dilluns, 8 de novembre del 2010

Oliva i olivera

  1. A finals de novembre arreplegaràs l'oliva sempre
  2. A l'octubre, ametlles collides; i al novembre olives marcides
  3. A l'oliver, li fas mal i et dóna bé
  4. A partir del giner l'oliva dixa l'oli a l'oliver
  5. A Sant Joan [l'oliva], com la sal; a Sant Pere, com lo pebre
  6. A Sant Martí agarra l'escala i vés a collir [les olives]
  7. A Sóller, molts de tarongers, i oliveres amb excés
  8. A últims de novembre arreplega los olives sempre
  9. Abans de Santa Caterina, no cullis l'oliva
  10. Aigua agostenca, oliva tendra
  11. Aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el gra al graner i el vi al celler
  12. Aigua de gener, prenya l'oliver
  13. Aigua i lluna, temps d'oliveres
  14. Al gener, l'aigua és bona per a l'oliver
  15. Al gener, l'oli és a l'oliver
  16. Al juliol, el raïmet porta dol i l'oliva també en vol
  17. Al mes de gener, s'empeny l'oliver, pel febrer el jornal té
  18. Any de bajoquetes, any d'olivetes
  19. Any de neu, any d'oliva
  20. Any de neu, any d'olives
  21. Any de pinyol, any d'olives
  22. Any d'escaldada, any d'olivada
  23. Ara començ (a) entrar amb olivetes
  24. Baix l' olivera m' estich | plegant olivetes fargues. | Esta nit es nit de bulla | y jugarém á les cartes
  25. Ben podada l'olivera es renova tota entera
  26. Boires per sant Pere maten les oliveres
  27. Cada mussol a sa olivera
  28. Cal que per la sega l'oliver estigui ben florit
  29. Canviar l'aigua de les olives
  30. Carn de ploma, peix d'espina i oli d'oliva
  31. Casa de pare, vinya d’avi i oliver de besavi
  32. Casa d'oliveres, casa de censals
  33. Cava l'oliver i bona oliada espera
  34. Cornudella de Montsant, amb olives van tirant
  35. Costa més de criar, que un olivaró a la Plana
  36. D’olives, una per Sant Joan i cent per Nadal
  37. De la terra el forment i de l'olivar l'agudell
  38. De pau la olivera signe és dels abres el més digne, com dels abres de poder la olivera és el primer
  39. De què es fa l'oli? ─De les olives. ─Calla, burro, no me ho digues
  40. De què es fa l'oli? ─De les olives. ─Calla, ruc, que ja ho sabia
  41. De santa Llúcia, tot l'oli és a l'oliva
  42. Del camp el forment i de l'olivar l'argudell
  43. D'oliva oliveta, no passis de dotzeneta
  44. D'olives i d'aglans, tantes en cullen els xics com els grans
  45. D'olives, una per sant Joan i cent per Nadal
  46. Dormir com una soca d’olivera
  47. El dia de la Mare de Déu de Març s'emprenyen les oliveres
  48. El gavià, si troba olives avui, no les deixa per demà
  49. El mussol en l'oliver pel rei del món es té
  50. El vent del gener porta l'oliva a l'oliver
  51. Els abres de un olivar que de nou se vol formar han de estar ben enfilats y no masa junts plantats; conta sempre dotse pasos, y que no siguen escasos
  52. Els estornells van cent vegades a un oliver i no el deixen fins que no hi deixen res
  53. En la terra qu'és llaujera li va molt bé a la olivera; si és de cals o pedregosa també se fa molt hermosa; y entonces el resultat és un oli més dorat; en terra molt productiva molta rama y poca oliva
  54. En terra reial, olivera
  55. Entre olivera i olivera, dotze passes de carrera
  56. Es febrer, s'oliva aixecaré
  57. És tocat de l'olivera grossal
  58. Es vent emprenya ses oliveres
  59. Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida
  60. Estar batejat amb aigua d'olives
  61. Fer fust d'olives sabateres
  62. Fer gust d'olives ensabatades
  63. Fes la poda a l'oliver / per tot el mes de febrer / i segons el temps que faça, / s'adelanta o bé es retrassa
  64. Flor d’olivera per l’abril, oli just per amanir
  65. Flor d'oliver pel maig, oliada per a tot l'any
  66. Flor d'olivera per l'abril, oli just per a amanir
  67. Flor d'olivera per l'abril, val per mil
  68. Flor d'olivera per sant Joan, oli en gran
  69. Foc d'oliver, foc de cavaller
  70. Gastar les olives
  71. L’aigua de gener, omple la bóta i emprenya l’oliver
  72. L’estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres
  73. L’oliva amargant vol vi al darrere i vi al davant
  74. La calçada de Sant Miquel fa arribar l'oliver al cel
  75. La llenya d'oliver és llenya de cavaller
  76. La lluna nova de febrer, porta l'esporga a l'oliver
  77. La millor medecina, l'oli d'oliva
  78. La millor oliva fa morques
  79. La oliva dóna en febrer més producte que en jiner; no falta també qui ho nega y a fe que no sé a qui crega
  80. La olivera desmochada deixanli huit pams d'alzada, y els arrails retallats (no retorsuts ni trencats), la poses en mitj del clot; y en bona terra, si es pot, femaeta y arreglada la deixes ya ben plantada
  81. La tramuntana s'enduu tot el que veu: ordi, blat i civada, però no s'enduu res de l'olivada
  82. La vida dels olivaires no és pas llarga de contar: al matí mengen pa i figues; als vespres, figues i pa
  83. La vinya del pare, l'olivar de l'avi
  84. L'aigua al gener, omple el graner i emprenya l'oliver
  85. L'aigua de febrer, escalda l'oliver
  86. L'aigua de gener emprenya l'oliver
  87. L'aigua de gener omple la bóta i el graner i emprenya l'oliver
  88. L'aigua de gener omple la bóta i emprenya l'oliver
  89. L'aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el vi al celler i el gra al graner
  90. L'any de traspàs les fulles de l'olivera es giren cap per avall
  91. L'any que ve, com les oliveres de Ràfels
  92. Les olives a la nit et donaran molt neguit
  93. Les olives al matí fan venir gana, al migdia son i a la nit somiar
  94. Les olives fan gana
  95. Les olives i les dones, a les altres cases són més bones
  96. Les olives no es poden amanir que no sigui sant Crispí
  97. Les olives per sant Joan són com a grans de sal; per sant Pere, com a grans de pebre
  98. Les olives, Déu les dóna; l'oli, no
  99. Les olives, les dóna Déu, i l'oli, el moliner
  100. Les quatre coses necessàries per a la vida són: llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment
  101. L'estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres
  102. Llaura bé la vinya i l’olivar i tindràs collita
  103. Llaura bé la vinya i l'olivar i tindràs bona collita
  104. Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment
  105. Llenya d'oliver, foc de cavaller
  106. Lluna i pluja viva, bons per l'oliva
  107. Lo que vaig perdre en ses olives, ho vaig guanyar en so fonoi
  108. L'oli d'oliva tot mal esquiva
  109. L'oliva amargant vol vi al darrere i vi al davant
  110. L'oliva com més està a l'oliver més oli té
  111. L'oliva fresca en el molí fa l'oli fi
  112. L'oliva ha d'ésser premsada així que és arreplegada
  113. L'oliva molt llanosa fa poc oli
  114. L'oliva, del dia; la serva, pansida
  115. L'oliva, una és or, la segona plata i la tercera mata
  116. L'oliver diu: "Pega'm i et donaré oli"
  117. L'oliver, d'entre els arbres el primer
  118. L'oliver, li fas mal i et dóna bé
  119. L'olivera diu: Despulla'm, que et vestiré
  120. L'olivera i la dona, per la falda és bona
  121. L'olivera no vol rigor, ni de fred ni de calor
  122. L'olivera plantada pel novembre mai no menteix
  123. L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
  124. L'olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s'enterra i pel maig surt al sol
  125. L'oliveral estragat se reposa ben cuidat
  126. L'oliveral ya podat deixalo també abonat, y el fem que li posaràs ben pasat el triaràs, perqu'este abre se resent si'l abono és masa ardent
  127. Maig, l'olivera florirà i el blat granarà
  128. Mal per a l'olivera quan los pollissos se fan grans
  129. Menjar olives per sopar fa somiar
  130. Molta mostra i poca oliva
  131. Ni de fret ni de calor la olivera vol rigor; no li agrà res estremat, ni sequia ni humitat
  132. No beguis aigua de bassa, ni d'olives mengis massa
  133. No digues oliva, si no la veus davall la biga
  134. No digues oliveta fins que no estiga dins la gerreta
  135. No diguis oliva fins que no sigui collida
  136. No diguis oliva que no sigui collida
  137. No diguis oliva, que a l'agost no sigui eixida
  138. No és oliva la que a l'agost no està sortida
  139. No et casis amb cap ferrer, no t'enganyin ferradures: val més una oliverada que tots els malls i encluses
  140. No et fiïs d'aigua de bassa, ni d'olives menges massa
  141. No hi ha bona oliva, que a l'agost no sigui eixida
  142. No totes les olives cauen a la borrassa
  143. Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates
  144. Oli d'oliva tot mal esquiva, oli de Sant Bernat tot mal cura i ha curat
  145. Oli d'oliva, tot mal esquiva
  146. Oliva covada, pudenta oliada
  147. Oliva i fortuna, a vegades una i a vegades ninguna
  148. Oliva menjada, pinyol a terra
  149. Oliva una, i si és bona una dotzena
  150. Oliva, al matí, or, a la tarda, plata, i, al vespre, mata
  151. Oliva, una, i si és bona, no ve d'una
  152. Oliva, una, i si no és bona, ni una
  153. Oliver ben podat dóna oli doblat
  154. Olivera batuda, l'anyada vinent perduda
  155. Olivera de ton avi, i figuera de ton pare, i vinya de tu mateix
  156. Olivera del teu avi, castanyer del teu pare, ametller teu
  157. Olivera plantada pel novembre, mai no menteix
  158. Olivera que estàs a prop de camí, ni tu faràs oli ni jo faré vi
  159. Olivera sevillenca | ¡qui pugués está á ta sombra! | Allí voría 'l meu be | quan va á la plana y sen torna
  160. Olivera vella, destral amb ella
  161. Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves
  162. Oliveres heretades, però no comprades
  163. Olives amargues, pa i vi, fins que s'acaben
  164. Olives i pa calent maten la gent
  165. Olives sabateres, foc amb elles
  166. Olives, la primera, d'or, la segona, de plata, la tercera, mata
  167. Olives, una per sant Joan i cent per Nadal
  168. Olivetes d'Orient, com més en mengen, més talent
  169. P'a podar l'oliveral busca sempre un bon pardal, qu'els mals podadors fan ellsmolt més mal qu'els estornells
  170. Patrimoni d'oliveres, patrimoni d'embusteres
  171. Pel gener s'emprenya l'oliver
  172. Pel gener, l'oli és a l'oliver
  173. Pel juliol, el raïm (o el raïmet) porta dol, i l'oliva també en vol
  174. Pel maig floreix l'olivera i grana el blat
  175. Pel maig la flor d'olivera veuràs, i si la veus, oli per tot l'any arreplegaràs
  176. Pel mal de ronyó, l'oli d'oliva és el millor
  177. Per la lluna nova del febrer esporga l'oliver
  178. Per la Mare de Déu de març s'emprenyen les oliveres
  179. Per l'Ascensió, s'encreuen les fulles de les oliveres
  180. Per sant Andreu, a les oliveres llaura el peu
  181. Per sant Andreu, l'oliva al trull posareu
  182. Per sant Crispí, l'oliva al tupí
  183. Per Sant Lluc, posa les olives en suc
  184. Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí
  185. Per Sant Martí, l'oliva al topí, barra el teu vi i convida ton veí
  186. Per Sant Martí, mata ton porc, posa les olives al tupí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí
  187. Per Sant Pere mira s'olivera; si en veus una aquí, una allà, mig esplet hi ha
  188. Per sant Pere posa el cap sota l'olivera
  189. Per sant Pere vés a veure l'olivar; si veus una oliva, mil en pots esperar
  190. Per santa Caterina, arreplega l'oliva
  191. Per santa Caterina, cull l'oliva; la vella que ho sabia, collida ja la tenia
  192. Per Santa Caterina, l'oli a l'oliva, i per Sant Llop, l'oli pertot
  193. Per Santa Caterina, l'oli és a l'oliva
  194. Per Santa Caterina, plega l'oliva; qui espera el gener no hi trobarà res
  195. Per Santa Caterina, posaràs l'oliva
  196. Per Santa Caterina, replega l'oliva
  197. Per Santa Llúcia, l'oli torna a l'oliva. [o tot l'oli és a l'oliva]
  198. Per Tots Sants, les olives a les mans
  199. Per Tots Sants, les olives fan mig oli
  200. Per Tots Sants, olives i aglans, amb totes dues mans
  201. Plegar olives
  202. Pluja i lluna, oliva segura
  203. Polls de febrer roseguen l'ametller i l'oliver
  204. Poques olives i bones
  205. Quan el sol se'n va a la posta / i la lluna a les Garrigues, / quina cara ens farà l'avi / si hem collit poques olives!
  206. Quan floreix pel juny, vés-hi amb el puny (l'olivera)
  207. Quan les formigues arroseguen lo cul, aigua; quan los conills roseguen les peles d'oliver, neu
  208. Quan se'n va santa Coloma, la darrera fruita (l'oliva) i la primera flor ens dóna (ametller)
  209. Que açò és gerreta d'olives?
  210. Que no passi sant Crispí, no posis les olives al topí
  211. Qui aigua detura, olives mesura
  212. Qui arreplega l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'olivera, i qui la cull passat el gener, cull la d'aquest any i la de l'any que ve
  213. Qui cull l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'oliver
  214. Qui escarra les olives abans del gener, té olives enguany i l'any que ve
  215. Qui esporga l'olivera pel gener, l'esporga per res
  216. Qui guerra vol, no deu portar cimbre d'oliva
  217. Qui l'oliver llaurarà, / el fruit li demanarà; / qui l'afema, el lograrà / i qui el podi, se l'endurà
  218. Qui l'olivera bé cultiva, li prega que faci oliva
  219. Qui mol oliva fermentada, mal oli fa
  220. Qui no poda bé deixa la meitat de l'oli a l'oliver
  221. Qui olives vareja, no es mou de terra
  222. Qui planta un oliver, no se'n veu bé
  223. Qui rega al gener, posa l'oli a l'oliver, el gra al paller, i la palla al paller
  224. Qui replega l'oliva abans del gener deixa l'oli a l'oliver... però el troba l'any que ve
  225. Qui té vinya i olivar, les filles pot ben casar
  226. Quin és el fem millor? L'olivarda i el roldó
  227. Sant Salvador gloriós, / vós que sou d'Esparreguera, / si no es cull oliva al Pla, / que se'n culli a l'Escalera
  228. Sant Silvestre, deixa l'any i vés-te'n. I el sant va dir: deixo la primera flor i el primer fruit (l'oliva i la flor de l'ametller)
  229. Santa Caterina, l'oli és a l'oliva
  230. Santa Magdalena, deu-nos l'ametlla plena, de bessó granat; olives i figues, i bones espigues, de xeixa i de blat
  231. Santa Oliva beneita mata la cuca i deixa l'aceita. Santa Oliva de Montserrat mata la cuca i deixa el blat
  232. Ser com el mussol de l'oliver, que pel rei del món es té
  233. Ses olives i ses dones, a ses altres cases, són més bones
  234. Ses ventades de març primeres, emprenyen ses oliveres
  235. S'hivern, s'oliva caurà, i, qui vol oli, l'haurà d'aixecar
  236. Si a l'agost vas a l'olivar, veus una oliva aquí una enllà, vés-te'n tranquil cap a casa, que d'olives prou n'hi haurà
  237. Si culls les olives pel gener, deixaràs l'oli a l'olivarer
  238. Si el dia de sant Pere vas a l'olivar i veus una oliva aquí i una altra allà, torna-te'n a cas, que olives hi haurà
  239. Si fa vent per santa Creu, collita d'olives hi haurà l'any vinent
  240. Si l'olivera és florida per sant Joan, oli fareu en quantitat gran
  241. Si no vols que et falten les olives, compra't una cabra
  242. Si per Santa Creu fa bon vent, collita d'olives per l'any vinent
  243. Si plou al gener, l'oli és a l'oliver
  244. Si vols mal a ta muller, dona-li llenya de figuera i de noguer, i si la vols bé, dona-la-hi d'alzina o d'oliver
  245. Si vols somniar, menja olives per sopar
  246. Sopes i olives, o gens o a estibes
  247. Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones
  248. Sort i olives, o cap o a estibes
  249. Terra d'oliveres, terra d'embusteros
  250. Tramuntana s'enduu tot el que veu: ordi, blat i civada, però no s'enduu res d'olivada
  251. Tres olives en un brot, any de tot
  252. Una oliva a sant Joan, cent a Nadal
  253. Una oliva bé va; dues, ça com lla, i tres, massa n'hi ha
  254. Una oliva és or, dues plata i la tercera mata
  255. Una perdiu a dalt d'un oliver, aigua
  256. Va dir l'olivera al podador: "Pren-me força fusta i et daré oli del bo i millor"

Mira també
  • Matons (1922) - Matons i Colomer, August: "Vocabulari de l'oli i de l'olivera", dins "B.D.C.", gener-desembre de 1922, Barcelona, IEC, p. 101-132.
  • Pérez Ortega (2009) - Pérez Ortega, Manuel Urbano: Refranero gastronómico de la aceituna y el aceite (Ed. Zumaque, Alcalá la Real, Jaén).

dilluns, 1 de novembre del 2010

La mort

  1. A ase mort, civada a la cua
  2. A burro mort, ni vinya ni horts
  3. A casa del mort cadascú plora el seu dol
  4. A casa puguem morir
  5. A Ciutadella, qui no és mort, està en capella
  6. A home mort, ni vinya ni hort
  7. A la casa a on hi ha un vell tothom té por: el vell de morir i els altres de que no es mori
  8. A la casa del nebot, morta la mare, perdut tot
  9. A la fossa faràs cap en vestit sense butxaques
  10. A la mort no faltarem
  11. A la mort, ni témer-la ni buscar-la: cal esperar-la
  12. A la mort, ningú l'enganya
  13. A la taula de la sort, qui no juga és homo mort
  14. A la taula tretze? Al cap de l'any, un de mort
  15. A l'ase mort, la civada a la cua
  16. A l'enemic honrat, abans mort que afrontat
  17. A les tres mort o pres
  18. A l'hora de la mort és el treball més fort
  19. A l'hora de la mort ho tinguéssim
  20. A l'hora de la mort tothom voldria veure-hi bé
  21. A l'hora de la mort, tot es perdona
  22. A l'Hospital de Santa Creu, tal hi mort qui no s'ho creu
  23. A mal de mort, no hi valen metges
  24. A mal mortal, cap metge hi val
  25. A mata-degolla
  26. A morir o a viure
  27. A moro mort, gran llançada
  28. A mort
  29. A morts i a anats, records passats
  30. A morts i anats, amics acabats
  31. A on és el cos, és la mort
  32. A pagar i morir, sempre hi ha temps
  33. A pagar no sies diligent, perquè podries morir-te de repent
  34. A qui deu morir, basta una casa de canyes
  35. A rei mort rei de repost
  36. A tal vida, tal mort
  37. A tot hi ha remei, llevat de la mort
  38. A un gat mort, pessiga-li fort
  39. Abelles i bestiar boví pel març se sol morir
  40. Administrador, menjar en plata i morir en grillons
  41. Administradoret, mejar en plat i morir en grillet
  42. Adormir-se en la mort
  43. Ai Déu meu! Lo pare és mort i jo seré l'hereu
  44. Ai que tinc, ai que tinc, i l'endemà ja era mort
  45. Aigua corrent no mata la gent; aigua aturada, mort amagada
  46. Aiguardent i vi els joves fa viure i els vells morir
  47. Aire de port, als tres dies mort
  48. Aixecar morts
  49. Això és tan cert com que ens hem de morir
  50. Això ho deixarà amb la mortalla
  51. Al mas bé hi viuràs i mal hi moriràs
  52. Al mort terra amb ell i al viu aliment
  53. Al mort, ni vinya ni hort
  54. Al mort, terra; al viu, xulles
  55. Al pobre que no fa dany, no el deixes morir de fam
  56. Al pobre que no té clam, nol deixes morir de fam
  57. Al pres de voluntat, mort li és llibertat
  58. Al qui es mor, tot li sobra
  59. Al rei i al porc, l'afaiten després de mort
  60. Alguns han trobat la mort, antes d'arribar a port
  61. Àliga al corb, que el rei és mort
  62. Allà on hi ha un tortosí, primer rebenta que morir
  63. Amb alls i vi fort no em fa por la mort
  64. Amb el pa a les mans, se moriria de fam
  65. Amb la mort a la gola
  66. Amb la mort ho acabem tot
  67. Amb la mort tot s'ha acabat, per més que hagis deixat
  68. Amb la mort, no hi feu bromes
  69. Amb la mort, no hi val porta tancada ni castell fort
  70. Amb la mort, tot s'acaba
  71. Amb l'amor i la mort, no hi val ser fort
  72. Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir
  73. Amb sopes d’all i vi, no et faci por el morir
  74. Amb sopes i all i vi fort no et faci por la mort
  75. Amics fins a la mort, si a la butxaca no em fas toc
  76. Amistat ressuscitada, botxí mort
  77. Amor de vida i temor de mort enceguen la raó
  78. Amor fort dura fins a la mort
  79. Amor i vi, a uns fa viure i a altres morir
  80. Anar (algú) amb la criatura morta
  81. Anar a buscar (o cercar) la mort
  82. Anar a matar la llúdriga
  83. Anar cap el xalet d'Almoines
  84. Any de trons, any de morts
  85. Any tort, vaca i mort
  86. Aquell qui té un ofici de fam no es pot morir
  87. Ara vegeu quin desastre! una puça ha mort un sastre
  88. Aranya morta, visita certa
  89. Arbre mort, tothom l'estella
  90. Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat
  91. Arreplega el mesquí, per por de la fam que el faci morir
  92. Arribat el dia, tots hem de morir
  93. Avant va la caixa, que el mort encara belluga
  94. Avesat a no minjar es va morir l’ase
  95. Avui corrim, demà pudim, fora de la mort de tot eixim
  96. Avui en flors, demà en cucs
  97. Avui per mi, demà per tu, no se n'escaparà ningú
  98. Avui un, demà un altre, així tots ens en anem
  99. Barba grisa, flor de cementiri
  100. Bateigs i morts, les campanes ho xerren
  101. Benaurat qui mort bé
  102. Beneït sant Pasqual Bailon, deu-me tres cops de coixí tres dies abans de morir
  103. Benitaia, la mortalla
  104. Bodes maials, bodes mortals
  105. Bolets amb llet i que piquen, si no maten mortifiquen
  106. Bon perdiguer, fins a la mort rastreja
  107. Bona mort és bona sort
  108. Bona nit / Bon dia i bona hora. ─I bona mort quan sigo l'hora
  109. Bona sort és bona mort
  110. Bona vida, bona mort
  111. Bona vida, bona mort, i sa feina carregada
  112. Brou de gallina els morts ressuscita
  113. Burlar se del mort i de qui el vetlla
  114. Buscar la mort
  115. Buscar morts a l'armari
  116. Cá mort no lladra, ni mossega
  117. Ca que udola, senyal de mort
  118. Caçador de bosc, pescador de canya i collidor de sal, a morir a l'hospital
  119. Caçador de ram i pescador d'ham, morts de fam
  120. Caçant i pescant, moriràs de fam; fes-te moliner si vols fer diners
  121. Cada malaltia, cura mort
  122. Cada un que va naixent, a la mort ens va empenyent
  123. Cadascú que carregui el mort
  124. Cadascú sap la seva sort; tal la vida, tal la mort
  125. Cagant, cagant morirà
  126. Cagar-se en els morts (d'algú)
  127. Caiguda de figuera, la mort darrera
  128. Cal morir abans de viure, cal plorar abans de riure
  129. Caldo de gallina els morts retorna
  130. Calentures de tardor, parentes de la mort
  131. Callar com un mort
  132. Canta de matí la perdiu, més li valguera morir
  133. Cap trànsit tan fort com el de la mort
  134. Cara sense dents fa semblar morts els vivents
  135. Carbassa senyalada, carbassa morta
  136. Carregar (a algú) el mort
  137. Carregar amb el mort i amb la caixa
  138. Carregar-se el mort
  139. Casa adobada, la mort de l'hereu
  140. Casa composta la mort á la porta
  141. Casa nova sepultura de la mort
  142. Casa parada, la mort a la porta
  143. Casa que no hi ha pa fa plorar i la que no hi ha vi fa morir
  144. Casament i mort fan trescar el diable
  145. Casament i mortalla del cel davalla
  146. Casar i morir, un sol camí
  147. Casar una vegada i morir-ne una altra
  148. Català sóc i seré fins que em moriré
  149. Cavall roig, ans que cansat, mort
  150. Cellers, poble de mala mort, no hi ha cap fadrina maca ni cap casada tampoc
  151. Cerdà i porc, ni viu ni mort
  152. Cinca traïdora, les pedres se veuen, la mort a la gola
  153. Cirerer, cirerer, va deixar la vella morir de fred al racó
  154. Cobra bona fama i posat a dormir; cobra-la dolenta i posat a morir
  155. Coça de pollastre és mortal
  156. Còlic d'hivern, refredat d'estiu i febres de primavera, la mort darrere
  157. Com a Darnius, on els que no s'han mort són vius
  158. Com aquell pagès que no es volia morir fins que se li acabés la feina
  159. Com el burro d'en Poquí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir
  160. Com l'ase de no sé qui, que quan estava avesat a no menjar es va morir
  161. Com l'ase d'en percolí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir
  162. Com l'ase d'en Pocolí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir
  163. Com l'avi Jai, que va morir amb la boca oberta
  164. Com més té, la mort més vol
  165. Com una mosqueta morta
  166. Com visques, moriràs
  167. Combregar-lo un cop mort
  168. Comerciant i porc, no es sap què té fins que és mort
  169. Comptant, comptant, va morir un frare
  170. Comptes llargs i mort present
  171. Comptes vells, parents de la mort
  172. Consciència morta, justícia torta
  173. Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges
  174. Contra la mort, res s'hi pot
  175. Convit de catalans: una vegada en vida i altra en mort
  176. Cop al cap, mort o curat
  177. Costar-li la pell
  178. Dalt de l'Alt Montcabrer moriren tres rossinyols; l'un va nàixer en Provença
  179. D'aquí a cent anys tots serem calvos, o tots serem morts
  180. D'aquí a llavors, o el rei o l'ase o jo serem morts
  181. Darrera es mort, vénen ses antorxes, o ses atxes
  182. Davant el mort, fa de bon plorar
  183. Davant la mort no hi ha diners (o doblers) que valguin
  184. Davant la mort, tots som iguals
  185. De fam no he vist morir ningú; de menjar massa, mil i u
  186. De febre o de mal calent cal morir
  187. De fil prim és teixida la nostra vida
  188. De gates mortes, voler treure moixons vius
  189. De gavatx i de porc, no te'n fiïs fins que és mort
  190. De la mateixa manera es mor de fam que de fartades
  191. De la mort enllà no es pot passar
  192. De la mort ningú s'escapa
  193. De la mort ningú s'escapa, encara que sigui Papa
  194. De la mort no es passa
  195. De la mort, fins les bèsties en fugen
  196. De la terra venim i a la terra tornem
  197. De la vida a la mort, hi ha un instant
  198. De la vida com de la mort, sols Déu en disposa
  199. De l'amor i la mort, ningú en fuig
  200. De l'avar i del porc, cap profit fins que és mort
  201. De l'enemic que et planys a les seves mans moriràs
  202. De mala mort
  203. De molt menjar, n'hi ha molts al fossar
  204. De morir, només es mor una vegada
  205. De mort
  206. De mort i de prenyat, no se’n pot amagar cap
  207. De mort, ens en toca una per hom
  208. De penes i bons sopars, n'estan ben plens els fossars
  209. De soldat, francès i porc no te'n fiïs viu ni mort
  210. De tot te n'escaparàs, però de la mort no podràs
  211. De vell ningú no passa
  212. Deixa qui està morint i vés a qui està parint
  213. Deixar costum és semblant a la mort
  214. Deixar fet un sant Llàtzer
  215. Deixar mort algú o alguna cosa 1
  216. Deixar mort algú o alguna cosa 2
  217. Deixar que els morts enterrin els seus morts
  218. Deixar-hi la pell
  219. Del bressol a la mortalla no et fiïs de cap canalla
  220. Del bressol a la mortalla, la vida és una batalla
  221. Del comerciant i del porc no se'n sap les riqueses fins que és mort
  222. Del mal de la mort, metges no en curen
  223. Del mal que hom té por, d'aquell se mor
  224. Del nàixer al morir és curt camí
  225. Del pobre, només se'n parla tres vegades a la vida: quan neix, quan es casa i quan mort
  226. Del viatge de la vida, sempre dol l'adéu
  227. Dels que esperen a demà, algú no hi arribarà
  228. Des que floreix fins que grana, hom pot morir-se de gana
  229. Des que l'home neix, la mort l'empeny
  230. Descansa Anton, que el que es queda ja es compon
  231. Desgraciat de l'home vell que necessita consell
  232. Després de mort el combregaren
  233. Després de mort ni vinya ni hort
  234. Després de mort, li feren un nus a la cua
  235. Després de mort, ni vinya ni hort
  236. Després de mort, Pasqual, portaren la burra a veure
  237. Després de Tots Sants, vénen els morts
  238. Després del mort, vindran les antorxes
  239. Després del singlot ve la mort
  240. Després que fou mort Pasqual, li portaren l'orinal
  241. Després que l'avi és mort és quan s'elogien les seves virtuts
  242. Després que l'avi és mort, fins els boigs li donen la raó
  243. Déu no vol la mort del pecador
  244. Dia d'or, dia de mort
  245. Diarrea tardoral, sovint mortal
  246. Dies mal desperts, abril li diu a maig: deixa-me'n un, deixa-me'n dos i un que faran tres i farem morir la vaca del dolent pagès
  247. Dimecres no compta; dimecres dia mort
  248. Dinar poc i sopar d'hora i et trauràs la mort de la vora
  249. Diner fa bé, diner fa mal, diner fa caure l'home en pecat mortal
  250. Dir-li a u de quin mal ha de morir
  251. Disfruta, menja i beu, que la vida és breu
  252. Ditxós qui mort bé
  253. Ditxós qui pot morir en un recó de casa!
  254. Diu el mort al degollat qui t'ha fet eixe forat?
  255. Diu la mort al degollad ¿quí t'ha tan mal adobat?
  256. Dol de dona morta, dura fins a la porta
  257. Dol per qui poc me dol
  258. D'on s'espera la sort en ve la mort
  259. Dóna alló que és teu abans de morir i et disposaràs a sofrir
  260. Dona alta i bigotuda, primer morta que coneguda
  261. Dona composta, mort a la porta
  262. Dona de molta mainada, no morirà enfitada
  263. Dona morta, casa desfeta
  264. Dona morta, diners a la porta
  265. Dona morta, gata perduda i olla trencada no dolen ni una vegada
  266. Dona morta, l'infant a la porta
  267. Dona morta, set a la porta
  268. Dóna'm pa i carn i no em moriré de fam
  269. Donar mort
  270. Donar per mort
  271. Donar sal a les ovelles en divendres, és la mort de tot el ramat
  272. Donar un salt mortal
  273. Donat s’ha mort i el fill diu que no dóna res
  274. D'oncles i ties, dol quinze dies; i si no et deixen res, de la porta al carrer, i dels cunyats, mentre duri la carn al plat
  275. Dones i vi, a unes fan riure i altres fan morir
  276. Dones, rates i pardals són tres enemics mortals
  277. Dorm força i menja poc i no tindràs por a la mort
  278. Dos ulls té el que compra gra; el que compra farina és tort; el que compra pasta cec, i el que pren fiat, és mort
  279. D'un còlic de bledes, mai morí rei ni reina
  280. Dur (algú) molta pell morta
  281. Dur molta pell morta
  282. Durar més que una corfa de caragol en un femer
  283. Durar tres dies, com la mort del porc
  284. El bac des de dalt d'una figuera és mortal
  285. El badall no pot mentir: vol menjar o vol dormir, es recorda de l'amor o és senyal que vol morir
  286. El bon ase (o burro) sols en la mort troba descans
  287. El borinot designa la mort d'algú de la casa o que el que està malalt se morirà
  288. El burro de sant Hipòlit, quan va estar avesat a no menjar, es va morir
  289. El burro del Pocoli: quan va estar avesat a no menjar es va morir
  290. El burro d'en Poc-Oli, que quan va estar avesat a no menjar es va morir
  291. El burro d'en Villena, que acostumat a no menjar se va morir
  292. El caldo de gallina, el mort ressuscita
  293. El cap, el nas i la boca, fins la mort els cura
  294. El casament i la mortalla del cel davalla
  295. El castanyer i la figuera varen deixar morir a son pare de fred
  296. El castell més gran i fort, de la mort és més rebost
  297. El català només fa dos àpats: un en vida (quan es casa) i un altre en mort (el funerari)
  298. El cavall de Sant martí, va viure fins que es va morir
  299. El combregaren després de mort
  300. El comerciant i el porc, no se sap què té fins que és mort
  301. El conill i el roí a la seva terra han de morir
  302. El cor fort és parent de la mort
  303. El corb menja carn de burro mort
  304. El corb, quan el tanques es fa el mort
  305. El cucut, si al tres d’abril no ha vingut, és mort o està perdut
  306. El dia cura el mal i la nit el fa mortal
  307. El dia de la mort del Salvador marca l'any venidor
  308. El dia dirà el mal i la nit el farà mortal
  309. El diner és fort, però encara ho és més la mort
  310. El Diner va dir a la Mort: "Detura't!", i la Mort va dir al Diner: "Amb mi no hi pots res"
  311. El dol no treu ànimes
  312. El dol pel senyor dura tres dies, com la mort del porc
  313. El dol per al que li dol
  314. El dol, darrera el mort
  315. El dormir assacia tant com el menjar
  316. El fill mort i l'api a l'hort
  317. El fruital, fent molta fruita, morir se cuita
  318. El gat que miola tres o quatre dies seguits, present la mort d'un veí
  319. El gos mort no mossega
  320. El jove mor confiat, i el vell desesperat
  321. El jove pot morir aviat, però el vell no pot viure gaire
  322. El liberalisme és la mort de la llibertat
  323. El llimoner no morirà pas per secada
  324. El mal de costat, amb tres dies mort o curat
  325. El mal de la mort, no hi valen metges
  326. El mal masclí no mata, però sembla que t'hagis de morir
  327. El mal mortal no sembla mal
  328. El mal que cou la mort no mou
  329. El metge guareix de malalties, però no de la mort; així com el retir preserva de la indigència, però no de la pobresa
  330. El millor amic, el mort
  331. El morir no s'allunya del patir
  332. El morir-se no és desgràcia
  333. El mort a la fossa i els vius a la roba
  334. El mort a la mortalla i el viu a la taula
  335. El mort a la terra i el viu a la guerra
  336. El mort al forat, i el viu al porrat
  337. El mort al sot i el viu al rebost
  338. El mort diu al degollat: ¿Qui t’ha fet eix forat?
  339. El mort és de la mar si lluny de la terra està
  340. El mort és del mar, quan s'és lluny de terra
  341. El mort més estimat, als tres dies ja no és plorat
  342. El mort obre els ulls al viu
  343. El mort, al sot, i el viu, al rebost
  344. El morts no tornen al món
  345. El mosquit va dir a la granota: –Val més morir en el vi que viure en l’aigota
  346. El nas i la boca, fins la mort els adoba
  347. El natural és immortal
  348. El néixer i el morir, de son pler han de venir
  349. El pare mort, jo mestre
  350. El pecat porta l'home a la mort
  351. El peix, per la gola mor
  352. El pobre que no fa dany, no el deixis morir de fam
  353. El pobre que no té clam, el deixen morir de fam
  354. El poll de juliol sempre du dol
  355. El ponent va deixar morir la seva mare de talent
  356. El porc dóna morrades fins després de mort
  357. El porc forga, viu o mort
  358. El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
  359. El porc mort pel febrer no sala bé
  360. El porc mossega fins després de mort
  361. El porc mossega viu i mort
  362. El porró damunt la taula, sempre apunta al qui s'ha de morir primer
  363. El prometre és malaltia i l'atendre és sanitat i el tardar és mort
  364. El que a la pila es pren, a la mortalla es deixa
  365. El que complica la seua vida, l'acurta
  366. El que deu està mort en creu
  367. El que es desprèn en la bolcadeta es deixa en la mortalleta
  368. El que es mor es mor per molt temps
  369. El que es pren en els bolquers, en la mortalla es deixa
  370. El que la mort d'altre espera, la seua veu primera
  371. El que menja ceba no tremola després de mort
  372. El que no mata, engreixa
  373. El que no mata, engreixa o rebenta
  374. El que no viu més que per a ell, està mort pel que fa als altres
  375. El que planta una noguera, la mort l'espera
  376. El que s'aprèn a la capella, es deixa a la mortalla
  377. El que s'aprèn als bressols no es deixa fins la mort
  378. El que s'aprèn de canalla no es deixa sinó amb la mortalla
  379. El que s'aprèn des del bres (o en els draps, o en la bolcada), se deixa amb la mortalla
  380. El que s'aprèn en la bolcadeta, es deixa en la mortalleta
  381. El que torna bé per mal, coneix premi inmortal
  382. El que va a caçar el dia dels morts, no caça res
  383. El qui deixa abans d'esser mort mereix que li donin garrot
  384. El qui deu és mort en creu
  385. El qui deu i no pot pagar, és mort en vida
  386. El qui fa el primer dejuni i el darrer té per segur que no morirà dins de la Quaresma
  387. El qui fuig de la mort, corre debades
  388. El qui menja ceba, després de mort, no alena
  389. El qui pixa clar no necessita doctors
  390. El qui torna bé per mal, coneix premi inmortal
  391. El qui viu d'esperances, mor dejú
  392. El raïm a l'agost es cova, al setembre es talla i a l'octubre s'amortalla
  393. El rei és mort, visca el rei
  394. El rei i el porc, els afaiten després de morts
  395. El son fort és germà de la mort
  396. El temps passa i la mort ve, com aquell que no fa res
  397. El temps passa per a tots
  398. El vel i la toca negra no treuen l'ànima de pena
  399. El vell pot morir, però el jove pot no envellir
  400. El vell que beu bon vi triga a morir
  401. El verdet i la busqueta els dos vénen per l'abril; els dos covaven un niu; la busqueta ja n'és morta i el verdet encara és viu
  402. El verm i el trèmol varen deixar morir son pare de fred a la cuina
  403. El vidu a la porta busca la muller morta
  404. El viure virtuosament és vida i el viciós viure és mort
  405. Els absents i morts sempre són culpats
  406. Els amics són bons dins després de la mort
  407. Els beneits se moriren l'any de la neu
  408. Els bons se'n van i els dolents queden
  409. Els canonges de la Seu no poden ésser sinó deu, i un cop que varen ser onze, va morir-se el pare Llonze
  410. Els festeigs llargs són parents de la mort
  411. Els joves poden morir, però els vells no poden viure
  412. Els metges i cirurgians no van a missa major perquè els morts no diguin: "Aquí està el matador"
  413. Els missatgers de la Mort, per a un vell, són tres: el primer, les ulleres per llegir; el segon, la barba florida; el tercer, la malaltia
  414. Els morts a la bassa, els vius a la fogassa
  415. Els morts deixen i els vius regeixen
  416. Els morts diuen: fes-te encí, fes-te enllà, avui per mi, per tu demà
  417. Els morts els enterren i els vius s'arreglen
  418. Els morts i absents, no tenen amics ni parents
  419. Els morts manen
  420. Els morts no danyen
  421. Els morts no parlen, però fan parlar
  422. Els morts obren els ulls als vius
  423. Els morts, millor que un, els porten dos
  424. Els olotins si perden de vista el campanar de sant Esteve ja es veuen morts
  425. Els pastors, quan són joves a robar, quan són vells a captar, i quan són morts a cremar
  426. Els plaers de la vida, tenen bona entrada i mala eixida
  427. Els qui donaven ja són morts, i els que demanen encara corren
  428. Els temeraris moren a mans dels seus contraris
  429. Els tres pecats mortals del pagès: llaurar amb burros, batre amb bous i la dona replicona
  430. Els uns patim, els altres patam, però tots petem
  431. Els vells tenen la mort avant, i els joves darrera
  432. Els vells van a la mort, i la mort va al jovent
  433. En "Què diran" se va morir de fam: | i en "Què diré" s'ho va passar molt bé
  434. En "Si en vols" va morir de fam
  435. En «ja ho faré» va morir de fam i en «ja ho he fet» va viure gras
  436. En aquest món res no és cert, tret dels impostos i la mort
  437. En Dóna és mort, però en Recull encara corre
  438. En Dóna fa anys que és mort i en Poca-vergonya encara corre per l'hort
  439. En el llit, s'hi moren; sortós qui s'hi pot morir
  440. En el món tot té solució 'manco' la mort
  441. En el plor de l'hereu l'alegria es veu
  442. En Feineta es va morir de gana i en Feinassa va campar
  443. En haver dit sí, ja no poren tornar arrera | perquè hi ha una barrera | que tanca fins al morir
  444. En l´hora de la mort, ens sobraran diners i pecats
  445. En la mort sols colliràs, allò que en vida sembraràs
  446. En l'Hospital de Santa Creu, tal hi mort qui no s'ho creu
  447. En lluna creixent a la mar, en lluna plena en el port i no tenguis por a la mort
  448. En morir lo fill, la nora fora
  449. En Parcolí, que tenia aquell ase que, quan estava avesat a no menjar, se li va morir
  450. En Què Diran es va morir de fam, i en Què Diré se la campa bé
  451. En Sinvols es va morir de gana, mentre els altres es van ben atipar
  452. En temps de guerra la mort senyoreja la terra
  453. En tot hi ha parts i quarts, manco amb es néixer i es morir
  454. En tot hi ha remei menys en el morir
  455. Encara Déu no és mort
  456. Encara no és mort Nostre Senyor
  457. Encara no és mort qui expira
  458. Encolomar el mort (a algú)
  459. Endavant ses atxes, que es mort és endavant!
  460. Enfermetat llarga, parenta de la mort
  461. Enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla
  462. Enterro en dijous, una altra mort vol
  463. Entre la vida i la mort
  464. Entre març i abril canta cucut si ets viu; pel maig canta mort o viu
  465. Entre morts i ferits tres carros plens
  466. Entre morts i ferits, una sabata plena
  467. Entre tots varen matar-la i ella sola es va morir
  468. Envellir o morir
  469. És bo per anar a buscar la mort
  470. Es cavall de Sant Martí, va viure fins que va morir
  471. És més trist plorar les penes vives que mortes
  472. És millor morir bé que viure malament
  473. Es morirà de vell i li tocaran albats
  474. Es morir-se no és desgràcia
  475. Es mort a sa fossa i es viu a sa taula
  476. És mort qui no respon
  477. És penar per morir
  478. Es pops sempre van a morir a sa colàrsega
  479. Es pot morir d'una cossa (o guitza) de conill
  480. Es qui donava, ja és mort
  481. És una bogeria viure pobre per morir ric
  482. Es va morir sense dir ni xufa
  483. És veritat que començar a viure, és començar a morir
  484. Escapar de la mort
  485. Escorpí, picar i morir
  486. Escudella de gallina els morts ressuscita
  487. Espavila't, Pere, que la mort et ve al darrera
  488. Esperant l'anyada dels aglans, s'ha mort la truja
  489. Ésser a dos dits de la mort
  490. Ésser capaç de fer riure un mort
  491. Ésser com s'ase d'en Ranxé, que quan estigué ensenyat a no menjar es va morir
  492. Ésser lletra morta
  493. Ésser un mort de fam
  494. Ésser un mort de gana
  495. Ésser un poble de mala mort
  496. Ésser una mosca morta
  497. Està a les portes de la mort
  498. Està mort de set, de gana, de fam, de riaies, de son...
  499. Estar a la mort
  500. Estar entre la vida i la mort
  501. Estar més allà que ací
  502. Estar més gelat que un rave
  503. Estar més glaçat que un mort
  504. Estar més prim que la mort d'Ítria
  505. Estar mig mort [o més mort que viu]
  506. Estar mort [per una persona o cosa]
  507. Estar mort de [braços, cames, peus]
  508. Estar mort de cansament
  509. Estar mort de fred (o de por)
  510. Estar mort de gana (o de son, o de cansament, etc.)
  511. Estar mort de riure
  512. Estar mort de son
  513. Estar mort de... (gana, fred, por, son, etc.)
  514. Estar un més ert que un mort de dos dies
  515. Estava malalta quan se va morir. I si no hi estava, se va emmalaltir
  516. Esteles opaques, i lluna esmortida, la pluja s'acosta de seguida
  517. Estimar fins a la mort
  518. Ets més pesat que una haca morta
  519. Fa sa mosca morta, o pareix una mosca morta
  520. Favor fet, agraïment mort
  521. Fe sens obres, morta és
  522. Febre autumnal, o molt llarga o mortal
  523. Febres octubrals, o molt llargues o mortals
  524. Febres setembrals, o llargues o mortals
  525. Feixuc com un ase mort
  526. Feliç és la mort que ve sense cridar-la
  527. Fem per la vida, que la mort ella vindrà
  528. Fer (o ser) com l'ase d'en Pocolí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir
  529. Fer cara de mort
  530. Fer com el cavall de sant Martí, que va viure fins que va morir
  531. Fer com la vaca d'en Pocolí, que quan va estar avesada a no menjar es va morir
  532. Fer com l'ase d'en Poli, que quan va saber viure sense menjar es va morir
  533. Fer com l'haqueta del rector, que quan estigué avesada a no menjar es va morir
  534. Fer el mort
  535. Fer el mort com una guilla
  536. Fer la desena de la mort
  537. Fer la mort del conill
  538. Fer la mort del poll
  539. Fer la mort d'un pollet
  540. Fer més pudor que un gos mort
  541. Fer morir màrtir
  542. fer mort de matxo
  543. Fer mort i vida [en un lloc]
  544. Fer ressuscitar un mort
  545. Fer una cosa en la vida i una altra en la mort
  546. Fer una cosa tan de pressa com qui amortalla sogres
  547. Ferida al cap, aviat mort o curat
  548. Ferida xica, la que més mortifica
  549. Ferit del cor, ferit de mort
  550. Fer-se frare a l'hora de morir
  551. Fes allò que tu voldràs haver fet quan moriràs
  552. Fes allò que voldries que s'hagués fet quan siguis mort
  553. Figues i vi, mort de camí; figues i aigua, mort enlaire
  554. Fill de gata, mata la rata
  555. Fins a la mort
  556. Fins a la mort, bé hi arribarem vius
  557. Fins a la mort, sempre hi arribarem
  558. Fins a la mort, tot és vida
  559. Fins a la mort, tot és viure
  560. Fins la mort, peu fort
  561. Fins morir tot és vida
  562. Fins morir, tot és viure
  563. Fins que es mort el traginer, no se sap de qui són els matxos
  564. Fins que fou mort en Pascual, no li portaren l'orinal
  565. Fins que un és mort no se sap qui l'estima
  566. Foc follet a la vora, la mort a la porta
  567. Fonda de sisos (o de mala mort)
  568. Fort, fort, res com la mort
  569. Fotre-se'n del mort i de qui el vetlla
  570. Frare i porc, no els vulgues a casa que no sia mort
  571. Gàbia nova, ocell mort
  572. Gall que canta quan el sol ja és post, canta a morts
  573. Gat que miola no és mort
  574. Gent d'Estana, fusta morta i gent orca
  575. Germà de la mort cap s'escapa: ni pobre, ni ric, el rei ni papa
  576. Gos caçador fins a la mort restrejador
  577. Gos que udola, senyal de mort
  578. Gràcies a Déu que el pare és mort i jo seré l'hereu
  579. Guix i calç tapen molts mals
  580. Ha anat a morir en res
  581. Ha mort vestit com un gla
  582. Ha passat un gran desastre, una puça ha mort un sastre.
  583. Hagi pau i morirem vells
  584. Haurien de ser com los morts, que no parlen
  585. Hi ha més avantatge a cobrar dots que a pagar enterros
  586. Hi ha mil maneres de morir i només una de parir
  587. Hi ha moltes maneres de matar puces
  588. Hi ha qui amb un pa a les mans es moriria de gana
  589. Hi ha remeis per tot, menys per la mort
  590. Ho ha après a la capella, i ho deixarà a la mortalla.
  591. Ho ha pres amb la capilla i ho deixarà amb la mortalla
  592. Hom deu amar la vida i no témer la mort
  593. Home adormit, ni tot mort ni tot viu
  594. Home malalt, mig mort
  595. Home mort ja mai més parla
  596. Home mort mai més parla
  597. Home mort no ha companyó
  598. Home mort no mou guerra
  599. Home perseguit, home mort
  600. Home roig i gos pelut, primer mort que conegut
  601. Hostal de mala mort
  602. I encara són vius si no s'han mort
  603. Inflamació i mal de costat, aviat mort o curat
  604. Ira de rei és missatger de mort
  605. Ja és morta l'abella que la mel feia
  606. Ja feia bé aquella vella que no es volia morir
  607. Ja l'hem parida morta
  608. Jamai coça (o guitza) d'euga ha mort cap pollí
  609. Jo tenia una puput que, si no hagués mort, hauria viscut
  610. Jocs de sort, jocs de mala mort
  611. Jove que vetlla i vell que dorm fort, senyal de mort
  612. Junta de llevadores, criatura morta
  613. Junta de rabadans, ovella morta
  614. Justícia de Castella, després de mort s'obre enquesta sobre la malaltia
  615. Justícia, Senyor, però per quan sigui mort jo
  616. L’abril va deixar morir la seva mare de set
  617. L’agost els cova, el setembre els talla i l’octubre els amortalla
  618. L’home avar és com el porc, no s’aprofita fins que és mort
  619. La balaguera no s'ha mort mai de fred
  620. La bona satisfacció se fa en vida, i en mort no
  621. La bossa i el cullerot / fins a la mort
  622. La bugada de na Rius, que els polls morts tornaven vius
  623. La carn viva, fa oblidar a la morta
  624. La casa que no hi ha pa, fa plorar i la que no hi ha vi fa morir
  625. La dona i el morter només a la cuina estan bé
  626. La dona morta totes les coses iguals
  627. La dona només és bona després de morta
  628. La gàbia oberta, mort l'ocell
  629. La guilla porca ens pren els ous de viva i de morta
  630. La mar un home mort reclama
  631. La mare que té fills de massa no morirà grassa
  632. La massa confiança mata els malalts
  633. La més honrada i la més bona, la que ja és morta
  634. La millor sogra, la morta
  635. La mort amb la seva capa, el rei i a tothom tapa
  636. La mort de l'ase és la festa dels cans
  637. La mort del porc dura tres dies
  638. La mort del porc és una de les tres alegris de l'home
  639. La mort del vi és l'aigua
  640. La mort d'una bufada mata el més fort
  641. La mort el mateix toca en els palaus dels rics que en les cabanes dels pobres
  642. La mort ens iguala a tots
  643. La mort entra pel pecat i pels peus el refredat
  644. La mort és a tots comuna
  645. La mort és cega
  646. La mort és certa i l'hora incerta
  647. La mort és cosa verdadera, la vida cosa sense veritat
  648. La mort és de tal natura que ve més prest als qui la temen que no als qui la desigen
  649. La mort és el darrer remei de tots els mals
  650. La mort és el premi més alt de la vida
  651. La mort és la gran anivelladora
  652. La mort és llei de vida
  653. La mort és més prop dels vells que els ulls de les pestanyes
  654. La mort és platja de la vida
  655. La mort és sorda
  656. La mort és tan certa com la vida incerta
  657. La mort és tan complida que de ningú s'oblida
  658. La mort és un desengany de la vida
  659. La mort està més a la vora nostra que la pestanya de l'ull
  660. La mort fuig de qui la menysprea perquè segueix qui més la tem
  661. La mort i la venda tot ho trenca
  662. La mort i la vida Déu la té; i ve quan ve
  663. La mort la pinten negra
  664. La mort mai no té culpa
  665. La mort mai té culpa
  666. La mort mata la fam
  667. La mort no avisa ningú
  668. La mort no és per qui la busca
  669. La mort no espera ningú
  670. La mort no perdona ni al rei, ni al Papa, ni aquell que no té capa
  671. La mort no perdona ningú
  672. La mort sempre és traïdora: mai diu, ni el dia ni l'hora
  673. La mort sempre té conhort
  674. La mort sempre té excusa
  675. La mort tot ho acaba
  676. La mort tot ho acaba
  677. La mort tot ho esborra
  678. La mort tot ho iguala
  679. La mort tot ho purifica
  680. La mort tot ho trenca
  681. La mort va a qui menys la vol
  682. La mort va a qui no la vol i fuig de qui la desitja
  683. La mort ve a les sordes i quan arriba sempre du frissor
  684. La mort, a tot posa remei
  685. La mort, amb sa dalla, tot ho avassalla
  686. La mort, avui per mi, demà per tu
  687. La mort, may te culpa
  688. La mort, no se l'enganya
  689. La mort, quan arriba, no espera ningú
  690. La mort, tots es dolors espassa
  691. La mortalla solament s'emporta el ric avarient
  692. La persona que molt riu, no té el discurs molt viu
  693. La poca cordura es paga amb la sepultura
  694. La quietud és la mort
  695. La sabata, si és gran, trastorna el peu i si és justa, el mortifica
  696. La sang viva fa avorrir la morta
  697. La sarna amb gust no pica, però mortifica
  698. La talarida, resol la mort a vida
  699. La talarida, torna el bou de mort a vida
  700. La tonteria més gran és el morir
  701. La tos seca, és de la mort la trompeta
  702. La traca mata la caça
  703. La tramuntana, no ha deixat morir mai de secada
  704. La vella es moriria i encara festejaria
  705. La vella no volia morir mai, per veure coses noves
  706. La ventura del mariner: morir en un recó de casa
  707. La veritat pot emmalaltir, però no morir
  708. La vida de la garriga és la mort de l'hortalissa
  709. La vida del pobre | és molt fàcil de contar | mort de fam i fart de figa | i a la "vellea" a captar
  710. La vida és en tres coses: menjar bé, cagar fort i no tenir por de la mort
  711. La vida és un dia, som nats per morir
  712. La vida i la mort, Déu la té
  713. La vida s'hauria de viure dues vegades, però amb una ja n'hi ha prou
  714. La violència és la mort dels pobles
  715. L'abril va deixar morir de set a la seva mare
  716. L'abril va deixar morir sa mare de fred
  717. L'absent i el mort no veuen si els hi fas tort
  718. L'agost els cova, el setembre els talla i l'octubre els amortalla
  719. L'ambició va matar a Napoleó
  720. L'amor és més fort que la mort
  721. L'amor i el vi, a alguns fa viure i a altres, morir
  722. L'any primer més gasta el mort que el vivent
  723. L'arbre vell trasplantat, primer es mort que arrelat
  724. L'argelaga va deixar morir sa mare de fred
  725. L'arrendador et menja en plata i mort en paret
  726. L'ase de Buridam, que tenia menjar i es va morir de fam
  727. L'avar és com el porc, no aprofita sinó mort
  728. L'enfermedat llarga, la mort curta
  729. L'enterrador Terrafort i l'estrafolari Catius, viuen un d'enterrar els morts i l'altre de despullar els vius
  730. L'enveja mai morirà
  731. Les canes són sobreescrit de la mort
  732. Les cooperatives són com les caixes dels morts, les porten entre quatre vius
  733. Les creïlles són vives, reguem-les amb aigua; les creïlles són mortes, reguem-les amb vi
  734. Les errades dels metges, la terra les cobreix
  735. Les faves verdes, per l'abril encara han de néixer i pel maig són mortes
  736. Les formigues cada any van a morir al peu de la Creu del Matagalls
  737. Les morts són dues i la pobresa és la major
  738. Les mosques, per Tots Sants, mortes o menjades, són acabades
  739. Les penes no maten, però atropellen
  740. Les tres coses més inútils que hi ha són: fer llum a un mort, ploure a mar i tenir sogra
  741. Les trumfes són vives, reguem-les amb aigua; les trumfes són mortes, reguem-les amb vi
  742. L'herba ruín mai mort
  743. L'home esvinçat porta la mort i no ho sap
  744. L'home més ric només té una mortalla
  745. L'home mort no guanya sou
  746. L'home sempre mort del mal que més tem
  747. L'home trencat és mort i no ho sap
  748. L'home, quan és xiquet, al braç de sa mare, sempre té fred
  749. L'honor dels morts assegura el qui els dóna sepultura
  750. L'hort vol un home mort
  751. Li diu el mort al degollat: ¿Qui t'ha fet eix forat?
  752. Llarga malaltia, curta mort
  753. Llarga malaltia, parenta de la mort
  754. Llàstima és morir-se i no anar al cel
  755. Llençol de bri fins a morir
  756. Lletra morta
  757. Llevant fred i marinada vella, no moriràs de fred
  758. Lluna morta aigua porta
  759. Lluna morta poc peix porta
  760. Lluna morta, aigua a la porta
  761. Lluna morta, llevant a la porta
  762. L'ofici del botxí: qui mata ha de morir
  763. Mà morta
  764. Mà morta, Déu t'aconhorta
  765. Mà morta, pica la porta
  766. Mai cap mula guita ha mort l'amo
  767. Mai cap sastre ha mort a la forca, perquè ni el botxí els vol
  768. Mai ningú no s'ha mort de dejunar
  769. Mai no ha mort cap home fumant
  770. Mai volia morir la vella, per veure coses noves
  771. Major vergonya és a un llinatge tenir un parent mort per justícia que cent per batalla
  772. Mal de cor, només el cura la mort
  773. Mal de freixura, fins a la sepultura
  774. Mal en vida no val tant con be en mort
  775. Mal nerviós no fa tocar a morts
  776. Mal? Mal és morir-se
  777. Mala brossa, mai mor
  778. Mala cara quan morirem
  779. Mala herba mai no mor
  780. Mala mort facis!
  781. Malalt de morir, no hi valen metges
  782. Malalt que arreplega la roba, senyal que s'ha de morir
  783. Malalt que és de mort, cap remei no hi pot
  784. Malalt que menja no es mor
  785. Malalt que no es cura el novembre, la mort espera
  786. Malalt que no explica el mal, o mut o mortal
  787. Malalt que pot dormir, que no temi el morir
  788. Malalt que s'ha de morir, tant el mata pa com vi
  789. Malalt que té gana la mort enganya
  790. Malalt que vomita, mort que ressuscita
  791. Malaltia del cor, només la cura la mort
  792. malaltía llarga parenta de la mort
  793. Malaltia setembral, mala o mortal
  794. Malaltia setembral, o bé llarga o bé mortal
  795. Malalties tardorals, llargues i mortals
  796. Malat que no es cura el novembre, la mort l'espera
  797. Març marcell, no m'has mort cap vaca ni vedell, truja ni porcell
  798. Març marçot no m’has mort ovella ni borregot; dos-cents borrecs tinc a la muntanya, tots amb un pam de banya; dos-centes ovelles a l’Urgell, totes amb son anyell. — Ja vindrà mon pare abril i te’n matarà més de mil
  799. Març marçot no m'has mort cap ovella ni ovellot. Cent borrecs tinc a Cerdanya, tots ells amb un pam de banya; cent ovelles a l'Urgell, totes amb el seu anyell.
  800. Març marçot ronca fins que és mort
  801. Març marçot, que cap ovella m’has mort. — Manllevaré dos dies a l’abril i te’n mataré més de tres mil
  802. Març marçot, ronca fins que és mort
  803. Març, marcell, no m'has mort cap vaca ni cap vedell, truja ni porcell, cabra ni cabrit; mal haja, ara que ets finit!
  804. Març, marcerol, no m'has mort l'ovella, ni el borregol; ja vindrà l'abril, que me'n matarà cent mil
  805. Massa dormir porta el morir
  806. Massa metges, mort segura
  807. Massa singlot, senyal de mort
  808. Mata l'escorpí, que el cel plorarà la seva mort
  809. Mata més gent la taula que la guerra
  810. Matar per no morir
  811. Mateix morirem amb cent lliures avançades que amb cent de deute
  812. Mengem i beguem, que a la mort ja hi arribarem
  813. Mengem, mengem que demà morirem
  814. Menja bé i caga fort i no temis a la mort
  815. Menja bé i caga fort i no tingues por a la mort
  816. Menjar calent a l'estiu, més mort que viu
  817. Menjar el pa mort
  818. Menjar en plata i morir en grillet
  819. Menjar la sopa morta
  820. Menjar-se el pa mort
  821. Mentre hi ha vida, hi ha esperança
  822. Mentre riuràs no moriràs
  823. Menys de la mort, de tot eixim
  824. Menys viu el que més dorm, perquè la son és com la mort
  825. Mercant i porc, no se sap què té fins que és mort
  826. Merda pels morts!
  827. Més callat que un mort
  828. Més cara és una mortalla i no ens la veiem damunt
  829. Més estime bé morir que mal viure
  830. Més estime morir que no viure envergonyit
  831. Més lleig que en Salometa de Reus, que va morir de lletgesa
  832. Més mata la gola que l'espasa
  833. Més n'ha mort la cena, que'n ha curat Avicena
  834. Més són els amenaçats que els morts
  835. Més sort que en Peirot, que va morir d'un rot
  836. Més val al cavaller bona mort que mala i penosa vida
  837. Més val al rei mort sobtada que no ésser rei envergonyit
  838. Més val burro viu, que cavall mort
  839. Més val deixar en la mort l'enemic que demanar en la vida l'amic
  840. Més val morir a honor que viure amb deshonor
  841. Més val morir d'un tip que de fam
  842. Més val morir d'una fartada que de fam
  843. Més val morir tip que prim
  844. Més val morir, que embrutar-se
  845. Més val pelat que amortallat
  846. Mes val tort que mort
  847. Més val un àvol morir que el llinatge avergonyir
  848. Més val una missa en vida que moltes en havent mort
  849. M'ha mort es porc en divendres
  850. Molt i bo, drecera per la mort
  851. Molt més han mort del sopar que Avicena en va curar
  852. Molts del món es queixen, però no el deixen
  853. Molts moren per la boca com els peixos
  854. Mor el qui xiula i viu el qui piula
  855. Mor el rei i mor el Papa i mor aquell que no té capa
  856. Mor és qui no respira i la pota no estira
  857. Mor qui fila i qui no fila
  858. Mor, Anton, que el qui es queda ja es compon
  859. Morfina, mort fina
  860. Mori, Marta, i mori farta
  861. Morir [o caure] com mosques
  862. Morir al llit
  863. Morir al peu del canó
  864. Morir bé i viure mal no ho logra l'home mortal
  865. Morir com a rates
  866. Morir com l'ase d'en Cabossa, que va morir amb la boca oberta
  867. Morir com l'avi Gai, amb la boca oberta
  868. Morir com mosques
  869. Morir com un gos
  870. Morir com un griu (grill)
  871. Morir com un pollet
  872. Morir com una rata
  873. Morir de cara a la paret
  874. Morir de mala mort
  875. Morir de ràbia com els capsigranys
  876. Morir de ràbia com els capsotis
  877. Morir d'enyorança, de pena, d'amor...
  878. Morir en combat
  879. Morir en la misèria
  880. Morir en olor de santedat
  881. Morir en pau
  882. Morir és acabar
  883. Morir és anar a la vida
  884. Morir matant
  885. Morir per la pàtria
  886. Morir per morir, morir ben fart
  887. Morir sense sol, sense llum i sense mosques
  888. Morir-se (o anar-se'n o quedar) amb la creu dels albats
  889. Morir-se com un pollet
  890. Morir-se de fam amb el pa a les alforges
  891. Morir-se de fàstic
  892. Morir-se de gana
  893. Morir-se de ganes
  894. Morir-se de por
  895. Morir-se de riure
  896. Morir-se de set
  897. Morir-se de set (de gana...)
  898. Morir-se de vergonya
  899. Morir-se d'enveja
  900. Morir-se d'una guitza de conill
  901. Morir-se l'amo i quedar-se el rossí
  902. Morir-se-li la cardina (a algú)
  903. Mort a la mar, tràngol segur
  904. Mort a l'aigua, borrasca segura
  905. Mort al diumenge un altre en penja
  906. Mort bocabadat, en crida un altre al seu costat
  907. Mort casament i venda, tot ho trenca
  908. Mort d'ase, festa de cans
  909. Mort d'aubat, un angelet més al cel
  910. Mort de fam
  911. Mort de fàstic
  912. Mort de gana
  913. Mort de germà, de casa al fossar
  914. Mort desitjada, vida allargada
  915. Mort el cuc, mort el verí
  916. Mort el gos, el gat és qui borda
  917. Mort el gos (o el ca), morta la ràbia
  918. Mort en Jordi s'ha acabat l'ordi
  919. Mort es ca, morta sa ràbia
  920. Mort esperada, vida allargada
  921. Mort i venda tot ho trenca
  922. Mort jo, els altres que se les componguin
  923. Mort jo, merda pal que quede
  924. Mort jo, mort tothom
  925. Mort no vingui que tara no tingui
  926. Mort o venda, tot ho trenca
  927. Mort per mort
  928. Mort per mort, pit a l'aigua
  929. Mort per mort, prova la sort
  930. Mort, ni vinya ni hort
  931. Mort, no vinguis que excusa no tinguis
  932. Morta és la gallina que ponia els ous d'or
  933. Morta la cuca mort el verí
  934. Morta l'aranya, mort el verí, o, morta la cuca...
  935. Morts i pactes trenquen tractes
  936. Mossegada de mostela, ni temps d'encendre una candela
  937. Mossegada de vidriol porta dol
  938. Mudar de costum és semblant a la mort
  939. Naixement, casament i mortalla, del cel davalla
  940. Nens abans de festes, maten a gent i a bèsties
  941. N'ha mort més la cena que no n'ha salvat Avicena
  942. Ni boda sens cant ni mortuori sens plant
  943. Ni casaments sense flors, ni mortuori sens plors
  944. Ni de gavatx, ni de porc, no te'n fiïs, ni viu, ni mort
  945. Ni el pare es morirà ni nosaltres soparem
  946. Ni el sol ni la mort poden ser mirats fixament
  947. Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents
  948. Ni és mort el pare ni sopem
  949. Ni la mortalla és nostra, que és de la terra
  950. Ni vaca de març ni ovella d'abril, de fart no n'ha mort cap
  951. Ningú es mor el vespre del dia que li toca
  952. Ningú es mort que no li sia arribada l'hora
  953. Ningú no es mor de fam, i sí de fart
  954. Ningú no es mor fins que Déu ho vol
  955. Ningú no es mor la vigília de morir-se
  956. Ningú no sap la vida fins que és finida
  957. Ningú no vol un trosset de terra en les Estacades
  958. Ningú sap de quin mal ha de morir
  959. No cal anar de pressa per a morir
  960. No demanes un canó per matar un teuladí
  961. No em diguis ben casada que no em vegis morta i enterrada
  962. No és aigua beneita la que renta la mort de l'escorpí
  963. No és el mateix mort de pena, que pena de mort
  964. No es mor el malalt, sinó el mortal
  965. No es mor ningú que no li hagi arribat l'hora
  966. No és mort qui encara alena
  967. No és ningú qui puga viure que no haja de morir
  968. No es pot matar tot el que es gras
  969. No és res es morir, sinó es patir
  970. No es sap de qui són els matxos, fins que el traginer és mort (Es refereix a aquells assumptes que no es resolen fins que n'és passada l'oportunitat)
  971. No et fiïs d'aigua morta, que és la més forta
  972. No et fiïs de l'aigua morta, que la que corre ja es veu
  973. No et refies de l'hora de la mort per passar comptes
  974. No et riguis del meu dol, que quan el meu serà vell, el teu serà nou
  975. No faltar-hi més que un ca mort
  976. No haver mort ni un pardal
  977. No haver ni per a un bon morir
  978. No hem de morir per viure
  979. No hi estic, viure pobre per morir ric
  980. No hi ha boda sense flors, ni mortalla sense plors
  981. No hi ha cap boda pobre, ni cap mort rica
  982. No hi ha cap casament pobre, ni cap mort rica
  983. No hi ha cap casament sense flors ni mort sense plors
  984. No hi ha cap poder prou fort contra el mal de la mort
  985. No hi ha casament pobre ni mort rica
  986. No hi ha casament sense plors ni mort sense flors
  987. No hi ha castell prou fort que ens guardi de la mort
  988. No hi ha com la mort per fer plorar
  989. No hi ha cosa més certa que el morir
  990. No hi ha mal que tant duri que el temps o la mort no el curi
  991. No hi ha mal tan fort que no el curi la mort
  992. No hi ha més just que la mort
  993. No hi ha més que una mort
  994. No hi ha més que una mort, però moltes maneres de morir
  995. No hi ha més remei: morir o envellir
  996. No hi ha més remei: morir o fer-se vell
  997. No hi ha més remei: o morir-se jove o fer-se vell
  998. No hi ha mort sense rialles ni casament sense ploralles
  999. No hi ha morts sense rialla ni casament sense plor
  1000. No hi ha mortuori ric ni casament pobre
  1001. No hi ha noces sense flors ni mortalla sense plors
  1002. No hi ha remei prou fort contra el mal de la mort
  1003. No hi ha res tan car com una mortalla
  1004. No hi ha vida sense mort, gust sense disgust, descans sense treball, llum sense obscuritat
  1005. No jeguis a l'ombra d'una figuera, que la mort s'amaga al darrera
  1006. No lamento morir, sinó deixar de viure
  1007. No li caldran gaires gallines per la seua mort
  1008. No mata el mal, que mata la mort
  1009. No mata el mal, que mata l'hora
  1010. No mata pena ni mal si l'home no és mortal
  1011. No mor el malalt, que mor el mortal
  1012. No mor ningú que no sia la seva hora
  1013. No mor qui bon nom deixa
  1014. No morir de llet d'ametlles
  1015. No morirem, però ens semarem
  1016. No morirem, però es pansirem
  1017. No moris en mortaldat ni jugues per Nadal
  1018. No mos posem dol abans que es malalt sigui mort
  1019. No saben de qui són els deutes fins que el traginer és mort
  1020. No se sap de qui són els matxos fins que el traginer és mort
  1021. No se sap de qui són les mules fins que és mort el traginer
  1022. No són els morts qui obliden els vius, sinó els vius qui obliden els morts
  1023. No temis la mort si tens sàlvia a l'hort
  1024. No tenir a on caure mort
  1025. No t'escarrassis, que també has de morir
  1026. No torna viu quan hauràs mort l'anyell
  1027. No vendre la pell de l'ós abans d'haver-lo mort
  1028. Noces majals, noces mortals
  1029. Noia balconera, anc que tinga casera, morirà soltera
  1030. Només la mort no té remei
  1031. Nostra vida és un fil: cada hora se'n trenquen mil
  1032. Null remei és doldre del que és mort
  1033. O morir o veure morir
  1034. O morir-se o fer-se vell
  1035. O parir o morir
  1036. Octubre mort, pomes a l'hort
  1037. On està el cos està la mort
  1038. On hi ha burro mort no faltaran corbs
  1039. On hi ha la mort no hi ha bona sort
  1040. Onada rebentada, onada morta
  1041. Pa de fleca, al cap d'una hora mort de fam
  1042. Pa i paciència i mort amb penitència
  1043. Pagar i morir fan pau i avenir
  1044. Pagar tribut a la mort
  1045. Pagar-ho amb la pell
  1046. Pareix un pardal mort a canyaes
  1047. Paréixer la mort dels ossos
  1048. Parèixer que vaja [algú) a buscar la mort
  1049. Parèixer un fumarell mort a canyades
  1050. Parir i morir pel seu punt ha de venir
  1051. Parir o morir
  1052. Parir-la morta
  1053. Parlar de la mort d'en Prim
  1054. Part sense sang, criatura morta
  1055. Pasqua marçal, anyada mortal
  1056. Pasqua marçal, fam o mortaldat
  1057. Pasqua marçal, home mortal i collita reial
  1058. Pasqua marçal, misèria mortal
  1059. Pasqua marçal, mortandat o fam
  1060. Pasqua marcesca, la fam i la mort pesca
  1061. Passar de mort a vida
  1062. Passar el mort a algú
  1063. Passar-se el mort
  1064. Passar-se les hores mortes
  1065. Pastors en reunió, mort de llop o de moltó
  1066. Patir per patir, val més morir
  1067. Pau i paciència i mort amb penitència
  1068. Pecats i diners és el que sobra a l'hora de la mort
  1069. Peix d'ham, peix mort de fam
  1070. Peix fora de l'aigua, peix mort
  1071. Pel casament d'un vell toquen a morts o a banyes
  1072. Pel mal de la mort res no hi pot
  1073. Pel mal mortal metge no hi val
  1074. Pel mal mortal, cap herba no hi val
  1075. Pel que hi fem, en aquest món, ni mai que ens morim
  1076. Penes, Senyor, però la mort no
  1077. Pensa en la mort i asseguraràs bona sort
  1078. Pensa quan veus morir, que t'ensenyen el camí
  1079. Per a qui no s'ha de morir, l'aigua és medicina
  1080. Per a tot hi ha remei, menys per a la mort
  1081. Per a treure un mort de casa, calen quatre homes
  1082. Per al mal de la mort no hi ha metge savi
  1083. Per amor i vi, uns poden viure i altres morir
  1084. Per l’octubre, el malalt que no està ben segur, la mort se l’enduu
  1085. Per la mort del porc, alegries i jocs
  1086. Per la mort tothom és igual
  1087. Per la Setmana Santa, si el cucut no canta, o és mort o és dintre França
  1088. Per la vida es perd la vida
  1089. Per l'amor i la mort ningun home és prou fort
  1090. Per l'amor i per la mort, no hi ha res fort
  1091. Per l'octubre, el malalt que no està ben segur, la mort se l'enduu
  1092. Per mi com si fos mort
  1093. Per molt que es vulgui dir, tots som iguals a l'hora de morir
  1094. Per morir no cal anar de pressa
  1095. Per morir-me de fam no necessite a ningú
  1096. Per morir-me jo, mon pare, que és més vell
  1097. Per morts Girona, per bateigs Barcelona i per casaments Montserrat
  1098. Per oncles i ties, dol de quinze dies; per germans i germanes, tres setmanes; per cunyats i cunyades, salts i camades
  1099. Per poca ventura és millor la sepultura
  1100. Per salvar un viu, bé es pot penjar un mort
  1101. Per Sant Benet cada cucut canta en son (o al seu) indret, i, si no canta, és mort de fred
  1102. Per Sant Bernabé quaranta dies plogué i encara deixà morir el carbasser
  1103. Per sant Josep (19 de març), puput que no és vingut o s'és mort o s'és perdut
  1104. Per Sant Martí, es mata el porc i es tasta el nou vi
  1105. Per Sant Maties, tantes ovellesmortes, tantes ovelles vives
  1106. Per Setmana Santa, el puput canta, i si no canta és perquè és mort o presoner a França
  1107. Per ta llei i per ton rei i pel teu moriràs
  1108. Per tenir poca salut val més morir-se
  1109. Per tenir poca salut, val més els quatre ciris i el taüt
  1110. Per testar, enteniment clar
  1111. Per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots
  1112. Per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs
  1113. Per treure un mort de casa, calen quatre homes
  1114. Per un mort no s'ha de perdre un viu
  1115. Per una nou de més l'ase es va morir
  1116. Per una tia, dol quinze dies; si no et deixa res, de casa al carrer
  1117. Perquè estem alerta, la mort és incerta
  1118. Perquè visca, l'hort i la vinya; després de mort, ni vinya ni hort
  1119. Pesar com un asimort
  1120. Pesar com un mort
  1121. Pesar més que un burro mort
  1122. Pescador de canyeta i tocador de reclam, et tocaràs els collons i et moriràs de fam
  1123. Pescar per Nadal és pecat mortal
  1124. Peta bé i rota fort i no et faci por la mort
  1125. Pic d’aranya, la mortalla; pic d’escurçó, la extremaunció; pic de xaveta, la taüteta
  1126. Picada d'aranya, la mortalla
  1127. Picada de culebra, la mort darrera
  1128. Picada de salamandra, la mortalla
  1129. Picada de vaca, la mortalla
  1130. Pitjor és un plet que una malaltia mortal
  1131. Pixa clar i peta fort, i no temis la mort
  1132. Plet resolt, l'un malferit i l'altre mort
  1133. Plomada de procurador, ganivetada de mort
  1134. Plor de dona morta, fins a la porta
  1135. Plora tant com voldràs, quan seràs nuvi riuràs
  1136. Plorant i rient, va morint-se la gent
  1137. Pobre de mi, quan seré mort ja no em podré tenir
  1138. Pobres, rics i cardenals, en la mort se fan iguals
  1139. Poc dormir i massa dormir porten al morir
  1140. Poc mal i bona mort és una gran sort
  1141. Poc se me'n dóna que mu mare fos flequera si s'ha morta de fam
  1142. Poncellatge, temps ni mort no es pot cobrar
  1143. Porc estugós, no pot morir gras
  1144. Posar pell morta
  1145. Posa't sempre a dormir disposat per morir
  1146. Pot més un ca viu que un lleo mort
  1147. Pregunta't què hi fas aquí, tu que has de morir
  1148. Pregunta't: què hi fas, aquí? Viure bé per ben morir
  1149. Prendria mort i passió per ell
  1150. Primer morir que confessar
  1151. Primer morir que fer vilesa
  1152. Primer morir que pecar
  1153. Primer morir, que perdre la vida
  1154. Primer mort que condemnat
  1155. Primer se'n sap la mort que la malaltia
  1156. Primer tort que mort
  1157. Puix l'ase és mort, toquem a festa
  1158. Purgueu-lo i sangreu-lo i, si és mort, enterreu-lo
  1159. Qual es la vida tal es la mort
  1160. Qual la vida, tal la mort
  1161. Quan a una casa es mor una bèstia, estalvia la mort d'una persona
  1162. Quan arribada és la mort, no hi ha remei en cap hort
  1163. Quan canta l'òliba al teulat hi haurà una mort aviat
  1164. Quan cau un estel una ànima del purgatori se'n puja al cel
  1165. Quan el corb ens visita és que sent farum de mort
  1166. Quan el cucut no canta per Setmana Santa, o és pres o és mort o lligat a França
  1167. Quan el mal és de mort sols el morir és remei
  1168. Quan el mal és de mort, les medecines són metzines
  1169. Quan el mal és de mort, no hi ha remei en cap hort
  1170. Quan els taurons al vaixell fan escorta, és que ensumen carn morta
  1171. Quan és fet el colomar, el colom és mort
  1172. Quan és mort el matxo, surten els traginers
  1173. Quan és mort el traginer, se sap de qui són les mules
  1174. Quan fonc mort, cridaren credo
  1175. Quan fou mort el combregaren
  1176. Quan fou mort el combregaren, per falta de sagraments
  1177. Quan fou mort li arribaren els remeis
  1178. Quan fou mort Pasqual, li portaren l'orinal
  1179. Quan ha arribat la mort no hi ha remei en cap hort
  1180. Quan ja estava acostumada a no menjar, va i es mor
  1181. Quan la mort deu venir, ningun confort no s'hi pot fer
  1182. Quan l'ase traurà banyes, s'haurà mort de rialles
  1183. Quan les filles són mortes surten los gendres
  1184. Quan l'hora de morir és arribada, excuses no hi valen
  1185. Quan l'infant denta la mort no s'absenta
  1186. Quan l'infant denta, la mort el tempta
  1187. Quan lleven Déu i toquen hores, senyal d'un mort a la vora
  1188. Quan mos morirem tot mos sobrarà
  1189. Quan octubre és finit, mort la mosca i el mosquit
  1190. Quan s'ase serà mort de rialles
  1191. Quan sentiu el corb, penseu en la mort
  1192. Quan serà mort serà curat
  1193. Quan seré mort, merda pels vius
  1194. Quan són morts, se'ls fan les honres
  1195. Quan un corb ens visita és que sent ferum de mort
  1196. Quan un home no és de mort l'aigua li serveix de medecina
  1197. Quan un s'ha de morir, els metges duen una bena davant la vista
  1198. Quan va ésser mort en Pasqual li portaren l'orinal
  1199. Quan va ésser mort en Pasqual li volien curar el mal
  1200. Quan va ésser mort en Pasqual portaren la mula a beure
  1201. Que Déu ens doni bona mort i curta malaltia
  1202. Què diran? I em vaig morir de fam; jo diré, jo diré, i vaig quedar molt bé
  1203. Que en sé jo, de la mort d'en Bergo!
  1204. Què farem? Mala cara quan morirem
  1205. Que n' durá pochs de capellans al enterro!
  1206. Qui ab ferro mata, del ferro mort
  1207. Qui acaba, mor
  1208. Qui als seus enemics plany, a ses mans mort
  1209. Qui als seus vol mal, no pot voler a cap mortal
  1210. Qui amb espasa mata d'espasa té de morir
  1211. Qui amb la sopa beu, quan és mort no hi veu
  1212. Qui bé et farà, o se n'anirà o se't morirà
  1213. Qui de canyes fa flautes i de dones fa cabal, en la vida tindrà un quarto i morirà a l'hospital
  1214. Qui de l'ase es menja el pa, mai de fam no es morirà
  1215. Qui dejunà el primer i el darrer, no es morí en tota la Quaresma
  1216. Qui deu es mor en creu
  1217. Qui deu i no pot pagar, és mort en vida
  1218. Qui dóna el seu abans de morir ja es pot preparar a patir
  1219. Qui dorm molt, viu poc
  1220. Qui dorm sota una noguera, la mort l'espera
  1221. Qui és ferrer, té de morir ferrer
  1222. Qui és mort que jegui
  1223. Qui és viu viu, qui és mort put
  1224. Qui escanya pobres, ha estat mort en dogalet
  1225. Qui estalvia la vida, crida la mort
  1226. Qui estima, sempre es mor i mai s'acaba de morir
  1227. Qui et dóna mos, no voldria veure't mort
  1228. Qui guarda costum vell, mor amb ell
  1229. Qui ha de morir a les fosques, encara que tingui el pare cerer
  1230. Qui hagi mort, l'enterraran
  1231. Qui infants té massa, no mort grassa
  1232. Qui la mort d'altre espera, la seva veu primera
  1233. Qui mata, ha de morir
  1234. Qui menja besuc i beu aigua al darrera, la mort l'espera
  1235. Qui menja cargols per l’abril, que es prepari per morir
  1236. Qui menja ceba no tremola després de mort
  1237. Qui menja cervell de porc, as cap de s'any és viu o és mort
  1238. Qui menja fetge de porc i beu, quan és mort no hi veu
  1239. Qui menja fred a l’estiu, més mort que viu
  1240. Qui menja sense gana, primer mort que curat
  1241. Qui menja una gla i beu, quan és mort no hi veu
  1242. Qui més no pot, crida la mort
  1243. Qui més no pot, morir es deixa
  1244. Qui molt viu molt veu
  1245. Qui mor en dissabte, la Mare de Déu l'espera
  1246. Qui neix ase, no pot morir ruc
  1247. Qui no ha de morir tot ho passa
  1248. Qui no posa el ventre en perill, mai no pot morir
  1249. Qui no posa el ventre en perill, no morirà fart
  1250. Qui no pot més, morir se deixa
  1251. Qui no s'ha de morir, amb aigua clara es cura
  1252. Qui no s'ha de morir, l'aigua el cura
  1253. Qui no s'ha de morir, tot ho passa
  1254. Qui no té sort ni hort ni porc, més valdria que fos mort
  1255. Qui no té sort, ni hort, ni porc, més valdria que fos mort
  1256. Qui no va a la guerra, no mor en ella
  1257. Qui per sant Joan desfà una teranyina, la mort l'afina
  1258. Qui per sopar menja carn a la brassa té la mort a casa
  1259. Qui pesca un àngel pel març, mort aviat
  1260. Qui planta l'aromer, mort el primer
  1261. Qui polseja i fuma, quan és mort, no hi veu
  1262. Qui primer neix, primer peix
  1263. Qui se sap mortificar, motiu té per alcançar
  1264. Qui surt a caçar per Nadal cau en pecat mortal
  1265. Qui té bona vida té bona mort
  1266. Qui te fills al costat, no morirá enfitat
  1267. Qui té mal que gemegui, i qui s'ha mort que jegui
  1268. Qui té mort a casa seva, no va a plorar a la dels altres
  1269. Qui té porc, el mossega viu i mort
  1270. Qui té soques fa estelles, qui mata un porc menja costelles
  1271. Qui té un mort a casa no va a plorar a casa dels altres
  1272. Qui tem a la mort no gosa la vida
  1273. Qui tem massa la mort, no envelleix gaire
  1274. Qui t'ha fet eixe forat? li diu el mort al degollat
  1275. Qui tinga fills al costat, no morirà enfitat
  1276. Qui tinga mort a sa casa, que no vaja a plorar a la dels altres
  1277. Qui torna bé per mal, aconsegueix premi immortal
  1278. Qui va néixer ase, no pot morir ruc
  1279. Qui viu mal, no morirà bé
  1280. Qui viu sense dolor, mor sense amargor
  1281. Qui vulgui viure poc i morir ric que vagi a Alberic
  1282. Quin desastre! Una puça ha mort un sastre!
  1283. Quiscú sap la seva sort: tal la vida, tal la mort
  1284. Renovar-se o morir
  1285. Respon, que en Quim no et farà fort, que fa mesos que és mort
  1286. Reunió de llevadores, criatura morta
  1287. Reunió de pastors, ovella morta
  1288. Rient, rient, es va morint la gent
  1289. Riure's (o fotre's) del mort i de qui el vetlla
  1290. Sabem a on naixem i no a on morirem
  1291. Sabem on naixem, però no on morim (o morirem)
  1292. Sabem on som nats, no sabem on serem enterrats
  1293. Saber de quin mal s'ha de morir
  1294. Sagneu-lo, purgueu-lo i si és mort enterreu-lo
  1295. Sàlvia a l’hort espanta la mort
  1296. Sàlvia a l'hort, i el nen no és mort
  1297. Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner; mig hort i mig porc, i qui no té ni hort ni porc valdria més que fos mort
  1298. Sant Donat és a Sedó, diu que va morir de mal de barres i va deixar per testament que no es donés res a la gent
  1299. Sant Donet es va morir de mal de barres
  1300. Sant Elm a coberta, la mort certa
  1301. Sant Elm a coberta, ten la mort per certa
  1302. Sant Nicolau de la boca des port, que ens doni bona vida i bona mort
  1303. Sant Ramon Nonat, no volia morir, perquè no havia nat
  1304. Santa Caterina ens guardi de mort repentina
  1305. Saps qui és mort? Sa coa d'es porc
  1306. Sarna amb gust, no pica, però mortifica
  1307. Se va morir, perquè era... viva
  1308. Segons la vida, la mort
  1309. Sembla que vagis a cercar la mort
  1310. Semblar (algú) la mort i passió de ses arengades
  1311. Sembles Eudimion, que sempre anava mort de son
  1312. Sembra, casament i mortalla del cel davalla
  1313. Sempre crema el foc i de vegades causa la mort
  1314. Sempre he sentit dir que els peixos vius volen aigua i morts volen vi
  1315. Sempre serà millor morir fart que de fam
  1316. Sempre s'ha sentit dir que qui mata ha de morir
  1317. Se'n moren més de joves que de vells
  1318. Sentiment de dona morta, sol durar fins a la porta
  1319. Sepultura oberta, mort a punt
  1320. Ser (la d'algú) la mort del porc
  1321. Ser [algú] un pollastre mort a canyades
  1322. Ser a les portes de la mort
  1323. Ser bo per anar a cercar la Mort
  1324. Ser com l'ase d'en Pacolí, que quan va estar acostumat a no menjar es va morir
  1325. Ser com s'ase d'en Calderon que quan va estar ensenyat (o acostumat) a no menjar es va morir
  1326. Ser com una mosqueta morta
  1327. Ser de mala mort
  1328. Ser de mata morta
  1329. Ser feixuc com un ase mort
  1330. Ser la revifalla de la mort
  1331. Ser mes lleig que un pecat mortal
  1332. Ser més mort que viu
  1333. Ser més vell que la mort
  1334. Ser per morir-s'hi
  1335. Ser qüestió de vida o mort
  1336. Ser un mort de fam
  1337. Ser un mort de gana
  1338. Ser un mosca morta
  1339. Ser un poble de mala mort
  1340. Ser una cosa colp de mort
  1341. Ser una mosca morta
  1342. Servir i no gaudir, esperar i no venir, ser al llit i no dormir, tres coses són que fan morir
  1343. Si a l'octubre fa fred, mort el cuquet
  1344. Si això és viure, no sé què serà morir
  1345. Si al mes d’abril el cucut no ha cantat, és que és mort i enterrat
  1346. Si creus el cucut, no et moriràs mal
  1347. Si dónes ans de morir, aparella't a sofrir
  1348. Si dos octubres un any tenia, la gent es moriria
  1349. Si el cucut no canta per sant Benet, cantarà per Setmana Santa, o sinó, és senyal que és mort o pres a França
  1350. Si el dia tres d'abril el cucut no fa piu-piu, o és mort o és viu, o senyala mal estiu
  1351. Si el dijous el cucut no canta, o és mort o és pres a França
  1352. Si el Dijous Sant el cuquelló no canta, és mort o és a França
  1353. Si el març se'n va i el cucut no torn, o el cucut s'ha mort o és la fi del món
  1354. Si el tres d'abril el cucut no canta, digueu que ha mort o que ha fugit a França
  1355. Si el tres d'abril el cucut no fa piu-piu, o és mort o és viu, o senyala mal estiu
  1356. Si el tres d'abril el cucut no ha cantat, és mort i enterrat
  1357. Si els taurons al vaixell fan escolta, és que ensumen carn morta
  1358. Si en vols, es va morir de fam
  1359. Si entra l'abril i no em sentiu, o estic mort o estic captiu
  1360. Si et vols morir, menja carn a la brasa i vés a dormir
  1361. Si et vols salvar, primer morir que pecar
  1362. Si mates l'escorpí avui, demà el cel plorarà la seva mort
  1363. Si mates una rata per l'abril, n'hauràs mort mil
  1364. Si menges ceba de viu, de mort no tremoles
  1365. Si menges ceba de viu, no tremoles de mort
  1366. Si m'he trencat, la mortalla al costat
  1367. Si mortificar-te vols, el més agre et serà dolç
  1368. Si no hagués sigut el vent, n'hauria mort més de cent
  1369. Si no vols morir passa el port de la Bonaigua al de matí
  1370. Si nus neixen, més pobres marxen
  1371. Si nusos naixem, més pobres morirem
  1372. Si tens ganes de morir, sopa bona cosa i vés-te’n a dormir
  1373. Si tens una filla que no l'estimis gaire, casa-la a Albons, o a Bellcaire, o sinó a Vilademat, que serà morta més aviat
  1374. Si tens una filla que no l'estimis, casa-la a Viladamat i es morirà aviat
  1375. Si un gos udola vol dir que algú ha de morir
  1376. Si una persona és morta, ja res no l'importa
  1377. Si vols arribar a vell, guarda la pell
  1378. Si vols el cel alcançar, primer morir que pecar
  1379. Si vols morir enverinat, menja pa del sindicat
  1380. Si vols morir ric, vés-te'n a viure a Alberic
  1381. Si vols morir sense febre, prova de marxar de casa
  1382. Si vols morir, menja magrana i vés a dormir
  1383. Si vols patir, dóna el que tens abans de morir
  1384. Si vols quedar mort, ves a fer el carajillo al Bar del Nord
  1385. Sigues pacífic i moriràs vell
  1386. Singlot en bo, senyal de salut; singlot en malalt, senyal mortal
  1387. Sofrir mort i passió [o sofrir mil morts]
  1388. Sogra i cunyada, val més morta que enterrada
  1389. Sols la mort no té remei
  1390. Son fort, germà de la mort
  1391. Són tres enemics mortals: frares, rates i pardals
  1392. S'operació ha anat bé, però madona és morta
  1393. Sortida de març, entrada d'abril, mort és el cucut si res no diu
  1394. Sortosa la porta que veu passar noia morta
  1395. Sot pot ser i deixar de ser, menys que una rata morta faci el niu sota la cua d'un gat viu
  1396. Sota pena de mort
  1397. Tal la vida, tal la mort
  1398. Talamanca, Mura i Rocafort, tres pobles de mala mort, on els bous van calçats
  1399. Tan cert, com que m'he de morir
  1400. Tant es va carregar l'ase, que es va morir
  1401. Tant li és repicar com tocar a mort
  1402. Tant mor l'ovella com el corder
  1403. Tant se val morir refredat com constipat
  1404. Tanta culpa té qui mata la cabra com qui aguanta la garra
  1405. Tants com en mata la guerra en colga la terra
  1406. Tants dies morts com tants de vius
  1407. Tard o dejorn tots hem de morir
  1408. Tavella vella i llevant fred, no et moriràs de set
  1409. Tavernera vella i llevant fred, no et moriràs de set
  1410. Té la mort a les dents
  1411. Te moriràs de fam davant d'un sac de pa
  1412. Té por de morir vestit
  1413. Tenir (un home) la cuca morta
  1414. Tenir la mort a la gola
  1415. Tenir més sort que el peirot, que va morir d'un rot
  1416. Tenir molta terra a la Havana i a la taula morir-se de gana
  1417. Tenir por de morir vestit
  1418. Tenir ulls morts
  1419. Tenir un ensurt de mort
  1420. Tenir una bona mort
  1421. Tenir una mort dolça
  1422. Tenir-la morta
  1423. Teuladí en gàbia, mort de ràbia
  1424. Tindrà mort de cigala
  1425. Tindràs sempre en record que corrent vas a la mort
  1426. Tindre la mort a la porta
  1427. Tindre un peu en l'altre món
  1428. Tinguem pau i morirem vells
  1429. Tingues sempre en la memòria mort, judici, infern i glòria
  1430. Tingues sempre per deport, pensar que vas a la mort
  1431. Tirar terra al mort
  1432. Tirar-li a u el gos mort
  1433. Tireu confits, escarransits; si no en voleu tirar, el noi es morirà
  1434. Tocar a morts
  1435. Toqueu a festa que l'ase és mort
  1436. Tornar de la mort i anar a la vida
  1437. Tornar de mort a vida
  1438. Tort fa a Deu qui tem per sa amor morir
  1439. Tortosí, primer matar que morir
  1440. Tortosí, primer mort que fugir
  1441. Tortosí, primer mort que trair
  1442. Tot el nat ha de morir
  1443. Tot el que no mata engreixa
  1444. Tot el viu ha de morir
  1445. Tot és vida fins la mort
  1446. Tot té remei, menys la mort
  1447. Tothom sap la seva sort: tal la vida, tal la mort
  1448. Tots els pops van a morir a Maó
  1449. Tots hem nat per morir
  1450. Tots som mortals
  1451. Trampa vella, trampa morta
  1452. Tramuntana morta, aigua a la porta
  1453. Tramuntana morta, llebeig en porta
  1454. Tramuntana morta, mestral a la porta
  1455. Tramuntana morta, ponent (o mestral) a sa porta
  1456. Tramuntana, tramuntanot, cap ovella no m'has mort
  1457. Tramuntanella morta, migjorn a la porta
  1458. Treballar a esclar de mort
  1459. Trencar el setrill, de mort diu perill
  1460. Tres barates... una mort
  1461. Tres coses fan hom tost vell: engendrat de vell, naixement de lluna nova, por de mort
  1462. Tres coses hi ha perdurables: plantar palma, començar plet i esperar la mort d'un sogre
  1463. Tres coses només hi ha que el diner no pugui dominar: el cel, la mar i la mort
  1464. Tretze a la taula, mala sort. Al cap de l'any, un de mort
  1465. Treure's el mort de sobre
  1466. Trobar la mort
  1467. Trobar-se a les portes de la mort
  1468. Tronades de març, mortaldat i fam
  1469. Tronades de setembre porten mala obra, el pa molt car i mort de gent pobra
  1470. Trucar a la porta la mort
  1471. Tu doble, com lo sagristà
  1472. Tu rai que ets de faig, jo sóc de cirerer i ben aviat moriré
  1473. Tut-tururut, qui va néixer ase no pot morir ruc
  1474. Ulls de peix mort
  1475. Un bon cap no hauria de morir mai
  1476. Un bon morir tota la vida honra
  1477. Un ca se'n va morir, de gràcies
  1478. Un cas dels que succeeixen una vegada en la vida i altra en la mort
  1479. Un cos pesa més mort que viu
  1480. Un dia d'hort, un dia de mort
  1481. Un dia sense dinar no fa morir a ningú
  1482. Un fill sense os, porta la mare al fos
  1483. Un jove pot morir però un vell no pot tardar
  1484. Un jove pot morir, però un vell no pot viure
  1485. Un mort en crida un altre
  1486. Un mort en dissabte un altre en capta; un mort en diumenge un altre en menja
  1487. Un mort, a la primeria, gasta més diners que en vida
  1488. Un mort, quatre ferits i les butxaques plenes
  1489. Un trencat és mort en vida
  1490. Una cosa us vaig a dir que us farà pixar de riure: quan el pare es va morir la mare va quedar viuda
  1491. Una en la vida i altra en la mort
  1492. Una mort adoba i espatlla
  1493. Una via té la vida: la mort en té mil, i vius tranquil?
  1494. Va dir el diner: "Jo faré el que voldré". Va contestar la mort: "Jo sóc més fort"
  1495. Vaca d'abril i ovella de maig, mai la fam n'ha morta cap
  1496. Vaca de març i ovella d'abril mai la fam no les ha fet morir
  1497. Vagis dret, vagis tort, sempre de cara a la mort
  1498. Val més anar i venir que penar i morir
  1499. Val més aprendre de vell que morir ase
  1500. Val més aprendre de vell que morir de tonto
  1501. Val més bé morir que mal viure
  1502. Val més delicat que amortallat
  1503. Val més donar als enemics en la mort que deixar als amics en la vida
  1504. Val més dur dol que morir-se
  1505. Val més fugir que morir
  1506. Val més la mort que el deshonor
  1507. Val més morir amb honra que viure amb deshonra
  1508. Val més morir de fart que de fam
  1509. Val més morir dret que viure de genolls
  1510. Val més morir d'un tip de riure que d'un tip de ràbia
  1511. Val més morir d'un tip que de gana
  1512. Val més morir d'un tip que d'esvaït
  1513. Val més morir espantat que condemnat
  1514. Val més morir fart, que d'un panxó de fam
  1515. Val més morir fumat que de fumera
  1516. Val més morir honrat, que viure afrontat
  1517. Val més morir que descobrir
  1518. Val més morir retgirats que condemnats
  1519. Val més morir tip que esvaït
  1520. Val més morir tip que morir de gana
  1521. Val més pelar que amortallar
  1522. Val més pres que mort
  1523. Val més que diguin per aquí passa un ase (o burro), que per aquí passa un mort
  1524. Val més sofrir cent vegades que morir-ne una
  1525. Val més tonto i viu que savi mort
  1526. Val més tort que mort
  1527. Val més un de mort que cent de ferits
  1528. Val més un de mort que molts de ferits
  1529. Val més un jorn de vida que cent de mort
  1530. Valeriana prendràs, i no et moriràs
  1531. Van més delicat que amortallat
  1532. Vell que dorm molt i jove que dorm poc, la mort està prop
  1533. Vellesa és malaltia de la quan hom deu morir
  1534. Vèncer la mort
  1535. Vent de port i tavernera, mai n'ha mort cap al darrera
  1536. Vent porta a port i vent porta la mort
  1537. Venta, que passa un mort
  1538. Vés-te’n, vés-te’n, Anton, que el que es queda ja es compon
  1539. Vetllar un mort
  1540. Veure Barcelona i morir
  1541. Veure-se sa mort darrere ses oreies
  1542. Vi i aiguardent, mort de moment
  1543. Vida de capellà, malaltia de casat i mort de frare
  1544. Vida de solter, malaltia de casat i mort de frare
  1545. Vida sens amic, mort sens testimoni
  1546. Vindrà temps que valdrà més morir-se que viure
  1547. Visquem en pau i morirem vells
  1548. Viu pobre per morir ric
  1549. Viure amb delit porta amb si por de mort
  1550. Viure és morir
  1551. Viure esperant, morir cagant
  1552. Viure i viure podràs, però de la mort no te n'escaparàs
  1553. Viure mal i acabar bé no pot ser
  1554. Volada de corbs, olor de carn morta
  1555. Vols veure ton marit mort? Dóna-li cols en agost
  1556. Xavo va néixer, xavo morirà

Mira També
  • Joan Amades i Gelats (1935): La mort. Costums i creences. Col. «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. XXIII (Barcelona). Edició facsímil d'Edicions El Mèdol (Tarragona, 2001), dins la col·lecció «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. 11
  • Víctor Pàmies i Riudor (2010): "Eufemismes i fraseologia sobre el fet de morir-se", dins el blog Raons que rimen, l'1 de novembre de 2011.