dimarts, 21 de juliol del 2009

Lluna

  1. A can Betes, les crispetes; a can Coll, el flabiol, a can Quartaler, la lluna, i a can paperina, el sol
  2. A Can Tòfol surt el sol, a Can Quintana la lluna, a Can Pere de Palau hi ha la flor de Catalunya
  3. A can Tòfol surt el sol, a Can Quintana la lluna, a Can Pere de Palau les prendes de Catalunya
  4. A Carreu, els gossos empaitaven la lluna pensant que era un pa
  5. A l'hivern, dia i solet; lluna i nit, quan no fa fred
  6. A Riudoms, sac, sanalla i bona lluna
  7. A Torelló (Sant Feliu de Torelló), pescallunes
  8. Abans de jutjar una persona, camina durant tres llunes amb els seus mocassins
  9. Aigua i lluna, temps d'oliveres
  10. Això és demanar la lluna en un cove
  11. Alls plantats en lluna nova, de grans un cove
  12. Amb mirall de lluna
  13. Anar a llunes
  14. Anar de mala lluna
  15. Anyada de tretze llunes, dos dies bons i tres de dolents
  16. Argentina: la lluna anul·la la nit negra
  17. Arribar a la lluna
  18. Assenyalar amb el dit la lluna i que només s'hagi vist el dit
  19. Béns de fortuna muden com la lluna
  20. Boca besada no perdé ventura, ans se renova com ho fa la lluna
  21. Bon clar de lluna fa, quan la gossa segueix el ca
  22. Bona anyada, si per Nadal és lluna plena
  23. Bona lluna fa, per anar la cussa darrera el ca
  24. Bona rella en lluna vella
  25. Buscar la lluna en un cove
  26. Buscar la lluna per la bassa
  27. Cabells tallats de lluna nova es tornen blancs aviat
  28. Canviar de lluna
  29. Cara de lluna plena
  30. Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna no es veuran
  31. Caure de la lluna
  32. Cèrcol a la lluna el pastor eixuga
  33. Cèrcol de lluna, no omple llacuna
  34. Civada sembrada en lluna nova surt blanca; en lluna vella surt negra
  35. Clara és la lluna d'agost, però encara ho és més la de gener
  36. Clara lluna és la de l'agost, però la del gener és millor
  37. Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
  38. D'amors, el primer; de llunes, la de gener
  39. De bona lluna
  40. De cara a Cantavella, lluna vella
  41. De cara a Vallibona, lluna nova
  42. De cara de lluna plena
  43. De la lluna de gener, l'amor en prevé
  44. De la lluna de gener, l'amor primer
  45. De la lluna del gener al cinquè dia veuràs quin any tindràs
  46. De la lluna, igual el cinquè que el trentè
  47. De lluna nova, vés-hi amb el cove
  48. De llunàtics, el món n'és ple
  49. De llunes, la de gener, i la d'agost també
  50. De llunes, la de gener, i la d'octubre també
  51. De mala lluna
  52. De Ravener, lluna i mal temps
  53. De tot dilluns val la lluna
  54. Del primer dilluns val la lluna
  55. Dels amors sempre el primer, i de llunes, la del gener
  56. Demanar la lluna
  57. Demanar la lluna en un cove
  58. Després de la lluna de mel ve la lluna de fel
  59. Després de la lluna nova de gener, pluja hi sol haver
  60. Dia de cendra, lluna tendra
  61. Dones i lluna cada punt muden
  62. Dur la lluna en un cove
  63. Eclipsar-se la lluna
  64. El bon mariner, mirant la lluna ja sap son quefer
  65. El cercle del sol mulla el pastor, i el de la lluna l'eixuga
  66. El dia que tomba la lluna, tot treball és de fortuna
  67. El dimecres lluna nova, per tot l'any és desastrosa
  68. El gram es mor tot sol si es llaura en lluna nova de juliol
  69. El gram es mor tot sol si es llaura per sa lluna vella d'es juliol
  70. El millor femer és la lluna de gener
  71. El millor femer, el de la lluna nova del gener
  72. El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
  73. El temps, el vent i la fortuna, canvien com la lluna
  74. Els abegots del Pinell pesquen la lluna a la bassa; dones de Benifallet pugen a buscar filassa
  75. Els de Torà, acampen la lluna pensant que és un pa
  76. Els mànecs d'eina tallats en lluna de Nadal fan millor feina
  77. Els vents de fortuna són com la lluna
  78. En la lluna vella, talla l'arbre de fulla eterna
  79. En la lluna vella, talla l'arbre que perd la fulla
  80. En lluna creixent a la mar, en lluna plena en el port i no tinguis por a la mort
  81. En lluna de Nadal, talla el pi i el verdal
  82. En lluna minvant no sembris ni un gra
  83. En lluna nova, no fiblis la bóta
  84. En lluna plena, talla la llenya
  85. En minvant de lluna no sembris cosa ninguna
  86. Entorna-te'n al llit, que això és la lluna
  87. És tard i vol ploure i la lluna no es vol moure
  88. Ésser blat de bona lluna
  89. Ésser tallat de bona lluna
  90. Ésser un blat de bona lluna
  91. Ésser un llunàtic
  92. Estar a la lluna [de València]
  93. Estar amb la lluna sobre el forn
  94. Estar de bona lluna
  95. Estar de lluna
  96. Estar de mala lluna
  97. Estar en la lluna
  98. Estrella vora la lluna, tempesta segura
  99. Ets a la lluna, Bernat, perquè el diumenge has treballat
  100. Fa més hores de sol que de lluna
  101. Fa més resplendor el sol que la lluna
  102. Fer el viatge de la lluna, anar sencer i tornar en quatre bocins
  103. Fer llunes
  104. Fer veure la lluna
  105. Fer-ne com el rotllo de la lluna
  106. Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove
  107. Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis l'hivern per acabat
  108. Haver caigut de la lluna
  109. Home de bé, és com blat de bona lluna
  110. Home de llunes, home d'engrunes
  111. Home llunàtic no ha fet mai paller
  112. Home nat en lluna fosquejant, al botavant
  113. Home que té llunes, fa de mal tractar
  114. La bona fusta, per obrar, pel setembre l'has de tallar; per la lluna nova talla la soca i per la lluna vella, talla l'estella
  115. La bona vella mai mata el porc en lluna vella
  116. La bóta de vi s'enceta en lluna vella
  117. La dona i la lluna, avui serena, demà bruna
  118. La dona llunàtica, o molt osrtosa o molt desgraciada
  119. La foscor de la lluna assenyala pluja
  120. La fusta que has de gastar, en lluna vella de gener l'has de tallar
  121. La lluna allumena però no calfa
  122. La lluna amb cèrcol porta vent
  123. La lluna com pinta quinta
  124. La lluna d'agost clareja quan és fa fosc, vol ser com la de gener, però no ho arriba a ser
  125. La lluna d'agost fóra la millor si la de gener la deixava fer
  126. La lluna de gener és la més clara de l'any
  127. La lluna de gener fa sortir la formiga del formiguer
  128. La lluna de gener i el sol d'agost són els millors de tots
  129. La lluna de gener la reina del cel és
  130. La lluna de gener, l'amor prevé
  131. La lluna de gener, pariona no té
  132. La lluna de gener, set virtuts té
  133. La lluna del gener és la més clara de l'any i mirar-la no fa dany
  134. La lluna del gener fa sortir la formiga del formiguer
  135. La lluna d'octubre en cobreix set, i si plou, nou
  136. La lluna d'octubre, set altres en cubreix, i si no plou, en cobreix nou
  137. La lluna d'octubre, set ne descubre
  138. La lluna en un cove
  139. La lluna és bona per a anar de nits
  140. La lluna és el sol dels lladres
  141. La lluna és mare i governadora de totes les humitats de la terra
  142. La lluna és una bruixa que juga amb els núvols i els arruixa
  143. La lluna fa galdufa
  144. La lluna fa llum als lladres
  145. La lluna fa rotllo
  146. La lluna i el ploure a mar, no serveix per a res
  147. La lluna nova de febrer, porta l'esporga a l'oliver
  148. La lluna nova del dijous, la millor per tallar bosc
  149. La lluna nova mira a Vilanova i la vella a Vistabella
  150. La lluna octobrina, set llunes endevina
  151. La lluna octubral fa la llei a totes les de l'any
  152. La lluna porta tana
  153. La lluna roja la collita s'emporta
  154. La lluna setembral és la més clara de l'any
  155. La lluna tot s'ho menja
  156. La lluna vella de març, no marxa sense glaç
  157. La lluna vella del dijous, la millor per tallar bosc
  158. La lluna, a la nit i els ous... Del dia
  159. La lluna, la bruna, vestida de dol, son pare la crida, la mare no vol
  160. La lluna, no com pinta, sinó com tèrcia i quinta
  161. La lluna, quan és creixent, té puntes a sol ixent. Quan la lluna és menguant, tés les puntes al davant
  162. La lluna, si com pinta quinta i si com quinta octava, tal com comença acaba
  163. La lluna: gros òrgan ullal
  164. La mestressa bona mata el porc en lluna nova
  165. La millor fusta per al fuster, és tallada en lluna vella de gener
  166. La millor lluna és la fementera
  167. La millor lluna és la lluna negra
  168. La nit de la Cena, la lluna plena
  169. La nit del Sopar, la lluna plena ha d'estar
  170. La primera lluna, tot és dolçura; la lluna segona, maleir la dona
  171. La punta per l'arada en lluna de Nadal vol ser tallada
  172. La roba estesa a la lluna és bandera que crida el dimoni
  173. La veritat és com la lluna: com més a prop més enlluerna
  174. La vinya per són menester, cavada i podada en la lluna vella de gener
  175. Les tres coses inútils, són: les mamelles dels homes, la lluna de nits i la pluja a mar
  176. Les xiques de la Vila, totes fan xàrcia a la lluna per pagar-se l'aixovar, i no se'n casa ninguna
  177. L'home foll així muda com la lluna
  178. L'home que té llunes fa de mal tractar
  179. L'octubre vanitós cobreix set llunes enganyós
  180. L'octubre, set llunes cubre, i si plou, en cobreix nou
  181. Los pesca-llunes de Torelló
  182. Lladrar a la lluna
  183. Llampant lluna tot llaurant en lluquen uns llauradors que llauren, prop llurs llars, llavors que, lluny del Sol, lluentes llates lluint-ne, en allunyar-se va llençant
  184. Llum de lluna ni eixuga ni madura
  185. Lluna aixecada, mariner ajagut
  186. Lluna ajaguda, mar remoguda
  187. Lluna ajaguda, mariner de peu
  188. Lluna ajaguda, mariner dret
  189. Lluna ajaguda, mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut
  190. Lluna amagada, hi haurà tronada
  191. Lluna amb banyes cap al mar porta vent i tempestat
  192. Lluna amb banyes, terra mullada
  193. Lluna amb cèrcol porta vent
  194. Lluna amb cèrcol, portadora de vents
  195. Lluna amb corona, aigua dóna
  196. Lluna amb corona, torrents per estona; amb estrella enmig no els cerquis humits
  197. Lluna amb estrella, no et fiïs d'ella
  198. Lluna amb rebosillo, sol dur aigo as cordoncillo
  199. Lluna amb rocle pluja porta
  200. Lluna amb rotlle pluja porta
  201. Lluna amb rotlle, senyal d'aigua
  202. Lluna amb rotllo de colors, senyal de temps xubascós
  203. Lluna amb ull de perdiu, vent de garbiu; si fa ull de gat, vent de llevant
  204. Lluna apagada, mar esvalotada
  205. Lluna banyuda, forta ploguda
  206. Lluna blanca bon temps canta
  207. Lluna blanca o vermella, no et fiïs d'ella
  208. Lluna blanca, bon temps canta
  209. Lluna blanca, cobrellit i manta
  210. Lluna blanca, jornada franca
  211. Lluna blanca, mar en calma
  212. Lluna blanca, samarra i manta
  213. Lluna brillant, bon temps per endavant
  214. Lluna cinquena, lluna fixa
  215. Lluna clara, el mariner descansa
  216. Lluna clara, mar en calma
  217. Lluna coberta tot ho encerta
  218. Lluna coronada, terra mullada
  219. Lluna coronada, vent i ruixada
  220. Lluna creixent
  221. Lluna creixent muda la gent
  222. Lluna creixent per Cap d'Any, blat abundant
  223. Lluna creixent, muda la gent
  224. Lluna creixent, part diferent
  225. Lluna creixent, part diferent; lluna minvant, part semblant
  226. Lluna d'abril tardana, pagès, no deixis la cabana
  227. Lluna d'agost, lluna mussolera
  228. Lluna de dimecres i visita de senyor, una cada cent anys n'hi ha prou
  229. Lluna de dimecres, dona barbuda, en cent anys n'hi ha prou amb una
  230. Lluna de gener girada, mar avalotada
  231. Lluna de gener i l'amor primer
  232. Lluna de gener tombada, maror i marinada
  233. Lluna de gener, l'amor primer
  234. Lluna de gener, lluna raïmera
  235. Lluna dimecrera i dona barbuda, de cents anys una
  236. Lluna dimecrera, lluna ventolera
  237. Lluna dreta, aigua certa; lluna decantada, fred i gelada
  238. Lluna dreta, mariner a la quinzeneta (o guitzoneta)
  239. Lluna dreta, mariner ajagut
  240. Lluna dreta, mariner ajagut; lluna ajaguda, mariner dret
  241. Lluna en estrella, mala consellera
  242. Lluna enroglà, el temps mudarà
  243. Lluna entelada, mar avalotada
  244. Lluna grogosa, aigua abundosa
  245. Lluna i pluja viva, bons per l'oliva
  246. Lluna lluent al foc un altre sarment
  247. Lluna lluent, fred i vent
  248. Lluna lluent, poc peix i molt vent
  249. Lluna lluent, sequedat o vent
  250. Lluna marinera, aigua al darrera
  251. Lluna marinera, temps variable
  252. Lluna menguant, part consonant
  253. Lluna menguant, part igual
  254. Lluna minvant ne porta infant
  255. Lluna minvant, llinatge semblant
  256. Lluna minvant, part semblant
  257. Lluna morta aigua porta
  258. Lluna morta poc peix porta
  259. Lluna morta, aigua a la porta
  260. Lluna morta, aigua porta
  261. Lluna morta, llevant a la porta
  262. Lluna naixent vermellosa, ventada grossa
  263. Lluna nova amb torbonada, trenta dies mullada
  264. Lluna nova de febrer, primer diumenge de Quaresma
  265. Lluna nova de gener molta pluja duu al darrer
  266. Lluna nova en dijous, no val tres sous
  267. Lluna nova en dimarts gras, molts trons al detràs
  268. Lluna nova en dimecres (o lluna dimecrera) i dona barbuda, de cent anys una
  269. Lluna nova en dimecres, boira i tempestes
  270. Lluna nova en dimecres, pluges desfetes
  271. Lluna nova en divendres, lluna de cendres
  272. Lluna nova i brillant, bon temps pel davant
  273. Lluna nova tapada, aigua rajada
  274. Lluna nova tombada, quaranta dies remullada
  275. Lluna nova tronada, quaranta dies mullada
  276. Lluna nova tronada, tota mullada
  277. Lluna nova tumbada, quaranta dies remullada
  278. Lluna nova vermellosa, plujosa o ventosa
  279. Lluna nova vés-hi amb un cove; lluna vella, vés-hi amb una cistella
  280. Lluna nova voltada, trenta dies mullada
  281. Lluna nova, amb un cove; lluna vella, amb una cistella
  282. Lluna nova, cap a Vilanova i lluna vella, cap a la Fatarella
  283. Lluna nova, lluna cucadora
  284. Lluna nova, peix al cove
  285. Lluna nova, vés-hi amb un cove
  286. Lluna nova, vés-hi amb un cove; lluna vella, amb una cistella
  287. Lluna nova, vés-hi amb un cove; lluna vella, vés-hi amb una cistella
  288. Lluna pel gener, l'amor primer
  289. Lluna penjada, mariner de vetlla
  290. Lluna plana, vent o aigua
  291. Lluna plena aigua mena
  292. Lluna plena en dilluns, ventura a munts
  293. Lluna plena en dimecres, boira i tempesta
  294. Lluna plena en dimecres, boira i tempestes
  295. Lluna plena en porta nena
  296. Lluna plena ennuvolada, abans de vuit dies mullada
  297. Lluna plena es menja els núvols
  298. Lluna plena la mar remena
  299. Lluna plena poc aire mena
  300. Lluna plena, aigua mena
  301. Lluna plena, serà (o porta) nena
  302. Lluna que en néixer es tapa, mariner agafa la capa
  303. Lluna que gira en dimarts, d'una gota en fa mars
  304. Lluna que gira en dimarts, d'una gota en fa un mar
  305. Lluna que porti estrella, no et fiïs d'ella
  306. Lluna rodona, les tomates maduren a tota hora
  307. Lluna roent, secada o vent
  308. Lluna rogent, pluja o vent
  309. Lluna roja d'abril, porta gran perill
  310. Lluna roja pel novembre, se n'enduu tota la sembra
  311. Lluna roja, el vent remou
  312. Lluna roja, gelada forta
  313. Lluna roja, molts vents porta
  314. Lluna roja, peix a la clotja
  315. Lluna roja, ventada boja
  316. Lluna rotglada, pluja o vent
  317. Lluna rotglada, pluja o ventada
  318. Lluna rotja, peix a la clotja
  319. Lluna setembral, la més clara de l'any
  320. Lluna setembrina, set llunes afina (o endevina)
  321. Lluna tacada, bonança assegurada
  322. Lluna tapada, boira o ruixada
  323. Lluna tapada, boira o ruixada; lluna lluent, sequedat o vent
  324. Lluna tendra
  325. Lluna tombada, bonança assegurada
  326. Lluna va a sortir, marit aquí
  327. Lluna vella, cosa bella
  328. Lluna vella, serà femella
  329. Lluna vella, vent amb ella
  330. Lluna vella, vés-hi amb cistella
  331. Lluna vermella, vent porta ella
  332. Lluna voltada i dintre estrellada, pluja o ventada
  333. Lluna voltada, aigua assegurada
  334. Lluna voltada, de pluja carregada
  335. Lluna voltada, pluja assegurada
  336. Lluna voltada, pluja o ventada
  337. Lluna voltada, terra mullada
  338. Lluna, el vespre a ponent, quart creixent; lluna, el matí a llevant, quart minvant
  339. Mata el porc en lluna creixent, si no vols que se't torni dolent
  340. Mata el porc en lluna de gener, i se't conservarà bé
  341. Mata el porc en lluna vella i a la bacona en la nova
  342. Mata el porc pel gener (o per la lluna de gener) si vols que es conservi bé
  343. Matar el porc en lluna vella fa dolenta l'escudella
  344. Més clar és el sol que la lluna
  345. Molts fan com sa lluna: s'ho menja tot i no diuen pruna
  346. Nadal amb lluna any de fortuna
  347. Nadal amb lluna anyada segura
  348. Nadal amb lluna clara, bona sembrada
  349. Nadal amb lluna lluent, al foc posa més sarment
  350. Nadal amb lluna ni mill ni blat
  351. Nadal amb lluna plena el bon temps mena
  352. Nadal amb lluna plena, anyada plena
  353. Nadal amb lluna plena, blat a la vela
  354. Nadal amb lluna plena, el bon temps mena
  355. Nadal amb lluna, any de fortuna
  356. Nadal amb lluna, anyada segura
  357. Nadal amb lluna, bona fortuna; i sense lluna, mala fortuna
  358. Nadal amb lluna, clara, bona sembrada
  359. Nadal amb lluna, grossa ventura
  360. Nadal amb lluna, lluent, al foc posa més sarment
  361. Nadal amb lluna, ni mill ni blat
  362. Nadal amb lluna, plena el bon temps mena
  363. Nadal en lluna plena, anyada plena
  364. Nadal sense lluna mala fortuna
  365. Nadal sense lluna, cent (o set) ovelles no fan per una
  366. Nadal sense lluna, de cada cent ovelles n'acampe una
  367. Nadal sense lluna, de cent ovelles en torna una
  368. Nadal sense lluna, de cent ovelles no en queda una
  369. Nadal sense lluna, de cent ovelles no n'acampa una
  370. Nadal sense lluna, de cent ovelles, una
  371. Nadal sense lluna, ganader de cent ovelles torna amb una
  372. Nadal sense lluna, l'any vinent, de cent parteres no se'n salva una
  373. Nadal sense lluna, mala fortuna
  374. Nadal sense lluna, ni blat ni pastura
  375. Nadal sense lluna, ramader de cent ovelles torna amb una
  376. Nadal sense lluna, ramat de cent ovelles, torna a una
  377. Nadal sense lluna: de cada ovella no se'n campa una
  378. Néixer en bona lluna
  379. Ni Carnestoltes sens lluna nova, ni fira sense putes, ni, sense cria morta, truges
  380. Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada
  381. Ni creguis a dona alguna perquè muden com la lluna
  382. Ni dilluns sense lluna ni jugador amb fortuna
  383. Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
  384. Ni vetllis amb lluna ni dormis amb sol
  385. No creguis a dona alguna, perquè muden com la lluna
  386. No donis l'abril per acabat si la lluna no ha passat
  387. No és ben casada, la que per la lluna de mel no fa l'olla cremada o salada
  388. No és nat ni per néixer, qui el dia de Cendra la lluna no veu créixer
  389. No hi ha dilluns sense lluna, ni dimecres sense sol
  390. No hi ha estrella com la lluna pe en sa nit donar claror, ni sol amb tanta esplendor que és es sol devers la una
  391. No hi ha lluna de març sense glaç
  392. No matis el porc en lluna vella
  393. No sol ésser bon any el que es va una lluna enrere
  394. Parlar de la lluna
  395. Passar la lluna de mel
  396. Pel gener lluna vella, pesca vora terra; pel gener lluna nova, surt a pescar fora
  397. Pel juliol, núvols amb lluna, per a la vinya mala fortuna
  398. Penja't de lluna, que et salvaràs
  399. Per arrabassar, sa lluna sempre és bona
  400. Per gener mana la lluna i pel juliol mana el sol
  401. Per la lluna de gener talla la fusta el fuster
  402. Per la lluna nova del febrer esporga l'oliver
  403. Per la lluna plena de maig, a pescar llagostins me'n vaig
  404. Per la lluna vella de gener talla la fusta el bon fuster
  405. Per lluna clara, el mes de gener
  406. Per parlar, no cal lluna
  407. Per replantar i empeltar l'ametller, la lluna de Nadal va bé
  408. Per Sant Vicenç, lluna humida, mal any per a la vinya
  409. Per sembrar, no miris lluna ni llunar, sinó posa el blat dintre el fangar
  410. Pescar la lluna amb un cove
  411. Pintar la lluna en un cove
  412. Plantar en lluna creixent i sembrar en lluna minvant
  413. Plou i fa lluna, la Mare de Déu està en Catalunya
  414. Plou i fa sol, la lluna pel juliol
  415. Plou i fa sol, riu nostre Senyor; plou i fa lluna, riu la Verge Maria
  416. Pluja i lluna, collita assegura
  417. Pluja i lluna, oliva segura
  418. Primer és el sol que la lluna
  419. Prometre la lluna en un cove
  420. Quan brilla el sol, la lluna només ha de tancar l'ull
  421. Quan es sol (o sa lluna) fa era assenyala aigua
  422. Quan fa mala lluna, no hagis ànsia de les esteles
  423. Quan la lluna canvia amb bon temps, tres dies després es pren el barret
  424. Quan la lluna canvia en bell del cinc al set, fa saltar les llengües del capell
  425. Quan la lluna canvia en bell, que es posi aviat el barret
  426. Quan la lluna creix la mar creix
  427. Quan la lluna en néixer es tapa, mariner agafa la capa
  428. Quan la lluna entra en dilluns, porta ventura
  429. Quan la lluna està en rodó, caça la feixina, la guilla i el teixó
  430. Quan la lluna fa dos sols, aigua a dolls
  431. Quan la lluna fa ròdol, aigua vol
  432. Quan la lluna fa rodona, aigua dóna
  433. Quan la lluna gira amb serè, plou ans del vuitè
  434. Quan la lluna ja ha passat, ven la llana i queda't el ramat
  435. Quan la lluna mira a llevant, quart minvant
  436. Quan la lluna mira a llevant, quart minvant; quan mira a ponent, quart creixent
  437. Quan la lluna mira a ponent, quart creixent
  438. Quan la lluna neix amb banyes, treu els mariners de les cabanyes
  439. Quan la lluna neix la mar creix
  440. Quan la lluna porta banya, brunz el vent a la muntanya
  441. Quan la lluna tomba en bé, dintre tres dies és dolenta
  442. Quan la lluna tomba en bé, plou als tres dies o al setè
  443. Quan la lluna tomba en bell, dintre tres dies duu capell
  444. Quan la lluna va a sortir, maror a desdir
  445. Quan li assenyales la lluna el neci et mira el dit
  446. Quan minva la lluna no facis cosa ninguna
  447. Quan minvi la lluna, no sembris cosa alguna
  448. Quan Nadal és sense lluna, de cent ovelles no n'escapa una
  449. Quan Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta
  450. Quan pel novembre fa cluc la lluna, de dues cabres ven-ne una
  451. Quan sa lluna fa era assenyala aigua
  452. Quart minvant, porta infant; lluna plena, porta nena
  453. Quedar-se a la lluna de València
  454. Qui ha nascut en bona lluna fa bonica fortuna
  455. Qui mira massa la lluna no farà gaire fortuna
  456. Qui per llunes va comptant, tretze mesos troba a l'any
  457. Qui sembra en lluna nova, poc gra i palla bella
  458. Qui va a Sant Marçal i hi dorm, hi va de lluna i en torna de sol
  459. Quina lluna fa tan clara, ojalà que no la fes! Totes les xiques boniques s'enduen els forasters
  460. Res no és nat, qui vint-i-una llunes no hagin passat
  461. Rodona a la lluna, arriba la pluja
  462. Rogle de lluna, de cent voltes una plou
  463. Rotlle groc a la lluna, pluja tot d'una
  464. Rotllo a la lluna estrellat, abans de tres dies mullat
  465. Rotllo gros a la lluna, pluja segura
  466. Rotllo gros a la lluna, pluja tot d'una
  467. Rotllo gros a la lluna, senyal de pluja
  468. Sa lluna de blau i blanc té més vestits que Sa Sang
  469. Sa lluna es una bruixa que juga amb els níguls i los arruixa
  470. Sense lloques no hi hauria llunes
  471. Ser a la lluna
  472. Ser a la lluna de València
  473. Ser bèstia com la lluna
  474. Ser blat de bona lluna
  475. Ser la lluna
  476. Ser nat de lluna
  477. Ser un llunàtic
  478. Ser una lluna mussolera
  479. Serà plujós un girant (de lluna) si comença a ploure endavant
  480. S'ha de tallar en lluna nova la fusta dels arbres que no perden la fulla
  481. S'ha de tallar en lluna vella la fusta dels arbres que perden la fulla
  482. Si el cèrcol de la lluna va creixent, senyal de bon temps
  483. Si el cèrcol de la lluna va creixent, senyal de bon temps. Quan la lluna tomba en bé, plou als tres dies o al setè
  484. Si el primer dijous de la lluna fa dos sols, plourà
  485. Si el primer dijous de la lluna fa resol, pluja vol
  486. Si el primer dijous de lluna nova el sol es colga en brut, abans de tres dies haurà plogut
  487. Si es forma a la lluna, plourà, si és al sol, farà vent (l'ull de perdigot)
  488. Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel
  489. Si fa dos sols el primer dijous de la lluna, senyal de pluja
  490. Si la lluna dóna l'esquena a llevant, quart minvant; si a ponent, quart creixent
  491. Si la lluna és blanca, posa't al llit una altra manta
  492. Si la lluna fa galdufa, llevant segur
  493. Si la lluna mira a llevant, quart minvant, si a ponent, quart creixent
  494. Si la lluna mira endavant, quart minvant, i si mira a Ponent, quart creixent
  495. Si la lluna surt tapada forta ventada
  496. Si la lluna té un baverol, demà no veuràs el sol
  497. Si la lluna toca el menjar, ja el pots llençar
  498. Si la lluna va en creixent, el part és diferent
  499. Si no vols l'arbre corcat, en lluna vella l'has de tallar
  500. Si per Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta
  501. Si per Nadal fa lluna plena, i clara, posa al llit una altra flassada
  502. Si plou de lluna nova i vella d'agost, no falta aigua en tot l'any
  503. Si plou per la lluna nova d'agost, plourà nou llunes seguides
  504. Si sa lluna fa tana, aigua per sa setmana
  505. Si sa lluna jeu, mariner en peu
  506. Si sa lluna té un barberol demà no veuràs es sol
  507. Si sembres trumfes en lluna cornuda, trumfes cornudes arrencaràs
  508. Si vols cebes de diner sembra-les pel creixent de la lluna del gener
  509. Si vols fer fortuna, no miris tant la lluna
  510. Si vols prunes, no miros llunes
  511. Si vols sebre quan serà | es ple, i no t'erraràs | quan es sol pondre veuràs | que sa lluna sortirà
  512. Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener
  513. Somniar la lluna
  514. Sort, dones i fortuna muden com la lluna
  515. Suc de lluna, tascó i porró fan el bon segador
  516. Talla el teu bosc a la lluna plena d'agost i serà sec com un os
  517. Tallada de lluna nova, la fusta aviat es corca
  518. Tallat de bona lluna
  519. Temps i vent, dona i fortuna, tot canvia com la lluna
  520. Temps, vent i fortuna, donen voltes com la lluna
  521. Temps, vent, dones i fortuna donen voltes com la lluna
  522. Temps, vent, dones i fortuna, muden com la lluna
  523. Temps, vent, senyor, dones i fortuna, donen voltes con la lluna
  524. Tenir cara de lluna plena
  525. Tenir el cap a la lluna de València
  526. Tenir llunes
  527. Tenir mal de lluna
  528. Tenir mala lluna
  529. Tirar pedrades a la lluna
  530. Torna-te'n al llit que això és la lluna
  531. Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada
  532. Tres coses fan hom tost vell: engendrat de vell, naixement de lluna nova, por de mort
  533. Val més anar en claror de sol que de lluna
  534. Venir de la lluna
  535. Vent de fora i sense lluna, fuig de la costa tot d'una
  536. Vent de proa i sense lluna, fuig de la costa tot d'una
  537. Vés a prendre banys de lluna i tornaràs blanca
  538. Vetllar amb claror de lluna i dormir amb claror de sol no porten salut ni honor
  539. Veure la lluna en un cove
  540. Vinya, per son menester, podada i cavada amb sa lluna vella de gener
  541. Vinya, per son mester, podada i cavada amb sa lluna vella de gener
  542. Viure a la lluna
  543. Voler agafar la lluna amb les dents
  544. Voler agafar la lluna amb un cove
  545. Voler fer veure la lluna en un cove
  546. Voler la lluna en un cove
  547. Voler mossegar la lluna amb les dents

divendres, 17 de juliol del 2009

Festa

  1. A darrera una festa major, aigua escaldada
  2. A Esplugues, la festa major dels cargolins
  3. A festes el convides!
  4. A fires i festes, amb ases i mullers alienes
  5. A la bona festa, fes-li vespra
  6. A la festa de la Seu, s'hi acut de tot arreu
  7. A la festa del patró: repicar, coets, música i sermó
  8. A la Festa Major de Tor, el que se la fa se la menja
  9. A la Pobla fan les festes, de Fredes baixen fadrins, amb uns garrots com lo braç i uns polls com a g
  10. A l'agost, festes per tot
  11. A les festes treballar és perdre i no guanyar
  12. A Pardines per la festa major treuen les teranyines
  13. A Santa Clara fan festa
  14. A una part repiquen i a l'altra fan festa
  15. A Vicfred sempre fan coses: fan el Roser sense roses i la festa major quan els ve la intenció
  16. Acabar la festa en pau
  17. Acabats els doblers, s'acaba la festa
  18. Ai festa!
  19. Ai, Mare de Déu, quan seran tres festes arreu!
  20. Ai, quin dolor!, quina tristor, l'endemà de la Festa Major
  21. Aigualir la festa
  22. Alabat sia Corpus, que és dia de festa i no porta negra
  23. Algun dia serà la festa del meu sant
  24. Algun dia serà la festa del nostre lloc
  25. Alguna en deu voler qui et fa festes i no te'n solia fer
  26. Allà on ets (és), fas (fa) sa festa
  27. Amb dones i bèsties no vagis a festes
  28. Anar de festa en festa
  29. Anar de festa en festa com el dolçainer d'Albal
  30. Aprés la festa, el goig ne resta
  31. Arc de sant Martí (o banya de cabra) es capvespre, vés demà on fas (o on fan) festa
  32. Arc de sant Martí es capvespre, demà estarem de festa
  33. Arc de sant Martí es capvespre, l'endemà festa
  34. Arc de sant Martí si surt es matí, fé ton camí; si surt es capvespre no vagis a festa
  35. Arc de sant Martí si surt es matí, fe ton camí; si surt es capvespre no vagis a festa (o treu es cap a sa finestra)
  36. Avarques per a treballar, les festes a coixejar
  37. Avui fos i demà festa!
  38. Baldament demà fos festa i demà passat plogués i l'altre també fos festa, que així mai faríem res
  39. Banya de cabra as capvespre, d'aigo en farem festa
  40. Beneïda Santa Llúcia, que les bones festes ens envia
  41. Bona brasa i bon tió. Bones festes que Déu nos do
  42. Cada dia no és [pas] festa
  43. Cada dia no és festa major
  44. Cada dia no és festa major, ni tots els dies són diumenges
  45. Calçada en dimecres, pluja abans de festes
  46. Cara de festa
  47. Carnestoltes, quinze voltes i Nadal de més en més, tots els dies fossen festes, la Quaresma mai vingués
  48. Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués; la butxaca, proveïda, no digués jamai que no; tot el dia cridaria: «Noia, porta'm el porró!»
  49. Celebrar festivitat de bodes sordes
  50. Com més aviat serà vespre, més aviat serà festa
  51. De festa en festa, com els dolçainers
  52. De la festa, la vespra
  53. Del que sobre se'n fa festa
  54. Desitjar llaor no és pecat, ans és manifestació de sa ignorància
  55. Després de festa, la gent bèstia
  56. Després de festa, pesta
  57. Després de la festa major, gran tristor
  58. Després de la festa, el boig resta
  59. Després de la festa, el goig ne resta
  60. Després d'un dia de festa en calen tres de repòs
  61. Després d'una festa major, pa de sègol amb oli
  62. Després d'una festa major, pa sucat amb oli
  63. Déu ens guardi de dona gata, que al davant fa festes i al darrera esgarrapa
  64. Déu ens guardi de la gata que davant fa festes i darrera esgarrapa
  65. Dia de festa, dejuni de bèstia
  66. Dia de festa, dia de pesta
  67. Dia de festa, fam, mal i pesta
  68. Dimarts i dimecres, festes solemnes
  69. Dimarts, mitja festa
  70. Diner que costa de guanyar, en festes no es sol gastar
  71. Diners guanyats en dia de festa fan mal profit
  72. Ditxosos els Tonis, que fan la festa al gener
  73. Dona que segueix les festes, si és casada, banyes a la testa
  74. Dones de Cervera, quina festa feu? -La del Sant Misteri de la Vera Creu
  75. Donzella honesta, fer feina ho té per festa
  76. D'un petit sant fan una gran festa
  77. El dia quinze d'agost és diada assenyalada i l'ensentdemà Sant Roc, festa major a l'Argilaga
  78. El dijous, festa pels bous
  79. El maig és boig: moltes festes, i, de pa, poc
  80. El mes de desembre, el mes de les festes
  81. El més xic paga la festa
  82. El que resta fa la festa
  83. El qui s'agrada del ball, de festa en festa va
  84. Els carrers de Gràcia, per la festa major, sempre reben del cel la benedicció
  85. Els divendres el moixó està de festa major
  86. Els jueus tot s'ho gasten en festes, els moros en casaments i els cristians en plets
  87. Els sis dies de la setmana tots són bons per a treballar, si no n'hi ha cap de festa
  88. Els ximples fan la festa i els llestos la celebren
  89. Em fas més festes que no solies? O m'has enganyat o enganyar-me volies
  90. En bodes i festes, mal va per les bèsties (o mal els va a les bèsties)
  91. En dones i en bèsties, no vagis amb festes
  92. En Feliu fa foc de fusta a la festa de la Floresta
  93. En fires i festes majors tant se n'atipen un com dos
  94. En la festa dels pallerets, el que no està no s'encontra
  95. En Ribesalbes fan festes i les paguen els fadrins, que relinxen com a bèsties i bramen com a rossins
  96. Es dia de Sant Joan ses Joanes faran festa, i es dia de Sant Silvestre ses Colomes també en fan
  97. Es dilluns és maleït, es dimarts resta com resta, tots es sabaters fan festa, per por de punyir-se un dit
  98. Esguerrar la festa
  99. Està tant de festa que no veu l'altar
  100. Estar de festa
  101. Estar de festes
  102. Fadrina que s'afaita al vespre, o es putifeina o a l'endemà és festa
  103. Fer festes (a algú)
  104. Fer festes a santa mandra
  105. Fer la festa de sant Corneli
  106. Fer la festa en pau
  107. Fer la festa per sant Pere regalat
  108. Festa de foc, no la vegis mai de prop
  109. Festa de ganyó, que els uns la fan i els altres no
  110. Festa de vila, tanca la porta i fila
  111. Festa en dijous, setmana esguerrada
  112. Festa sense masclets, dolçaina i tabalet, no és festa
  113. Festa sense menjar festa no fa
  114. Festa sense menjar, fa de mal passar
  115. Festa sense mesclet, dolçaina i tabalet, no és festa
  116. Festa sense xiques i olla sense sal, tot és igual
  117. Festa traslladada, festa esguerrada
  118. Festes em fas i no me'n sols fer? O vols enganyar-me o m'has de menester
  119. Festes em fas? Enganyar-me vols
  120. Festes li fa i no s'hi casarà
  121. Festes manresanes, focs i campanes
  122. Festes me fas; no me'n solies fer: o m'has enganyat o m'has de menester
  123. Festes me'n fas, i no me'n sols fer? O em vols trair o m'has menester
  124. Festes passades, coques menjades
  125. Festes passades, coques menjades, roba bruta, bossa buida
  126. Festes, ni per a persones ni per a bèsties
  127. Fotre's una festa
  128. Gallina i moltó, olla de festa major
  129. Guarda't d'aire infestat i de portar el vestit mullat
  130. I tinguem la festa en pau
  131. Ja serà festa en el meu carrer
  132. Ja s'han acabat les festes, els bous, balls i corregudes i s'han quedat Sant Pasqual morant el raval
  133. La bona festa comença la vespra
  134. La dona honesta treballant fa festa
  135. La dona honesta, sesta a casa i no va a la festa
  136. La donzella honesta, el fer feina ho té per festa
  137. La fada Flora fa una festa amb farina fina
  138. La festa de la Puríssima dura fins a Santa Llúcia
  139. La festa de les figues, les tomates esclafades; es menjaren un peixet, perquè estaven desmaiades
  140. La festa de sant Ganyó, que els uns la fan i els altres no
  141. La festa del Rat Penat, la bossa buida i el cul banyat
  142. La festa major de Tort, el qui la fa, la menja
  143. La festa, un mateix se la fa
  144. La Mare de Déu d'agost és diada assenyalada; a l'endemà n'és sant Roc, festa major d'Argilaga
  145. La millor festa de casa és quan toca la Tomasa
  146. La mort de l'ase és la festa dels cans
  147. La nit de Nadal ballen els estels, perquè és la festa major del cel
  148. La nit de Nadal és festa major dels estels
  149. La nit de Nadal, la festa dels estels, i la festa major del cel
  150. La pilota, fa festa
  151. L'endemà de la festa, festa altra vegada
  152. Les bones festes comencen a (o per) la vigília
  153. Les festes de Nadal se passen al fumeral
  154. Les festes has de guardar i a ton pare i mare honrar
  155. Les festes has de guardar i tos pares ben honrar
  156. Les festes majors al ventre fan dolors
  157. Les festes majors al ventrell porten dolors
  158. Les festes majors causen dolors
  159. Les festes majors conserven al ventre dolors
  160. Les festes majors les fan els forasters
  161. Les festes majors, porten al ventre dolors
  162. Les festes per a algú són pestes
  163. Les festes per a molts són pestes
  164. Les festes, per molts son pestes
  165. Les festes, per on passen; el Nadal, a casa
  166. L'estudiant diu: El dilluns faig festa, el dimarts no ho sé, el dimecres m'hi pensaré, el dijous és sant Tomàs, el divendres és mal dia, el dissabte reposo i el diumenge és festa de precepte
  167. Lo més xic paga la festa
  168. Lo que resta, fa sa festa
  169. Mai em feies festes i ara me'n fas?: Ja m'has fotut o em fotràs
  170. Mai s'ha sentit a dir que pel gener se fes la festa de Sant Cristòfol
  171. Més pugen les campanes que la festa
  172. Més val una festa que dos diumenges
  173. Mort d'ase, festa de cans
  174. Nadal en dilluns, festes a munts
  175. Nadal en dilluns, les festes amunt
  176. Nadal en dimarts, festes a grapats
  177. Nadal en diumenge, totes les festes es menja
  178. Nadal en divendres, festa grossa
  179. Nens abans de festes, maten a gent i a bèsties
  180. Ni els nens ni les bèsties volen festes
  181. Ni grat ni gràcies, festes en diumenge
  182. No deixis anar el ruc ni la dona a festes, perquè et quedaràs sense dona i sense bèstia
  183. No és bona festa la que no comença dissabte al vespre
  184. No és el mateix fes-te fotre que fotre festa
  185. No és pas tot u repicar a festa o fes-te repicar
  186. No estar per festes
  187. No hi ha festa ni festeta que no hi sigui donya Pepa
  188. No hi ha festa que no torni
  189. No hi ha festa sense drac
  190. No hi ha festa sense vi
  191. No hi ha festa sense vigília
  192. No l'havien avesada a festes
  193. No li facis festes a animal que no coneguis
  194. No n'hi ha més de festes
  195. No saber (o no adonar-se) de què va la festa
  196. Pagar al festa
  197. Pagès que treballa el dia de festa treu el cul per la finestra
  198. Passada la festa es muda la bèstia
  199. Pel gandul, tots els dies són festa
  200. Pel maig, festes a raig
  201. Pel maig, festes a raig i guarda la filosa al fumeral
  202. Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants
  203. Pels sabaters, els dilluns són maleïts per por de punyir-se els dits; el dimarts, festa; el dimecres, tempesta; el dijous, temporal; el divendres, mal temps; el dissabte, per un dia, no cal pas començar, i el diumenge, a passejar
  204. Per anar a festa major, treballa ara ferm i fort
  205. Per anar tirant, de la bóta de l'entrant; per a fer festa major, de la bóta del recó
  206. Per Corpus, festa i ginesta
  207. Per fer una festa, no et rompis sa testa
  208. Per la Candelera, festes enrere
  209. Per la comunió, festa grossa
  210. Per la donzella honesta, fer quelcom és una festa
  211. Per la festa anyal, cada ovella a son corral
  212. Per la festa del Roser s'aclareix el galliner
  213. Per la festa del Roser tot fruit ve
  214. Per la festa del Roser tot ve
  215. Per la tardor no feu festa major
  216. Per l'Ascensió, que Claret fa la festa major, menjarem mel i mató
  217. Per les festes de Nadal, poc dormir i molt cosir
  218. Per les festes eixissen los culs per les finestres
  219. Per sant Antoni de gener, fa festa el ruc i el traginer
  220. Per sant Antoni de gener, fan festa el cavall i el traginer
  221. Per sant Ermengol, festa si Déu vol
  222. Per Sant Jaume i Santa Anna, pinta l'uva, i per festes d'agost ja està madura
  223. Per Sant Jaume, festa a Albons; per Sant Joan, a Bellcaire; per Sant Climent, a Tort; Santa Màxima a l'Escala
  224. Per Sant Magí, bona festa i bon bocí
  225. Per Sant Pere, festa a Abrera, a Olesa per Sant Joan, i els cornuts d'Esparreguera per Santa Eulàlia la fan
  226. Per una festa, no et rompis la testa
  227. Per xic mal, fer grossa festa
  228. Poc diner per a la festada, ves-te'n a fer la migdiada
  229. Porta la pasta i la fusta a la festa de la Floresta
  230. 'Post festum, pestum, et post plurima festa, plurima pesta'
  231. Puix l'ase és mort, toquem a festa
  232. Quan el campanar campaneja, festa és o festa rodeja
  233. Quan ens casarem, Pasqual? -Ara que s'acosten festes. -Quines festes són aquestes? -Són les festes de Nadal
  234. Quan facen la festa en el meu carrer, tots ballarem
  235. Quan la dona et fa festes, mira per la bossa
  236. Quan la dona us fa grans festes, mireu bé per vós mateix
  237. Quan les campanes repiquen, senyal de festa
  238. Quan Sant pere campanege festa va o festa voltege
  239. Qui a Festa Major va a Festa Major té de tornar
  240. Qui a festa major va, hostes va a buscar
  241. Qui a festa va, una altra n'ha d'aparellar
  242. Qui a festes va, forasters va a buscar
  243. Qui bé vol treballar, el dia de festa deu descansar
  244. Qui deixa la bèstia i deixa anar la dona a festa, al cap de l'any queda cornut i sense bèstia
  245. Qui deixa lo parell y l'animal y deixa anar la dona a festas, se queda cornut y sense bestias
  246. Qui dejuna per les quatre festes anyals, no li doleixen els queixals
  247. Qui destorba festa se romp la testa
  248. Qui dia de faena va apanyat, dia de festa va esgarrat
  249. Qui diumenge no fa festa no té gaire bona testa
  250. Qui el dia de diari va llunet lo dia de festa va pudent
  251. Qui en balls ni en festes no es taca, bé té neta la casaca
  252. Qui és afectat de ballar, de festa en festa va
  253. Qui et fa festes i no te'n solia fer, o et traeix o t'ha de menester
  254. Qui fa festa en dia de feina, té feina en diumenge
  255. Qui festaja la casada, la vida porta esposada
  256. Qui festes et fa i no te'n solia fer, o et vol trair o t'ha de menester
  257. Qui no et vol a la festa, et convida de part de vespre
  258. Qui no fa festa per Nadal, persona que molt poc val
  259. Qui no té la vespra no té la festa
  260. Qui no té vespra no té festa
  261. Qui no treballa en tota la setmana, treballa en dia de festa
  262. Qui santifica les festes ha de fer coses honestes
  263. Qui te convida a la vespra, no te vol a la festa
  264. Qui tots els dies fa festa no té un diumenge en tot l'any
  265. Qui treballa á les festes, sempre será pobre
  266. Qui treballa el dia de festa, treu el cul per la finestra
  267. Qui va a festa a Sant Marçal, hi va al juny i torna al juliol
  268. Qui va a festes amostre el cul per les finestres
  269. Qui viu, veu totes les festes de l'any
  270. Salar la festa
  271. Sant Benet i Sant Bernat, festa major del Tallat
  272. Sant Bernat i Sant Benet, festa major de Poblet
  273. Sant Joan, de les festes va al davant
  274. Sant Julià totes les festes va enganyar, menys Sant Vicenç, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que amb una candela li va anar al darrere
  275. Sant Julià totes les festes va engegar
  276. Sant Llorenç, festa i dejuni
  277. Sant Matias totes les festes avia
  278. Sant Nicolau, obre les festes amb clau
  279. Sant Nin i sant Non, pebrots i tomàquets, la festa dels hortolans
  280. Sant Pau tanca les festes amb clau, menys la Candelera, que li va quedar al darrere
  281. Sant Pere pescador, festa major
  282. Sant Sebastià les festes va acabar, però li sortí Sant Vicenç i li va reganyar les dents
  283. Sant Sebastià totes les festes deixà passar, menys la Candelera, que li va al darrere
  284. Sant Sebastià, totes les festes deixa passar, menys la de Sant Vicens, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que li va al darrera
  285. Sant Sebastià, totes les festes es va emportar
  286. Sant Tomàs, festa pel davant i festa pel detràs
  287. Santa Creu, porta les festes arreu
  288. Santa Llúcia festes i fires ens envia, però li diu la Concepció: -Primer vull ésser jo
  289. Santa Llúcia treu les fires i les festes de la bústia
  290. Santa Llúcia, a La Bisbal, dotze dies per Nadal.
  291. S’arc de sant Martí si surt as matí, fe ton camí; si surt as capvespre no vages a festa
  292. Segons el sant, el cant (o la festa)
  293. Semblar (una festa, una reunió, etc.) un galliner
  294. Semblar la festa major de Marrampinyo
  295. Sempre les festes matjors, al ventrell causen dolors
  296. Sempre les festes millors causen al ventre dolors
  297. Sense masclets, dolçaina i tabalet, la festa ni és festa, ni és res
  298. Ser la reina de la festa
  299. S'estima més quatre festes seguides que un dia feiner
  300. Si la ginesta no floria, la festa del Corpus no es faria
  301. Si l'arc de sant Martí surt as matí, fes ton camí; si surt as capvespre, no vagis a festa
  302. Si Nadal cau en dilluns festes a munts
  303. Si plou per Pasqua, plorà per totes les festes assenyalades
  304. Si s'escombra la casa en dia de festa anyal, s'omple de xinxes
  305. Si te pique el nas, festa a la plaça
  306. Si tens la porta tancada, tindràs la festa guardada
  307. Si voleu ballar corrandes, aneu-hi a Coll de Nargó; aneu-hi per Cinquagesma, que fan la festa major
  308. Sis dies de feina mal pagada i un dia de festa a la setmana
  309. Sis dies hi ha a la setmana per treballar, si no n'hi ha cap de festa
  310. Tenir la festa en pau
  311. Tenir les festes a sobre
  312. Tinguem la festa en pau!
  313. Tocar totes les campanes a festa
  314. Toqueu a festa que l'ase és mort
  315. Tots els sis dies de la setmana són bons per a treballar, si no n'hi ha cap de festa entremig
  316. Tots los dies no són festa
  317. Tres atuells al costat del foc és festa, tres dones en una casa és la pesta
  318. Tres atuells al costat del foc gran festa, tres dones en un hostal, gran tempesta
  319. Tres topins en un foc assenyalen festa i tres dones en una casa engendren pesta
  320. Una bona festa comença la vigília
  321. Una bona festa es comença la vespra
  322. Una cosa és fotre festa i una altra fes-te fotre
  323. Una festa sempre ve bé
  324. Val més una festa que dos diumenges
  325. Valdre més l'amaniment que la festa
  326. Valtres de Cervera, que gran festa en feu per lo Sant Misteri de la Vera Creu. On l'haveu perdut? On l'haveu deixat?
  327. Vestit nou, senyal de festa