dijous, 31 de desembre del 2009

Cap d'Any (o Ninou)

  1. Amoretes de Cap d'Any, per Nadal afanys
  2. Amoretes de Cap d'Any, per Sant Miquel afany
  3. Apedaçant s'arriba al cap d'any
  4. Boig serà el campaner que assenyala pedregada per Cap d'Any
  5. Cap d'Any en dijous porta mals de cor
  6. Cap d'Any en dimarts porta mal de cap
  7. Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris
  8. Cap d'Any en divendres porta mal de ventre
  9. Cap d'Any gelat, any de molt blat
  10. Cap d'Any gelat, molt pa assegurat
  11. Cap d'Any llegany, mal any
  12. Cap d'Any serè, tot l'any va bé
  13. Cap d'Any, neules
  14. Ceba de Cap d'Any fa bon averany
  15. De sant Andreu a Nadal no hi ha un mes per un igual; la vella que ho va comptar pel Cap d'Any l'hi va trobar
  16. De Sant Andreu a Nadal, un mes no hi val; la vella que ho va comptar per Any Nou (o per Cap d'Any) l'hi va trobar
  17. Després de Cap d'Any, figues seques per company
  18. El dia no es mou fins a Ninou
  19. El foc de Cap d'Any, no fa dany
  20. El que es fa per Cap d'Any, es fa tot l'any
  21. El qui no visita el camp per Cap d'Any, té mal any
  22. Els qui es casen en dilluns, al cap d'any són difunts
  23. Estrena de Cap d'Any sac ple, budell gran
  24. Gelada de Cap d'Any, pa per tot l'any
  25. La missa de Cap d'Any val per tot l'any
  26. La que no fila en tot l'any, fila el dia de cap d'any
  27. Les dones, només es veuen menjar dues vegades a l'any: per Nadal i per Cap d'Any
  28. Lluna creixent per Cap d'Any, blat abundant
  29. Menjar raïms per Cap d'Any porta diners per tot l'any
  30. Missa de cap d'any, serveix per a tot l'any
  31. Nadal passat, Cap d'Any aviat
  32. Ninou, ninou, la cua del bou
  33. Pa torrat, pa torrat, que Cap d'Any és arribat
  34. Per Cap d'Any cada u resa pel seu sant
  35. Per Cap d'Any el dia s'allarga un pam
  36. Per Cap d'Any els tísics fan el dany
  37. Per Cap d'Any i cap de mes aneu-vos-en de casa que no us hi vull més
  38. Per Cap d'Any i cap de mes deixaré la casa, que no em convé més
  39. Per Cap d'Any s'enceten les figues seques
  40. Per Cap d'Any s'estira el dia, però no s'estira el guany
  41. Per cap d'any, el dia s'allarga un pam
  42. Per Nadal i per Cap d'Any, cadascú amb el seu company
  43. Per Ninou (Cap d'Any) un pas de bou
  44. Per Ninou pagar el sou i tracte nou
  45. Per Ninou s'allarga el dia, però no s'allarga el sou
  46. Per Ninou tracte nou i paga el sou
  47. Per Ninou un pas de bou
  48. Per Ninou, pagar el sou i tracte nou
  49. Per Ninou, tracte nou i paga el sou
  50. Per Ninou, un pas de bou
  51. Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
  52. Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix
  53. Per santa Llúcia, un salt de puça, per Nadal un salt de gall, per Cap d'Any un pas de bou, per Reis mitja hora creix
  54. Pluja de Cap d'Any duu mal averany
  55. Pluja de Cap d'Any, mal any
  56. Qui menja raïm per Cap d'Any, té diners tot l'any
  57. Qui no passa el Nadal, no arriba a Cap d'Any
  58. Qui no treballa en tot l'any treballa el dia de Cap d'Any
  59. Qui no visita el camp per Cap d'Any té mal any
  60. Qui treballa el dia de Cap d'Any teballa tot l'any
  61. Sant Silvestre no pot estre sinó una vegada a l'any: la vigília de Cap d'Any
  62. Sant Silvestre no protesta sinó una vegada a l'any, que és la vigília de Cap d'Any
  63. Segons cacis el dia de Cap d'Any, caçaràs la resta de l'any
  64. Sempre ha estat Ninou després de nadal, i qui ha tingut sous ha menjat bon gall
  65. Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel
  66. Si ets cast per Cap d'Any, passaràs bona quaresma
  67. Si ets cast per Cap d'Any, per quaresma no tindràs afany
  68. Si files per Cap d'Any, filaràs tot l'any
  69. Si no vols passar un mal any no et casis per Cap d'Any
  70. Si plou per Cap d'Any s'esguerra tot l'any
  71. Si treballes per cap d'any, hauràs de treballar tot l'any
  72. Tretze a taula, mala sort. Al cap de l'any, un de mort
  73. Trons per Cap d'Any porten mal any

divendres, 18 de desembre del 2009

Brou (sopa, escudella, caldo...)

  1. A Alcarràs mengen sopes amb un cabàs
  2. A Gramós, fan el caldo sense carn ni os
  3. A l'Albagés, sopes i no res
  4. A l'hivern farinetes per esmorzar, i per dinar sopes bullides
  5. A la escudella, y pitança, bufarli és mala criança
  6. A la Granadella, cada dia escudella
  7. A la peresa, doneu-li sopes
  8. A la sopa del convent tant n'hi mengen vint com cent
  9. A les joves, un caldo de polles, un llamp de mamelles i un bon xicot
  10. A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves
  11. A les tres, sopa de rap
  12. A les velles, caldo d'estelles i llamps que les toc; a les joves, caldo de polles i un bon xicot
  13. A les velles, un caldo d'estelles, un mal de mamelles i un llamp que les fot
  14. A l'escudella i pitança, bufar-hi és mala criança
  15. A l'escudella sense escumar molta brutícia hi ha
  16. A l'hivern, bona sopa (o escudella) i vi calent
  17. A Malpartit fan sopes, a Alguaire les escudelles, a Rosselló hi posen oli i a Almacelles se les mengen
  18. A Montbui fan les sopes en una campana
  19. A qui no té dents, doneu-li sopes
  20. A qui no vol brou, tassa plena
  21. A qui no vol caldo, dues tasses
  22. A qui no vol caldo, tres tasses
  23. A Seròs, sopes amb tomàquet
  24. Aigua i pa sopa farà
  25. Això és bufar en caldo fret
  26. Al bon caldo, el vi li fa coixí
  27. Al bon caldo, el vi li obre el camí
  28. Al bon vi, el brou li fa camí
  29. Al fer escudella es veu la triadella
  30. Al malalt li preguntes si vol caldo
  31. Al que no vol brou, deu escudelles
  32. Al qui no li agrada una escudella bona, no és home ni dona
  33. Al qui no vol brou, dar-li'n tres tasses
  34. Al qui no vol 'caldo', tassa i mitja
  35. Al Soleràs, mengen sopes en un cabàs
  36. Alimenta més l'escudella que una bona costella, però si pot ésser la costella i l'escudella
  37. Als vells atuells, bona sopa
  38. Amb aigua sola no es fa bon brou (o caldo)
  39. Amb escudella i bon vi, no et faci por el camí
  40. Amb escudella i bon vi, no tinguis por de morir
  41. Amb l'escudella beu una vegada, dues amb el peix i amb la carn tres
  42. Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir
  43. Amb pa d'altri, sopa espessa
  44. Amb sopes d'all i vi no et faci por el morir
  45. Amb sopes i all i vi fort no et faci por la mort
  46. Amb sopes i surres se crien les criatures
  47. Amb surres i sopes se crien les bones mosses
  48. Amb una bona escudella per endavant la resta no ve d'un pam
  49. Anar (algú) a la sopa
  50. Beu brou i viuràs prou
  51. Beu una vegada amb l'escudella, dues amb el peix i amb la carn tres
  52. Beure un afront com una sopa de llet
  53. Bon convent, si donen sopa
  54. Bon vi darrera bon brou, mai ningú l'ha alabat prou
  55. Bon vi i bona escudella i que treballi el qui em ve al darrera
  56. Bon vi i sopa bullida allarguen la vida
  57. Borratxo com una sopa
  58. Brou de gallina els morts ressuscita
  59. Brou de gallina torna la vida
  60. Brou de gallina, la millor medecina
  61. Brou de gallina, torna la vida
  62. Brou de la taverna no beveu
  63. Brou de llengües
  64. Brou de partera
  65. Brou de partera, gallina sencera
  66. Brou rescalfat i amic reconciliat, perden el gust
  67. Brou rescalfat, pel dimoni
  68. Brou sense greix amb escreix
  69. Bufa es brou i el té ben fred
  70. Bufar en brou (caldo) fred (o gelat)
  71. Bufar es brou i tenir-lo fred
  72. Cada dia cols amarga el caldo
  73. Cada dia olla amarga el caldo
  74. Caldo de gallina, torna la vida
  75. Caldo dolent bufant i bevent i com més dolent més bullent
  76. Caldo dolent, bufant i bullent
  77. Caldo i casament, en calent
  78. Caldo massa calent, caldo dolent
  79. Caldo rescalfat i amic reconciliat perden el gust
  80. Caldo rescalfat, pel dimoni
  81. Caldo rescalfat, pel gat
  82. Caldo sense pernil ni gallina, no val una sardina
  83. Calent com un caldo
  84. Carn de carpó fa caldo millor
  85. Carn vella fa bon brou
  86. Com caldo de tramussos o de guilla, que està fred i crema
  87. Constipat com una sopa
  88. Contar sopars de duro
  89. Crear un caldo de cultiu
  90. Cundir més que l'escudella caldosa
  91. De la má á la boca, se pert la sopa
  92. De les sopes de la infantesa queden records a la vellesa
  93. De poc pa, no se'n poden fer gaires sopes
  94. De quin pa farem sopes?
  95. Del seu pa faràs sopes
  96. Deixar per un plat d'escudella
  97. Deixar sense pilota l'escudella
  98. Del cigró, beu-te el caldo i tira-ló
  99. Del plat a la boca es perd la sopa
  100. Descobrir (o inventar) (algú) la sopa d'all
  101. D'escudella sense oli
  102. Després de l'escudella i la carn d'olla hi ha els entrants
  103. Després d'una festa major, una sopa amb oli
  104. Diners d'altri i brou (o caldo) de peix, no fan greix
  105. Dona d'altre marit, olla de caldo afegit
  106. Dona que estima el maridet, darrera l'escudella bon traguet
  107. Dona que estima el marit, darrera la sopa un traguet de vi
  108. Dona que estima el marit, darrera l'escudella li dóna vi tot seguit
  109. Donar (o explicar) un sopar d'a duro
  110. El bon brou amb un all de ceba ja en té prou
  111. El bon brou bon vi vol
  112. El bon vi i la sopa bullida allarguen la vida
  113. El brou amb tassa i sense tatxa
  114. El brou bon vi vol
  115. El brou de gallina resta set anys dintre del ventre
  116. El brou i el casament, en calent
  117. El brou sense greix i amb escreix
  118. El brou, a gust del malalt
  119. El caldo de gallina per tots mals és medicina
  120. El caldo de gallina resta set anys dins del ventre
  121. El caldo de gallina, el mort ressuscita
  122. El caldo de gallina, és gran medecina
  123. El caldo és bo pel matiner
  124. El caldo fi, vol vi per coixí
  125. El caldo i el casament, en calent
  126. El dijous, sopes amb ous i la vella no fila
  127. El dimecres, menja sopes amb vetes i la vella no fila
  128. El llit calent fa menjar la sopa freda
  129. El millor brou és el de palet
  130. El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
  131. El que menja sopes se les pensa totes
  132. El que no put ni fa olor, no fa bon brou
  133. El qui sopa sopa es pensa que sopa i no sopa
  134. El vi calent i caldo fred
  135. El vi fred i el caldo calent i si pot ser bullent
  136. els cinc manaments del pastor: el primer, menjar sopes en calder; el segon, que del seu ramat és tot el món; el tercer, menjar-se el millor corder; el quart, dejunar després de fart; el cinquè, viure sense fer res
  137. Els d'Alfarràs mengen sopes amb un cabàs
  138. Els de Montbui fan les sopes en una campana
  139. Els llençols calents fan menjar l'escudella freda
  140. Els qui mengen sopes són bons balladors
  141. En fer l'escudella es veu la triadella
  142. En hivern, bona sopa i vi calent
  143. En l'hivern, bona sopa i vi calent
  144. Entre cunyades, caldo al carrer
  145. És un brou que es pot tallar
  146. Escudella a la correguda
  147. Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida
  148. Escudella amb forquilla
  149. Escudella amb mitja polla vol gran olla
  150. Escudella amb pa, menjar de frare
  151. Escudella amb porc, moltó i gallina, la millor medecina
  152. Escudella amb vi fa bon sagí
  153. Escudella amb vi, aixequen el padrí
  154. Escudella ben bullida a tothom convida
  155. Escudella calenta, menjar de senyor, escudella freda no la vol ni el gos
  156. Escudella clara, per rentar la cara
  157. Escudella de Cadaqués, naps i cols i no res més
  158. Escudella de can Claret, poca carn i molt suquet
  159. Escudella de gallina els morts ressuscita
  160. Escudella de moltó, escudella de senyor
  161. Escudella de sagí, no la vull per mi
  162. Escudella de sagí, olla de mesquí
  163. Escudella de tota carn, olla podrida
  164. Escudella de tripes, bé te'n repiques
  165. Escudella de vint-i-nou bulls feta de pressa i sense carn
  166. Escudella d'escopina per la meva veïna
  167. Escudella d'esquirol cura diarrea
  168. Escudella endevinada a qui no agrada
  169. Escudella espessa cura la cabeça
  170. Escudella freda, i vi calent, fan mal al ventrell
  171. Escudella i aixeca't
  172. Escudella i carn d'olla
  173. Escudella i vi fan bon sagí
  174. Escudella massa bullida, perd sentida
  175. Escudella per dinar i escudella per sopar acaba per cansar
  176. Escudella per dinar i per sopar acaba per cansar
  177. Escudella per dinar un gran menjar, escudella per sopar la pots llençar
  178. Escudella que bull massa té gust de carbassa
  179. Escudella que bull massa, carabassa
  180. Escudella reposada és la millor menjada
  181. Escudella reposada fa més llarga la dinada
  182. Escudella reposada, la millor menjada
  183. Escudella rescalfada, pel gat o per la criada
  184. Escudella rescalfada, que se la mengi la criada
  185. Escudella sense col no val un caragol
  186. Escudella sense gallina, per la meva veïna
  187. Escudella sense patata, com boda sense ballada
  188. Escudella sense porc no val molt ni poc
  189. Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina
  190. Espès com un caldo de faves
  191. Ésser brou de llengua
  192. Ésser el qui va fregir l'escudella
  193. Ésser l'inventor de la sopa d'all
  194. Ésser un sopes
  195. Estar (algú) a la sopa
  196. Estar (algú) com una sopa (o fet una sopa)
  197. Estar (algú) fet caldo
  198. Estar a la sopa
  199. Estar borratxo com una sopa
  200. Estar com una sopa
  201. Estar fet caldo
  202. Estar gat com una sopa
  203. Explicar sopars de duro
  204. Explicar un sopar de duro
  205. Fer com el bisbe Don Opes, que menjava pa amb les sopes
  206. Fer com en Cluella, que menja primer la vianda que l'escudella
  207. Fer com en Cluella, que menjava primer la carn d'olla que l'escudella
  208. Fer com en Cucuella que primer es menjava la carn de l'olla que l'escudella
  209. Fer com en Lluella, que menja primer la vianda que l'escudella
  210. Fer el caldo gras a algú
  211. Fer escudella
  212. Fer l'escudella
  213. Fer l'escudella magra
  214. Fer olor d'escudella
  215. Fer sopes (d'algú)
  216. Fer-se les sopes (en un lloc)
  217. Fesolet o caldo és bo per a qui matina
  218. Fins a la sopa
  219. Foll és, i trop ardit, qui diu del vi del rei agre ni del brou de la sua caldera magre
  220. Gallina jove, caldo clar
  221. Gallina vella fa bon brou
  222. Gallina vella fa bon caldo
  223. Gallina vella, fa bon caldo... però que se'l begui qui està malalt
  224. Gat com una sopa
  225. Gat que no miola no sopa
  226. Haver inventat la sopa d'all
  227. Haver-li donat brou de llengües
  228. Inventar la sopa d'all
  229. La benedicció de la sopa, si no me l'acabo, en guardaré poca
  230. La bona escudella fa bona costella
  231. La bona escudella infla la mamella
  232. La carn del carpó fa el brou millor
  233. La casa ben regida al migdia escudella i al vespre amanida
  234. La cullera fa el brou
  235. La gallina grossa fa el bon brou
  236. La mare no vol que begui vi i ell hi fa sopes
  237. La menta no pot mentir: l'escudella fa pair
  238. La núvia ben ballada, i l'escudella reposada
  239. La peresa vol sopes
  240. La que estimi el marit, després de la sopa que li doni vi
  241. La sopa bollida, allargue la vida; i l'escudella, doblada
  242. La sopa bullida allarga la vida, la sopa escaldada l'allarga doblada
  243. La sopa clara i el xocolate espès
  244. La sopa d'all si no fa bé no fa mal
  245. La sopa de sagí fa de bon pair
  246. La sopa és el coixí del païdor
  247. La sopa és fada
  248. La sopa escalda(da) allarga l'anya(da)
  249. La sopa escaldada fa sortir el color a la cara
  250. La sopa escaldada treu llustre en cara
  251. La sopa fa la galta grossa
  252. La sopa i el casament, en calent
  253. Les bromades del juliol, molt soroll i poc brou
  254. Les gràcies es donen després de sopar
  255. Les sopes i el sol a l'hivern donen consol
  256. Les sopes i els amors, els primers són els millors
  257. Les sopes són el llevat del ventre
  258. les sopes tenen cinc virtuts: bones per dormir, millor per pair, esmolen les dents, omplen el ventrell i fan posar vermell
  259. L'escudella a taula, santa paraula
  260. L'escudella al migdia or, al vespre plata i l'endemà mata
  261. L'escudella amb carbassa vol ser ofegada amb vi, aigua no massa
  262. L'escudella calenta retorna el ventre, però si no ho és no val res
  263. L'escudella calenta tempera el ventre
  264. L'escudella de llentilles aclareix el cervell i no te'n rigues
  265. L'escudella de pagès atipa i saps què és
  266. L'escudella de pagès és el plat que atipa més
  267. L'escudella de sagí no la vol el veí
  268. L'escudella de sant Claret, poca pasta i molt suquet
  269. L'escudella de santa Clara, verdura i aigua
  270. L'escudella del palau nap i cols i adéu-siau
  271. L'escudella del palau, aigua, trumfes i adéu-siau
  272. L'escudella d'esquirol fa passar la diarrea
  273. L'escudella endevina a qui no agrada
  274. L'escudella és bona pel cos i per la butxaca
  275. L'escudella és el llevat del ventre
  276. L'escudella es fa sola
  277. L'escudella és la cadira del menjar
  278. L'escudella és la mare del ventre
  279. L'escudella fa bon ventre
  280. L'escudella i els amors els més promptes són millors
  281. L'escudella i la carn d'olla, omplen la garjola
  282. L'escudella i pitança, bufar-hi és de mala criança
  283. L'escudella manté el cos i la butxaca
  284. L'escudella no s'ha de remenar per més que cremi
  285. L'escudella per dinar, menjar bo i sa; l'escudella pel vespre, tira-la per la finestra
  286. L'escudella reposada és la millor menjada
  287. L'escudella reposada fa la vida a la criada
  288. L'escudella sense espumar, molta brutícia hi ha
  289. L'escudella, al migdia és or, al vespre plata i l'endemà mata
  290. L'escudella, ben bullida i ben humida
  291. L'inventor de la sopa d'all
  292. L'olla sense cap patata, escudella de beata
  293. Los bons, al caldo
  294. Llençols calents, fan menjar la sopa freda
  295. Massa cols el caldo amargueja
  296. Matar el porc en lluna vella fa dolenta l'escudella
  297. Menjar la sopa boba
  298. Menjar l'escudella amb forquilla
  299. Menjar l'escudella bé i amb tranquil•litat com a can Pagès d'Armadà
  300. Menjar l'escudella freda
  301. Menjar-se la sopa boba
  302. Menjar-se l'escudella freda amb prou temps
  303. Menjar-se-li l'escudella al cap
  304. Mirar el caldo i els talls
  305. Misericòrdia amb escudella, brou amb graella
  306. Misericòrdia en sopes, caldo en graelles
  307. Molt caldo i pocs trossos
  308. Molta verdura i poca carn, escudella per matar de fam
  309. Molts de cuiners junts no fan es brou bo
  310. Mullar-se com una sopa
  311. Naps i cols i cols i naps, escudella de soldat
  312. Naps i cols, escudella de pagès
  313. Ni escudella de congre sense porro ni graells, ni herència de tutors sense trampes ni consells
  314. Ni escudella rescalfada ni donzella festejada
  315. Ni escudella rescalfada ni promesa conciliada
  316. Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni bona salsa sense all
  317. Ni menjar sopes sense cullera ni tenir porta amb polleguera
  318. Ni put, ni ol, ni fa bon brou
  319. Ni vi calent ni brou fred
  320. No es fa bon brou, amb aigua sola
  321. No et fiïs d'aire de forat, de frare desfrarat ni de caldo rescalfat
  322. No fer-li l'escudella a gust
  323. No haver trencat mai cap escudella
  324. No remenis l'escudella encara que es cremi
  325. No saber de què fer l'escudella
  326. No saber de quin pa fer sopes
  327. No saber ni treure l'escudella del foc
  328. No servir ni per treure l'escudella del foc
  329. No vols "caldo"?; Dues tasses
  330. No vols brou? Tassa i mitja
  331. No vols 'caldo'? Tassa i mitja
  332. No vols caldo? Tres tasses!
  333. Olla petita, escudella pobra i magra
  334. Olla sense sal, escudella que no val
  335. Olla sense sal, escudella sense ànima, taula sense menjar
  336. Pa eixut i escudella reposada treuen l'hoste de casa
  337. Pa i aigua: sopa (o sopes)
  338. Parlar (o fer) sopes
  339. Partir-se l'escudella
  340. Passe avant i afegirem caldo
  341. Pel desembre, farinetes i sopes de tupí
  342. Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades
  343. Pel juliol, molt soroll i poc brou
  344. Pel vell, sopa clara i vi bo és el millor
  345. Pel vell, sopes, caldo i vi bo és el millor
  346. Pels vells escudella i vi novell, és el millor
  347. Per a bon arròs a cal Tet d'Albanyà, per escudella fina a can Merlo de Lledó
  348. Per a la primera tassa mai no hi falta brou
  349. Per la gent de marina, sopes amb vi és medecina
  350. Per les velles, caldo d'estrelles; pels hereus, caldo de peus; pels fadrins, caldo d'escorpins; pels casats, caldo de gats; per les joves, caldo de polles
  351. Per qui no pot rosegar l'escudella és el millor menjar
  352. Per qui no té dents l'escudella és el millor element
  353. Per un cigró no es perd l'escudella
  354. Poder-s'hi menjar sopes
  355. Posar-se com una sopa
  356. Precaució i brou de gallina estalvia medecina
  357. Predica na Saura que no begui vi i ella hi feia sopes
  358. Prou escudella
  359. Quan hi ha poc pa, escudella't primer, que la vianda ho pagarà
  360. Quan l'ase pixi et beus el brou
  361. Quan les Cabrelles es ponen a l'hora de sopar, el pastor a la muntanya ha de tornar
  362. Quan les Cabrelles es ponen a l'hora de sopar, el pastor se'n pot tornar
  363. Quan les Cabrelles van a sopar a la muntanya, el bon pastor torna a la cabanya
  364. Quan treguin l'escudella del foc, no abandonis mai el lloc
  365. Que es faci fúmer l'estalviar, una arengada per a tots dos i l'espina pel caldo
  366. Que n'has de menjar de plats d'escudella!
  367. Que no ens faltin sopes, i encara no poques
  368. Quedar fet una sopa
  369. Qui amb la sopa beu, quan és mort no hi veu
  370. Qui beu amb l'escudella quan es mor no beu amb botella
  371. Qui beu radere la sopa después de mort no hi veu gota
  372. Qui després de la sopa beu s'acosta al tombeu
  373. Qui en tingui més, que mengi més sopes
  374. Qui escudella d'altre espera, dinarà tard
  375. Qui escudella d'altre espera, freda se la menja
  376. Qui escudella d'altri espera mai se la menja calenta
  377. Qui escudella d'altri espera mai se la menja sencera
  378. Qui escudella d'altri espera, freda se la menja... i a vegades ni freda ni calenta
  379. Qui ha d'esperar un altre menja l'escudella tard i dolenta
  380. Qui l'escudella d'altri espera, freda la menja
  381. Qui menja escudella de carn, menja galant
  382. Qui menja sopes les entén totes
  383. Qui menja sopes se les pensa totes
  384. Qui no li agrada l'escudella bona no és home ni dona
  385. Qui no menja escudella no està gras
  386. Qui no menja escudella no menja fregit
  387. Qui no menja escudella omple la mamella
  388. Qui no menja sopes, no se les té totes
  389. Qui no té pa no pot fer sopes
  390. Qui no vol «caldo», tres tasses
  391. Qui no vol brou, set escudelles
  392. Qui no vol caldo, dues tasses
  393. Qui no vota no sopa
  394. Qui té mare minge sopes i qui no en té no se les minge totes
  395. Qui té pa cuit, ja es pot fer sopes
  396. Qui té pa sec que es faci sopa i qui té pa tou que es faci rostes
  397. Qui tinga crostes, que es faci sopes i qui no en tinga, que badalli
  398. Qui tingui més pa, que se'n faci sopes
  399. Qui vol menjar sopes a l'estiu, ha de sembrar pèsols al mes d'abril
  400. Remena, Ramon, que sopes són
  401. Sa mare no vol que begui vi i ell se'n fa sopes
  402. Seguit, seguit, el caldo amarga
  403. Sense pa no es fan sopes
  404. Ser bufar en caldo fred
  405. Ser caldo de borraines
  406. Ser clar com caldo de sopista
  407. Ser com l'escudella de sant Claret, poca pasta i molt suquet
  408. Ser com l'escudella de santa Clara, verdura i aigua
  409. Ser estudiant de la sopa
  410. Ser un agafa-sopes
  411. Si el ventre et dol, menja sopes amb poliol
  412. Si eres vella, caldo de tella
  413. Si no vols brou, dues tasses!
  414. Si no vols caldo, dues tasses
  415. Si no vols caldo, tassa i mitja
  416. Si no vols menjar sopes tot l'estiu, sembra pèsols per l'abril
  417. Si tens mal de ventre menja sopes de menta
  418. Si vols bé al teu marit, després de les sopes dóna-li vi
  419. Si vols tenir bon sagí, menja sopes de pa vespre i matí
  420. Sobretot canyella, que fa bon brou
  421. Sopa bullida allarga la vida
  422. Sopa d'aigua
  423. Sopa d'all, per a esperar el tall
  424. Sopa de flocs de civada
  425. Sopa de menta, pel mal de ventre, de farigola pel mal de cap, d'un raig d'oli escaldat pel rogall i la de ruda per l'histeri
  426. Sopa de pa, de mon mastegar
  427. Sopa de pa, fa de bon mastegar, escudella de sagí, fa de bon pair
  428. Sopa grassa, testament magre
  429. Sopa sense oli no val un dimoni
  430. Sopes amb pa, menjar beneït
  431. Sopes amb vi aixequen el padrí
  432. Sopes amb vi fan bon sagí
  433. Sopes amb vi no emborratxen, però aixafen
  434. Sopes amb vi no emborratxen, però alegren la panxa
  435. Sopes amb vi no emborratxen, però escalfen
  436. Sopes de pa, menjar de beneits
  437. Sopes i olives, o cap o a estibes
  438. Sopes, aigua i pa
  439. Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones
  440. Suar-se les sopes
  441. Tenir l'escudella assegurada
  442. Tirar l'escudella a terra
  443. Tirar terra a l'escudella
  444. Tonteries són sopes i es mingen a grapats
  445. Tot passa, fins l'escudella
  446. Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada
  447. Trellat, ¿vols sopes?
  448. Trobar fins a la sopa
  449. Trobar pèls a la sopa
  450. Trobar-se (algú) [fins] a la sopa
  451. Trobar-te'l fins a la sopa
  452. Unes sopes d'un caldo de borraines entren com sant Josep i la Virgen
  453. Valer més el brou que les tallades
  454. Vella gallina fa bon brou
  455. Vessar-se l'escudella
  456. Viuda d'altre marit, olla de caldo afegit
  457. Viure de la sopa boba
  458. Xocolata i sopa bullida, allarguen la vida
  459. Xop com una sopa
  460. Xopat com una sopa

 Mira també

Joan Amades i Gelats (1978b): L'escudella. Ed. Selecta. Col·lecció «El Tresor Popular de Catalunya», núm. 2. 142 pàg.

    dissabte, 12 de desembre del 2009

    Barretina

    1. A Olot, barretines
    2. A Olot, barretines de pertot
    3. Això no em cap a la barretina
    4. Amb barretines i esclops no tindràs piulots, i amb tricot i peücs, ni fredelucs
    5. Arc per la matina, prepara la barretina
    6. Au!, a can Daldo d'Olot a forrar (o enfortir) barretines
    7. Barretina a la dreta, discreta; barretina a l'esquerra vol guerra
    8. Barretina de costat, fa enamorat
    9. Barretina d'Olot
    10. Barretina en mà, és el millor anar
    11. Barretina endavant i peu endarrera
    12. Cap sense barretina, tothom hi barrina
    13. De barretines i mocadors, d'allà on n'entra un ne surten dos
    14. En temps de fred, val més una barretina que un barret
    15. Encara era a enfortir barretines a Olot
    16. Ésser encara a enfortir barretines
    17. Fer (algú) barretines
    18. Ficar-s'ho a la barretina
    19. Gent de marina, gent de barretina
    20. Haver-n'hi per tirar la barretina al foc
    21. No cabre a la barretina una cosa a algú
    22. No em passa per la barretina!
    23. On hi ha barretines, no hi campen mantellines (o caputxines)
    24. On parlen barretines, callen mantellines (o caputxines)
    25. Passar alguna cosa per la barretina
    26. Peu endavant i barretina endarrera
    27. Qui gasta molt en barretines sempre va amb esclops
    28. Qui gasta molt en barretines, sempre va descalç
    29. Si es gira la barretina al revés, fa de mal parlar-hi
    30. Si l'enveja es tornés tinya, a molts no els cabria la barretina
    31. Sortir de la barretina
    32. Suar la barretina
    33. Tant se val barretina vermella que vermella barretina
    34. Tant se val barretina vermella, com vermella barretina
    35. Tenir pedres a la barretina
    36. Tirar la barretina
    37. Treure's alguna cosa de la barretina
    38. Trons i llamps, barretines de set pams


    Mira també

    Joan Amades (1955): La barretina. Barcelona. Col·lecció «Biblioteca de cultura tradicional». 78 pàgines. | Edició facsímil el 1982. Barcelona, Ed. Diàfora. 78 pàgines.

    dissabte, 7 de novembre del 2009

    Boca

    1. A boca de canó
    2. A boca de fosc (o a boca nit)
    3. A boca de fosc, les noies a casa
    4. A boca plena
    5. A boca que no parla, Deu no l'ou
    6. A boca què vols
    7. A boca tancada no hi entren mosques
    8. A boca tancada, no entra ni mosca ni alada
    9. A cor què vols, boca què desitges
    10. A demanar de boca
    11. A la boca del ca no hi busquis pa
    12. A la boca del discret, el que és públic és secret
    13. A la dona i a la mula, per la boca els entra l'hermosura
    14. A Massalcoreig comença la flor de les catalanes; a la Granja, bocatoves i a Torrent, les esmolades
    15. A Paüls primer obren la boca que els ulls
    16. A tu ningú et busca la boca per un foguer
    17. A Vinebre cargols, a la Torre (de l'Espanyol) raboses i a Cabassers bocamolls
    18. Abans d'obrir sa boca, ja li han (o he) vist ses dents
    19. Agafar per la boca
    20. Ai, boca pecadora!
    21. Així que ha obert la boca, li he vist les dents
    22. Alhaja que te boca, ningú la toca
    23. Amb el dinar a la boca
    24. Amb el menjar a la boca
    25. Amb el mos a la boca
    26. Amb la boca menuda
    27. Amb la boca petita
    28. Amb la boca plena
    29. Amb la boca plena d'aigua, bufar el foc
    30. Amb la boca tancada
    31. Amb mal gust de boca
    32. Amic de boca, pec se fa i és moix; si l'ha om ops a tòrcer verduc, serà de boix
    33. Amics, fins els ocs, a la boca no m'hi tocs
    34. Anar (o córrer) de boca en boca
    35. Anar amb set pams de boca oberta (o amb set pams de llengua)
    36. Anar bocaplè d'alguna cosa
    37. Anar de boca a orella
    38. Anar de boca en boca
    39. Anar fent boca
    40. Anar tirant el lleu per la boca
    41. Anar-se'n de la boca
    42. Aquest parla per sa boca, com sant Pau
    43. Aquí, com a París, es menja amb la boca
    44. Argent en boca i guarda la bossa
    45. Badar boca
    46. Badar la boca (o els ulls)
    47. Badar la boca al vent
    48. Bé està la llengua dins la boca
    49. Bèstia que té boca, ningú la toca
    50. Boca (o la boca) que no parla, Déu no l'ou
    51. Boca a boca
    52. Boca amarga no pot escopir mel
    53. Boca amarga no pot tirar mai dolçor
    54. Boca amarga no pot tirar mai saliva dolça
    55. Boca amb boca, es desboca
    56. Boca ampla, golós segur
    57. Boca besada no perdé ventura, ans se renova com ho fa la lluna
    58. Boca de mel i cor de fel, hipòcrita i cruel
    59. Boca de mel i mans de fel
    60. Boca de mel, cor de fel
    61. Boca de molta besada, de cap no s'agrada
    62. Boca de pinyó, testa de meló
    63. Boca de pobre, panxa d'infern
    64. Boca de ric i butxaca de pobre
    65. Boca d'infern (o de fel, o de trons, o de verí, o del dimoni)
    66. Boca fada, o riu o bada
    67. Boca grossa, malparlada
    68. Boca i bossa oberta fan casa certa
    69. Boca jove tota sola riu i cul de vell sol peta
    70. Boca muda mai és retuda (o vençuda)
    71. Boca muda mai fou abatuda
    72. Boca muda mai no és batuda
    73. Boca per avall
    74. Boca precipitada, aviat lamentada
    75. Boca que diu que no, qualque pic pot dir que sí
    76. Boca que diu sí també diu no
    77. Boca que menja fel, no pot escupir mel
    78. Boca que no parla, Déu no la sent
    79. Boca que no parla, Déu no la vol
    80. Boca que no parla, Déu no l'ou
    81. Boca que parla, Déu l'ou
    82. Boca què vol?
    83. Boca què vols
    84. Boca què vols, cor què desitges
    85. Boca sense queixals, molí sense mola
    86. Boca tancada no diu res
    87. Boca tancada, Déu no l'ou i el diable no l'entén
    88. Boca xica l'amor crida
    89. Bocaalabau -ua
    90. Bocamoll -lla
    91. Bona boca i casa oberta fan casa certa
    92. Cada boca llança son vent
    93. Cada vegada que (algú) obre la boca, (algú altre) li fa els cors
    94. Cada vegada que obres la boca pugen el pa
    95. Cagar-se a la boca (d'algú)
    96. Calleu, mala boca!
    97. Cansa't de peus i tanca't de boca i et curaràs la gota
    98. Carta tirada no pot ser reculada, ni paraula dita a la boca no pot ser tornada
    99. Cent en boca i guarda la bossa
    100. Cloure la boca
    101. Coca, del nas a la boca
    102. Coca, del nas a la boca i de la boca al nas de coca no en tastaràs
    103. Com el badall d'en Feliu, que va obrir la boca a l'hivern i la va tancar a l'estiu
    104. Com el valent de Prades, que matava les rates a trabucades
    105. Com l'avi Jai, que va morir amb la boca oberta
    106. Com parlar per boca d'ase
    107. Comentar amb la boca petita
    108. Córrer de boca en boca
    109. Córrer més que un cavall desbocat
    110. Cortesia de boca, molt val i poc costa
    111. Cosir-se [un punt a] la boca
    112. Cosir-se la boca
    113. D'aigua, poca; de pernil, fins la boca
    114. De boca
    115. De boca en boca
    116. De bocaterrosa
    117. De cor amarg, mai boca dolça
    118. De la boca al nas, no en tastaràs pas
    119. De la mà a la boca, mai no s'equivoca
    120. De la mà la boca se perd la sopa
    121. De la mà la boca, se fon la sopa
    122. De l'abundància del cor, en parla la boca
    123. De l'abundància del cor, la boca en vessa
    124. De què ha dinat? Sa boca calla, es ventre ho sap
    125. Deixar algú amb la mel a la boca
    126. Deixar algú amb la paraula a la boca
    127. Deixar algú amb un pam de boca
    128. Deixar amb la mel a la boca
    129. Deixar amb la paraula a la boca
    130. Deixar amb un pam de boca
    131. Deixar bocabadat
    132. Deixar bocassa
    133. Deixar bona boca
    134. Deixar mal gust de boca
    135. Deixar mal regust de boca
    136. Deixar mala boca
    137. Deixar un bon sabor de boca
    138. Deixar-lo amb la paraula a la boca
    139. Del boca orella
    140. Del nas a la boca, te'n tocarà una gota, però de la boca al nas ni una gota en tocaràs
    141. Del plat a la boca es perd la sopa
    142. Del plat a la boca, ningú s'equivoca
    143. Del plat a la boca, ningú s'equivoca; però de la boca al nas, no n'hauràs
    144. Dels bons menjars, primer que la boca en tasta el nas
    145. Déu en la boca i el diable en el cor
    146. Déu m'entén i punt en boca
    147. Diner en boca i guarda la bossa
    148. Dir a mitja boca
    149. Dir a plena boca
    150. Dir aquesta boca és meva
    151. Dir una cosa a boca plena
    152. Dir una cosa només de boca
    153. Diu Na Joana Matroca: "Una agulla per la roba i altres dues per la boca"
    154. Diuen les dones del born: per la boca s'escalfa el forn
    155. Doblers en bossa i mel a sa boca
    156. Dolç a la boca, amarg al cos
    157. Dolç a la boca, amargant al cos
    158. Dona boja, parlin les mans, i calli la boca
    159. Donar gust a la boca
    160. Donar puntades de peu a la boca
    161. Dues mans pre treballar i una boca per menjar
    162. Dur la flor al pit fa formal, dur-la a la boca fa animal
    163. El badall d'en Carreres, que es va quedar amb la boca oberta
    164. El badall va d'una boca a l'altra com l'ocell de branca en branca
    165. El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró
    166. El camí de la boca, ningú l'equivoca
    167. El cap, el nas i la boca, fins la mort els cura
    168. El cavall desembocat, mira'l de lluny i amagat
    169. El cervell està dalt de tot per regir els ulls, orelles, boca i cor
    170. El cor dicta la boca
    171. El gat amb la cua afalaga i amb la boca mossega
    172. El guanyar fa riure i el perdre mala boca
    173. El mal vola, s'aboca i s'enganxa
    174. El nas i la boca, fins la mort els adoba
    175. El pare Gegantàs amb una boca com un cabàs
    176. El peix per sa pròpia boca mor
    177. El que agrada a la boca fa mal al ventrell
    178. El que cura la boca fa patir la bossa
    179. El que és bo per la boca és dolent pel cos
    180. El que és bo per la boca, és mal per la bossa
    181. El que has dinat i has menjat la boca ho calla i el ventre ho sap
    182. El que la boca erra, la butxaca ho paga
    183. El que no agrada als ulls no agrada a la boca
    184. El que no agrada als ulls, no plau a la boca
    185. El que peca la boca, ho paga la closca
    186. El sègol floreix a la boca
    187. El vi ha de tenir coses de la dona hermosa: bon color, bon nas i bona boca
    188. El vi ha de tenir tres qualitats de dona maca: bona olor, bon nas i bona boca
    189. Els de Paüls, obren la boca abans que els ulls
    190. Els ulls mengen més que sa boca
    191. En Alaquàs, els de la boca al cul
    192. En boca cosida mosca no hi entra
    193. En boca d'algú
    194. En boca de
    195. En boca de discret, lo públic és secret
    196. En boca de dona, tot bé sona
    197. En boca de mentider, la veritat és sospitosa
    198. En boca del neci està el seu cor; al cor del savi sa boca d'or
    199. En boca i ploma (d'algú)
    200. En boca nostra
    201. En boca tancada no hi entra mosca ni alada
    202. En boca tancada, la mosca no hi farà entrada
    203. En boca tancada, no hi entren mosques
    204. En Ja Ho Faré, va morir amb la boca oberta
    205. En la boca del discret allò que és públic és secret
    206. En la boca està la ganància
    207. Encara no has obert la boca que ja t'he vist les dents
    208. Encara que et facin la boca gran, els diners la taparan
    209. Ensuma de nas, que de boca no en tastaràs
    210. Es menja més amb els ulls que amb la boca
    211. Es menja més pels ulls que per la boca
    212. Es treuria el pa de la boca
    213. Escalfar-se la boca algú
    214. Ésser a la boca del llop
    215. Ésser fluix de boca
    216. Ésser gra de mill en boca d'ase
    217. Ésser moll de boca
    218. Ésser un bocamoll
    219. Ésser una boca de trons
    220. Ésser una boca d'infern
    221. Ésser una boca d'or
    222. Ésser vent de boca
    223. Estar bocabadat
    224. Estirar-se de bocaterrosa
    225. Fer boca
    226. Fer boca de títaro
    227. Fer bocades (d'algú o d'alguna cosa)
    228. Fer com l'abella, qui porta la mel en la boca i el fibló a la cua
    229. Fer de la boca cul
    230. Fer el boca a boca
    231. Fer obrir la boca
    232. Fer sang (per la boca, el nas, etc.)
    233. Fer treure la fel per la boca
    234. Fer venir (l')aigua a la boca
    235. Fer venir a algú aigua a la boca
    236. Fer-hi boca
    237. Fer-li a u boca un frare
    238. Fer-li venir aigua a la boca
    239. Fer-ne bocades
    240. Fer-se la boca gran de parlar
    241. Fer-se-li la boca aigua
    242. Fica-li (o fiqui-li, etc.) el dit (o els dits) a la boca
    243. Fica-li el dit a la boca i veuràs si mossega
    244. Ficar-li (a algú) els dits a la boca
    245. Fluix de boca
    246. Girar-li a u la boca a un costat
    247. Gitar la fel (o el fetge) per la boca
    248. Governa la bossa segons la boca
    249. Gra de mel per boca d'ase
    250. Gra de mill en boca d'ase no diu
    251. Guarda la boca i excusaràs la sagnia
    252. Hi ha homes vans, que tenen boca però no tenen mans
    253. La boca amarga no pot llançar sinó fel
    254. La boca el perd
    255. La boca encén el foc, mes, si vol, l'apaga tot
    256. La boca és un petit cancell que tira a terra un gran castell
    257. La boca és un petit portell i és capaç de destruir un gros castell
    258. La boca fa foc
    259. La boca ho calle i la panxa ho sap
    260. La boca i la bossa oberta, donen sempre entrada certa
    261. La boca li és mesura
    262. La boca no admet raons
    263. La boca no vol noves
    264. La boca pren el que se li dóna
    265. La boca que diu no, diu sí
    266. La boca que no parla, Déu no l'ou
    267. La bocana, el sol se la mama
    268. La cua del ca li fa guanyar menjar i sa boca bastonades
    269. La dona i el peix moren per la boca
    270. La flor al pit fa garrit, dur-la a la boca fa tanoca
    271. La llengua està bé dins la boca
    272. La mel no és feta per a la boca de l'ase
    273. La paraula eixida de la boca, no pot tornar enrera
    274. La paraula que ha sortit de la boca no pot tornar enrera
    275. La pobra de la coca és quan és a la boca
    276. La sogra pa ser bona ha d'estar amb la boca tancada i la butxaca oberta
    277. L'enganyador, així com l'abella, ha la mel en la boca i el fibló en la cua
    278. Les dones són com l'abella: mel a la boca i fibló a la cua
    279. Lo que no agrada als ulls, no agrada a la boca
    280. Lo que no agrada als ulls, no plau á la boca
    281. Los catalans, amples de boca i estrets de mans
    282. Los de Paüls, primer obrin la boca que els ulls
    283. Llançar sapos i culebres per la boca
    284. Llaor en pròpia boca és fosca i sorda
    285. Llarg de boca, curt de mà
    286. Llengo dins sa boca, fa sa dona hermosa
    287. Llepar amb la boca i mossegar amb la cua
    288. Mala boca muda torna
    289. Mala cara i pitjor boca
    290. Mana la boca segons la bossa
    291. Mel a la boca i guarda la bossa
    292. Menja més la salut que boca gran
    293. Menja més la salut que la boca
    294. Menjar a boca plena
    295. Menjar més amb els ulls que amb la boca
    296. Menjar més pels ulls que per la boca
    297. Més val aigua calenta que boca coenta
    298. M'ho has tret de la boca
    299. Miquel, boca de mel, queixal de pega, merda mastega
    300. Molt fa de boca i de fets no res
    301. Molts moren per la boca, com els peixos
    302. Moll de boca
    303. Morir com l'ase d'en Cabossa, que va morir amb la boca oberta
    304. Morir com l'avi Gai, amb la boca oberta
    305. Mort bocabadat, en crida un altre al seu costat
    306. No badar boca
    307. No és a tot cul ni a tota boca parlar
    308. No és la mel per a la boca de l'ase
    309. No està feta la mel per a la boca del ruc
    310. No ficar-li ningú el dit a la boca
    311. No gosar dir esta boca és meua
    312. No obrir boca
    313. No obrir la boca
    314. No saber-se treure les paraules de la boca
    315. No sempre el foc del cor fuma per la boca
    316. No s'ha fet la mel per a la boca de l'ase
    317. No tenir boca per
    318. No tenir prou boca amb què alabar a algú
    319. No tenir prou boca...
    320. No tenir u boca amb què parlar
    321. Obre la boca i acluca els ulls
    322. Obre la boca i tanca la bossa
    323. Obrir la boca
    324. Obrir primer la boca que els ulls
    325. Obrir una boca de pam
    326. Omplir-se'n la boca
    327. Orar sols de boca, pluja a roca
    328. Ovella que bela perd bocada
    329. Pa de civada, mala bocada
    330. Païdor malalt, boca dolenta
    331. Paraula que surt de la boca no torna enrere
    332. Parlar amb la boca plena
    333. Parlar amb la boca plena de sopes
    334. Parlar per boca d'altres
    335. Parlar per boca d'altri
    336. Parlar per boca de cànter
    337. Parlar per boca de rap
    338. Partir la boca (a algú)
    339. Pecat en boca, Déu el perdona
    340. Per anar fent boca
    341. Per boca de
    342. Per fer boca
    343. Per la boca del badoc, tant se li és molt com poc
    344. Per la boca el peix s'agafa
    345. Per la boca mor el peix
    346. Per la boca s'escalfa el forn
    347. Per la boca, posa-hi, però no en treguis
    348. Per la Candelera, eixuga la bucadera
    349. Per Sant Tomàs, de la boca al nas
    350. Per tothom obre la boca i per ningú no obris la bossa
    351. Petonets al cul i patades a la boca
    352. Pixar-se a la boca (d'algú)
    353. Pobre del que entre a la panxa/boca d'un altre
    354. Posar a algú la mel a la boca
    355. Posar el caramel a la boca
    356. Posar els dits a la boca
    357. Posar en boca d'algú
    358. Posar punt en boca
    359. Posar-li el dit a la boca a veure si mossega
    360. Posar-se a la boca
    361. Posar-se un glop d'aigua dins sa boca
    362. Pregar a Déu que vostra boca pecadora no vinga a pa eixut
    363. Primer obre la boca que allarga la mà
    364. Primer obre la boca que els ulls
    365. Quan el cor n'és ple, la boca en parla
    366. Quan el cor n'és ple, la boca ho ha de dir
    367. Quan la boca no el demana, [el menjar] el païdor no l'obeeix
    368. Quan la boca put el ventre és brut
    369. Quan obres la boca, ja se't veuen les dents
    370. Que bé que està sa llengua dins sa boca!
    371. Quedar amb la boca oberta
    372. Quedar bocabadat
    373. Quedar-se amb la boca oberta
    374. Quedar-se amb la mel a la boca
    375. Quedar-se amb un pam de boca oberta
    376. Qui a mon fill moca, a mi em besa en la boca
    377. Qui aboca l'aigua de colp en la canterella, li'n cau més fora que en ella
    378. Qui aigo aboca aviat, no umpl, i roman banyat
    379. Qui bada boca, es queda sense coca
    380. Qui escolta, aprèn, qui és bocamoll desparla
    381. Qui guarda la boca, guarda els diners de la bossa
    382. Qui guarda la boca, guarda la bossa
    383. Qui guarda la seva boca, guarda la seva ànima
    384. Qui menja fel té la boca amarga
    385. Qui no té diner en bossa, ha de tenir mel en boca
    386. Qui no té diners en bossa té fel en boca
    387. Qui no té diners en bossa, ha de tenir mel en boca
    388. Qui no té paraula en boca ha de tenir diners a la bossa
    389. Qui no tingui diners a la bossa que tingui mel a la boca
    390. Qui parla brut, a la boca se li fa engrut!
    391. Qui pot dir mare gran boca bada
    392. Qui tanca la boca no ensenya les dents
    393. Qui té boca s'equivoca
    394. Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca
    395. Qui té boca tot ho aboca
    396. Qui té mare gran boca bada i qui no en té no por dir res
    397. Qui té mare, gran boca bada
    398. Rebre'l amb un somriure a la boca
    399. Sang per la boca, ni molta ni poca
    400. Sant Bartomeu aboca aigua pertot arreu
    401. Sant Nicolau de la boca des port, que ens doni bona vida i bona mort
    402. Se n'ha anat per la boca, com a bot
    403. Sembla que t'hagi fet la boca un frare
    404. Semblar na Joana Boca
    405. Sense badar boca
    406. Sense obrir la boca
    407. Ser cargol de boca molla
    408. Ser moll de boca
    409. Ser u moll de boca (o boquimoll)
    410. Ser un (una) boca molla
    411. Ser un bocamoll
    412. Ser un boca-obert
    413. Ser una boca de trons
    414. Ser una boca d'infern
    415. Si governes la boca, governaràs la bossa
    416. Si n'era un pagès de la boca grossa, tot menjant arròs s'empassa la llossa
    417. Si tanques la boca a temps, t'estalviaràs molts sentiments
    418. Si vols estar com un brau, a la boca no donis frau
    419. Si vols fer surar la teva raó, trabucada!
    420. Si vols ser bona sogra i per la teva nora alabada, tinguis la bossa sempre oberta i la boca ben tancada
    421. Si vols tenir el cor d'un brau, no donis a la boca frau
    422. Tal cosa demans que pugues trobar i aprèn ço que pusques saber i met fe en ta boca i en ta cobesa
    423. Tanca la boca i la bossa
    424. Tancar (algú) la boca
    425. Tancar la boca a algú
    426. Tant menja una boca gran com una de xica, però la gran fa feina i la xica no
    427. Tapar la boca
    428. Tapar la boca amb una figa
    429. Tapar-li la boca
    430. Tapa't la boca i estalviaràs la sagnia
    431. Tenim dos ulls per mirar molt i una boca per parlar poc
    432. Tenir a demanar de boca
    433. Tenir boca d'ase
    434. Tenir bocassa
    435. Tenir Déu en la boca i els diables en el cos
    436. Tenir el cony com la boca del metro (o com una casa de pagès, o com una catedral, etcd.)
    437. Tenir el cor a la boca
    438. Tenir la boca amarga
    439. Tenir la boca per mesura
    440. Tenir la boca tancada
    441. Tenir mel a la boca
    442. Tenir mel a sa boca i fel en es cor
    443. Tenir sants a la boca i dimonis al cos
    444. Tenir sempre a la boca
    445. Tenir sempre a la boca una cosa
    446. Tenir un gust amarg a la boca
    447. Tenir una boca com un infern
    448. Tenir una boca de calaix
    449. Tenir una boca de pinyó
    450. Tenir una boca d'infern
    451. Tindràs ta boca i cor tancat, quan el neci és porfiat
    452. Tindre la boca ben foradada
    453. Tindre una boca com un infiarn
    454. Tindre una pena a la boca del cos
    455. Tirar a boca de canó
    456. Tirar foc i flama per la boca
    457. Tornar a la boca
    458. Tot el que té al cor, té a la boca
    459. Tot és bo en boca de dona
    460. Tota sogra és bona, si té la boca tancada i la bossa oberta
    461. Totes coses estan bé en boca de dona
    462. Tothom té la boca sota el nas
    463. Tractar a boca què vols, cor què desitges
    464. Tractar algú a boca què vols
    465. Traure de la boca
    466. Traure els lleus per la boca
    467. Traure foc per la boca
    468. Trencar la boca a algú
    469. Tres coses desfan l'home: mala muller, boca llaminera i llengua malparlera
    470. Tres coses fan la dona lletja: el nas tort, els ulls torts i la boca torta
    471. Treure (algú) el fetge per la boca
    472. Treure fel per la boca
    473. Treure la freixura per la boca
    474. Treure les tripes per la boca
    475. Treure-ho de la boca
    476. Treure's (algú) el pa de la boca
    477. Treure's el mal gust de boca
    478. Treure's el menjar de la boca
    479. Trobar-se a la boca del llop
    480. Ulls blaus i boca petita fan la cara bonica
    481. Un nus a la bossa i dos a la boca
    482. Una boca sense queixals és com un molí sense moles
    483. Una cosa és fumar i una altra portar la pipa a la boca
    484. Vent de boca
    485. Vent de garbí d'hivern, boca d'infern
    486. Vessar vi, bon destí; abocar sal, mal senyal

    Mira també


    Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies. Girona, CCG Edicions.

    dissabte, 19 de setembre del 2009

    Matrimoni / Casament

    1. A Alboraia, mare meua, me'n tinc d'anar a casar, que en paguen el dot en xufes i tindré per rosegar
    2. A bodes i a casaments, no hi posis reverends
    3. A casar, a cops de cul s'hi pot anar
    4. A casar, ni a recules s'hi pot anar
    5. A casar, riu qui hi va i plora qui en torna
    6. A filla casada, cent partits a la cantonada
    7. A fills petits, treballs petits; a fills grans, treballs grans, i si són casats, doblats
    8. A foc i casament hi va tota la gent
    9. A la ben casada, només el seu marit li agrada
    10. A la creu del matrimoni, la sogra hi fa de dimoni
    11. A la dona ben casada, el marit li basta
    12. A la dona ben casada, mai li falta promès (o mai li manquen promesos)
    13. A la filla dolenta, diners i casar-la
    14. A la malcasada, mira-li la cara
    15. A la malcasada, se li coneix set anys a la cara
    16. A la vellesa el diable es va casar
    17. A les tres amonestacions, casament
    18. A Montserrat vés-hi fadrí i torna casat
    19. A Montserrat, qui no hi porta la dona no és ben casat
    20. A Montserrat, vés-hi casat
    21. A Noves, cornuts i pobres, casats per força i canalla a trompons
    22. A sant Antoni, la perdiu busca matrimoni
    23. A Sant Magí, vés-hi fadrí, i a Montserrat, vés-hi fadrí i torna-hi casat
    24. A Sant Magí, vés-hi fadrí; a Montserrat, vés-hi casat
    25. A Santa Marina, no hi fagis fadrina, que si fadrina hi vas casada en tornaràs
    26. A santa Marina, vés-hi fadrina, si fadrina hi vas, casada en tornaràs
    27. A trenta anys, l'home casat, frare o soldat
    28. Abans de casar tingues casa per estar, terres per llaurar i vinyes per podar
    29. Abans de casar, mira bé el què fas
    30. Abans de casar, molt t'hi has de pensar
    31. Abans de casar-te pensa-t'hi cent vegades
    32. Aconsola't de gastar si et vols casar
    33. Ai mares que teniu filles, procureu-les a casar, que elles ne són atrevides i no es poden deixar anar
    34. Al fer llaurar el bou negre es desfan molts casaments
    35. Al matrimoni, pel matrimoni
    36. Amb les vinyes t'has casat i després se t'han glaçat
    37. Amb un any de casats, tots dos cansats
    38. Amb vídua no hi vulguis res, si t'hi has de casar després
    39. Amors de Carnestoltes, amors (o casaments) de revoltes
    40. Amors de Carnestoltes, casaments de revoltes
    41. Anar a la guerra i casar, fa de mal aconsellar
    42. Anar a la guerra i casar, no s'han d'aconsellar
    43. Any d'avellanes, any de casaments
    44. Aquell que es vulgui casar, abans ho deu meditar
    45. Aquell serà l'imprudent, que s'enfada en el casament
    46. Arribat el casar, fugit el descansar
    47. As Migjorn hi ha fadrina qui té gana de casar i al Toru promet anar peu descalç si ho endevina
    48. Aubada li fas? Tu t'hi casaràs
    49. Baralla i casament, ben rabents
    50. Barx i Barxeta es volien casar, hi va anar Pinet i ho va desbaratar
    51. Bateigs i casaments, tothom contents
    52. Beneïda i casada, abans que a monja ficada
    53. Bo és el missar, mes també casa guardar, casada, viuda o donzella
    54. Boda, boda, ja ens veurem; si no ens casem, ja ens casarem (o si ens casem, ens casarem)
    55. Bonic cabell i ben cantar ajuden a ben casar
    56. Cabres a salvar, filla per casar, fotut treball
    57. Caçador de vesc, pescador de canya i moliner de vent, no els cal notari per a fer casament
    58. Cada matrimoni té el seu dimoni
    59. Cadascú (o cada u) ha d'ésser casat segons la seva qualitat
    60. Caldo i casament, en calent
    61. Capellà prim i casat gros no acompleixen sa obligació
    62. Casa adobada i vinya plantada, fadrina casada
    63. Casa obrada i vinya criada, dona casada
    64. Casada amb un vell, comporta't com ell
    65. Casada endreçada treu el marit de casa d'altri
    66. Casada i amb fills et voldria veure, que donzella i formosa qualsevol ho és
    67. Casada, a casa
    68. Casament amb pubilles duen pesadilles
    69. Casament calculat sempre surt esguerrat
    70. Casament d'alforja sempre està a la porta
    71. Casament de Carnaval, casament que res val
    72. Casament de dos joves, casament de Déu; casament d'un jove i un vell, casament del dimoni; casament de dos vells, casament de merda
    73. Casament de fora vila dura més d'un dia
    74. Casament de maig, curta durada
    75. Casament de parents té mil inconvenients
    76. Casament de parents, grans turments
    77. Casament de sant Josep, la babau amb el babau
    78. Casament de ventura, dona, dot i criatura
    79. Casament de ventura: dona, llit i criatura
    80. Casament en dijous, mainadatge a cinc sous
    81. Casament en dijous, mainatge a cinc sous
    82. Casament en dilluns, al cap de l'any difunts
    83. Casament en dilluns, al cap de l'any o tres o un
    84. Casament en dilluns, aviat no viuen junts
    85. Casament en dilluns, molta roba i pocs punts
    86. Casament en dimarts, són uns desgraciats
    87. Casament en dimecres tard se'ls fa els vespres
    88. Casament en dimecres, al cap de l'any són tres
    89. Casament en dimecres, al cap de l'any, tres
    90. Casament en dimecres, tard se'ls fa els vespres
    91. Casament en dissabte, mal de recapte
    92. Casament en diumenge, val més que es pengin
    93. Casament en divendres és molt de tembre
    94. Casament entre joves, casament de Déu; casament entre joves i vells, casament de res; casament entre vells, casament del diable
    95. Casament entre parents no fan bon xiu (o no fan prova)
    96. Casament entre parents, curta vida i llargs turments
    97. Casament entre parents, els fills tarats i dolents
    98. Casament i meló, surti com surit
    99. Casament i mort fan trescar el diable
    100. Casament i mortalla del cel davalla
    101. Casament i senyoriu no volen força ni braó
    102. Casament i venda tot ho trenca
    103. Casament per interès jamai encertat és
    104. Casament sense cordura porta amargura
    105. Casament sense enganys, un cada cent anys
    106. Casament sense fills, dia sense sol
    107. Casament, casament, i penediment en seguiment
    108. Casament, encegament
    109. Casaments entre parents no fan bon xiu
    110. Casaments entre parents no fan prova
    111. Casaments i baralles, de pressa
    112. Casaments i punyalades, de pressa passar-les
    113. Casaments pel maig, durada curta
    114. Casar [una noia] sense dot
    115. Casar a gust i vestir a la moda
    116. Casar a gust i vestir a l'ús
    117. Casar els colors
    118. Casar i mal dia no ve en un dia
    119. Casar i morir, un camí
    120. Casar i morir, un sol camí
    121. Casar i sembrar, a Déu s'han de comanar
    122. Casar i tractar, en son lugar i, si pot ser, en el mateix carrer
    123. Casar la gana amb la set
    124. Casar la jove amb el vell no és bon consell
    125. Casar la minyona i vendre el vi de bona hora, l'afer és bona
    126. Casar no fora res si al cap de l'any no fossin tres
    127. Casar una vegada i morir-ne una altra
    128. Casar, bo de recomanar i mal de practicar
    129. Casar, casar, de lluny fa riure i de prop fa plorar
    130. Casar, casar, es diu bé i mal es fa
    131. Casar, casar, i a l'abadia a cercar pa
    132. Casar? ... de lluny fa riure; de prop, fa plorar
    133. Casaràs i amansiràs
    134. Casaràs ta filla i vendràs el vi si ho vol el teu veí
    135. Casaràs? T'amansiràs
    136. Casar-se (un home) de penal
    137. Casar-se (una dona) de penal
    138. Casar-se a gust i vestir a la moda
    139. Casar-se amb dona riqueta és negoci de bragueta
    140. Casar-se amb el primer ase que li ha bramat davant
    141. Casar-se amb la filla de l'afegit
    142. Casar-se amb parents no porta sort
    143. Casar-se bé (amb una noia rica)
    144. Casar-se cosins germans és entrar en perills grans
    145. Casar-se de penal
    146. Casar-se és jugar-se la vida en una carta
    147. Casar-se i bon dia, tot ve en un dia
    148. Casar-se i morir, un sol camí
    149. Casar-se lluny de casa és beure amb carabassa
    150. Casar-se pel carrabiner
    151. Casar-se per darrere l'església
    152. Casar-se per diners
    153. Casar-se sense passar per la sagristia
    154. Casar-se, més que sia amb un bastó vestit
    155. Casat cagat, i solter un palter
    156. Casat defunt, mai fonc trobat amonedat
    157. Casat dues vegades, bodes deshonrades
    158. Casat en dilluns, malalts o difunts
    159. Casa't en diumenge, Joan, que el dilluns seràs casat i el dimarts preguntaràs a on venen pa fiat
    160. Casat i prenyat no pot anar amagat
    161. Casat per amor, casat amb dolor
    162. Casat que lluny se'n va, banyes en tornar
    163. Casat sóc, què m'hi dieu?
    164. Casat vol dir cagat, casera vol dir caguera
    165. Casat, aviat s'ho és; els treballs vénen després
    166. Casat, cagat
    167. Casat, casa vol
    168. Casat, penedit
    169. Casats de nou, a la bossa els cou
    170. Casats de quatre dies, tot són manyagueries; al cap d'un any de matrimoni, arri allí, dimoni
    171. Cellers, poble de mala mort, no hi ha cap fadrina maca ni cap casada tampoc
    172. Cinc coses ha de fer la dona ben casada: rentar, cosir, cuinar, escombrar i pastar
    173. Coix abans de matrimoni no lleva nova fruita
    174. Com el matrimoni d'en Tutia, que va durar cent set-cents anys, quatre mesos, tres setmanes i vint-i-un dia, i no ho varen poder afinar, perquè el rellotge es va parar
    175. Com lo casament de Cervera, que no'n va faltâ, ni'n va sobrâ, ni'n va havê prou
    176. Com que casar-me no puc, em miro el ruc
    177. Com sant Pau d'Anglesola, que és casat i no té dona
    178. Consumar (una parella) el matrimoni
    179. Convits i balls i dimonis destrueixen molts matrimonis
    180. Costurera casada, agulla despuntada
    181. Damunt un bon fonament, s'hi pot fer un bon casat
    182. D'anar a la guerra i de casar, fa de mal aconsellar
    183. D'anar a la guerra, de casar i de navegar fa de mal aconsellar
    184. D'àngels petit veïnat, cada any un bateig o un albat, un casament o un soldat
    185. Darrera d'un bon casar, ve un bon cagar
    186. D'ase amb somera, de passera en costera, de gallina voladora, de fadrina finestrera, de casada aigua
    187. De casar filles i vendre vi, mai te n'hauràs de penedir
    188. De casar i de sembrar, consell no en vulguis donar
    189. De casar i de sembrar, ningú en pot dar consell
    190. De casar i sembrar, consells ningú en pot donar
    191. De casar, d'embarcar i de sembrar, consell no en vulguis donar
    192. De casar-se jove i aixecar-se de matí, ningú se n'ha penedit
    193. De casar-se jove i de berenar de matí, ningú se n'ha penedit
    194. De casar-se jove i d'esmorzar de matí, ningú no se n'ha hagut de penedir
    195. De casar-se jove i llevar-se de matí, mai ningú se n'ha hagut de penedir
    196. De casar-se, cap ximple se'n descuida
    197. De casat a cagat, només una lletra ha canviat
    198. De casat a cansat, només una lletra hi cap
    199. De dues cases fer-ne una: casar un hereu amb una pubilla
    200. De flors de romaní i de noies per casar, tot l'any n'hi ha
    201. De ponent ni vent, ni gent, ni casament
    202. De ponent, ni bon vent ni bon casament
    203. De ponent, ni dona, ni vent, ni casament
    204. De ponent, ni pluja, ni vent, ni casament
    205. De ponent, ni vent ni gent. De ponent, ni vent, ni gent, ni casament
    206. De ponent, ni vent, ni dona, ni casament
    207. De soltera bullanguera, de casada bugadera
    208. De tant guapa la casarem sin dot
    209. Després de casada la filla, ixen los gendres
    210. D'estalviar, de casar filles i de vendre vi, mai ningú no se n'ha hagut de penedir
    211. Déu els faça ben casats
    212. Diga-la-hi, diga-la-hi, en ésser casada ja no hi ha remei
    213. Dimarts, ni embarcats ni casats
    214. Dit i fet, com el casament de na Bet
    215. Dit i fet, com es casament de na Beta
    216. Ditxós aquell que logra, casar-se i no tenir sogra
    217. Dona ben casada, la que al seu marit agrada
    218. Dona bonica i despentinada, mai casada
    219. Dona casada del seu marit és reina o esclava
    220. Dona casada i del seu home agradada
    221. Dona casada, a casa tancada
    222. Dona casada, burra acabada
    223. Dona casada, burra espatllada
    224. Dona casada, dona deixada
    225. Dona casada, dona desgraciada
    226. Dona casada, dona espatllada
    227. Dona casada, guitarra espatllada
    228. Dona casada, on vol ella és respectada
    229. Dona casada, sota tàlem
    230. Dona de bon estament i faràs bon casament
    231. Dona de ton (o del teu) estament i faràs bon casament
    232. Dona del teu estament i faràs bon casament
    233. Dona en casament és gran goig o gran turment
    234. Dona maca i casada no pot ser honrada
    235. Dona ploradora, dona casadora
    236. Dona provada, ni viuda ni casada
    237. Dona que no sap filar, no es pot casar
    238. Dona que sap de filar, pastar i rentar, ja es pot casar
    239. Dona que segueix les festes, si és casada, banyes a la testa
    240. Donzella navarra, monja catalana, casada valenciana i vídua aragonesa
    241. Donzella que pinta mal, casar-la i donar-li cabal
    242. Donzelles per casar, ramat de mal guardar
    243. Durar tres dies, com es casament de na Beta
    244. El brou i el casament, en calent
    245. El cabell i el cantar no es paguen, però ajuden a casar
    246. El caldo i el casament, en calent
    247. El casament bé deu ser cosa bona quan els capellans el beneeixen
    248. El casament d'en Simó, que es va desfer per un cigró
    249. El casament és de bon fer, però qui l'ha de mantenir molt ha de saber
    250. El casament ha de ser a gust
    251. El casament i la caixa del cel baixa
    252. El casament no fóra res, si al cap de l'any no fossin tres
    253. El casament no té sinó un mes de bon temps
    254. El casament ve de Déu
    255. El casar és bo de recomanar, però mal de practicar
    256. El casar i mal dia, tot ve en un dia
    257. El casat casa vol, per estar sol
    258. El casat descontent sempre viu amb turment
    259. El casat, casa vol
    260. El dia que em vaig casar no tenia pa ni vi sinó una quartera d'ordi, la vaig fer portar al molí
    261. El dia que em vaig casar vaig pujar dalt d'un serrat i vaig dir «adéu bon temps, que per mi ja ets acabat»
    262. El dia que em vaig casar, a cadena em vaig condemnar
    263. El diable, per tonto el van casar
    264. El dimarts, ni embarcats ni casats
    265. El llaurador ben casat no sap el bé qu'ha trovat, que la dona és un tesor que pot valdre més que l'or
    266. El marit sord i la dona cega i muda, matrimoni de fortuna
    267. El matrimoni d'en Tutia que va durar set-cents anys, quatre mesos, tres setmanes i vint-i-un dia, i no el van poder afinar, perquè el rellotge es va parar
    268. El matrimoni és pitjor que el dimoni
    269. El matrimoni no fóra càrrega si la sogra no la fes amarga
    270. El matrimoni, cosa del dimoni
    271. El matrimoni, desgraciat el que l'encerta
    272. El meló i el casament enganyen molta gent
    273. El meló i el casament són cosa d'encertament
    274. El millor casat se'n penedeix set vegades cada dia
    275. El pagès que és ben casat no sap el bé que ha trobat
    276. El poder menjar, molts en fa casar
    277. El primer casament el fa Déu, el segon, els homes, i el tercer, llucifer
    278. El que fa casaments, el maleeixen i no hi guanya res
    279. El que no es va casar de mil mals es va escapar
    280. El que no ve de fadrinets, de casats no n'hi ha de fets
    281. El qui enviuda i es torna a casar, té algun pecat que purgar
    282. El qui lluny se va a casar, va enganyat o a enganyar va
    283. Els capellans moren de fam, els casats, moren de farts, els fadrins, moren de prims
    284. Els casaments es fan al cel i es compleixen a la terra
    285. Els fills quan són petits són de les mares, quan són fadrins són de les noies i quan són casats són de la dona
    286. Els fills, de petits donen fatics, de grans afanys i de casats doblats
    287. Els fills, quan són xics donen disgustos xics; quan són grans els donen grans, i al ser casats, doblats
    288. Els jueus tot s'ho gasten en festes, els moros en casaments i els cristians en plets
    289. Els tres consells de Salomó: no empenyorar-se per casar fills, no casar vells amb joves i no desheretar fills per heretar la dona
    290. En arribar a l'escudeller, mare, quan em casaré?
    291. En el matrimoni un fill liga i dos deslliguen
    292. En guerra anar, o a casar, no se deu aconsellar
    293. En la vida ta muller tres sortides ha de fer: pel naixement, pel casament i per l'enterrament
    294. En no agradar, no casar
    295. En parlant de matrimoni les donzelles de Pedró, se'ls adrecen les orelles com el gos quan sent remor
    296. En principi de casats, tot són flors i violes
    297. En testament i casaments, no t'hi fiquis si no hi entens
    298. En tot casament com cal, qui no estrena és que poc val
    299. En tractant-se de casar, abans ho deus meditar
    300. En tractant-se de casar, fa de mal aconsellar
    301. Enramada li fas? No t'hi casaràs
    302. Enramada li fas? No t'hi casaràs. Flors li posaràs? No t'hi casaràs
    303. Entre males ortigues, malcasat, no estigues
    304. Entre prometre i donar, ta filla tens de casar
    305. Errar per errar, val més casar-se primerenc que tardà
    306. Es batlle de Son Cervera com duu sa vara amb ses mans a homos casats i bergants los fa anar amb sos peus més plans que qualsevol rotllo d'era
    307. És ben casada, la que no té sogra ni cunyada
    308. Es Castell, terra de vent i també de remolins, tant es casats com fadrins per riure estrenyen ses dents
    309. És el matrimoni creu, però ningú vol cirineu
    310. És gran ditxa pel casat, fer-li sa muller costat
    311. És malcasar casar-se tard
    312. És malcasar, casar-se aviat
    313. És perden naus i galeres, i les noies casadores
    314. És un meló el casar, que no es pot tatxar
    315. Ésser dit i fet, com es casament de na Beta
    316. Ésser fadrí val molt més que casar per interès
    317. Estar casat amb algú
    318. Fadrí que gallegi, casat el vegi
    319. Fadrina retirada és mig casada
    320. Fadrina soiada, o aixuixí o mal casada
    321. Fadrina, viuda o casada, sies sempre recatada
    322. Faràs bon casament amb dona de ton estament
    323. Farta de filar, ara em vull casar
    324. Fer com sant Pau de Narbona, que és casat i no té dona
    325. Fer justet, com el casament de Cervera
    326. Festejar (o casar-se) amb el fill (o la filla) d'en Sense
    327. Festejar no és casar
    328. Festes li fa i no s'hi casarà
    329. Fill casat, fill mig perdut, que oblida el favor rebut
    330. Filla casada, casa empenyada
    331. Filla casada, feina doblada
    332. Filla casada, filla apartada
    333. Filla casada, filla perduda
    334. Filla casada, pena doblada
    335. Filla casada, prenda empenyada
    336. Filla casadora, filla filadora
    337. Filla d'hostalera, ni viuda, ni casada, ni soltera
    338. Filla enllotada, ni vídua ni casada
    339. Filla rebaixada, ni viuda ni casada
    340. Filles per casar, mal bestiar per guardar
    341. Fills criats, mal / treballs doblats, i después de casats, multiplicats
    342. Fills criats, mals de caps, i casats, redoblats
    343. Flor de romaní i noies per casar, tot l'any n'hi ha
    344. Flors li posaràs? No t'hi casaràs
    345. Grumejador de vorera i casat un poc tronera cerquen mar en sabonera
    346. Guapesa molt publicada, mai ben casada
    347. Guarda't de persona assenyalada i de dona dues vegades casada
    348. Hi ha tres coses que un hom sempre se'n penedeix: casar-se, fer-se frare i fer-se capellà
    349. Home casat ruc espatllat
    350. Home casat, ase albardat
    351. Home casat, ase espatllat
    352. Home casat, burro espatllat
    353. Home casat, home cagat
    354. Home casat, home endeutat
    355. Home casat, home engabiat
    356. Home casat, home espatllat
    357. Home casat, home mudat
    358. Home casat, home sanat
    359. Home casat, l'un peu nu i l'altre calçat
    360. Home casat, o boig o retirat
    361. Home casat, ocell eixalat
    362. Home casat, ruc (o ase, o burro) espatllat
    363. Home casat, ruc albardat
    364. Home casat, ruc cagat
    365. Ja arribes a la xemeneia, ja et pots casar
    366. Ja està llesta ma germana: ahir la vam casar i avui ja ha avorrit les arengades
    367. Ja se casarie Martí si tinguere amb qui
    368. Just com lo casament de Cervera / Corbera, que ni en va faltar, ni en va sobrar, ni en va haver prou
    369. La bona casada creient el seu marit mana
    370. La bona casada, neta, sana i endreçada
    371. La cabra busca la muntanya i la noia a casar la plana
    372. La casada parla més que fetge a la brasa
    373. La casadera ve com la caguera
    374. La creu del matrimoni
    375. La dona al casar-se es posa les calces
    376. La dona amb qui et casaràs que no et guanyi amb heretats
    377. La dona amb qui et casaràs, fes que sigui del teu braç
    378. La dona anellada, promesa o casada
    379. La dona ben casada no té sogra ni cunyada
    380. La dona casada en el bosc és albergada
    381. La dona casada ha d'ésser molt recaptada
    382. La dona casada no ha de viure descuidada
    383. La dona casada on vol ella és respectada
    384. La dona casada, a casa amb la cama trencada
    385. La dona casada, amb el marit és respectada
    386. La dona casada, en el bosc és albergada
    387. La dona desgraciada, cent anys fadrina, cent anys vídua i un any casada
    388. La dona dóna dos dies bons: el de les bodes i el del enterro any casada
    389. La dona enfangada, ni viuda ni casada
    390. La dona malcasada té tractes amb la criada
    391. La dona per ésser ben casada, no ha de tenir ni sogra ni cunyada
    392. La dona prudent i casada pertot arreu és albergada
    393. La dona que casaràs, que sia del teu braç
    394. La dona que és ben casada no sap el do que Déu li ha dat
    395. La dona que és ben casada, no té sogra ni cunyada
    396. La dona que és casada, en el bosc és albergada
    397. La dona que vulguis per a casar, cal que sigui jove, neta i prima, puix que un cop casada, prou que es farà vella, bruta i grassa
    398. La dona, casada o monja
    399. La donzella recatada serà molt bona casada
    400. La guapesa no fa casar les filles, però mai fa nosa, contesten les polides
    401. La mal casada es coneix amb la cara
    402. La muller del mariner és casada i no n'és
    403. La noia que casaràs que sia del teu braç
    404. La ploma de milà fa casar
    405. La primera dona és matrimoni, la segona companyia i la tercera és fellonia
    406. La que a trenta anys no és casada, ja pot dir que està nafrada
    407. La que amb pobre s'ha de casar, sàpiga més d'apedaçar que de brodar
    408. La sopa i el casament, en calent
    409. La sort no està en criar-te, sinó en casar-te
    410. L'alegria del casar d'un pobre són quatre dies; que al punt tot són flastomies, bastonades i poc pa
    411. L’anar á la guerra, lo navegar y lo casar, fan de mal aconsellar
    412. Les baralles dels casats s'aturen al matalàs
    413. Les dones lletges i les errades solen ésser les més ben casades
    414. Les filles ben casades, ben lluny de les seves mares
    415. Les filles, per casar-les, ensenyar-les
    416. Les tres ces que aterren la vellesa: caiguda, catarro i casament
    417. Les xiques de Torrella diu que hi volen anar, a València, a la fira, perquè es volen casar; amb lo monyo ben fet i la cara llavà, arracades de plata i una agulla daurà
    418. L'home ben casat ha de tenir deu anys més que la dona
    419. L'home casat no es perteneix més que la meitat
    420. L'home casat, l'un peu nu i l'altre calçat
    421. L'home prudent no aconsella guerra i casament
    422. L'home quan té edat, casat, frare o soldat
    423. L’home qui lluny va a casar, va enganyat, o va a enganyar
    424. L'home, quan té l'edat, casat, frare o soldat
    425. Lo casar i comprar mula, s'aventura
    426. L'orgue del casat és el primer nat
    427. Llenya d'argilaga, foc de casada
    428. Lleona de fadrina, de casada pollina
    429. Llevant en té una altra casada a Ponent, quan ell la va a veure se'n torna rient
    430. Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la va a veure, se'n torna plorant
    431. Lliura't de gastar si et vols casar
    432. Ma mare no vol que em case en Castelló de la Plana, i si em creme em casaré amb un sarriero d'Artana
    433. Mal casat, de muller i fills despreciat
    434. Mal casat, mal mirat
    435. Mare de Déu de la Cor, jo pla voldria casar-me, siau vós ma guia i nord per un bon marit trobar-ne
    436. Mare de Déu de la Roca, sant Cristo de Balaguer: si voleu que em faci monja, deixeu-me casar primer
    437. Mare meua, em vull casar. -Filla meua no tinc olles. -Mo n'anirem a l'Alcora i en comprarem de noves
    438. Mare vella que té un fill, a la pubilla de no casar-se posa en perill
    439. Mare, badejo, badejo, que la tonyina va cara; les xiques de la Mussara no es poden casar per ara
    440. Mare, em vull casar, que ja sé menjar pa
    441. Mare, què cosa és casar? -Filla, filar, parir i plorar
    442. Mare, què vol dir casar? Parir, rentar i plorar
    443. Maria, fes-te la trena, que ton pare et vol casar amb un xic de Riba-roja i amb un altre de Catllar
    444. Maria, si et vols casar, no et casis a la Ribera, que et faran menjar bajoques i flors de carabasse
    445. Marieta, pensa-hi, que, en ésser casada, ja no te'n pots desdir
    446. Marieta, pensa-hi; que en ésser casats no hi ha remei
    447. Matrimoni ben avenit, sempre junta muller i marit
    448. Matrimoni de fortuna, set fills i filles només una
    449. Matrimoni del diable, si està com el gat i el gos, sempre estarà miseriós
    450. Matrimoni que té filla primer, tindrà molts fills després
    451. Matrimoni sense fills, arròs sense oli
    452. Matrimoni sense fills, campanar sense campanes
    453. Matrimoni sense patrimoni, dóna'l al dimoni
    454. Matrimoni sense vinyes, els seus fills no tindran disputes
    455. Matrimoni ven avenit, sempre junts muller i marit
    456. Meló i casament, és cosa d'encertament
    457. Meló i casament, qüestió d'encertament
    458. Menta olorada, noia casada
    459. Mentre na Maria sigui casada, les altres tinguin males fades
    460. Mentre un altre tingui dona, el casar tant se me'n dóna
    461. Més aviat és un home casat, que burro albardat (o que un ase aubardat)
    462. Més mal volien a Jesús el que el volien casar que els que el van crucificar
    463. Més val ben amistançada que mal casada
    464. Més val casar-se a gust i vestir a la moda
    465. Més val mal casada, que ben amigada
    466. Més val saber casar-se que saber citar-se
    467. Més val solter quedar, que mal casar
    468. Més val un mal casament que un bon enterrament
    469. Millor és casar-se que cremar-se
    470. Moltes alcavotes, casament desfet
    471. Molts arregladors desfan els casaments de les núvies
    472. Molts fadrins no fan sinó pixar la polleguera a les xiques casadores
    473. Muller tossuda, marit tossut, matrimoni mal avingut
    474. Música li fas? No t'hi casaràs
    475. Música li fas? Tu t'hi casaràs (o tu l'hauràs)
    476. Naixement, casament i mortalla, del cel davalla
    477. Ni albarda ni albardó sense tafarra, ni casar-me amb fadrina festejada
    478. Ni bleda rescalfada, ni dona dos cops casada
    479. Ni casament pobre, ni soterrar ric
    480. Ni casament sense flors, ni mortuori sense plors
    481. Ni dissabte sense sol, ni fadrina sense amor, ni casada sense dol
    482. Ni dissabte sense sol, ni fadrina sense amor, ni casada sense dolor, ni vídua sense dol
    483. Ni en divendres ni en dimarts, no et vulguis casar ni embarcar
    484. Ni fer-se nuvi, ni casar, no s'ha d'aconsellar
    485. Ni gat amb cascavell ni casament de dona jove i home vell
    486. Ni guerra ni casament no aconsella el prudent
    487. Ni manso sense esquella ni casar home jove amb dona vella
    488. Ni manyac sense esquella ni casar home jove amb dona vella
    489. Ni pet (o pets) de col ni casar-se amb qui no em vol
    490. No casar-se amb ningú
    491. No casar-se mentre les dones no mínjon fenàs
    492. No em diguis ben casada que no em vegis morta i enterrada
    493. No és ben casada, la que per la lluna de mel no fa l'olla cremada o salada
    494. No és ben casat el que no duu la dona a Montserrat
    495. No és ben casat el qui no porta la dona a Montserrat, i el qui no la hi porta al Born a passejar
    496. No et deixaràs de casar per això
    497. No et fiïs de la casada que va massa endiumenjada
    498. No hi ha cap casada que no porti sa cullerada, qui més plena, qui més curullada
    499. No hi ha cap casament pobre
    500. No hi ha cap casament pobre, ni cap mort rica
    501. No hi ha cap casament sense flors ni mort sense plors
    502. No hi ha casament sense plors ni mort sense flors
    503. No hi ha dissabte sense sol ni viudeta sense dol ni casada sens dolor ni donzella sense aimador
    504. No hi ha dissabte sense sol, ni viudeta sense dol, ni donzella sense amor, ni casada sense pena, ni prenyada sense dolor
    505. No hi ha mort sense rialles ni casament sense ploralles
    506. No hi ha soterrar sense 'rises' ni casament sense plors
    507. Noia bonica i despentinada, mai casada
    508. Noia tocada, ni donzella ni viuda ni casada
    509. Noies ben casades, poc festejades
    510. Noies boges i per casar, mal bestiar de guardar
    511. Noies que es volen casar són bestiar de mal guardar
    512. Noies: casar, casar!, que no teniu res més en què pensar
    513. Nora que no té sogra ni cunyada, es pot dir que no és casada
    514. Novençà que no va a Montserrat no és ben casat
    515. Obre bé els ulls abans del matrimoni, però acluques-los després
    516. Pastanagues i naps, matrimoni ben casat
    517. Pel casament d'un vell toquen a morts o a banyes
    518. Per a ésser malcasat val més quedar-se fadrí
    519. Per a ser feliç un matrimoni, el marit ha de ser sord i la dona cega
    520. Per a ser tu el senyor, t'has de casar amb una dona igual o menor
    521. Per casar filles donzelles no et venguis moltons ni ovelles
    522. Per casar filles solteres, no venguis moltons ni ovelles
    523. Per casar una filla, s'ha de cremar molta brosta
    524. Per casar, saber d'on ve i a on va
    525. Per casar-se, l'home ha de tenir per dinar i la dona per sopar
    526. Per ésser casada i mal menjar, val més soltera quedar
    527. Per ésser un mal casat, val més quedar-se fadrí
    528. Per la dona casada, els fills i la casa
    529. Per les filles ben casar, no vulguis ton argent gastar
    530. Per mal casar, val més a casa seva estar
    531. Per menjar poc de casada, val més fadrina i tirar la xarxa
    532. Per morts Girona, per bateigs Barcelona i per casaments Montserrat
    533. Per què no m'he barallat? Perquè no m'he casat
    534. Per riure la van casar, i ella plorava
    535. Per Sant Antoni la perdiu vol matrimoni
    536. Per Sant Macià, els ocells es volen casar
    537. Per ser casada i malmenjar, val més soltera quedar
    538. Per terra comprar i filla casar no et deixis pels amics enganyar
    539. Per tes filles ben casar, no vulguis anar a captar
    540. Per un matrimoni encertat, contraents igual en gents, en temps i en béns
    541. Per un pet, un casament
    542. Pescador de canya, i moliner de vent no cal pas notari pel casament
    543. Piga de nuvis, berruga de casats
    544. Plora, plora, que ja riuràs quan et casaràs
    545. Plore de jove i riu de vella; no està casada i té parella (la sabata)
    546. Ponent té una filla casada a llevant; quan la va a veure, se'n torna plorant (plou)
    547. Poques dones s'han casat amb l'home que han estimat
    548. Pot estar content el casat que la muller li fa costat
    549. Primer casa per habitar que dona per casar
    550. Primer casa per on estar que dona per a casar
    551. Primer enterrat que casat
    552. Primers anys de casat, o pobresa o malalt
    553. Priva't de gastar, si et vols casar
    554. Promès, dona, sant Antoni i sant Josep, matrimoni
    555. Quan a ton fill vulgues casar, a viafors has de cridar
    556. Quan els fills són casats, els maldecaps són doblats
    557. Quan els fills són petits són de les mares, quan són fadrins són de les noies i quan són casats són de les dones
    558. Quan ens casarem, Pasqual? -Ara que s'acosten festes. -Quines festes són aquestes? -Són les festes de Nadal
    559. Quan et cases, blat i farina; quan ets casat, ni farina ni blat
    560. Quan et vagis a casar tingues casa per estar, terres per llaurar i vinyes per podar
    561. Quan fou casada, li sortiren els partits
    562. Quan la filla és casada, surten els gendres
    563. Quan la mare dorm, senyal que vol casar la filla
    564. Quan les dones són casades ja no són tan endreçades
    565. Quan les filles casaràs, les sobres els daràs
    566. Quan les filles són casades, les penes són doblades
    567. Quan sa jove fou casada, li sortiren els partits
    568. Quan se va casar ni camisa va estrenar
    569. Quan són casats, doblats
    570. Quan tes filles casaràs les sobres els donaràs
    571. Quan t'hagis de casar, els amics deixaràs anar
    572. Quan tos fills en casaràs les sobres els donaràs
    573. Quan un home es vol casar, via fora ha de cridar
    574. Quan un matrimoni s'estima, pot viure només amb pa i ceba
    575. Quan vages a un casament, sigues prudent
    576. Quan van voler mal al diable el van casar
    577. Quan voldré casar la noia gran amagarem la petita a la cendrera
    578. Què cosa és casar? Filar i plorar
    579. Que les cantin les casades, que les cantin les cançons; que les han estudiades gronxolant llurs infantons
    580. Que les cantin, les corrandes, les casades de Montclar; que les cantin les casades, que les saben de cantar
    581. Que no hi ha més que casar-se?
    582. Que sa muller li faci costat és gran ventura pel casat
    583. Qui a fora es va a casar, o bé enganya o va enganyat
    584. Qui a vint anys no barba i a trenta no es casa i a quaranta no té, no es casarà, ni barbarà ni tindrà rê
    585. Qui al casar no encerta té la fossa oberta
    586. Qui bé endevina el casar tot ho endevinarà
    587. Qui de fadrí o de casat no ha estat a Montserrat és mig nat
    588. Qui el casament encerta en res erra
    589. Qui el casament encerta té la sort feta; qui l'erra, la fossa oberta
    590. Qui encerta en el casar res li queda per endevinar
    591. Qui es casa es caga; ja t'has casat, ja t'has cagat
    592. Qui és casat, que estigui amb sa dona
    593. Qui festeja la casada, la vida porta exposada
    594. Qui festeja una casada duu la vida equivocada
    595. Qui festeja una casada té la vida amenaçada
    596. Qui lluny es va a casar, a enganyar-se va
    597. Qui lluny es va a casar, va a enganyar-se o a enganyar
    598. Qui m'estima ja no em veu, qui volia ja és casat, i al qui em vol no n'hi tinc grat
    599. Qui no sia bo per casat, que no enganyi la dona
    600. Qui sap cuinar, filar i pastar, ja es pot casar
    601. Qui s'ha casat, s'ha obligat
    602. Qui té filles per casar molt bé ha de cavil•lar
    603. Qui té filles per casar prengui borres per filar
    604. Qui té filles per casar, ai, Déu meu! que patirà
    605. Qui té filles per casar, prengui borres per filar
    606. Qui té quatre filles per casar, ja té en què pensar
    607. Regne i casament, companyó no consent
    608. Sant Casar és un gran sant; sant Casat ja no ho és tant
    609. Sant Nicolau, feu-nos casar, si us plau
    610. Sastressa casada, agulla espuntada
    611. Semblar el casament d'en Saldoni i la Margarida
    612. Sembra, casament i mortalla del cel davalla
    613. Serà bon casament si la dona és cega i l'home sord
    614. Si a casar-te vas, veges primer el que fas
    615. Si a ta casa tens teranyines no podràs casar tes filles
    616. Si a trenta no ets casat i a quaranta no tens béns, agafa un cabàs i vés a collir fems
    617. Si als marits joves els posen capells, que serà als casats vells?
    618. Si bon casament vols fer, que siga en el teu carrer
    619. Si casat vas a Montserrat, fuig-ne aviat
    620. Si dius sempre que no, no et casaràs mai
    621. Si donzella és aplicada, no sempre ho serà casada
    622. Si et vols casar bé casa't al carrer
    623. Si et vols casar bé, casa't al mateix carrer
    624. Si et vols casar bé, no et moguis d'es teu carrer
    625. Si et vols casar i vols encertar bé, casa't el trenta de febrer
    626. Si et vols casar, aconsola't de gastar
    627. Si ets casat, d'alguns mals et pots guardar
    628. Si l'amor de la dona és una comèdia, el matrimoni serà un drama
    629. Si no vols casar-te mal, casa't amb ton igual
    630. Si plou quan tens bugada, senyal que no ets ben casada
    631. Si tens filla per casar, dóna-li marit sense trigar
    632. Si tens filles per casar molt tindràs de cavil•lar
    633. Si tens filles per casar, del sol de Març les has de guardar
    634. Si tens filles per casar, prengues hores per pensar
    635. Si t'has de casar, busca-te-la neta i prima, que porca i grossa ja se'n tornarà
    636. Si tocaven a descasar, no s'entendrien d'empentes
    637. Si ve de Déu en Pere serà meu, si de Déu ve amb en Pau em casaré
    638. Si veus un home carregat, no cal que preguntis si és casat
    639. Si vols ben casar ta filla, no la facis mai pubilla
    640. Si vols casar les filles donzelles, no criïs moltons ni ovelles
    641. Si vols casar-te en acert, busca la xica a Artana; si vols figuera de gust, planta-la napolitana
    642. Si vols ésser ben casat casa't amb dona del veïnat
    643. Si vols ésser ben casat, casa't al mateix veïnat
    644. Si vols ésser ben casat, casa't pel veïnat, però no de la casa del costat
    645. Si vols ésser ben casat, porta la dona a Montserrat
    646. Si vols estar ben casat, a la casa del costat
    647. Sóc casat i sóc fadrí, tinc dona i no me'n puc servir
    648. Sogra enamorada, filla malcasada
    649. Tant si et casaràs com si no et casaràs, sempre te'n penediràs
    650. Té una filla el ponent casada a llevant, la va a veure rient i s'en torna plorant
    651. Tenir enteniment de casat
    652. Testament i casament que hi intervingui un frare, no et fiïs d'ell
    653. T'has casat, t'has cagat
    654. Tot nou casat porta la dona a Montserrat
    655. Tota dona ben casada fa bon sol quan té bugada
    656. Tota dona ben casada no té sogra ni cunyada
    657. Tota dona ben casada té bon sol quan fa bugada
    658. Tota dona ben casada, al cap del mes altra vegada
    659. Tota dona ben casada, per la lluna de mel, fa l'escudella casada
    660. Tota dona malcasada, se li esguerra la bugada
    661. Totes les desgràcies vénen quan un hom és mal casat
    662. Totes ses endreces vénen quan s'home ja és casat
    663. Tothom es casa i jo miro l'ase: i jo, que casar-me no puc, em miro el ruc
    664. Tots els que són ben casats viuen sempre enamorats
    665. Trencar-se un matrimoni
    666. Tres anys fa que só casat i cada any he mort un porc, menys aquest any ni l'altre, ni ara fa tres anys tampoc
    667. Un cop et casaràs i mil et penediràs
    668. Un tort, geperut i coix 'este' matí s'ha casat. Què tal seria la xica, que encara n'ha eixit guanyat
    669. Una dona mal casada, és una troca esbullada
    670. Una filla costa més de casar que de criar
    671. Una vegada et casaràs i mil te'n penediràs
    672. Val més ben amistançada que malcasada
    673. Val més casar que pecar
    674. Val més casar-se a gust que cremar-se
    675. Val més casar-se amb un gos i aprendre de lladrar, que no casar-se amb un sastre i aprendre de robar
    676. Val més casar-se amb un vell entenimentat que amb un fadrí eixelebrat
    677. Val més casar-se que cremar-se
    678. Val més casat que condemnat
    679. Val més el casament d'un dia que el d'un any
    680. Val més fadrí estar que malcasar
    681. Val més filla malcasada que ben amistançada
    682. Val més malcasar que ben amistançar
    683. Val més malcasat que condemnat
    684. Val més ser mal casada que vella criticada
    685. Val més ser mal casat que ben amancebat
    686. Val més ser un bon casat que un mal capellà
    687. Val més una pasterada esguerrada que una filla mal casada
    688. Val més viuda estar que malcasar
    689. Vida de capellà, malaltia de casat i mort de frare
    690. Vidu que es torna a casar, no se'l pot perdonar
    691. Vídua que no dorm, casar-se vol
    692. Viudo que es torna a casar i nàufrag que es torna a embarcar no es poden perdonar
    693. Xica balladora, mala casadora

    dissabte, 15 d’agost del 2009

    Mare de Déu d'Agost

    1. A la Mare de Déu d'agost totes les casquetes / primetes porten la farina del blat nou
    2. A la Mare de Déu d'agost, a les set ja és fosc
    3. A la Mare de Déu en el llit, ja refresca la nit
    4. A la Mare de Déu gitada, refresca la matinada
    5. Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most
    6. Anar enflocat com el llit de la Mare de Déu
    7. De la Mare de Déu d'agost a sant Miquel, pluja, queda't al cel
    8. De la Mare de Déu del Carme a la de l'Assumpció, les millors gallines de tot el ponedor
    9. De la Mare de Déu del Carme a l'Assumpció, la polla millor
    10. De Mare de Déu a Mare de Déu, el blat collireu
    11. Des de la Mare de Déu d'agost a sant Miquel, no hi ha cap pluja que faci bé
    12. Dormir més que la Mare de Déu d'agost (que va dormir set anys seguits)
    13. El sol de l'Assumpció fa el vi millor
    14. Fer la Mare de Déu d'agost
    15. La calor greu, de Mare de Déu a Mare de Déu
    16. La llampuga és pesca de dones: la Mare de Déu la mulla i una santa l'eixuga
    17. La llampuga, la Mare de Déu la mulla i Santa Teresa l'eixuga
    18. La Mare de Déu al llit, amaneix el gipó al marit
    19. La Mare de Deu d Agost, diada molt assenyalada, maduren els albercocs i alguna pruna de frare
    20. La mare de Déu d'agost amaga el conill al cau i sant Miquel l'en trau
    21. La Mare de Déu d'Agost els madura i la de Setembre els cull
    22. La Mare de Déu d'Agost és festa molt senyalada, a l'endemà n'és sant Roc, festa major d'Argilaga
    23. La Mare de Déu d'Agost, a quinze d'agost; a quants s'ensopega?
    24. La Mare de Déu d'agost, diada molt assenyalada, madura algun raïmet i cau alguna avellana
    25. La Mare de Déu d'Agost, diada molt assenyalada, maduren els albercocs i alguna pruna de frare
    26. L'estorlit no pot volar fins el dia de la Mare de Déu d'Agost
    27. Mare de Déu d'agost, Mare de Déu dels Dolors
    28. Nostra Senyora d'Agost passada, la terra glaçada
    29. Per l'Assumpció, cada flor un carbassó
    30. Per l'Assumpció, cireres en abundor
    31. Per l'Assumpció, cireres en abundor, a València, aquí no
    32. Per l'Assumpció, es planta la grana del Senyor: el carbassó
    33. Per l'Assumpció, sembra el meló
    34. Per la Mare de Déu al llit, tan llarg és el dia com la nit
    35. Per la Mare de Déu d Agost, a les set ja és fosc
    36. Per la Mare de Déu d'agost pinta el raïm, i per la de setembre ja es pot collir
    37. Per la Mare de Déu d'agost tornen els frares al rebost
    38. Per la Mare de Déu d'agost, a les vuit ja és fosc (Es diu a Tremp)
    39. Per la Mare de Déu del llit, tan llarg és el dia com la nit
    40. Per Santa Maria d'Agost, pastura les vaques pertot; per la de setembre, pastura-les fins al vespre
    41. Pluges per la Mare de Déu d'agost, resta oli i aigualeix el most
    42. Pluja de Sant Llorenç a l'Assumpció, no fa mal ni fa remor
    43. Pluja per la Mare de Déu d'agost, any de most
    44. Pluja que la Mare de Déu porta val una unça cada gota
    45. Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric
    46. Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader és ferit

    La Mare de Déu d'Agost (o l'Assumpció) és el 15 d'agost.

    Trobareu un goig als Bibliogoigs i un article interessantíssim sobre la Mare de Déu del Llit a la Devocioteca.

    dimarts, 21 de juliol del 2009

    Lluna

    1. A can Betes, les crispetes; a can Coll, el flabiol, a can Quartaler, la lluna, i a can paperina, el sol
    2. A Can Tòfol surt el sol, a Can Quintana la lluna, a Can Pere de Palau hi ha la flor de Catalunya
    3. A can Tòfol surt el sol, a Can Quintana la lluna, a Can Pere de Palau les prendes de Catalunya
    4. A Carreu, els gossos empaitaven la lluna pensant que era un pa
    5. A l'hivern, dia i solet; lluna i nit, quan no fa fred
    6. A Riudoms, sac, sanalla i bona lluna
    7. A Torelló (Sant Feliu de Torelló), pescallunes
    8. Abans de jutjar una persona, camina durant tres llunes amb els seus mocassins
    9. Aigua i lluna, temps d'oliveres
    10. Això és demanar la lluna en un cove
    11. Alls plantats en lluna nova, de grans un cove
    12. Amb mirall de lluna
    13. Anar a llunes
    14. Anar de mala lluna
    15. Anyada de tretze llunes, dos dies bons i tres de dolents
    16. Argentina: la lluna anul·la la nit negra
    17. Arribar a la lluna
    18. Assenyalar amb el dit la lluna i que només s'hagi vist el dit
    19. Béns de fortuna muden com la lluna
    20. Boca besada no perdé ventura, ans se renova com ho fa la lluna
    21. Bon clar de lluna fa, quan la gossa segueix el ca
    22. Bona anyada, si per Nadal és lluna plena
    23. Bona lluna fa, per anar la cussa darrera el ca
    24. Bona rella en lluna vella
    25. Buscar la lluna en un cove
    26. Buscar la lluna per la bassa
    27. Cabells tallats de lluna nova es tornen blancs aviat
    28. Canviar de lluna
    29. Cara de lluna plena
    30. Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna no es veuran
    31. Caure de la lluna
    32. Cèrcol a la lluna el pastor eixuga
    33. Cèrcol de lluna, no omple llacuna
    34. Civada sembrada en lluna nova surt blanca; en lluna vella surt negra
    35. Clara és la lluna d'agost, però encara ho és més la de gener
    36. Clara lluna és la de l'agost, però la del gener és millor
    37. Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
    38. D'amors, el primer; de llunes, la de gener
    39. De bona lluna
    40. De cara a Cantavella, lluna vella
    41. De cara a Vallibona, lluna nova
    42. De cara de lluna plena
    43. De la lluna de gener, l'amor en prevé
    44. De la lluna de gener, l'amor primer
    45. De la lluna del gener al cinquè dia veuràs quin any tindràs
    46. De la lluna, igual el cinquè que el trentè
    47. De lluna nova, vés-hi amb el cove
    48. De llunàtics, el món n'és ple
    49. De llunes, la de gener, i la d'agost també
    50. De llunes, la de gener, i la d'octubre també
    51. De mala lluna
    52. De Ravener, lluna i mal temps
    53. De tot dilluns val la lluna
    54. Del primer dilluns val la lluna
    55. Dels amors sempre el primer, i de llunes, la del gener
    56. Demanar la lluna
    57. Demanar la lluna en un cove
    58. Després de la lluna de mel ve la lluna de fel
    59. Després de la lluna nova de gener, pluja hi sol haver
    60. Dia de cendra, lluna tendra
    61. Dones i lluna cada punt muden
    62. Dur la lluna en un cove
    63. Eclipsar-se la lluna
    64. El bon mariner, mirant la lluna ja sap son quefer
    65. El cercle del sol mulla el pastor, i el de la lluna l'eixuga
    66. El dia que tomba la lluna, tot treball és de fortuna
    67. El dimecres lluna nova, per tot l'any és desastrosa
    68. El gram es mor tot sol si es llaura en lluna nova de juliol
    69. El gram es mor tot sol si es llaura per sa lluna vella d'es juliol
    70. El millor femer és la lluna de gener
    71. El millor femer, el de la lluna nova del gener
    72. El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
    73. El temps, el vent i la fortuna, canvien com la lluna
    74. Els abegots del Pinell pesquen la lluna a la bassa; dones de Benifallet pugen a buscar filassa
    75. Els de Torà, acampen la lluna pensant que és un pa
    76. Els mànecs d'eina tallats en lluna de Nadal fan millor feina
    77. Els vents de fortuna són com la lluna
    78. En la lluna vella, talla l'arbre de fulla eterna
    79. En la lluna vella, talla l'arbre que perd la fulla
    80. En lluna creixent a la mar, en lluna plena en el port i no tinguis por a la mort
    81. En lluna de Nadal, talla el pi i el verdal
    82. En lluna minvant no sembris ni un gra
    83. En lluna nova, no fiblis la bóta
    84. En lluna plena, talla la llenya
    85. En minvant de lluna no sembris cosa ninguna
    86. Entorna-te'n al llit, que això és la lluna
    87. És tard i vol ploure i la lluna no es vol moure
    88. Ésser blat de bona lluna
    89. Ésser tallat de bona lluna
    90. Ésser un blat de bona lluna
    91. Ésser un llunàtic
    92. Estar a la lluna [de València]
    93. Estar amb la lluna sobre el forn
    94. Estar de bona lluna
    95. Estar de lluna
    96. Estar de mala lluna
    97. Estar en la lluna
    98. Estrella vora la lluna, tempesta segura
    99. Ets a la lluna, Bernat, perquè el diumenge has treballat
    100. Fa més hores de sol que de lluna
    101. Fa més resplendor el sol que la lluna
    102. Fer el viatge de la lluna, anar sencer i tornar en quatre bocins
    103. Fer llunes
    104. Fer veure la lluna
    105. Fer-ne com el rotllo de la lluna
    106. Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove
    107. Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis l'hivern per acabat
    108. Haver caigut de la lluna
    109. Home de bé, és com blat de bona lluna
    110. Home de llunes, home d'engrunes
    111. Home llunàtic no ha fet mai paller
    112. Home nat en lluna fosquejant, al botavant
    113. Home que té llunes, fa de mal tractar
    114. La bona fusta, per obrar, pel setembre l'has de tallar; per la lluna nova talla la soca i per la lluna vella, talla l'estella
    115. La bona vella mai mata el porc en lluna vella
    116. La bóta de vi s'enceta en lluna vella
    117. La dona i la lluna, avui serena, demà bruna
    118. La dona llunàtica, o molt osrtosa o molt desgraciada
    119. La foscor de la lluna assenyala pluja
    120. La fusta que has de gastar, en lluna vella de gener l'has de tallar
    121. La lluna allumena però no calfa
    122. La lluna amb cèrcol porta vent
    123. La lluna com pinta quinta
    124. La lluna d'agost clareja quan és fa fosc, vol ser com la de gener, però no ho arriba a ser
    125. La lluna d'agost fóra la millor si la de gener la deixava fer
    126. La lluna de gener és la més clara de l'any
    127. La lluna de gener fa sortir la formiga del formiguer
    128. La lluna de gener i el sol d'agost són els millors de tots
    129. La lluna de gener la reina del cel és
    130. La lluna de gener, l'amor prevé
    131. La lluna de gener, pariona no té
    132. La lluna de gener, set virtuts té
    133. La lluna del gener és la més clara de l'any i mirar-la no fa dany
    134. La lluna del gener fa sortir la formiga del formiguer
    135. La lluna d'octubre en cobreix set, i si plou, nou
    136. La lluna d'octubre, set altres en cubreix, i si no plou, en cobreix nou
    137. La lluna d'octubre, set ne descubre
    138. La lluna en un cove
    139. La lluna és bona per a anar de nits
    140. La lluna és el sol dels lladres
    141. La lluna és mare i governadora de totes les humitats de la terra
    142. La lluna és una bruixa que juga amb els núvols i els arruixa
    143. La lluna fa galdufa
    144. La lluna fa llum als lladres
    145. La lluna fa rotllo
    146. La lluna i el ploure a mar, no serveix per a res
    147. La lluna nova de febrer, porta l'esporga a l'oliver
    148. La lluna nova del dijous, la millor per tallar bosc
    149. La lluna nova mira a Vilanova i la vella a Vistabella
    150. La lluna octobrina, set llunes endevina
    151. La lluna octubral fa la llei a totes les de l'any
    152. La lluna porta tana
    153. La lluna roja la collita s'emporta
    154. La lluna setembral és la més clara de l'any
    155. La lluna tot s'ho menja
    156. La lluna vella de març, no marxa sense glaç
    157. La lluna vella del dijous, la millor per tallar bosc
    158. La lluna, a la nit i els ous... Del dia
    159. La lluna, la bruna, vestida de dol, son pare la crida, la mare no vol
    160. La lluna, no com pinta, sinó com tèrcia i quinta
    161. La lluna, quan és creixent, té puntes a sol ixent. Quan la lluna és menguant, tés les puntes al davant
    162. La lluna, si com pinta quinta i si com quinta octava, tal com comença acaba
    163. La lluna: gros òrgan ullal
    164. La mestressa bona mata el porc en lluna nova
    165. La millor fusta per al fuster, és tallada en lluna vella de gener
    166. La millor lluna és la fementera
    167. La millor lluna és la lluna negra
    168. La nit de la Cena, la lluna plena
    169. La nit del Sopar, la lluna plena ha d'estar
    170. La primera lluna, tot és dolçura; la lluna segona, maleir la dona
    171. La punta per l'arada en lluna de Nadal vol ser tallada
    172. La roba estesa a la lluna és bandera que crida el dimoni
    173. La veritat és com la lluna: com més a prop més enlluerna
    174. La vinya per són menester, cavada i podada en la lluna vella de gener
    175. Les tres coses inútils, són: les mamelles dels homes, la lluna de nits i la pluja a mar
    176. Les xiques de la Vila, totes fan xàrcia a la lluna per pagar-se l'aixovar, i no se'n casa ninguna
    177. L'home foll així muda com la lluna
    178. L'home que té llunes fa de mal tractar
    179. L'octubre vanitós cobreix set llunes enganyós
    180. L'octubre, set llunes cubre, i si plou, en cobreix nou
    181. Los pesca-llunes de Torelló
    182. Lladrar a la lluna
    183. Llampant lluna tot llaurant en lluquen uns llauradors que llauren, prop llurs llars, llavors que, lluny del Sol, lluentes llates lluint-ne, en allunyar-se va llençant
    184. Llum de lluna ni eixuga ni madura
    185. Lluna aixecada, mariner ajagut
    186. Lluna ajaguda, mar remoguda
    187. Lluna ajaguda, mariner de peu
    188. Lluna ajaguda, mariner dret
    189. Lluna ajaguda, mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut
    190. Lluna amagada, hi haurà tronada
    191. Lluna amb banyes cap al mar porta vent i tempestat
    192. Lluna amb banyes, terra mullada
    193. Lluna amb cèrcol porta vent
    194. Lluna amb cèrcol, portadora de vents
    195. Lluna amb corona, aigua dóna
    196. Lluna amb corona, torrents per estona; amb estrella enmig no els cerquis humits
    197. Lluna amb estrella, no et fiïs d'ella
    198. Lluna amb rebosillo, sol dur aigo as cordoncillo
    199. Lluna amb rocle pluja porta
    200. Lluna amb rotlle pluja porta
    201. Lluna amb rotlle, senyal d'aigua
    202. Lluna amb rotllo de colors, senyal de temps xubascós
    203. Lluna amb ull de perdiu, vent de garbiu; si fa ull de gat, vent de llevant
    204. Lluna apagada, mar esvalotada
    205. Lluna banyuda, forta ploguda
    206. Lluna blanca bon temps canta
    207. Lluna blanca o vermella, no et fiïs d'ella
    208. Lluna blanca, bon temps canta
    209. Lluna blanca, cobrellit i manta
    210. Lluna blanca, jornada franca
    211. Lluna blanca, mar en calma
    212. Lluna blanca, samarra i manta
    213. Lluna brillant, bon temps per endavant
    214. Lluna cinquena, lluna fixa
    215. Lluna clara, el mariner descansa
    216. Lluna clara, mar en calma
    217. Lluna coberta tot ho encerta
    218. Lluna coronada, terra mullada
    219. Lluna coronada, vent i ruixada
    220. Lluna creixent
    221. Lluna creixent muda la gent
    222. Lluna creixent per Cap d'Any, blat abundant
    223. Lluna creixent, muda la gent
    224. Lluna creixent, part diferent
    225. Lluna creixent, part diferent; lluna minvant, part semblant
    226. Lluna d'abril tardana, pagès, no deixis la cabana
    227. Lluna d'agost, lluna mussolera
    228. Lluna de dimecres i visita de senyor, una cada cent anys n'hi ha prou
    229. Lluna de dimecres, dona barbuda, en cent anys n'hi ha prou amb una
    230. Lluna de gener girada, mar avalotada
    231. Lluna de gener i l'amor primer
    232. Lluna de gener tombada, maror i marinada
    233. Lluna de gener, l'amor primer
    234. Lluna de gener, lluna raïmera
    235. Lluna dimecrera i dona barbuda, de cents anys una
    236. Lluna dimecrera, lluna ventolera
    237. Lluna dreta, aigua certa; lluna decantada, fred i gelada
    238. Lluna dreta, mariner a la quinzeneta (o guitzoneta)
    239. Lluna dreta, mariner ajagut
    240. Lluna dreta, mariner ajagut; lluna ajaguda, mariner dret
    241. Lluna en estrella, mala consellera
    242. Lluna enroglà, el temps mudarà
    243. Lluna entelada, mar avalotada
    244. Lluna grogosa, aigua abundosa
    245. Lluna i pluja viva, bons per l'oliva
    246. Lluna lluent al foc un altre sarment
    247. Lluna lluent, fred i vent
    248. Lluna lluent, poc peix i molt vent
    249. Lluna lluent, sequedat o vent
    250. Lluna marinera, aigua al darrera
    251. Lluna marinera, temps variable
    252. Lluna menguant, part consonant
    253. Lluna menguant, part igual
    254. Lluna minvant ne porta infant
    255. Lluna minvant, llinatge semblant
    256. Lluna minvant, part semblant
    257. Lluna morta aigua porta
    258. Lluna morta poc peix porta
    259. Lluna morta, aigua a la porta
    260. Lluna morta, aigua porta
    261. Lluna morta, llevant a la porta
    262. Lluna naixent vermellosa, ventada grossa
    263. Lluna nova amb torbonada, trenta dies mullada
    264. Lluna nova de febrer, primer diumenge de Quaresma
    265. Lluna nova de gener molta pluja duu al darrer
    266. Lluna nova en dijous, no val tres sous
    267. Lluna nova en dimarts gras, molts trons al detràs
    268. Lluna nova en dimecres (o lluna dimecrera) i dona barbuda, de cent anys una
    269. Lluna nova en dimecres, boira i tempestes
    270. Lluna nova en dimecres, pluges desfetes
    271. Lluna nova en divendres, lluna de cendres
    272. Lluna nova i brillant, bon temps pel davant
    273. Lluna nova tapada, aigua rajada
    274. Lluna nova tombada, quaranta dies remullada
    275. Lluna nova tronada, quaranta dies mullada
    276. Lluna nova tronada, tota mullada
    277. Lluna nova tumbada, quaranta dies remullada
    278. Lluna nova vermellosa, plujosa o ventosa
    279. Lluna nova vés-hi amb un cove; lluna vella, vés-hi amb una cistella
    280. Lluna nova voltada, trenta dies mullada
    281. Lluna nova, amb un cove; lluna vella, amb una cistella
    282. Lluna nova, cap a Vilanova i lluna vella, cap a la Fatarella
    283. Lluna nova, lluna cucadora
    284. Lluna nova, peix al cove
    285. Lluna nova, vés-hi amb un cove
    286. Lluna nova, vés-hi amb un cove; lluna vella, amb una cistella
    287. Lluna nova, vés-hi amb un cove; lluna vella, vés-hi amb una cistella
    288. Lluna pel gener, l'amor primer
    289. Lluna penjada, mariner de vetlla
    290. Lluna plana, vent o aigua
    291. Lluna plena aigua mena
    292. Lluna plena en dilluns, ventura a munts
    293. Lluna plena en dimecres, boira i tempesta
    294. Lluna plena en dimecres, boira i tempestes
    295. Lluna plena en porta nena
    296. Lluna plena ennuvolada, abans de vuit dies mullada
    297. Lluna plena es menja els núvols
    298. Lluna plena la mar remena
    299. Lluna plena poc aire mena
    300. Lluna plena, aigua mena
    301. Lluna plena, serà (o porta) nena
    302. Lluna que en néixer es tapa, mariner agafa la capa
    303. Lluna que gira en dimarts, d'una gota en fa mars
    304. Lluna que gira en dimarts, d'una gota en fa un mar
    305. Lluna que porti estrella, no et fiïs d'ella
    306. Lluna rodona, les tomates maduren a tota hora
    307. Lluna roent, secada o vent
    308. Lluna rogent, pluja o vent
    309. Lluna roja d'abril, porta gran perill
    310. Lluna roja pel novembre, se n'enduu tota la sembra
    311. Lluna roja, el vent remou
    312. Lluna roja, gelada forta
    313. Lluna roja, molts vents porta
    314. Lluna roja, peix a la clotja
    315. Lluna roja, ventada boja
    316. Lluna rotglada, pluja o vent
    317. Lluna rotglada, pluja o ventada
    318. Lluna rotja, peix a la clotja
    319. Lluna setembral, la més clara de l'any
    320. Lluna setembrina, set llunes afina (o endevina)
    321. Lluna tacada, bonança assegurada
    322. Lluna tapada, boira o ruixada
    323. Lluna tapada, boira o ruixada; lluna lluent, sequedat o vent
    324. Lluna tendra
    325. Lluna tombada, bonança assegurada
    326. Lluna va a sortir, marit aquí
    327. Lluna vella, cosa bella
    328. Lluna vella, serà femella
    329. Lluna vella, vent amb ella
    330. Lluna vella, vés-hi amb cistella
    331. Lluna vermella, vent porta ella
    332. Lluna voltada i dintre estrellada, pluja o ventada
    333. Lluna voltada, aigua assegurada
    334. Lluna voltada, de pluja carregada
    335. Lluna voltada, pluja assegurada
    336. Lluna voltada, pluja o ventada
    337. Lluna voltada, terra mullada
    338. Lluna, el vespre a ponent, quart creixent; lluna, el matí a llevant, quart minvant
    339. Mata el porc en lluna creixent, si no vols que se't torni dolent
    340. Mata el porc en lluna de gener, i se't conservarà bé
    341. Mata el porc en lluna vella i a la bacona en la nova
    342. Mata el porc pel gener (o per la lluna de gener) si vols que es conservi bé
    343. Matar el porc en lluna vella fa dolenta l'escudella
    344. Més clar és el sol que la lluna
    345. Molts fan com sa lluna: s'ho menja tot i no diuen pruna
    346. Nadal amb lluna any de fortuna
    347. Nadal amb lluna anyada segura
    348. Nadal amb lluna clara, bona sembrada
    349. Nadal amb lluna lluent, al foc posa més sarment
    350. Nadal amb lluna ni mill ni blat
    351. Nadal amb lluna plena el bon temps mena
    352. Nadal amb lluna plena, anyada plena
    353. Nadal amb lluna plena, blat a la vela
    354. Nadal amb lluna plena, el bon temps mena
    355. Nadal amb lluna, any de fortuna
    356. Nadal amb lluna, anyada segura
    357. Nadal amb lluna, bona fortuna; i sense lluna, mala fortuna
    358. Nadal amb lluna, clara, bona sembrada
    359. Nadal amb lluna, grossa ventura
    360. Nadal amb lluna, lluent, al foc posa més sarment
    361. Nadal amb lluna, ni mill ni blat
    362. Nadal amb lluna, plena el bon temps mena
    363. Nadal en lluna plena, anyada plena
    364. Nadal sense lluna mala fortuna
    365. Nadal sense lluna, cent (o set) ovelles no fan per una
    366. Nadal sense lluna, de cada cent ovelles n'acampe una
    367. Nadal sense lluna, de cent ovelles en torna una
    368. Nadal sense lluna, de cent ovelles no en queda una
    369. Nadal sense lluna, de cent ovelles no n'acampa una
    370. Nadal sense lluna, de cent ovelles, una
    371. Nadal sense lluna, ganader de cent ovelles torna amb una
    372. Nadal sense lluna, l'any vinent, de cent parteres no se'n salva una
    373. Nadal sense lluna, mala fortuna
    374. Nadal sense lluna, ni blat ni pastura
    375. Nadal sense lluna, ramader de cent ovelles torna amb una
    376. Nadal sense lluna, ramat de cent ovelles, torna a una
    377. Nadal sense lluna: de cada ovella no se'n campa una
    378. Néixer en bona lluna
    379. Ni Carnestoltes sens lluna nova, ni fira sense putes, ni, sense cria morta, truges
    380. Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada
    381. Ni creguis a dona alguna perquè muden com la lluna
    382. Ni dilluns sense lluna ni jugador amb fortuna
    383. Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
    384. Ni vetllis amb lluna ni dormis amb sol
    385. No creguis a dona alguna, perquè muden com la lluna
    386. No donis l'abril per acabat si la lluna no ha passat
    387. No és ben casada, la que per la lluna de mel no fa l'olla cremada o salada
    388. No és nat ni per néixer, qui el dia de Cendra la lluna no veu créixer
    389. No hi ha dilluns sense lluna, ni dimecres sense sol
    390. No hi ha estrella com la lluna pe en sa nit donar claror, ni sol amb tanta esplendor que és es sol devers la una
    391. No hi ha lluna de març sense glaç
    392. No matis el porc en lluna vella
    393. No sol ésser bon any el que es va una lluna enrere
    394. Parlar de la lluna
    395. Passar la lluna de mel
    396. Pel gener lluna vella, pesca vora terra; pel gener lluna nova, surt a pescar fora
    397. Pel juliol, núvols amb lluna, per a la vinya mala fortuna
    398. Penja't de lluna, que et salvaràs
    399. Per arrabassar, sa lluna sempre és bona
    400. Per gener mana la lluna i pel juliol mana el sol
    401. Per la lluna de gener talla la fusta el fuster
    402. Per la lluna nova del febrer esporga l'oliver
    403. Per la lluna plena de maig, a pescar llagostins me'n vaig
    404. Per la lluna vella de gener talla la fusta el bon fuster
    405. Per lluna clara, el mes de gener
    406. Per parlar, no cal lluna
    407. Per replantar i empeltar l'ametller, la lluna de Nadal va bé
    408. Per Sant Vicenç, lluna humida, mal any per a la vinya
    409. Per sembrar, no miris lluna ni llunar, sinó posa el blat dintre el fangar
    410. Pescar la lluna amb un cove
    411. Pintar la lluna en un cove
    412. Plantar en lluna creixent i sembrar en lluna minvant
    413. Plou i fa lluna, la Mare de Déu està en Catalunya
    414. Plou i fa sol, la lluna pel juliol
    415. Plou i fa sol, riu nostre Senyor; plou i fa lluna, riu la Verge Maria
    416. Pluja i lluna, collita assegura
    417. Pluja i lluna, oliva segura
    418. Primer és el sol que la lluna
    419. Prometre la lluna en un cove
    420. Quan brilla el sol, la lluna només ha de tancar l'ull
    421. Quan es sol (o sa lluna) fa era assenyala aigua
    422. Quan fa mala lluna, no hagis ànsia de les esteles
    423. Quan la lluna canvia amb bon temps, tres dies després es pren el barret
    424. Quan la lluna canvia en bell del cinc al set, fa saltar les llengües del capell
    425. Quan la lluna canvia en bell, que es posi aviat el barret
    426. Quan la lluna creix la mar creix
    427. Quan la lluna en néixer es tapa, mariner agafa la capa
    428. Quan la lluna entra en dilluns, porta ventura
    429. Quan la lluna està en rodó, caça la feixina, la guilla i el teixó
    430. Quan la lluna fa dos sols, aigua a dolls
    431. Quan la lluna fa ròdol, aigua vol
    432. Quan la lluna fa rodona, aigua dóna
    433. Quan la lluna gira amb serè, plou ans del vuitè
    434. Quan la lluna ja ha passat, ven la llana i queda't el ramat
    435. Quan la lluna mira a llevant, quart minvant
    436. Quan la lluna mira a llevant, quart minvant; quan mira a ponent, quart creixent
    437. Quan la lluna mira a ponent, quart creixent
    438. Quan la lluna neix amb banyes, treu els mariners de les cabanyes
    439. Quan la lluna neix la mar creix
    440. Quan la lluna porta banya, brunz el vent a la muntanya
    441. Quan la lluna tomba en bé, dintre tres dies és dolenta
    442. Quan la lluna tomba en bé, plou als tres dies o al setè
    443. Quan la lluna tomba en bell, dintre tres dies duu capell
    444. Quan la lluna va a sortir, maror a desdir
    445. Quan li assenyales la lluna el neci et mira el dit
    446. Quan minva la lluna no facis cosa ninguna
    447. Quan minvi la lluna, no sembris cosa alguna
    448. Quan Nadal és sense lluna, de cent ovelles no n'escapa una
    449. Quan Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta
    450. Quan pel novembre fa cluc la lluna, de dues cabres ven-ne una
    451. Quan sa lluna fa era assenyala aigua
    452. Quart minvant, porta infant; lluna plena, porta nena
    453. Quedar-se a la lluna de València
    454. Qui ha nascut en bona lluna fa bonica fortuna
    455. Qui mira massa la lluna no farà gaire fortuna
    456. Qui per llunes va comptant, tretze mesos troba a l'any
    457. Qui sembra en lluna nova, poc gra i palla bella
    458. Qui va a Sant Marçal i hi dorm, hi va de lluna i en torna de sol
    459. Quina lluna fa tan clara, ojalà que no la fes! Totes les xiques boniques s'enduen els forasters
    460. Res no és nat, qui vint-i-una llunes no hagin passat
    461. Rodona a la lluna, arriba la pluja
    462. Rogle de lluna, de cent voltes una plou
    463. Rotlle groc a la lluna, pluja tot d'una
    464. Rotllo a la lluna estrellat, abans de tres dies mullat
    465. Rotllo gros a la lluna, pluja segura
    466. Rotllo gros a la lluna, pluja tot d'una
    467. Rotllo gros a la lluna, senyal de pluja
    468. Sa lluna de blau i blanc té més vestits que Sa Sang
    469. Sa lluna es una bruixa que juga amb els níguls i los arruixa
    470. Sense lloques no hi hauria llunes
    471. Ser a la lluna
    472. Ser a la lluna de València
    473. Ser bèstia com la lluna
    474. Ser blat de bona lluna
    475. Ser la lluna
    476. Ser nat de lluna
    477. Ser un llunàtic
    478. Ser una lluna mussolera
    479. Serà plujós un girant (de lluna) si comença a ploure endavant
    480. S'ha de tallar en lluna nova la fusta dels arbres que no perden la fulla
    481. S'ha de tallar en lluna vella la fusta dels arbres que perden la fulla
    482. Si el cèrcol de la lluna va creixent, senyal de bon temps
    483. Si el cèrcol de la lluna va creixent, senyal de bon temps. Quan la lluna tomba en bé, plou als tres dies o al setè
    484. Si el primer dijous de la lluna fa dos sols, plourà
    485. Si el primer dijous de la lluna fa resol, pluja vol
    486. Si el primer dijous de lluna nova el sol es colga en brut, abans de tres dies haurà plogut
    487. Si es forma a la lluna, plourà, si és al sol, farà vent (l'ull de perdigot)
    488. Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel
    489. Si fa dos sols el primer dijous de la lluna, senyal de pluja
    490. Si la lluna dóna l'esquena a llevant, quart minvant; si a ponent, quart creixent
    491. Si la lluna és blanca, posa't al llit una altra manta
    492. Si la lluna fa galdufa, llevant segur
    493. Si la lluna mira a llevant, quart minvant, si a ponent, quart creixent
    494. Si la lluna mira endavant, quart minvant, i si mira a Ponent, quart creixent
    495. Si la lluna surt tapada forta ventada
    496. Si la lluna té un baverol, demà no veuràs el sol
    497. Si la lluna toca el menjar, ja el pots llençar
    498. Si la lluna va en creixent, el part és diferent
    499. Si no vols l'arbre corcat, en lluna vella l'has de tallar
    500. Si per Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta
    501. Si per Nadal fa lluna plena, i clara, posa al llit una altra flassada
    502. Si plou de lluna nova i vella d'agost, no falta aigua en tot l'any
    503. Si plou per la lluna nova d'agost, plourà nou llunes seguides
    504. Si sa lluna fa tana, aigua per sa setmana
    505. Si sa lluna jeu, mariner en peu
    506. Si sa lluna té un barberol demà no veuràs es sol
    507. Si sembres trumfes en lluna cornuda, trumfes cornudes arrencaràs
    508. Si vols cebes de diner sembra-les pel creixent de la lluna del gener
    509. Si vols fer fortuna, no miris tant la lluna
    510. Si vols prunes, no miros llunes
    511. Si vols sebre quan serà | es ple, i no t'erraràs | quan es sol pondre veuràs | que sa lluna sortirà
    512. Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener
    513. Somniar la lluna
    514. Sort, dones i fortuna muden com la lluna
    515. Suc de lluna, tascó i porró fan el bon segador
    516. Talla el teu bosc a la lluna plena d'agost i serà sec com un os
    517. Tallada de lluna nova, la fusta aviat es corca
    518. Tallat de bona lluna
    519. Temps i vent, dona i fortuna, tot canvia com la lluna
    520. Temps, vent i fortuna, donen voltes com la lluna
    521. Temps, vent, dones i fortuna donen voltes com la lluna
    522. Temps, vent, dones i fortuna, muden com la lluna
    523. Temps, vent, senyor, dones i fortuna, donen voltes con la lluna
    524. Tenir cara de lluna plena
    525. Tenir el cap a la lluna de València
    526. Tenir llunes
    527. Tenir mal de lluna
    528. Tenir mala lluna
    529. Tirar pedrades a la lluna
    530. Torna-te'n al llit que això és la lluna
    531. Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada
    532. Tres coses fan hom tost vell: engendrat de vell, naixement de lluna nova, por de mort
    533. Val més anar en claror de sol que de lluna
    534. Venir de la lluna
    535. Vent de fora i sense lluna, fuig de la costa tot d'una
    536. Vent de proa i sense lluna, fuig de la costa tot d'una
    537. Vés a prendre banys de lluna i tornaràs blanca
    538. Vetllar amb claror de lluna i dormir amb claror de sol no porten salut ni honor
    539. Veure la lluna en un cove
    540. Vinya, per son menester, podada i cavada amb sa lluna vella de gener
    541. Vinya, per son mester, podada i cavada amb sa lluna vella de gener
    542. Viure a la lluna
    543. Voler agafar la lluna amb les dents
    544. Voler agafar la lluna amb un cove
    545. Voler fer veure la lluna en un cove
    546. Voler la lluna en un cove
    547. Voler mossegar la lluna amb les dents