dimecres, 30 de juliol del 2008

Agost

  1. A darrers d'agost, ja es fila amb gresol
  2. A la Mare de Déu d'agost totes les casquetes (o primetes) porten la farina del blat nou
  3. A la Mare de Déu d'agost, a les set ja és fosc
  4. A l'agost (o per l'agost), ni dona ni most
  5. A l'agost el raïm ja posa most
  6. A l'agost ja hi ha most
  7. A l'agost la palla al paller i la dona al llumener
  8. A l'agost plou quan és fosc
  9. A l'agost recull el most
  10. A l'agost, a les set ja és fosc
  11. A l'agost, bat el peresós
  12. A l'agost, bull el mar i bull el most
  13. A l'agost, carabasses
  14. A l'agost, el raïm és most
  15. A l'agost, festes per tot
  16. A l'agost, figues i most
  17. A l'agost, la dalla no té repòs
  18. A l'agost, la palla al paller i la dona al llumener
  19. A l'agost, mial, figa i most
  20. A l'agost, pinta el most
  21. A l'agost, plou quan és fosc
  22. A l'agost, pluges o tronades a la tarda i a la nit
  23. A l'agost, recull el most
  24. A l'agost, tot most
  25. A l'agost, vi i most
  26. A qui ven la llana per la tosa, el blat per l'agost i el vi en most, ja li podeu dir boig
  27. Agost arribat, els porcs tancats
  28. Agost i juliol, ni dona ni cargol
  29. Agost i setembre, no duren sempre
  30. Agost i setembre, pocs els entenen
  31. Agost i verema n'hi ha cada any, uns amb guanys i d'altres amb danys
  32. Agost i verema, tots els dies no aplega
  33. Agost i veremar, cada dia no es fa
  34. Agost madurador, setembre collidor
  35. Agost té la culpa i setembre porta la fruita
  36. Agost, a les set ja és fosc
  37. Agost, es blat dins es sac
  38. Aigua d'agost posa corc a tot
  39. Aigua d'agost, mel i most
  40. Aigua d'agost, ni vi ni most
  41. Aigua d'agost, safrà, mel i most
  42. Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most
  43. Al mes d'agost bull la mar i bull el most
  44. Al mes d'agost, temporals a entrada de fosc
  45. Al qui ven la llana per la tosa, el blat per l'agost i el vi en most, ja li poden dir boig
  46. Allò que l'agost madura, el setembre ho assegura
  47. Amb bona casa i bon foc, tot l'any agost
  48. Boira d'agost, pluja d'abril
  49. Bona vista vejam, bacores per Sant Joan, carbassetes tendres i figues a l'agost
  50. Cada cosa al seu temps, i les figues a l'agost
  51. Cada cosa per son temps, per l'agost cigales
  52. Clara és la lluna d'agost, però encara ho és més la de gener
  53. Clara lluna és la d'agost, però la del gener és millor
  54. Cria agostina, sempre malaltissa
  55. D'agost les acaballes, ametlles a les borrasses
  56. D'agost, figues menjaré
  57. Darrere ses flors vénen ses agostenques
  58. Darrers d'agost, a prop del most
  59. De la Mare de Déu d'agost a sant Miquel, pluja, queda't al cel
  60. De llunes, la de gener, i la d'agost també
  61. De maig a l'agost, ni cargols ni most
  62. Des de la Mare de Déu d'agost a sant Miquel, no hi ha cap pluja que faci bé
  63. Des del setembre a l'agost, beu vi vell i no beguis most
  64. Des del setembre fins a l'agost, deixa el vi vell i deixa reposar el most
  65. Després d'agost, Castalla
  66. Després de les flors vénen les agostenques
  67. Déu ens guard de maig polsós, i de juliol i agost plujós
  68. Déu ens guardi de la polseguera de maig i del fang de l'agost
  69. Dormir més que la Mare de Déu d'agost (que va dormir set anys seguits)
  70. El bolet neix a l'octubre però és fill de l'agost
  71. El bon nap per l'agost ha d'ésser nat
  72. El bon nap, per sant Llorenç vol ésser nat (10 agost)
  73. El dia quinze d'agost a Elx me'n vull anar per veure baixar l'àngel i la Verge coronar
  74. El dia quinze d'agost és diada assenyalada, i l'en sent l'endemà, Sant Roc, festa major a l'Argilaga
  75. El juliol no se'n va sense verol, i l'agost, sense most
  76. El maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most
  77. El maig menja pa, l'agost beu most
  78. El mes d'agost, per les pastures és el pitjor
  79. El mes de maig i mes de juny, mes d'agost i juliol, ni col, ni peix, ni cargol
  80. El pagès només té raó dos cops: de la secada de maig i del fang d'agost
  81. El raïm a l'agost es cova, al setembre es talla i a l'octubre s'amortalla
  82. El raïm d'agost, pel setembre most
  83. El sol d'agost estova la cera i enforteix el llot
  84. El sol d'agost fa l'oli i el most
  85. El sol d'agost fa oli i fa most
  86. El sol d'agost fa oli i most
  87. El sol d'agost ho asseca tot
  88. El vent d'agost mata un home i no apaga un gresol
  89. El vi d'agost no fa bon most
  90. Els escaldots d'agost són dolents pel camp i pitjors per l'hort (o pel most)
  91. Els madura l'agost i el setembre se n'emporta el most
  92. Els mesos p'a empelt fer febrer y mars han de ser, y juin, juliol y agost y setembre, tems del most
  93. Els ocells, per l'agost, grassos com tords
  94. En agost, a les set és fosc
  95. En agost, bull la mar i bull el most
  96. En agost, després de sant Roc... el gos
  97. En agost, figues i most
  98. En agost, most; en setembre, vi «pa» beure
  99. En agost, ni dona ni most
  100. Fang de maig, espiga d'agost
  101. Fer cara d'agost
  102. Fer el seu agost
  103. Fer la Mare de Déu d'agost
  104. Fer l'agost
  105. Figues i raïms per l'agost, i pel setembre, codonys
  106. Gallina agostina, ponedora fina
  107. Guardeu-vos de la pols de maig i del fang d'agost
  108. Juliol i agost, ni dona, ni col, ni caragol, ni most, ni sorolls
  109. Juliol ni agost, ni tomàtecs ni pebrots
  110. Juliol, agost i Maó, els millors ports del Mediterrani són
  111. Juny, juliol i agost, ni dona, ni col, ni most
  112. Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most
  113. Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós
  114. Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; desembre, gener i febrer, aleshores no et voldré
  115. Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; quan la fresca vindrà ja ens tornarem a trobar
  116. Juny, juliol, agost i Maó són els millors ports del Mediterrani
  117. La gelada d'agost, quan s'acaba l'oli a la gerra
  118. La lluna d'agost clareja quan es fa fosc, vol ser com la de gener, però no ho arriba a ser
  119. La lluna d'agost fóra la millor si la de gener la deixava fer
  120. La lluna de gener i el sol d'agost són els millors de tots
  121. La Mare de Deu d Agost, diada molt assenyalada, maduren els albercocs i alguna pruna de frare
  122. La Mare de Déu d'Agost amaga el conill al cau i Sant Miquel l'en trau
  123. La Mare de Déu d'Agost els madura i la de setembre els cull
  124. La Mare de Déu d'Agost és festa molt senyalada, a l'endemà n'és sant Roc, festa major d'Argilaga
  125. La Mare de Déu d'Agost, a quinze d'agost; a quants s'ensopega?
  126. La Mare de Déu d'agost, diada molt assenyalada, madura algun raïmet i cau alguna avellana
  127. La Mare de Déu d'Agost, diada molt assenyalada, maduren els albercocs i alguna pruna de frare
  128. La pluja d'agost no és aigua, que és most
  129. La primera aigua d'agost refresca el bosc
  130. La primera pluja d'agost avança el most
  131. L’agost calent, signe corrent
  132. L'agost els belluga i el setembre els sopluja
  133. L'agost els cova, el setembre els talla i l'octubre els amortalla
  134. L'agost els entemena, el setembre se'ls emmena
  135. L'agost els madura i el setembre els captura
  136. L'agost els pastura i el setembre els madura
  137. L'agost és aquí? L'ametlla a collir
  138. L'agost és el neulador i el setembre el degollador
  139. L'agost ho eixuga tot, menys el most
  140. L'agost ho endega tot
  141. L'agost i el setembre no duren sempre
  142. L'agost la belluga i el setembre l'aixopluga
  143. L'agost madurador i el setembre collidor
  144. L'agost té el secret de tot l'any sencer
  145. L'agost té la clau de l'any
  146. L'agost to ho eixuga, menys el most
  147. L'agost, dolent per al prat i bo per al bosc
  148. L'agost, mes plujós
  149. L'aigua d'agost fa espès el bosc
  150. L'aigua d'agost fa mel i most
  151. L'aigua d'agost, la meitat per l'oli i la meitat pel most
  152. L'aigua d'agost, tot oli i tot most
  153. Les aigües d'agost duen la tardor
  154. Les darreres pluges d'agost porten la tardor i aigualeixen el most
  155. Les gallines d'agost les més ponedores són
  156. Les nits d'agost són les més fosques de l'any
  157. Les nits d'agost, les més clares de l'any
  158. Les pluges d'agost duen la tardor
  159. L'estorlit no pot volar fins el dia de la Mare de Déu d'Agost
  160. L'hivern verdader, de l'agost el primer
  161. Lluna d'agost, lluna mussolera
  162. Madura el raïm l'agost, i el setembre dóna el most
  163. Maig, juny, juliol i agost, ni cargols, ni dones, ni most
  164. Mal te va, llagost, si no botes a l'agost
  165. Mare de Déu d'agost, Mare de Déu dels Dolors
  166. Menjar-se ses flors i deixar ses agostenques
  167. Migdia d'agost, emborratxa més que el most
  168. Migdiada d'agost, emborratxa més que el most
  169. Most d agost, mal color i pitjor gust
  170. Nevar a l'agost
  171. Ni a l'agost caminar, ni al desembre navegar
  172. Ni a l'agost ni al gener no estiguis al sol sense barret
  173. Ni al desembre navegar, ni a l'agost caminar
  174. Ni per l'agost caminar, ni pel desembre navegar
  175. Ni per l'agost ni pel gener, no estiguis al sol sense barret
  176. No diguis oliva, que a l'agost no sigui eixida
  177. No és (o no es pot dir) oliva que a l'agost no sigui eixida
  178. No és bo el most collit per l'agost
  179. No és oliva la que a l'agost no està sortida
  180. No és oliva, que a l'agost no sia eixida
  181. No es pot dir oliva que a l'agost no sigui eixida
  182. No et fiïs de pols de maig, ni de fang d'agost
  183. No hi ha hagut mai dos agostos iguals
  184. No hi pot haver dos agosts en un any
  185. Nostra Senyora d'Agost passada, la terra glaçada
  186. Ocells d'agost, grossos com tords
  187. Octubre, novembre, desembre, gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, me'n vaig; adéu, agost i setembre, i adéu any, perquè me'n vaig
  188. Passat l'agost, a collir el most
  189. Pel juliol i l'agost se maduren i pel setembre se cullen
  190. Pel juliol i l'agost, irritacions i mals de païdor
  191. Pel juliol ja hi ha verol, per l'agost ja és most i pel setembre ja fa estendre
  192. Pel juliol verol, per l'agost most i pel setembre vi per vendre
  193. Pel juliol, els temporals a posta de sol, i per l'agost, a entrada de fosc
  194. Pel juliol, ja hi ha verol; per l'agost ja és most, i pel setembre ja és verema
  195. Pel juliol, verol; per l'agost, most, i pel setembre, vi per vendre
  196. Pel juny confitures, pel juliol fesols i per l'agost figues i most
  197. Pel juny serà Sant Joan; per l'agost, maria; pel gener, l'Epifania; i Sant Pere el juny; tant si es vol com si no es vol, Sant Jaume pel juliol
  198. Pel mes d'agost l'hivern s'acost
  199. Pel mes d'agost, els temporals a entrada de fosc
  200. Per a qui no té sembrat, agost és març
  201. Per a qui no té sembrats tant se val agost com maig
  202. Per agost, busca l'ombra el gos
  203. Per juny, confitures, pel juliol, fesols, i per l'agost, figues i most
  204. Per la Mare de Déu d'agost pinta el raïm, i per la de setembre ja es pot collir
  205. Per la Mare de Deu d'agost, á les set ja es fosc
  206. Per la Mare de Déu d'agost, tornen els frares al rebost
  207. Per la Maria d'agost madura la vinya
  208. Per l'abril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny, segat; pel juliol, trillat; per l'agost, mòlt i pastat
  209. Per l'agost (o pel mes d'agost), els temporals a entrada de fosc
  210. Per l'agost a les set ja és fosc
  211. Per l'agost bat lo peresós
  212. Per l'agost bull el mar i bull el most
  213. Per l'agost calent, ni vi ni aiguardent
  214. Per l'agost cigrons i most
  215. Per l'agost el bestiar de llana es mor de gana
  216. Per l'agost el que pansa, balla la dansa
  217. Per l'agost el raïm posa most
  218. Per l'Agost és madura; pel Setembre, sepultura
  219. Per l'agost fema el teu camp, si vols un bon any
  220. Per l'agost floreix l'esparraguera, la millor flor per a l'abella
  221. Per l'agost ja hi ha most
  222. Per l'agost l'aigua del cel fa bona mel
  223. Per l'agost ni et purguis ni et sangris el cos
  224. Per l'agost només plou most
  225. Per l'agost pinta el most
  226. Per l'agost tota l'aigua de pluja es torna most
  227. Per l'agost treu els porcs del bosc i tanca'ls al soll
  228. Per l'agost trilla el peresós
  229. Per l'agost val més el vinagre que el most
  230. Per l'agost, a fer most
  231. Per l'agost, a sol post, de seguida és fosc
  232. Per l'agost, beu vi i deixa el most
  233. Per l'agost, bull el cànem i bull el most
  234. Per l'agost, bull el mar i bull el most
  235. Per l'agost, cigrons i most
  236. Per l'agost, després de Sant Roc, el gos
  237. Per l'agost, el bestiar de llana es mor de gana
  238. Per l'agost, el conill amaga el cos, i per Sant Miquel torna a treure'l
  239. Per l'agost, els ocells, grassos com vedells
  240. Per l'agost, els temporals a entrada de fosc
  241. Per l'agost, fesols, sègol i most
  242. Per l'agost, figues i most
  243. Per l'agost, la palla al paller
  244. Per l'agost, la palla al paller i la dona al llumener
  245. Per l'agost, la perdiueta es vesteix de donzelleta
  246. Per l'agost, l'aigua del cel fa bona mel
  247. Per l'agost, mel i most
  248. Per l'agost, most, pel setembre, vi per vendre
  249. Per l'agost, ni dona ni most
  250. Per l'agost, ni vi ni most
  251. Per l'agost, post el sol, post el bon temps
  252. Per l'agost, quan el sol es pon es fa fosc
  253. Per l'agost, quan surt el sol, l'abella busca l'esparraguera, i quan es pon encara hi torn
  254. Per l'agost, safrà, mel i most
  255. Per l'agost, se madura; pel setembre, sepultura
  256. Per l'agost, seguem i batrem
  257. Per l'agost, temporals a l'entrada del fosc
  258. Per l'agost, tota l'aigua de pluja es torna most
  259. Per l'agost, trilla el peresós
  260. Per l'agost, val més el vi que el most
  261. Per l'agost, val més el vinagre que el most
  262. Per sant Jaume, pinta l'"uva"; per festes d'agost, ja sera madura
  263. Per santa Maria d'agost, pastura les vaques pertot; per la de setembre, pastura-les fins al vespre
  264. Per tot l'agost deu estar fet el most
  265. Per tot l'agost, a les set ja és fosc
  266. Per tot l'agost, ja està fet el most
  267. Plenes pluges per l'agost, bones verdures pertot
  268. Pluges fortes per l'agost, bolets per l'octubre
  269. Pluges per l Agost, mel i most
  270. Pluges per la Mare de Déu d'agost, resta oli i aigualeix el most
  271. Pluges per l'agost, boires per l'octubre
  272. Pluges per l'agost, safrà, mel i most
  273. Pluja als darrers d'agost, pren oli i aigualeix el most
  274. Pluja d'agost fa mel i most
  275. Pluja d'agost molt bé va a la figa de moro i a la de cristià
  276. Pluja d'agost, bona per als horts
  277. Pluja d'agost, més mel i més most
  278. Pluja d'agost, molt bé va a la figa de moro i a la de cristià
  279. Pluja d'agost, ni pa ni most
  280. Pluja d'agost, vi i most
  281. Pluja per la Mare de Déu d'agost any de most
  282. Polles agostines, per Nadal gallines
  283. Polles agostines, per Nadal són gallines
  284. Primer d'agost, primer dia d'hivern
  285. Primer dia d'agost, primer dia d'hivern
  286. Quan arriba l'agost, prepara la bóta per al most
  287. Quan l'agost és aquí, l'ametlla s'ha de collir
  288. Quan l'agost plora, la verdura és bona
  289. Quan no plou per l'agost, pateix el camp i pateix el bosc
  290. Quan plou a l'agost plou mel i most
  291. Quan plou per l'agost, no gastis diners en most
  292. Quartanes d'agost duren un any o dos
  293. Qui canta a l'agost, al desembre dejuna
  294. Qui cava per l'agost, omple el celler de most
  295. Qui no bat per l'agost bat sense gust
  296. Qui pel maig menja sardina per l'agost troba l'espina
  297. Qui poda en maig i alça a l'agost, no fa pa ni most
  298. Qui s'ha menjades ses flors, que es mengi ses agostenques
  299. Rosades d'agost, bona mel i bon most
  300. S'agostenc i es molló, com més petit millor
  301. Segons sia el dia de Sant Medard, l'agost serà
  302. Set agostos, set rostres
  303. Si a l'agost vas a l'olivar, veus una oliva aquí una enllà, vés-te'n tranquil capa casa, que d'olives prou n'hi haurà
  304. Si el primer d'agost fa bromeig, se'n porta els aglans
  305. Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa
  306. Si no plou el mes d'agost, no gastis diners en most
  307. Si no plou per l'agost, gasta tos diners en most
  308. Si pel gener canta el grill, per l'agost blat a desdir
  309. Si pel juliol no es fan i per l'agost no es maduren, pel setembre no es cullen
  310. Si per l'agost se senten trons, els raïms seran bons
  311. Si per l'agost trona, la verema serà bona
  312. Si plou a l'agost, adéu most
  313. Si plou al mes d'agost no gastis diners en most
  314. Si plou brusques dins s'agost, esclatassangs a voler
  315. Si plou de lluna nova i vella d'agost, no falta aigua en tot l'any
  316. Si plou el mes d'agost (o quan plou per a l'agost), no gastis diners en most
  317. Si plou massa (o molt) per l'agost, no gastis diners en most
  318. Si plou molt a l'agost farem poc most
  319. Si plou molt a l'agost no farem bon most
  320. Si plou molt al mes d'agost, no gastis diners en most
  321. Si plou molt per l'agost, no gastis diners en most
  322. Si plou per la lluna nova d'agost, plourà nou llunes seguides
  323. Si plou per l'agost, adéu most
  324. Si setembre no porta fruita, l'agost en té la culpa
  325. Si tot l'agost fa bon sol, per la novena sempre plou
  326. Si vols tenir un bon most, cava la vinya a l'agost
  327. Sol d'Agost, cria oli i most
  328. Talla el teu bosc a la lluna plena d'agost i serà sec com un os
  329. Tempesta a l'agost, bons raïms i millor most
  330. Tenir cara d'agost
  331. Tro d'agost, l'aigua als talons
  332. Trons d'agost fan fugir el peix i s'enduen el most
  333. Trons d'agost grans carrassos i bon most
  334. Trons d'agost grans raïms i bon most
  335. Trons d'agost, fan fugir el peix i s'enduen el most
  336. Un mes d'agost mai no s'assembla a un altre
  337. Valen més nuvolades d'agost que sol de setembre
  338. Vinet, qui et va batejar? L'agost que em va remullar
  339. Vols veure ton marit mort? Dóna-li cols en agost
  340. Xàfecs d'agost, bolets en abundor

Mira també

Àngel Daban - Dites i refranys de l'any: agost
Poesia infantil i juvenil - Dites populars i refranys del mes d'agost
Recull de dites populars catalanes - Dites relacionades amb el calendari

diumenge, 27 de juliol del 2008

Infància i fills

  1. A bon recollidor pare, fill escampador
  2. A dones, sants i minyons, no els prometis si no els dons
  3. A fills petits, treballs petits; a fills grans, treballs grans, i si són casats, doblats
  4. A la casa dels conills, el que fan els pares fan els fills
  5. A la casa on hi ha ruda no s'hi mor cap criatura
  6. A la casa que hi va un frare i la mare té fillets ¿a qui cridaran per pare aquells pobres angelets?
  7. A la filla, pa i cadira, i a la nora, pa i fora
  8. A la mare que Déu li vol bé, una filla li dóna primer
  9. A l'abril, el pare no espera el fill
  10. A mare estordida, filla tolida
  11. A orats i a minyons, no els prometis si no els dons
  12. A pare collidor, fill esbarricador
  13. A pare guanyador, fill gastador
  14. A pare guardador, fill dissipador
  15. A qui Déu no li dona fills, el diable (o el dimoni) li dona nebots
  16. A qui Déu vol bé, sa filla envia primer
  17. A qui no té fills, el dimoni li dóna nebots
  18. A sants i a minyons no els prometis si no els dons
  19. A tals filles, tals gendres
  20. A tall d'església catedral, quals foren els pares, els fills seran
  21. A tu et dic, filla; enten-te nora
  22. A un pare escampador, un fill arreplegador
  23. A vells i a criatures no els festegis, que els vells es moren i les criatures no se'n recorden
  24. Acurtar un xiquet
  25. Afortunats els fills que tenen els pares a l'infern
  26. Agrures de prenyada, criatura amb cabellerada
  27. Al fill bo ni al fill mal, heretar no li cal
  28. Al fill de la nora, un tros de pa i fora
  29. Al fill del ric, no li toquis el vestit
  30. Al fill dolent, pa i escarment
  31. Al pare amassador, fill embarricador
  32. Al teu fill dóna un ofici, que la ganduleria és mare del vici
  33. Ama ton fill i castiga'l bé
  34. Amb molt fills no hi ha qui es faci ric
  35. Amb sopes i surres se crien les criatures
  36. Amb xiquets, ni al cel
  37. Amor de filla, amor de guilla
  38. Aparteu les criatures!
  39. Aquí plora la criatura
  40. Bé vaig filar, doncs els fills vaig criar
  41. Bell és el fill en ull de pare
  42. Béns mal adquirits, si passen als fills, no arriben als néts
  43. Besos de minyons, amors de plorons
  44. Biberó de criatura, porró de vell
  45. Bon ofici dóna al teu fill i podrà sortir de tot perill
  46. Bona mare cria bona filla
  47. Bons costums i diners, fan els fills cavallers
  48. Cada criatura fa segons sa natura
  49. Cada criatura que neix es porta un pa
  50. Cada fill al néixer porta un pa sota l'aixella
  51. Cada u és fill de sa mare
  52. Cadascú és fill de les seves obres
  53. Casa bona no farà, qui molts fills tindrà
  54. Casa de molta fillada, gana assegurada
  55. Casament de ventura: dona, llit i criatura
  56. Casament entre parents, els fills tarats i dolents
  57. Casament sense fills, dia sense sol
  58. Castiga fort ton fill quan és poc
  59. Cent fills d'un ventre, i cadascú té el seu temple
  60. Cinc filles i una mare, sis lladres de casa
  61. Com el fill d'en Perot, que ensenyava a fer culleres a son pare
  62. Com el fill d'en Sans, que volia ensenyar al seu pare a fer infants
  63. Com els fills de l'amo en Pere, que volien ensenyar el seu mestre
  64. Com la filla d'en Parra, que se'n va anar amb el soldat
  65. Com la filla d'en Pere tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna
  66. Com la Manovella, que tenia tres fill i era donzella
  67. Com més bruta és la criatura, més grassa està la mare
  68. Com só fill de les onze, conec migdia
  69. Corona dels vells són els néts i glòria dels fills els pares d'ells
  70. Correu, correu, minyons, que l'olla cou cigrons
  71. Costa més alimentar un vici que criar dos fills
  72. Costums de mal mestre, fill sinistre
  73. Cria fills i filles, que criaràs llops i guilles
  74. Criar d'altres el fill, és un perill
  75. Criatura d'un any xucla les entranyes
  76. Criatura grossa, mal any per a la mare
  77. Criatura que al mes no riu, entre bèsties viu
  78. Criatura sense ossa porta la mare a la fossa
  79. Criatures neixem i criatures tornem
  80. Crieu fills, crieu corbs
  81. Crieu fills, crieu porcs
  82. Cuixa madura, filla segura
  83. D'això (o d'aquí) plora la criatura
  84. De bon cep planta la vinya, i de bona mare, la filla
  85. De fills i de pecats, aviat se n'està moblat
  86. De fills i de pollets, se'n salven poquets
  87. De fills i d'estudiants, molts de xics i pocs de grans
  88. De fills i roba blanca, mai no n'hi ha prou en una casa
  89. De fruits i de minyons, molts de dolents i pocs de bons
  90. De mal de ronyons surten els minyons
  91. De mare esturdida, filla tullida
  92. De pare arreglador, fill escampador
  93. De pare arreplegador, fill escampador
  94. De pare gaiter, lo fill tabaler
  95. De pare guardador, fill gastador
  96. De pare músic, fill ballador
  97. De pare sant, el fill diable
  98. De pares sans, fills honrats i sants
  99. De pares vimeners, los fills estellers
  100. De polls i fills bona clocada
  101. De xiquet es cria l'arbre dret
  102. Del pare al fill, no del fill al pare
  103. Dels fills de la meva filla sé del cert que l'àvia en sóc, però dels fills del meu fill, potser sí i potser no
  104. Dels pecats dels pares, els fills en van geperuts
  105. Déu te do ovelles i fills per a guardar d'elles
  106. Devot de la Verge pura sia tota criatura
  107. Diners i criatures no en té tothom qui vol
  108. Diners i fills, com menys n'hi ha, menys perills
  109. Diners i xiquets, no n'hi ha mai prou
  110. Diners i xiquets, quants més millor
  111. Ditxós el fill que té el pare condemnat
  112. Dolor d'anca, filla blanca
  113. Dóna al teu fill un bon ofici i no s'haurà de veure a l'hospici
  114. Dona jove i home vell, criatures a garbell
  115. Dona molt paridora, filla la primera, la segona i la tercera
  116. Dona que al seu fill no ha criat tornarà a ser mare aviat
  117. Dona vella, el fill a l'orella
  118. Donar la clau a un fill
  119. Dones i criatures, mims, dolços i postures
  120. Dones i fills, treballs si es tenen i treballs si no es tenen
  121. Dones, gossos i criatures, raons segures
  122. Dos fills d'un ventre i cadascun de son temple
  123. Dues filles i una mare, tres dimonis per a un pare
  124. D’una bona mare, preneu-ne la filla; d'una bona planta planteu la vinya
  125. D'una filla fer dos gendres
  126. Educació i diner, fan al fill cavaller
  127. El bé i el mal, el sa i el bo, són fills de la imaginació
  128. El cerdà que és bon català, pels seus fills no es deixarà governar
  129. El dir mal de sos fills és dir mal de si mateix
  130. El fill ben nodrit i mal vestit, la filla mal nodrida i ben vestida
  131. El fill de gata, rates mata
  132. El fill de la cabra ha de ser cabrit
  133. El fill de l'ase una hora al dia brama
  134. El fill de viuda, o mal criat o mal acostumat
  135. El fill del barber el sagnen de franc
  136. El fill del bo serà aixó
  137. El fill del bo sofreix bo i mal; el fill del mal, ni bo ni mal
  138. El fill del carnisser no el vulgues per barber
  139. El fill del gat, a la millor trau les ungles
  140. El fill del gat, rates caça
  141. El fill del llop mai és anyell
  142. El fill del mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare
  143. El fill del pare tendre, que cagant es descostellava
  144. El fill del Pere Tendre, que es va esllomar fent de ventre
  145. El fill del sabater és el qui va més mal calçat
  146. El fill del veí, fica-te'l a casa i dóna-li pa amb vi
  147. El fill mort i l'api a l'hort
  148. El fill prudent i savi honra son pare i son avi
  149. El fill que a sos pares bat, ja l'infern el té guanyat
  150. El fill que s'assembla al pare, honra a la mare
  151. El gos, mon amic; la dona el meu enemic; el fill, el meu senyor
  152. El mal és fill de l'ombra
  153. El més gran desastre és ser sastre, fill de sastre, o pare de sastre
  154. El meu fill vindrà barbat, però no parit ni prenyat
  155. El minyó que perd son pare, allunyeu-lo de sa mare
  156. El pare botxí, el fill estiracordetes
  157. El pare els gonyà, el fills els manté i el nét els fa malbé
  158. El pare guanya el ral i el fill el gasta mal
  159. El pare joglar, el fill timbaler
  160. El pare no és nat, i el fill salta pel terrat
  161. El pare, pastor; el fill, senyor, i el nét, a captar
  162. El pastor té d'ésser fill de l'ovella
  163. El pelicà s'obre el pit per a donar menjar als seus fills
  164. El ponent té una filla a llevant, que la va a veure rient i se'n torna plorant
  165. El que és bon fill és bon marit
  166. El que és de la mare és de la filla, i el que és de la filla, la filla s'ho vol
  167. El que és fill d'un gat si no se li coneix amb la cua se li coneix amb el cap
  168. El que és mal fill no pot ser bon home
  169. El que menja la dida per la criatura és vida
  170. El testament del caçador: per un fill l'escopeta i per l'altre el sarró
  171. Els ases i els ignorants són fills de cosins germans
  172. Els besets no fan xiquets
  173. Els fills costen nou mesos de malaltia i tota la vida de convalescència
  174. Els fills del mestre Pere amostraven a son pare
  175. Els fills del sabater van descalços
  176. Els fills dels fills són dos vegades fills
  177. Els fills dels gats agafen rates
  178. Els fills quan són petits són de les mares, quan són fadrins són de les noies i quan són casats són de la dona
  179. Els fills repta quan són xics i aparta'ls de mals amics
  180. Els fills s'assemblen a les mares i les filles als pares
  181. Els fills són com les flors: que Déu les dóna i Déu les cull quan n'és servit
  182. Els fills són el bastó de vellesa de llurs pares
  183. Els fills, de petits donen fatics, de grans afanys i de casats doblats
  184. Els fills, del cor ixen i al cor tornen
  185. Els fills, quan són xics donen disgustos xics; quan són grans els donen grans, i al ser casats, doblats
  186. Els malalts es tornen com les criatures
  187. Els mentiders són els fills del diable
  188. Els minyons, no els enganyeu, que els rebolls tornen roures i els minyons tornen homes
  189. Els nets són fills parits dues vegades
  190. Els qui són fills d'Olp, tota la vida han xiulat fort
  191. En abril, no espera el pare al fill
  192. En casa de molts fills i poc pa, de tot hi haurà
  193. En el cau dels conills, el que fan els pares fan els fills
  194. En el matrimoni un fill lliga i dos deslliguen
  195. En morir lo fill, la nora fora
  196. En sa casa el fill, ell és acord
  197. En terra de senyoriu no facis niu, i si n'ha fet el pare, no en faci el fill
  198. En un cau de conills, de tal pare, tals fills
  199. En una casa, una filla, prou filles, dues filles, massa filles, tres filles i la mare, quatre diable
  200. Ensenyar a fer fills a mon (ton, etc.) pare
  201. Entre la fruita verda i la madura es posa malalta la criatura
  202. Entre pares i fills no hi ha robatori
  203. Ésser fill de la polla rossa i del gall favat
  204. Ésser fill de Tossa
  205. Ésser fill del primer (o segon, etc.) llit
  206. Ésser fill d'en Rumia
  207. Estar més esbalaït que un xiquet de Terol davant la cotorra del mercat
  208. Fa tres coses, com les criatures: nyany, caca i non
  209. Farro amb rancions desperta els minyons
  210. Fer (una criatura) de banyeta
  211. Fer cara de desmamar criatures
  212. Fer un fill (a una dona)
  213. Fer una criaturada
  214. Fer-li a u un fill canonge
  215. Fill casat, fill mig perdut, que oblida el favor rebut
  216. Fill de bona casa, bona brasa, bon braset i la camisa més llarga que el facetet
  217. Fill de gat, se li assembla dels peus al cap
  218. Fill de mestre, mig ensenyat
  219. Fill de pare treballador, tot el dia salta
  220. Fill de pare vell, poc cervell
  221. Fill de vell nascut serà molt sabut
  222. Fill de vídua, mal criat o mal acostumat
  223. Fill de viuda, malcriat segur
  224. Fill dolent, val més malalt que valent
  225. Fill dolent, val més molt lluny que present
  226. Fill és fruit del cor
  227. Fill ets, pare seràs
  228. Fill ets, pare seràs; tal faràs, tal trobaràs
  229. Fill jugador, que no ens el dongui Nostre Senyor
  230. Fill meu, paga allò que deus, no ho deixes per tos hereus
  231. Fill meu, sies obedient, no faces despler a la gent i pren per bon ensenyament el bon respondre
  232. Fill meu, vulles usar lleialtat i quan podràs entén en bondat; ama la honra de ta ciutat i de la terra
  233. Fill no tenim i ja el bategem
  234. Fill que a pares entristeix, no envelleix
  235. Fill que els pares bat, té l'infern guardat
  236. Fill sense dolor, mare sense amor
  237. Fill sense rienda, és com madeixa sense centener
  238. Fill traïdor, més val malalt que bo
  239. Fill, si ets bo, per a tu planto el mallol
  240. Filla amb bon dot a casa dura poc
  241. Filla de botxí i d'hostaler, vés en compte que no et sigui res
  242. Filla després de fill, mare en perill
  243. Filla d'hostaler i poma recadora maduren abans d'hora
  244. Filla d'hostalera, ni viuda, ni casada, ni soltera
  245. Filla ets, mare seràs; com tu facis et faran
  246. Filla sense vanitat i prat mal adobat a ningú han acontentat
  247. Filles casadores, filles filadores
  248. Filles i abelles fan gratar les orelles
  249. Filles per casar, mal bestiar per guardar
  250. Fills criats, dols doblats
  251. Fills criats, mals de caps
  252. Fills criats, mals de caps, i casats, redoblats
  253. Fills i diners, donen més penes quan són més
  254. Fills i estudiants, molts de xics i pocs de grans
  255. Fills i filles té el meu fill; la meva filla, filles i fills té; però els fills i filles de la meva filla no són filles i fills del meu fill
  256. Fills i filles, llops i guilles
  257. Fills i llar, són l'única veritat
  258. Fills i pollets, poquets
  259. Fills i pollets, se'n salven poquets
  260. Fills tens, nora tindràs; quan et descuidis, al carrer et veuràs
  261. Gelats i llaminadures fan mal a les criatures
  262. Haver-hi un fill per al llop
  263. Haver-n'hi per na Clara i sa filla
  264. Heretat per heretat, una filla en la velledat
  265. Humitats d'abril fan fer fill
  266. Junta de llevadores, criatura morta
  267. La bona filla creix cosida a les faldilles de sa mare
  268. La bona filla dues vegades va a casa
  269. La bona mare tant estima un fill com cent
  270. La bondat de la filla d'en Parra, que se'n va anar amb els soldats
  271. La casa, els fills i la muller, tot el meu món han de ser
  272. La criatura grossa tira la mare a la fossa
  273. La criatura que al mes no riu, entre bèsties viu
  274. La dona és carn i els fills són sang
  275. La filla i l'heretat per la vellesa
  276. La filla que més estimis, casa-la mentre visquis
  277. La filla que no ha de ser bona, set canes que la terra la cobre
  278. La filla, a filar, i el fill, a llaurar
  279. La filla, com és criada; l'estopa, com és filada
  280. La filla, dejuna però vestida; el fill, fart i descalç
  281. La fillastra de l'Arnau, cada punt el fus li cau
  282. La fillastra va descalça, la filla molt ben calçada
  283. La gallina cantant i la mare plorant fan la fillada
  284. La gallina, per xiqueta que siga, pon un ou
  285. La guapesa no fa casar les filles, però mai fa nosa, contesten les polides
  286. La maldat dels pares, si no la paguen els fills, la paguen els néts
  287. La mare cobdiciosa i la filla peresosa
  288. La mare cria la filla i la casa la veïna
  289. La mare diligent, la filla peresosa
  290. La mare no és pietosa quan no castiga son fill mal nodrit, ans perdonant-li el porta a la forca
  291. La mare pietosa cria la filla melindrosa
  292. La mare que fills té massa, no morirà grassa
  293. La mare que només té una filla, o la malcasa o la malcria
  294. La mare que té filles, menjarà coca
  295. La mare tonta és, si el fill no riu al cap d'un mes
  296. La mare, cabra, el fill, saltador
  297. La marella fa el fill tarabella
  298. L'arbre, de xiquet s'adreça
  299. L'arbre, de xiquet, si està tort es pot fer dret
  300. Les criatures dels altres puden
  301. Les criatures diuen a la plaça el que senten a casa
  302. Les criatures diuen allò que senten a dir
  303. Les criatures no poden estar mai quietes
  304. Les criatures no tenen res més per donar
  305. Les criatures parlin, quan les gallines pixin
  306. Les criatures pitgen
  307. Les criatures primeres crien les darreres
  308. Les criatures sempre tenen un budell buit
  309. Les criatures te'n faran de verdes i de madures
  310. Les criatures tenen la vista als dits
  311. Les disputes dels pares les paguen els fills
  312. Les filles ben casades, ben lluny de les seves mares
  313. Les filles, per casar-les, ensenyar-les
  314. Les gales de les filles es mengen les collites
  315. Les mares són tapadores de filles
  316. L'escarabat, al seu fill, li diu perla
  317. L'home ric, amb la fama casa el fill
  318. L'home té dos enemics volguts: els béns i els fills
  319. L'home, quan és xiquet, al braç de sa mare, sempre té fred
  320. Los fills de gats, tard o prompte, acacen rates
  321. Los fills dels fills, dos vegades fills
  322. Mai els fill engreixen als pares
  323. Mal casat, de muller i fills despreciat
  324. Mal de ronyons, mal de minyons
  325. Mala cara i ensenyança fan els minyons de bonança
  326. Mala nit i parir filla!
  327. Malaltia que se'n sap la durada és senyal de fillada
  328. Malsdecap, cap; criatures, poques
  329. Mare afillada, no morirà enfitada
  330. Mare atordida cria la filla tolida
  331. Mare d'un fill sol, mare de dol
  332. Mare d'un fill, mare de dolor
  333. Mare feinenta fa ésser la filla dolenta
  334. Mare i filla caben dins la mateixa camisa
  335. Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tot Barcelona
  336. Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tota la casa
  337. Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tota València
  338. Mare que, podent, a son fill no cria, no és mare, sinó que és tia
  339. Mare recatada, filla assegurada
  340. Mare reservada, filla assegurada
  341. Mare treballadora, filla gandula
  342. Mare valenta fa la filla dolenta
  343. Mare viva, filla tonta
  344. Mare, què cosa és casar? -Filla, filar, parir i plorar
  345. Mares i filles, llops i guilles
  346. Menta i ruda salva tota criatura
  347. Mentre la criatura és a dida, bona vida; quan la criatura és criada, ni dida ni dinada
  348. Moltes filles a casa, mala brasa
  349. Moltes filles, males veïnes i velles vinyes, destrueixen la casa
  350. Molts fills i poc pa, anar a captar
  351. Ni criatura dada a dida, ni planta pel maig florida, ni dona desvergonyida
  352. Ni home xiquet ni dona de cul baixet
  353. Ni massa filles ni massa vinyes
  354. Ni massa vinyes ni massa filles ni massa cases en pobres viles
  355. No em pesa que mon fill sigui jugador, sinó que vagi darrera de rescabalar-se
  356. No es pot fer res davant de les criatures
  357. No mostris als fills l'amor perquè no et causin dolor
  358. No prometis si no dons, el que demanen els minyons
  359. Només un fill, com el cucut
  360. Nous i pinyons, postre de minyons
  361. Observa el fill el que fa son pare, i escolta atent la veu de sa mare
  362. On hi ha xiquets, fadrines, no es crien teranyines
  363. Pa de mill, no el donis a ton fill
  364. Pare pobre no té fills
  365. Pare estalviador: fill malgastador
  366. Pare guanyador, fill dissipador
  367. Part llarg, i encara filla
  368. Part sense sang, criatura morta
  369. Per a fer sortir les dents a les criatures, els donen cervells de pardal
  370. Per anar bé, les criatures s'han de calçar a l'església
  371. Per la dona casada, els fills i la casa
  372. Per l'abril, el pare no espera el fill
  373. Per ser massa bon minyó l'han tancat a la presó
  374. Per una filla, dos gendres
  375. Per una mare no hi ha fill petit
  376. Pesca d'altura, no és per criatura
  377. Plorar com una criatura
  378. Ploreu, xiquets, que pardalets tindreu
  379. Porca la mare, porca la filla i porca la casa que les abriga
  380. Posar (o portar) un fill al món
  381. Posar un fill al món
  382. Prendre algú pel fill de la portera
  383. Pujar un fill
  384. Quan a la mare li arriba la filla a la cintura, no té filla segura
  385. Quan dóna el pare, riu el fill i riu el pare. Quan dóna el fill, plora el pare i plora el fill
  386. Quan el fill perd a son pare, allunyeu-lo de sa mare
  387. Quan el fill s'assembla al pare, treu de dubtes a la mare
  388. Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma
  389. Quan els fillets dormen, els àngels reposen
  390. Quan els fills són petits, són de les mares; quan són fadrins, són de les xiques; quan són casats, són de les dones
  391. Quan els fills són xics, els maldecaps són xics; quan els fills són grans, els maldecaps són grans
  392. Quan els fills són xics, les penes són xiques; mentre se fan grans, creixen els treballs; quan són casats, treballs doblats
  393. Quan és mal el fill, sa mare fa deshonrar i son pare flastomar
  394. Quan la filla és casada, surten els gendres
  395. Quan la filla és maridada, surten els gendres
  396. Quan la mare dorm, senyal que vol casar la filla
  397. Quan la mare no hi és, els fills salten i ballen
  398. Quan les dones tenen fills ja no corren tants perills
  399. Quan les filles festegen, les mares bogegen
  400. Quan les filles festegen, les mares cloquegen
  401. Quan les filles festegen, les mares xiuxiuegen
  402. Quatre filles i una mare, cinc dimonis contra el pare
  403. Que Déu t'ho pagui amb molts fillets!
  404. Què diuen les criatures? El que senten dir als grans
  405. Qui a mon fill moca, a mi em besa en la boca
  406. Qui castiga son fill, fa greuge a son enemic
  407. Qui cria fills, cria canaris
  408. Qui criatures, ases i dones mena, tot l'any va en pena
  409. Qui és fill d'ase, una hora al dia brama
  410. Qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap
  411. Qui és fill d'un cop de roc, allà sempre hi vol tornar
  412. Qui es gita amb xiquets i llaura amb ruquets, collita de pets
  413. Qui es gita amb xiquets s'alça cagat
  414. Qui es vulgui conservar minyó que mengi poc i bo
  415. Qui fa fills, sembla a son pare
  416. Qui filles té, de filles no ha de parlar
  417. Qui només té un fill, sol criar-lo totxo
  418. Qui planta raïm valencí no el planta pels seus fills
  419. Qui té filles menja bunyols
  420. Qui té filles menja coca
  421. Qui té filles, menja rosquilles
  422. Qui té fills, té perills
  423. Reunió de llevadores, criatura morta
  424. Semblar el fill del pare Tendre, que obrant es descostellava
  425. Ser com el fill d'en Sants, que volia ensenyar son pare a fer infants
  426. Ser com les calces dels minyons, que no sap hom de quin peu són
  427. Ser fill de bons pares i pregoner
  428. Ser mala nit i parir filla
  429. Ser un fill de papà
  430. Ser una criatura
  431. Si el pare és botxí, el fill gran ho ha de seguir
  432. Si el pare és comerciant, el fill és cabaler
  433. Si el pare és músic, el fill és ballador
  434. Si no vols patir amb desfici, dóna als teus fills un ofici
  435. Si sabia la mare el que és bona la ruda, no ploraria la criatura
  436. Si voleu cigrons, correu, minyons
  437. Si vols que ton fill creixi aviat, renta-li els peus i xolla-li el cap
  438. Si vols tenir bona vida, dóna la criatura a dida
  439. Si vols tenir fills bergants, fes-los patges o escolans
  440. Si vols tenir un fill pillo, posa-lo monaguillo
  441. Tal la mare, tal la filla
  442. Tal pare, tal fill
  443. Tallar els cabells a una criatura massa petita, fa que de gran no parli clar
  444. Tant s'estima la gata als seus fills, que se'ls menja
  445. Te'n faran, les criatures, de verdes i de madures
  446. Tenir fills
  447. Tenir l'ànima en un fill
  448. Tenir més fam que el xiquet de l'esquilador
  449. Tenir un fill
  450. Tenir un fill a dida
  451. Tota criatura neix amb sa ventura
  452. Tota dona valerosa fa la filla preciosa
  453. Totes les criatures moren de menjar poc i els vells de menjar massa
  454. Tots els nats són fills de mare
  455. Tres dones amb tres fills una olla de grills
  456. Tres filles i una mare, pobre pare!
  457. Tres filles i una mare, quatre dimonis per a un pare
  458. Un bon gendre, un fill més; un mal gendre, una filla menos
  459. Un fill és un fill fins que es casa; una filla és una filla fins que es mor
  460. Un fill mal encaminat, mai serà honrat
  461. Un fill o dos són poc; quatre o cinc, són foc
  462. Un pare criaria cent fills, i cent fills no criarien un pare
  463. Un pare manté cinc fills; cinc fills no saben mantenir un pare
  464. Una criatura de dos anys, ja pot anar pels bancs
  465. Una criatura de tres anys ja es pot aguantar pels bancs, si no té cap desgràcia
  466. Una filla és un joc, però tres ja són un foc
  467. Una filla és una bona hisenda per la vellesa
  468. Una filla és una filla; dues filles són prou filles; tres filles són moltes filles; i quatre filles i sa mare, són cinc diables (o dimonis) per a son pare
  469. Una mare manté deu fills i deu fills no mantenen una mare
  470. Val més fill avalotat que gendre manyac
  471. Val més filla malcasada que ben amistançada
  472. Val més sort que ser fill de rei
  473. Val més una carta bona que els fills i la dona
  474. Val més una mala filla que cent bones nores
  475. Val més una mala filla que una bona jove
  476. Vedells i minyons tot l'any són bons
  477. Vés a tos fills adreçant, sinó ells t'adreçaran
  478. Vols ton fill bo? Sigues tu millor
  479. Xiquets i gossos, cadascú els d'ell

diumenge, 6 de juliol del 2008

Educar o ensenyar

  1. A aquest no li hem d'ensenyar res
  2. A ensenyar aprenents i a domar cavalls no hi ha cap «ganància»
  3. A escola, que hi ha molta falta de rectors
  4. A estudi, que el mestre es fa vell
  5. A tal mestre, tal deixeble
  6. A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines
  7. Abans d'ensenyar, aprèn
  8. Al setembre comença l'escola i també la xerinola
  9. Aprèn de mestre i esdevindràs destre
  10. Aprenent de molts oficis, mestre de res
  11. Aprenent de tot, mestre de res
  12. Aquell qui té un jove per mestre, és semblant a l'home que menja raïms verds i beu vi dolç; però el deixeble del vell, menja raïms madurs i beu vi ranci
  13. Badallar de son com el mestre Anton
  14. Cada mestre té el seu llibre
  15. Cadascú és mestre a casa seva
  16. Com el mestre Maurici, que treballant treballant va perdre l'ofici
  17. Com els fills de l'amo en Pere, que volien ensenyar el seu mestre
  18. Costums de mal mestre, fill sinistre
  19. Crear escola
  20. De bona educació
  21. De fer el senyor i el bacó no en cal ensenyar ningú
  22. De güelf i gibel·lí, fals i mestre
  23. Deixa fer (o escolta o creu) es mestre per ase que sigui... i matava es porc pes cul
  24. Deixar fer al mestre, per ase que sigui
  25. Del ventre de sa mare, ningú no en neix ensenyat, sinó en Bonada de Serrat
  26. Donar una canya i ensenyar a pescar
  27. Durar més que un bombó a la porta d'una escola
  28. Educació i diner, fan al fill cavaller
  29. Educar és formar l'esperit
  30. El bon mestre fa bon vailet
  31. El deixeble ensenya al mestre
  32. El diable ensenya a robar, però no a amagar
  33. El fer ensenya a ben fer
  34. El ferir que el mestre fa al fadrí és així com el ferir que fa l'ocell a la sement
  35. El fill del mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare
  36. El llest mestret té el secret del fred
  37. El menjar és mestre del beure
  38. El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència
  39. El pare mort, jo mestre
  40. El que em va ensenyar de viure com a pobre em va fer ric
  41. El que es fia del que neda o vola, que pocs anys ha anat a escola!
  42. El que sap, deu ensenyar al que no sap
  43. El savi Tosques, que ensenyava llatí a les mosques
  44. El temps és un gran mestre
  45. El vestit ensenya l'ofici i l'exercici
  46. Els fills del mestre Pere amostraven a son pare
  47. Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen
  48. Enrere, mestre Pere
  49. Ensenya més el món que pare i mare
  50. Ensenya més la necessitat que la universitat
  51. Ensenyant s'aprèn
  52. Ensenyar al que sap més
  53. Ep, mestre!
  54. Es Mercadal s'enfondra; que s’acabi d'enfondrar; es mestre de s'escola ja l'adobarà
  55. Escola de primeres lletres
  56. Ésser mestre Llibori, mestre de tot i aprenent de res
  57. Ésser un mestre de mestres
  58. Ésser un mestre-tites
  59. Ésser una obra de mà mestra
  60. Falles plantades, escoles tancades
  61. Fer escola
  62. Fer-se el 'tonto' per no anar a escola
  63. Fill de mestre, mig ensenyat
  64. Fill meu, sies obedient, no faces despler a la gent i pren per bon ensenyament el bon respondre
  65. Ho diu millor que li ho han ensenyat
  66. Home de molts oficis, mestre de res
  67. Homes ignorants, quan no saben res volen els altres ensenyar
  68. Jugar-se l'escola
  69. La bona obra, al mestre honra
  70. La història és la mestra de la vida
  71. La mar ensenya a resar
  72. La mateixa cosa ensenya
  73. La mateixa feina ensenya
  74. La necessitat fa mestres
  75. La pràctica fa al mestre
  76. La pràctica fa mestres
  77. La pràctica trau Mestres
  78. L’all del mestre Sallent: petit i dolent
  79. L'arc de sant Martí al vespre alegra el mestre
  80. L'educació fa l'home
  81. Les presses del Corpus: tres cosint un botó, i el mestre enfilant agulles en un racó
  82. L'experiència és mestre de les coses
  83. L'experiència treu mestres
  84. L'experimentat és el millor mestre
  85. L'ofici fa el mestre
  86. L'ofici fa mestre
  87. Los vicis no necessiten mestre
  88. Llecs són mal destres per ésser mestres
  89. Llibre tancat, mestre callat
  90. Mala cara i ensenyança fan els minyons de bonança
  91. Mala educació
  92. Mentre el mestre es va fent vell, tu hauràs d'aprendre el que sap ell
  93. Més ensenya la necessitat que la universitat
  94. Mestre Colom, que aquest no és vostre lloc
  95. Mestre cresta, cresta de gall, puja'm a cavall
  96. Mestre de tot, oficial de res
  97. Mestre d'escola i signa amb el dit
  98. Mestre Gelabert, qui tot ho vol, tot s'ho perd
  99. Mestre manco, fadrí groller
  100. Molt aprèn lo foll com Déu li depare mestre qui li mostre
  101. Ningú naix mestre
  102. Ningú neix ensenyat
  103. Ningú pot ensenyar el que no sap
  104. Ningú surt ensenyat del ventre de sa mare
  105. No és el deixeble més que el mestre, ni el servent més que el seu senyor
  106. No és el mateix Bernat que mestre Bernat
  107. No hi ha millor mestre, que la necessitat, o pobresa
  108. No s'ix ensenyat del ventre d'una mare
  109. Oncle Bernat, jo no he estat; mestre Canut, jo no he sigut
  110. Passar més fam que un mestre d'escola
  111. Patir per embellir; mestre Joan, estirau
  112. Per darrera ensenya en Pere i per davant l'estudiant
  113. Per portar a pasturar la ovella o atre bestiar no perda ton fill l'escola
  114. Per Sant Enric, del mestre em ric
  115. Per Sant Lluc, a l'escola malastruc
  116. Poc sabem, però ensenyant aprenem
  117. Quan el deixeble està preparat, el mestre arriba
  118. Quan el deixeble està preparat, el mestre treu el cap
  119. Quan el mestre toca la flauta, els vailets ballen
  120. Què entèn l'ase de llibres, si mai no ha anat a escola?
  121. Que trobarà mestre, segur
  122. Què? -Cagallons de corder. -Si vols te'n donaré. A porta d'escola n'hi ha un cabàs ple
  123. Qui amb bon mestre està, aprendre deu
  124. Qui amb bon mestre està, bon ofici aprèn
  125. Qui creu el bastó té el bastó per mestre
  126. Qui es fa enfeinat d'ésser lleial, és mestre de falsia
  127. Sa feina ensenya
  128. Sa pràctica fa es mestre
  129. Saber més que el cul de mestre Vidal
  130. Saber u més [del] que li han ensenyat
  131. Salar l'escola
  132. Sant era en Pere i va negar el seu mestre
  133. Secrets en reunió, és de mala educació
  134. Secrets en reunió, falta d'educació
  135. Sempre plou quan no hi ha escola
  136. Ser com s'ase d'en Calderon que quan va estar ensenyat (o acostumat) a no menjar es va morir
  137. Ser una cosa feta de mà de mestre
  138. S’experiència fa el mestre
  139. Si que en sabia de córrer, qui et va ensenyar a caminar
  140. Tenir més fam que un mestre d'escola
  141. Un boig ensenya bé un savi
  142. Un bon consell, busca'l al mestre
  143. Un cavall mal ensenyat, no diu gaire bé de l'amo

Nota: Atenent una petició de Sàlvia, del blog Poesia infantil i juvenil.