skip to main |
skip to sidebar
- A darrers de gener una hora hi es, i, si es compta bé, una i mitja també
- A despit del gener, floreix l'ametller
- A gener, la palla en el paller
- A mig gener, cada gallina al joquer
- A mig gener, lloga jornaler
- A mitjan gener els ous a diner
- A qui no dugui capa pel gener, no li deixis cap diner
- Ah gener, gener, no m'has mort cap ovella ni l'esqueller! La llum pegava a xaloc, i el migjorn qui tronava i el llebeig que n'estava a punt de toc i retoc i la tramuntana hi dava d'aigua amb un carbassot
- Ah gener, generot, que m'has mortes ses ovelles i s'esquellot!
- Aigua al gener, omple bótes i graner i la pica de l'oli també
- Aigua al gener, tot l'any va bé
- Aigua de gener emprenya l'oliver
- Aigua de gener mata l'usurer
- Aigua de gener omple la bóta, la gerra i el graner
- Aigua de gener omple les bótes i el graner i la pica d'oli també
- Aigua de gener omple ses bótes i es paner
- Aigua de gener per tot camp va bé
- Aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el gra al graner i el vi al celler
- Aigua de gener prenya l'oliver
- Aigua de gener, barba d'or al pagès
- Aigua de gener, blat en la sitja i vi en el celler
- Aigua de gener, bona pel sementer
- Aigua de gener, cada gota val un diner
- Aigua de gener, millor que la de febrer
- Aigua de gener, omple botes i graner
- Aigua de gener, poc blat al graner
- Aigua de gener, porta el blat al graner
- Aigua de gener, sempre fa bé
- Aigua de gener, tot l'any va bé
- Aigua del gener, poc blat al graner
- Al desembre i al gener, busca sempre un bon recer
- Al febrer busca tu el jornaler, que ell et va buscar al gener
- Al gener cada ovella al seu corder, si no a la tripa, al braguer
- Al gener comença't a buscar jornaler
- Al gener i al febrer, no hi ha cap gos coniller
- Al gener, cada ovella amb son corder, sinó a la tripa, al braguer
- Al gener, hi perd el metge i hi guanya el fosser
- Al gener, l'aigua és bona per a l'oliver
- Al gener, l'oli és a l'oliver
- Al gener, no siguis matiner
- Al gener, s'hi assenta com un cavaller; al febrer fuig com un gos llebrer
- Al gener, tanca la porta i encén el braser
- Al mes de gener s'emprenya l'oliver; pel febrer, el jornal en té
- Al mes de gener, la xarxa al galliner
- Amoretes de gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer
- Amoretes de gener, per sant Miquel bolquer
- Anar remolesta com les gates pel gener
- Besuc pel gener, menjar de cavaller
- Boc amb davanter, cabrit per gener
- Boga de gener, mil gustos té
- Boires pel gener, pots sortir al carrer
- Brusques de gener, bon any ens ve
- Caça del mes de gener, cada ploma un diner
- Cada boira de gener, una pluja pel maig sol ser
- Cada dia que passa de gener, perd un all l'aller
- Cada gota de gener val un diner
- Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer
- Cava pel gener i hauràs d'engrandir el celler (o el graner)
- Clara és la lluna d'agost, però encara ho és més la de gener
- Ço que no és birba al gener es queda tot l'any per fer
- Col de gener, bona com el corder
- Com la calor d'en Ramis, que es ventava pel gener
- Com sol de gener, que així que surt ja es pon
- Cuc de gener, ompl es graner
- D'amors, el primer; de lluna, la de gener
- Darrer dia de gener una hora més ja té; qui la vulgui ben comptar hora i mitja hi trobarà
- Darrere el carrer hi ha un ametller; pel mes de gener, floretes veuré
- Darrere el desembre nuvolós, ve el gener polsós
- De flors de gener no omplen el paner
- De gener a gener el diner és del banquer
- De gener a gener el lluç va bé
- De gener a gener, el pa a casa i el drap també
- De gener a gener, peix de palangre menjaré
- De gener a gener, tot el diner és pel banquer
- De geners n'hi ha molts de bons; de febrers, no gaires
- De l'aigua de gener, ni una gota se'n fa malbé
- De l'octubre al gener, no hi ha llagosta ni per cap diner
- De la flor de gener, ningú no n'omple el graner
- De la flor del gener, se'n fa el meler
- De la lluna de gener, l'amor primer
- De la lluna del gener el cinquè dia veuràs quin any tindràs
- De les tronades del gener, res de bo en ve
- De llunes, la de gener, i la d'octubre també
- De llunes, la del gener i la d'agost també
- De tots els mesos de l'any, el gener és el primer, per això és el vertader
- De tots els sants de gener, Sant Antoni és el primer
- De tronades de gener, liberanos, Domine
- Del gener, el pagès no en treu res
- Del gener, ni ovella ni corder
- Del palangre del gener, el rei és el primer
- Dels amors sempre el primer, i de llunes, la del gener
- Dels polls de gener, pocs n'arriben al galliner, i dels que van al galliner cada ploma val un diner
- Dels polls de gener, pocs n'arriben al galliner, però el que hi arriba és com un corder
- Dels sants de gener sant Sebastià és el primer; no corrau, no corrau, que primer és sant Pau
- Dels trons del gener, se'n sent el bosc i el ramat també
- Desembre i gener calents, febrer dolent
- Desembre la posa dins, gener l'assenta i febrer, que ve darrera amb la pala al coll, la treu
- Desembre molt fred, bon gener i millor esplet
- Desembre mullat, gener ben gelat
- Desembre que fred no plany, bon gener i millor any
- Desembre tremolant, bon gener i millor any
- Desembre, gener i febrer, senyora, estic per vostè
- Després de la lluna nova de gener, pluja hi sol haver
- Després del gener, poda l'arbre fruiter
- Déu nos guard de pols de gener i fang de juliol
- Ditxosos els Tonis, que fan la festa pel gener
- Diu el juny al jornaler: ja dormiràs pel gener
- Dolent estalviador és el matiner de desembre i de gener
- Dona llemenera, pel gener, pollera, pel juny, pucera i tot l'any porquera
- Dur el gener aferrat
- El bon ametller floreix pel gener
- El bon favar per Tots Sants s'ha de sembrar, i pel gener s'ha de cavar
- El bon formatge vol fred de gener
- El bon gener, eixut i gelater
- El desembre és l'avi de l'any, i el gener l'hereu
- El do de l'amistat està en la generositat
- El fred de febrer és pitjor que el de gener
- El fred pel desembre es fica dins, pel gener s'hi asseu i pel febrer va amb la pala al coll i el treu
- El gener buida la bóta i el graner
- El gener diu al febrer: jo he plogut molt; tu plou també
- El gener és bon cavaller
- El gener és bon mes, si els blats són verds
- El gener és dormiler
- El gener és el mes dels gats
- El gener és el més primer
- El gener és el mes vertader perquè és el primer
- El gener és el mes vertader, si no és ventoler
- El gener és el primer de tots i el més cavaller
- El gener és l'hereu (o la clau) de l'any
- El gener és l'hereu de l'any, i el desembre, l'avi
- El gener és la porta de l'any
- El gener és un bon cavaller
- El gener fa el mal, i al març se l'acusa
- El gener fa el pecat i el maig n'és acusat
- El gener fa el pont i el febrer el romp
- El gener fredolic entra bufant-se els dits
- El gener ja té una hora tot sencer, i la vella que ho va comptar una i mitja en va trobar
- El gener obre i tanca el graner
- El gener pasta els solcs i el febrer els crema tots
- El gener serè tot l'any fa anar bé
- El gener treu el greix del corder, el febrer el despulla i el març se'n porta la culpa
- El gener treu la saó, el febrer se la xucla i el març se n'emporta la culpa
- El gener va gelar sa mare en el llevaner
- El gener, fred o temperat, passa'l abrigat
- El gener, mes dels gats
- El gener, mes malfeiner
- El gener, serè i gelador
- El mes de gener és bon mes si els blats són verds
- El mes de gener és el millor per al carboner
- El mes de gener és la clau del graner
- El mes de gener és malfeiner
- El mes de gener, és com el bon cavaller
- El mes de gener, és un bon cavaller, si no és ventoler
- El millor femer és la lluna de gener
- El millor femer, el de la lluna nova del gener
- El pardal, pel gener, ermità, i pel juliol, a robar
- El pollet de gener puja amb son pare al galliner
- El pollet de gener, per sant Joan me'l menjaré
- El salmó del gener pel rei el primer
- El sol de desembre i del gener porta gelades pel febrer
- El sol de gener emmascara més que un carboner
- El sol de gener, es fica a l'abrer
- El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer
- El vent de gener porta l'oliva a l'oliver
- Els eixuts del gener fan créixer el graner
- Els fruits del gener, el març els treu del bolquer
- Els polls de gener van amb la lloca al galliner; els polls de Sant Joan tots acaben al femer
- Els sants de gener porten capa i barret
- En el gener, pateix el bosc i el graner
- En gener i febrer, no hi cap gos coniller
- En gener, gita't en el paller
- En gener, ni galgo llebrer ni falcó perdiguer
- En gener, ous en el paller
- En gener, tanca la porta i encén el braser
- És bord el gener, si no omple la bassa pel febrer
- Febres de gener, guanys del fosser
- Feina de gener, no la canviïs per diner
- Figues al mes de gener no pot ser
- Flor d'ametller al gener, no arriba a fi de bé
- Flor de gener, no omple el graner
- Flors de gener no omplen el paner, si no són de favera o d'ametller
- Fred de febrer, pitjor que el gener
- Gall de gener, cada ploma val un diner
- Gat de gener, ratador i mioler
- Gat de gener, val molt diner
- Gat miolador, gener a la porta
- Gats de gener valen molt diner
- Gener abeurat, febrer gelat
- Gener amarat, mig any assegurat
- Gener atemperat o fred, no deixis l'abriguet
- Gener bonancer, febrer remoler
- Gener calent, mal pel graner i pitjor pel paller
- Gener eixut, graner abundant
- Gener eixut, graner perdut
- Gener eixut, graner ple; gener plujós, graner buit
- Gener eixut, pagès ric
- Gener eixut, tot l'any put
- Gener emblanqueït, estiu humit
- Gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts, i l'abril serà agradable
- Gener és el mes primer
- Gener és el mes primer, i abril el que obri el toril
- Gener fa el pecat i març és acusat
- Gener florit, abellar ric
- Gener fred o temperat, passa'l ben arropat
- Gener fredolic entra bufant els dits
- Gener gelà sa mare en el llavador
- Gener gelat, fa el maig florit i gemat
- Gener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós
- Gener herbat, any de poc blat
- Gener herber any traspasser
- Gener i febrer mengen més que el món sencer
- Gener i febrer mengen més que un poble enter
- Gener i febrer, els ous a cap diner
- Gener mullat, bo pel camp, mal pel ramat
- Gener mullat, bo pel temps i dolent pel ramat
- Gener mullat, bo per a la terra i mal per al remat
- Gener mullat, dolent per al ramat
- Gener nevat, estiu regalat
- Gener never, omple el graner
- Gener polsós, any abundós
- Gener polsós, febrer plujós
- Gener polsós, graner abundós
- Gener que massa sol fa, ni palla ni gra
- Gener sec i abril mullat, molta palla i molt blat
- Gener sec, graner amb esplet
- Gener sense fred, tot el fruit es perd
- Gener sense gel, any de mel
- Gener tot s'ho menja i res fa
- Gener, bon més pel carboner
- Gener, gelat; febrer, amarat; març, ventós; abril, aigolós; maig, humit: vet aquí (o fan) un pagès ric
- Gener, generot, mata l'ovella i l'esquellot
- Gener, més primer
- Gener? Els tords fins al paner
- Glaçades de gener la terra estoven bé
- Guaret de gener, tot l'any bon color té
- Herbes dolentes del gener es troben al paller
- Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; desembre, gener i febrer, aleshores no et voldré
- L'aigua al gener, omple el graner i emprenya l'oliver
- L'aigua de gener cucala sol ser
- L'aigua de gener emprenya l'oliver
- L'aigua de gener fa bé
- L'aigua de gener fa bé a la vinya i al graner
- L'aigua de gener fa créixer el cabell; i amb l'aigua de maig creix com un faig
- L'aigua de gener omple el graner
- L'aigua de gener omple la bóta i el graner i emprenya l'oliver
- L'aigua de gener omple la pica i el graner
- L'aigua de gener omple les bótes i el graner, i la pica de l'oli també
- L'aigua de gener porta el blat al graner
- L'aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el vi al celler i el gra al graner
- L'aigua de gener sempre fa al camp bé
- L'aigua de gener sempre va bé
- L'aigua de gener tot l'any se manté
- L'aigua de gener, oli a la sitja i vi al celler
- L'aigua de gener, omple la pica i el graner
- L'aigua de gener, omple les bótes i el graner, i la pica de l'oli també
- L'aigua de gener, tot l'any va bé
- L'octubre vinater, pare del bon gener
- L'oli, del gener, i les botifarres, del febrer
- La boira, pel gener, s'hi ajeu com un gos peter, i pel febrer fuig com un gos llebrer
- La bona sembra de gener en bon temps s'ha de fer
- La calor d'en Ramis, que es ventava pel gener
- La feina de gener, set pans per un diner
- La fusta per fer ta casa pel gener ha d'ésser tallada
- La fusta que has de gastar, en lluna vella de gener l'has de tallar
- La fusta tallada pel gener la millor del món és
- La llocada de gener va a pondre al paller
- La lluna d'agost clareja quan és fa fosc, vol ser com la de gener, però no ho arriba a ser
- La lluna d'agost fóra la millor si la de gener la deixava fer
- La lluna de gener és la més clara de l'any
- La lluna de gener fa sortir la formiga del formiguer
- La lluna de gener i el sol d'agost són els millors de tots
- La lluna de gener l'amor prevé
- La lluna de gener la reina del cel és
- La lluna de gener, pariona no té
- La lluna de gener, set virtuts té
- La lluna del gener és la més clara de l'any i mirar-la no fa dany
- La lluna del gener fa sortir la formiga del formiguer
- La mar és generosa: pren poca i dóna molt
- La millor fusta per al fuster, és tallada en lluna vella de gener
- La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com un gos llebrer
- La neu de gener, aigua en un paner
- La neu de gener, no omple el graner
- La neu de gener, omple la bóta i el graner
- La neu del gener s'asseu com un cavaller
- La neu, al gener, s'hi assenta com un cavaller
- La perdiu, pel gener busca muller; pel febrer, el niu ja té; pel març, ja està covant; per l'abril, tot el dia al niu; pel maig, a fer piu-piu; pel juliol, corre pel poliol; i per l'agost, no les agafa qui vol
- La pluja de gener fa el millor mullader
- La pluja de gener fa ric el vinyater
- La pluja de gener, al camp sempre va bé
- La pluja de gener, omple la tina i el graner
- La pluja del gener, omple la bóta i el graner
- La rajada pel gener, millor que carn de corder
- La saó de novembre i de gener és la que va més bé
- La saó del gener amara fins a l'arrel
- La tos de gener alegra el fosser
- La vinya per són menester, cavada i podada en la lluna vella de gener
- Les gelades de gener fan florir l'ametller
- Les nits de gener les més clares i les més fredes de l'any solen ser
- Les pluges de gener, al camp sempre van bé
- Les polles de gener ponen al paller
- Les seques del gener, bones per al pescador i males per al mariner
- Llebre de gener, vora l'esquer
- Lloca de gener, ous en el paller
- Lluç de gener val un corder
- Lluna de gener girada, mar avalotada
- Lluna de gener i l'amor primer
- Lluna de gener tombada, maror i marinada
- Lluna nova del gener, molta pluja duu al darrer
- Mai s'ha sentit a dir que pel gener se fes la festa de sant Cristòfol
- Malaltia de gener, perd el metge i guanya el fosser
- Mata el porc en lluna de gener, i se't conservarà bé
- Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé
- Matiner de gener, malgastador d'oli
- Matiner de gener, que així que surt ja es pon
- Mentre el gener passa, deixa la caça
- Mes de gener, mes de geler
- Mes de gener, mes malfeiner
- Moltes herbes pel gener, mal any de blat solen fer
- Moltes herbes pel gener, moltes rates pel graner
- Moltes pluges al gener, mala anyada solen fer
- Neu al gener, porta gemecs
- Neu de gener omple el graner
- Neu de gener, s'hi asseu un cavaller
- Ni a l'agost ni al gener no estiguis al sol sense barret
- Ni gener calent, ni pa de forment
- No és bon gener si la terra no tapa el sementer
- No és bon gener si no deixa les basses plenes per a febrer
- No és bon gener si no es gela l'aigua al calder
- No fa bon gener si no deixa les basses plenes, ni bon febrer si no les manté
- No hi ha bon gener, que no deixi les basses plenes pel febrer
- No hi ha gener sense llebre ni maig sense perdiu
- No matinis pel gener, i no gastaràs oli
- Novembre i gener tenen el mateix temper
- Partera de gener, ni hereu ni vabaler
- Parts de gener, hi perd el metge i hi guanya el fosser
- Passat el gener lloga jornaler, que si feina vol fer no et doldrà el diner
- Peix de gener, carn de corder
- Pel desembre i el gener, posat al recer
- Pel desembre i gener, no cal ser matiner
- Pel desembre i pel gener, no siguis matiner
- Pel desembre i pel gener, omple la pica l'olier
- Pel desembre i pel gener, un temps igual sempre sol fer
- Pel gener així que matineja ja vespreja
- Pel gener arreplega les soques que pel febrer les gastaràs totes
- Pel gener busca la llebre el mullader
- Pel gener casa't, companyó, i vigila el nieró
- Pel gener cerca soques, que pel febrer les cremaràs totes
- Pel gener el bou i el moltó posen ronyó
- Pel gener el lluç és cavaller i els altres mesos també
- Pel gener el mar s'empedra i pel febrer es desempedra
- Pel gener el mar se'n va i pel febrer el mar se'n ve
- Pel gener els gats cerquen muller
- Pel gener els xais al femer
- Pel gener encén el braser i ajeu-te al paller
- Pel gener es buida la bóta i el graner
- Pel gener es gelen les bledes al calder
- Pel gener es goret començaré
- Pel gener fa pilota el sabater
- Pel gener farem assecar el llenyer per fer bon caliver
- Pel gener flors, pel maig dolors
- Pel gener generet, minva el mar i puja el fred
- Pel gener i febrer, ous a cap diner
- Pel gener i pel febrer fila la vella al caliver, pel març sota teulat i per l'abril, duu el fil a ordir
- Pel gener i pel febrer no hi ha ni un gos perdiguer
- Pel gener i pel febrer, busca la llebre al seu joquer
- Pel gener i pel febrer, eixuga les troques al caliver; pel març, al carrer; per l'abril, a ordir; i pel maig, a teixir
- Pel gener i pel febrer, la neu fuig com ca llebrer
- Pel gener i pel febrer, marramaus fins al celler
- Pel gener i pel febrer, no hi ha gos coniller
- Pel gener la canya al raconer i pel març la canya al braç
- Pel gener la terra és de ferro
- Pel gener les llevadores fan el setmaner
- Pel gener les ovelles crien el vell i pel juliol l'anyell
- Pel gener lluna vella, pesca vora terra; pel gener lluna nova, surt a pescar fora
- Pel gener muda el darrer ametller
- Pel gener no et separis del braser
- Pel gener no hi ha cap gos coniller
- Pel gener no hi ha carro dolent ni ase bo
- Pel gener no hi ha esparver perdiguer
- Pel gener no hi ha gànguil llebrer ni nou carreter
- Pel gener no hi ha gos llebrer ni bon corraler
- Pel gener no siguis matiner
- Pel gener pateix el bosc i el graner
- Pel gener poca feina es pot fer
- Pel gener poda l'ametller
- Pel gener reina el llop cerver
- Pel gener s'emprenya l'oliver
- Pel gener tanca la cisterna, que l'aigua del cel és dolenta
- Pel gener tanca la porta i encén el braser
- Pel gener, abriga't bé
- Pel gener, així que matineja ja vespreja
- Pel gener, ametller, no facis via, que gelarà el millor dia
- Pel gener, bodes de gats i marrameus pels terrats
- Pel gener, boires, pel maig, pluges fortes
- Pel gener, busca la llebre el mullader
- Pel gener, cada gallina al seu lloquer
- Pel gener, cada ovella amb son corder, sinó a la tripa, o al braguer
- Pel gener, casa't, companyó, i vigila el nieró
- Pel gener, catarros, mocs i caliver
- Pel gener, cerca les soques, que pel febrer les cremaràs totes
- Pel gener, compra l'oli que has de menester
- Pel gener, cuida el graner
- Pel gener, de dia al sol i de vespre al braser
- Pel gener, de dia, a recer del paller, i, al vespre, al braser
- Pel gener, el blat nat, i per l'abril pallat
- Pel gener, el bou i el moltó posen ronyó
- Pel gener, el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar
- Pel gener, el cargol carriler
- Pel gener, el guaret començaré
- Pel gener, el llop és més carnisser
- Pel gener, el llop s'emporta el millor corder
- Pel gener, el lluç és cavaller i els altres mesos també
- Pel gener, el mar se'n va i pel febrer el mar se'n ve
- Pel gener, el mes més aller
- Pel gener, el millor ofici és pastisser
- Pel gener, el perdigot al coll
- Pel gener, el rave és buit i no val res
- Pel gener, el verat és cavaller
- Pel gener, els gats al joquiner
- Pel gener, els gats cerquen muller
- Pel gener, els llops de set en set pel carrer
- Pel gener, els ocells al joquiner
- Pel gener, els ous a cap diner
- Pel gener, els tords al paner
- Pel gener, els xais al femer
- Pel gener, empelta el darrer ametller
- Pel gener, encén el braser i ajeu-te al paller
- Pel gener, es gela l'aigua en el pitxer
- Pel gener, es gelen les bledes al calder
- Pel gener, fa pilota (o pilotes) el sabater
- Pel gener, fa pilotes el sabater
- Pel gener, farem assecar el llenyer per a fer bon caliver
- Pel gener, floreix l'ametller
- Pel gener, flors? Pel maig, dolors
- Pel gener, formatges a fer
- Pel gener, generet, minva el mar i puja el fred
- Pel gener, l'oli és a l'oliver
- Pel gener, la canya al reconcer, i pel març, la canya al braç
- Pel gener, la gallina al seu joquer
- Pel gener, la neu s'assenta com un cavaller
- Pel gener, la neu s'hi asseu com un cavaller; pel febrer, la neu ja fuig com un ca llebrer
- Pel gener, la palla en el paller
- Pel gener, la perdiu busca el joquer; pel febrer, el niu a fer; pel març, tres ous nats; per l'abril, quatre o cinc; pel maig, piu-piu per les mates; pel juny ja són com el puny, i per l'agost ja corren de dos en dos
- Pel gener, la vella al foguer
- Pel gener, la xarxa al galliner
- Pel gener, les llevadores treuen setmaner
- Pel gener, les ovelles crien el vell i pel juliol l'anyell
- Pel gener, les xarxes al joquiner
- Pel gener, lloga jornaler si feina vols fer
- Pel gener, mitja palla i mig graner, bóta plena i res al femer
- Pel gener, muda el darrer ametller
- Pel gener, ni galgo, ni llebrer, ni falcó perdiguer
- Pel gener, ni palla ni paller
- Pel gener, no amanyaguis la dona, però sí el llenyer
- Pel gener, no hi ha carro dolent, ni ase bo
- Pel gener, no hi ha esparver perdiguer
- Pel gener, no hi ha gànguil llebrer ni bou carreter
- Pel gener, no hi ha gos llebrer ni bon corraler
- Pel gener, no sies matiner, si vols estalviar oli
- Pel gener, no siguis matiner
- Pel gener, parteix el boix i el graner
- Pel gener, perd es metge i guanya es fosser
- Pel gener, planta l'aller; cap al darrer, no pel primer
- Pel gener, poca feina es pot fer
- Pel gener, poda l'ametller
- Pel gener, posa la xarxa al galliner
- Pel gener, reina el llop cerver
- Pel gener, tanca la cisterna, que l'aigua del cel és dolenta
- Pel gener, tanca la porta i encén el braser
- Pel gener, tanca la porta, encén el braser i jeu-te al paller
- Pel gener, tapa la terra el sementer
- Pel gener, tremolant neix el corder
- Pel juliol, cull el fesol, i pel gener menja-te'l bé
- Pel juny serà Sant Joan; per l'agost, maria; pel gener, l'Epifania; i Sant Pere el juny; tant si es
- Pel mes de gener dóna la volta al galliner
- Pel mes de gener no hi ha cap gos coniller
- Pel mes de gener, ni gànguil ni llebrer, ni falcó, ni perdiguer
- Pel mig gener, mig paller i el porc sencer
- Pel novembre i pel gener, gran temperi hi sol haver
- Pell gener lluna vella pesca vora terra, pel gener lluna nova surt a pescar a fora
- Per anar bé, secades pel gener
- Per bona fangada, la del gener
- Per gener i pel febrer busca la llebre el seu joquer
- Per gener mana la lluna i pel juliol mana el sol
- Per la Candelera, els ous de carrera; pel gener, a cap diner
- Per la Candelera, gran fred o gran genera (o i gran gelera)
- Per la lluna vella de gener talla la fusta el bon fuster
- Per lluna clara, el mes de gener
- Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer
- Per Sant Antoni de gener penja el perdigot on et vingui bé, i si no vol cantar, penja'l per Sant Sebastià
- Per sant Antoni de gener prova el teu perdiguer, i, si no vol caçar, ja el pots deixar anar
- Per sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré
- Per sant Antoni de gener, cavalls amb flocs pel carrer
- Per Sant Antoni de gener, el sol al peu del carrer
- Per sant Antoni de gener, fa festa el ruc i el traginer
- Per Sant Antoni de gener, fan festa el cavall i el traginer
- Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner
- Per sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner i el porc encara mig sencer
- Per sant Antoni de gener, tin l'ovella amb son corder: a la panxa o al braguer
- Per sant Antoni de gener, una hora més de civader
- Per Sant Antoni de gener, una hora més pel traginer
- Per sant Antoni del gener, mig porquet i mig paller, que si no en tens malament ho passaràs
- Per sant Antoni del gener, tinc l'ovella amb son corder a la panxa o al braguer
- Per sant Silvestre i santa Coloma, el gener ja torna
- Per Sant Vicenç de gener pren el sementer
- Per sant Vicenç de gener tota pluja és sementer
- Per sant Vicenç de gener, pren el sementer
- Per Sant Vicens, Gener perd una dent
- Per Santa Caterina, plega l'oliva; qui espera el gener no hi trobarà res
- Pesca de gener, menja-te-la primer
- Ploma de gener, val a diner
- Plou, plou pel maig, que a mesades vaig. -Plou, plou pel gener, que si fa mal temps et despatxaré
- Pluges pel gener omplen el graner
- Pluja de gener cada gota val un diner
- Pluja de gener de durada tempera tota l'anyada
- Pluja de gener fa créixer l'herba
- Pluja de gener omple la bóta i el graner
- Pluja de gener, blat al graner i vi al celler
- Pluja de gener, cada gota en val un diner
- Pluja de gener, cada gota val diner
- Pluja de gener, ni una gota se'n fa malbé
- Pluja de gener, per la cisterna, dolenta sol ser
- Pluja del gener, blat a la sitja i vi al celler
- Plujada (o pluja) de gener omple la bóta i el graner
- Podar pel gener i sembrar pel febrer, quasi sembre convé
- Poll de gener, juga amb son pare al paller
- Poll de gener, per Sant Joan canta al galliner
- Poll de gener, ploma o diner
- Pollastres de gener cada ploma val un diner
- Polles de gener, les que ponen primer
- Pollet que ve pel gener, pel juny me'l menjaré
- Pollets de gener, ponen en paller
- Polls de gener, cada ploma val un diner, però s'hi han de posar primer
- Polls de gener, moren en el paller
- Polls nats del gener ponen dins del paner
- Poques pluges pel gener fan ric el graner
- Primer dia de gener, primer dia d'estiu és
- Quan canta el mussol pel gener, és que encara ha de fer fred molt rigorós
- Quan el gat maula, el gener s'apropa
- Quan el mussol canta en gener, un altre hivern ve
- Quan els gats miolen pel gener, senyal que busquen cover
- Quan torna pel gener, per al bestiar no va bé
- Quan trona entre les dues Mares de Déu del gener, l'hivern dura 40 dies més
- Quan trona pel gener, per al bestiar no va bé
- Qui arreplega l'oliva abans del gener deixa l'oli a l'olivera, i qui la cull passat el gener, cull la d'aquest any i la de l'any que ve
- Qui esporga l'olivera pel gener l'esporga per res
- Qui esquila pel gener, esquila per l'any sencer
- Qui mata un llop pel gener, com si en matés un miler
- Qui ni pa ni calces té, passarà un mal gener
- Qui no és generós, està a prop de no ser bondadós
- Qui no faci el formatge pel gener no el farà bé
- Qui pel gener ha de festejar, vora el foc s'ha de posar
- Qui pel mes de gener berena, pel mes de maig badalla
- Qui rega al gener, posa l'oli a l'oliver, el gra al graner, i la palla al paller
- Qui rega pel gener posa blat al graner, palla al paller i oli a l'oliver
- Qui replega l'oliva abans del gener deixa l'oli a l'oliver... però el troba l'any que ve
- Qui s'esquila pel Gener, ho està tot l'any sencer
- Qui sembra al gener no fa paller
- Refranys i geners són verdaders
- Refredats de gener, no els cura el vinater, però sí el caliver
- Sant Antoni de gener, cavalls amb flocs pel carrer
- Sant Antoni de gener, compta bé, que disset és
- Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner
- Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner; mig hort i mig porc, i qui no té ni hort ni porc valdria més que fos mort
- Sant Antoni de gener, mitja palla i mig paller
- Sant Antoni de gener, sant Antoni verdader
- Sant Antoni de Viana, dia disset de gener, el qui beu primer i darrer sempre beu de bona gana
- Sant Antoni del Porquet de gener és el disset
- Sant Antoni que mos diu que li donem un dobler, si li donam de gener ell mos tornarà en estiu
- Sant Pau de gener, hivern endavant o hivern endarrer
- Saó de desembre i de gener, sedes pel febrer
- Saó de gener, per les abelles va bé
- Seda pel gener, fantasia o poc diner
- Segons com troni pel gener, et menjaràs el pa de l'any que ve
- Segons troni pel gener, menjaràs el pa que s'ha de fer
- Sembra de gener no omple el graner
- Sembra pel gener i llaura pel febrer
- Ses polles de gener ponen en es paller
- Si al gener la gavina va per l'horta, fes foc i tanca la porta
- Si bon formatge vols fer, fes-lo pel mes de gener
- Si bona casa et vols fer, talla la fusta pel gener
- Si canta la granota pel gener, tanca el graner
- Si cerques un gos llebrer, prova'l pel gener
- Si el gener és llaurer, no ho és el març i menys el febrer
- Si el gener no neixia, l'any no acabaria
- Si el meu amo em poda al gener i em llaura al febrer, vergonya m'hauria de fer si no li omplo el cel
- Si el mussol canta pel gener un altre hivern que ve
- Si em llaures de gener i em regues pel febrer, poca cosa seré si no t'omplo el graner
- Si en gener la gavina va per l'horta, fes foc i tanca la porta
- Si gener és conradís no ho seran ni març ni febrer
- Si gener no naixia, l'any no s'acabaria
- Si glaça molt pel gener, vinga jeure i no fer res
- Si mon amo em poda pel gener i em llaura pel febrer, vergonya serà si no li omplo el graner
- Si neva per l'abril i plou pel gener, any de no res
- Si no et mous del caliver no tindràs fred pel gener
- Si no plou pel gener mal va el graner
- Si pel gener canta el grill, per l'agost blat a desdir
- Si pel gener el dofí salta, la calma espanta
- Si pel gener el sembrat creix poc serà un any bo, i si creix molt serà any de dol
- Si pel gener estan els camps com clapats, és senyal de bona collita
- Si pel gener hi ha flors, després vindran els plors
- Si pel gener hi ha molts dofins, any de garbins
- Si pel gener la gavina va per l'horta, fes foc i tanca la porta
- Si pel gener plou, es desperta el cargol
- Si pel gener plou, les fonts fan renou
- Si pel gener trona, no esperis anyada bona
- Si pel gener veus terrejar, i si veus verdejar, posa't a plorar
- Si pel gener veus terrejar, posa't a cantar, i si veus verdejar, posa't a plorar
- Si plou pel gener, desembarassa el graner
- Si plou pel gener, l'any sol anar bé
- Si sentiu tronar al gener, apuntaleu el graner
- Si sents tronar pel gener, engrandeix el graner i eixampla el paller
- Si trona pel gener, gra al graner
- Si trona pel gener, puja els trills al galliner
- Si trona pel gener, tanca amb clau el graner; i si trona per l'abril, torna a obri'l
- Si trona tant pel gener, el blat [tira] a cap diner
- Si vols ceba de diner, planta-la pel gener
- Si vols cebes de diner sembra-les pel creixent de la lluna del gener
- Si vols cebes de dobler, planta-les pel gener
- Si vols conèixer el gener, mira l'ametller
- Si vols passar un bon gener tingues un porc al saler
- Si vols tenir bon aller, planta'l pel gener
- Si vols tenir un bon faver, fes-lo pel gener
- Si vols un aller vertader, fes-ho pel gener
- Si vols un bon aller, planta'l pel gener; i si la vols coent, planta'l per l'Advent
- Si vols un bon femer, fes-lo pel gener
- Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener
- Si el gripau canta pel gener un any de fam ve
- Sol de gener es lleva tard i aviat va a cotxer
- Sol de gener, sol de gitanos
- Tafetà pel gener, és senyal de poc diner
- Talla la fusta el bon fuster per les minves del gener
- Tants trons pel gener, tant gra tindràs al graner
- Tenir sa calor d'en Ramis, que suava de gener
- Treu la mel dels tous pel gener, que sinó no et quedarà res
- Tos de gener, alegra al fosser
- Tossetes de gener, alegries de fosser
- Tots els sants de gener porten la seva capa, i, si l'any no és bord, els del febrer i tot
- Tronades de gener bona anyada solen fer
- Tronades de gener fan tremolar el pastor i el porcater
- Tronades de gener maten l'ovella i el corder
- Tronades del gener per als fruits van bé
- Tronades pel gener, mals pel sementer
- Tronades pel gener, moltes aigües al darrer
- Trons de gener, fes bon rabasser
- Trons pel gener desembarassen el graner
- Trons pel gener, gra al graner
- Un bon gener, dos mesos li van darrer
- Ventades de gener maten l'ovella i el pastor també
- Vestir seda pel gener, fantasia (bogeria) o poc diner
- Vinya, per son mester, podada i cavada amb sa lluna vella de gener
- Vols conèixer el gener? Mira l'ametller
Mira també:
- A Argentona, repicatruges
- A cada porc li arriba el seu Sant Martí
- A casa d'en Ribot més que l'amo mana el porc
- A dreta o a esquerra, tretze tripes té el porc
- A enganyar el diable, que té cara de porc
- A Esterri, lletosos i porcs
- A l'estiuet de Sant Martí, mata el porc i encuba el vi
- A l'hora que canta el porc
- A l'hort i al porc, una mà sola
- A la fi dels comptes, tal val ser porcs com porquers
- A les cases, per a estar-hi bé, tres vells hi ha d'haver: amo vell, vi vell i porc vell
- A mala anyada, hort i porc
- A Mallorca, terra porca; a Eivissa, terra de pins; n'hem de fer una socarrada, d'eivissencs i mallorquins
- A on hi ha campanes hi ha batalls i a on hi ha borregos hi ha llana, i porcs que mengen i grunyen com la bacona d'Artana
- A porc i a frare no els mostreu bona cara
- A qui Déu vol bé la gossa li pareix garrins
- A qui no mata porc, ningú li dóna botifarres
- A qui té nou porcs a la salera, bon Nadal se li espera
- A sant Agustí, mata el porc i enceta el vi
- A sant Martí, mata el porc i enceta el vi
- A Santa Catalina mata el porc i fes farina
- A Sóller per tocar l'orgue posen dos porcs dins un sac; un fa nyic i s'altre nyac, i s'avenen com un rollotge
- A un porc, talla-li la cua i sempre serà porc
- Adéu bisbe? Adéu porc!
- Agaig, porc!
- Agost arribat, els porcs tancats
- Agradar-li a u una cosa més que als porcs el beuratge
- Això és tirar margarides als porcs
- Al costat de casa maten porc
- Al matar els porcs, plaers i jocs
- Al pitjor porc, la millor aglà
- Al porc i al meló, calor
- Al porc, si li treuen la brutícia es mor
- Al rei i al porc, l'afaiten després de mort
- Al·leluia, al·leluia, qui no mata porc no menja xulla
- Alzina que no floreix pel juny, tot l'any el porc ne gruny
- All cru i vi pur passen el porc de segur
- Allà on habiten porcs no hi cerquis espigues
- Amb les mongetes porc i amb el porc vi fort
- Amb unes matances, se'n va tot el porc
- Amic, porc i vi, vell
- Anar com el rei porc
- Anar per les seves com el porc d'en Cinto
- Aneu-li amb flors al porc!
- Any acabat, porc engreixat
- Any de traspàs, els porcs tornen cabres
- Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa n'hi darem un tall. Ara ve sant Roc, matarem el porc, i a la tia Pepa li darem garrot
- Ara ve Nadal, posarem el porc en sal, la truja a la pastera i farem xera, xera
- Arribada l'Ascensió, ni porc ni peixó
- Barcelona la rica, Saragossa la porca i València la torta
- Baves de porc, eixugant se'n van
- Bellesa de fembra vil és així com anell d'or posat en morro de truja
- Bo està el porc quan rota
- Bon dia i bon any que Déu nos do, per Nadal bona porcella i per Pasqua un bon moltó
- Bon home és el rei que ens ha donat porcella criada de cadell
- Bou sagnant, moltó belant, porc podrit, tot no val res si no és ben cuit
- Brut com un porc
- Busca't la dona prima i llímpia que gorda i porca prou s'hi farà
- Cada porc una furgada
- Cantar el porc
- Cap de porc
- Casa, hort i porc, la sort dels pobres
- Castanyes de Mallorca, no en menja sinó la gent porca
- Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal
- Cerdà i porc, ni viu ni mort
- Col, porc i dona, tot l'any és bona
- Collbatonins, pocs i garrins
- Com al porch li agrà fosar la porquera has d'empedrar
- Com els porcs d'en Xoixa: dos dits de davant i de darrera gota
- Com la modista Riveral, que tallava patrons a l'esquena de la truja
- Com més brut es lo porch, més net vol l'ovit
- Com més gran és el porc, més possibilitats té d'acabar a la cassola
- Comerciant i porc, no es sap què té fins que és mort
- Compra tan sols de molí: porc, gallina o colomí
- Contra més porca és la criada més gras està l'amo
- Cort de porcs
- Crieu fills, crieu porcs
- D'Olot ni dona ni porc ni home tampoc
- D'Olot, ni dona ni porc
- D'Olot, porc i dona tot l'any n'és bona
- D'un porc, per més que faràs, més de quatre pernils no en treuràs
- Darrera de la carn, bon vi, i si és de porc encara més fort
- Darrera el porc fi, bon vi
- De Calonge, ni dona, ni porc, ni home tampoc
- De cavall de moliner, de porc de flequer i de filla d'hostaler, liberanos dominé
- De diner guanyat al joc, no te'n compraràs cap porc
- De gavatx i de porc, no te'n fiïs fins que és mort
- De gavatx i de porc, no te'n fiïs viu ni mort
- De l'avar i del porc, cap profit fins que és mort
- De les glans de juny, tot l'any el porc en gruny
- De lladre, porc i senyor, se n'ha de venir de mena
- De porc i de senyor, se n'ha de venir de mena
- De porc i de sinyor se n'ha de vindre de raça
- De porc, com més vell més poc
- De Rossell, ni dona ni porcell
- De soldat, francès i porc no te'n fiïs viu ni mort
- De vi, porc i amic, el millor és el més antic
- Deixa fer (o escolta o creu) es mestre per ase que sigui... i matava es porc pes cul
- Deixar fer qui sap... i matava es porc pes cul
- Del comerciant i del porc no se'n sap les riqueses fins que és mort
- Del mateix lloc, ni dona ni porc
- Del porc, el pernil, i dels diners, mil
- Del porc, fins el rabó n'és bo
- Del porc, tot s'aprofita
- Dels aglans de juny, tot l'any el porc gruny
- Dir [a algú] el nom del porc
- Dir-ne més mal que Mahoma del porc
- Dir-se el nom del porc
- Dits, dits, senyor rector, i eren els porcs que grunyien
- Diu més mentides que alena i alena més que un porc
- Dolent porc, millor bellota
- Donar més feina que un porc solt
- Eixir-li a un el porc masell
- El dimarts duu mala sort; ni casis filles ni matis porc
- El dimoni té cara de porc
- El dol del senyor dura tres dies, com la mort del porc
- El fracàs de la Petrona, el porc i la minyona
- El jueu i el porc, no el fiquis al teu hort
- El pagès que té bon hort viu de l'hort i del porc
- El pitjor porc o el més roí, sempre menja la millor aglà
- El porc d'abril dóna el millor pernil
- El porc diu "orellut" a l'ase
- El porc dóna morrades fins després de mort
- El porc fa l'olla, la dona la casa i l'home la plaça
- El porc forga, viu o mort
- El porc i el mosso, un any a la casa
- El porc jove i el vi novell, causen dolors al ventrell
- El porc mata'l per Sant Lluc (18 d'octubre), i posa la verema al cup
- El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
- El porc mort pel febrer no sala bé
- El porc mossega fins després de mort
- El porc, sigui xic o sigui gros, vuit llonganisses duu al cos
- El porcell d'un mes, i l'ànec de tres
- El qui no li sembla a son pare és un porc
- El ranci que és bo en el vi, en el porc no es pot sofrir
- El rei i el porc, els afaiten després de morts
- El tresor de na Coloma: el porc i la minyona
- Els porcells de Barcelona
- Els porcs, d'Esterri d'Àneu
- Els ulls de porc, per Sant Andreu, els veureu o no els veureu
- En dona i porc, no hi val el triar, sinó l'endevinar
- En juliol, ni porc ni sol
- En mala anyada, hort i porc, o porc i cabra
- Entre set sastres i set sabaters no van poder deturar una truja posada dins d'un rec
- És més bo de fer un senyor que un porc gras (o que engreixar un porc)
- És més bo de mantenir un porc gras que un porc magre
- És pas amb aigua clara que s'engreixen els porcs
- Es porcs només fan una furgada
- Es porta com un porc
- Escudella amb porc, moltó i gallina, la millor medecina
- Escudella sense porc no val molt ni poc
- Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina
- Esperant l'anyada dels aglans, s'ha mort la truja
- Ésser un porc
- Estar com un porc a l'estaca
- Estar gras com un porc
- Estar gras com una truja
- Fa com la cua del porc, que tot el dia fa anelles i no en deixa cap de feta
- Fer bé al porc i a les ànimes
- Fer cara de porc
- Fer com el porc d'en Bullidura que no va voler treballar
- Fer com el porc de can Cuní, que corria del vespre al matí
- Fer com el sastre del Riberal, que tallava els vestits damunt de l'esquena de la truja
- Fer com els porcs de can Rifà, que tots volien anar al mig
- Fer com en Bellmunt, que donava els glans de truja d'un a un
- Fer com la Truja de Tàrrega, que la cardaven i grunyia
- Fer el porc
- Fer més mal que un porc solt
- Fer pudor de pèl de porc
- Frare i porc, no els vulgues a casa que no sia mort
- Gos perdiguer, truja de forner i ase de moliner, mantenî'ls no costa res
- Gras com un porc
- Haver-se criat amb els porcs
- Home de Bajergue, dona de Tredós i porc de Carós, no me'n doneu mos
- Home que pega a la dona es pega al cor; dona que pega a l'home pega a un porc
- Hort i porc borni i cavall, els has de saber tractar
- L’abeurall no perdràs pas mentre al porc el duràs
- L'abril els porcs fa grunyir
- L'amic i el vi, busca'ls vells; però el porc, cerca'l novell
- L'ànec i el porcell, rostits al moment
- L'any tort, cabra i hort; i l'any retort, cabra, hort i porc
- L'anyell sagnant i el porc cremant
- L'ase diu orellut al porc, per falta d'orelles
- L'avar és com el porc, no aprofita sinó mort
- L'avar i el porc no aprofiten fins a morts
- L'escarabat no és porc i fa una pilota
- L'ovella, el porc i la cabra a l'hivern fes-los dormir a la palla
- La bona vella mai mata el porc en lluna vella
- La cabra i el porc, no els deixis entrar a l'hort
- La cua del porc
- La dula del poble l'han 'assolat', però els porcs no s'han acabat
- La fruita d'hort, bona pel porc
- La mestressa bona mata el porc en lluna nova
- La porqueria del porch els més diuen que val poch; mes si l'apliques podrida no't farà mala partida
- Les alegries de l'home són: quan mata el porc i quan la dona se li mor
- Les claus en la cinta i el porc anava per la cuina
- Les tres alegries de l'home són: quan se casa, quan mata porc i quan la dona se li mor
- Li jau com esquellí a una truja
- Llençar perles als porcs
- Llevar-se quan el porc canta
- Mai hem vist porcs menjar confits
- Mala llana té el porc, per haver-la de filar
- Mala llana té el porc, que tot són cerres
- Mallorca, terra porca
- Març marcell, no m'has mort cap vaca ni vedell, truja ni porcell, cabra ni cabrit; malhaja, ara que ets finit
- Març, marcell, no m'has mort cap ovella ni vedell, ni truja ni porcell. Abril gentil, deixa-me'n un, deixa-me'n dos i un que jo en tinc en faran tres per matar la vaca grossa d'aqu
- Mare de Déu de l'ajuda, ajudeu els de Torà: tenen el porc per la cua que els acaba d'escapar
- Mata el garrí per sant Martí
- Mata el porc en el creixent i cada tall valdrà per cent; mata el porc en quart minvant, tot seran ossos i sang
- Mata el porc en lluna creixent, si no vols que se't torni dolent
- Mata el porc en lluna vella i a la bacona en la nova
- Mata el porc pel gener (o per la lluna de gener) si vols que es conservi bé
- Matar el porc en lluna vella fa dolenta l'escudella
- Matar el porc per sant Martí
- Menjar de porc tot l'any, divendres i tot
- Menjar i beure, vida de porc
- Menjar i jeure, vida de porc
- Més brut que el porc de sant Antoni
- Més porc que en Xapí
- Mira si el diable té cara de porc!
- Mirar de reüll com els porcs de Requesens
- Ni Carnestoltes sens lluna nova, ni fira sense putes, ni, sense cria morta, truges
- Ni cordarse en tiretes sense cap, ni gos famolench, ni porch molt fart
- Ni de gavatx, ni de porc, no te'n fiïs, ni viu, ni mort
- Ni taula sense vi, ni olla sense garrí, ni sermó sense Agustí
- No cal vigilar el porc a l'any, cal mirar el que li donen
- No és pas amb aigua clara que s'engreixen els porcs
- No hi ha olla sense porc
- No hi ha porc que no sigui escrupulós
- No matis el porc en lluna vella
- No s'ha fet l'anell d'or pel nas del porc
- Oli, porc, vi i amic, és millor com més antic
- Olla de rector, vedella, porc i moltó
- Olla sense porc no val molt ni poc
- Parlant del Vallès, porc i blat, i de dona cap
- Parlar-ne tan bé com Mahoma de la carn de porc
- Passa, cerra de porc sedeny, que ta mare t'empeny
- Passa, gavatx; passa, porc
- Peix i garrí viuen en aigua i moren en vi
- Pel juliol, ni porc ni col
- Pel juliol, ni porc ni sol
- Pel juny, el porc gruny
- Ppel mig gener, mig paller i el porc sencer
- Pel nom del porc
- Pel porc més lletjós, els aglans millors
- Per als porcs!
- Per als porcs, bons són els aglàs
- Per Any Nou el vi i el porc novells ja s'han fet vells
- Per l'agost treu els porcs del bosc i tanca'ls al soll
- Per l'octubre el porc sota el roure
- Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i el capó dins del cassó
- Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i la roba al fumeral
- Per Nadal posarem lo porc en sal
- Per Nadal, el porc en sal i la porquera al fumeral
- Per Nadal, el porc en sal, i per Pasqua, al foc
- Per Nadal, el porc en sal, la gallina a la pastera i el capó dins del cassó
- Per Nadal, posarem el porc en sal
- Per Nadal, sang de porc al rieral
- Per Nadal, tot porc mataràs, estigui magre o estigui gras
- Per Nadal, tripes de porc al caminal
- Per Sant Andreu mata el porc teu, i si no està prou gras, mata'l per Sant Tomàs, i si encara no ho és prou, per Any Nou
- Per sant Andreu, agafa el porc pel peu, i, si no el pots agafar, fins a Nadal deixa'l estar
- Per sant Andreu, el porc arreu
- Per sant Andreu, el porc matareu, i si no el pots matar, fins a Nadal deixa'l estar
- Per sant Andreu, es venen porcs arreu
- Per Sant Andreu, mata el porc teu
- Per Sant Andreu, porcs grassos pertot arreu
- Per Sant Andreu, si tens el porc gras, ja el vendràs
- Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner, i el porc encara mig sencer
- Per Sant Antoni del porcot cada perdiu amb el seu perdigot
- Per Sant Bartomeu, agafa el porc pel peu, si és que abans ja no ho feu
- Per Sant Lluc, mata el porc i tapa el cup
- Per sant Martí mata el garrí, i per Nadal tant si està magre com si està gras
- Per Sant Martí, el porc para de grunyir
- Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
- Per Sant Martí, mata ton porc, posa les olives al tupí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí
- Per sant Mateu, els Ulls de Porc, ara els veureu com no els veureu
- Per Sant Miquel, el porc se'n puja al cel
- Per sant Miquel, el porc té gust de mel
- Per sant Silvestre, agarra el porc pel cabestre
- Per sant Simó i sant Judas, mata el porc i enceta les cubes
- Per sant Tomàs agafa el porc pel nas, i per Nadal posa'l a la semal
- Per sant Tomàs mata el porc prim o gras
- Per Sant Tomàs, agafa el porc pel nas
- Per sant Tomàs, qui té porc que li piqui el nas
- Per Sant Valentí, fes tapar el garrí
- Per Santa Caterina, el porc en tupina
- Per un porc, no cal tenir estaca
- Per un tros de botifarra t'has de quedar tot el porc
- Peus de porc, tenen gust de poc
- Pluja per Sant Mateu, porcs, corders i vinya arreu
- Porc a mitges mai és gras
- Porc a mitges, mai no fa greix
- Porc a mitges, quan és partit és esquifit
- Porc a mitges, sempre gruny
- Porc fiat costa d'atipar
- Porc fiat tot l'any gruny
- Porc fresc i vi novell, al cementiri amb ell
- Porc fresc i vi novell, causen dolors al ventrell
- Porc i conreu, qui no hi posa no treu
- Porc i dona, de tot arreu és bona
- Porc matat, hivern solucionat
- Porca la mare, porca la filla i porca la casa que les abriga
- Porcell d'un mes i l'ànec de tres
- Porcell de dues setmanes, cabrit d'un mes i anyell de tres
- Porcells de juliol són beneïts i creixen molt
- Porcells juliolers són els que van més bé
- Porcs amb fred i homes amb vinet fan gran soroll
- Porcs, llana i blat, del pobre fan hisendat
- Portar-se com un porc
- Preneu prunes senyor capellà que els porcs no en volen més
- Quan es lleva el porc, es lleva el gandulot
- Què més volgueres tu, cara de porc?
- Què saben els porcs de menjar confits!
- Què sap el porc de menjar confits, si mai ha estat a noces?
- Què sap el rei de guardar porcs
- Quedar (algú) com un porc
- Quedar-li com l'esquella al porc
- Qui mana a can Ribot, l'amo o el porc?
- Qui menja cervell de porc, as cap de s'any és viu o és mort
- Qui menja fetge de porc i beu, quan és mort no hi veu
- Qui no mata porc ni porta ciri al Monument tot l'any va malament
- Qui no mata porc no menja xulla
- Qui no mata porc, ningú li dóna botifarres
- Qui no té sort, ni hort, ni porc, més valdria que fos mort
- Qui per Nadal compta amb son porc al cap de l'any molts n'haurà mort
- Qui porc cerca, les orelles li grunyen
- Qui t'ha rentat la cara, el porc?
- Qui té consciència tot l'any no mata porc per Nadal
- Qui té el porc a la samal, pot passar un bon Nadal
- Qui té hort i porc, tot l'any té sort
- Qui té nou porcs a la semal, ja pot passar un bon Nadal
- Qui té porc al gavadal, passarà un bon Nadal
- Qui té porcs a la salera, bon Nadal se l'espera
- Qui té sis porcs en sal pot passar un bon Nadal
- Qui té socs, fa estelles; qui té porcs, menja costelles
- Qui té un porc a la samal, pot passar un bon Nadal
- Qui vulgui greix, que es mati un porc
- Quina pudor de pèl de porc. Que us cremeu, pare?
- Quina vida té un porc, quan està gras el maten!
- Raïms de novembre, ni els garrins els volen
- Raons mal escoltades són flors al porc llançades
- Roba els porcs i dóna els peus per amor de Déu
- Sant Anton s'enamorà d'un porc
- Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner; mig hort i mig porc, i qui no té ni hort ni porc valdria més que fos mort
- Sant Antoni del porquí tot just ha nat el garrí
- Sant Antoni es va enamorar d'un porc, sant Joan d'un be, i jo de vostè
- Sant Antoni es va enamorar d'un porc, sant Roc d'un gos i jo de vós
- Sant Antoni va per mar amb un porc a cada costat
- Sant Blai de Bot, que el de Caseres és un porc
- Semblar un porc
- Semblar una cort de porcs
- Sentir olor de pèl de porc
- Ser (la d'algú) la mort del porc
- Ser com al Peiregord, que la truja busca el porc
- Ser més desagraït que un porc
- Ser més morrut que un porc
- Ser més vulgar que dur un porc al Liceu
- Ser un afaitaporcs
- Ser un porc
- Si es mata el porc en dilluns, es mor l'amo
- Si es porc és vostre, mateu-lo
- Si la porquera és senyora, qui guardarà els porcs?
- Si t'has de casar, busca-te-la neta i prima, que porca i grossa ja se'n tornarà
- Si tens raves i porc ja tens de tot i bo
- Si vols estar bo, no mengis porc: menja moltó
- Si vols passar un bon gener tingues un porc al saler
- Si vols passar un bon Nadal, tinguis un gros porc en sal
- Si vols porc, posa-hi
- Si vols tenir bon pernil, comença a engreixar el porc a l'abril
- Si vols tenir un bon mes, mata el porc; si vols tenir un bon any, casa't; si vols tenir bona vida, fes-te frare
- Si vols un bon dia, fes-te la barba; un bon mes, mata el porc; un bon any, casa't; una bona vida, fes-te capellà
- Si vols un bon mes, mata el porc; si un bon any, pren estat; si vida envejable, fes-te frare
- Si vols veure el teu cos, mata un porc
- Soldat i porc, ensenya-li la casa un cop
- Suar com un porc
- Tant vol ser el porc com el porcater
- Tenir bones mans per salar porcs
- Tenir cara de forrellat de porcaters
- Tenir cara de porc
- Tirar una gla per agafar un porc senglar
- Tornar-se el porc truja
- Tothom té, i sant Joan té es xot i sant Antoni es porc
- Tots els porcs tenen el seu Sant Martí
- Tres anys fa que só casat i cada any he mort un porc, menys aquest any ni l'altre, ni ara fa tres anys tampoc
- Tres sastres no pogueren carregar un sac de segó a una truja
- Tronades de gener fan tremolar el pastor i el porcater
- Truges a mitges mai han fet bons porcells
- Truja de forn i ase de molí no costen gens de mantenir
- Un porc gros, en porta un altre dins del cos
- Va el porc amb el cap baix, avergonyit de què diguin que la seva mare era una bacona
- Val més ésser porc de Sant Antoni, que el passegen amb música
- Val més orella de porc que orella d'ase
- Val més prometre un porc que donar una sardina
- Val més ser gos tota la vida que porc un any
- Vols ser feliç un dia? Estrena un vestit. Vols ser feliç una setmana? Mata porc. Vols ser feliç un mes? Guanya un plet. Vols ser feliç un any? Casa't. Vols ser feliç sempre? Sies honest
- Voltar més que els porcs de sant Antoni
Mira tambéIaia Mercè -
Més dites i refranys del porc
- A (o en) cap desbarretat, tothom hi té part
- A (o en) cap sense barret (o descobert), tothom hi té dret; a cap desbarretat, tothom hi té part
- A (o en) cap sense barret, tothom hi té dret
- A cada cap hi ha un món
- A cap sense barretina, tothom hi barrina
- A cop de mar, cap serè
- A la fossa faràs cap amb vestit sense butxaques
- A Lleida vas? Cap i cabellera hi deixaràs
- A molt vi, poc cap
- A qui dóna el que té, abans no s'empassa, pica-li el cap amb una maça
- A qui el cap li creix, el seny se li enriqueix
- A qui el testament en vida faça, que li esclafen el cap amb una maça
- A qui fa donació com en Rabassa, que li piquin el cap amb una maça
- A qui llegeix molts llibres, el cap se li torna fum
- A tal cap, tal barret
- Abelles de juliol, el cap li dol
- Advocats, cap a l'infern de cap
- Al cap de cabells tothom hi dóna cops de martells
- Al cap de l'any tothom parla amb el seu cavall
- Al cap de l'any, els mateixos diners
- Al cap del ram trobarem el centener
- Al cap fred i als peus calor, no t'escoltis cap doctor
- Al cap i a l'hort es coneix la dona el que val
- Al cap pelat, tothom hi té part
- Al cap pelut, tothom hi escup
- Al cap, no s'hi fica el que no hi cap
- Al capdavall del sac s'hi troben les engrunes
- Al mal de cap omple-l'hi el pap
- Al peix menut, el cap li put
- Al poll de juliol, el cap li dol
- Alfarb, el cap del món
- Amb les dones de cap verd, qui més hi fa més hi perd
- Amb tres menes de gents no vulguis plets: amb qui treu el cap per la finestra de llana, amb qui es vesteix pel cap i amb qui mai parla per boca pròpia
- Amoretes de Cap d'Any, per Sant Miquel afany
- Aneu amb un coix? Al cap de l'any ho sereu tots dos
- Any de naps, pocs maldecaps
- Apedaçant s'arriba al Cap d’Any
- Aquest cap només barrina
- Arc de Sant Martí al capvespre, l'endemà festa
- Arc de Sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir
- Blat ajagut alça el cap de l'amo
- Bleda vol dir encantada i freda; julivert vol dir cap verd, i marduix vol dir cap fluix
- Boig serà el campaner que assenyala pedregades per Cap d'Any
- Bon cap per a pom de barana
- Bon cap per a pom d'escala
- Bon cap per portar perruca
- Bon cap, bona tanda
- Bon capell, fa bon frare
- Bon vi fa mal de cap
- Candelera espessa, guarda't sa cabeça
- Cap a on el cor camina el cap s'inclina
- Cap blanc fa respecte
- Cap calent, peus freds, ventre lleuger i cor net
- Cap d'Any en dijous porta mals de cor
- Cap d'Any en dimarts porta mal de cap
- Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris
- Cap d'Any en divendres porta mal de ventre
- Cap d'Any gelat, any de molt blat (o molt pa assegurat)
- Cap d'Any serè, tot l'any va bé
- Cap d'ase no emblanqueix mai
- Cap de bou de Mataró, portes banyes, i jo no
- Cap de dona, cap de diable
- Cap d'ovella i garres de llop (o de lleó)
- Cap dret i cor net
- Cap eixelebrat no vol ser reptat
- Cap fred, peus calents i cor valent
- Cap gros, cervell petit
- Cap gros, o molt savi o molt talòs
- Cap grossos de Mataró
- Cap i cua fan el peix
- Cap millor metge que aquests: peus calents i cap fred, ventre lleuger i cos net
- Cap pelat, cabellera de soldat
- Cap ros, cap pollós
- Cap sense cervell, al bordell
- Cap sense cervell, no ha menester capell
- Cap sense cervell, no vol guia ni consell
- Càrrega llarga i mans a la illada, al cap de l'any ni bèstia ni càrrega
- Casament en dilluns, al cap de l'any o tres o un
- Casament en dimecres, al cap de l'any són tres
- Casats de quatre dies, tot són manyagueries; al cap d'un any de matrimoni, arri allí, dimoni
- Ceba de Cap d’Any, bon averany
- Cel empedrat, cap mullat
- Com el bacallà, que té el cap a Escòcia
- Comptes de cap, no en surten la meitat
- De dormir molt, el cap se'n dol
- De la mar i del caparrot, ningú en treu el que vol, sinó el que pot
- De qualque cap s'han de fer estelles
- De res et serveix la intel•ligència si tens mal de cap
- De Sant Andreu a Nadal un mes no hi val; la vella que ho va comptar, per Cap d’Any l'hi va trobar
- De tots caps fa rengles
- De vegades la llengua talla el cap
- De vell enllà, posa-t'ho al cap, no es pot passar
- Del cap Cervera, el cap Begur està dotze llegües al sud
- Del cap trencat en surt la sang
- Del teu cap en faràs osques
- Després de Cap d'Any, figues seques per company
- Després de romput el cap es posen cervellera
- Dilluns arribat, calces velles i acotar el cap
- Dona i advocat, papers i maldecap
- Dorm amb els peus a llevant i amb el cap a ponent i viuràs llargament (o eternament)
- D'un mal cap, mai el bon consell
- Eixam de març, amb la mare al cap
- El bon mallol al cap de quatre anys ja és vinyol
- El bon nap per Sant Jaume treu el cap
- El ca amb el cap ho fa i amb la cua ho desfà
- El cap blanc i el seny a cercar
- El cap de la perdiu és maleït
- El cap dret i el cor net
- El cap en un lloc i els peus en un altre
- El cap és pel caçador (menys el de la perdiu, que és pel dimoni)
- El cap fa l'home i la cua fa l'ocell
- El cap fred, el ventre net i els peus calents, són els millors elements
- El cap governa els membres del cos, no aquest al cap
- El cap i els peus fan l'home
- El cap li trencaràs, que el cor no podràs
- El cap mata la cua
- El cap ple de pardalets, allunya els fadrinets
- El cap porta l'home, el cap fa córrer les cames, qui cap no té, les cames ha de moure
- El cap viu l'hora de l'àpat
- El cap, el nas i la boca, fins la mort els cura
- El casar no fóra res, si al cap de l'any no fossin tres
- El cor net i el cap dret
- El dot, cap de taula
- El febrer, de cap o de cua l'ha de fer, i, si no, tot sencer
- El foc de Cap d’Any no fa cap dany
- El mal de cap fins els peus m'abat
- El mal de cap no porta enterro
- El mal de cap, el menjar el bat
- El mal de cap, el ventre ho sap (o per massa prim, o per massa fart)
- El mal del cap, prompte mort o curat
- El mocador de cap tort, busca xicot
- El peix, millor que amb la mà, amb el cap s'ha d'agafar
- El pescar vol més cap que mans
- El que corromp el cap, fins al moll dels ossos arriba
- El que el cap fa, el barret no ho ha de saber
- El que fa el cap no ho ha de desfer la cua
- El que no es troba al cap es troba al centener
- El que no passa en tot l'any, passa en un Cap d’Any
- El que tinc al cap, ho tinc al pap
- El refredat entra pels peus i puja al cap
- El savi sap que no sap, el ximple tot ho té al cap
- El sol de març (o maig) estella el cap dels ases
- El sol de març dóna cops al cap (o porta mal de cap)
- El temps que es viu de més bona gana són les postes de sol i els caps de setmana
- El vi clar al cap sol pujar
- El vi des que el van trepitjar fuig dels peus i puja al cap
- Els al•lots, en alçar el cap alcen els peus
- Els braços per treballar, mes el cap per governar
- Els humors del març porten mals de cap
- Els maldecaps acurcen la vida
- Els pobres alcen el cap, quan mengen pimentó torrat
- Els que es casen en dilluns, al cap de l'any difunts
- En cap buit, molt orgull i poc suc (o discurs)
- En el cap de tot villà, mai en ell raó cabrà
- En el cap ho té la cabra
- En faltar el cap, tot va desbaratat
- En lloc de donar-li un cap de corda, li dóna un cop de corda al cap
- En Pau, en Pere i en Berenguera, tres caps de casa eren
- En tenir el cap batut, no hi val cervellera
- En tot cap hi ha dolor
- Es cap és de s'homo
- Estrena de Cap d’Any sac ple, budell gran
- Ferida al cap, o mort o curat
- Fill de gat, se li assembla dels peus al cap
- Foc al bosc? Treu-t'ho del cap
- Gelada de Cap d’Any, pa per a tot l'any
- Grata's el cap i pruen-li els talons
- He florit, he granat i ara acot es cap com es blat
- Home tort o seguit, al cap i a la fi marit
- Hoste i peix menut, al cap de tres dies put
- Jugador de cartes i bevedor d'aiguardent, sempre du el cap calent
- La figuera, el peu a l'aigua i el cap al sol
- La missa de Cap d’Any val per tot l'any
- La que no fila en tot l'any, fila el dia de Cap d’Any
- La tramuntana el cap enravana
- La vanitat és filla de l'egoisme i de la persona sense cap
- L'any de traspàs les fulles de l'olivera es giren cap per avall
- L'any passat em va esgarrapar el gat i aquest any se m'ha inflat el cap
- L'arròs fa el cap gros
- Les dones només es veuen menjar dues vegades a l'any: per Nadal i per Cap d’Any
- Les quimeres se'n pugen al cap; no maten, però atropellen
- Les vaques del rei al cap de cent anys pareixen
- Llegir molt encaparra massa
- Llit de vell, capçal de llit
- Lluna creixent per Cap d’Any, blat abundant
- Lo que no és a un cap és a l'altre
- Mal de cap i son, malaltia d'aprenent (o de belitre)
- Mal de cap, son i gana, la malaltia d'en Pavana
- Mal és que s'ho hagi posat al cap
- Maldecaps amb pa, fan de bon passar
- Maldecaps, cap; criatures, poques
- Marit i molla, el cap dintre l'olla; marit i muller, dintre d'un sunyer
- Massa vi s'emporta el cap
- Massamagrell, molt de cap, però poc cervell
- Menjar raïms per Cap d’Any, porta diners per tot l'any
- Mocador cap tort, busca xicot
- Molt dormir el cap fa entorpir
- Moltes mosques al sol i molts mosquits al capvespre, pluja esperen
- Molts caps i pocs barrets
- Molts de tocs pels pits i el dimoni pel cap dels dits
- Molts escarmenten en el cap dels altres
- Monja (o frare) de Sant Agustí, dos caps en un coixí
- Mossa de cap dessimbolt, mai esperi bona sort
- Nadal passat, Cap d’Any aviat
- Ni aire fresc estant suat, ni posar-se en carrer que no treu cap
- Ni cordar-se amb tiretes sense cap, ni gos famolenc, ni porc molt fart
- Ni taula sense pa, ni tropa sense capità
- Ningú diga el que sap, que li pot caure el cap
- No et clavis (o fiquis) en camisa d'onze vares ni carrer que no treu cap
- No et facis embenar el cap abans d'haver-te'l trencat
- No hi ha gat que no es retiri de la cua o del cap
- No portis a Núria la noia, no fos cas que fiqués el cap a l'olla
- No se sap si és gros lo nap fins que ha tret lo cap
- No siguis fornera, si tens el cap de cera
- Noranta-nou xais i un pastor fan cent caps
- Nuvolada negra, cap a terra
- On hi entra el cap, hi entra el cos
- On hi ha cap la cua calla
- On no hi ha cap, no hi cal barret (o «sombrero»)
- On no hi ha cap, no hi cal cervell
- On no hi ha cap, tot són cues
- On no hi ha un bon cap, hi ha un bon centener
- On va el cap va la cua
- On vas, mal? On hi ha capçal
- Orde llarga i cap revògit
- Pa torrat, pa torrat, que Cap d’Any és arribat
- Pedrada en cap d'altri no dol
- Pel cap del fil aclarirem la troca
- Pel cap del fil es troba el centener
- Pel cap o pel taló s'ha de trencar el sabató
- Pel cap ple de pardals, els promesos passen alts
- Pel març, el fus va cap per avall
- Pel març, mal de peus i mal de cap
- Pel març, treu el cap el llangardaix, i per l'abril acaba de sortir
- Pels caps de girall es perden les juntes
- Per a qui ha de pujar una costa val més ser al cap que al peu
- Per al darrer mal de cap, el metge no hi val
- Per Cap d'Any i cap de mes, aneu-vos-en de casa, que no us hi vull més
- Per Cap d'Any i cap de mes, deixaré la casa, que no em convé més
- Per Cap d'Any, cada u resa pel seu sant
- Per Cap d'Any, el dia s'allarga un pam
- Per Cap d'Any, els tísics fan el dany
- Per Cap d'Any, s'enceten les figues seques
- Per Cap d'Any, s'estira el dia, però no s'estira el guany
- Per la Candelera, al cap de cinc mesos a l'era
- Per la Mare de Déu de març, a migdia posa el cap al jaç
- Per Nadal i per Cap d’Any, cada u amb el seu company
- Per Nadal, posarem el porc en sal, la gallina a la pastera, lo pollí al cap del pi
- Per on passa el cap, passa el cos
- Per Sant Antoni abat, mitja hora per cap
- Per Sant Bernat, tapa't el cap
- Per Sant Lluc, la castanya salta del palluc, i al cap de nou dies, a la fira la duc
- Per Sant Martí tasta el teu vi, i per Cap d’Any ja et farà dany
- Per Sant Maties, març al cap de cinc dies, però si és any de traspàs, al cap de sis el trobaràs
- Per Sant Pere posa el cap sota l'olivera
- Per Sant Sebastià s'allarga el dia, una hora per cada cap
- Per Sant Tomàs, si n'hi ha en tindràs i si no, pel cap del mas
- Per Santa Llúcia un salt de puça, per Nadal un salt de gall, per Cap d’Any un pas de bou, Per Reis mitja hora creix
- Perquè un gos mossega no se li ha de tallar el cap
- Petit cabal, grossa ventura
- Petit cabal, poca ventura
- Pluja de Cap d’Any, du mal averany
- Pluja de Cap d’Any, mal any
- Poca pèrdua i xiquet guany, tot es troba al cap de l'any
- Poll de juliol, el cap o el cul sempre els dol
- Portar una castanya a la butxaca, cura el mal de cap i les morenes
- Posa-t'ho al cap, i sortiràs amb la teva
- Quan el cap de Salou porta mantell, no et fiïs d'ell
- Quan el cap es pela i treu pèl la seda, senyal de vellesa
- Quan el cap fa mal, tot fa mal
- Quan el cap fa mal, tots els membres dolen
- Quan el deixeble està preparat, el mestre treu el cap
- Quan el sol es colga amb sac, pluja al cap
- Quan ha de ploure, totes les mosques es posen cap per avall
- Quan li parlen de filar, el cap li roda
- Quan tenen el cap romput, es posen cervellera
- Que ningú digui el que sap, perquè li pot caure el cap
- Qui ... massa, té el cap de carbassa
- Qui amb joves gasta massa, té el cap de carbassa
- Qui balla (o canta) sense so, no té el cap bo
- Qui balla i qui canta massa, té el cap de carbassa
- Qui barata, el cap se grata
- Qui bé beu bé alluca, qui té bon cap bé suca, qui té bons peus bé truca, i el bon vi mata la cuca
- Qui beu massa, té el cap de carbassa
- Qui canta (o balla) sense to, no té el cap bo
- Qui canta el seu mal espanta ... i fa mal de cap als altres
- Qui deixa casa cerca mals de cap
- Qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa
- Qui diu que ja sap prou, té el cap més gros que un bou
- Qui diumenge no va mudat, o és molt pobre o té mal de cap
- Qui en vestits (o joies) gasta massa, té el cap de carbassa
- Qui en vida fa donació es bat el cap amb un bastó (o tió)
- Qui es banya massa, té el cap de carbassa
- Qui és fill (o parent) d'un gat, el retira de la cua o del cap
- Qui es mescla en baralles d'altri en surt amb el cap romput
- Qui fa un cove fa un cistell, i al cap de l'any cisteller vell
- Qui jeu de cap a sol ixent, s'emmalalteix
- Qui menja cervell de porc, al cap de l'any és viu o és mort
- Qui menja el gall del senyor al cap de cent anys vomita les plomes
- Qui menja les cols del rei al cap de cent anys les paga
- Qui molt abraça, té cap de carbassa
- Qui molt presum, té al cap molt fum
- Qui molt riu, té el cap poc viu
- Qui no passa el Nadal, no arriba a Cap d'Any
- Qui no té bon cap, al presidi fa cap
- Qui no té cap, necessita braços
- Qui no té cap, no té res
- Qui no té cap, que tingui cames
- Qui no té farina (o pa) al sac, ha de tenir seny al cap
- Qui no té feina el cap pentina
- Qui no té maldecaps se'n cerca
- Qui no té sinó un cabeç, malalt lo dissabte és
- Qui no treballa de cap, ha de treballar d'esquena
- Qui no treballa en tot l'any, treballa el dia de Cap d'Any
- Qui no visita el camp per Cap d’Any té mal any
- Qui no vulgui ser picat que no posi el cap al vesper
- Qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu
- Qui pensa malament, el cap li caigui
- Qui per altra es descompassa, es bat el cap amb una maça
- Qui per Nadal compta amb son porc, al cap de l'any molts n'haurà mort
- Qui pren un coix per company, coixeja al cap d'un any
- Qui renta el cap de l'ase (o del ruc, o del «burro»), perd lleixiu, temps i sabó
- Qui riu massa, té el cap de carbassa
- Qui s'alaba massa, té el cap de carbassa
- Qui sembra blat per Sant Serafí, li naix cap per avall
- Qui sopa massa, té el cap de carbassa
- Qui tant mira, al cap de l'any no s'hi veu
- Qui tant tira (o tiba), fa dos caps
- Qui té dos amors perd el cap, qui té dues cases perd el cor
- Qui té el cap de cera, que no es posi al sol
- Qui té el cap de vidre, que no jugui a pedrades
- Qui té el cap vola que vola, no pot fer de serviola
- Qui té mal de cap que s'unti el cul d'oli
- Qui té maldecaps que se'ls empassi
- Qui té mals de cap, que en begui del ranci
- Qui té tres forats a la testa (o si tens dos ulls a la testa), ja pots treure el cap per la finestra
- Qui té un cap i sis barrets, no tindrà fred
- Qui treu el cap d'un lloc brut, sempre put
- Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles
- Qui va amb un coix, al cap de l'any són dos (o és coix i mig)
- Qui viu massa, té el cap de carbassa
- Qui vol maldecaps que es compri un ase
- Qui vol ser ric a cap d'un any, lo pengen per Sant Joan
- Qui vol ser ric massa aviat, al cap de l'any és penjat
- Roquerols per les roqueres, al cap de vuit dies orenetes
- Sant Bernat cura de febres i de mal de cap
- Sant Pau serè, tothom sabrà que fer; Sant Pau tapat, ningú sabrà on té el cap
- Sant Silvestre no pot estre sinó una vegada a l'any: la vigília de Cap d'Any
- Segons cacis el dia de Cap d’Any, caçaràs la resta de l'any
- Segons el cap, el barret
- Segueix la línia recta que podràs sempre aixecar el cap
- Si el dimarts es pon amb capell, tindràs mala memòria d'ell
- Si el sol es pon en sec, pluja pel cap
- Si en Bernat té mal de cap, ell mateix se l'ha buscat
- Si et cases per Cap d’Any, lluna de mel fins a Sant Miquel
- Si et fa mal el cap, unta't el cul d'oli
- Si ets cast per Cap d'Any, per quaresma no tindràs afany
- Si files per Cap d'Any, filaràs tot l'any
- Si ho tens al cap, posa-t'ho als peus
- Si l'enveja fos tinya, molts caps haurien de menester capell
- Si molts caps reclama el manicomi, més cors els crida l'hospital
- Si no hi ha cap, no hi ha res
- Si no vols passar un mal any, no et casis per Cap d'Any
- Si plou per Cap d'Any, s'esguerra tot l'any
- Si són amoïnadores o es posen cap avall, assenyalen pluja
- Si teniu el cap fred i els peus calents, no estareu mai malalts
- Si tens bon cap faràs fortuna
- Si treballes per Cap d’Any, hauràs de treballar tot l'any
- Si vols estar malalt, abans d'anar a dormir renta't el cap
- Si vols que ton fill creixi aviat, renta-li els peus i xolla-li el cap
- Si vols ser amic del gat, grata-li (o fes-li pessigolles a) el cap
- Si vols ser Papa (o Pare Sant), fica-t'ho (o posa-t'ho) al cap (o a la testa)
- Tant es caça amb el cap com amb els peus
- Tant put un all com cent cabeces
- Tants caps, tants barrets
- Tenint el cap, bé trobarem el centener
- Tenir rodaments de cap
- Tens calor? ... Tira't de cap al llavador
- Tocant-li un punt que no sap, l'ignorant ensenya el cap
- Tots els caps tenen cabells, mes no tots tenen cervell
- Treball de cap, ho paga l'estómac
- Tres mals no són planguts: fluix de ventre, cadarn i mal de cap
- Tretze a taula, mala sort. Al cap de l'any un de mort
- Trons per Cap d'Any porten mal any
- Trons per la Candelera, mal de cap i mal d'orella
- Un bon cap no hauria de morir mai
- Un cap neci, és caixa de correus; tot ho rep, res es queda i ho envia a tot arreu
- Un mentider ha de tenir bon cap
- Va el porc amb el cap baix, avergonyit que diguin que sa mare era una bacona
- Val més bossa buida que cap buit
- Val més ser cap d'arengada que cua de lluç
- Val més ser cap d'arengada que cua de pagell
- Val més ser cap de gat (o de rat) que cua de lleó
- Val més ser cap de llissa que cua de pagell
- Val més ser cap de lluç que cua d'estruç (o d'avestruç)
- Val més ser cap de sardina que cua d'anfós
- Val més ser cap de sardina que cua de pagell
- Val més un bon cap que una bona casa (o ciutat, o heretat)
- Voleu caps eriçoners? Que en vinguin de casta
Mira també-
Pròleg a «En cap cap cap» i mostra de les 50 primeres entrades