Agost

1. A darrers d'agost, ja es fila amb gresol
2. A la Mare de Déu d'agost totes les casquetes (o primetes) porten la farina del blat nou
3. A la Mare de Déu d'agost, a les set ja és fosc
4. A l'agost (o per l'agost), ni dona ni most
5. A l'agost el raïm ja posa most
6. A l'agost ja hi ha most
7. A l'agost la palla al paller i la dona al llumener
8. A l'agost plou quan és fosc
9. A l'agost recull el most
10. A l'agost, a les set ja és fosc
11. A l'agost, bat el peresós
12. A l'agost, bull el mar i bull el most
13. A l'agost, carabasses
14. A l'agost, el raïm és most
15. A l'agost, festes per tot
16. A l'agost, figues i most
17. A l'agost, la dalla no té repòs
18. A l'agost, la palla al paller i la dona al llumener
19. A l'agost, mial, figa i most
20. A l'agost, pinta el most
21. A l'agost, plou quan és fosc
22. A l'agost, pluges o tronades a la tarda i a la nit
23. A l'agost, recull el most
24. A l'agost, tot most
25. A l'agost, vi i most
26. A qui ven la llana per la tosa, el blat per l'agost i el vi en most, ja li podeu dir boig
27. Agost arribat, els porcs tancats
28. Agost i juliol, ni dona ni cargol
29. Agost i setembre, no duren sempre
30. Agost i setembre, pocs els entenen
31. Agost i verema n'hi ha cada any, uns amb guanys i d'altres amb danys
32. Agost i verema, tots els dies no aplega
33. Agost i veremar, cada dia no es fa
34. Agost madurador, setembre collidor
35. Agost té la culpa i setembre porta la fruita
36. Agost, a les set ja és fosc
37. Agost, es blat dins es sac
38. Aigua d'agost posa corc a tot
39. Aigua d'agost, mel i most
40. Aigua d'agost, ni vi ni most
41. Aigua d'agost, safrà, mel i most
42. Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most
43. Al mes d'agost bull la mar i bull el most
44. Al mes d'agost, temporals a entrada de fosc
45. Al qui ven la llana per la tosa, el blat per l'agost i el vi en most, ja li poden dir boig
46. Allò que l'agost madura, el setembre ho assegura
47. Amb bona casa i bon foc, tot l'any agost
48. Boira d'agost, pluja d'abril
49. Bona vista vejam, bacores per Sant Joan, carbassetes tendres i figues a l'agost
50. Cada cosa al seu temps, i les figues a l'agost
51. Cada cosa per son temps, per l'agost cigales
52. Clara és la lluna d'agost, però encara ho és més la de gener
53. Clara lluna és la d'agost, però la del gener és millor
54. Cria agostina, sempre malaltissa
55. D'agost les acaballes, ametlles a les borrasses
56. D'agost, figues menjaré
57. Darrere ses flors vénen ses agostenques
58. Darrers d'agost, a prop del most
59. De la Mare de Déu d'agost a sant Miquel, pluja, queda't al cel
60. De llunes, la de gener, i la d'agost també
61. De maig a l'agost, ni cargols ni most
62. Des de la Mare de Déu d'agost a sant Miquel, no hi ha cap pluja que faci bé
63. Des del setembre a l'agost, beu vi vell i no beguis most
64. Des del setembre fins a l'agost, deixa el vi vell i deixa reposar el most
65. Després d'agost, Castalla
66. Després de les flors vénen les agostenques
67. Déu ens guard de maig polsós, i de juliol i agost plujós
68. Déu ens guardi de la polseguera de maig i del fang de l'agost
69. Dormir més que la Mare de Déu d'agost (que va dormir set anys seguits)
70. El bolet neix a l'octubre però és fill de l'agost
71. El bon nap per l'agost ha d'ésser nat
72. El bon nap, per sant Llorenç vol ésser nat (10 agost)
73. El dia quinze d'agost a Elx me'n vull anar per veure baixar l'àngel i la Verge coronar
74. El dia quinze d'agost és diada assenyalada, i l'en sent l'endemà, Sant Roc, festa major a l'Argilaga
75. El juliol no se'n va sense verol, i l'agost, sense most
76. El maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most
77. El maig menja pa, l'agost beu most
78. El mes d'agost, per les pastures és el pitjor
79. El mes de maig i mes de juny, mes d'agost i juliol, ni col, ni peix, ni cargol
80. El pagès només té raó dos cops: de la secada de maig i del fang d'agost
81. El raïm a l'agost es cova, al setembre es talla i a l'octubre s'amortalla
82. El raïm d'agost, pel setembre most
83. El sol d'agost estova la cera i enforteix el llot
84. El sol d'agost fa l'oli i el most
85. El sol d'agost fa oli i fa most
86. El sol d'agost fa oli i most
87. El sol d'agost ho asseca tot
88. El vent d'agost mata un home i no apaga un gresol
89. El vi d'agost no fa bon most
90. Els escaldots d'agost són dolents pel camp i pitjors per l'hort (o pel most)
91. Els madura l'agost i el setembre se n'emporta el most
92. Els mesos p'a empelt fer febrer y mars han de ser, y juin, juliol y agost y setembre, tems del most
93. Els ocells, per l'agost, grassos com tords
94. En agost, a les set és fosc
95. En agost, bull la mar i bull el most
96. En agost, després de sant Roc... el gos
97. En agost, figues i most
98. En agost, most; en setembre, vi «pa» beure
99. En agost, ni dona ni most
100. Fang de maig, espiga d'agost
101. Fer cara d'agost
102. Fer el seu agost
103. Fer la Mare de Déu d'agost
104. Fer l'agost
105. Figues i raïms per l'agost, i pel setembre, codonys
106. Gallina agostina, ponedora fina
107. Guardeu-vos de la pols de maig i del fang d'agost
108. Juliol i agost, ni dona, ni col, ni caragol, ni most, ni sorolls
109. Juliol ni agost, ni tomàtecs ni pebrots
110. Juliol, agost i Maó, els millors ports del Mediterrani són
111. Juny, juliol i agost, ni dona, ni col, ni most
112. Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most
113. Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós
114. Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; desembre, gener i febrer, aleshores no et voldré
115. Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; quan la fresca vindrà ja ens tornarem a trobar
116. Juny, juliol, agost i Maó són els millors ports del Mediterrani
117. La gelada d'agost, quan s'acaba l'oli a la gerra
118. La lluna d'agost clareja quan es fa fosc, vol ser com la de gener, però no ho arriba a ser
119. La lluna d'agost fóra la millor si la de gener la deixava fer
120. La lluna de gener i el sol d'agost són els millors de tots
121. La Mare de Deu d Agost, diada molt assenyalada, maduren els albercocs i alguna pruna de frare
122. La Mare de Déu d'Agost amaga el conill al cau i Sant Miquel l'en trau
123. La Mare de Déu d'Agost els madura i la de setembre els cull
124. La Mare de Déu d'Agost és festa molt senyalada, a l'endemà n'és sant Roc, festa major d'Argilaga
125. La Mare de Déu d'Agost, a quinze d'agost; a quants s'ensopega?
126. La Mare de Déu d'agost, diada molt assenyalada, madura algun raïmet i cau alguna avellana
127. La Mare de Déu d'Agost, diada molt assenyalada, maduren els albercocs i alguna pruna de frare
128. La pluja d'agost no és aigua, que és most
129. La primera aigua d'agost refresca el bosc
130. La primera pluja d'agost avança el most
131. L’agost calent, signe corrent
132. L'agost els belluga i el setembre els sopluja
133. L'agost els cova, el setembre els talla i l'octubre els amortalla
134. L'agost els entemena, el setembre se'ls emmena
135. L'agost els madura i el setembre els captura
136. L'agost els pastura i el setembre els madura
137. L'agost és aquí? L'ametlla a collir
138. L'agost és el neulador i el setembre el degollador
139. L'agost ho eixuga tot, menys el most
140. L'agost ho endega tot
141. L'agost i el setembre no duren sempre
142. L'agost la belluga i el setembre l'aixopluga
143. L'agost madurador i el setembre collidor
144. L'agost té el secret de tot l'any sencer
145. L'agost té la clau de l'any
146. L'agost to ho eixuga, menys el most
147. L'agost, dolent per al prat i bo per al bosc
148. L'agost, mes plujós
149. L'aigua d'agost fa espès el bosc
150. L'aigua d'agost fa mel i most
151. L'aigua d'agost, la meitat per l'oli i la meitat pel most
152. L'aigua d'agost, tot oli i tot most
153. Les aigües d'agost duen la tardor
154. Les darreres pluges d'agost porten la tardor i aigualeixen el most
155. Les gallines d'agost les més ponedores són
156. Les nits d'agost són les més fosques de l'any
157. Les nits d'agost, les més clares de l'any
158. Les pluges d'agost duen la tardor
159. L'estorlit no pot volar fins el dia de la Mare de Déu d'Agost
160. L'hivern verdader, de l'agost el primer
161. Lluna d'agost, lluna mussolera
162. Madura el raïm l'agost, i el setembre dóna el most
163. Maig, juny, juliol i agost, ni cargols, ni dones, ni most
164. Mal te va, llagost, si no botes a l'agost
165. Mare de Déu d'agost, Mare de Déu dels Dolors
166. Menjar-se ses flors i deixar ses agostenques
167. Migdia d'agost, emborratxa més que el most
168. Migdiada d'agost, emborratxa més que el most
169. Most d agost, mal color i pitjor gust
170. Nevar a l'agost
171. Ni a l'agost caminar, ni al desembre navegar
172. Ni a l'agost ni al gener no estiguis al sol sense barret
173. Ni al desembre navegar, ni a l'agost caminar
174. Ni per l'agost caminar, ni pel desembre navegar
175. Ni per l'agost ni pel gener, no estiguis al sol sense barret
176. No diguis oliva, que a l'agost no sigui eixida
177. No és (o no es pot dir) oliva que a l'agost no sigui eixida
178. No és bo el most collit per l'agost
179. No és oliva la que a l'agost no està sortida
180. No és oliva, que a l'agost no sia eixida
181. No es pot dir oliva que a l'agost no sigui eixida
182. No et fiïs de pols de maig, ni de fang d'agost
183. No hi ha hagut mai dos agostos iguals
184. No hi pot haver dos agosts en un any
185. Nostra Senyora d'Agost passada, la terra glaçada
186. Ocells d'agost, grossos com tords
187. Octubre, novembre, desembre, gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, me'n vaig; adéu, agost i setembre, i adéu any, perquè me'n vaig
188. Passat l'agost, a collir el most
189. Pel juliol i l'agost se maduren i pel setembre se cullen
190. Pel juliol i l'agost, irritacions i mals de païdor
191. Pel juliol ja hi ha verol, per l'agost ja és most i pel setembre ja fa estendre
192. Pel juliol verol, per l'agost most i pel setembre vi per vendre
193. Pel juliol, els temporals a posta de sol, i per l'agost, a entrada de fosc
194. Pel juliol, ja hi ha verol; per l'agost ja és most, i pel setembre ja és verema
195. Pel juliol, verol; per l'agost, most, i pel setembre, vi per vendre
196. Pel juny confitures, pel juliol fesols i per l'agost figues i most
197. Pel juny serà Sant Joan; per l'agost, maria; pel gener, l'Epifania; i Sant Pere el juny; tant si es vol com si no es vol, Sant Jaume pel juliol
198. Pel mes d'agost l'hivern s'acost
199. Pel mes d'agost, els temporals a entrada de fosc
200. Per a qui no té sembrat, agost és març
201. Per a qui no té sembrats tant se val agost com maig
202. Per agost, busca l'ombra el gos
203. Per juny, confitures, pel juliol, fesols, i per l'agost, figues i most
204. Per la Mare de Déu d'agost pinta el raïm, i per la de setembre ja es pot collir
205. Per la Mare de Deu d'agost, á les set ja es fosc
206. Per la Mare de Déu d'agost, tornen els frares al rebost
207. Per la Maria d'agost madura la vinya
208. Per l'abril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny, segat; pel juliol, trillat; per l'agost, mòlt i pastat
209. Per l'agost (o pel mes d'agost), els temporals a entrada de fosc
210. Per l'agost a les set ja és fosc
211. Per l'agost bat lo peresós
212. Per l'agost bull el mar i bull el most
213. Per l'agost calent, ni vi ni aiguardent
214. Per l'agost cigrons i most
215. Per l'agost el bestiar de llana es mor de gana
216. Per l'agost el que pansa, balla la dansa
217. Per l'agost el raïm posa most
218. Per l'Agost és madura; pel Setembre, sepultura
219. Per l'agost fema el teu camp, si vols un bon any
220. Per l'agost floreix l'esparraguera, la millor flor per a l'abella
221. Per l'agost ja hi ha most
222. Per l'agost l'aigua del cel fa bona mel
223. Per l'agost ni et purguis ni et sangris el cos
224. Per l'agost només plou most
225. Per l'agost pinta el most
226. Per l'agost tota l'aigua de pluja es torna most
227. Per l'agost treu els porcs del bosc i tanca'ls al soll
228. Per l'agost trilla el peresós
229. Per l'agost val més el vinagre que el most
230. Per l'agost, a fer most
231. Per l'agost, a sol post, de seguida és fosc
232. Per l'agost, beu vi i deixa el most
233. Per l'agost, bull el cànem i bull el most
234. Per l'agost, bull el mar i bull el most
235. Per l'agost, cigrons i most
236. Per l'agost, després de Sant Roc, el gos
237. Per l'agost, el bestiar de llana es mor de gana
238. Per l'agost, el conill amaga el cos, i per Sant Miquel torna a treure'l
239. Per l'agost, els ocells, grassos com vedells
240. Per l'agost, els temporals a entrada de fosc
241. Per l'agost, fesols, sègol i most
242. Per l'agost, figues i most
243. Per l'agost, la palla al paller
244. Per l'agost, la palla al paller i la dona al llumener
245. Per l'agost, la perdiueta es vesteix de donzelleta
246. Per l'agost, l'aigua del cel fa bona mel
247. Per l'agost, mel i most
248. Per l'agost, most, pel setembre, vi per vendre
249. Per l'agost, ni dona ni most
250. Per l'agost, ni vi ni most
251. Per l'agost, post el sol, post el bon temps
252. Per l'agost, quan el sol es pon es fa fosc
253. Per l'agost, quan surt el sol, l'abella busca l'esparraguera, i quan es pon encara hi torn
254. Per l'agost, safrà, mel i most
255. Per l'agost, se madura; pel setembre, sepultura
256. Per l'agost, seguem i batrem
257. Per l'agost, temporals a l'entrada del fosc
258. Per l'agost, tota l'aigua de pluja es torna most
259. Per l'agost, trilla el peresós
260. Per l'agost, val més el vi que el most
261. Per l'agost, val més el vinagre que el most
262. Per sant Jaume, pinta l'"uva"; per festes d'agost, ja sera madura
263. Per santa Maria d'agost, pastura les vaques pertot; per la de setembre, pastura-les fins al vespre
264. Per tot l'agost deu estar fet el most
265. Per tot l'agost, a les set ja és fosc
266. Per tot l'agost, ja està fet el most
267. Plenes pluges per l'agost, bones verdures pertot
268. Pluges fortes per l'agost, bolets per l'octubre
269. Pluges per l Agost, mel i most
270. Pluges per la Mare de Déu d'agost, resta oli i aigualeix el most
271. Pluges per l'agost, boires per l'octubre
272. Pluges per l'agost, safrà, mel i most
273. Pluja als darrers d'agost, pren oli i aigualeix el most
274. Pluja d'agost fa mel i most
275. Pluja d'agost molt bé va a la figa de moro i a la de cristià
276. Pluja d'agost, bona per als horts
277. Pluja d'agost, més mel i més most
278. Pluja d'agost, molt bé va a la figa de moro i a la de cristià
279. Pluja d'agost, ni pa ni most
280. Pluja d'agost, vi i most
281. Pluja per la Mare de Déu d'agost any de most
282. Polles agostines, per Nadal gallines
283. Polles agostines, per Nadal són gallines
284. Primer d'agost, primer dia d'hivern
285. Primer dia d'agost, primer dia d'hivern
286. Quan arriba l'agost, prepara la bóta per al most
287. Quan l'agost és aquí, l'ametlla s'ha de collir
288. Quan l'agost plora, la verdura és bona
289. Quan no plou per l'agost, pateix el camp i pateix el bosc
290. Quan plou a l'agost plou mel i most
291. Quan plou per l'agost, no gastis diners en most
292. Quartanes d'agost duren un any o dos
293. Qui canta a l'agost, al desembre dejuna
294. Qui cava per l'agost, omple el celler de most
295. Qui no bat per l'agost bat sense gust
296. Qui pel maig menja sardina per l'agost troba l'espina
297. Qui poda en maig i alça a l'agost, no fa pa ni most
298. Qui s'ha menjades ses flors, que es mengi ses agostenques
299. Rosades d'agost, bona mel i bon most
300. S'agostenc i es molló, com més petit millor
301. Segons sia el dia de Sant Medard, l'agost serà
302. Set agostos, set rostres
303. Si a l'agost vas a l'olivar, veus una oliva aquí una enllà, vés-te'n tranquil capa casa, que d'olives prou n'hi haurà
304. Si el primer d'agost fa bromeig, se'n porta els aglans
305. Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa
306. Si no plou el mes d'agost, no gastis diners en most
307. Si no plou per l'agost, gasta tos diners en most
308. Si pel gener canta el grill, per l'agost blat a desdir
309. Si pel juliol no es fan i per l'agost no es maduren, pel setembre no es cullen
310. Si per l'agost se senten trons, els raïms seran bons
311. Si per l'agost trona, la verema serà bona
312. Si plou a l'agost, adéu most
313. Si plou al mes d'agost no gastis diners en most
314. Si plou brusques dins s'agost, esclatassangs a voler
315. Si plou de lluna nova i vella d'agost, no falta aigua en tot l'any
316. Si plou el mes d'agost (o quan plou per a l'agost), no gastis diners en most
317. Si plou massa (o molt) per l'agost, no gastis diners en most
318. Si plou molt a l'agost farem poc most
319. Si plou molt a l'agost no farem bon most
320. Si plou molt al mes d'agost, no gastis diners en most
321. Si plou molt per l'agost, no gastis diners en most
322. Si plou per la lluna nova d'agost, plourà nou llunes seguides
323. Si plou per l'agost, adéu most
324. Si setembre no porta fruita, l'agost en té la culpa
325. Si tot l'agost fa bon sol, per la novena sempre plou
326. Si vols tenir un bon most, cava la vinya a l'agost
327. Sol d'Agost, cria oli i most
328. Talla el teu bosc a la lluna plena d'agost i serà sec com un os
329. Tempesta a l'agost, bons raïms i millor most
330. Tenir cara d'agost
331. Tro d'agost, l'aigua als talons
332. Trons d'agost fan fugir el peix i s'enduen el most
333. Trons d'agost grans carrassos i bon most
334. Trons d'agost grans raïms i bon most
335. Trons d'agost, fan fugir el peix i s'enduen el most
336. Un mes d'agost mai no s'assembla a un altre
337. Valen més nuvolades d'agost que sol de setembre
338. Vinet, qui et va batejar? L'agost que em va remullar
339. Vols veure ton marit mort? Dóna-li cols en agost
340. Xàfecs d'agost, bolets en abundor

Mira també

Àngel Daban - Dites i refranys de l'any: agost
Poesia infantil i juvenil - Dites populars i refranys del mes d'agost
Recull de dites populars catalanes - Dites relacionades amb el calendari

Infància i fills

1. A bon recollidor pare, fill escampador
2. A dones, sants i minyons, no els prometis si no els dons
3. A fills petits, treballs petits; a fills grans, treballs grans, i si són casats, doblats
4. A la casa dels conills, el que fan els pares fan els fills
5. A la casa on hi ha ruda no s'hi mor cap criatura
6. A la casa que hi va un frare i la mare té fillets ¿a qui cridaran per pare aquells pobres angelets?
7. A la filla, pa i cadira, i a la nora, pa i fora
8. A la mare que Déu li vol bé, una filla li dóna primer
9. A l'abril, el pare no espera el fill
10. A mare estordida, filla tolida
11. A orats i a minyons, no els prometis si no els dons
12. A pare collidor, fill esbarricador
13. A pare guanyador, fill gastador
14. A pare guardador, fill dissipador
15. A qui Déu no li dona fills, el diable (o el dimoni) li dona nebots
16. A qui Déu vol bé, sa filla envia primer
17. A qui no té fills, el dimoni li dóna nebots
18. A sants i a minyons no els prometis si no els dons
19. A tals filles, tals gendres
20. A tall d'església catedral, quals foren els pares, els fills seran
21. A tu et dic, filla; enten-te nora
22. A un pare escampador, un fill arreplegador
23. A vells i a criatures no els festegis, que els vells es moren i les criatures no se'n recorden
24. Acurtar un xiquet
25. Afortunats els fills que tenen els pares a l'infern
26. Agrures de prenyada, criatura amb cabellerada
27. Al fill bo ni al fill mal, heretar no li cal
28. Al fill de la nora, un tros de pa i fora
29. Al fill del ric, no li toquis el vestit
30. Al fill dolent, pa i escarment
31. Al pare amassador, fill embarricador
32. Al teu fill dóna un ofici, que la ganduleria és mare del vici
33. Ama ton fill i castiga'l bé
34. Amb molt fills no hi ha qui es faci ric
35. Amb sopes i surres se crien les criatures
36. Amb xiquets, ni al cel
37. Amor de filla, amor de guilla
38. Aparteu les criatures!
39. Aquí plora la criatura
40. Bé vaig filar, doncs els fills vaig criar
41. Bell és el fill en ull de pare
42. Béns mal adquirits, si passen als fills, no arriben als néts
43. Besos de minyons, amors de plorons
44. Biberó de criatura, porró de vell
45. Bon ofici dóna al teu fill i podrà sortir de tot perill
46. Bona mare cria bona filla
47. Bons costums i diners, fan els fills cavallers
48. Cada criatura fa segons sa natura
49. Cada criatura que neix es porta un pa
50. Cada fill al néixer porta un pa sota l'aixella
51. Cada u és fill de sa mare
52. Cadascú és fill de les seves obres
53. Casa bona no farà, qui molts fills tindrà
54. Casa de molta fillada, gana assegurada
55. Casament de ventura: dona, llit i criatura
56. Casament entre parents, els fills tarats i dolents
57. Casament sense fills, dia sense sol
58. Castiga fort ton fill quan és poc
59. Cent fills d'un ventre, i cadascú té el seu temple
60. Cinc filles i una mare, sis lladres de casa
61. Com el fill d'en Perot, que ensenyava a fer culleres a son pare
62. Com el fill d'en Sans, que volia ensenyar al seu pare a fer infants
63. Com els fills de l'amo en Pere, que volien ensenyar el seu mestre
64. Com la filla d'en Parra, que se'n va anar amb el soldat
65. Com la filla d'en Pere tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna
66. Com la Manovella, que tenia tres fill i era donzella
67. Com més bruta és la criatura, més grassa està la mare
68. Com só fill de les onze, conec migdia
69. Corona dels vells són els néts i glòria dels fills els pares d'ells
70. Correu, correu, minyons, que l'olla cou cigrons
71. Costa més alimentar un vici que criar dos fills
72. Costums de mal mestre, fill sinistre
73. Cria fills i filles, que criaràs llops i guilles
74. Criar d'altres el fill, és un perill
75. Criatura d'un any xucla les entranyes
76. Criatura grossa, mal any per a la mare
77. Criatura que al mes no riu, entre bèsties viu
78. Criatura sense ossa porta la mare a la fossa
79. Criatures neixem i criatures tornem
80. Crieu fills, crieu corbs
81. Crieu fills, crieu porcs
82. Cuixa madura, filla segura
83. D'això (o d'aquí) plora la criatura
84. De bon cep planta la vinya, i de bona mare, la filla
85. De fills i de pecats, aviat se n'està moblat
86. De fills i de pollets, se'n salven poquets
87. De fills i d'estudiants, molts de xics i pocs de grans
88. De fills i roba blanca, mai no n'hi ha prou en una casa
89. De fruits i de minyons, molts de dolents i pocs de bons
90. De mal de ronyons surten els minyons
91. De mare esturdida, filla tullida
92. De pare arreglador, fill escampador
93. De pare arreplegador, fill escampador
94. De pare gaiter, lo fill tabaler
95. De pare guardador, fill gastador
96. De pare músic, fill ballador
97. De pare sant, el fill diable
98. De pares sans, fills honrats i sants
99. De pares vimeners, los fills estellers
100. De polls i fills bona clocada
101. De xiquet es cria l'arbre dret
102. Del pare al fill, no del fill al pare
103. Dels fills de la meva filla sé del cert que l'àvia en sóc, però dels fills del meu fill, potser sí i potser no
104. Dels pecats dels pares, els fills en van geperuts
105. Déu te do ovelles i fills per a guardar d'elles
106. Devot de la Verge pura sia tota criatura
107. Diners i criatures no en té tothom qui vol
108. Diners i fills, com menys n'hi ha, menys perills
109. Diners i xiquets, no n'hi ha mai prou
110. Diners i xiquets, quants més millor
111. Ditxós el fill que té el pare condemnat
112. Dolor d'anca, filla blanca
113. Dóna al teu fill un bon ofici i no s'haurà de veure a l'hospici
114. Dona jove i home vell, criatures a garbell
115. Dona molt paridora, filla la primera, la segona i la tercera
116. Dona que al seu fill no ha criat tornarà a ser mare aviat
117. Dona vella, el fill a l'orella
118. Donar la clau a un fill
119. Dones i criatures, mims, dolços i postures
120. Dones i fills, treballs si es tenen i treballs si no es tenen
121. Dones, gossos i criatures, raons segures
122. Dos fills d'un ventre i cadascun de son temple
123. Dues filles i una mare, tres dimonis per a un pare
124. D’una bona mare, preneu-ne la filla; d'una bona planta planteu la vinya
125. D'una filla fer dos gendres
126. Educació i diner, fan al fill cavaller
127. El bé i el mal, el sa i el bo, són fills de la imaginació
128. El cerdà que és bon català, pels seus fills no es deixarà governar
129. El dir mal de sos fills és dir mal de si mateix
130. El fill ben nodrit i mal vestit, la filla mal nodrida i ben vestida
131. El fill de gata, rates mata
132. El fill de la cabra ha de ser cabrit
133. El fill de l'ase una hora al dia brama
134. El fill de viuda, o mal criat o mal acostumat
135. El fill del barber el sagnen de franc
136. El fill del bo serà aixó
137. El fill del bo sofreix bo i mal; el fill del mal, ni bo ni mal
138. El fill del carnisser no el vulgues per barber
139. El fill del gat, a la millor trau les ungles
140. El fill del gat, rates caça
141. El fill del llop mai és anyell
142. El fill del mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare
143. El fill del pare tendre, que cagant es descostellava
144. El fill del Pere Tendre, que es va esllomar fent de ventre
145. El fill del sabater és el qui va més mal calçat
146. El fill del veí, fica-te'l a casa i dóna-li pa amb vi
147. El fill mort i l'api a l'hort
148. El fill prudent i savi honra son pare i son avi
149. El fill que a sos pares bat, ja l'infern el té guanyat
150. El fill que s'assembla al pare, honra a la mare
151. El gos, mon amic; la dona el meu enemic; el fill, el meu senyor
152. El mal és fill de l'ombra
153. El més gran desastre és ser sastre, fill de sastre, o pare de sastre
154. El meu fill vindrà barbat, però no parit ni prenyat
155. El minyó que perd son pare, allunyeu-lo de sa mare
156. El pare botxí, el fill estiracordetes
157. El pare els gonyà, el fills els manté i el nét els fa malbé
158. El pare guanya el ral i el fill el gasta mal
159. El pare joglar, el fill timbaler
160. El pare no és nat, i el fill salta pel terrat
161. El pare, pastor; el fill, senyor, i el nét, a captar
162. El pastor té d'ésser fill de l'ovella
163. El pelicà s'obre el pit per a donar menjar als seus fills
164. El ponent té una filla a llevant, que la va a veure rient i se'n torna plorant
165. El que és bon fill és bon marit
166. El que és de la mare és de la filla, i el que és de la filla, la filla s'ho vol
167. El que és fill d'un gat si no se li coneix amb la cua se li coneix amb el cap
168. El que és mal fill no pot ser bon home
169. El que menja la dida per la criatura és vida
170. El testament del caçador: per un fill l'escopeta i per l'altre el sarró
171. Els ases i els ignorants són fills de cosins germans
172. Els besets no fan xiquets
173. Els fills costen nou mesos de malaltia i tota la vida de convalescència
174. Els fills del mestre Pere amostraven a son pare
175. Els fills del sabater van descalços
176. Els fills dels fills són dos vegades fills
177. Els fills dels gats agafen rates
178. Els fills quan són petits són de les mares, quan són fadrins són de les noies i quan són casats són de la dona
179. Els fills repta quan són xics i aparta'ls de mals amics
180. Els fills s'assemblen a les mares i les filles als pares
181. Els fills són com les flors: que Déu les dóna i Déu les cull quan n'és servit
182. Els fills són el bastó de vellesa de llurs pares
183. Els fills, de petits donen fatics, de grans afanys i de casats doblats
184. Els fills, del cor ixen i al cor tornen
185. Els fills, quan són xics donen disgustos xics; quan són grans els donen grans, i al ser casats, doblats
186. Els malalts es tornen com les criatures
187. Els mentiders són els fills del diable
188. Els minyons, no els enganyeu, que els rebolls tornen roures i els minyons tornen homes
189. Els nets són fills parits dues vegades
190. Els qui són fills d'Olp, tota la vida han xiulat fort
191. En abril, no espera el pare al fill
192. En casa de molts fills i poc pa, de tot hi haurà
193. En el cau dels conills, el que fan els pares fan els fills
194. En el matrimoni un fill lliga i dos deslliguen
195. En morir lo fill, la nora fora
196. En sa casa el fill, ell és acord
197. En terra de senyoriu no facis niu, i si n'ha fet el pare, no en faci el fill
198. En un cau de conills, de tal pare, tals fills
199. En una casa, una filla, prou filles, dues filles, massa filles, tres filles i la mare, quatre diable
200. Ensenyar a fer fills a mon (ton, etc.) pare
201. Entre la fruita verda i la madura es posa malalta la criatura
202. Entre pares i fills no hi ha robatori
203. Ésser fill de la polla rossa i del gall favat
204. Ésser fill de Tossa
205. Ésser fill del primer (o segon, etc.) llit
206. Ésser fill d'en Rumia
207. Estar més esbalaït que un xiquet de Terol davant la cotorra del mercat
208. Fa tres coses, com les criatures: nyany, caca i non
209. Farro amb rancions desperta els minyons
210. Fer (una criatura) de banyeta
211. Fer cara de desmamar criatures
212. Fer un fill (a una dona)
213. Fer una criaturada
214. Fer-li a u un fill canonge
215. Fill casat, fill mig perdut, que oblida el favor rebut
216. Fill de bona casa, bona brasa, bon braset i la camisa més llarga que el facetet
217. Fill de gat, se li assembla dels peus al cap
218. Fill de mestre, mig ensenyat
219. Fill de pare treballador, tot el dia salta
220. Fill de pare vell, poc cervell
221. Fill de vell nascut serà molt sabut
222. Fill de vídua, mal criat o mal acostumat
223. Fill de viuda, malcriat segur
224. Fill dolent, val més malalt que valent
225. Fill dolent, val més molt lluny que present
226. Fill és fruit del cor
227. Fill ets, pare seràs
228. Fill ets, pare seràs; tal faràs, tal trobaràs
229. Fill jugador, que no ens el dongui Nostre Senyor
230. Fill meu, paga allò que deus, no ho deixes per tos hereus
231. Fill meu, sies obedient, no faces despler a la gent i pren per bon ensenyament el bon respondre
232. Fill meu, vulles usar lleialtat i quan podràs entén en bondat; ama la honra de ta ciutat i de la terra
233. Fill no tenim i ja el bategem
234. Fill que a pares entristeix, no envelleix
235. Fill que els pares bat, té l'infern guardat
236. Fill sense dolor, mare sense amor
237. Fill sense rienda, és com madeixa sense centener
238. Fill traïdor, més val malalt que bo
239. Fill, si ets bo, per a tu planto el mallol
240. Filla amb bon dot a casa dura poc
241. Filla de botxí i d'hostaler, vés en compte que no et sigui res
242. Filla després de fill, mare en perill
243. Filla d'hostaler i poma recadora maduren abans d'hora
244. Filla d'hostalera, ni viuda, ni casada, ni soltera
245. Filla ets, mare seràs; com tu facis et faran
246. Filla sense vanitat i prat mal adobat a ningú han acontentat
247. Filles casadores, filles filadores
248. Filles i abelles fan gratar les orelles
249. Filles per casar, mal bestiar per guardar
250. Fills criats, dols doblats
251. Fills criats, mals de caps
252. Fills criats, mals de caps, i casats, redoblats
253. Fills i diners, donen més penes quan són més
254. Fills i estudiants, molts de xics i pocs de grans
255. Fills i filles té el meu fill; la meva filla, filles i fills té; però els fills i filles de la meva filla no són filles i fills del meu fill
256. Fills i filles, llops i guilles
257. Fills i llar, són l'única veritat
258. Fills i pollets, poquets
259. Fills i pollets, se'n salven poquets
260. Fills tens, nora tindràs; quan et descuidis, al carrer et veuràs
261. Gelats i llaminadures fan mal a les criatures
262. Haver-hi un fill per al llop
263. Haver-n'hi per na Clara i sa filla
264. Heretat per heretat, una filla en la velledat
265. Humitats d'abril fan fer fill
266. Junta de llevadores, criatura morta
267. La bona filla creix cosida a les faldilles de sa mare
268. La bona filla dues vegades va a casa
269. La bona mare tant estima un fill com cent
270. La bondat de la filla d'en Parra, que se'n va anar amb els soldats
271. La casa, els fills i la muller, tot el meu món han de ser
272. La criatura grossa tira la mare a la fossa
273. La criatura que al mes no riu, entre bèsties viu
274. La dona és carn i els fills són sang
275. La filla i l'heretat per la vellesa
276. La filla que més estimis, casa-la mentre visquis
277. La filla que no ha de ser bona, set canes que la terra la cobre
278. La filla, a filar, i el fill, a llaurar
279. La filla, com és criada; l'estopa, com és filada
280. La filla, dejuna però vestida; el fill, fart i descalç
281. La fillastra de l'Arnau, cada punt el fus li cau
282. La fillastra va descalça, la filla molt ben calçada
283. La gallina cantant i la mare plorant fan la fillada
284. La gallina, per xiqueta que siga, pon un ou
285. La guapesa no fa casar les filles, però mai fa nosa, contesten les polides
286. La maldat dels pares, si no la paguen els fills, la paguen els néts
287. La mare cobdiciosa i la filla peresosa
288. La mare cria la filla i la casa la veïna
289. La mare diligent, la filla peresosa
290. La mare no és pietosa quan no castiga son fill mal nodrit, ans perdonant-li el porta a la forca
291. La mare pietosa cria la filla melindrosa
292. La mare que fills té massa, no morirà grassa
293. La mare que només té una filla, o la malcasa o la malcria
294. La mare que té filles, menjarà coca
295. La mare tonta és, si el fill no riu al cap d'un mes
296. La mare, cabra, el fill, saltador
297. La marella fa el fill tarabella
298. L'arbre, de xiquet s'adreça
299. L'arbre, de xiquet, si està tort es pot fer dret
300. Les criatures dels altres puden
301. Les criatures diuen a la plaça el que senten a casa
302. Les criatures diuen allò que senten a dir
303. Les criatures no poden estar mai quietes
304. Les criatures no tenen res més per donar
305. Les criatures parlin, quan les gallines pixin
306. Les criatures pitgen
307. Les criatures primeres crien les darreres
308. Les criatures sempre tenen un budell buit
309. Les criatures te'n faran de verdes i de madures
310. Les criatures tenen la vista als dits
311. Les disputes dels pares les paguen els fills
312. Les filles ben casades, ben lluny de les seves mares
313. Les filles, per casar-les, ensenyar-les
314. Les gales de les filles es mengen les collites
315. Les mares són tapadores de filles
316. L'escarabat, al seu fill, li diu perla
317. L'home ric, amb la fama casa el fill
318. L'home té dos enemics volguts: els béns i els fills
319. L'home, quan és xiquet, al braç de sa mare, sempre té fred
320. Los fills de gats, tard o prompte, acacen rates
321. Los fills dels fills, dos vegades fills
322. Mai els fill engreixen als pares
323. Mal casat, de muller i fills despreciat
324. Mal de ronyons, mal de minyons
325. Mala cara i ensenyança fan els minyons de bonança
326. Mala nit i parir filla!
327. Malaltia que se'n sap la durada és senyal de fillada
328. Malsdecap, cap; criatures, poques
329. Mare afillada, no morirà enfitada
330. Mare atordida cria la filla tolida
331. Mare d'un fill sol, mare de dol
332. Mare d'un fill, mare de dolor
333. Mare feinenta fa ésser la filla dolenta
334. Mare i filla caben dins la mateixa camisa
335. Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tot Barcelona
336. Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tota la casa
337. Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tota València
338. Mare que, podent, a son fill no cria, no és mare, sinó que és tia
339. Mare recatada, filla assegurada
340. Mare reservada, filla assegurada
341. Mare treballadora, filla gandula
342. Mare valenta fa la filla dolenta
343. Mare viva, filla tonta
344. Mare, què cosa és casar? -Filla, filar, parir i plorar
345. Mares i filles, llops i guilles
346. Menta i ruda salva tota criatura
347. Mentre la criatura és a dida, bona vida; quan la criatura és criada, ni dida ni dinada
348. Moltes filles a casa, mala brasa
349. Moltes filles, males veïnes i velles vinyes, destrueixen la casa
350. Molts fills i poc pa, anar a captar
351. Ni criatura dada a dida, ni planta pel maig florida, ni dona desvergonyida
352. Ni home xiquet ni dona de cul baixet
353. Ni massa filles ni massa vinyes
354. Ni massa vinyes ni massa filles ni massa cases en pobres viles
355. No em pesa que mon fill sigui jugador, sinó que vagi darrera de rescabalar-se
356. No es pot fer res davant de les criatures
357. No mostris als fills l'amor perquè no et causin dolor
358. No prometis si no dons, el que demanen els minyons
359. Només un fill, com el cucut
360. Nous i pinyons, postre de minyons
361. Observa el fill el que fa son pare, i escolta atent la veu de sa mare
362. On hi ha xiquets, fadrines, no es crien teranyines
363. Pa de mill, no el donis a ton fill
364. Pare pobre no té fills
365. Pare estalviador: fill malgastador
366. Pare guanyador, fill dissipador
367. Part llarg, i encara filla
368. Part sense sang, criatura morta
369. Per a fer sortir les dents a les criatures, els donen cervells de pardal
370. Per anar bé, les criatures s'han de calçar a l'església
371. Per la dona casada, els fills i la casa
372. Per l'abril, el pare no espera el fill
373. Per ser massa bon minyó l'han tancat a la presó
374. Per una filla, dos gendres
375. Per una mare no hi ha fill petit
376. Pesca d'altura, no és per criatura
377. Plorar com una criatura
378. Ploreu, xiquets, que pardalets tindreu
379. Porca la mare, porca la filla i porca la casa que les abriga
380. Posar (o portar) un fill al món
381. Posar un fill al món
382. Prendre algú pel fill de la portera
383. Pujar un fill
384. Quan a la mare li arriba la filla a la cintura, no té filla segura
385. Quan dóna el pare, riu el fill i riu el pare. Quan dóna el fill, plora el pare i plora el fill
386. Quan el fill perd a son pare, allunyeu-lo de sa mare
387. Quan el fill s'assembla al pare, treu de dubtes a la mare
388. Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma
389. Quan els fillets dormen, els àngels reposen
390. Quan els fills són petits, són de les mares; quan són fadrins, són de les xiques; quan són casats, són de les dones
391. Quan els fills són xics, els maldecaps són xics; quan els fills són grans, els maldecaps són grans
392. Quan els fills són xics, les penes són xiques; mentre se fan grans, creixen els treballs; quan són casats, treballs doblats
393. Quan és mal el fill, sa mare fa deshonrar i son pare flastomar
394. Quan la filla és casada, surten els gendres
395. Quan la filla és maridada, surten els gendres
396. Quan la mare dorm, senyal que vol casar la filla
397. Quan la mare no hi és, els fills salten i ballen
398. Quan les dones tenen fills ja no corren tants perills
399. Quan les filles festegen, les mares bogegen
400. Quan les filles festegen, les mares cloquegen
401. Quan les filles festegen, les mares xiuxiuegen
402. Quatre filles i una mare, cinc dimonis contra el pare
403. Que Déu t'ho pagui amb molts fillets!
404. Què diuen les criatures? El que senten dir als grans
405. Qui a mon fill moca, a mi em besa en la boca
406. Qui castiga son fill, fa greuge a son enemic
407. Qui cria fills, cria canaris
408. Qui criatures, ases i dones mena, tot l'any va en pena
409. Qui és fill d'ase, una hora al dia brama
410. Qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap
411. Qui és fill d'un cop de roc, allà sempre hi vol tornar
412. Qui es gita amb xiquets i llaura amb ruquets, collita de pets
413. Qui es gita amb xiquets s'alça cagat
414. Qui es vulgui conservar minyó que mengi poc i bo
415. Qui fa fills, sembla a son pare
416. Qui filles té, de filles no ha de parlar
417. Qui només té un fill, sol criar-lo totxo
418. Qui planta raïm valencí no el planta pels seus fills
419. Qui té filles menja bunyols
420. Qui té filles menja coca
421. Qui té filles, menja rosquilles
422. Qui té fills, té perills
423. Reunió de llevadores, criatura morta
424. Semblar el fill del pare Tendre, que obrant es descostellava
425. Ser com el fill d'en Sants, que volia ensenyar son pare a fer infants
426. Ser com les calces dels minyons, que no sap hom de quin peu són
427. Ser fill de bons pares i pregoner
428. Ser mala nit i parir filla
429. Ser un fill de papà
430. Ser una criatura
431. Si el pare és botxí, el fill gran ho ha de seguir
432. Si el pare és comerciant, el fill és cabaler
433. Si el pare és músic, el fill és ballador
434. Si no vols patir amb desfici, dóna als teus fills un ofici
435. Si sabia la mare el que és bona la ruda, no ploraria la criatura
436. Si voleu cigrons, correu, minyons
437. Si vols que ton fill creixi aviat, renta-li els peus i xolla-li el cap
438. Si vols tenir bona vida, dóna la criatura a dida
439. Si vols tenir fills bergants, fes-los patges o escolans
440. Si vols tenir un fill pillo, posa-lo monaguillo
441. Tal la mare, tal la filla
442. Tal pare, tal fill
443. Tallar els cabells a una criatura massa petita, fa que de gran no parli clar
444. Tant s'estima la gata als seus fills, que se'ls menja
445. Te'n faran, les criatures, de verdes i de madures
446. Tenir fills
447. Tenir l'ànima en un fill
448. Tenir més fam que el xiquet de l'esquilador
449. Tenir un fill
450. Tenir un fill a dida
451. Tota criatura neix amb sa ventura
452. Tota dona valerosa fa la filla preciosa
453. Totes les criatures moren de menjar poc i els vells de menjar massa
454. Tots els nats són fills de mare
455. Tres dones amb tres fills una olla de grills
456. Tres filles i una mare, pobre pare!
457. Tres filles i una mare, quatre dimonis per a un pare
458. Un bon gendre, un fill més; un mal gendre, una filla menos
459. Un fill és un fill fins que es casa; una filla és una filla fins que es mor
460. Un fill mal encaminat, mai serà honrat
461. Un fill o dos són poc; quatre o cinc, són foc
462. Un pare criaria cent fills, i cent fills no criarien un pare
463. Un pare manté cinc fills; cinc fills no saben mantenir un pare
464. Una criatura de dos anys, ja pot anar pels bancs
465. Una criatura de tres anys ja es pot aguantar pels bancs, si no té cap desgràcia
466. Una filla és un joc, però tres ja són un foc
467. Una filla és una bona hisenda per la vellesa
468. Una filla és una filla; dues filles són prou filles; tres filles són moltes filles; i quatre filles i sa mare, són cinc diables (o dimonis) per a son pare
469. Una mare manté deu fills i deu fills no mantenen una mare
470. Val més fill avalotat que gendre manyac
471. Val més filla malcasada que ben amistançada
472. Val més sort que ser fill de rei
473. Val més una carta bona que els fills i la dona
474. Val més una mala filla que cent bones nores
475. Val més una mala filla que una bona jove
476. Vedells i minyons tot l'any són bons
477. Vés a tos fills adreçant, sinó ells t'adreçaran
478. Vols ton fill bo? Sigues tu millor
479. Xiquets i gossos, cadascú els d'ell

Educar o ensenyar

1. A aquest no li hem d'ensenyar res
2. A ensenyar aprenents i a domar cavalls no hi ha cap «ganància»
3. A escola, que hi ha molta falta de rectors
4. A estudi, que el mestre es fa vell
5. A tal mestre, tal deixeble
6. A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines
7. Abans d'ensenyar, aprèn
8. Al setembre comença l'escola i també la xerinola
9. Aprèn de mestre i esdevindràs destre
10. Aprenent de molts oficis, mestre de res
11. Aprenent de tot, mestre de res
12. Aquell qui té un jove per mestre, és semblant a l'home que menja raïms verds i beu vi dolç; però el deixeble del vell, menja raïms madurs i beu vi ranci
13. Badallar de son com el mestre Anton
14. Cada mestre té el seu llibre
15. Cadascú és mestre a casa seva
16. Com el mestre Maurici, que treballant treballant va perdre l'ofici
17. Com els fills de l'amo en Pere, que volien ensenyar el seu mestre
18. Costums de mal mestre, fill sinistre
19. Crear escola
20. De bona educació
21. De fer el senyor i el bacó no en cal ensenyar ningú
22. De güelf i gibel·lí, fals i mestre
23. Deixa fer (o escolta o creu) es mestre per ase que sigui... i matava es porc pes cul
24. Deixar fer al mestre, per ase que sigui
25. Del ventre de sa mare, ningú no en neix ensenyat, sinó en Bonada de Serrat
26. Donar una canya i ensenyar a pescar
27. Durar més que un bombó a la porta d'una escola
28. Educació i diner, fan al fill cavaller
29. Educar és formar l'esperit
30. El bon mestre fa bon vailet
31. El deixeble ensenya al mestre
32. El diable ensenya a robar, però no a amagar
33. El fer ensenya a ben fer
34. El ferir que el mestre fa al fadrí és així com el ferir que fa l'ocell a la sement
35. El fill del mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare
36. El llest mestret té el secret del fred
37. El menjar és mestre del beure
38. El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència
39. El pare mort, jo mestre
40. El que em va ensenyar de viure com a pobre em va fer ric
41. El que es fia del que neda o vola, que pocs anys ha anat a escola!
42. El que sap, deu ensenyar al que no sap
43. El savi Tosques, que ensenyava llatí a les mosques
44. El temps és un gran mestre
45. El vestit ensenya l'ofici i l'exercici
46. Els fills del mestre Pere amostraven a son pare
47. Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen
48. Enrere, mestre Pere
49. Ensenya més el món que pare i mare
50. Ensenya més la necessitat que la universitat
51. Ensenyant s'aprèn
52. Ensenyar al que sap més
53. Ep, mestre!
54. Es Mercadal s'enfondra; que s’acabi d'enfondrar; es mestre de s'escola ja l'adobarà
55. Escola de primeres lletres
56. Ésser mestre Llibori, mestre de tot i aprenent de res
57. Ésser un mestre de mestres
58. Ésser un mestre-tites
59. Ésser una obra de mà mestra
60. Falles plantades, escoles tancades
61. Fer escola
62. Fer-se el 'tonto' per no anar a escola
63. Fill de mestre, mig ensenyat
64. Fill meu, sies obedient, no faces despler a la gent i pren per bon ensenyament el bon respondre
65. Ho diu millor que li ho han ensenyat
66. Home de molts oficis, mestre de res
67. Homes ignorants, quan no saben res volen els altres ensenyar
68. Jugar-se l'escola
69. La bona obra, al mestre honra
70. La història és la mestra de la vida
71. La mar ensenya a resar
72. La mateixa cosa ensenya
73. La mateixa feina ensenya
74. La necessitat fa mestres
75. La pràctica fa al mestre
76. La pràctica fa mestres
77. La pràctica trau Mestres
78. L’all del mestre Sallent: petit i dolent
79. L'arc de sant Martí al vespre alegra el mestre
80. L'educació fa l'home
81. Les presses del Corpus: tres cosint un botó, i el mestre enfilant agulles en un racó
82. L'experiència és mestre de les coses
83. L'experiència treu mestres
84. L'experimentat és el millor mestre
85. L'ofici fa el mestre
86. L'ofici fa mestre
87. Los vicis no necessiten mestre
88. Llecs són mal destres per ésser mestres
89. Llibre tancat, mestre callat
90. Mala cara i ensenyança fan els minyons de bonança
91. Mala educació
92. Mentre el mestre es va fent vell, tu hauràs d'aprendre el que sap ell
93. Més ensenya la necessitat que la universitat
94. Mestre Colom, que aquest no és vostre lloc
95. Mestre cresta, cresta de gall, puja'm a cavall
96. Mestre de tot, oficial de res
97. Mestre d'escola i signa amb el dit
98. Mestre Gelabert, qui tot ho vol, tot s'ho perd
99. Mestre manco, fadrí groller
100. Molt aprèn lo foll com Déu li depare mestre qui li mostre
101. Ningú naix mestre
102. Ningú neix ensenyat
103. Ningú pot ensenyar el que no sap
104. Ningú surt ensenyat del ventre de sa mare
105. No és el deixeble més que el mestre, ni el servent més que el seu senyor
106. No és el mateix Bernat que mestre Bernat
107. No hi ha millor mestre, que la necessitat, o pobresa
108. No s'ix ensenyat del ventre d'una mare
109. Oncle Bernat, jo no he estat; mestre Canut, jo no he sigut
110. Passar més fam que un mestre d'escola
111. Patir per embellir; mestre Joan, estirau
112. Per darrera ensenya en Pere i per davant l'estudiant
113. Per portar a pasturar la ovella o atre bestiar no perda ton fill l'escola
114. Per Sant Enric, del mestre em ric
115. Per Sant Lluc, a l'escola malastruc
116. Poc sabem, però ensenyant aprenem
117. Quan el deixeble està preparat, el mestre arriba
118. Quan el deixeble està preparat, el mestre treu el cap
119. Quan el mestre toca la flauta, els vailets ballen
120. Què entèn l'ase de llibres, si mai no ha anat a escola?
121. Que trobarà mestre, segur
122. Què? -Cagallons de corder. -Si vols te'n donaré. A porta d'escola n'hi ha un cabàs ple
123. Qui amb bon mestre està, aprendre deu
124. Qui amb bon mestre està, bon ofici aprèn
125. Qui creu el bastó té el bastó per mestre
126. Qui es fa enfeinat d'ésser lleial, és mestre de falsia
127. Sa feina ensenya
128. Sa pràctica fa es mestre
129. Saber més que el cul de mestre Vidal
130. Saber u més [del] que li han ensenyat
131. Salar l'escola
132. Sant era en Pere i va negar el seu mestre
133. Secrets en reunió, és de mala educació
134. Secrets en reunió, falta d'educació
135. Sempre plou quan no hi ha escola
136. Ser com s'ase d'en Calderon que quan va estar ensenyat (o acostumat) a no menjar es va morir
137. Ser una cosa feta de mà de mestre
138. S’experiència fa el mestre
139. Si que en sabia de córrer, qui et va ensenyar a caminar
140. Tenir més fam que un mestre d'escola
141. Un boig ensenya bé un savi
142. Un bon consell, busca'l al mestre
143. Un cavall mal ensenyat, no diu gaire bé de l'amo

Nota: Atenent una petició de Sàlvia, del blog Poesia infantil i juvenil.