- A can Betes, les crispetes; a can Coll, el flabiol, a can Quartaler, la lluna, i a can paperina, el sol
- A Can Tòfol surt el sol, a Can Quintana la lluna, a Can Pere de Palau hi ha la flor de Catalunya
- A can Tòfol surt el sol, a Can Quintana la lluna, a Can Pere de Palau les prendes de Catalunya
- A Carreu, els gossos empaitaven la lluna pensant que era un pa
- A l'hivern, dia i solet; lluna i nit, quan no fa fred
- A Riudoms, sac, sanalla i bona lluna
- A Torelló (Sant Feliu de Torelló), pescallunes
- Abans de jutjar una persona, camina durant tres llunes amb els seus mocassins
- Aigua i lluna, temps d'oliveres
- Això és demanar la lluna en un cove
- Alls plantats en lluna nova, de grans un cove
- Amb mirall de lluna
- Anar a llunes
- Anar de mala lluna
- Anyada de tretze llunes, dos dies bons i tres de dolents
- Argentina: la lluna anul·la la nit negra
- Arribar a la lluna
- Assenyalar amb el dit la lluna i que només s'hagi vist el dit
- Béns de fortuna muden com la lluna
- Boca besada no perdé ventura, ans se renova com ho fa la lluna
- Bon clar de lluna fa, quan la gossa segueix el ca
- Bona anyada, si per Nadal és lluna plena
- Bona lluna fa, per anar la cussa darrera el ca
- Bona rella en lluna vella
- Buscar la lluna en un cove
- Buscar la lluna per la bassa
- Cabells tallats de lluna nova es tornen blancs aviat
- Canviar de lluna
- Cara de lluna plena
- Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna no es veuran
- Caure de la lluna
- Cèrcol a la lluna el pastor eixuga
- Cèrcol de lluna, no omple llacuna
- Civada sembrada en lluna nova surt blanca; en lluna vella surt negra
- Clara és la lluna d'agost, però encara ho és més la de gener
- Clara lluna és la de l'agost, però la del gener és millor
- Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
- D'amors, el primer; de llunes, la de gener
- De bona lluna
- De cara a Cantavella, lluna vella
- De cara a Vallibona, lluna nova
- De cara de lluna plena
- De la lluna de gener, l'amor en prevé
- De la lluna de gener, l'amor primer
- De la lluna del gener al cinquè dia veuràs quin any tindràs
- De la lluna, igual el cinquè que el trentè
- De lluna nova, vés-hi amb el cove
- De llunàtics, el món n'és ple
- De llunes, la de gener, i la d'agost també
- De llunes, la de gener, i la d'octubre també
- De mala lluna
- De Ravener, lluna i mal temps
- De tot dilluns val la lluna
- Del primer dilluns val la lluna
- Dels amors sempre el primer, i de llunes, la del gener
- Demanar la lluna
- Demanar la lluna en un cove
- Després de la lluna de mel ve la lluna de fel
- Després de la lluna nova de gener, pluja hi sol haver
- Dia de cendra, lluna tendra
- Dones i lluna cada punt muden
- Dur la lluna en un cove
- Eclipsar-se la lluna
- El bon mariner, mirant la lluna ja sap son quefer
- El cercle del sol mulla el pastor, i el de la lluna l'eixuga
- El dia que tomba la lluna, tot treball és de fortuna
- El dimecres lluna nova, per tot l'any és desastrosa
- El gram es mor tot sol si es llaura en lluna nova de juliol
- El gram es mor tot sol si es llaura per sa lluna vella d'es juliol
- El millor femer és la lluna de gener
- El millor femer, el de la lluna nova del gener
- El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
- El temps, el vent i la fortuna, canvien com la lluna
- Els abegots del Pinell pesquen la lluna a la bassa; dones de Benifallet pugen a buscar filassa
- Els de Torà, acampen la lluna pensant que és un pa
- Els mànecs d'eina tallats en lluna de Nadal fan millor feina
- Els vents de fortuna són com la lluna
- En la lluna vella, talla l'arbre de fulla eterna
- En la lluna vella, talla l'arbre que perd la fulla
- En lluna creixent a la mar, en lluna plena en el port i no tinguis por a la mort
- En lluna de Nadal, talla el pi i el verdal
- En lluna minvant no sembris ni un gra
- En lluna nova, no fiblis la bóta
- En lluna plena, talla la llenya
- En minvant de lluna no sembris cosa ninguna
- Entorna-te'n al llit, que això és la lluna
- És tard i vol ploure i la lluna no es vol moure
- Ésser blat de bona lluna
- Ésser tallat de bona lluna
- Ésser un blat de bona lluna
- Ésser un llunàtic
- Estar a la lluna [de València]
- Estar amb la lluna sobre el forn
- Estar de bona lluna
- Estar de lluna
- Estar de mala lluna
- Estar en la lluna
- Estrella vora la lluna, tempesta segura
- Ets a la lluna, Bernat, perquè el diumenge has treballat
- Fa més hores de sol que de lluna
- Fa més resplendor el sol que la lluna
- Fer el viatge de la lluna, anar sencer i tornar en quatre bocins
- Fer llunes
- Fer veure la lluna
- Fer-ne com el rotllo de la lluna
- Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove
- Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis l'hivern per acabat
- Haver caigut de la lluna
- Home de bé, és com blat de bona lluna
- Home de llunes, home d'engrunes
- Home llunàtic no ha fet mai paller
- Home nat en lluna fosquejant, al botavant
- Home que té llunes, fa de mal tractar
- La bona fusta, per obrar, pel setembre l'has de tallar; per la lluna nova talla la soca i per la lluna vella, talla l'estella
- La bona vella mai mata el porc en lluna vella
- La bóta de vi s'enceta en lluna vella
- La dona i la lluna, avui serena, demà bruna
- La dona llunàtica, o molt osrtosa o molt desgraciada
- La foscor de la lluna assenyala pluja
- La fusta que has de gastar, en lluna vella de gener l'has de tallar
- La lluna allumena però no calfa
- La lluna amb cèrcol porta vent
- La lluna com pinta quinta
- La lluna d'agost clareja quan és fa fosc, vol ser com la de gener, però no ho arriba a ser
- La lluna d'agost fóra la millor si la de gener la deixava fer
- La lluna de gener és la més clara de l'any
- La lluna de gener fa sortir la formiga del formiguer
- La lluna de gener i el sol d'agost són els millors de tots
- La lluna de gener la reina del cel és
- La lluna de gener, l'amor prevé
- La lluna de gener, pariona no té
- La lluna de gener, set virtuts té
- La lluna del gener és la més clara de l'any i mirar-la no fa dany
- La lluna del gener fa sortir la formiga del formiguer
- La lluna d'octubre en cobreix set, i si plou, nou
- La lluna d'octubre, set altres en cubreix, i si no plou, en cobreix nou
- La lluna d'octubre, set ne descubre
- La lluna en un cove
- La lluna és bona per a anar de nits
- La lluna és el sol dels lladres
- La lluna és mare i governadora de totes les humitats de la terra
- La lluna és una bruixa que juga amb els núvols i els arruixa
- La lluna fa galdufa
- La lluna fa llum als lladres
- La lluna fa rotllo
- La lluna i el ploure a mar, no serveix per a res
- La lluna nova de febrer, porta l'esporga a l'oliver
- La lluna nova del dijous, la millor per tallar bosc
- La lluna nova mira a Vilanova i la vella a Vistabella
- La lluna octobrina, set llunes endevina
- La lluna octubral fa la llei a totes les de l'any
- La lluna porta tana
- La lluna roja la collita s'emporta
- La lluna setembral és la més clara de l'any
- La lluna tot s'ho menja
- La lluna vella de març, no marxa sense glaç
- La lluna vella del dijous, la millor per tallar bosc
- La lluna, a la nit i els ous... Del dia
- La lluna, la bruna, vestida de dol, son pare la crida, la mare no vol
- La lluna, no com pinta, sinó com tèrcia i quinta
- La lluna, quan és creixent, té puntes a sol ixent. Quan la lluna és menguant, tés les puntes al davant
- La lluna, si com pinta quinta i si com quinta octava, tal com comença acaba
- La lluna: gros òrgan ullal
- La mestressa bona mata el porc en lluna nova
- La millor fusta per al fuster, és tallada en lluna vella de gener
- La millor lluna és la fementera
- La millor lluna és la lluna negra
- La nit de la Cena, la lluna plena
- La nit del Sopar, la lluna plena ha d'estar
- La primera lluna, tot és dolçura; la lluna segona, maleir la dona
- La punta per l'arada en lluna de Nadal vol ser tallada
- La roba estesa a la lluna és bandera que crida el dimoni
- La veritat és com la lluna: com més a prop més enlluerna
- La vinya per són menester, cavada i podada en la lluna vella de gener
- Les tres coses inútils, són: les mamelles dels homes, la lluna de nits i la pluja a mar
- Les xiques de la Vila, totes fan xàrcia a la lluna per pagar-se l'aixovar, i no se'n casa ninguna
- L'home foll així muda com la lluna
- L'home que té llunes fa de mal tractar
- L'octubre vanitós cobreix set llunes enganyós
- L'octubre, set llunes cubre, i si plou, en cobreix nou
- Los pesca-llunes de Torelló
- Lladrar a la lluna
- Llampant lluna tot llaurant en lluquen uns llauradors que llauren, prop llurs llars, llavors que, lluny del Sol, lluentes llates lluint-ne, en allunyar-se va llençant
- Llum de lluna ni eixuga ni madura
- Lluna aixecada, mariner ajagut
- Lluna ajaguda, mar remoguda
- Lluna ajaguda, mariner de peu
- Lluna ajaguda, mariner dret
- Lluna ajaguda, mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut
- Lluna amagada, hi haurà tronada
- Lluna amb banyes cap al mar porta vent i tempestat
- Lluna amb banyes, terra mullada
- Lluna amb cèrcol porta vent
- Lluna amb cèrcol, portadora de vents
- Lluna amb corona, aigua dóna
- Lluna amb corona, torrents per estona; amb estrella enmig no els cerquis humits
- Lluna amb estrella, no et fiïs d'ella
- Lluna amb rebosillo, sol dur aigo as cordoncillo
- Lluna amb rocle pluja porta
- Lluna amb rotlle pluja porta
- Lluna amb rotlle, senyal d'aigua
- Lluna amb rotllo de colors, senyal de temps xubascós
- Lluna amb ull de perdiu, vent de garbiu; si fa ull de gat, vent de llevant
- Lluna apagada, mar esvalotada
- Lluna banyuda, forta ploguda
- Lluna blanca bon temps canta
- Lluna blanca o vermella, no et fiïs d'ella
- Lluna blanca, bon temps canta
- Lluna blanca, cobrellit i manta
- Lluna blanca, jornada franca
- Lluna blanca, mar en calma
- Lluna blanca, samarra i manta
- Lluna brillant, bon temps per endavant
- Lluna cinquena, lluna fixa
- Lluna clara, el mariner descansa
- Lluna clara, mar en calma
- Lluna coberta tot ho encerta
- Lluna coronada, terra mullada
- Lluna coronada, vent i ruixada
- Lluna creixent
- Lluna creixent muda la gent
- Lluna creixent per Cap d'Any, blat abundant
- Lluna creixent, muda la gent
- Lluna creixent, part diferent
- Lluna creixent, part diferent; lluna minvant, part semblant
- Lluna d'abril tardana, pagès, no deixis la cabana
- Lluna d'agost, lluna mussolera
- Lluna de dimecres i visita de senyor, una cada cent anys n'hi ha prou
- Lluna de dimecres, dona barbuda, en cent anys n'hi ha prou amb una
- Lluna de gener girada, mar avalotada
- Lluna de gener i l'amor primer
- Lluna de gener tombada, maror i marinada
- Lluna de gener, l'amor primer
- Lluna de gener, lluna raïmera
- Lluna dimecrera i dona barbuda, de cents anys una
- Lluna dimecrera, lluna ventolera
- Lluna dreta, aigua certa; lluna decantada, fred i gelada
- Lluna dreta, mariner a la quinzeneta (o guitzoneta)
- Lluna dreta, mariner ajagut
- Lluna dreta, mariner ajagut; lluna ajaguda, mariner dret
- Lluna en estrella, mala consellera
- Lluna enroglà, el temps mudarà
- Lluna entelada, mar avalotada
- Lluna grogosa, aigua abundosa
- Lluna i pluja viva, bons per l'oliva
- Lluna lluent al foc un altre sarment
- Lluna lluent, fred i vent
- Lluna lluent, poc peix i molt vent
- Lluna lluent, sequedat o vent
- Lluna marinera, aigua al darrera
- Lluna marinera, temps variable
- Lluna menguant, part consonant
- Lluna menguant, part igual
- Lluna minvant ne porta infant
- Lluna minvant, llinatge semblant
- Lluna minvant, part semblant
- Lluna morta aigua porta
- Lluna morta poc peix porta
- Lluna morta, aigua a la porta
- Lluna morta, aigua porta
- Lluna morta, llevant a la porta
- Lluna naixent vermellosa, ventada grossa
- Lluna nova amb torbonada, trenta dies mullada
- Lluna nova de febrer, primer diumenge de Quaresma
- Lluna nova de gener molta pluja duu al darrer
- Lluna nova en dijous, no val tres sous
- Lluna nova en dimarts gras, molts trons al detràs
- Lluna nova en dimecres (o lluna dimecrera) i dona barbuda, de cent anys una
- Lluna nova en dimecres, boira i tempestes
- Lluna nova en dimecres, pluges desfetes
- Lluna nova en divendres, lluna de cendres
- Lluna nova i brillant, bon temps pel davant
- Lluna nova tapada, aigua rajada
- Lluna nova tombada, quaranta dies remullada
- Lluna nova tronada, quaranta dies mullada
- Lluna nova tronada, tota mullada
- Lluna nova tumbada, quaranta dies remullada
- Lluna nova vermellosa, plujosa o ventosa
- Lluna nova vés-hi amb un cove; lluna vella, vés-hi amb una cistella
- Lluna nova voltada, trenta dies mullada
- Lluna nova, amb un cove; lluna vella, amb una cistella
- Lluna nova, cap a Vilanova i lluna vella, cap a la Fatarella
- Lluna nova, lluna cucadora
- Lluna nova, peix al cove
- Lluna nova, vés-hi amb un cove
- Lluna nova, vés-hi amb un cove; lluna vella, amb una cistella
- Lluna nova, vés-hi amb un cove; lluna vella, vés-hi amb una cistella
- Lluna pel gener, l'amor primer
- Lluna penjada, mariner de vetlla
- Lluna plana, vent o aigua
- Lluna plena aigua mena
- Lluna plena en dilluns, ventura a munts
- Lluna plena en dimecres, boira i tempesta
- Lluna plena en dimecres, boira i tempestes
- Lluna plena en porta nena
- Lluna plena ennuvolada, abans de vuit dies mullada
- Lluna plena es menja els núvols
- Lluna plena la mar remena
- Lluna plena poc aire mena
- Lluna plena, aigua mena
- Lluna plena, serà (o porta) nena
- Lluna que en néixer es tapa, mariner agafa la capa
- Lluna que gira en dimarts, d'una gota en fa mars
- Lluna que gira en dimarts, d'una gota en fa un mar
- Lluna que porti estrella, no et fiïs d'ella
- Lluna rodona, les tomates maduren a tota hora
- Lluna roent, secada o vent
- Lluna rogent, pluja o vent
- Lluna roja d'abril, porta gran perill
- Lluna roja pel novembre, se n'enduu tota la sembra
- Lluna roja, el vent remou
- Lluna roja, gelada forta
- Lluna roja, molts vents porta
- Lluna roja, peix a la clotja
- Lluna roja, ventada boja
- Lluna rotglada, pluja o vent
- Lluna rotglada, pluja o ventada
- Lluna rotja, peix a la clotja
- Lluna setembral, la més clara de l'any
- Lluna setembrina, set llunes afina (o endevina)
- Lluna tacada, bonança assegurada
- Lluna tapada, boira o ruixada
- Lluna tapada, boira o ruixada; lluna lluent, sequedat o vent
- Lluna tendra
- Lluna tombada, bonança assegurada
- Lluna va a sortir, marit aquí
- Lluna vella, cosa bella
- Lluna vella, serà femella
- Lluna vella, vent amb ella
- Lluna vella, vés-hi amb cistella
- Lluna vermella, vent porta ella
- Lluna voltada i dintre estrellada, pluja o ventada
- Lluna voltada, aigua assegurada
- Lluna voltada, de pluja carregada
- Lluna voltada, pluja assegurada
- Lluna voltada, pluja o ventada
- Lluna voltada, terra mullada
- Lluna, el vespre a ponent, quart creixent; lluna, el matí a llevant, quart minvant
- Mata el porc en lluna creixent, si no vols que se't torni dolent
- Mata el porc en lluna de gener, i se't conservarà bé
- Mata el porc en lluna vella i a la bacona en la nova
- Mata el porc pel gener (o per la lluna de gener) si vols que es conservi bé
- Matar el porc en lluna vella fa dolenta l'escudella
- Més clar és el sol que la lluna
- Molts fan com sa lluna: s'ho menja tot i no diuen pruna
- Nadal amb lluna any de fortuna
- Nadal amb lluna anyada segura
- Nadal amb lluna clara, bona sembrada
- Nadal amb lluna lluent, al foc posa més sarment
- Nadal amb lluna ni mill ni blat
- Nadal amb lluna plena el bon temps mena
- Nadal amb lluna plena, anyada plena
- Nadal amb lluna plena, blat a la vela
- Nadal amb lluna plena, el bon temps mena
- Nadal amb lluna, any de fortuna
- Nadal amb lluna, anyada segura
- Nadal amb lluna, bona fortuna; i sense lluna, mala fortuna
- Nadal amb lluna, clara, bona sembrada
- Nadal amb lluna, grossa ventura
- Nadal amb lluna, lluent, al foc posa més sarment
- Nadal amb lluna, ni mill ni blat
- Nadal amb lluna, plena el bon temps mena
- Nadal en lluna plena, anyada plena
- Nadal sense lluna mala fortuna
- Nadal sense lluna, cent (o set) ovelles no fan per una
- Nadal sense lluna, de cada cent ovelles n'acampe una
- Nadal sense lluna, de cent ovelles en torna una
- Nadal sense lluna, de cent ovelles no en queda una
- Nadal sense lluna, de cent ovelles no n'acampa una
- Nadal sense lluna, de cent ovelles, una
- Nadal sense lluna, ganader de cent ovelles torna amb una
- Nadal sense lluna, l'any vinent, de cent parteres no se'n salva una
- Nadal sense lluna, mala fortuna
- Nadal sense lluna, ni blat ni pastura
- Nadal sense lluna, ramader de cent ovelles torna amb una
- Nadal sense lluna, ramat de cent ovelles, torna a una
- Nadal sense lluna: de cada ovella no se'n campa una
- Néixer en bona lluna
- Ni Carnestoltes sens lluna nova, ni fira sense putes, ni, sense cria morta, truges
- Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada
- Ni creguis a dona alguna perquè muden com la lluna
- Ni dilluns sense lluna ni jugador amb fortuna
- Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
- Ni vetllis amb lluna ni dormis amb sol
- No creguis a dona alguna, perquè muden com la lluna
- No donis l'abril per acabat si la lluna no ha passat
- No és ben casada, la que per la lluna de mel no fa l'olla cremada o salada
- No és nat ni per néixer, qui el dia de Cendra la lluna no veu créixer
- No hi ha dilluns sense lluna, ni dimecres sense sol
- No hi ha estrella com la lluna pe en sa nit donar claror, ni sol amb tanta esplendor que és es sol devers la una
- No hi ha lluna de març sense glaç
- No matis el porc en lluna vella
- No sol ésser bon any el que es va una lluna enrere
- Parlar de la lluna
- Passar la lluna de mel
- Pel gener lluna vella, pesca vora terra; pel gener lluna nova, surt a pescar fora
- Pel juliol, núvols amb lluna, per a la vinya mala fortuna
- Penja't de lluna, que et salvaràs
- Per arrabassar, sa lluna sempre és bona
- Per gener mana la lluna i pel juliol mana el sol
- Per la lluna de gener talla la fusta el fuster
- Per la lluna nova del febrer esporga l'oliver
- Per la lluna plena de maig, a pescar llagostins me'n vaig
- Per la lluna vella de gener talla la fusta el bon fuster
- Per lluna clara, el mes de gener
- Per parlar, no cal lluna
- Per replantar i empeltar l'ametller, la lluna de Nadal va bé
- Per Sant Vicenç, lluna humida, mal any per a la vinya
- Per sembrar, no miris lluna ni llunar, sinó posa el blat dintre el fangar
- Pescar la lluna amb un cove
- Pintar la lluna en un cove
- Plantar en lluna creixent i sembrar en lluna minvant
- Plou i fa lluna, la Mare de Déu està en Catalunya
- Plou i fa sol, la lluna pel juliol
- Plou i fa sol, riu nostre Senyor; plou i fa lluna, riu la Verge Maria
- Pluja i lluna, collita assegura
- Pluja i lluna, oliva segura
- Primer és el sol que la lluna
- Prometre la lluna en un cove
- Quan brilla el sol, la lluna només ha de tancar l'ull
- Quan es sol (o sa lluna) fa era assenyala aigua
- Quan fa mala lluna, no hagis ànsia de les esteles
- Quan la lluna canvia amb bon temps, tres dies després es pren el barret
- Quan la lluna canvia en bell del cinc al set, fa saltar les llengües del capell
- Quan la lluna canvia en bell, que es posi aviat el barret
- Quan la lluna creix la mar creix
- Quan la lluna en néixer es tapa, mariner agafa la capa
- Quan la lluna entra en dilluns, porta ventura
- Quan la lluna està en rodó, caça la feixina, la guilla i el teixó
- Quan la lluna fa dos sols, aigua a dolls
- Quan la lluna fa ròdol, aigua vol
- Quan la lluna fa rodona, aigua dóna
- Quan la lluna gira amb serè, plou ans del vuitè
- Quan la lluna ja ha passat, ven la llana i queda't el ramat
- Quan la lluna mira a llevant, quart minvant
- Quan la lluna mira a llevant, quart minvant; quan mira a ponent, quart creixent
- Quan la lluna mira a ponent, quart creixent
- Quan la lluna neix amb banyes, treu els mariners de les cabanyes
- Quan la lluna neix la mar creix
- Quan la lluna porta banya, brunz el vent a la muntanya
- Quan la lluna tomba en bé, dintre tres dies és dolenta
- Quan la lluna tomba en bé, plou als tres dies o al setè
- Quan la lluna tomba en bell, dintre tres dies duu capell
- Quan la lluna va a sortir, maror a desdir
- Quan li assenyales la lluna el neci et mira el dit
- Quan minva la lluna no facis cosa ninguna
- Quan minvi la lluna, no sembris cosa alguna
- Quan Nadal és sense lluna, de cent ovelles no n'escapa una
- Quan Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta
- Quan pel novembre fa cluc la lluna, de dues cabres ven-ne una
- Quan sa lluna fa era assenyala aigua
- Quart minvant, porta infant; lluna plena, porta nena
- Quedar-se a la lluna de València
- Qui ha nascut en bona lluna fa bonica fortuna
- Qui mira massa la lluna no farà gaire fortuna
- Qui per llunes va comptant, tretze mesos troba a l'any
- Qui sembra en lluna nova, poc gra i palla bella
- Qui va a Sant Marçal i hi dorm, hi va de lluna i en torna de sol
- Quina lluna fa tan clara, ojalà que no la fes! Totes les xiques boniques s'enduen els forasters
- Res no és nat, qui vint-i-una llunes no hagin passat
- Rodona a la lluna, arriba la pluja
- Rogle de lluna, de cent voltes una plou
- Rotlle groc a la lluna, pluja tot d'una
- Rotllo a la lluna estrellat, abans de tres dies mullat
- Rotllo gros a la lluna, pluja segura
- Rotllo gros a la lluna, pluja tot d'una
- Rotllo gros a la lluna, senyal de pluja
- Sa lluna de blau i blanc té més vestits que Sa Sang
- Sa lluna es una bruixa que juga amb els níguls i los arruixa
- Sense lloques no hi hauria llunes
- Ser a la lluna
- Ser a la lluna de València
- Ser bèstia com la lluna
- Ser blat de bona lluna
- Ser la lluna
- Ser nat de lluna
- Ser un llunàtic
- Ser una lluna mussolera
- Serà plujós un girant (de lluna) si comença a ploure endavant
- S'ha de tallar en lluna nova la fusta dels arbres que no perden la fulla
- S'ha de tallar en lluna vella la fusta dels arbres que perden la fulla
- Si el cèrcol de la lluna va creixent, senyal de bon temps
- Si el cèrcol de la lluna va creixent, senyal de bon temps. Quan la lluna tomba en bé, plou als tres dies o al setè
- Si el primer dijous de la lluna fa dos sols, plourà
- Si el primer dijous de la lluna fa resol, pluja vol
- Si el primer dijous de lluna nova el sol es colga en brut, abans de tres dies haurà plogut
- Si es forma a la lluna, plourà, si és al sol, farà vent (l'ull de perdigot)
- Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel
- Si fa dos sols el primer dijous de la lluna, senyal de pluja
- Si la lluna dóna l'esquena a llevant, quart minvant; si a ponent, quart creixent
- Si la lluna és blanca, posa't al llit una altra manta
- Si la lluna fa galdufa, llevant segur
- Si la lluna mira a llevant, quart minvant, si a ponent, quart creixent
- Si la lluna mira endavant, quart minvant, i si mira a Ponent, quart creixent
- Si la lluna surt tapada forta ventada
- Si la lluna té un baverol, demà no veuràs el sol
- Si la lluna toca el menjar, ja el pots llençar
- Si la lluna va en creixent, el part és diferent
- Si no vols l'arbre corcat, en lluna vella l'has de tallar
- Si per Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta
- Si per Nadal fa lluna plena, i clara, posa al llit una altra flassada
- Si plou de lluna nova i vella d'agost, no falta aigua en tot l'any
- Si plou per la lluna nova d'agost, plourà nou llunes seguides
- Si sa lluna fa tana, aigua per sa setmana
- Si sa lluna jeu, mariner en peu
- Si sa lluna té un barberol demà no veuràs es sol
- Si sembres trumfes en lluna cornuda, trumfes cornudes arrencaràs
- Si vols cebes de diner sembra-les pel creixent de la lluna del gener
- Si vols fer fortuna, no miris tant la lluna
- Si vols prunes, no miros llunes
- Si vols sebre quan serà | es ple, i no t'erraràs | quan es sol pondre veuràs | que sa lluna sortirà
- Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener
- Somniar la lluna
- Sort, dones i fortuna muden com la lluna
- Suc de lluna, tascó i porró fan el bon segador
- Talla el teu bosc a la lluna plena d'agost i serà sec com un os
- Tallada de lluna nova, la fusta aviat es corca
- Tallat de bona lluna
- Temps i vent, dona i fortuna, tot canvia com la lluna
- Temps, vent i fortuna, donen voltes com la lluna
- Temps, vent, dones i fortuna donen voltes com la lluna
- Temps, vent, dones i fortuna, muden com la lluna
- Temps, vent, senyor, dones i fortuna, donen voltes con la lluna
- Tenir cara de lluna plena
- Tenir el cap a la lluna de València
- Tenir llunes
- Tenir mal de lluna
- Tenir mala lluna
- Tirar pedrades a la lluna
- Torna-te'n al llit que això és la lluna
- Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada
- Tres coses fan hom tost vell: engendrat de vell, naixement de lluna nova, por de mort
- Val més anar en claror de sol que de lluna
- Venir de la lluna
- Vent de fora i sense lluna, fuig de la costa tot d'una
- Vent de proa i sense lluna, fuig de la costa tot d'una
- Vés a prendre banys de lluna i tornaràs blanca
- Vetllar amb claror de lluna i dormir amb claror de sol no porten salut ni honor
- Veure la lluna en un cove
- Vinya, per son menester, podada i cavada amb sa lluna vella de gener
- Vinya, per son mester, podada i cavada amb sa lluna vella de gener
- Viure a la lluna
- Voler agafar la lluna amb les dents
- Voler agafar la lluna amb un cove
- Voler fer veure la lluna en un cove
- Voler la lluna en un cove
- Voler mossegar la lluna amb les dents
dimarts, 21 de juliol del 2009
Lluna
Etiquetes de comentaris:
lluna,
meteorologia popular,
Refranys meteorològics
divendres, 17 de juliol del 2009
Festa
- A darrera una festa major, aigua escaldada
- A Esplugues, la festa major dels cargolins
- A festes el convides!
- A fires i festes, amb ases i mullers alienes
- A la bona festa, fes-li vespra
- A la festa de la Seu, s'hi acut de tot arreu
- A la festa del patró: repicar, coets, música i sermó
- A la Festa Major de Tor, el que se la fa se la menja
- A la Pobla fan les festes, de Fredes baixen fadrins, amb uns garrots com lo braç i uns polls com a g
- A l'agost, festes per tot
- A les festes treballar és perdre i no guanyar
- A Pardines per la festa major treuen les teranyines
- A Santa Clara fan festa
- A una part repiquen i a l'altra fan festa
- A Vicfred sempre fan coses: fan el Roser sense roses i la festa major quan els ve la intenció
- Acabar la festa en pau
- Acabats els doblers, s'acaba la festa
- Ai festa!
- Ai, Mare de Déu, quan seran tres festes arreu!
- Ai, quin dolor!, quina tristor, l'endemà de la Festa Major
- Aigualir la festa
- Alabat sia Corpus, que és dia de festa i no porta negra
- Algun dia serà la festa del meu sant
- Algun dia serà la festa del nostre lloc
- Alguna en deu voler qui et fa festes i no te'n solia fer
- Allà on ets (és), fas (fa) sa festa
- Amb dones i bèsties no vagis a festes
- Anar de festa en festa
- Anar de festa en festa com el dolçainer d'Albal
- Aprés la festa, el goig ne resta
- Arc de sant Martí (o banya de cabra) es capvespre, vés demà on fas (o on fan) festa
- Arc de sant Martí es capvespre, demà estarem de festa
- Arc de sant Martí es capvespre, l'endemà festa
- Arc de sant Martí si surt es matí, fé ton camí; si surt es capvespre no vagis a festa
- Arc de sant Martí si surt es matí, fe ton camí; si surt es capvespre no vagis a festa (o treu es cap a sa finestra)
- Avarques per a treballar, les festes a coixejar
- Avui fos i demà festa!
- Baldament demà fos festa i demà passat plogués i l'altre també fos festa, que així mai faríem res
- Banya de cabra as capvespre, d'aigo en farem festa
- Beneïda Santa Llúcia, que les bones festes ens envia
- Bona brasa i bon tió. Bones festes que Déu nos do
- Cada dia no és [pas] festa
- Cada dia no és festa major
- Cada dia no és festa major, ni tots els dies són diumenges
- Calçada en dimecres, pluja abans de festes
- Cara de festa
- Carnestoltes, quinze voltes i Nadal de més en més, tots els dies fossen festes, la Quaresma mai vingués
- Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués; la butxaca, proveïda, no digués jamai que no; tot el dia cridaria: «Noia, porta'm el porró!»
- Celebrar festivitat de bodes sordes
- Com més aviat serà vespre, més aviat serà festa
- De festa en festa, com els dolçainers
- De la festa, la vespra
- Del que sobre se'n fa festa
- Desitjar llaor no és pecat, ans és manifestació de sa ignorància
- Després de festa, la gent bèstia
- Després de festa, pesta
- Després de la festa major, gran tristor
- Després de la festa, el boig resta
- Després de la festa, el goig ne resta
- Després d'un dia de festa en calen tres de repòs
- Després d'una festa major, pa de sègol amb oli
- Després d'una festa major, pa sucat amb oli
- Déu ens guardi de dona gata, que al davant fa festes i al darrera esgarrapa
- Déu ens guardi de la gata que davant fa festes i darrera esgarrapa
- Dia de festa, dejuni de bèstia
- Dia de festa, dia de pesta
- Dia de festa, fam, mal i pesta
- Dimarts i dimecres, festes solemnes
- Dimarts, mitja festa
- Diner que costa de guanyar, en festes no es sol gastar
- Diners guanyats en dia de festa fan mal profit
- Ditxosos els Tonis, que fan la festa al gener
- Dona que segueix les festes, si és casada, banyes a la testa
- Dones de Cervera, quina festa feu? -La del Sant Misteri de la Vera Creu
- Donzella honesta, fer feina ho té per festa
- D'un petit sant fan una gran festa
- El dia quinze d'agost és diada assenyalada i l'ensentdemà Sant Roc, festa major a l'Argilaga
- El dijous, festa pels bous
- El maig és boig: moltes festes, i, de pa, poc
- El mes de desembre, el mes de les festes
- El més xic paga la festa
- El que resta fa la festa
- El qui s'agrada del ball, de festa en festa va
- Els carrers de Gràcia, per la festa major, sempre reben del cel la benedicció
- Els divendres el moixó està de festa major
- Els jueus tot s'ho gasten en festes, els moros en casaments i els cristians en plets
- Els sis dies de la setmana tots són bons per a treballar, si no n'hi ha cap de festa
- Els ximples fan la festa i els llestos la celebren
- Em fas més festes que no solies? O m'has enganyat o enganyar-me volies
- En bodes i festes, mal va per les bèsties (o mal els va a les bèsties)
- En dones i en bèsties, no vagis amb festes
- En Feliu fa foc de fusta a la festa de la Floresta
- En fires i festes majors tant se n'atipen un com dos
- En la festa dels pallerets, el que no està no s'encontra
- En Ribesalbes fan festes i les paguen els fadrins, que relinxen com a bèsties i bramen com a rossins
- Es dia de Sant Joan ses Joanes faran festa, i es dia de Sant Silvestre ses Colomes també en fan
- Es dilluns és maleït, es dimarts resta com resta, tots es sabaters fan festa, per por de punyir-se un dit
- Esguerrar la festa
- Està tant de festa que no veu l'altar
- Estar de festa
- Estar de festes
- Fadrina que s'afaita al vespre, o es putifeina o a l'endemà és festa
- Fer festes (a algú)
- Fer festes a santa mandra
- Fer la festa de sant Corneli
- Fer la festa en pau
- Fer la festa per sant Pere regalat
- Festa de foc, no la vegis mai de prop
- Festa de ganyó, que els uns la fan i els altres no
- Festa de vila, tanca la porta i fila
- Festa en dijous, setmana esguerrada
- Festa sense masclets, dolçaina i tabalet, no és festa
- Festa sense menjar festa no fa
- Festa sense menjar, fa de mal passar
- Festa sense mesclet, dolçaina i tabalet, no és festa
- Festa sense xiques i olla sense sal, tot és igual
- Festa traslladada, festa esguerrada
- Festes em fas i no me'n sols fer? O vols enganyar-me o m'has de menester
- Festes em fas? Enganyar-me vols
- Festes li fa i no s'hi casarà
- Festes manresanes, focs i campanes
- Festes me fas; no me'n solies fer: o m'has enganyat o m'has de menester
- Festes me'n fas, i no me'n sols fer? O em vols trair o m'has menester
- Festes passades, coques menjades
- Festes passades, coques menjades, roba bruta, bossa buida
- Festes, ni per a persones ni per a bèsties
- Fotre's una festa
- Gallina i moltó, olla de festa major
- Guarda't d'aire infestat i de portar el vestit mullat
- I tinguem la festa en pau
- Ja serà festa en el meu carrer
- Ja s'han acabat les festes, els bous, balls i corregudes i s'han quedat Sant Pasqual morant el raval
- La bona festa comença la vespra
- La dona honesta treballant fa festa
- La dona honesta, sesta a casa i no va a la festa
- La donzella honesta, el fer feina ho té per festa
- La fada Flora fa una festa amb farina fina
- La festa de la Puríssima dura fins a Santa Llúcia
- La festa de les figues, les tomates esclafades; es menjaren un peixet, perquè estaven desmaiades
- La festa de sant Ganyó, que els uns la fan i els altres no
- La festa del Rat Penat, la bossa buida i el cul banyat
- La festa major de Tort, el qui la fa, la menja
- La festa, un mateix se la fa
- La Mare de Déu d'agost és diada assenyalada; a l'endemà n'és sant Roc, festa major d'Argilaga
- La millor festa de casa és quan toca la Tomasa
- La mort de l'ase és la festa dels cans
- La nit de Nadal ballen els estels, perquè és la festa major del cel
- La nit de Nadal és festa major dels estels
- La nit de Nadal, la festa dels estels, i la festa major del cel
- La pilota, fa festa
- L'endemà de la festa, festa altra vegada
- Les bones festes comencen a (o per) la vigília
- Les festes de Nadal se passen al fumeral
- Les festes has de guardar i a ton pare i mare honrar
- Les festes has de guardar i tos pares ben honrar
- Les festes majors al ventre fan dolors
- Les festes majors al ventrell porten dolors
- Les festes majors causen dolors
- Les festes majors conserven al ventre dolors
- Les festes majors les fan els forasters
- Les festes majors, porten al ventre dolors
- Les festes per a algú són pestes
- Les festes per a molts són pestes
- Les festes, per molts son pestes
- Les festes, per on passen; el Nadal, a casa
- L'estudiant diu: El dilluns faig festa, el dimarts no ho sé, el dimecres m'hi pensaré, el dijous és sant Tomàs, el divendres és mal dia, el dissabte reposo i el diumenge és festa de precepte
- Lo més xic paga la festa
- Lo que resta, fa sa festa
- Mai em feies festes i ara me'n fas?: Ja m'has fotut o em fotràs
- Mai s'ha sentit a dir que pel gener se fes la festa de Sant Cristòfol
- Més pugen les campanes que la festa
- Més val una festa que dos diumenges
- Mort d'ase, festa de cans
- Nadal en dilluns, festes a munts
- Nadal en dilluns, les festes amunt
- Nadal en dimarts, festes a grapats
- Nadal en diumenge, totes les festes es menja
- Nadal en divendres, festa grossa
- Nens abans de festes, maten a gent i a bèsties
- Ni els nens ni les bèsties volen festes
- Ni grat ni gràcies, festes en diumenge
- No deixis anar el ruc ni la dona a festes, perquè et quedaràs sense dona i sense bèstia
- No és bona festa la que no comença dissabte al vespre
- No és el mateix fes-te fotre que fotre festa
- No és pas tot u repicar a festa o fes-te repicar
- No estar per festes
- No hi ha festa ni festeta que no hi sigui donya Pepa
- No hi ha festa que no torni
- No hi ha festa sense drac
- No hi ha festa sense vi
- No hi ha festa sense vigília
- No l'havien avesada a festes
- No li facis festes a animal que no coneguis
- No n'hi ha més de festes
- No saber (o no adonar-se) de què va la festa
- Pagar al festa
- Pagès que treballa el dia de festa treu el cul per la finestra
- Passada la festa es muda la bèstia
- Pel gandul, tots els dies són festa
- Pel maig, festes a raig
- Pel maig, festes a raig i guarda la filosa al fumeral
- Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants
- Pels sabaters, els dilluns són maleïts per por de punyir-se els dits; el dimarts, festa; el dimecres, tempesta; el dijous, temporal; el divendres, mal temps; el dissabte, per un dia, no cal pas començar, i el diumenge, a passejar
- Per anar a festa major, treballa ara ferm i fort
- Per anar tirant, de la bóta de l'entrant; per a fer festa major, de la bóta del recó
- Per Corpus, festa i ginesta
- Per fer una festa, no et rompis sa testa
- Per la Candelera, festes enrere
- Per la comunió, festa grossa
- Per la donzella honesta, fer quelcom és una festa
- Per la festa anyal, cada ovella a son corral
- Per la festa del Roser s'aclareix el galliner
- Per la festa del Roser tot fruit ve
- Per la festa del Roser tot ve
- Per la tardor no feu festa major
- Per l'Ascensió, que Claret fa la festa major, menjarem mel i mató
- Per les festes de Nadal, poc dormir i molt cosir
- Per les festes eixissen los culs per les finestres
- Per sant Antoni de gener, fa festa el ruc i el traginer
- Per sant Antoni de gener, fan festa el cavall i el traginer
- Per sant Ermengol, festa si Déu vol
- Per Sant Jaume i Santa Anna, pinta l'uva, i per festes d'agost ja està madura
- Per Sant Jaume, festa a Albons; per Sant Joan, a Bellcaire; per Sant Climent, a Tort; Santa Màxima a l'Escala
- Per Sant Magí, bona festa i bon bocí
- Per Sant Pere, festa a Abrera, a Olesa per Sant Joan, i els cornuts d'Esparreguera per Santa Eulàlia la fan
- Per una festa, no et rompis la testa
- Per xic mal, fer grossa festa
- Poc diner per a la festada, ves-te'n a fer la migdiada
- Porta la pasta i la fusta a la festa de la Floresta
- 'Post festum, pestum, et post plurima festa, plurima pesta'
- Puix l'ase és mort, toquem a festa
- Quan el campanar campaneja, festa és o festa rodeja
- Quan ens casarem, Pasqual? -Ara que s'acosten festes. -Quines festes són aquestes? -Són les festes de Nadal
- Quan facen la festa en el meu carrer, tots ballarem
- Quan la dona et fa festes, mira per la bossa
- Quan la dona us fa grans festes, mireu bé per vós mateix
- Quan les campanes repiquen, senyal de festa
- Quan Sant pere campanege festa va o festa voltege
- Qui a Festa Major va a Festa Major té de tornar
- Qui a festa major va, hostes va a buscar
- Qui a festa va, una altra n'ha d'aparellar
- Qui a festes va, forasters va a buscar
- Qui bé vol treballar, el dia de festa deu descansar
- Qui deixa la bèstia i deixa anar la dona a festa, al cap de l'any queda cornut i sense bèstia
- Qui deixa lo parell y l'animal y deixa anar la dona a festas, se queda cornut y sense bestias
- Qui dejuna per les quatre festes anyals, no li doleixen els queixals
- Qui destorba festa se romp la testa
- Qui dia de faena va apanyat, dia de festa va esgarrat
- Qui diumenge no fa festa no té gaire bona testa
- Qui el dia de diari va llunet lo dia de festa va pudent
- Qui en balls ni en festes no es taca, bé té neta la casaca
- Qui és afectat de ballar, de festa en festa va
- Qui et fa festes i no te'n solia fer, o et traeix o t'ha de menester
- Qui fa festa en dia de feina, té feina en diumenge
- Qui festaja la casada, la vida porta esposada
- Qui festes et fa i no te'n solia fer, o et vol trair o t'ha de menester
- Qui no et vol a la festa, et convida de part de vespre
- Qui no fa festa per Nadal, persona que molt poc val
- Qui no té la vespra no té la festa
- Qui no té vespra no té festa
- Qui no treballa en tota la setmana, treballa en dia de festa
- Qui santifica les festes ha de fer coses honestes
- Qui te convida a la vespra, no te vol a la festa
- Qui tots els dies fa festa no té un diumenge en tot l'any
- Qui treballa á les festes, sempre será pobre
- Qui treballa el dia de festa, treu el cul per la finestra
- Qui va a festa a Sant Marçal, hi va al juny i torna al juliol
- Qui va a festes amostre el cul per les finestres
- Qui viu, veu totes les festes de l'any
- Salar la festa
- Sant Benet i Sant Bernat, festa major del Tallat
- Sant Bernat i Sant Benet, festa major de Poblet
- Sant Joan, de les festes va al davant
- Sant Julià totes les festes va enganyar, menys Sant Vicenç, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que amb una candela li va anar al darrere
- Sant Julià totes les festes va engegar
- Sant Llorenç, festa i dejuni
- Sant Matias totes les festes avia
- Sant Nicolau, obre les festes amb clau
- Sant Nin i sant Non, pebrots i tomàquets, la festa dels hortolans
- Sant Pau tanca les festes amb clau, menys la Candelera, que li va quedar al darrere
- Sant Pere pescador, festa major
- Sant Sebastià les festes va acabar, però li sortí Sant Vicenç i li va reganyar les dents
- Sant Sebastià totes les festes deixà passar, menys la Candelera, que li va al darrere
- Sant Sebastià, totes les festes deixa passar, menys la de Sant Vicens, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que li va al darrera
- Sant Sebastià, totes les festes es va emportar
- Sant Tomàs, festa pel davant i festa pel detràs
- Santa Creu, porta les festes arreu
- Santa Llúcia festes i fires ens envia, però li diu la Concepció: -Primer vull ésser jo
- Santa Llúcia treu les fires i les festes de la bústia
- Santa Llúcia, a La Bisbal, dotze dies per Nadal.
- S’arc de sant Martí si surt as matí, fe ton camí; si surt as capvespre no vages a festa
- Segons el sant, el cant (o la festa)
- Semblar (una festa, una reunió, etc.) un galliner
- Semblar la festa major de Marrampinyo
- Sempre les festes matjors, al ventrell causen dolors
- Sempre les festes millors causen al ventre dolors
- Sense masclets, dolçaina i tabalet, la festa ni és festa, ni és res
- Ser la reina de la festa
- S'estima més quatre festes seguides que un dia feiner
- Si la ginesta no floria, la festa del Corpus no es faria
- Si l'arc de sant Martí surt as matí, fes ton camí; si surt as capvespre, no vagis a festa
- Si Nadal cau en dilluns festes a munts
- Si plou per Pasqua, plorà per totes les festes assenyalades
- Si s'escombra la casa en dia de festa anyal, s'omple de xinxes
- Si te pique el nas, festa a la plaça
- Si tens la porta tancada, tindràs la festa guardada
- Si voleu ballar corrandes, aneu-hi a Coll de Nargó; aneu-hi per Cinquagesma, que fan la festa major
- Sis dies de feina mal pagada i un dia de festa a la setmana
- Sis dies hi ha a la setmana per treballar, si no n'hi ha cap de festa
- Tenir la festa en pau
- Tenir les festes a sobre
- Tinguem la festa en pau!
- Tocar totes les campanes a festa
- Toqueu a festa que l'ase és mort
- Tots els sis dies de la setmana són bons per a treballar, si no n'hi ha cap de festa entremig
- Tots los dies no són festa
- Tres atuells al costat del foc és festa, tres dones en una casa és la pesta
- Tres atuells al costat del foc gran festa, tres dones en un hostal, gran tempesta
- Tres topins en un foc assenyalen festa i tres dones en una casa engendren pesta
- Una bona festa comença la vigília
- Una bona festa es comença la vespra
- Una cosa és fotre festa i una altra fes-te fotre
- Una festa sempre ve bé
- Val més una festa que dos diumenges
- Valdre més l'amaniment que la festa
- Valtres de Cervera, que gran festa en feu per lo Sant Misteri de la Vera Creu. On l'haveu perdut? On l'haveu deixat?
- Vestit nou, senyal de festa
Etiquetes de comentaris:
festa,
festivitats
Subscriure's a:
Missatges (Atom)