són com el puny; pel juliol, corren pel poliol; i per l'agost, no les agafa qui vol
  128. La pluja del març pel bestiar és pastura
  129. La saó del març, bona pel favar
  130. La sardina, pel març, deixa-la anar; per l'abril, vés-la a buscar; pel maig i per Sant Joan, no tant
  131. La vaca, el març la fa i el març la mata
  132. La vinya regalada, pel març podada i pel maig vinada
  133. L'abril fa el pecat i el març és l'acusat
  134. L'euga ben cuidada, pel març aparellada
  135. L'evangelista Sant Mateu cau pel setembre; Sant Esteve, en desembre; març, per Quaresma; entre Pasqua i Cinquagesma, temps de carnal, i pel dia de Nadal, tots gall mengen; i així sia, i bon amén
  136. L'herba de febrer, el març la torna enrera
  137. Lo (oratge) que fa a la Mare de Déu de març ho fa coranta dies
  138. L'ovella que passa el març passa tot l'any
  139. Març aborrascat, ni ovelles ni corders ha deixat
  140. Març aquí, cada somera amb son pollí
  141. Març bo o dolent, el bou a l'herbei
  142. Març falsa primavera que enganya al bestiar
  143. Març i abril, cada dia en fan mil
  144. Març i abril, mudances mil
  145. Març i els seus marsons fan córrer els minyons
  146. Març i febrer, carregats de flascos
  147. Març i marcet ha passat, ni bou, ni vaca m'han costat
  148. Març marçador, nit freda i dia amb calor
  149. Març marçador, que de nit fa fred i de dia calor
  150. Març marçal, fam i pesta principal
  151. Març marcedor, nit freda i dia amb calor
  152. Març marceja, abril abriuleja
  153. Març marceja, Abril bogeja
  154. Març marcell, no m'has mort cap vaca ni vedell, truja ni porcell, cabra ni cabrit; malhaja, ara que ets finit
  155. Març marcer apedrega sa mare en el carrer
  156. Març marcer, cada ovella amb son corder
  157. Març marcer, carasser
  158. Març marcer, molt carasser
  159. Març marcer, sol carasser
  160. Març marçol, tant te pego a tu com al caragol
  161. Març marçot cara de gos, bufa'm el cul, que la cara no pots
  162. Març marçot mata la vella i la jove si pot
  163. Març marçot no m'has mort cap ovella ni ovellot. Cent borrecs tinc a Cerdanya, tots ells amb un pam de banya; cent ovelles a l'Urgell, totes amb el seu anyell. Cara de gos de març marcell que no m'has mort cabra ni anyell, truja ni porcell, arri allí, malapell
  164. Març marçot poc sol i dolent
  165. Març marçot que la vella s'emporta al clot de la vora del foc, i a la jove si pot
  166. Març marçot ronca fins que és mort
  167. Març marçot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot
  168. Març marçot, mata l'ovella i el pastor si pot
  169. Març marçot, mata l'ovella i l'ovellot, i a la vella a la vora del foc i a la jove si li trob
  170. Març marçot, ronca fins que és mort!
  171. Març oratjós i abril plujós fan el bover joiós
  172. Març plujós dóna bones collites
  173. Març que massa marceja, o mata o malmeneja
  174. Març que no marceja, tot l'any li porta enveja
  175. Març sec, el pagès plora; març humit, el pagès riu
  176. Març s'emporta la culpa i l'Abril la fruita
  177. Març ventós fa abril plujós
  178. Març ventós i abril plujós fan al maig florit i gloriós
  179. Març ventós i abril plujós fan l'abellar ruïnós
  180. Març ventós i abril plujós fan maig florit i formós
  181. Març ventós i abril plujós fan ser al pagès orgullós
  182. Març ventós i abril plujós treuen el maig joiós
  183. Març ventós i abril plujós, al llaurador fan venturós
  184. Març ventós i abril plujós, al pagès fan orgullós
  185. Març ventós i abril plujós, el llaurador fan ser orgullós
  186. Març ventós i Abril plujós, fan el Maig florit i formós
  187. Març ventós i abril plujós, fan ser el pagès orgullós
  188. Març ventós i abril plujós, treuen el maig joiós
  189. Març ventós i juny calent, bon vi i bon forment
  190. Març ventós i l'abril plujós, tornen al pagès rabiós
  191. Març ventós mata la vella a la vora del foc
  192. Març ventós, abril plujós
  193. Març ventós, abril plujós i maig humit fan el pagès ric
  194. Març ventós, abril plujós, fan el pagès joiós
  195. Març ventós, cara de gos
  196. Març ventós, graner polsós
  197. Març ventós, pel pagès és profitós
  198. Març ventós, pel pagès és profitós, i pel mariner, desastrós
  199. Març ventós, per al pagès és profitós
  200. Març, cagars, de l'ovella en faràs pedaç
  201. Març, falsa primavera que enganya al bestiar
  202. Març, marçador, que de nit fa fred, i de dia, calor
  203. Març, marçàs, de l'ovella en faràs pedaç
  204. Març, marcedor, que de nit fa fred i de dia calor
  205. Març, marceja i bord, bordeja
  206. Març, marceja; abril, bogeja i bord, bordeja
  207. Març, marcelades
  208. Març, marcell, no m'has mort cap ovella ni vedell, ni truja ni porcell. Abril gentil, deixa-me'n un, deixa-me'n dos i un que jo en tinc en faran tres per matar la vaca grossa d'aquest pobre pagès
  209. Març, marcell, no m'has mort cap vaca ni cap vedell, ni truja ni porcell, ni cabra ni cabrit; mal haja ara que ja ets finit
  210. Març, marcell, no m'has mort cap vaca ni cap vedell, truja ni porcell, cabra ni cabrit; mal haja, ar
  211. Març, marcell: no m'has mort cap vaca ni cap vedell, truja ni porcell
  212. Març, marcer, apedregui sa mare en el llavaner
  213. Març, marcer, carabasser i ventoler
  214. Març, marcer, sol carasser
  215. Març, marcerol, no et temo més que un cargol. Abril gentil, deixa-me'n un, deixa-me'n dos, deixa-me'n tres i un que en tinc en faran quatre i els corders de la mala vella de Romadriu els farem tots abatre
  216. Març, marcerol, no m'has mort l'ovella, ni el borregol, ja vindrà l'abril, que me'n matarà cent mil
  217. Març, marcerol, tant et temo com un cargol. Un que en tinc de meu i dos que m'empararà el meu cosí l'abril i te'n mataré més de mil
  218. Març, marçó, al matí cara de gos i al vespre galant minyó
  219. Març, marçol, tant te temo a tu com al caragol
  220. Març, marçot, crema la vella vora del foc, i la jove si pot
  221. Març, marçot, encara no m'has mort cap ovella ni borregot. Abril gentil, deixa-me'n un, deixa-me'n dos, i un que jo en tinc faran tres i farem abatre la barba del ric pagès
  222. Març, marçot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot
  223. Març, marçot, mata la bruixa i el bruixot
  224. Març, marçot, mata la vella a la vora del foc
  225. Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove, si pot
  226. Març, marçot, mata la vella, i el jove si pot
  227. Març, marçot, mata l'abella i l'abellot i la vella a la vora del foc i la jove si l'hi trob
  228. Març, marçot, mata l'ovella i el pastor, si pot
  229. Març, marçot, mata l'ovella i l'ovellot
  230. Març, marçot, mata l'ovella i l'ovellot i la vella arran del foc i la jove si l'hi trob
  231. Març, marçot, mata l'ovella i l'ovellot; i per l'abril, mal profit et farà la pell
  232. Març, marçot, no m'ha mort cap anyell ni anyellot però ja vindrà l'abril i me'n matarà més de mil
  233. Març, marçot, no m'has mort cap ovella ni borregot. Abril gentil, deixa-me'n un, deixa-me'n dos i un que jo en tinc en faran tres i mataré les ovelles del mal pagès. Qui es riu de mi i es creu alliberat, encara no se n'ha escapat
  234. Març, marçot, poc sol i dolent
  235. Març, marçot, que cap ovella no m'has mort. -Manllevaré dos dies a l'abril i te'n mataré més de mil
  236. Març, marçot, ronca fins que és mort
  237. Març, marçot, s'emporta la vella de la vora del foc, i la jove si pot
  238. Març, marçot, tira la vella al clot i la jove si pot
  239. Març, pigues i barbs
  240. Marçà, m'acaben de passar
  241. Mare de Déu de març passada arriba el falcó i se'n va la becada
  242. Més ençà o més enllà, la Quaresma en març caurà
  243. Moltes pluges pel març, mal temps pels eixams
  244. Neixo pel març, per l'abril ja trec el nas; pel maig, a córrer me'n vaig; per Sant Pere, que em vinguin al darrera, pel juliol, ja no m'atrapa el ca que vol; i per l'agost, ja sóc tot un guillot dret i compost
  245. Neu gelada al mes de març, pluja forta al mes de maig
  246. Ni dona desvergonyida, ni planta pel març florida
  247. Ni vaca de març ni ovella d'abril, de fart no n'ha mort cap
  248. No et fiïs del març, que és mes traïdor, per quedar bé ell, fa fer mal a l'abril, son companyó, que és un bonatxó
  249. No hi ha bord que no berdegi ni març que no marcegi
  250. No hi ha gall ni gallina que pel març no tingui la pepida
  251. No hi ha lluna de març sense glaç
  252. No hi ha març que no marcegi ni estiu que no pedregui
  253. No hi ha març que no marcegi, ni bord que no bordegi, ni dona que no bogegi, ni fill d'ase que no brami
  254. No hi ha març que no marcegi, ni estiu que no pedregui
  255. No hi ha març sense neu
  256. No hi ha març sense neu, ni Mare de Déu (a la muntanya)
  257. No hi ha març sense Quaresma
  258. No ho sóc l'abril gentil, que sóc el març marçot, que et mataré totes les ovelles i els ovellots, xaies i trujots, i, si et descuides, et mataré a tu i tot a la vora del foc
  259. No pot sortir març de la Quaresma
  260. Novembre, febrer i març sempre van plegats
  261. Novembre, febrer i març són bons germans
  262. Novembre, març i febrer, s'avenen d'allò més bé
  263. Octubre, novembre, desembre, gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, me'n vaig; adéu, agost i setembre, i adéu any, perquè me'n vaig
  264. Pasqua marçal porta mal any
  265. Pasqua marçal, anyada mortal
  266. Pasqua Marçal, fam, o mortaldat
  267. Pasqua marçal, home mortal i collita reial
  268. Pasqua marçal, misèria mortal
  269. Pasqua marçal, mitja pedregada val
  270. Pasqua marçal, mortalera i fam
  271. Pasqua marçal, mortandat o fam
  272. Pasqua marçal, o molt bé o molt mal
  273. Pasqua marçal, poca herba i poc gra
  274. Passada la Mare de Déu de Març, les violetes no fan olor
  275. Passat el març marcell, salvats la vaca i el vedell
  276. Pel febrer has de llaurar el que al març vulguis sembrar
  277. Pel gener i pel febrer fila la vella al caliver, pel març sota teulat i per l'abril, duu el fil a ordir
  278. Pel gener la canya al raconer i pel març la canya al braç
  279. Pel gener la perdiu busca el joquer; pel febrer, el niu a fer; pel març, tres ous nats; per l'abril, quatre o cinc; pel maig, piu-piu per les mates; pel juny ja són com el puny, i per l'agost ja corren de dos en dos
  280. Pel gener, la canya al raconer, i pel març, la canya al braç
  281. Pel gener, la perdiu busca el joquer; pel febrer, el niu a fer; pel març, tres ous nats; per l'abril, quate o cinc; pel maig, piu-piu per les mates; pel juny ja són com el puny, i per l'agost ja corren de dos en dos
  282. Pel març bull la sang i surten barbs
  283. Pel març el bestiar aprèn de viure
  284. Pel març es corquen les faves
  285. Pel març i l'abril el cucut surt del niu, però, si hi ha neu, no el veureu
  286. Pel març i l'abril, de mudances mil
  287. Pel març la cabra a l'arc, l'ovella a la cultiva i el bou al ribàs
  288. Pel març la falceta al braç
  289. Pel Març la remolatxa sembraràs i pel Novembre la colliràs
  290. Pel març marçades
  291. Pel març marçot no et treguis el tricot
  292. Pel març marçús, la filadora trenca el fus, i per l'abril abrella, el manat trenca l'espadella
  293. Pel març no et gratis els barbs
  294. Pel març tanca el ramat a la tarda
  295. Pel març ton les ovelles, tant les joves com les velles
  296. Pel març, a esquilar els ases per totes parts, que per Sant Marc ja fóra tard
  297. Pel març, a trascolar vaig
  298. Pel març, cap llebre s'hauria de pixar al sembrat
  299. Pel març, carn a la mar
  300. Pel març, corcs als favars
  301. Pel març, corre el diable per totes parts
  302. Pel març, el blat acanona
  303. Pel març, el fus va cap per avall
  304. Pel març, el marduix treu el nas
  305. Pel març, el pa a crostons; per l'abril, a llesques; pel maig, a rosegons, i pel juny, sencer
  306. Pel març, el sol crema i l'aigua rega
  307. Pel març, el sol entra per totes parts
  308. Pel març, els ametllers en flor, i el jovent en amor
  309. Pel març, galeres a la mar
  310. Pel març, gratella i mal d'orella
  311. Pel març, herbes per totes parts
  312. Pel març, la cabra a l'arç
  313. Pel març, la cabra a l'arç, l'ovella a la cultiva i el bou al ribàs
  314. Pel març, la falceta al braç
  315. Pel març, la múrgola sota l'arçar
  316. Pel març, la verdor, i per l'abril, la flor
  317. Pel març, les xarxes a la mar
  318. Pel març, l'ull de bou petit ja empaita les aranyes, si no troba mosquits
  319. Pel març, l'ull de bou petit ja es menja els primers mosquits
  320. Pel març, mal de peus i mal de cap
  321. Pel març, marçot, no et treguis el tricot
  322. Pel març, neu no en veuràs (a la plana)
  323. Pel març, ni farinetes ni espart
  324. Pel març, ni una llebre trobaràs
  325. Pel març, no em gratis pas
  326. Pel març, pa i bocí, i pel maig, no ve d'aquí
  327. Pel març, poc espigat, i per l'abril, espigues mil
  328. Pel març, qui no té sabates que vaja descalç
  329. Pel març, sembra les figues, si les vols feineres
  330. Pel març, tanca el ramat a la tarda
  331. Pel març, ton les ovelles, tant les joves com les velles
  332. Pel març, vents a dojo i tomàtics cars
  333. Pel mes de març la cara plena de barbs; si els escapça el barber, només els cura el fosser
  334. Pel primer de març tot cuc treu el cap, la serp més que cap que no ens pugui picar com nosaltres el colze besar
  335. Pel vint-i-cinc de març ovellers i vaquers que giren a totes parts
  336. Per a qui no té sembrat, agost és març
  337. Per Febrer has de llaurar, el que pel Març vulguis sembrar
  338. Per la frescor de març, perfum de violetes
  339. Per la Mare de Déu de març bosquetes i muriacs
  340. Per la Mare de Déu de març el cucut surt de Roma, i per Sant Pere se n'hi torna
  341. Per la Mare de Déu de març prou gelada a l'arç
  342. Per la Mare de Déu de març s'emprenyen les oliveres
  343. Per la Mare de Déu de març tomba son jeure el bestiar
  344. Per la Mare de Déu de març treu l'ovella de totes parts, i d'allí on no la trauràs palla ni gra no hi trobaràs
  345. Per la Mare de Déu de Març, a migdia posa el cap al jaç
  346. Per la Mare de Déu de març, a trasbalsar me'n vaig
  347. Per la Mare de Déu de març, el cap al jaç
  348. Per la Mare de Déu de març, els ramats fora dels prats
  349. Per la Mare de Déu de març, falcons per totes parts, i, si no els veus venir, prepara't a patir
  350. Per la Mare de Déu de Març, la múrgola treu el nas
  351. Per la Mare de Déu de Març, s'emprenyen les oliveres
  352. Per la Mare de Déu de març, tomba son jeure el bestiar
  353. Per la Mare de Déu de març, tots els xais de totes parts
  354. Per Sant Josep (19 de març), puput que no és vingut o s'és mort o s'és perdut
  355. Per Sant Maties, març al cap de cinc dies, però si és l'any de traspàs al cap de sis el trobaràs
  356. Pesca de nansa, pel març comença
  357. Ploure de març, dóna faves i lleva blat
  358. Pluja de març dóna faves i furta blat
  359. Pluja de març, febre de març
  360. Poda aviat, poda tard, res no val la tallada de març
  361. Quan al març trona, l'ametlla és bona
  362. Quan el març fa de maig, el maig fa de març
  363. Quan el març hagi passat, mariner, fes-te a la mar
  364. Quan el març no marceja, l'abril, abrileja
  365. Quan el Març se'n va a meditar, l'hivern s'ha d'acabar
  366. Quan el març trona, l'ametlla és bona
  367. Quan la casa voldràs obrar, al març l'hauràs de començar
  368. Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts
  369. Quan la Pasqua cau pel març, se n'alegra el diable
  370. Quan l'ametller floreix pel març, vés-hi, si t'hi fan anar, però, si floreix pel febrer, vés-hi amb un paner
  371. Quan l'oreneta no ve pel març, l'hivern és llarg
  372. Quan març fa d'abril, abril fa de març
  373. Quan març fa de maig, maig fa de març
  374. Quan març soleja, abril plovisqueja
  375. Quan per març trona, l'ametlla és bona
  376. Qui es març no té sabates, ja pot anar descalç
  377. Qui pel març no cava el sòl, no el pot cavar quan vol
  378. Qui pel març no fila, no durà camisa
  379. Qui pel març no té sabates, no pot anar descalç
  380. Qui pesca un àngel pel març, mor aviat
  381. Qui sala pel març i per l'abril perd la sal i el barril
  382. Qui tingui força al braç que cavi pel març
  383. Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l'abril també
  384. Qui vulgui bon canemàs, que em sembri en el mes de març; qui vulgui tenir bon bri, que em sembri en el mes d'abril
  385. Sant Matias de febrer és jornaler, i el març ja és jornalàs
  386. Sembra cigrons lo primer divendres de març
  387. Ser més variable que el març
  388. Setmana Santa marçal, molta pluja i temporal
  389. Setmana Santa pel març, no la vulguis pas; Setmana Santa a l'abril, any molt gentil
  390. Si al març plovisqueja, abril no pot anar
  391. Si el bou vols engreixar, de mig febrer a març l'has de pasturar
  392. Si el febrer febrereja, el març marceja
  393. Si el febrer no febreja i el març no marceja, tot l'any tempesteja
  394. Si el febrer no febreja, ni el març marceja, tot l'any li porta enveja
  395. Si el febrer no febrereja ni el març marceja, tot l'any bogeja
  396. Si el febrer no febrereja, el març marceja
  397. Si el febrer no té februres, el març fa esgarradures
  398. Si el gener és llaurer, no ho és el març i menys el febrer
  399. Si el març es moria, tot el món riuria
  400. Si el març gira la cua, d'ovella, no en deixa ni una
  401. Si el març marceja, i l'abril abrileja, tot l'any bogeja
  402. Si el març marceja, no et fiïs d'ell; mata l'ovella i castiga l'anyell
  403. Si el març moria, tot el món riuria
  404. Si el març no marceja, l'abril abrileja
  405. Si el març no marceja, ni l'abril abrileja, tot l'any bogeja
  406. Si el març no marceja, no et fiïs d'ell; mata l'ovella i castiga l'anyell
  407. Si el març no marceja, tot l'any li queda enveja
  408. Si el març se'n va i el cucut no torn, o el cucut s'ha mort o és la fi del món
  409. Si entre la Candelària i la Mare de Déu de març trona, quaranta dies més d'hivern
  410. Si gener és conradís no ho seran ni març ni febrer
  411. Si la casa vols obrar, pel març has de començar
  412. Si la cigonya puja al febrer, no portis perxa al noguer, i si puja al març, duu perxa i cabàs
  413. Si març maigeja, maig marceja
  414. Si març marceja abril abrileja
  415. Si març no marceja i abril no abrileja, tot l'any bogeja
  416. Si no llaures pel març, ja no llauraràs
  417. Si no podes pel març, no veremaràs
  418. Si no treballes la vinya pel març, poc vi beuràs
  419. Si pel febrer no fa fred, pel març baixa la temperatura i la resta de l'any se'n ressent
  420. Si pel març arrenques un escardot, te'n sortirà un brot, i si l'arrenques per l'abril, te'n sortiran mil
  421. Si pel març no canta el cucut, ni per l'abril la puput, tant de bo que l'any no hagués vingut
  422. Si ta casa vols obrar, pel març has de començar
  423. Si tens filles per casar, del sol de Març les has de guardar
  424. Si trona entre la Candelera i la Mare de Déu de març, s'allarga quaranta dies l'hivern
  425. Si trona entre la mare de Déu de la Candelera i la de març, hi ha quaranta dies més d'hivern
  426. Si trona per la Mare de Déu de Març, s'allarga l'hivernàs
  427. Si vols bon aller sembra'l pel març o pel febrer
  428. Si vols bon canemar, pel març l'has de sembrar
  429. Si vols bona vinada, pel març cavada i podada
  430. Si vols ésser ric, Marçal, estalvia el primer ral
  431. Si vols obrar ton celler, abans de març ho has de fer
  432. Sóc el març, marçot, que em revenjo de tot
  433. Sol de març fa mal an es cap
  434. Sol de Març, es pinta set anys a la cara
  435. Sol de març, pigards
  436. Sol de març, pigues i barbs
  437. Sol i aigua, temps de març
  438. Sortida de març, entrada d'abril, mort és el cucut si res no diu
  439. Tantes glaçades de març, tantes nevades d'abril
  440. Tords a la darreria de març, l'hivern és llarg
  441. Tota dona ben carada, pel març pigada
  442. Tota vinya estimada, pel març treballada
  443. Tronades de març, mortaldat i fam
  444. Trons al març, amanix la faneca
  445. Trons al març, amanix la faneca i el cabàs
  446. Trons al març, fred a l'abril i al maig
  447. Trons al març, fred abril i maig
  448. Trons de març omplin la barcella i el cabàs
  449. Vaca de març i ovella d'abril mai la fam no les ha fet morir
  450. Val més estopa de març que bri de maig
  451. Val més estopa de març que cànem d'abril
  452. Val més estopa de març, que bri de maig
  453. Val més estopa de març, que cànem d'abril
  454. Val més l'os pel març que la carn pel maig
  455. Vent de març i pluja d'abril, collita mil
  456. Vent marçal, fort temporal
  457. Violeta de febrer, per la dama i el cavaller; violeta de març, per puta i bastard

Mira també

dilluns, 11 de febrer del 2008

Vi

  1. A Alaior, vinya bona i vi més bo
  2. A Batea el parrellat: que és un vi que no emborratxa; a Gandesa fan bon vi de moscatell i vernatxa
  3. A Bellcaire, són gent d'aigua; a Molí, són gent de vi; Sobrestany, la reposada, i a la Torre, el serafí
  4. A bon bevedor, bona tassa, a tacany bevedor, bon vi i poca tassa
  5. A burro mort, ni vinya ni horts
  6. A càntir de vi per barba i fora borratxeres
  7. A casa per estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli ho han de fer
  8. A Colera, fan bon vi, millor però en fan la garnatxa
  9. A Cubells volen la dona borratxa i el vi als pitxells
  10. A home mort, ni vinya ni hort
  11. A l'agost, vi i most
  12. A l'alfals i a la vinya, per la vora els entra la tinya
  13. A l'amic del teu vi, no el vulguis per veí
  14. A l'avi que no tingui dents, no li donis crostes ni pa sec
  15. A l'encostipat, got de vi colmat
  16. A l'hivern, bona sopa i vi calent
  17. A l'hivern, bona taula i vi calent
  18. A l'home borratxo no se li fa el vi dolent
  19. A l'ombra de l'amo creix la vinya
  20. A la bona borratxa no se li fa el vi agre
  21. A la bóta del racó hi ha el vi millor
  22. A la casa, per a estar-hi bé, hi ha d'haver tres vells: l'amo, el vi i el porc
  23. A la tarda, molt vi i poca aigua
  24. A la vinya d'en Puig, carrega i fuig
  25. A la vinya del desert, qui més hi fa més hi perd
  26. A la vinya del padrí, prendre i fugir
  27. A la vinya del veí, prendre els raïms i fugir
  28. A les dones de La Riera diuen que no el agrada el vi, però darrera la porta se'l beuen amb un tupí
  29. A les penes punyalades, i al darrera un got de vi, maleïts siguin els francesos i la mare que els va parir
  30. A mala nit matalàs de vi a trenc d'alba
  31. A marit dolent, capons, gallines, vi i aiguardent
  32. A menjar curt, vi pur
  33. A molt vi, poc cap
  34. A ningú fa mal el vi si es beu amb senderi
  35. A poc vi molt ull
  36. A qui ven la llana per la tosa, el blat per l'agost i el vi en most, ja li podeu dir boig
  37. A Selva de Mar, castanyes i vi negre
  38. A València, pixavins
  39. A Valls hi ha bon vi i els Xiquets ho poden dir
  40. A vinya tova, pagès fort
  41. A vinya vella, amo nou
  42. Ab lo qui beu massa vi, negocia en ell dematí
  43. Abans de casar tingues casa per estar, terres per llaurar i vinyes per podar
  44. Abans de deixar herència a nebot, beu-t'ho en vi tot
  45. Abans de Sant Josep ni trascolis el vi ni podis el cep
  46. Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l'estiuet, fam i fred
  47. Abocar vi, porta sort
  48. Abril rigorós, pa i vi abundós
  49. Acabat el vi, fora la bóta
  50. Ai del meu Blai que quan ell vivia tot ho tenia i ara que no viu no té horta ni vinya
  51. Aigo per Sant Urbà, lleva oli i vi i no dóna pa
  52. Aigua (o doneu-nos aigua), Senyor, que de vi ja en venen
  53. Aigua amb vi, pels espantats
  54. Aigua d'agost, ni vi ni most
  55. Aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el gra al graner i el vi al celler
  56. Aigua de gener, blat en la sitja i vi en el celler
  57. Aigua de Maials i vi de l'Albi
  58. Aigua de Maials i vi de la Pobla
  59. Aigua de Sant Joan, no dóna vi ni pa
  60. Aigua de Sant Magí no dóna pa i lleva vi (o lleva pa i dóna vi)
  61. Aigua de Sant Trinfà lleva vi i no dóna pa
  62. Aigua de Sant Urbà lleva vi i no dóna pa
  63. Aigua fresca i vi calent, mal per al ventre
  64. Aigua i foris, que, de vi, no en plou
  65. Aigua i sol, mal per la vinya i per l'hort
  66. Aigua, Senyor! que de vi ja en venen
  67. Aiguardent de tenda i vi de taverna
  68. Aiguardent i vi els joves fa viure i els vells morir
  69. Aiguardent i vi, borratxo fi
  70. Aire de ponent, l'aigua fresca i el vi calent
  71. Al bon caldo, el vi li obre el camí
  72. Al bon tastador, que el vi no li passi del galló
  73. Al bon vi no li cal pas ram
  74. Al bon vi no li cal pregó
  75. Al bon vi, aigua fresca
  76. Al bon vi, cuitar-hi
  77. Al bon vi, el brou li fa camí
  78. Al bon vi, la meitat d'aigua
  79. Al bon vi, no li cal pregó
  80. Al constipat, got de vi i calmat
  81. Al joc i al vi, l'home es fa coquí
  82. Al matí, tot vi; a la tarda, res d'aigua, i al vespre, vi sempre
  83. Al mort, ni vinya ni hort
  84. Al pa, pa i al vi, vi i l'aigua, clara
  85. Al pa, pa i al vi, vi; i als sogres el seu camí
  86. Al pa, pa; i al vi, vi, i així no enganyaràs el teu veí
  87. Al perrussar, ni per vi ni per pa!
  88. Al qui ven la llana per la tosa, el blat per l'agost i el vi en most, ja li poden dir boig
  89. Al setembre, el vi està per vendre
  90. Al setembre, vi per beure
  91. Al vell, no li donis vi novell
  92. Al vi i al ball, de la tarda
  93. Alça, Manú!, mig gotet de vi i torna-me'n un
  94. All cru i vi pur passen el porc de segur
  95. Allà a on all hi ha, vi hi haurà
  96. Allà on entra el vi en surt el juí
  97. Allí on acaba el nuvi comença el marit
  98. Allò que se'n va en vi, ve amb llàgrimes i sospirs
  99. Alls i ceballot volen vi fort
  100. Alls i pebre, vi volen beure
  101. Alls i vi fan fer bon camí
  102. Alls i vi remei de mesquí
  103. Alls i vi, remei de roí
  104. Alls i vi, remei dels pobres
  105. Amb alls i vi fort, no em fa por la mort
  106. Amb alls i vi pur passaràs el port segur
  107. Amb cargols, figues i naps, aigua no beguis, sinó vi; tan fi que cargols, figues i naps vegis nedar
  108. Amb castanyes, vi de Pasqües
  109. Amb dones i amb vi s'avança camí
  110. Amb el qui beu massa vi, negocia de matí
  111. Amb el temps, amb la mar i amb la guerra el més savi s'erra
  112. Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir
  113. Amb la bóta sense vi no emprenguis camí
  114. Amb la carn, vi, i si és pernil del bo, millor que millor
  115. Amb les figues s'ha de beure vi tres vegades per trobar-hi gust
  116. Amb les mongetes porc i amb el porc vi fort
  117. Amb les vinyes t'has casat i després se t'han glaçat
  118. Amb lo meló, vi a discreció
  119. Amb pa i amb vi, es passa millor el camí
  120. Amb pa, sobrassada i vi, es fred és bo de sofrir
  121. Amb porró carlí, és més bo el vi; i amb porró liberal, fa més bé que mal
  122. Amb sopes d'all i vi, no et faci por el morir
  123. Amb sopes i all i vi fort no et faci por la mort
  124. Amb un gerro de vi bo, tothom es posa bo
  125. Amb un traguet de vi bo el malalt es posa bo
  126. Amb vi ranci i pa calent, fa de bon passar l'hivern
  127. Amic de vi, mal amic i mal veí
  128. Amic de vi, s'acaba l'amic quan s'acaba el vi
  129. Amic i vi, com més vell més fi
  130. Amic nou és vi novell; si és bo, no com el vell
  131. Amic, porc i vi, vell
  132. Amistats que amb el vi es fan, en dormir la mona es desfan
  133. Amistats que amb vi es fan, amb la ressaca es desfan
  134. Amor i vi enganyen l'home savi
  135. Amor i vi, a alguns fa viure i a altres morir
  136. Anar a cavar a la vinya
  137. Anar a la llotja o a la vinya de l'Oncle
  138. Angués, terra de bon vi és
  139. Any de fred tardà, la vinya poc raïm farà
  140. Any de mal vi, beu el teu i compra el seu
  141. Any de molt vi, guarda ton vi; any de poc vi, ven ton vi
  142. Any de panís, vi agre
  143. Any de poc vi, beu ton vi
  144. Any de poc vi, el tassó petit
  145. Any de poc vi, el tassó petit; any de molt, el tassó gran
  146. Any de vi i de granons, n'hi ha de contents i de fellons
  147. Any de vi, any de bruixes
  148. Any de vi, any de lli
  149. Anyada de vi, anyada de bruixes
  150. Anys de traspàs, ni vinya, ni hort ni pa al rebost
  151. Apunta l'hort i toca la vinya
  152. Aquell qui té un jove per mestre, és semblant a l'home que menja raïms verds i beu vi dolç; però el deixeble del vell, menja raïms madurs i beu vi ranci
  153. Arròs, carbassa i peix mor envi i en aigua neix
  154. Arròs, peix i meló, volen el vi ben felló
  155. Arròs, peix i pebrot, volen el vi ben fort
  156. Babau, ven vi bo i ven bé
  157. Barcelonins caga-sucs, escuracassoles i pixavins
  158. Batejar és donar nom, menys al vi que li treu
  159. Bella casa regada i bon vi de canada
  160. Benedecite de Crau, bon pa i bon vi si gustau
  161. Beneixama, molt d'orgull, per quatre bótes de vi que cull
  162. Beu bon vi, i menja bon pa, i viuràs sempre sa
  163. Beu bon vi, vell, i estimaràs el consell
  164. Beu fins que et puguis riure del vi i no esperis que el vi es pugui riure de tu
  165. Beu vi amb bóta i amb tassa, però mai no en beguis massa
  166. Beu vi bo i viu bé
  167. Beure bon vi és enteniment; el que no és bo és beure'l dolent
  168. Beure més vi que una mula aigua
  169. Beure vi amb mida allarga la vida
  170. Beure vi en dejú fa posar malalt
  171. Blat a mostra, vi a tast
  172. Blat i vi, avui per tu, demà per mi
  173. Blat i vi, mai van per un camí
  174. Bo és poc vi, molt és verí
  175. Bon pa i bon vi escurcen el camí
  176. Bon pa i bon vi fan bon llatí
  177. Bon pa i bon vi i deixa dir
  178. Bon pa i bon vi i faràs bon camí
  179. Bon pa i bon vi no tenen pas res a dir
  180. Bon pa i bon vi, arre rocí
  181. Bon pa i bon vi, vida de Paradís
  182. Bon pa, bon vi i bon dormir
  183. Bon pa, bon vi i bona carn fan bona sang
  184. Bon pa, bon vi i bona minyona
  185. Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa és senyal de bona casa
  186. Bon Sant Jordi i Santa Creu, hi haurà vi pertot arreu
  187. Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podràs beure el vi a raig
  188. Bon vi darrera bon brou, mai ningú l'ha alabat prou
  189. Bon vi és metzina, l'aigua és medecina
  190. Bon vi fa bon dir
  191. Bon vi fa bon matí
  192. Bon vi fa bon sagí
  193. Bon vi fa bona sang
  194. Bon vi fa mal cap
  195. Bon vi fa mal de cap
  196. Bon vi i bon tall i penes avall
  197. Bon vi i bona escudella i que treballi el qui em ve al darrera
  198. Bon vi i sopa bullida allarguen la vida
  199. Bon vi no ha de menester ram
  200. Bon vi, bon pa, curta la jornà
  201. Bon vi, fa bon llatí
  202. Bon vi, paraula llarga
  203. Bones alforges i bon vi fan clar el camí
  204. Borratxera de vi, la fa passar el dormir
  205. Bóta neta i bona, el vi millora
  206. Bóta picota, picotí de bóta; qui no dirà bóta picota picotí de bóta, no beurà vi de la bóta
  207. Bromera de cavall amb vi, cura el borratxí
  208. Cada pitxell fa olor del vi que ha estat en ell
  209. Cànem de vores, vi de malloles, blat de contravent es paga bé i lleialment
  210. Cànter de vi per home i fora borratxeres
  211. Carabassa sense vi, digues-li fusta
  212. Carabassa sense vi, ni és carabassa ni carbací
  213. Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi, i tant, que caragols, figues i peres vajan nedant
  214. Cargols sense vi, no vull per a mi
  215. Cargols, peres i meló, volen vi felló
  216. Cargols, peres i pebrot volen vi ben fort
  217. Carn d'avui, pa d'ahir i vi d'antany, salut per tot l'any
  218. Carn d'un dia, pa de dos, vi d'un any, salut per tot l'any
  219. Carn de llebre, de moltó i de bou, sense vi al ventre no es cou
  220. Carn fa carn, i vi fa sang
  221. Carn fa carn, pa fa panxa i el vi mena dansa
  222. Carn i vi són de bon pair
  223. Càrrega de vi, quatre de blat, no està mal pagat
  224. Cartes, daus i vi, no els vull jo per a mi
  225. Cartes, daus, dones i vi, fan tornar el ric mesquí
  226. Cartes, dona, vi i borra no porten sinó camorra
  227. Cartes, dones i vi treuen l'home de si
  228. Cartes, dones i vi... mal camí!
  229. Cartes, dones, daus i vi fan tornar el ric mesquí
  230. Cartes, dones, joc i vi el ric fan tornar mesquí
  231. Casa adobada i vinya plantada, fadrina casada
  232. Casa del pare, vinya de l'avi i olivar del besavi
  233. Casa en la que visquis, vinya de la que beguis i terres les que tu et vegis
  234. Casa feta i vinya plantada, pocs saben quina treballada
  235. Casa obrada i vinya criada, dona casada
  236. Casa obrada i vinya plantada, fadrina casada
  237. Casa obrada i vinya plantada, mai no es veu el que costa
  238. Casa obrada, vinya plantada
  239. Casa obrada, vinya plantada i sogra enterrada
  240. Casa obrada, vinya plantada i sogra oblidada
  241. Casa per a ton estar, vinya per a ton beure i terra per a ton menjar
  242. Casa per ton jeure, vinya per ton beure i terra tota la que puguis veure
  243. Casa que no hi ha família, no es té de mirar l'hort ni la vinya
  244. Casa que no hi ha pa fa plorar i la que no hi ha vi fa morir
  245. Casa, vinya i poltre, que els faci un altre
  246. Casar la minyona i vendre el vi de bona hora, l'afer és bona
  247. Casaràs ta filla i vendràs el vi si ho vol el teu veí
  248. Celler, que ressona, el vi se n'adona
  249. Cinc, el bon vi és de raïms
  250. Com més pa i més vi al celler, més bruixes al carrer
  251. Com més vi més doctes
  252. Comerciant de vi, comerciant mesquí
  253. Compra casa feta i vinya plantada
  254. Consells amb vi tenen mala fi
  255. Cor i vi i l'ànima a la butxaca
  256. D'estalviar, de casar filles i de vendre vi, mai ningú no se n'ha hagut de penedir
  257. D'una bona mare, preneu-ne la filla; d'una bona planta planteu la vinya
  258. D’una vinya ben manada n'hi ha per temps
  259. Dalt de la muntanya de Sant Martí hi ha un cairal d'aigua i un cairal de vi, un cairal de vi i un cairal d'aigua
  260. Darrera cada mossegada, una tirada fóra massa vinada, però darrera de cada tres, bo beure vi és
  261. Darrera d'un ou begut o dur, vi pur
  262. Darrera de la carn, bon vi i bon trago
  263. Darrera de la carn, bon vi, i si és de porc encara més fort
  264. Darrera de les peres bon vi begues
  265. De beure massa vi, molts fan mala fi
  266. De bon cep planta la vinya, i de bona mare, la filla
  267. De bon vi, bon vinagre
  268. De bon vi, molt per mi; de xerigot, ni molt ni poc
  269. De casar filles i vendre vi, mai te'n tindràs de penedir
  270. De cavar la vinya, en sap qualsevol, però podar-la no en sap qui vol
  271. De dona finestrera, de camp vora ribera i de vinya en camí ral, no se'n treu gaire cabal
  272. De figuera verdal, una a cada vinya en cal
  273. De formatge i de dona, més savi serà qui menys en prendrà
  274. De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi
  275. De pa florit i de vi agre ningú és de plànyer
  276. De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix
  277. De Sant Jordi a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni mel (o peix, o pèl)
  278. De terreno calcinós trauràs el vi més preciós; si la terra és pedregosa la viña es farà hermosa; en cuant al camp arenós fa poch vi però gustós
  279. De tot hi ha a la vinya del Senyor
  280. De traguet en traguet, fa el vi profitoset
  281. De vegades tan dolent és el vi com les mares
  282. De vell amic, vella espasa i vi vell, no sol hom desfer-se'n
  283. De vi el més vell, d'amor el més novell
  284. De vi, cada hora un picotí
  285. De vi, porc i amic, és més bo, el més antic
  286. De vinya ben afamada, verema doblada
  287. De vinya mal llaurada, collita esguerrada
  288. Deia el savi Sadurní: -Terra d'alls, terra de vi
  289. Deia el vi a la panxa de l'home: "Sóc valent i trincant". I el pa li responia: "Si jo vaig davant!"
  290. Del bon vi, la meitat aigua
  291. Del bon vi, tothom n'és bevedor
  292. Del celler que hi entra el sol el vi se'n dol
  293. Des del setembre fins a l'agost, deixa el vi vell i deixa reposar el most
  294. Després de begut el vi, es diu mal del veí
  295. Després de beure molt vi, demana consell per poder-se tenir
  296. Després de beure vi bo, tothom vol tenir raó
  297. Després de figues-flors, el vi n'és bo
  298. Després de mort, ni vinya ni hort
  299. Després del cep, el vi.
  300. Després del meló, vi amuntó; si és tendral en barral; si és d'Alger, en pitxer
  301. Després del préssec i el meló beuràs el vi millor
  302. Déu ens guardi del vi dolent i del violí d'un aprenent
  303. Déu n'hi do de pa al sarró i de vi a la bóta
  304. Digues-li vi al vi, i pa al pa, i tots t'entendran
  305. Dins quin cap cap que no hi hagi pogut haver vi mai?
  306. Dir al pa pa i al vi vi
  307. Diu la vinya: "L'amo em planta, l'amo em poda, l'amo em lliga i el març em dóna la vida"
  308. Diu la vinya: "Tant me fa una pluja, com dues, com tres, però sense la de maig no faré res"
  309. Dona bonica i vi bo no duren gaire
  310. Dona de vi talla bon pi
  311. Dona de vi, ni a la nit ni al matí
  312. Dona finestrera i vinya a prop de camí, solen tenir mala fi
  313. Dona finestrera i vinya prop de carrera, no et fiïs d'elles
  314. Dona finestrera, camp vora ribera i vinya en camí no fan bona fi
  315. Dona i vinya donen a l'home alegria
  316. Dona jove i vi vell
  317. Dona que estima el marit, darrera l'escudella li dóna vi tot seguit
  318. Dona que li agrada el vi, tant és per tu com per mi
  319. Dona riallera, camp prop de ribera i vinya vora de camí no fan bona fi
  320. Dona, vinya, cabra i melonar fan de mal guardar
  321. Dones i vi a uns fan viure i altres fan morir
  322. Dones i vi donen goig i fan patir
  323. Dones i vi fan errar el camí
  324. Dones i vi fan perdre el camí
  325. Dones i vi fan perdre el si
  326. Dones i vi, fan errar el camí
  327. Dones i vi, més que goig donen que sentir
  328. Dones, daus i vi, fan tornar al ric mesquí
  329. Dones, vi i foc: són la perdició dels homes
  330. Doneu-nos aigua Senyor, que de vi ja en venen
  331. Dos vins fan quaranta
  332. Drap de casa, pa de casa i vi de casa, i faràs casa
  333. El bon bevedor de vi té poc mirat en vestir
  334. El bon brou bon vi vol
  335. El bon caragol, res més que vi vol
  336. El bon pa i el bon vi, escurcen el camí
  337. El bon vi crida els veïns
  338. El bon vi dos gustos pot donar: un al nas i un altre al paladar
  339. El bon vi entra molt bé i després esgarrapa
  340. El bon vi es beu sol
  341. El bon vi és el que s'orina
  342. El bon vi és or fi
  343. El bon vi fa bon llatí
  344. El bon vi fa bon sagí
  345. El bon vi fa dormir
  346. El bon vi fa pair
  347. El bon vi fa sang i l'aigua fang
  348. El bon vi i l'home valent no solen durar molt temps
  349. El bon vi i la sopa bullida allarguen la vida
  350. El bon vi mata la cuca
  351. El bon vi no ha de menester ram
  352. El bon vi no ha menester ram
  353. El bon vi no necessita ram
  354. El bon vi no necessita ram ni la bona dona reclam
  355. El bon vi parla llatí
  356. El bon vi pel bevedor fi
  357. El bon vi ressuscita el pelegrí
  358. El bon vi surt a la cara i puja al topí
  359. El bon vi, beu-te'l tu i no el donis al veí
  360. El bon vi, en vas petit
  361. El bon vi, fa bon segí
  362. El borratxo valent, es passa del vi a l'aiguardent
  363. El brou bon vi vol
  364. El caldo fi, vol vi per coixí
  365. El dia que em vaig casar no tenia pa ni vi sinó una quartera d'ordi, la vaig fer portar al molí
  366. El dimarts ni de casa mudis, ni ta filla casis, ni ta vinya podis, ni ta roba tallis
  367. El foc és mitja vida: el pa i el vi l'altra mitja
  368. El gat en sac i el vi en carbassa
  369. El joc fort, el vi ranci i la dona jove
  370. El joc, al dona i el vi fan tornar el ric mesquí
  371. El llavi de la dona té dues pells: una de mel i una altra de fel
  372. El mal que ve del vi vol dormir
  373. El massa vi ni guarda secret ni paraula compleix
  374. El meló madur vol vi pur
  375. El meló vol el vi felló
  376. El meló vol vi bo i el cargol diu que també en vol
  377. El menjar picant vol vi abundant
  378. El menjar sense vi es torna verí
  379. El molt bevedor de vi té poc mirat en vestir
  380. El molt vi treu de si
  381. El mosquit va dir a la granota: val més morir en el vi que viure en l'aigota
  382. El novembre, vi per vendre
  383. El pa amb ulls, el formatge sense ulls i el vi que salti als ulls
  384. El pa canviat i el vi assegurat
  385. El pa fa carn, i el vi fa sang
  386. El pa fa passar i el vi fa tenir
  387. El pa fresc, i el vi novell, causen dolors al ventrell
  388. El pa i el vi en cria de tota mena
  389. El pa i el vi, neixen dintre de maig
  390. El pa mudat i el vi usat
  391. El pa negret, el vi agret i l'oli sabentet
  392. El pa per la vista i el vi pel tast
  393. El pa sequet, el vi agret i l'oli sabentet fan tornar riquet
  394. El pa sosté, el vi dona força i la carn engreixa
  395. El pa tou, i el vi nou, el ventre espatllen
  396. El paladar fi vol sempre el mateix vi, i diferent pa per variar
  397. El peix ha de nedar tres vegades en aigua, en vi i en oli
  398. El peix per ser bo, sal i sucre, vi i julivert; treu tot verí i mal
  399. El peix, l'arròs i el pebrot, volen vi fort
  400. El plat a la taula i el vi al celler
  401. El porc jove i el vi novell, causen dolors al ventrell
  402. El que amb aigua viu, amb vi s'ofega
  403. El que en vi es gita en aigua desdejuna
  404. El que es cria amb aigua s'ha de menjar amb vi, com l'arròs i el peixolí
  405. El que l'aigua gela el vi ho desgela
  406. El que no fuma ni beu vi, el diable pren altre camí
  407. El que no li agraden les dones, les cartes, ni el vi, el diable el tempta per un altre camí
  408. El qui beu bon vi resta farina al molí
  409. El qui beu massa vi ni guarda secret, ni compleix el que ha dit
  410. El qui beu vi no pot dir borratxo al seu veí
  411. El qui no fuma ni beu vi, el dimoni se l'emporta per un altre camí
  412. El qui no li agraden les cartes i el vi, el dimoni el tempta per un altre camí
  413. El raïm blanc fa bon vi i el negre el fa ennegrir
  414. El ranci que és bo en el vi, en el porc no es pot sofrir
  415. El refredat, el vi el bat
  416. El refredat, el vi el combat
  417. El setembre és veremador, i es fa vi, el bo i millor
  418. El sol de l'Assumpció fa el vi millor
  419. El sol en l'Ascensió fa el vi bo i millor
  420. El tabac, el vi i l'aiguardent són un gran aliment
  421. El Tastador de la Garriga, que es bevia el vi i deia que era aigua
  422. El veí que té bon vi, ventura té prop de si
  423. El vell planta la vinya, i el jove la verema
  424. El vell que beu bon vi triga a morir
  425. El vi a glops i l'aigua a raig
  426. El vi agrada i l'aigua enfada
  427. El vi aigualit fa mal profit
  428. El vi alabat crida un convidat
  429. El vi alimenta, cura i fa tenir
  430. El vi allarga la vida, però també la quita
  431. El vi amb mesura i el pa amb cordura
  432. El vi ben bo i el cavall de pedra
  433. El vi bo és a la bóta del recó
  434. El vi bo és bon dormidor
  435. El vi bo surt del raïm
  436. El vi calent i caldo fred
  437. El vi clar al cap sol pujar
  438. El vi clar fa senyor, el negre fa borratxó
  439. El vi clar i vell fa savi el jove i jove el vell
  440. El vi clar i vell i amb una mica d'aigua fa bon consell
  441. El vi clar per les dones i el negre pels homes
  442. El vi com a rei i l'aigua com a bou
  443. El vi crida la cançó
  444. El vi crida la son
  445. El vi crida la xerrada i la baralla
  446. El vi cuit no fa mal encara que en beguis un maial
  447. El vi d'agost no fa bon most
  448. El vi de casa no emborratxa
  449. El vi de la bodega escalfa l'esquena
  450. El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal
  451. El vi de Rubí es perd pel camí
  452. El vi del joc, el beu qui pot
  453. El vi del veí és el millor vi
  454. El vi des que el van trepitjar fuig dels peus i puja al cap
  455. El vi diu la veritat
  456. El vi diu qui és cadascú
  457. El vi dolç fa coragre
  458. El vi dóna bona llengua
  459. El vi en botes i la dona en pilotes
  460. El vi entra dolcet i surt amarguet
  461. El vi és bon mosso, però mal amo
  462. El vi és el millor testimoni de la veritat
  463. El vi és enganyós: primer dóna força i després dolors
  464. El vi és l'ham de la veritat
  465. El vi és la llet dels pobres
  466. El vi és la llet dels vells i la llet el vi dels infants
  467. El vi és la medecina dels pobres
  468. El vi és mal enemic
  469. El vi és més llaminer que el sucre
  470. El vi és vendre i penedir
  471. El vi esquiva les penes
  472. El vi estalvia el pa i el pa estalvia el vi
  473. El vi fa com la sal: no porta mida
  474. El vi fa olor de la bóta
  475. El vi fa parlar a glops, però clar
  476. El vi fa parlar llatí
  477. El vi fa riure i fa dormir
  478. El vi fa sagí
  479. El vi fa saltar els vells
  480. El vi fa sang, i el pa fa carn
  481. El vi fa sang, i l'aigua, fang
  482. El vi fa sang, la carn fa carn i el peix fa fang
  483. El vi fa Sant el vell
  484. El vi fa tenir (si no fa caure)
  485. El vi fa viure i fa dormir
  486. El vi força i l'aigua en treu
  487. El vi fort fa anar de tort
  488. El vi fred i el caldo calent i si pot ser bullent
  489. El vi ha de tenir coses de la dona hermosa: bon color, bon nas i bona boca
  490. El vi ha de tenir tres qualitats de dona maca: bona olor, bon nas i bona boca
  491. El vi i el secret són enemics
  492. El vi i el sol fan posar alegre
  493. El vi i l'amor peguen de traïdor
  494. El vi i l'amor, mosseguen de traïdor
  495. El vi i l'enemistat descobreixen la veritat
  496. El vi i l'or, com més vell millor
  497. El vi i la muller es riuen del saber
  498. El vi i la veritat tenen bona amistat
  499. El vi li diu a la gola: "Que bé cola!"
  500. El vi li diu al barral: "Que bé cau!"
  501. El vi mesura la son
  502. El vi moscatell acurta la vida i allarga l'ocell
  503. El vi moscatell no es guarda bé amb pitxell
  504. El vi natural no et farà mal
  505. El vi no porta calces
  506. El vi no té bragues, ni de drap ni de lli
  507. El vi no té vergonya
  508. El vi nou i el pa vell el ventre espatllen
  509. El vi novell infla el ventrell
  510. El vi novell, per Sant Andreu ja és vell
  511. El vi pel color, el pa per l'olor, i tot pel sabor
  512. El vi pel menjar i no per traguejar
  513. El vi porta a tothom la raó
  514. El vi pur, menjar curt
  515. El vi que deixa Sant Urbà, ja el pots llençar
  516. El vi que té gust de pega dues vegades es mastega
  517. El vi usat i el pa mullat
  518. El vi vell i la dona jove
  519. El vi vell, i el pa novell
  520. El vi vol bon coixí
  521. El vi, alimenta, cura i fa tenir, quan no fa caure
  522. El vi, beu-lo a casa
  523. El vi, de l'home treu el juí, i a la dona el lli
  524. El vi, el geni i el joc, descobreixen l'home
  525. El vi, l'acostumat; i el pa, canviat
  526. El vi, la ira i el joc descobreixen l'home
  527. El vi, la llet i els ous els vells fan tornar nous
  528. El vi, la sal i el pebre porten mesura
  529. El vi, la veritat i la dona poden més que l'honra
  530. El vi, les dones i el joc fan anar els homes de tort
  531. El vi, pel color, i el pa, per l'olor, i tot, pel sabor
  532. El vi, per aficionar, aigua no té de portar
  533. El vi, per mosso només; per amo, no hi entén res
  534. El vi, poc és bo, molt és verí
  535. El vi, poc és triaca i molt és verí
  536. El vi, si no es pot orinar, resulta verí
  537. El vi, usat, i el pa, mudat
  538. El vi, vell, i el pa, novell
  539. Els amics de l'home són tres: la casa, la vinya i la dona
  540. Els de Gandia són pixavins
  541. Els enemics de la bossa: vi, tabac i dona
  542. Els fenolls, de Polinyà tiraninà-tiraninà, si toques el fenollet tot el vi se n'eixirà
  543. Els homes de bé són tan clars com els campanars a les vinyes... que n'hi ha quatre
  544. Els Innocents no tenen dents, no tenen pa per a menjar, no tenen vi per a dormir
  545. Els vapors del vi fan dormir
  546. En agost, most; en setembre, vi «pa» beure
  547. En Celedoni fa un tiberi de vi xarel·lo amb allioli
  548. En els plans la vinya hermosa i en els alts més abundosa
  549. En gent de vi, ni tarda ni dematí
  550. En hivern, bona sopa i vi calent
  551. En mullers i en vi, s'avança camí
  552. En poc anar no pot molt vi cabre
  553. En setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra
  554. En tal no apedregarà mai cap vinya
  555. En tot es fa trampa, menys en el vi que s'hi posa aigua
  556. En tot hi ha mantàfula, menys en el vi que posen aigua
  557. En un pot no hi pot haver-hi hagut vi bo del fort sense un embut
  558. En una casa, per a estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli ho han de fer
  559. En vinya prop de camí, en majordona i en dona d'hostal no fiïs mai ton cabal
  560. Entre el pa i el vi es pot passar un bon camí
  561. Entre gent de vi, ni tarda ni de matí
  562. Escampar vi, bon destí; escampar sal, mal senyal
  563. Escolà, rata pa, rata vi, menja moles de molí
  564. Escudella amb vi, aixequen el padrí
  565. Escudella freda, i vi calent, fan mal al ventrell
  566. Escudella i vi fan bon sagí
  567. Ésser de la vinya de l'oncle Puig, roba i fuig
  568. Ésser de la vinya de la tia Vilalabau
  569. Ésser una vinya
  570. Estudiant de medecina confon el vi amb l'orina
  571. Ferida dolenta, la que el vi no la renta
  572. Fes veremes en temps eixut i tindràs el vi pur
  573. Figues i aigua, molt enlaire; figues i vi, molt pel camí
  574. Figues i vi, mort de camí; figues i aigua, mort enlaire
  575. Fins a Sant Joan, tot vi és rabadà
  576. Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi; de Sant Martí enllà en beu qui n'ha
  577. Fins per Sant Pere, el vi enrera
  578. Fins que Sant Urbà no és passat el vi no és assegurat
  579. Foll és, i trop ardit, qui diu del vi del rei agre ni del brou de la sua caldera magre
  580. Força i vi mal es varen avenir
  581. Formatges i vins, els nostres padrins
  582. Fregues de romaní, àrnica i esperit de vi, fan enfortir
  583. Fuig del vi si vols ser bon veí
  584. Fumador de pipa, jugador de cartes, bevedor de vi, no el vull per a mi
  585. Fumar i beure vi fa amagrir
  586. Garnatxa de l'Empordà és el millor vi que hi ha
  587. Garrofer, sembrat pel teu avi, i vinya, sembrada per tu mateix
  588. Gat en sac i vi en carabassa
  589. Gelades per Sant Urbà, ni vi ni pa
  590. Gener assoleiat, pa i vi assegurat
  591. Gent de la Ribera tal és com era: sempre molt bravatgera, poca alegria, molt de pa i un glop de vi,
  592. Gent de vi, gent de per qui, per qui
  593. Gent de vi, gent mesquí
  594. Gent de vi, ni vespre ni matí
  595. Granuges de Peramea, borratxos de Peracalç, que per un porró de vi negre us vau vendre els màrtirs s
  596. Guapesa de dona i bon vi fan desvetllar de matí
  597. Hi ha de tot a la vinya del Senyor
  598. Hi ha més acudits dins un bòtil de vi, que dins el cap d'un misser
  599. Hi ha més paraules en un got de vi que en un sac de blat
  600. Hi ha més raons dintre un got de vi que en un rentador de cent dones
  601. Hi ha qui fa el boig a la darreria, o bé fa el savi a la primeria
  602. Home borratxo, que vi no faço
  603. Home de vi, home de per aquí
  604. Home de vi, home de res (o carregat de res)
  605. Home de vi, ni al vespre ni al matí
  606. Home de vi, ni al vespre ni al matí; home d'aiguardent, ni de llevant ni de ponent, i home de cafè no és res
  607. Home de vi, ni de vespre ni de matí
  608. Home de vi, no el vull per mi
  609. Home fluix, vi fort
  610. Home que li faci mal el vi, no el vulguis per company ni per la nit, ni pel matí
  611. Home valent i bon vi tenen ràpid final
  612. Home valent i bon vi, aviat se'n veu la fi
  613. Home valent i bóta de bon vi no solen durar gaire
  614. Home valent i bóta de bon vi, prompte s'acaba
  615. Infant que beu vi i dona que parla llatí no tenen gaire bon fi
  616. Injúria de vi, s'oblida
  617. Joc, vi i dones són la perdició dels homes
  618. Jugador de cartes, fumador de pipa, bevedor de vi, no el vull pas per mi
  619. Jugador i bevedor de vi, magre i secardí
  620. Juny assolellat i ben tronat, any de molt vi i de molt blat
  621. L'aigua a raig i el vi a glops
  622. L'aigua de gener fa bé a la vinya i al graner
  623. L'aigua de gener posa oli a l'oliver, el vi al celler i el gra al graner
  624. L'aigua de gener, oli a la sitja i vi al celler
  625. L'aigua de Sant Urbà lleva vi i no dóna pa
  626. L'aigua dels blats, el vi pels homes i el bastó pe les dones
  627. L'aigua espatlla els camins i el vi arregla a dins
  628. L'aigua fa mal i el vi fa cantar
  629. L'aigua fa mal i el vi fa viure
  630. L'aigua fa plorar, el vi fa cantar
  631. L'aigua fa suar i el vi fa cantar
  632. L'aigua fresca trenca el pont, i el vi, la testa
  633. L'aigua i no el vi fa bullir l'atuell
  634. L'aigua més malaguanyada és: la que es tira al vi, la que bateja un jueu i la que plou sobre el mar
  635. L'aigua pels blats, el vi pels homes i el bastó per les dones
  636. L'aigua pels bojos i el vi per les panxes
  637. L'aigua pels bous i el vi pel rei
  638. L'aigua per Sant Joan, al pa i al vi causen dany
  639. L'aigua per Sant Urbà, lleva vi i no dóna pa
  640. L'aigua per un disgust i el vi per un gust
  641. L'aigua quan la donen senyal que res no val, el vi si el venen és perquè val
  642. L'aigua trenca els ponts i el vi la testa
  643. L'aire, el vi fa tornar vinagre
  644. L'amic de ton vi, no el vulguis per veí
  645. L'amic i el vi busca'ls vells, però el porc busca'l novell
  646. L'amic i el vi, quan més vell, més fi
  647. L'amic més avorrit, perquè beu vi, és el mosquit
  648. L'amor i el vi enganyen el més savi
  649. L'amor i el vi fan tornar tonto el savi
  650. L'amor i el vi, a alguns fa viure i a altres, morir
  651. L'amor, del neci fa savi i de l'avar lliberal
  652. L'any de molt vi, guarda vi
  653. L'any de traspàs, ni vinya, ni hort, ni camp
  654. L'escudella amb carbassa vol ser ofegada amb vi, aigua no massa
  655. L'escuma del vi és mala pel fetge
  656. L'esglai de la Giralda, que no va trobar vi al porró
  657. L'estudiant de medecina confon el vi amb l'orina
  658. L'Hereu de les vinyes ermes
  659. L'home borratxo que no sigui taverner i que vi no culli
  660. L'home el fa perdre el vi i la dona el llit
  661. L'home valent i la bóta de bon vi aviat s'acaben
  662. L'home, el fa perdre el vi i la dona el llit
  663. L'oli danya el pit; el vi se'n puga al perol; i el qui de les dones es fia, queda com el caragol
  664. L'oli del damunt, vi del mig i mel de la de sota
  665. L'oliva amargant vol vi al darrera i vi al davant
  666. L'ou d'avui, el pa d'ahir i el vi d'un any no et faran cap dany
  667. La bona segada amb vi ben remullada
  668. La bóta de vi s'enceta en lluna vella
  669. La bóta dóna del vi que té
  670. La carbassa vi vol beure
  671. La carn d'avui, el pa d'ahir i el vi com més anys pugui tenir
  672. La carn fa carn, i el pa fa pansa, mes el vi mena la dansa
  673. La carn fa carn, i el vi fa sang
  674. La casa de poc a poc, la vinya de cop
  675. La casa en cantó i la vinya en racó
  676. La casa obrada i la vinya plantada
  677. La casa que no hi ha pa fa plorar i la que no hi ha vi fa morir
  678. La casa, obrada, la vinya, criada, i la sogra... plorada
  679. La cervesa li diu a la gola: "Que bé cola!". I el vi li diu al barral: "Que bé cau!"
  680. La Conca de Tremp regada i bona, bon pa, bon vi i bona minyona
  681. La dona borratxa i el vi al celler, no pot ser
  682. La dona com el bon vi, no la vulguis al matí
  683. La dona i el vi enganyen el més savi
  684. La dona i el vi, vendre i no penedir
  685. La dona i la vinya, l'home les fa garrides
  686. La dona jove i el vi vell
  687. La dona que no paga el que compra, a canvi s'ho emporta
  688. La dona, com el vi, enganya el més fi
  689. La dona, la vinya i el poltre, que els criï un i els disfruti un altre
  690. La donzella en olors i el vell en vi gasten tot son tenir
  691. La fortuna no pot tant noure el savi diligent com l'ignorant negligent
  692. La gent del vi, ni per la tarda ni pel matí
  693. La llet amb vi torna verí
  694. La llet no vol vi, i qui se la beu sí
  695. La maqueta diu que no li agrada el vi; darrera la porta, se'l beu a raig de tupí
  696. La mare no vol que begui vi i ell hi fa sopes
  697. La pluja de gener fa ric al vinyater
  698. La por guarda la vinya
  699. La por guarda la vinya i la closca la pinya
  700. La sal és desgràcia, el vi és alegria
  701. La taula que no té pa fa plorar, i a la taula on no hi ha vi fa patir
  702. La taula que no té vi, fa patir
  703. La veritat i el vi no s'han d'aigualir
  704. La vinya d'en Quartans: la treballen cent pagesos i la veremen dos cans
  705. La vinya del Senyor
  706. La vinya del so Xoxim: molta planta i poc raïm
  707. La vinya en flor no necessita el pagès ni el senyor
  708. La vinya pel juliol no vol beure aigua, sinó prendre el sol
  709. La vinya per son menester cavada i podada en la lluna vella de gener
  710. La vinya prop de camí, digues que té mal veí
  711. La vinya prop de camí, la verema el pelegrí
  712. La vinya regalada, pel març podada i pel maig vinada
  713. La vinya veremà, no precisa de guardià
  714. La vinya vol veure sempre el seu amo
  715. La vinya, ben cavada, ben podada i ben esmargencada
  716. La vinya, pel juliol, no vol beure aigua, sinó prendre el sol
  717. Les aigües de Sant Joan furten vi i no donen pa
  718. Les dones, el vi i el joc fan anar els homes de tort
  719. Les figues volen aigua; les peres i el meló, vi en abundor
  720. Les quatre coses necessàries per la vida són: llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment
  721. Les vinyes toves, pel novembre les podes
  722. Les xiques de Vila-seca siuen que no beuen vi, i al darrera de la porta se'l beuen amb un topí
  723. Lo bon vi, no necessita ram
  724. Lo meló vol vi bo
  725. Lo pa, mudat; lo vi, usat
  726. Lo que l'aigua gele lo vi ho abrigue
  727. Lo qui beu bon vi resta farina al molí
  728. Lo ral que és bo en lo vi, en el porc no es pot sofrir
  729. Lo vi fa eixir del camí
  730. Lo vi fa massa dir
  731. Lo vi fa sang
  732. Lo vi fa sang i l'aigua fa pixar
  733. Lo vi natural no et farà mal
  734. Llaura bé la vinya i l'olivar i tindràs bona collita
  735. Llaurar la vinya brotada, pitjor que una pedregada
  736. Llençar vi per sort
  737. Llenya d'alzina, vi de Mausia, xeixa del Vallès i moltó del Penedès
  738. Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment
  739. Llenya, vi i amic, com més vell més preferit
  740. Llenya, vi, llibre i amic, el més vell, el preferit
  741. Llibres i vins, els més antics
  742. Llibres i vins, els més vells són els més fins
  743. Mai el mandrós tindrà, pa, ni vi per demà
  744. Mai el peresós tindrà pa ni vi per a sopar
  745. Mai no deixis el vi vell pel novell
  746. Mai no podreu tenir-ho tot: dona borratxa i vi al bot
  747. Mai pot haver-hi hagut vi en aquest got
  748. Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon forment
  749. Mallol, quan seràs vinya?
  750. Març ventós i juny calent, bon vi i bon forment
  751. Massa vi fa dormir
  752. Massa vi s'emporta el cap
  753. Mata el porc pel gener (o per la lluna de gener) si vols que es conservi bé
  754. Matrimoni sense vinyes, els seus fills no tindran disputes
  755. Mel nova i vi vell
  756. Menja carn i beu vi vell i et lluirà la pell
  757. Menjar de Barcelona, sense pa, vi ni corona
  758. Menjar fred i vi calent posa malalta la gent
  759. Menjar fred i vi calent, pel cos és dolent
  760. Menjar picant, vi abundant
  761. Menjar sense vi, menjar a mitges
  762. Menjar sense vi, menjar mesquí
  763. Menjaràs el pa mudat i beuràs el vi usat
  764. Mentre tingui alls i vi no s'han fet les butlles per a mi
  765. Mercader que fia no tindrà casa ni vinya
  766. Més mal geni que el vi de quarto
  767. Més val hort que la vinya
  768. Mirar l'hort i la vinya
  769. Molt vi és metzina, l'aigua, medicina
  770. Moltes filles, moltes veïnes i dolentes vinyes, destrueixen les cases
  771. Molts homes que són de bé, els agrada el vi també
  772. Mort, ni vinya ni hort
  773. Muller, euga i vi, pren-los del veí
  774. Nadal en dimarts, pa i vi de totes parts
  775. Nas roget, de vi o de fred
  776. Ni casa de fang ni vinya en barranc
  777. Ni criada d'hostal ni vinya prop de caminal
  778. Ni dona finestrera ni dona d'hostaler ni vinya a prop de carretera
  779. Ni el pescador de canya ni el caçador de cardina no compraran mai ni casa ni vinya
  780. Ni home gravat ni vi batejat
  781. Ni massa filles ni massa vinyes
  782. Ni massa vinyes, ni massa filles ni massa hostals en pobres viles
  783. Ni olla sense sagí, ni taula sense vi, ni sermó sense Agustí
  784. Ni peix del Ció ni vi de cal Marió
  785. Ni per casa ni per vinya no prenguis dona parida
  786. Ni rates a casa ni vi sense bóta o carbassa
  787. Ni taula sense vi, ni sermó sense Agustí, ni dona sense parir
  788. Ni tot el pa en coques ni tot el vi en bótes
  789. Ni tot el vi en bótes, ni tot el pa en coques, ni tots els diners en bossa
  790. Ni veure frares per ma casa, ni portar vi sense bóta o carabassa
  791. Ni vi calent ni brou fred
  792. Ni vinya en barranc, ni casa de fang
  793. Ni vinya prop de torrent ni casa prop de convent
  794. Ningú no s'emborratxa amb vi de casa
  795. Nit de Reis estrellada, any de vi i de llocada
  796. No alabis mai: ni la teva dona, ni el teu vi, ni el teu cavall
  797. No deixis entrar frare a ta casa ni duguis vi sense bóta ni carbassa
  798. No és el mateix vi bo, que boví
  799. No es pot beure vi en dejú perquè fa posar malalt
  800. No es pot ésser a l'hort i a la vinya
  801. No hi ha res més bo que la llenya d'alzinera, pa de forment, vi de raïm i carn de moltó
  802. No hi ha vinya millor que la que planta i poda el seu amo
  803. No plantes vinya en costera ni sembres blat en barranc ni et cases en forastera
  804. No pots tenir la dona borratxa i el vi a la bota
  805. No ser tot ... a la vinya del Senyor
  806. No té pa ni vi i convida al veí
  807. No tenia vinya, i venia raïm
  808. No tenir ni oli a les piques, ni vi als pitxells, ni blat a les sitges
  809. No troba ni vi agre, no dona lletja
  810. Oli i vi, remei diví
  811. Oli vell i vi novell
  812. Oli, porc, vi i amic, és millor com més antic
  813. Oli, vi i amic, l'antic
  814. Oli, vi i amic, tant més bo com més antic
  815. Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves
  816. Omple més que un got de vi, l'aigua de can Castellví
  817. On el vi regna el secret no dura
  818. Or, vi i amic, vell; casa, barca i dona, nova
  819. Orcau, poble de bon vi i noies maques
  820. Ou d'una hora, pa d'un dia, vi d'un any, peix de deu, dona de quinze i amic de trenta
  821. Pa aiguardent la vall d'Albaida, per a bon vi en lo Comtat; per cireres, Almudaina; per panses, el Marquesat
  822. Pa d'ahir, carn d'avui i vi vell, bons pel ventrell
  823. Pa d'ahir, vi d'enguany, salut per a tot l'any
  824. Pa d'ahir, vi d'un any i carn ben amanida fan bona vida
  825. Pa d'enguany i vi d'antany, les forces al cos augmenten
  826. Pa d'un dia, vi d'un any, farina d'un mes
  827. Pa de blat, llenya d'alzina i vi de parra aguanten la casa
  828. Pa de casa i vi de casa i faràs casa
  829. Pa de dos (dies) i vi de tres (anys)
  830. Pa de dos dies, vi de dos anys i de dona cada mes
  831. Pa de fleca i vi de taverna ni atipa ni governa
  832. Pa de fleca i vi de taverna, la casa mal governa
  833. Pa fa carn i vi fa sang
  834. Pa i vi fan bon camí
  835. Pa i vi fan bon sagí
  836. Pa i vi fan millor camí que home garrit
  837. Pa i vi i bona cara
  838. Pa i vi un any teu i un altre del veí
  839. Pa i vi, un any per tu i l'altre per mi
  840. Pa mudat i vi usat
  841. Pa negre i vi verd sostenen la casa
  842. Pa per pa i vi per vi i no enganyaràs el teu veí
  843. Pa pesat i vi mesurat, aviat és acabat
  844. Pa que sobri, carn que abasti i vi que no falti
  845. Pa tou i vi vell fan tornar jove el vell
  846. Pa tou, vi fresc, i demà no em cridis
  847. Pa, de dos dies; vi de tres i de dona cada mes
  848. Pa, pernil i vi vell inflen la pell
  849. Pa, vi i alls, menja de pagès
  850. Pa, vi i carn fan bona sang
  851. Pa, vi i companyia ajuden a passar el viatge
  852. Pa, vi i xocolata, i els altres és patarata
  853. Parra que brota a l'abril, poc vi al barril
  854. Pasqües fangoses, vinyes ufanoses
  855. Passar l'estret de la Vinyavella
  856. Peix, arròs i pebre volen vi per beure
  857. Peix, figa i cargol, nedar amb vi vol
  858. Pel bon vi no hi ha amic ni cosí
  859. Pel constipat, un bon got de vi ben acaramullat
  860. Pel constipat, un got de vi ben colmat
  861. Pel febrer diu l'ovella al ramader: Deixa'm entrar a les vinyes i si no et dono cap corder, mata'm si et ve bé
  862. Pel febrer el bou vinyader mira el sol i no mira el solc
  863. Pel gener, el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar
  864. Pel juliol verol, per l'agost most i pel setembre vi per vendre
  865. Pel juliol, núvols amb lluna, per a la vinya mala fortuna
  866. Pel juliol, verol; per l'agost, most, i pel setembre, vi per vendre
  867. Pel maig, sardina a la brasa i bon vi a la tassa
  868. Pel novembre, vi per vendre
  869. Pel que pugui ésser guarda el vi al celler
  870. Pel setembre les cabres a la serra i el vi a la gerra
  871. Pel setembre, vi per vendre
  872. Pel temps de les Carnestoltes, molt vi i moltes poca-soltes
  873. Pel vell, sopa clara i vi bo és el millor
  874. Pels dies de Carnestoltes, molt vi i poques-soltes
  875. Pels homes és bo el vi i pels infants és verí
  876. Pels vells escudella i vi novell, és el millor
  877. Per al bon vi no li fan pont
  878. Per amor i vi, uns poden viure i altres morir
  879. Per Any Nou el vi i el porc novells ja s'han fet vells
  880. Per cada gota de vi o d'oli que es vessa, hi ha set anys de purgatori
  881. Per Carnaval, més vi que pa
  882. Per engatar-se, engatar-se de vi bo
  883. Per l'abril poda la vinya el mesquí
  884. Per l'agost calent, ni vi ni aiguardent
  885. Per l'agost, beu vi i deixa el most
  886. Per l'agost, most; pel setembre, vi per vendre
  887. Per l'agost, ni vi ni most
  888. Per l'agost, val més el vi que el most
  889. Per l'hivern, bona sopa i vi calent
  890. Per la gent de marina, sopes amb vi és medecina
  891. Per la Maria d'agost madura la vinya
  892. Per Nadal, ametlles torrades i algun porronet de vi; això és el que m'agrada a mi, però ve poques
  893. Per pa es pot fiar, que per vi ni un maravedí
  894. Per Sant Albí, ni palla ni vi, ni herba, ni lli
  895. Per Sant Andreu, el vi millor és el que feu
  896. Per Sant Andreu, el vi nou ja és vell
  897. Per Sant Andreu, vi ja beureu
  898. Per Sant Bartomeu, sense pell, préssecs madurs i vi novell
  899. Per Sant Julià, guarda el vi i guarda el pa
  900. Per Sant Martí beu del bon vi i deixa l'aigua per al molí
  901. Per Sant Martí destapa el vi, i per Nadal comença a tastâ'l
  902. Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu
  903. Per Sant Martí tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
  904. Per Sant Martí tot vi és vi
  905. Per Sant Martí, beu del bon vi i deixa l'aigua pel molí
  906. Per Sant Martí, destapa el vi, i per Nadal comença a tasta'l
  907. Per Sant Martí, l'oliva al topí, barra el teu vi i convida ton veí
  908. Per Sant Martí, mata ton porc, posa les olives al tupí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí
  909. Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
  910. Per Sant Mateu sembra el teu vi, i si no en tens, vés a Manlleu
  911. Per Sant Pau i Sant Vicenç Sever, el vi al celler
  912. Per Sant Vicenç el sol ja baixa pels torrents, i, allí on no baixarà, ni casa ni vinya no hi vagis a plantar, i no hi vagis a poblar i mala anyada es collirà, i on no ha tocat no facis sembrat, i on tocar no pot no plantis vinya ni hort
  913. Per Sant Vicenç, lluna humida, mal any per a la vinya
  914. Per Santa Anna, vinya pintada
  915. Per Santa Creu, la vinya ja es veu
  916. Per Santa Madrona, la vinya borrona
  917. Per Santa Maria, vés a veure la vinya; tal com la trobaràs la veremaràs
  918. Per tirar aigua al vi sempre és prou de matí
  919. Per Tots Sants, tots els vins són sans
  920. Per un cigaló de vi no esperis el camí, per dos no el perdràs si vas amb gos, i tres vici ja és
  921. Pera, préssec i meló, volen el vi falló
  922. Peres i pebrots, volen el vi fort
  923. Perquè visca, l'hort i la vinya; després de mort, ni vinya ni hort
  924. Planta vinya... quan el vi estiga barat
  925. Plora tant com voldràs, quan seràs nuvi riuràs
  926. Pluges per Sant Joan, lleven vi i no donen pa
  927. Pluja d'agost, vi i most
  928. Pluja de gener, blat al graner i vi al celler
  929. Pluja de matí no et privi de sortir
  930. Pluja de Sant Joan, lleva vi i no dóna pa
  931. Pluja de Sant Joan, mal per l'oli, pel vi i pel blat
  932. Pluja de Sant Urbà lleva vi i no dóna pa
  933. Pluja pel gener, blat a la sitja, i vi al celler
  934. Pluja per Sant Albí, ni palla ni vi, ni herba ni lli
  935. Pluja per Sant Cebrià, pren most i fa el vi clar
  936. Pluja per Sant Joan, lleva vi i no dóna pa
  937. Pluja per Sant Mateu, porcs, corders i vinya arreu
  938. Poc diner manllevaràs, si no, sense vinya et quedaràs
  939. Poc vi, pa de casa, no gaire carn, peix i verdura i llegum, abundant
  940. Pollastre nou i vi vell, fan tornar jove a l'home vell
  941. Ponent, l'aigua fresca i el vi calent
  942. Poques vinyes, poques filles i ben tingudes
  943. Porc amb vi del vell en fa nin
  944. Porc fresc i vi novell, al cementiri amb ell
  945. Porc fresc i vi novell, causen dolors al ventrell
  946. Porta desgràcia no poder beure vi i beure aigua
  947. Posar aigua al vi fa mesquí
  948. Predica més un petricó de vi que cent frares agustins
  949. Predica na Saura que no begui vi i ella hi feia sopes
  950. Procura fill tenir cura de beure el vi amb mesura
  951. Pujar-li el vi al cap
  952. Quan arriba Sant Andreu, el vi novell ja es pot dir vell
  953. Quan del vi sento l'olor, Maria, ja no sóc jo
  954. Quan el pagès està amoïnat, o li sobra vi o li manca blat
  955. Quan el pare es va morir em va deixar una vinya. D'una vinya, una tira; d'una tira, un cep; d'un cep, un raïm; d'un raïm, una pansa; d'una pansa, un gotim; d'un gotim, un raïm; d'un raïm, un cep; d'un cep, una tira; d'una tira, una vinya; d'una vinya, una pansa; d'una pansa, tres quartans de m... per a aquell qui fa fiança
  956. Quan el vi baixa les paraules surten
  957. Quan el vi bull, dóna-li aire pur
  958. Quan el vi entra, el secret surt
  959. Quan el vi és bo i l'aigua clara, millor és el vi que l'aigua
  960. Quan el vi estigui barat, planta vinya
  961. Quan els ulls de poll piquen més de l'acostumat, senyalen canvi de temps
  962. Quan es floreix el vi madura el raïm
  963. Quan et vagis a casar tingues casa per estar, terres per llaurar i vinyes per podar
  964. Quan hi ha pa i vi, el rei pot venir
  965. Quan hi ha poc vi beu primer
  966. Quan l'Encarnació és aquí ofega el vi i vés-te'n a dormir
  967. Quan la formiga treballa, raïms i vi a la parra
  968. Quan la fulla cau del pi, mestressa, porteu-nos vi; quan la fulla cau de l'àlber, mestressa, porteu-nos aigua
  969. Quan la serp surt del cau, canvi de temps
  970. Quan madura la móra, la vinya ja és veremadora
  971. Quan Nadal cau en dimarts, pa i vi de totes parts
  972. Quan per Sant Vicenç és clar es fa més vi que aigua
  973. Quan plou per Sant Medard, si hom no beu bon vi menja bon llard
  974. Quan s'escau el juliol, la vinya vol conèixer el sol
  975. Quan sento l'olor del vi ja no estic en mi
  976. Quan t'ofereixin vi no diguis mai que no; digues sempre que sí
  977. Quan tenc aigua bec vi, i quan no tenc aigua bec aigua
  978. Quan trona pel febrer, tremola el vinyater
  979. Que amb pipa fumés, que a cartes jugués i que vi begués mentre em volgués
  980. Qui al vi hi posa aigua, de dos coses bones en fa una de dolenta
  981. Qui bateja el vi mereix la forca
  982. Qui bé beu bé alluca, qui té bon cap bé suca, qui té bons peus bé truca i el bon vi mata la cuca
  983. Qui beu massa vi, que negociï al matí
  984. Qui beu vi de moltes bótes en beu d'agre i d'escaldat
  985. Qui bota: no sopa, ni tasta el vi de la bóta
  986. Qui darrera de l'enciam no beu vi, o és boig o és mesquí
  987. Qui de molt vi sopa, de poc pa esmorza
  988. Qui de tots els peixos sap el nom és mirat savi per tothom
  989. Qui després de llet beu vi, de cent anys torna fadrí
  990. Qui diu mal del pa de forment, del vi de sarment, de la llenya d'alzina i de la carn de moltó es desdiu de la raó
  991. Qui el porró fa xerricar es beu el vi i el seny
  992. Qui és amic del vi és enemic de si
  993. Qui estima el vi estima un tracte d'amic
  994. Qui guanya pa i es juga el vi, perd pa i vi
  995. Qui guarda l'hort, salva la vinya
  996. Qui juga vi, guanya vi i torna a jugar vi, paga vi
  997. Qui lo vi batege, lo nom li lleve
  998. Qui massa vi beu, cau per tot arreu
  999. Qui menja alls i beu vi, no hi pot l'escorçó ni el seu veí
  1000. Qui menja alls i beu vi, no hi pot l'escorçó ni el seu verí
  1001. Qui menja llet i beu vi, de cent anys torna fadrí
  1002. Qui no beu vi no entra al cel
  1003. Qui no entén de vinya només cull agraçots
  1004. Qui no fuma ni beu vi, el dimoni el porta per un altre camí
  1005. Qui no poda bé, ni la meitat de vi no té
  1006. Qui no sap fer bon vi sap fer bon vinagre
  1007. Qui no té era ni cup té la meitat del blat i el vi perdut
  1008. Qui poda per Sant Albí sempre tindrà vinyar i beurà bon vi
  1009. Qui poda per Sant Albí, sempre té vinya i mai té vi
  1010. Qui sap fer les coses sense diners, el més savi del món es pot dir que és
  1011. Qui sopa amb molt vi esmorza amb poc pa
  1012. Qui sopa de vi berena d'aigua
  1013. Qui sopa de vi no troba ni vi agre ni dona lletja
  1014. Qui sopa de vi, berena d'aigua
  1015. Qui té bon vi troba amics vora de si, però amics del vi
  1016. Qui té casa en la Moreria i vinya al Montí, lladre fi
  1017. Qui té casa seu, qui té vinya beu
  1018. Qui té el celler descuidat té una part de vi llençat
  1019. Qui té la vinya prop de carrera i la dona finestrera, no li faltarà quimera
  1020. Qui té pa i vi pot convidar al rei al seu festí
  1021. Qui té penes i té vi li fan de bon pair, i qui no en té, de mal pair
  1022. Qui té vinya i no té trull, del seu vi no en faci orgull
  1023. Qui tingui força al braç que cavi pel març
  1024. Qui tingui mal vi que no begui vi
  1025. Qui tira aigua al vi, de la triaca en fa verí
  1026. Qui treballa la vinya amb pocs jornals farà veremes de pocs graus
  1027. Qui va beure vi negre i el va orinar clar, alguna cosa se li va quedar
  1028. Qui vinyes ha de guardar, molt s'haurà de barallar
  1029. Qui vulgui vi i pa, sembri primerenc i podi tardà
  1030. Rostit sense vi no val un comí, pilota sense pebre no val un senabre, estofat sense xocolata no val una patata
  1031. Sa dona gata i es vi en es celler, són coses que no estan bé
  1032. Sa llet no vol vi; i qui se la beu, sí
  1033. Sa mare no vol que begui vi i ell se'n fa sopes
  1034. Sant Joan plovent fa el vi dolent
  1035. Sant Mateu arribat, verema el savi i l'orat
  1036. Sant Pere de Fluvià, lleva vi i no dóna pa
  1037. Sant Pere, bon home, Sant Joan, bon Sant, van per les tavernes bevent vi blanc
  1038. Sant Urbà és la clau del vi i la clau del pa
  1039. Sant Vicenç amb bon sol, any de bon vi, si Déu vol
  1040. Sant Vicenç clar i Sant Pau espès, de vi no en vulgueu més
  1041. Sant Vicenç mullat, tot el vi esguerrat
  1042. Santa Agnés si duu bon temps, les vinyes aniran bé
  1043. Santa Eulàlia assolellada, collita de vi assegurada
  1044. Secret mai no s'atura, on el vi regna
  1045. Sembles el burro d'en Fló que menja tòries tendres i després pixa vi a l'estable
  1046. Sembra primerenc i poda tardà, i pa ni vi no et podrà fallar
  1047. Sempre seràs mallol mai seràs vinya vella
  1048. Sense bóta de vi no emprenguis camí, i, quan l'emprenguis, no la duguis sense vi
  1049. Sense dones, vi ni béns, no hi hauria tants turments
  1050. Sense vi ni dones, totes les coses foren bones
  1051. Sense vi no es pot dir missa
  1052. Sense vi no es troba bo cap menjar
  1053. Sense vi, dones, ni or, el món seria millor
  1054. Sense vi, sense vi! Carratell ple, carratell ple! Cante el tintimpere
  1055. Sense vi, sense vi! Carratell ple, carratell ple! Cante el xorovit
  1056. Ser aiguader del vi dolent
  1057. Ser com el bon vi, que entra molt bé, i desprès esgarrapa
  1058. Ser més cristià que el vi de tenda
  1059. Ser tort com el vi de quarto
  1060. Ser un pixavins
  1061. Ser un vi car i 'roín'
  1062. Ser un vi de celebrar
  1063. Setembre assolellat, bon vi assegurat
  1064. Setembre humit, molt vi, però aigualit
  1065. Si a la Candelera la vinya plora l'hiviarn està fora
  1066. Si a la carabassa hi toca el vent, no beuràs el vi calent
  1067. Si bons raïms vols menjar, pel desembre la vinya has de podar
  1068. Si dones vi al teu senyor, no li miris el color
  1069. Si el setembre el féu veremador, raja el vi, que no hi ha millor
  1070. Si es tira aigua al vi, es fa una cosa dolenta amb dues de bones
  1071. Si et vols emborratxar, fes-ho amb vi del bo
  1072. Si fa sol per Sant Vicenç, el vi anirà pels torrents, però si plou no se n'omplirà una nou
  1073. Si fa sol per Sant Vicenç, el vi puja pels serments
  1074. Si gela per Sant Sebastià, el vi al cep se'n va
  1075. Si l'any se'n va nedant, mal per les vinyes i malament pels camps
  1076. Si la vinya de Déu no pot ser llaurada per bous, que la llaurin ases
  1077. Si les beceroles fossin de vi tot el món sabria llegir
  1078. Si massa beus, el vi et pujarà al cap i et baixarà als peus
  1079. Si no hi hagués vi ni dones, totes les coses foren bones
  1080. Si no t'han fet caure dones ni vi, no cauràs en tot el camí
  1081. Si no treballes la vinya pel març, poc vi beuràs
  1082. Si no vols veure els teus dols, no vaigs pas a la vinya pel juliol
  1083. Si per l'abril sents tronar, ordi i vi no et faltarà
  1084. Si per Sant Joan plou, ni vi ni pa tou
  1085. Si per Sant Vicenç fa bon sol, de cada cep se n'omple un bot; si plou al matí, la meitat del vi; si plou a la tarda, collita esguerrada
  1086. Si per Santa Agnès fa bo, aniran be les vinyes
  1087. Si plou per Sant Albí, bona vinya i bon vi
  1088. Si plou per Sant Medar no esperis ni vi, ni blat, ni carn
  1089. Si plou per Sant Medard, si hom no beu bon vi, menja bon llard
  1090. Si Santa Agnès duu bon temps, les vinyes aniran bé
  1091. Si tens el celler humit beuràs el vi florit
  1092. Si tens pa i tens bon vi te sirà amic lo veí
  1093. Si vesses vi, treuràs la rifa
  1094. Si voleu beure vi, aneu a la bóta del racó
  1095. Si vols bon company, ni més savi, ni més guany
  1096. Si vols collir vi i blat, sembra aviat i poda tard
  1097. Si vols comprar bé, l'oli del damunt, el vi del mig i la mel de baix
  1098. Si vols criar-te fi i formós, bon vi i molt repòs
  1099. Si vols doble carretada, tingues la vinya tancada
  1100. Si vols pas veure els teus dols, vages pas a la vinya al juliol
  1101. Si vols tenir bona vinya, que li toqui el sol del migdia
  1102. Si vols tenir un bon most, cava la vinya a l'agost
  1103. Si vols un bon vi, fes-lo bullir al tupí
  1104. Si vols vi i pa, sembra primerenc i poda tardà
  1105. Si vols viure bé, fes el que jo et diré: menja i beu com un pardal, i així el vi no et darà mai mal
  1106. Si vols viure sa, fora vi tens de cridar
  1107. Si vols viure sa, suca el vi amb pa
  1108. Sol que pica, canvi de temps significa
  1109. Sopar amb molt vi, poc pa per l'endemà al matí
  1110. Sopes amb vi aixequen el padrí
  1111. Sopes amb vi fan bon sagí
  1112. Ssopes amb vi no emborratxen, però aixafen
  1113. Sopes amb vi no emborratxen, però alegren la panxa
  1114. Sopes amb vi no emborratxen, però escalfen
  1115. Tabac, dones i vi si se n'abusa donen mala fi
  1116. Tabac, joc i vi, amb taxa distreuen, sense ella, són verí
  1117. Tabac, vi i foc, poc
  1118. Tant de vins fan quaranta
  1119. Tant el vi bo com el dolent pel maig floreix
  1120. Tant vi com entra, tants secrets com surten
  1121. Taula de Barcelona, sense pa, vi, ni corona
  1122. Taula sense vi, no la vull per a mi
  1123. Taverna que té bon vi està plena vespre i matí
  1124. Taverna que té bon vi, no li faltarà mosquits
  1125. Taverna que té bon vi, ventura té prop de si
  1126. Té un geni com el vi de sis
  1127. Tenir el vi alegre
  1128. Tenir el vi trist
  1129. Tenir la dona borratxa i el vi al celler no pot ser
  1130. Tenir més mal geni que el vi de quarto
  1131. Tenir un ull a l'hort i un altre a la vinya
  1132. Tenir una vinya
  1133. Terra blanca la vinya aguanta
  1134. Terra d'argila fa bona vinya
  1135. Terra de calç, vi de molts graus
  1136. Terra grassa, vi magre
  1137. Terreny sorral, poc vi, però de molt grau
  1138. Tindre eixides com lo Tastavins
  1139. Tornar-se un llop de vi (un llobatí)
  1140. Torrons alacantins volen vins
  1141. Tort com el vi de quarto
  1142. Tot bon català beu vi pel seu dinar
  1143. Tot el que es menja sense vi es torna danyí
  1144. Tota vinya estimada, pel març treballada
  1145. Traginer de vi, no ha d'ésser borratxo
  1146. Tranquil·lidat i bons aliments i rot de magre i vi de tonell que se'n puge hasta el cervell
  1147. Tres coses en el vi s'han de trobar: bon color, bona olor, bon paladar
  1148. Tres coses fan bona vinya: bé cavar, bé podar, bé magencar
  1149. Tres coses fan perdre l'home: el joc, el vi i la dona
  1150. Trobar la vinya
  1151. Trobar una vinya
  1152. Tronc de Nadal, caga torró i pixa vi blanc
  1153. Trons de febrer, dolents per a la vinya i bons per al sementer
  1154. Un bocí de pa, un trago de vi i alça Martí
  1155. Un bon sopar sense vi, és un ball sense orquestra
  1156. Un bon vi fa mal cap
  1157. Un bon vi, fa dormir
  1158. Un caçaire i un pescaire a la llinya han pas mai comprat una vinya
  1159. Un dit de vi fa enfadar el metge
  1160. Un geni com el vi de quatre barrejat amb aigua
  1161. Un got de vi negre amb polls vius, cura el fel sobreeixit
  1162. Un hom pot pas ésser al camp i a la vinya
  1163. Un home valent i una bóta de vi bo, aviat s'acaben
  1164. Un petricó de vi té més paraules que el missal llatí
  1165. Un poc de vi fa pair, molt és verí
  1166. Un tassó de vi i una brusca prima enganyen un home
  1167. Un ull a l'hort i un altre a la vinya
  1168. Una bóta de vi i un home valent, aviat s'acaben
  1169. Una boteta tota rodoneta, té vi, vi té; té tap, tap té; té tap i tapó, tapó i tap té
  1170. Una dona finestrera, un camp a vora ribera i vinya a vora camí, jamai feren bona fi
  1171. Una mica de vi és meitat de sang
  1172. Una mica de vi, fa pair; molt, és verí
  1173. Una vinya a cent anys és encara un infant
  1174. Va dir la llet al vi: "Bon dia, veí". I va dir el vi a la llet: "Bon profit no t'hauré fet"
  1175. Va dir Sant Antoni que Déu va fer el vi, i la borratxera el dimoni
  1176. Val més borratxo de vi que de medecina
  1177. Val més fer olor de vi que de medecina
  1178. Val més mal vi que bon sagí
  1179. Val més mal vi que bona aigua
  1180. Val més pa i vi que ben vestir
  1181. Val més taca de vi que de borratxo
  1182. Val més tot en vi, que tot en lli
  1183. Val mes un got de vi negre, que tota l'aigua del Segre
  1184. Val més vi calent que aigua fresca
  1185. Val més vi dolent que aigua patent
  1186. Val més vi maleït que aigua beneita
  1187. Val més vi poc fort que aigua millor
  1188. Vell amic i vi vell són molt bons
  1189. Venen vi de Valls, bo i barato
  1190. Verema en eixut i tindràs vi pur
  1191. Verema en mullat i et sortirà vinàs, verema en eixut i tindràs vi pur
  1192. Verema en temps eixut i tindràs vi pur
  1193. Verema mullada, vi aigualit
  1194. Verge de Déu! esquiva el vi com si fos verí
  1195. Vespres de vi, maitines d'aigua
  1196. Vessar vi, bon destí; vessar sal, mal senyal
  1197. Vi a tast, blat a mostra
  1198. Vi agre i pa d'ordi? Gita't, Jordi
  1199. Vi agre i pa d'ordi? Jeu Jordi! -Bon pa i bon vi? Jordi no pots dormir
  1200. Vi agre i pa de segó no fan bon treballador
  1201. Vi agre i pa dolent fan mala gent
  1202. Vi aigualit no fa profit
  1203. Vi al pitxell i dona borratxa, pobre d'ell!
  1204. Vi alacantí, bon vi
  1205. Vi amb les panses i aigua amb les figues
  1206. Vi barrejat amb vi, verí
  1207. Vi batejat el beure'l és pecat
  1208. Vi batejat no val un nap
  1209. Vi batejat porta la seva aigua
  1210. Vi batejat, beure'l és penat
  1211. Vi batejat, no en beguis, que és pecat
  1212. Vi batejat, pitjor que l'aigua
  1213. Vi bo no necessita pregó
  1214. Vi clar l'amo fa cantar
  1215. Vi d'ampolla, al matí or i a la tarda gorga
  1216. Vi damunt de llet és ben fet
  1217. Vi de bona olor, no li cal pregó
  1218. Vi de grans és de mel, vi de premsa és de fel
  1219. Vi de maig, poc i dolent
  1220. Vi de marina, llenya d'alzina
  1221. Vi de matí no té bon fi
  1222. Vi de Sant Martí és el millor vi
  1223. Vi de setembre a les dones fa estendre
  1224. Vi de vinyes velles fa perdre les relles
  1225. Vi del mateix any fa dany
  1226. Vi dolç fa coragre
  1227. Vi embotat i aigua rajant, totes les bótes ompliran
  1228. Vi en dejú mata el cuc
  1229. Vi fa sang, i pa fa carn
  1230. Vi i aiguardent, mort de moment
  1231. Vi i enemistat descobreixen la veritat
  1232. Vi i muller, et posen del revés
  1233. Vi i veritat no pot anar plegat
  1234. Vi massa dolç fa el cos agre
  1235. Vi mesurat i pa pesat, aviat s'acaben
  1236. Vi moro, plata i or
  1237. Vi negre no, vi blanc sí
  1238. Vi per dins i vi per fora treu tots els mals al defora
  1239. Vi poc és bo, molt és verí
  1240. Vi pur i all cru fan l'home valent i astut
  1241. Vi que agreja i pa que dureja treuen la pobresa
  1242. Vi que no té cor, vi de poc grau
  1243. Vi que salti, pa que canti i formatge que plori
  1244. Vi sobre llet, salut; llet sobre vi, verí
  1245. Vi tret de la bóta a la bóta no torna
  1246. Vi tret de la bóta, beure-se'l toca
  1247. Vi vell i oli nou
  1248. Vi vell i oli novell
  1249. Vi, cavall i blat, ven-los aviat
  1250. Vi, cavall i blat, ven-los quan puguis
  1251. Vi, dona i cavall, només per tu, i no els alabis a ningú
  1252. Vi, dones i cartes, perdició de cases
  1253. Vi, infants i orats diuen les veritats
  1254. Vi, poc és bo, molt és verí
  1255. Vi, son i mel, remei de vell
  1256. Vi, tabac i dones, per l'esquerra
  1257. Vi, tabac i joc, del més fort
  1258. Vi. dona i cavall només per tu i no els alabis a ningú
  1259. Vianda forta s'ofega amb vi, però no atura de patir un enfit
  1260. Vicents, encara vens vi bo com abans? -Sí, en Vicents encara ven vi bo com abans
  1261. Vilafranca del Penedès, moltes vinyes i pocs diners
  1262. Vins i amors, els vells són els millors
  1263. Vinya a prop no té preu
  1264. Vinya ben cavada, gran raïmada
  1265. Vinya en camí, prat prop de ribera, i dona finestrera, tots tres fan mala fi
  1266. Vinya en un pujol, la caven cent i la verema un de sol
  1267. Vinya gelada, vinyada femada
  1268. Vinya nova fa bon vi
  1269. Vinya per a ton beure, casa per a ton jeure i terra la que et puguis veure
  1270. Vinya per ton beure, casa per ton jeure i terra la que et puguis veure
  1271. Vinya podada, bona cepada
  1272. Vinya podada, gran raïmada
  1273. Vinya pomposa, mal per ses bótes
  1274. Vinya pomposa, poc raïm
  1275. Vinya prop de camí i dona hermosa, de guardar dificultosa
  1276. Vinya prop del camí? mal veí
  1277. Vinya torta raïm porta
  1278. Vinya vora camí, prat vora ribera i dona finestrera, tots tres fan mala fi
  1279. Vinya vora teuleria, per l'amo poca alegria
  1280. Vinya, per son menester, podada i cavada amb sa lluna vella de gener
  1281. Vinyes i dones hermoses, de guardar dificultoses
  1282. Visca el pa, el vi, i visca la mare que ens va parí
  1283. Voler la dona borratxa i el vi al bot
  1284. Vols veure ton dol? Vés a veure la vinya pel juliol
  1285. Voto a Sant Roc i el gos, la plaga, la capa, la carbasseta de vi, i la bona mare que el va parir
  1286. Xerrar més que el vi de setze
  1287. Xorra vi... xorra vi! Cante la petrolinda

Mira també

La Palanca - Refranyer - La vinya i la tradició oral catalana