- A l'all res li fa que sigui mal plantat si és ben renegat
- A l'any de traspàs de faves no en plantis pas
- A l'hort on hi ha ruda, totes les plantes tenen fortuna
- Arbre ben plantat, dóna bon resultat
- Al juriol se plante la col
- Al mallol recent plantat, tin-lo sempre molt cavat
- Alls plantats en lluna nova, de grans un cove
- Amb farigola, malves i grans de rosari es planta un ric herbolari
- Amb plantatge i cascall, fuig el mal de queixal
- Any de traspàs, de faves no en plantis pas
- Aquí cols plantava l'avi, aquí cols planto jo, savi
- Arbre molt transplantat, mai ben arrelat
- Arbre transplantat, la terra no li prova
- Arbre trasplantat ha de ser ben regat
- Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat
- Arbre vell, trasplantat a terra nova, mal li prova
- Bona herència deixarà qui molt abre plantarà
- Bona planta i mals fets
- Cor sense amor, jardí sense flors
- De bon cep planta la vinya, i de bona mare, la filla
- De bona planta, bona vinya
- De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi
- De mala mata no ix bona planta
- Deixar plantat
- Deixar-se plantar la bleda al clatell
- Dijous sant, carbasses a plantar
- Diu la vinya: L'amo em planta, l'amo em poda, l'amo em lliga i el març em dóna la vida
- Dona, si no saps plantar, tapa'm la barba i deixa'm estar
- El dia de sant Lluc és el millor per a plantar faves
- El millor fava és el plantat pel Pilar
- El planter no saps cuidar si no't cuides d'escardar
- El que bon peu planta, bon arbre cria
- El que planta, canta
- El qui planta un noguer, no en menjarà nous
- El qui sempre mira els vents, mai sembra ni planta a temps
- El vell planta la vinya, i el jove la verema
- Els bojos no se sembren ni es planten, ixen sols
- En febrer, rega el teu planter
- En lloc baix sembra forment, en lloc alt planta sarment
- En terra al riu arrimada no deixes de fer plantada
- En terra de baró, no hi plantis ton bordó, i si l'hi plantes no l'hi plantis pregó
- En terra de l'escuder, planta col i no noguer
- Entre les dues Mares de Déu, ni planteu ni conreeu
- És més lletja que una garba de planter mal lligada
- Es sol purifica ses plantes, però esmorteeix ses bergantes
- Floreix on t'han plantat
- La flor, quan neix, ja fa planta
- La millor col és la plantada en juliol
- La planta de molta ufana té poca grana
- La vinya de Sant Joaquim [26 de juliol], molta planta i poc raïm
- L'any de traspàs, de faves no en plantis pas
- Les fulles verdes mostren que la planta no és seca
- Les gelades blanques són el greix de les plantes; les negres les aterren
- Les tres herbes fetes pel dimoni són: el gram, la canyoca i la calcida, que es mengen les altres plantes
- L'olivera plantada pel novembre mai no menteix
- L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
- Maig arribat, un jardí a cada prat
- Mentre l'arbre fulla té, no el trasplanta qui el vol bé
- Més val hort que jardí, i pollastre que teuladí
- No hi ha millor pagador que l'agricultor
- No hi ha vinya millor que la que planta i poda el seu amo
- No plantes vinya en costera ni sembres blat en barranc ni et cases en forastera... Mira que t'enganyaran!
- On es cria ruda totes les plantes tenen virtut
- Pel febrer trau l’alfàbega del planter
- Pel gener planta l'aller; cap al darrer, no pel primer
- Pel mes d'abril planta la fava com un fil; pel mes de maig, com un pal
- Per l'Assumpció, es planta la grana del Senyor: el carbassó
- Per què no creixes, alfàbrega? Perquè no em va veure plantada santa Àgata
- Per replantar i empeltar l'ametller, la lluna de Nadal va bé
- Per Sant Andreu, si no heu plantat, planteu
- Per Sant Bernabé, planta (o se sembra) el carbasser
- Per Sant Bernabé, planta els fesols o fes-ho fer
- Per sant Blai, planta ton all
- Per sant Nin i sant Non es talla el raïm de la planta i es penja de la llàntia
- Per Sant Pere, planta ton all; per Sant Pere, capça l'all; per Sant Pere arrenca l'all
- Per sant Teresa, planta l'ametlla
- Per sant Vidal, planteu els melons
- Per santa Àgata, planta l'alfàbrega; dama polida ja la té eixida
- Per Santa Àgueda planta l'alfàbrega, que per Santa Margarida ja serà florida
- Per Santa Anna, vinya plantada
- Per Santa Teresa, planta l'ametlla
- Per tindre bona col, planta-la pel juliol
- Planta el cep per Carnestoltes i tindràs bones redoltes
- Planta que poc creix, ajuda mereix
- Planta un cep allí on quep
- Planta vinya... quan el vi estiga barat
- Planta, sembra i cria, i viuràs amb alegria
- Planta-me-la al clatell!
- Planta-me-les aquí que no tinc butxaques
- Plantant en pampa, un any s’avança
- Plantar cebes fa gandul i treballar fa burro
- Plantar en lluna creixent i sembrar en lluna minvant
- Plantar la bleda al clatell
- Plantis el que plantis, mulla-li els peus
- Quan canta el rossinyol, planta el fesol.
- Quan fa vent, les plantes tenen turment
- Quan l'any s'acaba planta la fava
- Quan Santa Cecilia vegis arribar, planta el favar
- Qui a bèstia o a planta fa mla, és un insensat animal
- Qui bones trumfes planta bones trumfes arrenca
- Qui bons abres vol lograr un planter es deu formar
- Qui de jove planta de vell canta
- Qui de son ventre fa un jardí, ans de l'any en veu la fi
- Qui de vinya plantar vol, procura que li toqui el sol, que millora el sarment anant de fred a calent
- Qui moltes estaques planta, una o altra se li trenca
- Qui planta maduixeres, menja maduixes
- Qui planta per l'Advent guanya un any de temps
- Qui planta un aglà, un roure collirà
- Qui planta un pomer per ell ho fa
- Ser un jardí de roses
- Si faves vols menjar, per l'hivern les has de plantar
- Si no tens aigua al jardí, no hi plantis res, creu-me a mi
- Si terres tens prop de riu, no hi deixes de fer plantiu
- Si vol tenir bona col, planta-la pel (o es) juliol
- Si vols all coent planta'l un dimecres d'Advent
- Si vols all coent, planta'l per l'advent; si el vols bo i fi sembra'l per Sant Martí
- Si vols bon aller, planta'l pel febrer
- Si vols bon planter, tu mateix te l'has de fer
- Si vols ceba de diner, planta-la pel gener
- Si vols cebes grosses, planta-les en quart creixent
- Si vols enganyar el pagès, planta les faves i l'ordi espès
- Si vols enganyar el teu veí, planta la morera grossa, la figuera petita i fema el teu prat per sant Martí
- Si vols l'all coent, planta'l un dimecres de l'Advent
- Si vols menjar pèsols pel segar, per l'abril els has de plantar
- Si vols tenir bon cigronar, per Nadal l'has de plantar
- Si vols tenir bona col, planta-la al juliol
- Si vols tindre un bon favar, planta-lo pel Pilar.
- Tansplantar el julivert porta mala sort
- Tenir planta
- Terra per a fer plantiu, la de vora riu
- Tot lo qu'hajes trasplantat deixau sempre ben regat
- Tota planta que es soterra, fa bon profit a la terra
- Tota planta transplantada vol ser aviat regada
- Tres coses hi ha perdurables: plantar palma, començar plet i esperar la mort d'un sogre
- Una casa sense al.lots és com un jardí sense flors
- Una taula sense porró, és com un jardí sense flors
Bibliografia
- FAGES DE ROMÀ (1853) - Narcís Fages de Romà (1853): El amic dels llauradors o aforismes rurals. València: Impremta Joseph Rius. Edició facsímil de Librerías París-Valencia, de 1980. Ressenya.
- GOMIS (1983) - Cels Gomis i Mestre (1983): Dites i tradicions populars referents a les plantes. Barcelona: Editorial Montblanc-Martín / Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Segona edició ampliada i modificada de la Botànica popular de l'any 1891. Ressenya.
Nota: Dedicat a l'amiga Cristina Broquetas, que m'ho va demanar per treballar-ho a la feina.
d'aquests n'anoto uns quants per dir-los al meu marit.
ResponEliminaJa veus que per aquí seguim plantant llavors paremiològiques. :-)
ResponEliminaets en victor del matinada ?
ResponEliminaUn dels Víctors del Matinada, i tant! :-)
ResponEliminaAlgú sap que vol dir: Ser de casa de pagès...
ResponElimina