dijous, 31 de desembre del 2009

Cap d'Any (o Ninou)

  1. Amoretes de Cap d'Any, per Nadal afanys
  2. Amoretes de Cap d'Any, per Sant Miquel afany
  3. Apedaçant s'arriba al cap d'any
  4. Boig serà el campaner que assenyala pedregada per Cap d'Any
  5. Cap d'Any en dijous porta mals de cor
  6. Cap d'Any en dimarts porta mal de cap
  7. Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris
  8. Cap d'Any en divendres porta mal de ventre
  9. Cap d'Any gelat, any de molt blat
  10. Cap d'Any gelat, molt pa assegurat
  11. Cap d'Any llegany, mal any
  12. Cap d'Any serè, tot l'any va bé
  13. Cap d'Any, neules
  14. Ceba de Cap d'Any fa bon averany
  15. De sant Andreu a Nadal no hi ha un mes per un igual; la vella que ho va comptar pel Cap d'Any l'hi va trobar
  16. De Sant Andreu a Nadal, un mes no hi val; la vella que ho va comptar per Any Nou (o per Cap d'Any) l'hi va trobar
  17. Després de Cap d'Any, figues seques per company
  18. El dia no es mou fins a Ninou
  19. El foc de Cap d'Any, no fa dany
  20. El que es fa per Cap d'Any, es fa tot l'any
  21. El qui no visita el camp per Cap d'Any, té mal any
  22. Els qui es casen en dilluns, al cap d'any són difunts
  23. Estrena de Cap d'Any sac ple, budell gran
  24. Gelada de Cap d'Any, pa per tot l'any
  25. La missa de Cap d'Any val per tot l'any
  26. La que no fila en tot l'any, fila el dia de cap d'any
  27. Les dones, només es veuen menjar dues vegades a l'any: per Nadal i per Cap d'Any
  28. Lluna creixent per Cap d'Any, blat abundant
  29. Menjar raïms per Cap d'Any porta diners per tot l'any
  30. Missa de cap d'any, serveix per a tot l'any
  31. Nadal passat, Cap d'Any aviat
  32. Ninou, ninou, la cua del bou
  33. Pa torrat, pa torrat, que Cap d'Any és arribat
  34. Per Cap d'Any cada u resa pel seu sant
  35. Per Cap d'Any el dia s'allarga un pam
  36. Per Cap d'Any els tísics fan el dany
  37. Per Cap d'Any i cap de mes aneu-vos-en de casa que no us hi vull més
  38. Per Cap d'Any i cap de mes deixaré la casa, que no em convé més
  39. Per Cap d'Any s'enceten les figues seques
  40. Per Cap d'Any s'estira el dia, però no s'estira el guany
  41. Per cap d'any, el dia s'allarga un pam
  42. Per Nadal i per Cap d'Any, cadascú amb el seu company
  43. Per Ninou (Cap d'Any) un pas de bou
  44. Per Ninou pagar el sou i tracte nou
  45. Per Ninou s'allarga el dia, però no s'allarga el sou
  46. Per Ninou tracte nou i paga el sou
  47. Per Ninou un pas de bou
  48. Per Ninou, pagar el sou i tracte nou
  49. Per Ninou, tracte nou i paga el sou
  50. Per Ninou, un pas de bou
  51. Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
  52. Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix
  53. Per santa Llúcia, un salt de puça, per Nadal un salt de gall, per Cap d'Any un pas de bou, per Reis mitja hora creix
  54. Pluja de Cap d'Any duu mal averany
  55. Pluja de Cap d'Any, mal any
  56. Qui menja raïm per Cap d'Any, té diners tot l'any
  57. Qui no passa el Nadal, no arriba a Cap d'Any
  58. Qui no treballa en tot l'any treballa el dia de Cap d'Any
  59. Qui no visita el camp per Cap d'Any té mal any
  60. Qui treballa el dia de Cap d'Any teballa tot l'any
  61. Sant Silvestre no pot estre sinó una vegada a l'any: la vigília de Cap d'Any
  62. Sant Silvestre no protesta sinó una vegada a l'any, que és la vigília de Cap d'Any
  63. Segons cacis el dia de Cap d'Any, caçaràs la resta de l'any
  64. Sempre ha estat Ninou després de nadal, i qui ha tingut sous ha menjat bon gall
  65. Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel
  66. Si ets cast per Cap d'Any, passaràs bona quaresma
  67. Si ets cast per Cap d'Any, per quaresma no tindràs afany
  68. Si files per Cap d'Any, filaràs tot l'any
  69. Si no vols passar un mal any no et casis per Cap d'Any
  70. Si plou per Cap d'Any s'esguerra tot l'any
  71. Si treballes per cap d'any, hauràs de treballar tot l'any
  72. Tretze a taula, mala sort. Al cap de l'any, un de mort
  73. Trons per Cap d'Any porten mal any

divendres, 18 de desembre del 2009

Brou (sopa, escudella, caldo...)

  1. A Alcarràs mengen sopes amb un cabàs
  2. A Gramós, fan el caldo sense carn ni os
  3. A l'Albagés, sopes i no res
  4. A l'hivern farinetes per esmorzar, i per dinar sopes bullides
  5. A la escudella, y pitança, bufarli és mala criança
  6. A la Granadella, cada dia escudella
  7. A la peresa, doneu-li sopes
  8. A la sopa del convent tant n'hi mengen vint com cent
  9. A les joves, un caldo de polles, un llamp de mamelles i un bon xicot
  10. A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves
  11. A les tres, sopa de rap
  12. A les velles, caldo d'estelles i llamps que les toc; a les joves, caldo de polles i un bon xicot
  13. A les velles, un caldo d'estelles, un mal de mamelles i un llamp que les fot
  14. A l'escudella i pitança, bufar-hi és mala criança
  15. A l'escudella sense escumar molta brutícia hi ha
  16. A l'hivern, bona sopa (o escudella) i vi calent
  17. A Malpartit fan sopes, a Alguaire les escudelles, a Rosselló hi posen oli i a Almacelles se les mengen
  18. A Montbui fan les sopes en una campana
  19. A qui no té dents, doneu-li sopes
  20. A qui no vol brou, tassa plena
  21. A qui no vol caldo, dues tasses
  22. A qui no vol caldo, tres tasses
  23. A Seròs, sopes amb tomàquet
  24. Aigua i pa sopa farà
  25. Això és bufar en caldo fret
  26. Al bon caldo, el vi li fa coixí
  27. Al bon caldo, el vi li obre el camí
  28. Al bon vi, el brou li fa camí
  29. Al fer escudella es veu la triadella
  30. Al malalt li preguntes si vol caldo
  31. Al que no vol brou, deu escudelles
  32. Al qui no li agrada una escudella bona, no és home ni dona
  33. Al qui no vol brou, dar-li'n tres tasses
  34. Al qui no vol 'caldo', tassa i mitja
  35. Al Soleràs, mengen sopes en un cabàs
  36. Alimenta més l'escudella que una bona costella, però si pot ésser la costella i l'escudella
  37. Als vells atuells, bona sopa
  38. Amb aigua sola no es fa bon brou (o caldo)
  39. Amb escudella i bon vi, no et faci por el camí
  40. Amb escudella i bon vi, no tinguis por de morir
  41. Amb l'escudella beu una vegada, dues amb el peix i amb la carn tres
  42. Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir
  43. Amb pa d'altri, sopa espessa
  44. Amb sopes d'all i vi no et faci por el morir
  45. Amb sopes i all i vi fort no et faci por la mort
  46. Amb sopes i surres se crien les criatures
  47. Amb surres i sopes se crien les bones mosses
  48. Amb una bona escudella per endavant la resta no ve d'un pam
  49. Anar (algú) a la sopa
  50. Beu brou i viuràs prou
  51. Beu una vegada amb l'escudella, dues amb el peix i amb la carn tres
  52. Beure un afront com una sopa de llet
  53. Bon convent, si donen sopa
  54. Bon vi darrera bon brou, mai ningú l'ha alabat prou
  55. Bon vi i bona escudella i que treballi el qui em ve al darrera
  56. Bon vi i sopa bullida allarguen la vida
  57. Borratxo com una sopa
  58. Brou de gallina els morts ressuscita
  59. Brou de gallina torna la vida
  60. Brou de gallina, la millor medecina
  61. Brou de gallina, torna la vida
  62. Brou de la taverna no beveu
  63. Brou de llengües
  64. Brou de partera
  65. Brou de partera, gallina sencera
  66. Brou rescalfat i amic reconciliat, perden el gust
  67. Brou rescalfat, pel dimoni
  68. Brou sense greix amb escreix
  69. Bufa es brou i el té ben fred
  70. Bufar en brou (caldo) fred (o gelat)
  71. Bufar es brou i tenir-lo fred
  72. Cada dia cols amarga el caldo
  73. Cada dia olla amarga el caldo
  74. Caldo de gallina, torna la vida
  75. Caldo dolent bufant i bevent i com més dolent més bullent
  76. Caldo dolent, bufant i bullent
  77. Caldo i casament, en calent
  78. Caldo massa calent, caldo dolent
  79. Caldo rescalfat i amic reconciliat perden el gust
  80. Caldo rescalfat, pel dimoni
  81. Caldo rescalfat, pel gat
  82. Caldo sense pernil ni gallina, no val una sardina
  83. Calent com un caldo
  84. Carn de carpó fa caldo millor
  85. Carn vella fa bon brou
  86. Com caldo de tramussos o de guilla, que està fred i crema
  87. Constipat com una sopa
  88. Contar sopars de duro
  89. Crear un caldo de cultiu
  90. Cundir més que l'escudella caldosa
  91. De la má á la boca, se pert la sopa
  92. De les sopes de la infantesa queden records a la vellesa
  93. De poc pa, no se'n poden fer gaires sopes
  94. De quin pa farem sopes?
  95. Del seu pa faràs sopes
  96. Deixar per un plat d'escudella
  97. Deixar sense pilota l'escudella
  98. Del cigró, beu-te el caldo i tira-ló
  99. Del plat a la boca es perd la sopa
  100. Descobrir (o inventar) (algú) la sopa d'all
  101. D'escudella sense oli
  102. Després de l'escudella i la carn d'olla hi ha els entrants
  103. Després d'una festa major, una sopa amb oli
  104. Diners d'altri i brou (o caldo) de peix, no fan greix
  105. Dona d'altre marit, olla de caldo afegit
  106. Dona que estima el maridet, darrera l'escudella bon traguet
  107. Dona que estima el marit, darrera la sopa un traguet de vi
  108. Dona que estima el marit, darrera l'escudella li dóna vi tot seguit
  109. Donar (o explicar) un sopar d'a duro
  110. El bon brou amb un all de ceba ja en té prou
  111. El bon brou bon vi vol
  112. El bon vi i la sopa bullida allarguen la vida
  113. El brou amb tassa i sense tatxa
  114. El brou bon vi vol
  115. El brou de gallina resta set anys dintre del ventre
  116. El brou i el casament, en calent
  117. El brou sense greix i amb escreix
  118. El brou, a gust del malalt
  119. El caldo de gallina per tots mals és medicina
  120. El caldo de gallina resta set anys dins del ventre
  121. El caldo de gallina, el mort ressuscita
  122. El caldo de gallina, és gran medecina
  123. El caldo és bo pel matiner
  124. El caldo fi, vol vi per coixí
  125. El caldo i el casament, en calent
  126. El dijous, sopes amb ous i la vella no fila
  127. El dimecres, menja sopes amb vetes i la vella no fila
  128. El llit calent fa menjar la sopa freda
  129. El millor brou és el de palet
  130. El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
  131. El que menja sopes se les pensa totes
  132. El que no put ni fa olor, no fa bon brou
  133. El qui sopa sopa es pensa que sopa i no sopa
  134. El vi calent i caldo fred
  135. El vi fred i el caldo calent i si pot ser bullent
  136. els cinc manaments del pastor: el primer, menjar sopes en calder; el segon, que del seu ramat és tot el món; el tercer, menjar-se el millor corder; el quart, dejunar després de fart; el cinquè, viure sense fer res
  137. Els d'Alfarràs mengen sopes amb un cabàs
  138. Els de Montbui fan les sopes en una campana
  139. Els llençols calents fan menjar l'escudella freda
  140. Els qui mengen sopes són bons balladors
  141. En fer l'escudella es veu la triadella
  142. En hivern, bona sopa i vi calent
  143. En l'hivern, bona sopa i vi calent
  144. Entre cunyades, caldo al carrer
  145. És un brou que es pot tallar
  146. Escudella a la correguda
  147. Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida
  148. Escudella amb forquilla
  149. Escudella amb mitja polla vol gran olla
  150. Escudella amb pa, menjar de frare
  151. Escudella amb porc, moltó i gallina, la millor medecina
  152. Escudella amb vi fa bon sagí
  153. Escudella amb vi, aixequen el padrí
  154. Escudella ben bullida a tothom convida
  155. Escudella calenta, menjar de senyor, escudella freda no la vol ni el gos
  156. Escudella clara, per rentar la cara
  157. Escudella de Cadaqués, naps i cols i no res més
  158. Escudella de can Claret, poca carn i molt suquet
  159. Escudella de gallina els morts ressuscita
  160. Escudella de moltó, escudella de senyor
  161. Escudella de sagí, no la vull per mi
  162. Escudella de sagí, olla de mesquí
  163. Escudella de tota carn, olla podrida
  164. Escudella de tripes, bé te'n repiques
  165. Escudella de vint-i-nou bulls feta de pressa i sense carn
  166. Escudella d'escopina per la meva veïna
  167. Escudella d'esquirol cura diarrea
  168. Escudella endevinada a qui no agrada
  169. Escudella espessa cura la cabeça
  170. Escudella freda, i vi calent, fan mal al ventrell
  171. Escudella i aixeca't
  172. Escudella i carn d'olla
  173. Escudella i vi fan bon sagí
  174. Escudella massa bullida, perd sentida
  175. Escudella per dinar i escudella per sopar acaba per cansar
  176. Escudella per dinar i per sopar acaba per cansar
  177. Escudella per dinar un gran menjar, escudella per sopar la pots llençar
  178. Escudella que bull massa té gust de carbassa
  179. Escudella que bull massa, carabassa
  180. Escudella reposada és la millor menjada
  181. Escudella reposada fa més llarga la dinada
  182. Escudella reposada, la millor menjada
  183. Escudella rescalfada, pel gat o per la criada
  184. Escudella rescalfada, que se la mengi la criada
  185. Escudella sense col no val un caragol
  186. Escudella sense gallina, per la meva veïna
  187. Escudella sense patata, com boda sense ballada
  188. Escudella sense porc no val molt ni poc
  189. Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina
  190. Espès com un caldo de faves
  191. Ésser brou de llengua
  192. Ésser el qui va fregir l'escudella
  193. Ésser l'inventor de la sopa d'all
  194. Ésser un sopes
  195. Estar (algú) a la sopa
  196. Estar (algú) com una sopa (o fet una sopa)
  197. Estar (algú) fet caldo
  198. Estar a la sopa
  199. Estar borratxo com una sopa
  200. Estar com una sopa
  201. Estar fet caldo
  202. Estar gat com una sopa
  203. Explicar sopars de duro
  204. Explicar un sopar de duro
  205. Fer com el bisbe Don Opes, que menjava pa amb les sopes
  206. Fer com en Cluella, que menja primer la vianda que l'escudella
  207. Fer com en Cluella, que menjava primer la carn d'olla que l'escudella
  208. Fer com en Cucuella que primer es menjava la carn de l'olla que l'escudella
  209. Fer com en Lluella, que menja primer la vianda que l'escudella
  210. Fer el caldo gras a algú
  211. Fer escudella
  212. Fer l'escudella
  213. Fer l'escudella magra
  214. Fer olor d'escudella
  215. Fer sopes (d'algú)
  216. Fer-se les sopes (en un lloc)
  217. Fesolet o caldo és bo per a qui matina
  218. Fins a la sopa
  219. Foll és, i trop ardit, qui diu del vi del rei agre ni del brou de la sua caldera magre
  220. Gallina jove, caldo clar
  221. Gallina vella fa bon brou
  222. Gallina vella fa bon caldo
  223. Gallina vella, fa bon caldo... però que se'l begui qui està malalt
  224. Gat com una sopa
  225. Gat que no miola no sopa
  226. Haver inventat la sopa d'all
  227. Haver-li donat brou de llengües
  228. Inventar la sopa d'all
  229. La benedicció de la sopa, si no me l'acabo, en guardaré poca
  230. La bona escudella fa bona costella
  231. La bona escudella infla la mamella
  232. La carn del carpó fa el brou millor
  233. La casa ben regida al migdia escudella i al vespre amanida
  234. La cullera fa el brou
  235. La gallina grossa fa el bon brou
  236. La mare no vol que begui vi i ell hi fa sopes
  237. La menta no pot mentir: l'escudella fa pair
  238. La núvia ben ballada, i l'escudella reposada
  239. La peresa vol sopes
  240. La que estimi el marit, després de la sopa que li doni vi
  241. La sopa bollida, allargue la vida; i l'escudella, doblada
  242. La sopa bullida allarga la vida, la sopa escaldada l'allarga doblada
  243. La sopa clara i el xocolate espès
  244. La sopa d'all si no fa bé no fa mal
  245. La sopa de sagí fa de bon pair
  246. La sopa és el coixí del païdor
  247. La sopa és fada
  248. La sopa escalda(da) allarga l'anya(da)
  249. La sopa escaldada fa sortir el color a la cara
  250. La sopa escaldada treu llustre en cara
  251. La sopa fa la galta grossa
  252. La sopa i el casament, en calent
  253. Les bromades del juliol, molt soroll i poc brou
  254. Les gràcies es donen després de sopar
  255. Les sopes i el sol a l'hivern donen consol
  256. Les sopes i els amors, els primers són els millors
  257. Les sopes són el llevat del ventre
  258. les sopes tenen cinc virtuts: bones per dormir, millor per pair, esmolen les dents, omplen el ventrell i fan posar vermell
  259. L'escudella a taula, santa paraula
  260. L'escudella al migdia or, al vespre plata i l'endemà mata
  261. L'escudella amb carbassa vol ser ofegada amb vi, aigua no massa
  262. L'escudella calenta retorna el ventre, però si no ho és no val res
  263. L'escudella calenta tempera el ventre
  264. L'escudella de llentilles aclareix el cervell i no te'n rigues
  265. L'escudella de pagès atipa i saps què és
  266. L'escudella de pagès és el plat que atipa més
  267. L'escudella de sagí no la vol el veí
  268. L'escudella de sant Claret, poca pasta i molt suquet
  269. L'escudella de santa Clara, verdura i aigua
  270. L'escudella del palau nap i cols i adéu-siau
  271. L'escudella del palau, aigua, trumfes i adéu-siau
  272. L'escudella d'esquirol fa passar la diarrea
  273. L'escudella endevina a qui no agrada
  274. L'escudella és bona pel cos i per la butxaca
  275. L'escudella és el llevat del ventre
  276. L'escudella es fa sola
  277. L'escudella és la cadira del menjar
  278. L'escudella és la mare del ventre
  279. L'escudella fa bon ventre
  280. L'escudella i els amors els més promptes són millors
  281. L'escudella i la carn d'olla, omplen la garjola
  282. L'escudella i pitança, bufar-hi és de mala criança
  283. L'escudella manté el cos i la butxaca
  284. L'escudella no s'ha de remenar per més que cremi
  285. L'escudella per dinar, menjar bo i sa; l'escudella pel vespre, tira-la per la finestra
  286. L'escudella reposada és la millor menjada
  287. L'escudella reposada fa la vida a la criada
  288. L'escudella sense espumar, molta brutícia hi ha
  289. L'escudella, al migdia és or, al vespre plata i l'endemà mata
  290. L'escudella, ben bullida i ben humida
  291. L'inventor de la sopa d'all
  292. L'olla sense cap patata, escudella de beata
  293. Los bons, al caldo
  294. Llençols calents, fan menjar la sopa freda
  295. Massa cols el caldo amargueja
  296. Matar el porc en lluna vella fa dolenta l'escudella
  297. Menjar la sopa boba
  298. Menjar l'escudella amb forquilla
  299. Menjar l'escudella bé i amb tranquil•litat com a can Pagès d'Armadà
  300. Menjar l'escudella freda
  301. Menjar-se la sopa boba
  302. Menjar-se l'escudella freda amb prou temps
  303. Menjar-se-li l'escudella al cap
  304. Mirar el caldo i els talls
  305. Misericòrdia amb escudella, brou amb graella
  306. Misericòrdia en sopes, caldo en graelles
  307. Molt caldo i pocs trossos
  308. Molta verdura i poca carn, escudella per matar de fam
  309. Molts de cuiners junts no fan es brou bo
  310. Mullar-se com una sopa
  311. Naps i cols i cols i naps, escudella de soldat
  312. Naps i cols, escudella de pagès
  313. Ni escudella de congre sense porro ni graells, ni herència de tutors sense trampes ni consells
  314. Ni escudella rescalfada ni donzella festejada
  315. Ni escudella rescalfada ni promesa conciliada
  316. Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni bona salsa sense all
  317. Ni menjar sopes sense cullera ni tenir porta amb polleguera
  318. Ni put, ni ol, ni fa bon brou
  319. Ni vi calent ni brou fred
  320. No es fa bon brou, amb aigua sola
  321. No et fiïs d'aire de forat, de frare desfrarat ni de caldo rescalfat
  322. No fer-li l'escudella a gust
  323. No haver trencat mai cap escudella
  324. No remenis l'escudella encara que es cremi
  325. No saber de què fer l'escudella
  326. No saber de quin pa fer sopes
  327. No saber ni treure l'escudella del foc
  328. No servir ni per treure l'escudella del foc
  329. No vols "caldo"?; Dues tasses
  330. No vols brou? Tassa i mitja
  331. No vols 'caldo'? Tassa i mitja
  332. No vols caldo? Tres tasses!
  333. Olla petita, escudella pobra i magra
  334. Olla sense sal, escudella que no val
  335. Olla sense sal, escudella sense ànima, taula sense menjar
  336. Pa eixut i escudella reposada treuen l'hoste de casa
  337. Pa i aigua: sopa (o sopes)
  338. Parlar (o fer) sopes
  339. Partir-se l'escudella
  340. Passe avant i afegirem caldo
  341. Pel desembre, farinetes i sopes de tupí
  342. Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades
  343. Pel juliol, molt soroll i poc brou
  344. Pel vell, sopa clara i vi bo és el millor
  345. Pel vell, sopes, caldo i vi bo és el millor
  346. Pels vells escudella i vi novell, és el millor
  347. Per a bon arròs a cal Tet d'Albanyà, per escudella fina a can Merlo de Lledó
  348. Per a la primera tassa mai no hi falta brou
  349. Per la gent de marina, sopes amb vi és medecina
  350. Per les velles, caldo d'estrelles; pels hereus, caldo de peus; pels fadrins, caldo d'escorpins; pels casats, caldo de gats; per les joves, caldo de polles
  351. Per qui no pot rosegar l'escudella és el millor menjar
  352. Per qui no té dents l'escudella és el millor element
  353. Per un cigró no es perd l'escudella
  354. Poder-s'hi menjar sopes
  355. Posar-se com una sopa
  356. Precaució i brou de gallina estalvia medecina
  357. Predica na Saura que no begui vi i ella hi feia sopes
  358. Prou escudella
  359. Quan hi ha poc pa, escudella't primer, que la vianda ho pagarà
  360. Quan l'ase pixi et beus el brou
  361. Quan les Cabrelles es ponen a l'hora de sopar, el pastor a la muntanya ha de tornar
  362. Quan les Cabrelles es ponen a l'hora de sopar, el pastor se'n pot tornar
  363. Quan les Cabrelles van a sopar a la muntanya, el bon pastor torna a la cabanya
  364. Quan treguin l'escudella del foc, no abandonis mai el lloc
  365. Que es faci fúmer l'estalviar, una arengada per a tots dos i l'espina pel caldo
  366. Que n'has de menjar de plats d'escudella!
  367. Que no ens faltin sopes, i encara no poques
  368. Quedar fet una sopa
  369. Qui amb la sopa beu, quan és mort no hi veu
  370. Qui beu amb l'escudella quan es mor no beu amb botella
  371. Qui beu radere la sopa después de mort no hi veu gota
  372. Qui després de la sopa beu s'acosta al tombeu
  373. Qui en tingui més, que mengi més sopes
  374. Qui escudella d'altre espera, dinarà tard
  375. Qui escudella d'altre espera, freda se la menja
  376. Qui escudella d'altri espera mai se la menja calenta
  377. Qui escudella d'altri espera mai se la menja sencera
  378. Qui escudella d'altri espera, freda se la menja... i a vegades ni freda ni calenta
  379. Qui ha d'esperar un altre menja l'escudella tard i dolenta
  380. Qui l'escudella d'altri espera, freda la menja
  381. Qui menja escudella de carn, menja galant
  382. Qui menja sopes les entén totes
  383. Qui menja sopes se les pensa totes
  384. Qui no li agrada l'escudella bona no és home ni dona
  385. Qui no menja escudella no està gras
  386. Qui no menja escudella no menja fregit
  387. Qui no menja escudella omple la mamella
  388. Qui no menja sopes, no se les té totes
  389. Qui no té pa no pot fer sopes
  390. Qui no vol «caldo», tres tasses
  391. Qui no vol brou, set escudelles
  392. Qui no vol caldo, dues tasses
  393. Qui no vota no sopa
  394. Qui té mare minge sopes i qui no en té no se les minge totes
  395. Qui té pa cuit, ja es pot fer sopes
  396. Qui té pa sec que es faci sopa i qui té pa tou que es faci rostes
  397. Qui tinga crostes, que es faci sopes i qui no en tinga, que badalli
  398. Qui tingui més pa, que se'n faci sopes
  399. Qui vol menjar sopes a l'estiu, ha de sembrar pèsols al mes d'abril
  400. Remena, Ramon, que sopes són
  401. Sa mare no vol que begui vi i ell se'n fa sopes
  402. Seguit, seguit, el caldo amarga
  403. Sense pa no es fan sopes
  404. Ser bufar en caldo fred
  405. Ser caldo de borraines
  406. Ser clar com caldo de sopista
  407. Ser com l'escudella de sant Claret, poca pasta i molt suquet
  408. Ser com l'escudella de santa Clara, verdura i aigua
  409. Ser estudiant de la sopa
  410. Ser un agafa-sopes
  411. Si el ventre et dol, menja sopes amb poliol
  412. Si eres vella, caldo de tella
  413. Si no vols brou, dues tasses!
  414. Si no vols caldo, dues tasses
  415. Si no vols caldo, tassa i mitja
  416. Si no vols menjar sopes tot l'estiu, sembra pèsols per l'abril
  417. Si tens mal de ventre menja sopes de menta
  418. Si vols bé al teu marit, després de les sopes dóna-li vi
  419. Si vols tenir bon sagí, menja sopes de pa vespre i matí
  420. Sobretot canyella, que fa bon brou
  421. Sopa bullida allarga la vida
  422. Sopa d'aigua
  423. Sopa d'all, per a esperar el tall
  424. Sopa de flocs de civada
  425. Sopa de menta, pel mal de ventre, de farigola pel mal de cap, d'un raig d'oli escaldat pel rogall i la de ruda per l'histeri
  426. Sopa de pa, de mon mastegar
  427. Sopa de pa, fa de bon mastegar, escudella de sagí, fa de bon pair
  428. Sopa grassa, testament magre
  429. Sopa sense oli no val un dimoni
  430. Sopes amb pa, menjar beneït
  431. Sopes amb vi aixequen el padrí
  432. Sopes amb vi fan bon sagí
  433. Sopes amb vi no emborratxen, però aixafen
  434. Sopes amb vi no emborratxen, però alegren la panxa
  435. Sopes amb vi no emborratxen, però escalfen
  436. Sopes de pa, menjar de beneits
  437. Sopes i olives, o cap o a estibes
  438. Sopes, aigua i pa
  439. Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones
  440. Suar-se les sopes
  441. Tenir l'escudella assegurada
  442. Tirar l'escudella a terra
  443. Tirar terra a l'escudella
  444. Tonteries són sopes i es mingen a grapats
  445. Tot passa, fins l'escudella
  446. Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada
  447. Trellat, ¿vols sopes?
  448. Trobar fins a la sopa
  449. Trobar pèls a la sopa
  450. Trobar-se (algú) [fins] a la sopa
  451. Trobar-te'l fins a la sopa
  452. Unes sopes d'un caldo de borraines entren com sant Josep i la Virgen
  453. Valer més el brou que les tallades
  454. Vella gallina fa bon brou
  455. Vessar-se l'escudella
  456. Viuda d'altre marit, olla de caldo afegit
  457. Viure de la sopa boba
  458. Xocolata i sopa bullida, allarguen la vida
  459. Xop com una sopa
  460. Xopat com una sopa

 Mira també

Joan Amades i Gelats (1978b): L'escudella. Ed. Selecta. Col·lecció «El Tresor Popular de Catalunya», núm. 2. 142 pàg.

    dissabte, 12 de desembre del 2009

    Barretina

    1. A Olot, barretines
    2. A Olot, barretines de pertot
    3. Això no em cap a la barretina
    4. Amb barretines i esclops no tindràs piulots, i amb tricot i peücs, ni fredelucs
    5. Arc per la matina, prepara la barretina
    6. Au!, a can Daldo d'Olot a forrar (o enfortir) barretines
    7. Barretina a la dreta, discreta; barretina a l'esquerra vol guerra
    8. Barretina de costat, fa enamorat
    9. Barretina d'Olot
    10. Barretina en mà, és el millor anar
    11. Barretina endavant i peu endarrera
    12. Cap sense barretina, tothom hi barrina
    13. De barretines i mocadors, d'allà on n'entra un ne surten dos
    14. En temps de fred, val més una barretina que un barret
    15. Encara era a enfortir barretines a Olot
    16. Ésser encara a enfortir barretines
    17. Fer (algú) barretines
    18. Ficar-s'ho a la barretina
    19. Gent de marina, gent de barretina
    20. Haver-n'hi per tirar la barretina al foc
    21. No cabre a la barretina una cosa a algú
    22. No em passa per la barretina!
    23. On hi ha barretines, no hi campen mantellines (o caputxines)
    24. On parlen barretines, callen mantellines (o caputxines)
    25. Passar alguna cosa per la barretina
    26. Peu endavant i barretina endarrera
    27. Qui gasta molt en barretines sempre va amb esclops
    28. Qui gasta molt en barretines, sempre va descalç
    29. Si es gira la barretina al revés, fa de mal parlar-hi
    30. Si l'enveja es tornés tinya, a molts no els cabria la barretina
    31. Sortir de la barretina
    32. Suar la barretina
    33. Tant se val barretina vermella que vermella barretina
    34. Tant se val barretina vermella, com vermella barretina
    35. Tenir pedres a la barretina
    36. Tirar la barretina
    37. Treure's alguna cosa de la barretina
    38. Trons i llamps, barretines de set pams


    Mira també

    Joan Amades (1955): La barretina. Barcelona. Col·lecció «Biblioteca de cultura tradicional». 78 pàgines. | Edició facsímil el 1982. Barcelona, Ed. Diàfora. 78 pàgines.