Refranyer temàtic: 2008

diumenge, 21 de desembre del 2008

Hivern

A casa del vinater, bona tardor i mal hivern
A l'estiu bon cuinat i a l'hivern bon estofat
A l'estiu i a l'hivern, tota cuca perd son govern
A l'estiu, les tercianes no fan tocar les campanes, les de tardor ja són pitjors i les d'hivern no les cura ni el Pare etern
A l'estiu, per l'ombra, i, a l'hivern, pel sol
A l'estiu, tavernera, a l'hivern, fornera
A l'estiu, tota cuca viu; i a l'hivern, perd son govern
A l'hivern escudella i vi calent
A l'hivern farinetes per esmorzar, i per dinar sopes bullides
A l'hivern fornera, a l'estiu tavernera
A l'hivern neblina, la neu per la veïna
A l'hivern per la moquina i a l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador
A l'hivern per la moquina i a l'estiu per la calor, sempre és bo un mocador
A l'hivern, boirina (o neblina) i la neu per veïna
A l'hivern, bona sopa i vi calent
A l'hivern, bona taula i vi calent
A l'hivern, cal tenir proveït el graner i el llenyer
A l'hivern, dia i solet; lluna i nit, quan no fa fred
A l'hivern, el millor amic és la carbassa de vi
A l'hivern, el millor amic és un bon abric
A l'hivern, forner i a l'estiu, taverner
A l'hivern, més val colrar que matinejar
A l'hivern, no hi ha ase bo ni carro dolent
A l'hivern, un bon amic, sens dubte, és l'abric
A la darreria de març, l'hivern és llarg
A la plana de Vic, nou mesos d'hivern i tres d'infern
A la Pobla de Segur, l'hivern llarg i l'estiu curt
A la vora del riu, no faces niu, ni en hivern ni en estiu
A on els frares han fet niu, vés en hivern i en estiu
A on has passat l'estiu, passa l'hivern
Abril acabat, hivern passat
Abril finat, hivern acabat (o passat)
Aigua d'estiu, xerriu-xerriu; aigua d'hivern, aigua d'infern
Aigua d'hivern, aigua d'infern
Al cor de l'hivern
Al qui en hivern d'estiu va, no li preguntes com li va
Alegria de Portvendres, alegria dels hiverns; a l'estiu cap alegria, perquè falten bastiments
Amb vi ranci i pa calent fa de bon passar l'hivern
Amistat de gendre, sol d'hivern
Amor de gendre, sol d'hivern que tan prompte ix com s'amague
Arri, a filar per l'hivern
Atansa't Quaresma, aparta't hivern
Bon batre, mal hivern
Bon punt Sant Andreu (de la Castanya), si no fos a l'estiu la boira i a l'hivern la neu
Bon temps del febrer, cua d'hivern al darrera
Bonança d'hivern i paraula de senyor, qui se'n fia no està bo
Calor d'hivern, foc de la llar
Candelera clara, hivern hi ha encara
Candelera rasa, l'hivern no es mou de casa
Casal obrat a l'hivern, és etern
Coixesa de gos, llàgrimes de dona i sol d'hivern, tot plegat, res
Còlics d'hivern i refredats d'estiu, no els aguanta home viu
Còlics d'hivern, refredats d'estiu i febres de primavera, la mort darrera
Com el badall d'en Feliu, que va obrir la boca a l'hivern i la va tancar a l'estiu
Com el Teixidor de Vilet, que a l'estiu magre i a l'hivern sec
Com hi ha Quaresma hi ha hivern
Com la pipada d'en Catiu, que es va començar a l'hivern i es va acabar a l'estiu
Començament de maig l'hivern fa revifar
D'estiu ni d'hivern, mai se'n queda cap al cel
D'estiu porten capa, que d'hivern no ho vol dir
De l'estiuet de Sant Martí, a l'hivernet de Sant Mamet, mig any complet
De l'hivernet de Sant Mamet a l'estiuet de Sant Martí, mig any curt hi comptí
De Nadal un mes abans i un mes després hivern és
De sabaters, a l'estiu n'hi ha menys i a l'hivern n'hi ha més
De sabaters, pocs a l'estiu i molts a l'hivern
De Sant Tomàs a Sant Pancràs dura l'hivernàs. El comença Sant Tomàs i l'acaba Sant Pancràs
De Tots Sants a Nadal, l'hivern cabal; de Nadal enllà, comença a baixar
De Tots Sants a Nadal, l'hivern formal
Del maig a la meitat, l'hivern acabat
Del sol de l'hivern i dels núvols de l'estiu, enganyats eixiu
Des que Nadal no és passat, l'hivern no és començat
Després de l'hivern ve l'estiu, i s'aprenen les coses segons qui les diu
Eixam migrat, si passa l'hivern, por pel maig
El bon sastre, a l'hivern, vetlla fins a la queda
El calendari d'en Lluquet, a l'estiu calor i a l'hivern fred
El cavall d'en Bilert, a l'estiu magre, a l'hivern sec
El dia de la Candelera, l'hivern enrera; però si no ha nevat i vol nevar, l'hivern encara ha de començar
El dia de sant Martí l'hivern ve de camí; si el fan deturar, per sant Climent arribarà, i si troba molta neu, arribarà per sant Andreu
El foc a l'hivern és el millor aliment
El foc, a l'hivern, és mig aliment
El forner i el ferrer, mal estiu i bon hivern té
El maig a la meitat, l'hivern és acabat
El mal hivern de la primavera en fa govern
El novembre està entre l'estiu i l'hivern
El sol d'hivern es lleva tard i va a dormir aviat
El sol, a l'hivern emmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
El vell festejador de l'hivern és una flor
Els divendres d'hivern sempre són o molt bons o molt dolents
Els que ho saben entendre bé, fan de pastor a l'hivern i a l'estiu de porquer
Els Reis clars i assolellats, tenim dos hiverns assegurats
En arribar l'octubre, l'hivern i l'estiu s'esgarrapen
En hivern, amb bon o mal temps, agafa la manta si en tens
En hivern, bona sopa i vi calent
En hivern, tot perd son govern
En l'estiu deu treballar qui en l'hivern se'n vol posar
En l'hivern per la moquita, i en l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador
Entre Sant Jordi i Sant Marc un dia d'hivern hi cap
Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l'hivern de veritat
Ésser com el toixó de Vilert: a l'hivern magre i a l'estiu sec
Ésser un torero d'hivern
Estar a l'hivern de la vida
Estem a l'hivern, estem a l'estiu, pren-te les paraules segons qui les diu
Estiu calorós, hivern rigurós
Estiu de calor, hivern de fredor
Estiu ventós, hivern rigorós
Fadrinets que aneu a fora, no deixeu el mocador: a l'hivern per la moquilla, a l'estiu per la calor
Fang a l'hivern i pols a l'estiu, tot el camp reviu
Fins al dia de Nadal no és hivern formal
Fins al dotze de maig l'hivern no diu: «me'n vaig»
Fins el dia de Nadal no és hivern formal
Fins Nadal calces no cal; passat Nadal l'hivern se'n va
Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis l'hivern per acabat
Fins que Nadal no ha passat, l'hivern no ha arribat
Fred amunt, fred avall, l'hivern ha arribat
Fred d'hivern i calor d'estiu, la salut reviu
Fred d'hivern, estiu d'infern
Fredeluga primerenca, llarga hivernada assegurada
Garbí d'hivern, dimonis a l'infern
Garbinada d'hivern, dia d'infern
Garbinada d'hivern, tions d'infern
Gat d'hivern i gos d'estiu pots llençar-los al riu
Gregal a l'hivern, diables a l'infern
Hivern bo, estiu lleig
Hivern de gelades, collita assegurada
Hivern de gelades, molt gra i poca palla
Hivern de molt fred, estiu de molta calor
Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada
Hivern dolç, estiu plujós
Hivern fangós, juny granellós
Hivern fred, estiu calent
Hivern fred, primavera regalada
Hivern gelat, estiu de blat
Hivern gelat, fruita a grapats
Hivern gelat, graner colmat
Hivern gelat, poca palla i molt blat
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Hivern per la Concepció? Ja en tindrem dos
Hivern plujós, estiu abundós
Hivern plujós, estiu calorós
Hivern plujós, estiu perillós
Hivern plujós, estiu ventós
Hivern plujós, pagès joiós
Hivern que molt gela, bona collita de fruita espera
Hivern rigorós, primavera de gos
Hivern solejat, estiu ventejat
Hivern solellat, estiu molt granat
Hivern solellat, estiu ventejat
Infant i pasta a l'hivern es glacen
L'abric per l'hivern i la dona tot l'any
L'Advent, el temps de vent, i el Nadal, temps hivernal
L'aigua d'estiu xarriu xarriu, aigua d'hivern aigua d'infern
L'endemà de Sant Llorenç comença l'hivern
L'entrada de l'hivern
L'hivern arribat, el blat arrelat
L'hivern bon temps per al ferrer, per al vidrier i per al forner
L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc (o les juga)
L'hivern el cel enrojolat i l'estiu encigronat, pluja aviat
L'hivern és bo per fer foc i cendra
L'hivern no és bastard, si no el fa aviat el farà tard
L'hivern no ha acabat fins que l'Abril ha finat
L'hivern no se'l mengen els llops
L'hivern porta l'enterrament
L'hivern sempre arriba, si no d'hora, més tard
L'hivern té mal govern
L'hivern verdader, de l'agost el primer
L'hivern vertader, pels Reis el fred primer
L'hivern, bon temps pel ferrer, pel vidrier i pel forner
L'hivern, bon temps per al ferrer, per al vidrier i per al forner
L'hivern, com l'estiu, les rentadores van al riu
L'hivern, el cel enrojolat, i l'estiu, encigronat, pluja aviat
L'hivern, enrajolat i l'estiu, empedrat
L'hivern, no se'l mengen els llops
L'hivernada verdadera, per Sant Bartomeu l'aigua primera
L'hiverner hiverna, a l'hivern, en un hivernacle per hivernar
L’ovella, el porc i la vaca (o la cabra), a l'hivern fes-los dormir a la palla
La Candelera la neu espera; si ja ha nevat, l'hivern ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
La dona de govern compre a l'estiu per a l'hivern
La dona del vinater té bona tardor i mal hivern
La dona del xirimier d'estiu balla i d'hivern badalla
La meua Maria Rita sempre porta mocador: en l'hivern per la moquita, i en l'estiu per la calor
La tardor és la primavera de l'hivern
La tardor i l'hivern, per als vells temps d'infern
Les sopes i el sol a l'hivern donen consol
Llamps d'hivern, dimonis de l'infern
Llaura a l'hivern encara que sigui a l'infern
Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern
Lleida, la terra ferma que gaudeix de nou mesos d'hivern i tres d'infern
Llenç casolà, llenç etern; fresc a l'estiu i calent a l'hivern
Llevant d'hivern, volta a ponent
Llevant. llevantó, a l'hivern, dolent, i a l'estiu, pitjor
Maig arribat, hivern acabat
Maig mig passat, hivern ja ben acabat
Mal hivern, primavera d'infern
Marinada d'hivern, dia d'infern
Massa trons a l'hivern, freds tardans
Més llarg que una nit d'hivern
Més trist que l'hivern
Mestral i tramuntana d'hivern, treuen els diables de l'infern
Mestral i tramuntana en ésser a l'hivern treuen els diables de l'infern
Migjorn a l'hivern, purna d'infern
Migjorn d'hivern, dia d'infern
Migjorn d'hivern, dimonis de l'infern. Vent de migjorn, pluja de jorn
Migjorn d'hivern, pluja d'infern
Moltes dones, per vestir modern, empenyen a l'estiu el vestit de l'hivern
Nadal duu l'hivern dins una panera; si no la duu al davant, la porta al darrera
Ni a l'hivern deixis la capa ni a l'estiu la carabassa
Ni a l'hivern ni a l'estiu, no et posis sota el cel viu
Ni d'hivern ni d'estiu, no et posis sota el cel viu
Ni estiu sense roba, ni hivern sense bóta
Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa
Nit clara d'hivern, l'endemà dia d'infern
No creguis en hivern seré ni en estiu núvol
No digues hivern acabat, si sant Jordi no ha passat
No donis l'hivern acabat, que l'abril no hagi passat
No donis l'hivern per escapat, si Sant Isidre encara no ha arribat
No donis l'hivern per passat fins que l'abril no s'ha acabat
No et fiïs d'hivern seré ni d'estiu ennuvolat
No et fiïs del cant de la griva ni a l'hivern ni a l'estiu, sinó a la primavera, que ella vol fer el
No poden haver dos hiverns en un estiu
No t'agrade el cant del griu, ni a l'hivern ni a l'estiu
Nou d'hivern i tres d'infern
Novembre acabat, hivern començat
Octubre bromós, hivern ruïnós
Octubre tronat, hivern nevat
Oli, sal i pa calent, fa de bon passar l'hivern
Oli, sal i pa calent, ja pot fer fred a l'hivern
On has passat l'estiu, passa l'hivern
Oreneta arribada, hivernada acabada
Orenetes per santa Madrona, l'hivern és fora
Orenetes tardanes, hi ha hivern per setmanes
Oronells tardans, hivernàs tardà; oronells primerencs, l'estiu ja ve
Paraules d'estiu, segons qui les diu; paraules d'hivern, segons qui les sent
Paret que es fa a l'hivern durarà el món etern
Pel mes d'agost, l'hivern s'acost
Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé
Pels volts de Nadal fa l'hivern natural
Per a l'hivern guarda't la capa, per a l'estiu la carabassa
Per l'hivern, bona sopa i vi calent
Per l'octubre el bestiar de llana es vesteix d'hivern
Per la Candelera hivern endavant o hivern endarrera
Per Nadal i Sant Tomàs, comença l'hivernàs
Per sant Antoni, a l'hivern li talle els peus lo dimoni
Per Sant Gil, l'hivern ja és aquí
Per sant Martí l'hivern és al camí
Per sant Martí l'hivern va de camí; si el voleu deturar, per sant Climent arribarà, i, per molt que el detureu, per sant Andreu el tindreu
Per Sant Martí l'hivern va de camí; si s'entretén, arriba per Sant Climent; però encara que faci tard, per Sant Andreu ja ha arribat
Per sant Martí l'hivern va de camí; si s'entretén, arriba per sant Climent; però, encara que faci ta
Per Sant Martí, ja tenim l'hivern aquí
Per Sant Nicolau, plou, si a Déu plau, i per Nadal fred hivernal
Per Sant Pau, l'hivern se'n va o s'hi jau
Per sant Tomàs comença l'hivernàs
Per sant Tomàs comença l'hivernàs, una setmana al davant, una setmana al detràs
Per Sant Vicenç l'hivern cada dia perd una dent
Per Sant Vicenç l'hivern perd les dents
Per Santa Àgueda l'hivern s'enfada
Període d'hivern, temps de pa sec i pocs rals al calaixet
Pescador de nansa, tot l'hivern a casa
Plora o no plora (la Candelera), l'hivern és fora
Plorar o no plorar (la Candelera), quaranta dies d'hivern hi ha
Plourà o no plourà (per la Candelera) l'hivern s'acabarà
Plourà o no plourà (per la Candelera), l'hivern s'ha de passar
Pluges d'hivern, venen de l'infern
Pluja d'hivern, dia d'infern
Pluja en hivern, dia d'infern
Porc matat, hivern solucionat
Primer dia d'agost, primer dia d'hivern
Quan acaba el novembre, l'hivern entra
Quan arriba el roquerol, l'hivern al sòl
Quan canta el gripau, hivern adéu-siau
Quan el Març se'n va a meditar, l'hivern s'ha d'acabar
Quan el mussol canta en gener, un altre hivern ve
Quan l'octubre és acabat, tots els ocells d'hivern ja són arribats
Quan l'octubre va a la fi, tots els ocells de l'hivern ja són aquí
Quan l'oreneta no ve pel març, l'hivern és llarg
Quan la Candelera no plora, l'hivern no és ni dintre ni fora
Quan la Candelera plora, l'hivern és fora
Quan la Candelera plora, l'hivern ja és fora, i si no plora, ni dins ni fora
Quan la Candelera riu, l'hivern reviu
Quan la Quaresma plora, l'hivern ja és fora
Quan Nadal cau en diumenge, l'hivern menja
Quan Nadal tomba en diumenge, l'hivern menja
Quan trona entre les dues Mares de Déu del gener, l'hivern dura 40 dies més
Quan trona per la Candelera, quaranta dies més d'hivern
Quan ve l'hivern per Sant Martí, fa fred caní
Qui a l'estiu de la seva joventut dropeja, a l'hivern de la seva vida famoleja
Qui a l'estiu ombreja, a l'hivern famoleja
Qui a l'hivern sembra un gra a l'estiu bé menjarà
Qui a l'hivern té prou roba, a l'estiu en té de sobra
Qui d'estiu se passeja, d'hivern bastoneja
Qui ha llogat l'hivern a l'Aran mai l'ha perdut
Qui ho vol fer bé, a l'hivern de pastor i a l'estiu de porquer
Qui menja pa i crema llenya, l'hivern empenya
Qui no fa la feina a l'estiu, a l'hivern dejuna
Qui no llaura a l'hivern, a l'estiu se'n ressent
Qui no té feina a l'estiu, a l'hivern dejuna
Qui no té ovelles a l'hivern, ni garbes a l'estiu, amb gran descans viu
Qui no treballa la terra a l'hivern, a l'estiu passa la mà per la paret
Qui per Sant Joan va d'hivern i per Nadal va d'estiu, la ventura no li riu
Qui s'afanya en l'estiu, posa en l'hivern
Qui té bona pastera, l'hivern no l'espaterra
Renego de la bèstia que a l'hivern dorm a la sesta
S'estén més un manteu que la boira d'hivern
Sabater malfeiner, l'hivern malament i l'estiu també
Sabater que no pica a l'estiu i sastre que no cus a l'hivern, que el diable se'ls endugui a l'infern
Sabater que pica a l'estiu i sastre que no cus a l'hivern, el dimoni se'ls duga a l'infern
Sant Blai nevat, hivern acabat
Sant Climent porta l'hivern
Sant Gil porta l'hivern lligat amb un fil
Sant Pau de gener, hivern endavant o hivern endarrer
Sant Pau obre l'hivern o el tanca amb clau
Sant Simó i Sant Judes, hivern a la vista
Sant Vicenç xalest acaba l'hivern prest
Semblar l'ambaixador de l'hivern
Ser sa caguera d'en Titiu, que se'n va anar a l'hivern i va tornar a l'estiu
Si a l'hivern ha de gelar, ni al començar ni a l'acabar
Si a l'hivern trona, anyada bona
Si bona pastera has trobat no te'n moquis que l'hivern no sigui passat
Si d'hivern trona, l'anyada és bona
Si el mussol canta pel gener un altre hivern que ve
Si entre la Candelària i la Mare de Déu de març trona, quaranta dies més d'hivern
Si l'hivern és molt regat, ven-te l'oli i guarda el blat
Si l'hivern és plujós, a l'estiu collita d'abundors
Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja
Si l'hivern trona, l'anyada serà bona
Si la Candelària plora l'hivern està fora, i si no plora, ni dins ni fora
Si la Candelària plora, de l'hivern ja estem fora; si la Candelària riu, entorna-te'n al niu; però t
Si la Candelera neva o vol nevar, l'hivern per començar
Si la Candelera no plora l'hivern espera. Plorar o no plorar quaranta dies d'hivern hi haurà
Si la Candelera plora l'hivern és fora
Si la Candelera plora l'hivern és fora. Si la Candelera riu l'hivern és viu, però tant si plora com si deixa de plorar, la meitat de l'hivern encara s'ha de passar
Si la Candelera plora l'hivern ja és fora; si la Candelera riu l'hivern és viu. Però tant si plora com si no plora l'hivern ja és fora
Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, ni hivern ni estiu
Si la Candelera plora, el fred ja és fora; plourà o no plourà, l'hivern s'acabarà
Si la Candelera plora, l'hivern és fora i si riu, l'hivern és viu
Si la Candelera plora, l'hivern és fora, i si riu, torna-te'n al niu
Si la Candelera plora, l'hivern és fora, però si neva per Sant Blai no acaba mai
Si la Candelera plora, l'hivern és fora. Si la Candelera riu, l'hivern és viu. Tant si plora com si riu, l'hivern és ben viu
Si la Candelera plora, l'hivern és fora; però si fa vent, tres mesos més d'hivern
Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu
Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern és viu; però tant si plora com si deixa de plorar, la meitat de l'hivern encara s'ha de passar
Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern és viu; tant si plora com si no plora, l'hivern és fora
Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern reviu
Si la Candelera riu, l'hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l'abril
Si la Candelera riu, l'hivern és viu; si la Candelera plora, l'hivern és fora
Si la Candelera riu, ni hivern, ni estiu
Si neva entre la Candelera i la Mare de Déu, quaranta dies més d'hivern
Si neva per sant Andreu, tot l'hivern neu
Si per la Candelera no plou ni fa vent, l'hivern revén
Si per la Candelera plou i no gela, l'hivern és fora
Si per Sant Blai glaça, trenta dies més l'hivern s'allarga
Si per Santa Àgata plou, hi ha quaranta dies més d'hivern; i si hi ha boira, pedregarà
Si per Santa Agnès plou, hi haurà quaranta dies més d'hivern; si hi ha boira, hi haurà pedregada
Si plou entre les dues Mares de Déu, hi ha quaranta dies més d'hivern
Si plou pel juliol, hivern de neus
Si plou per sant Pau, hivern, adéu-siau, i si fa sol ve un hivern tou
Si Sant Jordi no ha passat, l'hivern encara no s'ha acabat
Si sant Vicenç duu bon temps, l'hivern s'acabarà prest
Si Sant Vicenç va xalest, l'hivern s'acabarà prest
Si trona a l'hivern, prepara pa per vuit dies
Si trona entre la Candelera i la Mare de Déu de març, s'allarga quaranta dies l'hivern
Si trona entre la mare de Déu de la Candelera i la de març, hi ha quaranta dies més d'hivern
Si trona entre les dues Mares de Déu, hivern de reïra de Déu
Si trona per la Candelera s'allarga quaranta dies l'hivern
Si trona per la Mare de Déu de Març, s'allarga l'hivernàs
Si vols salut plena, dorm a l'hivern de cara i a l'estiu d'esquena
Si vols tenir salut plena dorm a l'hivern de cara i a l'estiu d'esquena
Sogra i nora, sol d'hivern que no calente
Sol d'hivern és emmadrat, es lleva tard però s'acotxa aviat
Sol d'hivern i amor de gendre, un cop de perna
Sol d'hivern ix tard i es pon prompte
Sortint de l'hivern entrem a l'estiu: preneu les paraules segons qui les diu
Suplicant a la Candelera o deixant de suplicar, tres mesos d'hivern ens queden per passar
Tant a l'estiu com a l'hivern és més bon jugador el qui guanya que el qui perd
Tant a l'estiu com a l'hivern, vora del foc s'està calent
Tant a l'hivern com a l'estiu, has d'entendre qui les diu
Tant a l'hivern com a l'estiu, la bugadera a rentar al riu
Tant d'hivern com d'estiu, si podeu dormir, dormiu
Tant si plora com si no plora l'hivern ja és fora
Tant si plora, com si no plora, per la Candelera l'hivern és fora
Tardor amb serenera, hivern amb ventera
Tardor i hivern, per al vell, temps d'infern
Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern serè
Tords a la darreria de març, l'hivern és llarg
Tota ovella ben llanada, de l'hivern està guardada
Tramuntana d'estiu i migjorn d'hivern, omple el rebost; tramuntana d'hivern i migjorn d'estiu, no faltaran plors
Tramuntana, peix d'hivern
Tres coses són en què hom no es pot fiar: en cul d'infant petit, en serè d'hivern i en falsa fembra
Trist com un dia d'hivern
Tronada entre la Puríssima i la Candelera, cinquanta dies més d'hivern
Trons en s'hivern, pa per vuit dies
Trons i llamps a l'hivern, diables a l'infern
Un mes abans i un mes després de Nadal, l'hivern cabal
Una faixa a l'hivern, és de bon govern
Vell amb amor, hivern en flor
Vent de garbí d'hivern, boca d'infern
Vent terral que omple el barral, bo per a l'hivern, i per a l'estiu, mal
Vic, nou mesos d'hivern i tres mesos d'infern
Vora de convent i riu, no hi vagis a fer ton niu, ni a l'hivern ni a l'estiu
Xaloc és calent; llebeig, més; tramuntana, pluja; seca, el terral, i a l'hivern i primavera gela el mestral

dilluns, 1 de desembre del 2008

Mestral

Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral
Boires per Nadal, migjorn o mestral
Ciutadella és capital i a Maó fan sa justícia; per 'xò tenen sa malícia tots es des cap de mestral
Dejorn es colga el mestral cansat de fer mal, però no pot dormir i es lleva de matí
Déu ens guard de tot mal i de ratxa de mestral
El mestral dorm a casa seva
El mestral dorm a casa seva, però s'aixeca de matí
El mestral en el cel no deixa arrel
El mestral entra per la porta i ix pel fumeral
El mestral és sa granera des cel
El mestral no acaba el jornal
El mestral no acaba mai el jornal
El vent mestral a posta de sol ha acabat el jornal
El xaloc, del mestral és advocat
Entre Tots Sants i Nadal, ni boires ni mestral
Es xaloc emprenya es mestral
Fa més renou que el mestral
Llebeig tardà, mestral matiner
Llevant, grec i tramuntana, mestral, ponent i llebeig, en el migjorn aigua veig veïnat del xaloc, Joana
Llevant, xaloc i nigjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet aquí els vuit vents del món
Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són
Marinada tardana, mestral de durada
Mestral amb núvols, o llevant amb clar, si no te la fet la farà
Mestral corrent de garbí, plega veles i vés a dormir
Mestral i tramuntana d'hivern, treuen els diables de l'infern
Mestral, peix de tall
Mestral, vent reial
Migjorn a la posta, mestral a la porta
Migjorn a la posta, mestral que s'acosta
No et fiïs de mestral en núvol ni de llevant en clar
Nuvolets pel tosal señalen el mestral
Per l'Advent, llevant o ponent, i per Nadal, migjorn i mestral
Quan el mestral bufa fred, vara la barca i el barquet
Quan el mestral es lleva en dilluns, dura tes dies o un; quan es lleva en dijous, en dura tres o nou
Quan es sol es pon, es mestral se'n va a ca seva
Quan la gavina fa el cargol, mestral mou (o remou)
Quan mestral es lleva en dilluns, dura ters dies o un, i quan es lleva en dijous, en dura tres o nou
Si el mestral bufa fred vara el bastiment i espera abrigadet
Si el mestral fa ploure no et cansis d'oure
Si el mestral treu el queixal, embruta els baixos i neteja els alts
Si en vent al mestral ploure sens, agarra't bé la gorra, que vindrà més
Tramuntana morta, ponent (o mestral) a sa porta
Un bon mariner deixa que es molí romangui en es mestral
Vent de mar que gela, mestral que desgela
Vent de mar que gela, mestral que desgela i dona que parla llatí no fan bona fi
Vent mestral no acaba el jornal
Vent mestral, entra per la porta i surt pel fumeral
Vent mestral, ni peix ni pardal
Vent mestral, peix de tall
Vent mestral, vent d'empenta
Vent mestral, vent de tall
Vent que gela, mestral que desgela i dona que parli llatí no fan bona fi
Ventada de mestral si veus núvols vermells per llevant

dimecres, 26 de novembre del 2008

Xaloc

Ah, gener, gener, no m'has mort cap ovella ni esqueller! La llum pegava a xaloc i el migjorn qui tronava i el llebeig que n'estava a punt de toc i retoc i la tramuntana hi dava aigua amb un carbassot
Amb vent xaloc es coloms volen avall
Boires pel xaloc, prepara llenya per el foc
De xaloc, ni molt ni poc
Dia de xaloc, mar molta i peix poc
El gregal i el xaloc porten fred i porten foc
El llevant no és xaloc
El vent de xaloc fa teure el ventre de lloc
El xaloc, del mestral és advocat
Es vent xaloc treu es ventre de lloc
Es xaloc emprenya es mestral
La tardor, temps de xaloc
Llevant i xaloc, tres dies ho troben (o són, o és) poc
Llevant, grec i tramuntana, mestral, ponent i llebeig, en el migjorn aigua veig veïnat del xaloc, Joana
Llevant, xaloc i gregal, tamuntana i migjorn, ponent, llebeig i mestral, vet aquí els vuit vents del món
Mai no s'ha vist un xaloc que mal no faci
Piu, xaliu, xaloc, qui està bé no es moc
Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot
Quan bufa el xaloc diu el pescador: «de casa no em moc»
Quan el xaloc vetlla tota la nit, l'endemà provences
Vent de xaloc, vent avorrit, a la mar barques i a la terra humit
Vent xaloc (o xaloc), molta mar i peix poc
Vent xaloc (o xaloc), molta mar i peix poc; per la mar no és bo, i per al camp tampoc
Vent xaloc, molta mar i peix poc
Vent xaloc, molta mar i peix poc; per a la mar no és bo, i per al camp tampoc
Vent xaloc, vent avorrit, a la mar basques i a la terra humit
Xalic, xaloc, estic bé i no em moc
Xaloc (o vent xaloc), per la mar no és bo, i per al camp tampoc
Xaloc és calent; llebeig més; tramuntana, pluja; seca el terral i a l'hivern i primavera gela el mestral
Xaloc i migjorn, la fi del món
Xaloc per les coves, garbí a arroves
Xaloc, mar ni molt ni poc
Xaloc, molta mar i peix ben poc
Xaloc, ni en la mar ni al camp tampoc
Xaloc, ni molt ni poc
Xaloc, per a la mar no és bo, i per al camp tampoc
Xaloc, promet molt i dóna poc
Xaloc, tanca la porta i encén el foc
Xaloc, tres dies ho troba poc
Xaloc, vent de fora i aigua prop

dilluns, 17 de novembre del 2008

Llebeig

Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral
De llebeig, aigua no en veig
Del llebeig, aigua veig
El llebeig és l'alcavot de la tramuntana
El llebeig és l'escombra del cel
El llebeig la mou i el llevant la plou
El llebeig les mou i el llevant les plou
El llebeig no falla mai
El llebeig porta la gerra al cul
Es llebeig és home d'es capvespre
Es llebeig és s'alcavot de sa tramuntana
Es llebeig és sa clau d'es temps
«Llebeig, aigua veig», deia un terrassà mirant a sa mar
Llebeig al matí, mal dia tindrem huí
Llebeig al tardí, gregal al matí; gregal al tardí, llebeig al matí
Llebeig brut i tramuntana neta, prest tindrem aigüeta
Llebeig d'hivern, dimonis d'infern
Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern
Llebeig no té abric i home pobre no té amic
Llebeig per sopar, aigua per esmorzar
Llebeig per sopar, aigua per esmorzar; llebeig per esmorzar, aigua per sopar
Llebeig tardà, gregal matiner; i gregal tardà, llebeig matiner
Llebeig tardà, mestral matiner
Llebeig vesprer, llevant matiner
Llebeig, aigo veig
Llebeig, aigua davant
Llebeig, aigua veig
Llebeig, aigua veig, aigua no veig
Llebeig, aigua veig; deia un terrassà mirant a sa mar
Llebeig, m'alegre quan el veig
Llebeig, molta aigua i poc peix
Llebeig, molta mar i peix fresc
Llevant grec i tramuntana, mestral, ponent i llebeig, en el migjorn, aigua veig veïnat del Xaloc, Joana
Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, port i gregal, vet aquí els vuit vents del món
Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, són els vuit vents que mou el món
Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet aquí els vuit vents del món
Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són
Ni amb llevant ni amb llebeig, mariner, segur no et veig
Nuvolats en creu veig, prest sortirà es llebeig
Nuvolats en creu veig, sortirà es llebeig
Per l'Advent, o llevant o ponent, i per Nadal, ni llebeig ni mestral
Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot
Quan bufa el llebeig, neu darrere veig
Quan el llebeig bufa molt fort, senyal de pluja
Quan el ressol és a llebeig senyala aigua
Quan es llebeig carrega, prest tindrem refrega
Quan es llebeig fa ull, s'aclareix s'embull
Si el sol es colga net, no esperis mai llebeig
Si sa tramuntana carrega, però es llebeig fa ull..., arri mul!
Tramuntana morta, llebeig en porta
Vent de llebeig (o llebeig), molta mar i peix fresc
Vent de llebeig, aigua veig
Vent de llebeig, dóna mareig
Vent de llebeig, el mariner perdut el veig
Vent de llebeig, molt mar i peix fresc
Vent de llevant, porta l'aigua al darrera o al davant; vent de llebeig, d'aigua no en veig
Vent de llevant, porta l'aigua al davant; vent de llebeig, d'aigua no en veig
Vent llebeig, molta mar i peix fresc
Xaloc és calent; llebeig, més; tramuntana, pluja; seca, el terral, i a l'hivern i primavera gela el mestral

dijous, 13 de novembre del 2008

Arc de Sant Martí

Arc de Sant Martí a la matinada, ton capot prepara
Arc de Sant Martí a la matinada, treu els bous de l'arada
Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb la caputxina
Arc de Sant Martí a la tarda, la pluja ja és passada
Arc de Sant Martí a la vesprada, pluja a la matinada
Arc de Sant Martí a migdia, pluja tot lo dia
Arc de Sant Martí a ponent assenyala bon temps
Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n
Arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
Arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
Arc de Sant Martí al matí, la pluja és aquí, arc de Sant Martí a la tarda, la pluja és passada
Arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí
Arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi
Arc de Sant Martí al tardí, bon dia l'endemà al matí
Arc de Sant Martí al vespre, la pluja ja està llesta
Arc de Sant Martí al vespre, para-li la testa; arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
Arc de Sant Martí atura el diluvi
Arc de Sant Martí cap al tard, bon temps assegurat
Arc de Sant Martí doblat, bon temps assegurat
Arc de Sant Martí o fa ploure o fa aclarir (o espargir)
Arc de Sant Martí, es matí fa ploure i es capvespre fa aclarir
L'arc de Sant Martí a llevant bon temps a l'instant; l'arc de Sant Martí a ponent, amaga la gent
L'arc de Sant Martí a migdia, pluja tot el dia
L'arc de Sant Martí al camp el temps d'avui farà demà
L'arc de Sant Martí al matí diu al bover: -Vés a dormir
L'arc de Sant Martí al matí no fa córrer el molí
L'arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
L'arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
L'arc de Sant Martí al matí, aixeca't el caputxí
L'arc de Sant Martí al matí, la pluja és ací
L'arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
L'arc de Sant Martí al matí, pluja al vespertí
L'arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi, i de vespre, bon temps espera
L'arc de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia
L'arc de Sant Martí al vespre alegra el mestre
L'arc de Sant Martí al vespre, fa ploure o fa aclarir
L'arc de Sant Martí al vespre, la pluja està llesta
L'arc de Sant Martí al vespre, obre la finestra
L'arc de Sant Martí al vespre, para-lila testa
L'arc de Sant Martí al vespre, pluja al matí
L'arc de Sant Martí de la matinada treu el bover de la llaurada
L'arc de Sant Martí fa ploure o fa aclarir
L'arc de Sant Martí pel matí, pluja ací; per la vesprada, pluja passada
L'arc de Sant Martí, fa ploure o fa aclarir
L'arc de Sant Martí, val més veure'l al vespre que al matí
Passar per davall un arc de Sant Martí és tan bo de fer com un home tornar dona
Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, el pastor se'n pot anar a dormir; però quan surt al tardí, cap a pastorí
Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, fins a la vesprada farà alguna ruixada
Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, la pluja pel camí

dimarts, 11 de novembre del 2008

Sant Martí

A cada porc li arriba el seu Sant Martí
A Sant Martí, iguals el dia i la nit
A Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
A Sant Martí, sort que el senyor rector sabia de lletra
Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l'estiuet, fam i fred
Aigua de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia
All, per què no ets fi? Perquè no em van sembrar per Sant Martí
Arc de Sant Martí a la matinada, ton capot prepara
Arc de Sant Martí a la matinada, treu els bous de l'arada
Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb la caputxina
Arc de Sant Martí a la tarda, la pluja ja és passada
Arc de Sant Martí a la vesprada, pluja a la matinada
Arc de Sant Martí a migdia, pluja tot lo dia
Arc de Sant Martí a ponent assenyala bon temps
Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n
Arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
Arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
Arc de Sant Martí al matí, la pluja és aquí, arc de Sant Martí a la tarda, la pluja és passada
Arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí
Arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi
Arc de Sant Martí al tardí, bon dia l'endemà al matí
Arc de Sant Martí al vespre, la pluja ja està llesta
Arc de Sant Martí al vespre, para-li la testa; arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
Arc de Sant Martí atura el diluvi
Arc de Sant Martí cap al tard, bon temps assegurat
Arc de Sant Martí doblat, bon temps assegurat
Arc de Sant Martí o fa ploure o fa aclarir (o espargir)
Arc de Sant Martí, es matí fa ploure i es capvespre fa aclarir
Blat de Sant Martí, blat mesquí
Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal
Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi
De l'estiuet de Sant Martí, a l'hivernet de Sant Mamet, mig any complet
De l'hivernet de Sant Mamet a l'estiuet de Sant Martí, mig any curt hi comptí
De Sant Martí a Sant Andreu, setmanes tres; de Sant Andreu a Nadal, gairebé un mes
De Tots Sants a Sant Martí, onze dies hi comptí, i de Sant Martí a Nadal un mes i mig cabal
De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí
De Tots Sants a Sant Martí, sembra, si vols collir
Després de Sant Martí, castanyes i novell vi
Després de Sant Martí, deixa l'aigua i beu el vi
El vent que bufa per Sant Martí, bufa fins a la fi
Fer com el cavall de Sant Martí, que va viure fins que va morir
Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi; de Sant Martí enllà en beu qui n'ha
L'arc de Sant Martí a llevant bon temps a l'instant; l'arc de Sant Martí a ponent, amaga la gent
L'arc de Sant Martí a migdia, pluja tot el dia
L'arc de Sant Martí al camp el temps d'avui farà demà
L'arc de Sant Martí al matí diu al bover: -Vés a dormir
L'arc de Sant Martí al matí no fa córrer el molí
L'arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
L'arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
L'arc de Sant Martí al matí, aixeca't el caputxí
L'arc de Sant Martí al matí, la pluja és ací
L'arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
L'arc de Sant Martí al matí, pluja al vespertí
L'arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi, i de vespre, bon temps espera
L'arc de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia
L'arc de Sant Martí al vespre alegra el mestre
L'arc de Sant Martí al vespre, fa ploure o fa aclarir
L'arc de Sant Martí al vespre, la pluja està llesta
L'arc de Sant Martí al vespre, obre la finestra
L'arc de Sant Martí al vespre, para-lila testa
L'arc de Sant Martí al vespre, pluja al matí
L'arc de Sant Martí de la matinada treu el bover de la llaurada
L'arc de Sant Martí fa ploure o fa aclarir
L'arc de Sant Martí pel matí, pluja ací; per la vesprada, pluja passada
L'arc de Sant Martí, fa ploure o fa aclarir
L'arc de Sant Martí, val més veure'l al vespre que al matí
L'estiuet de Sant Martí dura tres jorns i un dematí
L'estiuet de Sant Martí durarà fins a la fi
L'estiuet de Sant Martí els ocellets fa venir
L'estiuet de Sant martí els ocells fa venir. Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
L'estiuet de Sant Martí revifa els vells
L'estiuet de Sant Martí, tots els ocells fa venir
L'ocell que no és aquí per Sant Martí, s'ha quedat pel camí
L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
Mata el garrí per Sant Martí
Passar per davall un arc de Sant Martí és tan bo de fer com un home tornar dona
Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants
Per Sant Martí beu del bon vi i deixa l'aigua per al molí
Per Sant Martí destapa el vi, i per Nadal comença a tasta'l
Per Sant Martí el fred és al camí
Per Sant Martí el fred ja és aquí
Per Sant Martí es beu el bon vi
Per Sant Martí la neu al pi
Per Sant Martí la neu al pi i del pi al prat tot nevat
Per Sant Martí la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí
Per Sant Martí la pinya cau del pi
Per Sant Martí l'hivern va de camí; si el voleu deturar, per Sant Climent arribarà, i, per molt que el detureu, per Sant Andreu el tindreu
Per Sant Martí mata el garrí, i per Nadal tant si està magre com si està gras
Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí
Per Sant Martí ni berenada ni dormir
Per Sant Martí ni ferra el ferrer ni mol el molí
Per Sant Martí no encenguis forn ni encenguis molí
Per Sant Martí no va mola ni molí
Per Sant Martí se'n va el teuladí
Per Sant Martí tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
Per Sant Martí, afanya't a collir
Per Sant Martí, agafa la canya i a pescar s'ha dit
Per Sant Martí, aixeca la bota i tasta el vi
Per Sant Martí, aspira ton vi
Per Sant Martí, beu del bon vi i deixa l'aigua pel molí
Per Sant Martí, bótes a reomplir
Per Sant Martí, castanyes i novell vi
Per Sant Martí, destapa, tasta i tapa el vi
Per Sant Martí, el dia és coquí
Per Sant Martí, el fred ja és aquí
Per Sant Martí, el porc para de grunyir
Per Sant Martí, enceta la bóta del vi
Per Sant Martí, la bona vella tasta el vi
Per Sant Martí, la fadrina besa al fadrí, i per Santa Caterina el fadrí besa a la fadrina
Per Sant Martí, la fulla cau del pi
Per Sant Martí, la llebre al costat del camí
Per Sant Martí, la neu a dalt del pi
Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu la neu al peu, i per Nadal fins dalt del fumeral
Per Sant Martí, la neu al pi; si no és al vespre, al matí
Per Sant Martí, la pinya cau del pi
Per Sant Martí, l'hivern va de camí, i si va retardat, per Sant Andreu ja ha arribat
Per Sant Martí, l'oliva al topí, barra el teu vi i convida ton veí
Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
Per Sant Martí, ni berenada ni dormir
Per Sant Martí, ni faves ni lli
Per Sant Martí, ni ferra el ferrer ni mol el molí
Per Sant Martí, s'abriga el ric i el mesquí
Per Sant Martí, sembra cada dia un picotí
Per Sant Martí, se'n va el teuladí
Per Sant Martí, tapa les bótes i tasta ton vi
Per Sant Martí, tapa ton vi
Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
Per Sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi
Per Sant Martí, tira el blat al camp
Per Sant Martí, ton most és bon vi
Per Sant Martí, tots els ocells ja són aquí
Per Sant Martí, ve la guatlla i el tití
Per Sant Martí, xarambec i volantí
Per Sant Simó, es sembra de ronyó; per Sant Martí, es sembra de mesquí
Per Tots Sants el fred és al camp, per Sant Martí és al camí, per Santa Caterina és dintre la cuina
Pluja per Sant Martí, no deixa ni col ni lli
Portar Sant Martí al damunt
Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, el pastor se'n pot anar a dormir; però quan surt al tardí, cap a pastorí
Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, fins a la vesprada farà alguna ruixada
Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, la pluja pel camí
Sant Joan i Sant Martí, guardeu-me de verí
Sant Martí escampa la farina
Sant Martí i Sant Menna, dos soldats amb una pena
Sant Martí va ésser lladre i després va fer de sastre
Sant Martí, la flor del pi
Sant Martí, torneu-me el vi
Si vols all coent, sembra'l a l'advent; si el vols bo i fi, sembra'l per Sant Martí
Si vols casa sense fi, talla la fusta per Sant Martí
Si vols l'all ben coent, planta'l per l'Advent; si el vols ben fi, planta'l per Sant Martí; però si el vols verdader, fes-lo pel gener
Tronades per Sant Martí, collites a desdir
Una candela a Sant Martí i una altra al diable
Vi de Sant Martí és el millor vi

Mira també

Reflexions en català - Sant Martí i el porc
Núria Aupí - Per Sant Martí...

dilluns, 10 de novembre del 2008

Gregal

Amb vent gregal ni peix ni pardal
Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral
Broma espessa a força real, tramuntana i gregal
Bromes de garbí, gregaló fi
El gregal i el xaloc porten fred i porten foc
El gregal les mou i el llevant les plou
El gregal matiner és gregal traspasser (o trepaner)
En gregal, ni peix ni pardal
Gregal a l'hivern, diables a l'infern
Gregal a Mallorca, tramuntana a Menorca i Llevant a Eivissa
Gregal fresc, gregalot frescot
Gregal frescal, gregalot frescot
Gregal la mou, llevant la plou
Gregal mallorquí, tramuntana a Maó
Gregal matiner, gregal traspasser
Gregal matiner, llevant tarder
Gregal per la 'matinà', calma a la 'vesprà'
Gregal, aigua a la canal
Gregal, mar picada i sola banyada
Gregal, ni peix ni pardal
Gregaló rissat demana: major, trinquet i mitjana
La pluja de gregal les pedres fa ballar
Les bromes corren de garbí? Gregal fi
Llebeig al tardí, gregal al matí; gregal al tardí, llebeig al matí
Llebeig tardà, gregal matiner; i gregal tardà, llebeig matiner
Llevant, xaloc i gregal, tramuntana i migjorn, ponent llebeig i mestral, vet aquí els vuit vents del món
Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, port i gregal, vet aquí els vuit vents del món
Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, són els vuit vents que mou en el món
Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són
Llevant, xaloc i migjorn; llebeig ponent i mestral; tramuntana i gregal, vet ací els vuit vents del món
No és nat ni naixerà qui gregalades per Nadal veurà
No et fiïs de tramuntanes clares ni de gregals foscos
Nuvolada a la posta, gregal a la porta
Núvols a la posta, gregal a la porta
Per Nadal no bufa el gregal
Quan el gregal fa venir son és la neu que tragina
Quan les boires corren de garbí, gregal fi
Si és gregal i molt dura, pescada segura
Tràngol de garbí, gregal fi
Vent de gregal, «menos» mal
Vent de gregal, mal
Vent de gregal, ni peix ni pardal

dimecres, 5 de novembre del 2008

Figa

A Benaguasil, figuers
A bona hora plouen figues
A Búger no hi ha res bo, només un tronc de figuera corvat davant i darrera, i en varen fer sant Pere
A Canet, són figueters
A Capellades són lladres, a la Pobla, carboners, a Vilanova, cucales, i a Igualada, figueters
A Capellades tots són lladres, a la Pobla, encara més, a Vilanova, cucales, i a Igualada, figueters
A Figueres fan figuerades
A Figueres són pagesos
A Figueres tots són lladres; a Llers, fins el pagès; a Terrades, de vegades; Sant Llorenç, els carre
A Fraga, figues i dides solteres
A Igualada, figueters
A l'agost, figues i most
A l'agost, mial, figa i most
A qui no ha menjat figues de Sagaró no sap què és bo
A Sagaró, figues de dol de bacó, de tot l'Empordà és la millor
A Sagaró, figues en abundor
A Sagaró, pa i figues i no te'n rigues
A Ullastret, les figues les mengen amb pell
A Vila marjant flatosos, a Riba-roja esquerrers, a Llíria culipardals i a benaguasil figuers
Aigua a les figues i a les peres vi
Aigua amb figues flors, gemecs i plors
Aiguardent i figues seques, allioli i pa torrat, fan ballar endemoniat
Això són figues d'un altre paner
Al collir de les figues nos veurem
Al juliol, figues i verol
Al juriol, la figa al vol
Al Soleràs, figueters
Allioli, pa torrat i aiguardent i figues seques fan ballar endemoniat
Amb caragols, figues i peres, aigua no hi begues
Amb cargols, figues i naps, aigua no beguis, sinó vi, tant fins que cargols figues i naps vegis neda
Amb el temps, la figa madura
Amb les figues s'ha de beure vi tres vegades per trobar-hi gust
Amic, una figa et vaig guardar, però com que no et vaig veure, me la vaig menjar
Anar pesant figues
Any de figues de flor, any de tristor
Any de figues de flor, no és bo
Any de figues, no te'n rigues
Any de figues, poc forment
Any de figues-flors, any de plors
Any de figues-flors, campanes amb plors
Any de figues-flors, campanes i amors
Any figuer, any ploraner
Aquesta figa no és per aquest paner
Ara plouen figues!
Ara que vénen les figues, ara t'has mort
Assenta't i abastarem figues
Avellanes, ametlles i figues són bones amigues
Baixar de la figuera
Blan com una figa
Bon bac i sense figa
Bona vista vejam i figues en agost
Bona vista vejam, bacores per Sant Joan, carbassetes tendres i figues a l'agost
Caber-n'hi més que en la figa de la Càrie
Cada cosa a son temps, com les figues a l'Advent
Cada cosa pel seu temps i les figues per l'agost
Caiguda de figuera, la mort darrera
Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi, i tant, que caragols, figues i peres vajan nedant
Caure de la figuera
Coixo, morroixo, cames de figuera
Collir la figa (o la poma, o les magranes)
Com ara plouen figues
Com el cadarn d'en Ramis, que durava de figues a figues
D'agost, figues menjaré
D'any de figues, no te'n rigues
D'any de figuesm no te'n rigues, i si en pots assecar, posa't a plorar
Damunt figues, beu aigo i no te'n rigues
Darrera les figues, aigua; darrera les peres, vi
Darrere el rei, figues li fan
Darrere, al rei li fan figa
De figuera verdal, una a cada vinya en cal
De Figueres a Vilabertran no hi ha pas tant, de Vilabertran a Vilatenim ja els tenim, de Vilatenim a Vila-sacra, de Vila-sacra a Castelló, ja els tenim dintre el sarró
Dde Figueres a Vilabertran, no hi ha pas tant; de Vilabertran a Figueres, se'n fan passeres
De Juncosa al Soleràs el temps de les figues gana no patiràs
De Torms al Soleràs, en temps de les figues no hi patiràs
Després de Cap d'Any, figues seques per company
Després de figues-flors, el vi n'és bo
Després de les figues, d'aigua no en beguis
Després de Pasqua de Resurrecció, ni panses, ni figues, ni sermó
Discutir per un coll de figa
Dona gran, figa xicoteta
Donar entenent figues per llanternes
Donar figues per llanternes
Dormir a la figuera
Dos pardals en una figa no fan lliga
El castanyer i la figuera varen deixar morir a son pare de fred
El gloriós Sant Marçal està dins una garriga i no pot menjar cap figa perquè no té figueral
El juliol, la figa vol
El malalt era ja mig figa, mig raïm
El més natural és la figa 'pal' pardal
El present de les tres figues
El que es guanya amb la figa, pot perdre's amb el raïm
El que es perd amb la pansa és guanya amb la figa
El qui menja figues en juliol, si es mor és perquè vol
El temps de figues i raïms, eixampla els vestits
Els pecats de la figa, Déu no els castiga
En agost, figues i most
En Joan Figa
En temps de figues i de raïms, eixampla els vestits
En temps de figues i raïms, eixampla els vestits
Een temps de figues no hi ha amigues
Entendre figues per llanternes
Entre Culla i Benassal han plantat una figuera, enc estan les figues verdes i ja amaneixen la cistel
Eres alta com un pi i grossa com una biga, i ara que no tens rossí, vas a cavall de la figa
És tan cert com ara plouen figues
Esperar que la figa sia madura
Ésser figues d'un altre paner
Ésser mitja figa, mig raïm
Ésser pa i figa
Ésser una figa tonta
Ésser una tia figa
Estar a la figuera
Estar empanat com una figa
Estar en la figuera
Estar enfigassat d'una noia
Estàs més penjat que una figa a l'estiu
Este món està perdut per la figa i el canut
Estira més un pèl de figa que una maroma de vaixell
Fals com la fusta de figuera
Fer cara de figa molla
Fer coll de figa
Fer coll de figa pansida
Fer figa
Fer la figa-flor
Fer la figuereta
Fer la figueta
Fer-li figa les cames
Fes nedar les figues i emborratxa les peres
Figa blanqueta i mossa d'hostal, palpant es maduren i no els hi fan mal
Figa de flor, visita de doctor
Figa tocada, figa menjada
Figa verdal i mossa d'hostal, palpant se maduren
Figa, pera i cargol aigua vol
Figotero, figa madura! Cante el figotero
Figuera, magraner i codonyer volen son amo carnisser
Figueral a cada banda
Figuerolins cap de tupins, calces estretes, caguen pessetes
Figues al mes de gener no pot ser
Figues i aigua, molt enlaire; figues i vi, molt pel camí
Figues i raïm per l'agost, i pel setembre, codonys
Figues i vi, mort de camí; figues i aigua, mort enlaire
Figues primerenques, pedregades a empentes
Fins les figues del cofí, tenen fi
Foc de figuera, foc de quimera
Haver de beure's el cop com la figuera
Jo tinc una xica en Piles que en porta una margeleta tota voltada de parres i enmig una figuereta
Joc de figuera, joc de quimera
Juliol, la figa al vol
L’abril no em toquis ni amb pal ni amb vímet, que les cames em fan figa
L'aigua amb les figues flors, al ventre dóna dolors
L'aplec de les figues
L'he conegut figuera
La bona figa té: coll de penjat, roba de pobre i ull de viuda
La festa de les figues, les tomates esclafades; es menjaren un peixet, perquè estaven desmaiades
La figa i la dona, com més madura més bona
La figa i la dona, quan torça el coll és bona
La figa no té clam, però guarda el costellam
La figa pelada put a arengada
La figa per ser bona ha de tenir coll de penjat, roba de pobre i ull de viuda
La figa per ser bona n'ha de tenir tres senyals: camatorta, secallona, pessigada pels pardals
La figa per ser bona, ha de tenir tres senyals: madura, secallona i picada pels pardals
La figa per ser madura ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada pels pardals
La figa que no és nada per sant Pere, vés-li al darrera
La figa secallona, si no cau avui, caurà demà
La figa si és bona no és cara
La figa t'hi fai Gardela
La figa te faig, guarda-la
La figa, com la dona, quan torç lo coll es bona
La figa, quan és prou madura, per ella mateixa cau
La figa, si és bona, no és cara
La Figuera cau molt alta, a Torroja la gent boja, a la Morera les gralles i al Portal treuen les ban
La figuera d'en Feliu fa figues fines
La Figuera està molt alta; Cabassers, molt amagat; la Bisbal, dalt d'una roca; Margalef, dintre un forat
La figuera, el peu a l'aigua i el sol al cap
La mentida fa figa
La noble ciutat d'Eivissa n'és una ciutat reial perquè tot l'any hei ha figues sense tenir figueral
La tia Maria de Benifaió, que es menjava les figues i tirava el pessó
La vida dels olivaires no és pas llarga de contar: al matí mengen pa i figues; als vespres, figues i pa
Les avellanes, ametlles i figues són bones amigues
Les cames li fan figa
Les figa-flors volen vi
Les figues de juliol porten dol
Les figues demanen vi
Les figues per ser gustoses han de tenir tres senyals: pansidetes, secallones i picades dels pardals
Les figues volen aigua que no vi
Les figues volen aigua, peres i meló el vi falló
Les figues volen aigua; les peres i el meló, vi en abundor
Les figues volent aygua, peres y meló lo vi falló
Les figues, per ser bones, han de tenir tres senyals: pansidetes, colltorçades i picades de pardals
Les figues-flor volen vi
Les figues-flors al ventre causen dolors
Les figues-flors causen dolors
Les figues-flors volen aigua i no vi
Les figues-flors volen vi
Les millors figues són de Figueres
Les millors figues, se les mengen els dropos
Les nous i les figues, bones amigues
Les tres fruites millors: el préssec, la figa i el meló
Les ventades d'octubre els ocells duen, o se'ls enduen, perquè, acabades les figues, guatlles fugides
Lladre furtafigues; lladre tu que te les foties
Lliga com figa
Llobera, corral de bous, Figuerola la columna, la Foia les petrolones i l'Alcora l'hermosura
Mitja figa, mig raïm
Moltes figues, poques farines
Mossa d'hostal i figa verdal palpant es maduren
Nàquera i Serra, gent de dimoni: per mitja figa maten un home
Ni figa verdal ni mossa d'hostal
No hi ha figa-flor que no faci olor
No jeguis a l'ombra d'una figuera, que la mort s'amaga al darrera
Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves
Orina clara, figues pel metge
Panses, nous i figues són bones amigues
Pansit com una figa
Passar amb una figa i una nou
Peix, figa i cargol nedar amb vi vol
Pel juliol, asseca les figues al sol
Pel juliol, ni figues ni caragol
Pel juny confitures, pel juliol fesols i per l'agost figues i most
Pel març, sembra les figues, si les vols feineres
Penjar els hàbits a la figuera
Peníscola està rodada de figueres de Maella; sabeu qui les ha plantades? Maria la Verdiella
Per a bon raïm Xixona, per a figues Ontinyent, per a gaiatos Corbera, per taronges Carcaixent
Per a figues, Ontinyent
Per a figues, Riba-roja, per a finestres, Ascó i per a xiques boniques Mequinensa i Escatró
Per Cap d'Any s'enceten les figues seques
Per detràs al rei li fan la figa
Per juny, confitures, pel juliol, fesols, i per l'agost, figues i most
Per l'agost, figues i most
Per la Mare de Déu, orenetes i menjafigues pertot arreu
Per la Verge dels Socors, s'inflen les figues-flors
Per les figues, aigua; per les peres, vi
Per sa miquelada, en veure figues, bona pedrada
Per Sant Jaume i Santa Anna la figa és blana
Per sant Jaume i santa Anna, figues i raïm
Per Sant Jaume, figues a taula
Per Sant Joan [la figa], estaqueta; per Sant Pere, madureta
Per Sant Joan [la figa], per davant; per Sant Pere, per davant i per radere
Per sant Joan les figues són veritat, com pel maig roses i pel juny blat
Per Sant Joan, figues de flor
Per sant Llorenç, figues a querns
Per sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi
Per sant Miquel la figa és per a l'ocell
Per sant Miquel les figues són mel
Per Sant Miquel, la figa no té pèl
Per Sant Miquel, les figues són mel
Per sant Pere enrevoltau sa figuera
Per Sant Pere festegen sa figuera
Per Sant Pere, enrevolta la figuera
Per Santa Creu es va a fira a Figueres a comprar la migdiada
Per Santa Elionor comença la figa-flor
Per Santa Magdalena, l'avellana plena, la figa madura, el raïm pintat, i el blat, ensacat
Per Santa Magdalena, la figuera és plena
Per Santa Magdalena, la nou és plena, el raïm verd, la figa madura, el blat ensacat i l'ocell fora del niu
Per santa Magdalena, vés a la figuera, i, si no en trobes de nada, torna-hi per santa Anna
Pera senyorets Ondara, pera tesos Alverger, pera bònes figues Pámis, pera bosals Pedreguer
Pesar figues
Plantar una figuera
Pluja d'agost, molt bé va a la figa de moro i a la de cristià
Pluja per sant Cristòfor, bones figues de moro; pluja per santa Anna, ja és tardana
Prendre la figa pel capoll
Pujar-se'n u a la figuereta
Quan hi hagi figues i raïms, arregla't els teus vestits
Quan la figa està madura, per ella mateixa cau
Quan les faves granen, una figa per nostramo
Quan no són figues són raïms
Quan no són figues, són gotims
Quan no són figues, són raïms, i quan no són panses, són gotims
Quatre figues en un brot, bona anyada de tot
Qui és bo de figues, no digui mal de sa figuera
Qui li agraden les figues, que no parli mal de la figuera
Qui menja figues pel juliol, si es mor és perquè vol
Qui per la Mare de Déu de setembre no té figues a assecar, poques n'assecarà
Qui sembra sa figuera no n'hi menja figues
Qui té figuera en camí reial, si vol menjar figues, ha de matinar
Qui té talent de figues, tot li pareixen figueres
Qui tingui que no parli mal de les figueres
Sa figuera i es magraner han de mester son amo carnicer
Salud, força al canut y resistença a la figa
Salut i força al canut, i el que no en tingui està ben fotut, i també una miqueta fer la figueta de la meva doneta
Sant Miquel, santa miquelada, en veure figues, bona pedrada
Santa Magdalena, deu-nos l'ametlla plena, de bessó granat; olives i figues, i bones espigues, de xei
Santa Marina del Prat, sant Domingo de Rasquera, santa Paulina d'Ascó i sant Pau de la Figuera
Semblar (una noia) la figuera dels nois
Ser figues d'(un) altre paner
Ser figues d'una altra cistella
Ser més dolç que les figues de les monges
Ser tan cert com ara plouen figues
Ser un figa tova
Ser un figa-flor
Si Albesa fos caiguda i Castelló desenrocat, la Figuera fora de plata i Algerri sobredaurat
Si el cinc d'abril plou moren les figues flors
Si eres de Museros, calla i no digues que han comprat les campanes venent figues
Si hi ha una bona figa, esper un porc
Si la figuera obre l'ull, no dormis de cap ull
Si menges figues-flors, et criaràs dolors
Si per l'abril plou el dia nou es perden les figues flors
Si t'agraden ses figues no diguis mal de sa figuera
Si vol fer gent amiga, regali pa de figa
Si vols casar-te en acert, busca la xica a Artana; si vols figuera de gust, planta-la napolitana
Si vols enganyar el teu veí, planta la morera grossa, la figuera petita i fema el teu prat per sant Martí
Si vols mal a ta muller, dona-li llenya de figuera i de noguer, i si la vols bé, dona-la-hi d'alzina
Si vols que la dona mori la primera, que encenga el foc amb llenya de figuera
Sia teva la figuera i jo estigui vora d'ella
Són figues d'altre sostre
Tan cert com ara plouen figues
Tantarantan, que les figues són verdes
Tants pardals que passen gana i tantes figues que es podreixen
Tapar la boca amb una figa
Té més força un pèl de figa que set maromes
Té més força un pèl de figa que una soga de carrejar
Tenir (una dona) una figa ballarina
Tenir (una dona) una figa molt (o ben) grossa
Tindre la figa com un cabàs
Tindre la valleta de les figueres i el bancal del presseguer
Tindre una figa com un cabàs
Tira més un pèl de figa que una maroma de 'barco'
Tirar figues
Tombar el cap de Cala Figuera
Torroella, vila vella; Castelló, vila major; Perelada, vila honrada; Figueres se'n duu la flor
Tothom, dejús el manto, pot fer la figa al rei
Tres mitges figues fan figa i mitja
Trobar-se com figa en paner
Una figa no fa estiu
Una figa per ser bona ha de tenir 3 senyals: clivellada, secallona i picada del pardal
Una figa, per ser bona, ha de tenir tres senyals: quartonada, secallona i picada de pardals
Una figuera bordissotenca, qui la desembordissotencarà? Jo la desembordissotencaré perquè desembordissotencar sé. Si no la sé desembordissotencar, cercaré un desembordissotencador que la sapi desembordissotencar més bé
Una menjada de figues de moro a ningú es plany
Una poma per a la set i una figa per a les vuit
Val més coca dura que figa madura
València n'està voltada de figueres burgesots; encara no estan madures se les menges els capçots
València, tota rodada de figueres palejals, encara no estan madures ja les piquen els pardals
Verd com les figues en flor
Verdes o madures, per sant Jaume figues segures
Veure-s'hi 'manco' que una cabra per la figa
Vi amb les panses i aigua amb les figues
Vindre tan bé com l'aigua a les figues
Voler la figa pelada
Xiques, no patiu, que la figa és per al piu

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Migjorn

A migjorn
Abril abrilet, a migjorn calor i al vespre fred
Abril, abrilet; al migdia (o a migjorn) calor i al vespre fred
Ah gener, gener, no m'has mort cap ovella ni l'esqueller! La llum pegava a xaloc, el migjorn qui tronava, el llebeig que n'estava a punt de toc i retoc i la tramuntana hi dava d'aigua amb un carbassot
Boires per Nadal, migjorn en gran
Boires per Nadal, migjorn o mestral
El migjorn la mou, el llevant la plou
Fes la porta al migjorn i viuràs més que tot el món
Fes ta casa al migjorn i viuràs més que tot el món
Gavines cap al cel, migjorn a la terra
La tramuntana eixuga la camisa i el migjorn cou el pa
Llevant i migjorn, pluja per tot el món
Llevant, grec i tramuntana, mestral, ponent i llebeig, en el migjorn aigua veig veïnat del xaloc, Joana
Llevant, xaloc i gregal, tamuntana i migjorn, ponent llebeig i mestral, vet aquí els vuit vents del món
Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, port i gregal, vet aquí els vuit vents del món
Migjorn a l'hivern, purna d'infern
Migjorn a la posta, mestral a la porta
Migjorn a la posta, mestral que s'acosta
Migjorn brut i tramontana neta, prest tindrem aigüeta
Migjorn brut i tramuntana neta omplen d'aigua la basseta
Migjorn brut i tramuntana neta, prest tindrem aigüeta
Migjorn d'hivern, dia d'infern
Migjorn d'hivern, dimonis de l'infern. Vent de migjorn, pluja de jorn
Migjorn d'hivern, pluja d'infern
Migjorn de dia nou jorns dura; migjorn de nit, aviat finit
Migjorn de vesprada, fresca a la matinada
Migjorn la mou, llevant la plou
Migjorn, el pa en el forn
Migjorn, en arribar a la mar, m'entorn
Migjorn, pluja l'altre jorn
Per l'Advent, llevant o ponent, i per Nadal, migjorn i mestral
Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot
Quan bufa fort el migjorn, si vols peix has d'anar al Born
Quan el migjorn punxa, senyal de pluja
Quan fa migjorn, si vols pescar, vés al Born
Quan ha passat el migjorn el dimoni diu: «Déu faci que no torn»
Quan lo Montseny té caputxa, lo migjorn punxa
Quan Montserrat té caputxa, lo migjorn punxa
Quan s'acaba el migjorn, el dimoni diu: «Déu faci que no torn»
Tramuntana d'estiu i migjorn d'hivern, omple el rebost; tramuntana d'hivern i migjorn d'estiu, no faltaran plors
Tramuntanella morta, migjorn a la porta
Vent de migjorn, pluja de jorn
Vent de migjorn, pluja enjorn
Vent migjorn, no hi torn
Xaloc i migjorn, la fi del món

dijous, 9 d’octubre del 2008

Llebre

A la llarga el gos la llebre agarra
A la llarga, el galgo a la llebre mata
A la llarga, el llebrer a la llebre atrapa
A llebre aixecada, escopeta preparada
A llebre fugida, garrotades al cau
A punt d'agafar la llebre, es para a cagar
A Sant Esteve, un pas de llebre [creix el dia]
A so de tabals no s'agafen llebres
Agafar la llebre al jaç
Al millor caçador si li escapa una llebre
Al setembre hi ha llebres per dar i per vendre
Alçar (o aixecar) la llebre
Allà a on un se pensa que hi ha una llebre, hi ha un terròs
Anar més lleuger que una llebre
Anar orella de llebre
Anar per llebres i no matar conills
Au! Agulleta, que el dissabte s'acosta: punt pasqual i salt de llebre
Botar la llebre
Caçar llebres amb tambors
Carn de cabra, llebre i bou, de pair costa bé prou
Carn de llebre, de moltó i de bou, sense vi al ventre no es cou
Carros de rei llebres agafen
Conillet estigues amagat que la llebre ja s'alça
Córrer com una llebre
Cremar el cul a les llebres
D'on menys se pensa, salta la llebre
De Nadal a sant Esteve, un pas de llebre
Despert com una llebre
Donar (o vendre) gat per llebre
Dormir amb els ulls oberts com una llebre
Dormir com les llebres
Dormir com les llebres, amb un ull obert
El conill és de qui el mou, la llebre de qui la mata
El conill on es cria i la llebre on se li fa de dia
El gos petit alça la llebre i el gos la mata
El més fi del peix és l'ull, el millor de les llebres són les potes
El millor de les llebres són les potes
Ésser poruc com una llebre
Fer empassar gat per llebre (a algú)
Fer passar gat per llebre
Fer un sol que crema la cua de les llebres
Fer una llebre
Forment és així com llebre, que no l'arreplega tot ca
Gos que alça moltes llebres poques en mata
Haver-hi molts gats per a la llebre
He vist una cosa negra; no sé si era llop o llebre, o una mata de ginebre
L'Hostaler de Vallcebre, que donava gat per llebre
L'ocasió és com una llebre, qui l'agafa és seva
La llebre a l'ast és mal sopar
La llebre a la carrera, el conill en la rastrera
La llebre és de qui l'alça i el conill de qui l'alcança
La llebre és de qui la mou
La llebre és del qui l'alça, la perdiu del qui la mata
La llebre és del qui la lleva
La llebre mor allí on peix i el conill allí on neix
La llebre no és pas del qui la mata sinó del qui l'aixeca
La llebre no és per qui la caça, és per qui l'agafa
La llebre per la sembra mor
La llebre que salta per la mata és de qui la mata
La llebre, de qui l'alça, i el conill, de qui l'agafa
Les llebres no es cacen amb soroll de borinots
Llebre (o llebres) de gener, vora l'esquer
Llebre a la brasa, menjar dolent
Llebre correguda i dona seguida, conquista segura
Llebre i bolet, prop del camí
Llebre per molts gossos empaitada, aviat caçada
Llebre que buida, mirar endavant no es cuida
Llebre que fuig, llebrer que l'empaita
Mentre el ca pixa, la llebre fuig
Mentre el gos es rasca la llebre s'escapa
Mentre el gos put, la llebre fuig
Més covard que una llebre
Moltes llebres jauen en el jaç per falta de caçadors
Moure la llebre
Ni jueu totxo ni llebre aturada
No cal fer el civet abans de matar la llebre
No ha matat la llebre
No hi ha gener sense llebre ni maig sense perdiu
No hi ha llebre sense llop
No menja llebre
No s'agafen dues llebres en un jaç
No saber si mena llebre o conill
No venguis la llebre abans de caçar-la
Pel desembre, set caus a la llebre
Pel desembre, set gànguils per una llebre
Pel gener busca la llebre el mullader
Pel gener i pel febrer busca la llebre el seu joquer
Pel gener, busca la llebre el mullader
Pel març, cap llebre s'hauria de pixar al sembrat
Pel març, ni una llebre trobaràs
Per agafar una llebre, mals camins i carrerades; per convèncer una donzella, home de poques paraules
Per fer el civet, cal la llebre
Per gener i pel febrer busca la llebre el seu joquer
Per l'abril abrilàs, torna la llebre al jaç
Per l'Advent, la llebre al (o en el) sarment
Per Nadal la llebre a l'hort
Per Nadal un pas de pardal, per sant Esteve un pas de llebre i per Reis un cec ho coneix
Per Nadal, pas de pardal. Per Sant Esteve, pas de llebre
Per on menys t'ho puguis esperar saltarà la llebre
Per Sant Esteve creix el dia un pas de llebre
Per Sant Esteve, un pas de llebre
Per sant Martí, la llebre al costat del camí
Per Santa Llúcia un pas de puça. Per Nadal un pas de pardal. Per sant Esteve un pas de llebre. Per Any Nou un pas de bou. Per sant Antoni un pas de dimoni
Per Tots Sants, les llebres corren pels camps
Poruc com una llebre
Quan el tall és en el plat, qui coneix si és llebre o gat?
Quan es veu el jaç la llebre no és lluny
Quan la civada treu el nas, la llebre ja és al jaç
Quan menys ho esperes, salta la llebre
Quan menys s'ho pensa el llebrer, salta la llebre
Quan salta la llebre, no hi ha llebrer que tingui coixesa
Qui dues llebres persegueix, no n'hau cap
Qui llebre vol menjar, a la pleta l'ha d'anar a cercar
Saber algú on jeu la llebre
Saltar la llebre
Seguir la llebre
Ser covard com una llebre
Ser llest com una llebre
Si el sol fos jornaler, no matinaria tant i correria com un llebrer
Tant grata la llebre, que no jeu
Tant s'esperessin les llebres
Tot gos no aixeca la llebre
Tres xics fadrins, gudins, de la serra pamparruïns, van anar a caçar conills i van caçar una llebre gudera, de la serra pamparruera. Aquells tres xics ... se'n van anar a una hostalera: ─Hostalera, que mos farie esta llebre gudera, ...? -Ai, sí, tres xics ... Aquells tres xics ... se pensaven minjar la llebre gudera... i van minjar carn gudat de la serra pamparruat
Trobar la llebre en el jaç
Val més tenir un conill que perseguir una llebre

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Gos llebrer

A casa de llebrers, no hi busquis engrunes
A la dona i el llebrer, a la vellesa els espero
A la llarga, el llebrer a la llebre atrapa
Al gener, s'hi assenta com un cavaller; al febrer, fuig com un gos llebrer
Al giner, ni galgo, ni llebrer, ni gos perdiguer
Alguna cosa és, digué en veure un os el llebrer
Caçador d'escopeta, llebrer i sarró, no renyiran els fills per la partió
Dues maneres de caminar té el diner, ve a poc a poc i se'n va com el llebrer
El bon llebrer sempre rastreja
El febrer corre com un gos llebrer
El lloguer corre com un gos llebrer
El lloguer corre més que un gos llebrer
En gener, ni galgo llebrer ni falcó perdiguer
La boira, pel gener, s'hi ajeu com un gos peter, i pel febrer fuig com un gos llebrer
La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com un gos llebrer
La neu de febrer, marxa com un gos llebrer
La neu del febrer, se l'emporta amb les potes el llebrer
La neu, pel febrer, fuig com un ca llebrer
Neu de febrer, corre com un gos llebrer
No et fiïs de sol de febrer ni de coixera de llebrer
Pel febrer la neu se'n va com un ca llebrer
Pel febrer, busca l’ombra el llebrer, però no tot el mes sencer
Pel febrer, la neu fuig com ca llebrer
Pel febrer, set gànguils per a un llebrer
Pel gener i pel febrer, la neu fuig com ca llebrer
Pel gener no hi ha gànguil llebrer ni nou carreter
Pel gener no hi ha gos llebrer ni bon corraler
Pel gener, la neu s'hi asseu com un cavaller; pel febrer, la neu ja fuig com un ca llebrer
Pel gener, ni galgo, ni llebrer, ni falcó perdiguer
Pel gener, no hi ha gànguil llebrer ni bou carreter
Pel gener, no hi ha gos llebrer ni bon corraler
Pel mes de gener, ni gànguil ni llebrer, ni falcó, ni perdiguer
Per fi de febrer, la neu ja se'n va, com un llebrer
Quan menys s'ho pensa el llebrer, salta la llebre
Què corre més que un ca llebrer? -El lloguer
Semblar un gos llebrer
Si cerques un gos llebrer, prova'l pel gener
Si el sol fos jornaler, no matinaria tant i correria com un llebrer

dilluns, 29 de setembre del 2008

Gall / Gallina

A Algaida ses algaidines, quan no tenen res que fer, s'asseuen en es carrer i espluguen com a gallin
A Bescaran, xics i grans, posen la paella al foc quan la gallina encara no ha posat l'ou al clot
A callar fins que les gallines pixin
A casa de moix negre, gallina blanca i gall ros, mai acaben els valors
A casa dels músics vas a fer albades?i gall ros, mai acaben els valors
A casa d'en Margall més mana la gallina que no el gall
A dormir, com les gallines
A gall que fa renou, li estrenyen el coll
A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla
A la gallina forastera tots li piquen la cresta
A la gallina, si no li dónes pel puny, no et donarà pel cul
A la guineu dorment, no li apareix la gallina en el ventrell
A la una canta el gall, a les dues la gallina, a les tres la cogullada i a les quatre es fa de dia
A l'Espluga de Francolí, ous, gallina i galloní
A marit dolent, capons, gallines, vi i aiguardent
A mig gener, cada gallina al joquer
A ta casa no tens sardina i a la del altres demanes gallina
A un temps hem arribat que ets ous saben més que ses gallines
A València encontrareu de tot si porteu diners, hasta quartos de gallina en lo tren; què voleu més?
A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines
A Venècia mengen brutècia i a Vilavall cagalló de gall
Aixecar el gall
Aixecar-se com les gallines
Així, gallet, i tocs per la cresta
Ajocar-se amb sol com les gallines
Al cant del gall
Al capó que es torna gall, venta-les-hi amb un boscall
Al gall cantant
Al mes de gener, la xarxa al galliner
Alborotar el galliner
Alçar el gall
Alçar-se de gall
Aldeana és la gallina i el de la ciutat la minja
Altre gall li cantaria
Allà a on hi ha galls, no hi canten gallines
Allà on cantes gallines i llauren vaques, mal any assegurat
Amagau les gallines que ve la guineu
Anar al llit com les gallines
Anar coll tort com es gall de Son Punta
Anar-se'n al llit amb les gallines
Aprofitós com les gallines de Marçà, que van a pondre a Garriguella
Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta
Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa n'hi darem un tall. Ara ve sant Roc, matarem el porc, i a la tia Pepa li darem garrot
Aròs, gall mort i gallina morta
Ase amb somera, ni préssec ni costera, ni gallina voladera, ni dona finestrera, ni mossa aiguadera,
Aviat no se'n cantarà gall ni gallina
Babau és la gallina que es deixa aconsellar per la guineu
Baralla de galls
Baralles de gallines, mudança de temps
Barra de galliner
Bé pot aplegar el gall si la gallina esbarria
Bé predica la guineu a les gallines
Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal
Bona gallina serà la que pongui pel veremar
Brou de gallina els morts ressuscita
Brou de gallina, la millor medecina
Brou de gallina, torna la vida
Brou de partera, gallina sencera
Brut com lo joquer de les gallines
Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntis mai quant han costat
Cada casa un amo i cada corral un gall
Cada gall canta al seu galliner
Cada gall canta bé a son galliner
Cada gall canta en son galliner
Cada gallina viu del que esgratinya
Cada gallina vol covar els seus ous
Cadascú el seu galliner sap com se'l té
Cague més un bou que cent gallines
Caldo de gallina, torna la vida
Caldo sense pernil ni gallina, no val una sardina
Cant de gall
Cardar com lo gall de la Passió
Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal
Com les gallines de Margalida, que cacaregen i no ponen
Compra tan sols de molí: porc, gallina o colomí
Cor de gallina
Córrer com una gallina sense cap
Costar més el farciment que el gall
Criada i gall, un any
Cul de gallina
D'ase amb somera, de passera en costera, de gallina voladora, de fadrina finestrera, de casada aigua
De Fornillós a Berbegan (el Ribagorça) les gallines se n'hi van
De gall, bon tall
De la dona i la gallina, el coll
De la Mare de Déu del Carme a la de l'Assumpció, les millors gallines
De tot el ponedor
De Sant Tomàs a Nadal, just un pas (o una passa) de gall
De Sant Tomàs a Nadal, un pas de gall
De Tormillo a pernisant (Montsó), les gallines se n'hi van
De tot el que acaba en -ina, el millor és la gallina
De Tots Sants a Nadal, just una passa de gall
Del capó, la cuixa; de la gallina, la petxuga
Del didal a l'agulla, de l'agulla al gall, del gall al cavall i del cavall a la forca
Dels acabats en -ina, el millor és la gallina
Dels polls de gener, pocs n'arriben al galliner, i dels que van al galliner cada ploma val un diner
Dels polls de gener, pocs n'arriben al galliner, però el que hi arriba és com un corder
Ddes de Lliri a Arasans (el Ribagorça), les gallines se n'hi van
Des de Plan a Sant Joan (el Ribagorça), les gallines se n'hi van
Destravar el cul a una gallina
Déu ens doni gent de bé i gallina a l'olla
Disfrutar més que una gallina en un femer
Dona de bé i bella nina, que no vagi més lluny que la gallina
Dona partera, gallina a l'olla
Dones, gallines i gates, casolanes
Dones, gats i gallines, a casa; homes, gossos i cavalls, al carrer
Dos galls a (o dins) un galliner, no canten bé (o mai poden cantar bé)
Dos galls al mateix galliner o dos capellans a la mateixa vila, tot el que cal per fer guerra
Dos galls no caben en un galliner
Dotze gallines i un gall, mengen tant com un cavall
Durar tant com el vol d'una gallina
Eixos ous alguna gallina els pon
El brou de gallina resta set anys dintre del ventre
El caldo de gallina per tots mals és medicina
El caldo de gallina, el mort ressuscita
El caldo de gallina, és gan medecina
El criat i el gall de Sant Joan a Sant Joan
El diner és com el gall dindi: així que estarrufa la cua, ja se li veu el cul
El gall blanc crida les bruixes
El gall canta de prima, mal temps segur
El gall en son galliner és on canta bé
El gall petit no canta que no hagi cantat el gros
El gall que fa enrenou, li estiren el coll
El gall, amb arròs o amb oli i all
El gall, els estels i el sol, els rellotges del pagès són
El pintor Manxiula, que va pintar un gall i perquè tothom sabés què
Era, hi va escriure gall
El pollet de gener puja amb son pare al galliner
El sol, el gall i els estels són rellotges dels pagesos
El teu blat de moro engreixaria poc les gallines
Els al.lots rallen, quan ses gallines pixen
Els d'Astell són fesolets i els d'Aguiró calçuts, gallinaires els d'Obeix i a Pobellà malnascuts
Els nanos parlen com les gallines pixin
Els polls de gener van amb la lloca al galliner, els polls de Sant Joan tots acaben al femer
En dimarts, no comencis tela, ni prenguis parentela, ni vagis a confessar, ni posis gallina a covar
En Nadal, perilla el gall
En ta casa no hi ha ni sardina i a la d'altri demanes gallina
En tots els racons hi ha gallines que rasquen enrera
En un galliner no pot haver-hi sinó un gall
En una pollicada hi ha molts galls, però pocs arriben a cantar
Encens a l'altar, gallina a l'olla
Endevina, endevinalla, quin és l'animalet que pon/dorm a la palla? –La gallina. -Besa'm el cul que ja ho sabia. Rèplica a la contraresposta: -Besa-m'hi tu, morros de figa
Endevina, endevinalla: Quin ocell pon a la palla? -La gallina. -Calla, bèstia, que ja ho sabia
Enviar a u on pixen les gallines
És dia de Nadal, salsa, gallina o gall farcit, tant si és pobre com si
És ric, per aquell dia mai no falta
Es gall petit no canta que no hagi cantat es gros
Escarbar més que una gallina
Escudella amb porc, moltó i gallina, la millor medecina
Escudella de gallina els morts ressuscita
Escudella sense gallina, per la meva veïna
Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina
Ésser el gall del poble
Ésser fill de la polla rossa i del gall favat
Ésser gall i gallina en casa
Ésser l'avi del gall de sant Pere o de la Passió
Ésser un gall de panses
Ésser un gallina
Ésser un galliner
Ésser una gallina mullada
Estar com una gallina cloca
Estar fet un gall de panses
Estar més despert que un gall
Estels, galls i sol, de les Garrigues marquen el temps
Esvalotar el galliner
Esvalotar-se el galliner
Esverar el galliner
Esverar-se el galliner
Explicaderes de gall dindi
Explicar-se com un gall dindi
Fadrí que gallegi, casat el vegi
Fer el gall
Fer el gallet
Fer el gallòfol
Fer posar pell de gallina
Fer un gall
Fer una cosa més prompte que canta un gall
Fer venir pell de gallina
Fes com el gall, no sent ni veu
Foll és qui ou de gallina fa covar a milà per fiança de polls
Gall ací, gall allà, la cua queda a la mà
Gall de gener, cada ploma val un diner
Gall de llavor, per Sant Miquel cantador
Gall de panses
Gall de santa Caterina, passa ben bé la farina, perquè si m'espatlles el sedàs te daré un cop de sab
Gall d'esperons grossos, la carn més dura que els ossos
Gall favat, primer mort que entregat
Gall i criat, un any
Gall que canta amb el sol post crida la mort
Gall que fa renou li estrenyen el coll
Gallina agostina, ponedora fina
Gallina blanca tot ho escampa; gallina negra, tot ho arreplega;
Gallina rossa, tot ho arrebossa
Gallina de menestral, cada ploma costa un ral
Gallina de pagès, cap ploma val res
Gallina de senyor, cada ploma val un milió
Gallina en casa rica, sempre pica
Gallina engabiada no es guanya la civada
Gallina ganyuda a son amo ajuda
Gallina i dona, quan torcen el coll és quan són bones
Gallina i dona; de cent, una és bona
Gallina i moltó, olla de festa major
Gallina jove per pondre, gallina vella per covar
Gallina jove, caldo clar
Gallina morta
Gallina mullada
Gallina negra, fa l'ou blanc
Gallina negra, mula parda i dona pigada
Gallina negra, ponedora
Gallina negra, tot ho escampa
Gallina nova, per ponedora; gallina vella, per incubadora
Gallina pontana pon tres ous cada setmana
Gallina que fa el pioc, de profit poc
Gallina que no pon, torça-li el coll
Gallina que per casa va, si no pica, picarà
Gallina rossa, és poca cosa
Gallina vella fa bon brou, però que en begui qui està malalt
Gallina vella fa bon caldo
Gallina, bou i moltó és olla de senyor
Gallina, vaca i moltó, és olla de senyor
Gallines i vent van a dormir a la posta
Gallines terrejar i pardals espollar-se, escaldufot segur o perill de mullar-se
Gallineta que per casa va, si no pica, picarà
Gitar-se quan s'ajoquen les gallines
Guineu que dorm, no menja gallina
Guineus i gallines, males veïnes
Inflar-se com un gall dindi
Inflat com un gall de panses
Irats com uns galls de panses
Ja no se'n cante ni gall ni gallina
Jaume petaume cul de simbomba cresta de gall puja'm a cavall!
Jugador d'albur i de gall, mata'l
La canalla no pot parlar fins que les gallines pixin
La casa d'hom efeminat, diu comunament el poble que és casa on la gallina canta, i hostal d'ases sens orelles i cua
La casa i el galliner, cadascú sap com els té
La dona i la gallina, fins a casa de la veïna
La dona no ha de parlar sinó quan la gallina vol pixar
La dona que més sap, només sap menar deu gallines i un gall
La dona que sap més, només sap governar un galliner
La gallina blanca tot ho escampa, la gallina negra tot ho arreplega
La gallina cantant i la mare plorant fan la fillada
La gallina cega se'n va al blat
La gallina de dalt caga la de baix
La gallina de dalt pixa la de baix
La gallina de la petxina: tireu-la a l'olla, que no em sap bona; tireu-la al plat, que bona no em sap
La gallina del menestral, cada ploma costa un ral
La gallina dels ous d'or
La gallina grossa fa el bon brou
La gallina negra tot ho arreplega
La gallina pon cantant i la dona plorant
La gallina pon pas dos cops en un dia
La gallina ponicana pon un ou cada setmana
La gallina que canta és la que pon
La gallina que dorm amb gall, diga-li polla
La gallina que no caga, traieu-me-la de casa
La gallina que no pon, torceu-li el coll
La gallina, pel seu gall mai no és vella
La gallina, per xiqueta que siga, pon un ou
La gallineta que per casa va, si no pica, picarà
La madona, si vol tenir bon corral, mati la gallina millora per Nadal
La muller s'ha enamorat d'un gall d'indi ben trufat
La neu de febrer la gallina se l'endú al peu
La nit dels Reis serè, polls al galliner
La primera gallina que canta ha fet l'ou
La primera gallina que escataina és la que ha fet l'ou
La que sempre fila com un ou de gallina no tindrà de manllevar a la veïna
La sort d'en Xauxa, que totes les gallines li ponen
Les criatures parlin, quan les gallines pixin
Les fadrines de Castells totes són altes i primes; jo les tinc comparades al joquer de les gallines
Les gallines d'agost les més ponedores són
Les gallines d'Argentona van a pondre a Mataró
Les gallines de Camapost van a pondre a Peratallada
Les gallines de dalt caguen les de baix
Les gallines de la Jonquera van a pondre a Canavall
Les gallines de la veïna ponen més ous que les nostres
Les gallines de Margarida, que quequegen i no ponen
Les gallines de Peratallada van a pondre a Canapost
Les gallines d'Ullestret van a pondre a Peratallada
Les gallines negres són les més ponedores
Les gallines ponen pel bec
Les gallines són raons amb les veïnes
Les noies han d'anar al llit com les gallines
Les xiques de Genovés són altes i primes i, quan s'acosta un xicon, s'ajoquen com les gallines
Les xiques de Massamagrell, totes són altes i primes i pareixen escaletes d'ajocar-se les gallines
Les xiques de Vinalesa, totes són altes i primes, pareixen les escaletes per ajocar-se les gallines
Mal any quan el pollastre pica al gall
Mal va la casa on la gallina canta i el gall calla
Mal va quan el gall aplega i la gallina escampa
Mal va quan la guineu predica a les gallines
Mala és la gallina que menja a casa i pon a fora
Malaventurada la gallina que ha de tornar al galliner
Mare de Déu de Montserrat, tres gallines per un soldat
Matar la gallina dels ous d'or
Més brut que el pal d'un galliner
Més de pressa que un gall no canta
Més escuat que el gall del pare Canyes
Més puja el farciment que el gall
Més val faves a ca seva, que pollastres a ca d'altri (o que capons i gallines a fora casa)
Més val l'ou avui, que la gallina volar
Més val pa amb amor, que gallina amb dolor
Més val pa axut ab amor, que gallines ab remor
Més val pa, y ceba en amor, que gallines ab dolor
Més val ser gallina que gall
Mestre cresta, cresta de gall, puja'm a cavall
Mills canta el gall en l'alba que mal clergue luxuriós i avar en església
Morta és la gallina que ponia els ous d'or
Mossa i gall, només un any
Nadal en dijous, cada gallina fa cent ous
Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls
Nas de gall, geni de cavall
Neu de febrer, la gallina la porta al galliner
Ni de pobresa espantar, ni de riquesa gallejat
Ni gall ni gallina
Ni gallina negra, ni ànec groc, ni dona pigada
Ni per pobresa implorar, ni per riquesa gallejar
Ningú sap comptar millor que les gallines
No canta el gall petit, sense el gros no haver sentit
No canta gall en aquest galliner
No cantar ni gall ni gallina
No cantar-se'n gall ni gallina
No canten bé, dos galls en un femer
No canten bé, dos galls en un galliner
No criïs gallina a prop del cau de la guilla, ni creguis en llàgrimes de dona
No en cantarà gall ni gallina
No és bon any quan el pollet pica el gall
No et fies de l'home al que li piquen el cul les gallines
No hi ha gall ni gallina que pel març no tingui la pepida
No li caldran gaires gallines per la seua mort
No mengis a dojo gallines i capó; menja bou i molt peixó
No mengis gallines ni capó, menja llegums i bon peixó
No poder-li dar sinó menjar de gallines (segó) e beure de bous (aigua)
No pot haver-hi dos galls en un galliner
No saber destravar una gallina
No se sap mai si és primer l'ou o la gallina
No se'n cantarà gall ni gallina
Ofegar-se en el testet on beuen les gallines
Olla de rector, gallina, bou i moltó
On canten gallines i llauren vaques, mal any assegurat
On cantes galls, no hi canten gallines
On hi ha gall no canten pollets
On hi ha gall, no canta gallina
On hi ha gall, no canten gallines
On hi ha galls, gallines no canten
On la gallina té els ous, allí se n'hi van els ulls
Parèixer una gallina banyada
Parlar quan pixen les gallines
Pel febrer crits de lloca i bons ous al galliner
Pel febrer, crits de lloca i bons cants al galliner
Pel gener, cada gallina al seu lloquer
Pel gener, la gallina al seu joquer
Pel gener, la xarxa al galliner
Pel gener, posa la xarxa al galliner
Pel mes de gener dóna la volta al galliner
Pel Roser menja gall qui en té
Pel Roser, gall menja qui en té
Pel setembre ven-te el galliner, i per Nadal, torna'l a comprar
Pel veremar, les gallines pots donar
Pell de gallina
Per la Candelera ponen la primera gallina i la darrera
Per la Candelera, bona la gallinera
Per la Candelera, la gallina pon a l'era
Per la Candelera, la gallina queda sens ouera
Per la Candelera, ous a la gallinera
Per la festa del Roser s'aclareix el galliner
Per la Mare de Déu de març, la margalla teu el nas
Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també
Per la Mare de Déu del Candeler s'omple d'ous el galliner
Per les témpores de l'Ascensió, un dia gallina, i l'altre, capó
Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i el capó dins del cassó
Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i la roba al fumeral
Per Nadal, cada gall/bèstia al seu corral
Per Nadal, creix el dia un pas de gall
Per Nadal, el porc en sal, la gallina a la pastera, i el capó dins del cassó
Per Nadal, ja s'allarga un pas de gall
Per Nadal, ric i pobre mengen gall
Per Nadal, un pas de gall
Per Pasco, formatjades; per darreres dies, flaons; per sant Joan, cavallades; per Nadal, galls i capons
Per Pascua, carn de corder, per Nadal de galliner
Per rica que sia la gallina, ha de menester sa veïna
Per Sant Anton la gallina pon
Per Sant Anton, diu el gall a la gallina: pon!
Per Sant Ramon la bona gallina pon, per la Candelera la bona i la dolenta, i per Sant Blai fins pon el gall
Per santa Caterina la bleda és bona com la gallina
Per santa Caterina ven la gallina; i per sant Esteve, que torni a ésser teva
Per santa Caterina ven-te la gallina, i per sant Sebastià torna-la a comprar
Per santa Caterina ven-te les gallines, i per Nadal les pots tornar a comprar
Per Santa Caterina, el gall amb la gallina
Per Santa Caterina, la bleda és bona com la gallina
Per Santa Caterina, l'enciam és gallina
Per Santa Caterina, mata la gallina
Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix
Per santa Llúcia, un salt de puça, per Nadal un salt de gall, per Cap d'Any un pas de bou, per Reis mitja hora creix
Per Santa Maria, la guineu ja agafa una gallina
Per tot les gallines es rasquen el darrera
Per veremar, les gallines pots donar
Pobra casa, on la gallina canta i el gall crida
Pobra és la casa on les gallines canten i el gall calla
Poll de gener juga amb son pare al galliner
Poll de gener, per Sant Joan canta al galliner
Polla agustina, a Nadal gallina
Polles agostines, per Nadal gallines
Pondre-li fins el gall a u
Pondre-li les gallines
Portar damunt més runa que el 'palo' d'un galliner
Posar de pell de gallina
Posar pell de gallina
Posar-se com un gall
Precaució i brou de gallina estalvia medecina
Pujar gall i davallar capó
Pujar més el farciment que el gall
Puta com les gallines
Quan al capvespre canta el gall, temps variat
Quan canta el gall a la vesprada, pluja o nevada
Quan canta el gall a les deu de la nit, es mor l'amo
Quan canta el gall, alguna cosa té que l'espanta
Quan canta molt el gall l'aigua s'apropa
Quan canta molt el gall, aigua s'emporta
Quan canta molt el gall, senyal de pluja
Quan canta un gall a les deu de la nit, es mor l'amo
Quan el gall canta a parells, aigua a ribells; quan el gall canta a senars, ni n'omple un vas
Quan el gall canta, alguna cosa té que l'espanta
Quan el gall canta, ve la matinada
Quan el gall fa el seu cantar, la gent s'ha d'aixecar
Quan el gall grata la gallina, l'aigua és veïna
Quan es gall jove canta, es vell ja ha cantat
Quan es grata la gallina, l'aigua és veïna
Quan hi ha poc gra en el graner, mala cosa pel galliner
Quan la dona no està bona, una gallina; quan és l'home, espardenyots calents
Quan la gallina busca el gall, farà bon any
Quan la gallina canta l'ou, el gall respon
Quan la gallina s'espluga, senyal de pluja
Quan les gallines pixin
Quan les gallines posin dents
Quan les gallines van pels alts, senyal de vent
Quan pixin les gallines
Quan plou i fa sol, la gallina fa l'ou
Quan un gall canta a les deu de la nit, es mor l'amo
Quan una gallina canta amb veu de gall, s'ha de matar perquè porta malastruga
Que nevi fins que les gallines piquin els estels
Quedar-se com el gall de Moron
Qui de jove es menja la gallina, de vell es queda sense plomes
Qui en farà fooc! Cante el gall
Qui menja el gall del senyor al cap de cent anys vomita les plomes
Qui no menja gallina menja sardina
Qui sempre fila com un ou de gallina, no tindrà de manllavar a la veïna
Qui sol menja son gall, sol ensella son cavall
Qui té barques a la mar, el gall el sol despertar
Qui té fosques a la mar, al gall se sol despertar
Qui té gallines tindrà ous
Qui té por és una gallina
Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall
Qui viu amb les gallines aprèn a gratar
Quin sol més ric!, diu el gall quan es lleva
Quin sol més ric!... Durarà poooc! Canten lo pollastre i la gallina
Ric marxant, pobre galliner
Sa gallina mal ponedora, s'olla l'espera
Sa gallina, pes gall, mai és vella
Sa gallina, si no és de pagès, menja lluç i caga sardina
Sa Madona, si vol tenir bon corral, mati sa gallina millor per Nadal
Saber a on s'ajoquen les gallines
Semblar (una festa, una reunió, etc.) un galliner
Semblar una gallina escaldada
Sempre ha estat Ninou després de Nadal, i qui ha tingut sous ha menjat bon gall
Ser aprofitador com les gallines de Marfà, que van a pondre a Garriguella
Ser atrevit com un gall
Ser com el gall, que després de cantar no sap si ha cantat
Ser com les gallines de Margarita, que caquegen i no ponen
Ser com un gall de panses
Ser com una gallina banyada
Ser d'aquells que s'ofeguen al test de les gallines
Ser més brut que un pal de galliner
Ser més molest que els polls de gallina
Ser més puta que les gallines
Ser un gall de garbera
Ser un gallimarsot
Ser un gallina
Ses gallines ponen pes bec
Si beu el gall després de cantar, aviat plourà
Si el gall canta a l'obac, pluja aviat, i si canta a la solana, sol i galvana
Si el gall canta al vespre, para la testa, i si canta al matí, para el bací
Si el gall canta cap al tard i a mitjanit, senyal de pluja o boira
Si el gall canta molt, l'aigua és ben prop
Si el gall no hi és, les gallines no ponen
Si els galls canten a desora, senyal de pluja
Si els pardals veus terrejar i les gallines espollar-se, senyal de mal temps i perill de mullar-se
Si has vist cua de gall, posa-t'hi cebes
Si hi ha un gall negre, no tinguis por de les bruixes
Si l'aranya està queta i la gallina revola, el vent s'hi cola
Si Sant Pere s'escau bé, cada gall en son galliner
Si trona pel gener, puja els trills al galliner
Si vols galls per la Transfiguració, posa la lloca per l'Ascensió
Si vols menjar pollets no ofeguis les gallines
Si vols que et dónon [les gallines] del cul dóna'ls del puny
Si vols tenir gallina lluenta, dóna-li aigua pudenta
Sobre un ou, la gallina pon
Sortir (d'un lloc) com un gall de panses
Sota de potes, dos galls
Sotja Toni, que es gall cou
Té es dits curts, per caponar galls!
Tenir la pell de gallina
Tenir potes de gall
Tenir un cor de gallina
Tindre més runa que el 'palo' d'un galliner
Tip com un gall de menjar pastes
Tirar-se com les gallines al gra
Tota dona i la gallina, qui va massa, perd s'aïna
Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no
Tres coses fan plorar les dones: perdre una gallina, trencar el càntir i picada d'escarbat
Tres dones fan mercat: una que ven una gallina, una que la compra i una altra que s'ho mira
Trista és la casa on la gallina canta i el gall calla
Un altre gall li cantaria
Un bon gall mai no és gras
Una cosa he vist avui, no l'havia vista mai: les noies de Collsacabra han posat l'esquella al gall
Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills, xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, cama-curta i ballarica, no hagués tingut sis fills xics, tics, mics, cama-curts i ballarics
Una hora dorm el gall, dues el cavall, tres el sant, quatre el que no ho és tant, cinc el teatí, sis l'agustí, set el marxant, vuit l'estudiant, nou el cavaller, del el trapacer, onze el minyó i dotze el borratxó
Val més cebes amb amor que gallines amb dolor
Val més faves a ca seua que capons i gallines a casa d'altri
Val més gallina que sardina
Val més l'ou d'avui, que la gallina demà
Val més menjar un ou que esperar una gallina per a demà
Val més pa amb amor que gallina amb dolor
Val més pa i ceba a casa que gallina a plaça
Val més pa i cebes amb amor, que gallines amb dolor
Val més pardal en mà, que gallina volant
Val més ser gall que gallina
Valen més cent gallines ben cuidades que cent ovelles prenyades
Valer més el farciment que el gall
Vella gallina fa bon brou
Venir pell de gallina
Visca la gallina i visca amb sa pepida
Viure com galls de brega
Voler saber més els ous que les gallines
Vols esbrinar-ho?, endevina: Què va ser primer, l'ou o la gallina?