divendres, 30 de novembre del 2018

Banya


  1. A Alella són cargolers, que els cargols en treuen banya
  2. A Ares, banyuts
  3. A Argolell, pedregats i banyatous
  4. A Calbinyà, banyuts i secants
  5. A darrera el rei, figues o banyes li fan
  6. A la Serra són serranos, / a Guiamets són banyuts,/ a Capçanes són bonicos / i a Marsà són geperuts
  7. A Ribes, banyuts, / a Sitges, gitanos, / i a Vilanova, fanàtics!
  8. Abatre les banyes a algú
  9. Agafar el bou per les banyes
  10. Al cel de les cabretes on els àngels duen banyetes
  11. Anyell primerenc treu bona banya
  12. Apuntar les banyes
  13. Banya de bou per qui se n'agrada
  14. Banyas y cabells blanchs no van per anys
  15. Banyes a la Bassola, lluna nova
  16. Banyes a Morella, lluna vella
  17. Banyes de cabra es capvespre, d'aigua en farem festa
  18. Banyes i cabells blancs no vénen per anys
  19. Banyes i senyals, qui les posa les sap
  20. Banyes sense d'acord estar, fan de mal portar
  21. Cap de bou de Mataró, porta banyes i jo no
  22. Cap geperut no es veu el gep, ni cap banyut les banyes
  23. Caragol primerenc treu bona banya
  24. Caragol trau les banyes que ix el sol
  25. Caragol, treu banya…!
  26. Cargol treu banyes, que el teu pare cou castanyes
  27. Cocentaina trau la banya de la dolçaina
  28. Content i banyut (o content i fotut)
  29. De que li armin plet i de que li facin portar banyes, ningú n'està salvat
  30. Deixar (algú) a les banyes del bou
  31. Deixar-hi les banyes
  32. Diu el bou pel febrer: -Prou aigua, que se'm podreix la banya
  33. Dona barbuda, ovella banyuda, vedell virolat, posa-m'ho de costat
  34. Dona que segueix les festes, si és casada, banyes a la testa
  35. Du fenc a la banya
  36. El bou per la banya i l'home per la paraula
  37. El bou sempre treu la banya
  38. El camell, tot cercant banyes, va perdre les orelles
  39. El caragol d'en Maura, quan fica la banya en un forat, no le'n pot treure
  40. El cargol per la banya, l'anguila per la cua i la nina per la fe, ja pots dir que no tens re
  41. El català té les facultats de la banya: llarga, forta i recargolada
  42. El darrer que ho sap és el banyut
  43. El dimoni només li guanya de banyes
  44. El fred del març entra dins les banyes dels bous
  45. Els uns neixen amb una flor al cul, altres amb una banya
  46. En banyeta verda
  47. En ficar la banya en un forat, no hi ha qui la'm tregui
  48. En juliol no li busques la banya al caragol
  49. En país estranger, les vaques banyeguen els bous
  50. Entre les banyes d'un toro
  51. És banya i no de caragol
  52. Escrupulor, escrupulor, fer-se escrúpol de ses banyes i no fer-se'n d'es moltó
  53. Ésser banyabaix
  54. Ésser cornut (o banyut)
  55. Ésser més tossut que una banya de marrà
  56. Estar a les banyes del bou
  57. Estar més sec que unes banyes
  58. Estar tort com una banya de cabra
  59. Fer banyes
  60. Fer passar el bou amb banyes
  61. Fer portar banyes
  62. Fer-se una banya
  63. Ficar la banya
  64. Ficar la banya en un forat
  65. Ficar la banyeta
  66. Ficar la banyeta massa a dins
  67. Foc de canya, foc de banya
  68. Fotut i banyut
  69. La barba fa el baró, la banya fa el moltó i la cua fa el moixó
  70. La faena és un dimoni / mira quines banyes té / faena fuig no em toques / que jo tampoc et tocaré
  71. La trena fa la donzella, les banyes fan l’ovella i la cua fa l’ocella
  72. Les banyes d'en Bernat: una al pap i l'altra al sac
  73. Les banyes i les canes, ixen sense ganes 
  74. Les paraules lliguen els homes, i les cordes, les banyes dels toros
  75. Lluna amb banyes cap al mar porta vent i tempestat
  76. Lluna amb banyes, terra mullada
  77. Lluna banyuda, forta ploguda
  78. Mardà sull no porta banyes
  79. Menjar-se un bou amb banyes
  80. Més tossut que una banya de bou
  81. No és tot u, portar banyes o fer-les dur
  82. No hi ha cornut sense banyes, ni borni amb els dos ulls, ni geperut amb l'esquena dreta
  83. Pel casament d'un vell toquen a morts o a banyes
  84. Per l’octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes
  85. Per on passa banya
  86. Per Sant Andreu, castanyes i caragols amb banyes
  87. Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes
  88. Portar banyes
  89. Posar (algú) a les banyes de la lluna
  90. Posar banyes (a algú)
  91. Quan el sol fa banyes, vés-te'n pastor de la muntanya
  92. Quan fa banyes el sol, mariner, més que pluja vol
  93. Quan la lluna neix amb banyes, treu els mariners de les cabanyes
  94. Quan la lluna porta banya, brunz el vent a la muntanya 
  95. Quan l'ase traurà banyes, s'haurà mort de rialles
  96. Quan parlen del bou, és que li han vist les banyes
  97. Què fa quan plou? ─Cau aigua. ─Es mullen les banyes d'aquest bou
  98. Qui de banyut s'escapa té més privilegi que el Papa
  99. Qui té un bou per la banya i una nina per la fe i una anguila per la cua pot jurar que no té res
  100. Quin dimoni s'ha petat la banya?
  101. Rompre's les banyes
  102. Ser banyeta de visc
  103. Ser en banyeta
  104. Ser més tossut que una banya de crestó (o que un aragonés, o que una mula)
  105. Ser sec com unes banyes
  106. Ser tossut com una banya de marrà
  107. Ses banyes no cansen es bou
  108. Si la banya li sua al bou, prest plou
  109. Si voleu ballar corrandes, aneu a Castellfollit, que allí guarneixen les flautes amb les banyes dels cabrits
  110. Sol amb banyes, gregal amb cames
  111. Tirar-se a les banyes del bou
  112. Tort com les banyes d'en Barrufet
  113. Tossut com una banya
  114. Tossut com una banya de bou
  115. Tossut com una banya de marrà
  116. Tot el mal el fa en Banyota
  117. Trencar-se les banyes
  118. Un bou amb banyes llargues serà acusat d'embestir, per manyac que sigui
  119. Una cabra sedega bedega banyuga banyega peluda pelada, va tenir un cabrit sedec, bedec, banyuc, banyec, pelut, pelat; si la cabra no hagués estat sedega bedega banyuda banyega peluda pelada, no hauria tingut el cabrit sedec bedec banyuc banyec pelut, pelat
  120. Veure’s les banyes


dimecres, 18 d’abril del 2018

Mel


  1. A bona dona, llavis de mel; a mala dona, treu-los de fel 
  2. A flor de mel 
  3. A la gola mel, a l'estómac fel 
  4. A la novena de sant Miquel, lo que no vingue no tindrà mel 
  5. A l'abeller no li ha d'agradar la mel 
  6. A Manacor, mel a sa boca i fel en es cor 
  7. A on van les abelles? A la mel 
  8. A qui es fa de mel, les mosques se'l mengen  
  9. A qui s'unta de mel, les mosques li corren darrera 
  10. Abelles beneïdes, sants abellars, donen mel als homes i ciris als altars 
  11. Acudir a un lloc com les mosques a la mel 
  12.  Això és mel 
  13. Això és mel i mató 
  14. Al cul està la mel 
  15. Al fons està la mel 
  16. Alimenta tant la mel d'abelles com la llet d'ovelles 
  17. Amb la mel del totxo, tothom hi fa sopes 
  18. Amb mel s'agafen mosques 
  19. Anar-hi com les mosques a la mel 
  20. Any de mel, any de Déu 
  21. Any de mel, any de fel 
  22. Beguda d'aigua, mel en salses 
  23. Boca amarga no pot escopir mel 
  24. Boca de mel i cor de fel, hipòcrita i cruel 
  25. Boca de mel i mans de fel 
  26. Boca de mel, cor de fel 
  27. Boca que menja fel, no pot escopir mel 
  28. Cara de mel, cor de fel 
  29. Carabassa, la mel porta bullint 
  30. Caure la sopa a la mel 
  31. Caure-hi com les mosques a la mel 
  32. Com el meler Manel, que venia més mosques que mel 
  33. Com mosques a la mel 
  34. Com pa i mel 
  35. Com un bunyol dins sa mel 
  36. De bones flors raja la mel; de mals cors, el fel 
  37. De fel té més que de mel 
  38. De la flor de gener se'n fa el meler 
  39. De mel i mató 
  40. De mel i sucre 
  41. De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni peix, ni mel 
  42. De sant Jordi a sant Miquel, ni dona, ni vi, ni mel 
  43. De ses roses de Pampalònia, ses abelles no en fan mel 
  44. Deixar [algú] amb la mel en la boca 
  45. Del cel tot no és mel 
  46. Del cel, tot no és mel 
  47. Després de la lluna de mel, ve la lluna de fel 
  48. Després de la mel, ve la fel 
  49. Després del fel, ve la mel 
  50. Deu ben drets són plens de pèl, res, res, res. Set nens nets són plens de mel 
  51. Déu dóna el cel, i les abelles la mel 
  52. Ditada de mel 
  53. Doblers en bossa i mel en boca 
  54. Dolç com la mel 
  55. Dona que et promet molta mel et donarà fel donar una culleradeta de mel (a algú) 
  56. Donar una ditada de mel (a algú) 
  57. El llavi de la dona té dues pells: una de mel i una altra de fel 
  58. El llépol de Roc el jutge, que menjava la mel amb sucre 
  59. El que es fa de mel, se'l mengen les formigues 
  60. El que roba mel, que vigili els fiblons 
  61. El qui va sempre en manlleu, altres fan mel del que és seu 
  62. El senyor de Boadelles passa el dia rumiant com podrà fer mel d'abelles: i té el rusc sempre al davant 
  63. En Venturí de Mesurelles té una gran por de les abelles, més, llaminer de soca-rel, a l'escudella es posa mel 
  64. Es trau més amb mel que amb fel 
  65. Ésser (una persona) tot mel ésser mel i mantega 
  66. Ésser mel i mató 
  67. Ésser Na Mel-i-Sucre 
  68. Ésser sa mel d’es sogre 
  69. Ésser tot mel ésser tot mel (algú) 
  70. Està de mel i mató 
  71. Fer com l'abella, que porta la mel a la boca, i el fibló al darrere (o en la cua) 
  72. Fer volar l'estel no és pa amb mel 
  73. Fer-se de mel  
  74. Fes vida bona i retirada, també la mel es guarda tapada 
  75. Gener sense gel, any de mel 
  76. Gra de mel per boca d'ase 
  77. Ja és morta l'abella que la mel feia 
  78. La Bel vol el bell bol per a la mel 
  79. La bona mel, per sant Miquel 
  80. La mare és de mel, la madrastra, de fel 
  81. La mel de Maella (o de Morella) és més dolça que set mels 
  82. La mel de maig, la reina de les mels 
  83.  La mel en la boca i el fibló en la cua 
  84. La mel és bona a qualsevol hora 
  85. La mel i el vénen plegats 
  86. La mel no ha estat mai menja d'ase 
  87. La mel no s'ha fet (o no és) per a la boca de l'ase 
  88. La mel, tan dolça i tan amarga 
  89. La muller que no conserva la mel als llavis, és dona fracassada 
  90. La pipa quan és nova té gust de soc, quan és a mig fumar té gust de mel, i quan és vella, té gust de cel 
  91. L'abella amarga no pot treure la mel dolça 
  92. Les abelles s'agarren en mel i no en fel 
  93. Les coques de sant Nicolau totes són plenes de mel 
  94. Les dones són com l'abella: mel a la boca i fibló a la cua 
  95. Les mosques busquen la mel 
  96. Les mosques de malavà es mengen la mel i el bestiar 
  97. L'escudella i la carn d'olla per a la Pepa i per a la Tolla; la llet, la mel i el mató per a la bella del cantó 
  98. L'home que rosega fel no vomita dolça mel 
  99. Li han donat una ditada de mel 
  100. Llagrimetes d' alegria | són mes dolces que la mel; | llagrimetes de tristesa | més amargues que la fel 
  101. Llengua de mel, llengua del cel 
  102. Lo qui treballe la mel, al final la xupe. 
  103. L'oli del damunt, vi del mig i mel de la de sota 
  104. L'oli, primer; el vi, del mig; la mel, darrera 
  105. Mà morta, mà morta, mata la mosca. Mall, mel, mill, molt, mul 
  106. Maig corrent, la mel rossa com l'or, blanca com l'argent 
  107. Mal nodriment afolla l'obra, això com fa el vinagre a la mel 
  108. Mall, mel, mill, molt, mul 
  109. Marta la piadosa, que es cruspia la mel dels malalts 
  110. Mel a la boca i fel al cor 
  111. Mel a la boca i guarda la bossa 
  112. Mel amb vinagre cura el mal, però és molt aspre 
  113. Mel d'abelles diu bé, i alimenta també 
  114. Mel damunt bunyols Mel damunt bunyols estalvia fel al cor 
  115. Mel de maig, mel de rei 
  116. Mel de maig, rica mel; mel de juny, mitja mel 
  117. Mel de romer! 
  118. Mel és el diner i porta mil mosques al darrer 
  119. Mel nova i vi vell 
  120. Mel! 
  121. Mel, cada dia, i formatge, cada any un dia 
  122. Menjar mel i escopir fel 
  123. Més dolç que la mel 
  124. Més mosques caça una gota de mel que un plat (o got) de vinagre 
  125. Més mosques es maten amb mel que amb fel 
  126. Més val ser xicra de mel que caragolí de vinagre 
  127. Millor amb mel que amb fel 
  128. Miquel, boca de mel, queixal de pega, merda mastega 
  129. Miquel, Miquel: no tens abelles i vens mel! 
  130. Molt mal fa la mel a l'humil mul que mol 
  131. No escoltis llengua de mel, si el cor és de fel 
  132. No hi ha mel sense fel 
  133. No hi ha res més dolç que la mel, sinó que una figa amb pèl 
  134. No volia el bunyol més que la mel calenta 
  135. No vore res més que coquetes en mel 
  136. On hi ha mel, hi ha fel 
  137. On van les abelles? Allà on hi ha mel 
  138. On vas Miquel? on hi ha mel 
  139. Pa i mel 
  140. Paréixer una mel cuita 
  141. Passar la lluna de mel 
  142. Pel maig, la millor mel 
  143. Per alegrar el Rei del cel, jo vull portar-li coques amb mel 
  144. Per l'Advent l'aigua del cel té gust de mel 
  145. Per l'agost, l'aigua del cel, fa bona mel 
  146. Per l'agost, safrà, mel i most 
  147. Per l'Ascensió que Claret fa festa major menjarem mel i mató 
  148. Per Sant Miquel [29 de setembre], el raïm té gust de mel 
  149. Per Sant Miquel el meló és dolç com la mel 
  150. Per Sant Miquel hi ha la millor mel 
  151. Per Sant Miquel, cresta les abelles i tasta la mel 
  152. Per Sant Miquel, el berenar té gust de mel 
  153. Per Sant Miquel, el porc té gust de mel 
  154. Per Sant Miquel, el raïm és com mel 
  155. Per Sant Miquel, les figues són mel 
  156. Per Sant Miquel, poques caseres i molta mel 
  157. Per Tots Sants, arboços i glans, llentrisca madura i esclata-sangs, mel i mantega pels estudiants 
  158. Pes maig ton ses ovelles i treu sa mel a ses abelles 
  159. Picada d'escorpí, amb mel s'ha de guarir 
  160. Picada d'escorpí, mel de romaní 
  161. Pluges per l'agost, safrà, mel i most 
  162. Poca fel fa amarga molta mel 
  163. Posar la mel a la boca i no deixar-la tastar 
  164. Posar-li la mel a la boca 
  165.  Pot de mel, tot són mosques 
  166. Prendre és mel, tornar és fel 
  167. Quan el pagès mira al cel, l'abella plega la mel 
  168. Quan parla sembla que tingui mel a la boca 
  169. Quan té la mel vol la cera 
  170. Quan tens la cera, vols la mel, quan tens la mel, cols l'arna 
  171. Què és més dolç que la mel? ─Mel i mitja 
  172. Què li darem an el Noi de la Mare? / Què li darem que li sàpiga bo? / ─Panses i figues i nous i olives / i una plateta de mel i mató 
  173. Quedar-se amb la mel a la boca 
  174. Quedar-se un a mitja mel 
  175. Qui beu fel, no pot escopir mel 
  176. Qui camina per damunt mel, qualque cosa se li aferra 
  177. Qui es fa de mel se'l mengen les formigues 
  178. Qui es fa de mel, se'l mengen les mosques 
  179. Qui es menja la mel, caga la cera 
  180. Qui estopa fila, tot temps va de busques enramat, així com qui mel porta, acompanyat de mosques 
  181. Qui et dóna la fel, et donarà la mel 
  182. Qui haja or en borsa que haja mel en bocca! 
  183. Qui mel maneja, els dits se n'unta 
  184. Qui mel meleja, los dits se llepa 
  185. Qui mel menja, els dits se n'unta 
  186. Qui menja fel no pot escopir mel 
  187. Qui neix el dia abans de Sant Ponç, només menja bresca, mel nova i bombons 
  188. Qui no ha provat la fel no sap què vol dir mel 
  189. Qui no té diners en bossa, ha de tenir mel en boca 
  190. Qui promet molta mel, acostuma a donar fel 
  191. Qui té la mel, que tingui la fel 
  192. Qui té sal a la boca, no coneix la mel 
  193. Qui treballe la mel al final la xupe 
  194. Quina és la flor de més mel? La de més amarga arrel 
  195. Ronya ha la mel i escuma, si tot s'és dolça 
  196. Rosades d'agost, bona mel i bon most 
  197. Sa mel és bona a qualsevol hora 
  198. Sa mel és bona a qualsevol hora 
  199. Sa mel se menja perquè és dolça 
  200. Saber a mel una cosa 
  201. S'aconsegueix més amb una gota de mel que amb un quilo de fel 
  202. S'agafen més mosques amb una gota (o cullerada) de mel, que amb una gerra (o arrova, o barril, o calderada, o plat, o tona) de fel 
  203. Santa Dorotea gloriosa, deu-me una lluna de mel com si estigués al cel 
  204. Ser [algú] una mel 
  205. Ser [una cosa] mel 
  206. Ser lleuger com la mosca dins la mel 
  207. Ser més viu que es ca d'en Mel 
  208. Ser pa i mel 
  209. Ses abelles fan mel... però piquen 
  210. Ses abelles coneixen ses flors que fan mel 
  211. Ses mosques van a sa mel 
  212. Si es maig neix un mul, o és bo com a mel, o renega i alça es cul 
  213. Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel 
  214. Si la dona dóna mel, sol també vomitar fel 
  215. Si sembres faves per sant Lluc, en carregaràs un ruc; si les sembres per Sant Miquel, seran bones com la mel 
  216. Si vols comprar bé, l'oli del damunt, el vi del mig i la mel de baix 
  217. Si vols la mel, has de suportar la picada de les abelles 
  218. Si vols mel, fes-la per Sant Miquel 
  219. Si vols tenir bona mel, vés a l'arna per Sant Miquel 
  220. Sota la dolça mel s'amaguen verins mortals 
  221. Tenir mel a la boca 
  222. Tenir mel a la boca i fel al cor 
  223. Tindre boqueta de mel 
  224. Tindre mel en el parlar 
  225. Torrons del Collell, més bons que la mel 
  226. Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada 
  227. Totes les mosques volen fer mel 
  228. Tothom fa mel si té ocasió i troba lloc 
  229. Treu la mel dels tous pel gener, que sinó no et quedarà res 
  230. Una cullerada de mel i dues de fel 
  231. Una gota de fel tuda una olla de mel 
  232. Val més mel que fel 
  233. Val més una gota de mel que un càntir de fel 
  234. Vi de grans és de mel, vi de premsa és de fel 
  235. Vi, son i mel, remei de vell

Mira també


- Barceló Roig, Bartomeu (2002): "El món de les abelles a Balears. Dites i refranys". Camp d'Aprenentatge Son Ferriol. L'abella de la mel. 7 pàg. Extracte de la part de dites i refranys, tret de: BARCELÓ ROIG, B. (2002): El món de les abelles a Balears. Lleonard Muntaner, editor. Palma.) i Recull de Francesc Capó. (Refranys dites i coverbos. ABA - Asociación Balear de Apicultores, num. 78 abril, mayo, junio 2001). Es troba en línia a http://www.campsdaprenentatgeib.cat/sonferriol/material/pdfapicultura/dites%20i%20refranys.pdf

dimecres, 15 de març del 2017

Diable (o dimoni)


  1. ... I el dimoni, que estossegui! 
  2. A Anglès, el dimoni hi és; a la Cellera, el dimoni hi era 
  3. A Arbúcies són gent d'astúcies, a Breda tenen mala art, a Sant Celoni dimonis, i a Hostalric són cremats 
  4. A Artà, el dimoni no s'hi pogué estar 
  5. A Caimari, fins al dimoni van fer pssar el rosari 
  6. A Cincclaus, cinc cases i cinc dimonis 
  7. A Consell, el dimoni hi va trobar remei 
  8. A Déu no sia retret i al diable pastanaga 
  9. A enganyar el diable, que té cara de porc! 
  10. A Horta, el dimoni se'ls emporta 
  11. A la bossa de l'avar, el diable hi fa forat 
  12. A la caixa de l'avar, el diable hi fa son joc 
  13. A la casa on no hi ha pa, ni el dimoni no hi pot estar 
  14. A la creu del matrimoni, la sogra hi fa de dimoni 
  15. A la dona ballar (o dansar) i al ruc bramar, el dimoni (o diable) els ho degué ensenyar 
  16. A la vellesa el diable (o dimoni) es féu barber (o frare, o sabater) 
  17. A la vellesa el diable es va casar 
  18. A la vellesa el diable s'embolica 
  19. A la vellesa, el diable l'enreda 
  20. A l'Anglada són dimonis, a la Coma bona gent, a Samalús la coca seca i a Oriola el pa calent 
  21. A l'arca de l'avar, el diable s'hi amaga 
  22. A l'arca de l'avar, hi jau el diable 
  23. A les criatures de plorar, a les dones de xafardejar i als ases de bramar, el diable els ho degué ensenyar 
  24. A les dotze de la nit, corre el diable (o dimoni) per sota el llit 
  25. A l'home, li basta ser una mica menos lleig (o pelut) que el diable 
  26. A Manacor, el diable s'hi va fer por 
  27. A Nadal, un pas de gall; a Sant Antoni, un pas de dimoni; a Sant Sebastià, bèstia serà 
  28. A on dimonis...? 
  29. A on no hi ha, el dimoni hi balla 
  30. A Petra, el dimoni s'hi va perdre 
  31. A porta tancada el diable (o dimoni) se'n torna 
  32. A qui busca el dels altres, el diable li pren el seu 
  33. A qui Déu no dóna fills, el dimoni (o el diable) dóna nebots 
  34. A qui en sa casa és un dimoni, quan se'n va pareix un sant 
  35. A qui es burla, el diable (o dimoni) li furga 
  36. A qui es pixa pel camí, el dimoni li és padrí 
  37. A qui furta el dels altres, el diable li pren el seu 
  38. A qui no te feina, el dimoni li'n dona o li'n mana 
  39. A qui no té fills, el dimoni li dóna nebots 
  40. A robar al diable, que no té part amb Déu 
  41. A Sant Antoni, un pas de dimoni 
  42. A Sant Celoni són de la pell del dimoni 
  43. A Sant Marçal, tres pagesos i quatre menestrals, set dimonis infernals 
  44. A Sant Pere va el diable amb un tió radere 
  45. A Sarrià, capadiables 
  46. A Sarrià, el diable van capar 
  47. Adéu, dimecres de cendra, que el diable se t'endugui; per quatre dies de gras, set setmanes de dejuni 
  48. Advocat del diable (o del dimoni) 
  49. Ai dimoni xic, a on vas? ─A cavall d'en Jaumàs... fins a Llinàs! 
  50. Al diable mateix el va fer Déu 
  51. Al dimoni i a la dona mai els falta faena 
  52. Al galà i a la dama, el dimoni li fa festa i l'ocasió la resta 
  53. Al rei se'l serveix dret, a Déu agenollat i al diable ajassat 
  54. Algun diable s'ha trencat el coll 
  55. Alguna vegada té de trencar el diable les sabates 
  56. Allà on hi ha una creu, no hi ha el dimoni 
  57. Allí on hi ha pèl hi ha alegria i el diable a sota 
  58. Allí on hi ha pèl hi ha el diable 
  59. Allioli, menjar del dimoni 
  60. Allioli, pa torrat i aiguardent i figues seques fan ballar endimoniat 
  61. Allò que Déu guarda, el diable (o dimoni) no ho toca 
  62. Allò que és mal guanyat, el diable s'ho emporta 
  63. Als infants els protegeix el dimoni, perquè se'ls vol endur grans 
  64. Amb creu d'argent, el diable s'espavent 
  65. Amb dues dones la casa és un infern i si n'hi ha tres, el diable hi és 
  66. Amb els diners a les mans, els dimonis es fan sants 
  67. Amb tot i vol tenir parer el dimoni 
  68. An es costat de s'arc de Sant Martí, sempre surt s'arc del dimoni 
  69. Anar amb un diable (o dimoni) a cada orella 
  70. Anar com cent mil dimonis 
  71. Anar com l'ànima que s'enlleva el dimoni 
  72. Anar el diable per casa 
  73. Anar el diable prop [d’algú] 
  74. Anar els dimonis solts 
  75. Anar-li el diable prop 
  76. Anar-se'n al diable (o al dimoni) 
  77. Aneu amb nom de Déu, que el dimoni ja us coneix 
  78. Antoni la capseta del dimoni 
  79. Aparta’t, ànima, que el dimoni baixa 
  80. Arc del dimoni 
  81. Armes de foc, deixa-les, que el dimoni sol carregar-les 
  82. Ballar-hi el diable 
  83. Ballar-hi el dimoni pel mig 
  84. Barcelona, ciutat del diable 
  85. Beat d'església, diable de casa 
  86. Béns de campana, Déu els dóna i el diable els escampa 
  87. Béns de molts, guanys del diable 
  88. Bo està el diable per a fer creus! 
  89. Boca tancada, Déu no l'ou i el diable no l'entén 
  90. Borni, mig dimoni 
  91. Bròquil sense oli no val ni un dimoni 
  92. Brou rescalfat, pel dimoni 
  93. Bruixa del dimoni! 
  94. Caçador que topa un borni, cacera del dimoni 
  95. Cada matrimoni té el seu dimoni 
  96. Cada vegada que el diable fa un pet, engega un sastre i l'encasta a la paret 
  97. Cadascú a casa seva, per al diable la feina 
  98. Cagar-se en els dimonis de l'infern 
  99. Cal donar al diable el que sia seu 
  100. Caldo rescalfat, pel dimoni 
  101. Cansat de pecar el dimoni es va fer ermità 
  102. Cansat el diable de fer mal, va fer-se ermità 
  103. Cap de dona, cap de diable 
  104. Casa sense pa, ni el dimoni hi pot habitar 
  105. Casament de dos joves, casament de Déu; casament d'un jove i un vell, casament del dimoni; casament de dos vells, casament de merda 
  106. Casament entre joves, casament de Déu; casament entre joves i vells, casament de res; casament entre vells, casaments del diable 
  107. Casament i mort fan trescar el diable 
  108. Casats de quatre dies, tot són manyagueries; al cap d'un any de matrimoni, arri allí, dimoni 
  109. Clergue negligent, vaixell de diables 
  110. Cols sense oli, que se les mengi el dimoni 
  111. Com més a prop de la creu, més a prop del dimoni 
  112. Com més a prop de missa, més a prop del diable 
  113. Com un diable (o dimoni) 
  114. Com un dimoni escuat, corre el que li prens el plat; mes no troba res a dir si et veu prendre el del veí 
  115. Companyia de tres del diable és 
  116. Comptar-li els pels al dimoni 
  117. Convé estar bé amb tothom, ni que sia amb el mateix dimoni 
  118. Convits i balls i dimonis destrueixen molts matrimonis 
  119. Córrer com un diable (o dimoni) 
  120. Cremar més que un dimoni 
  121. Cremar un ciri a Déu i un altre al dimoni 
  122. Cremar un ciri a sant Miquel i un altre al diable 
  123. Creu al pit, però dimoni en fets 
  124. Criada de criada, criada del diable 
  125. Darrera de la Seu, s'hi amaga el diable 
  126. Darrere la creu hi ha el diable (o dimoni) 
  127. De Catí, el dimoni en va fugir 
  128. De dimonis 
  129. De dones, no n'hi ha cap de bona; una que n'hi havia, ni el diable la va voler de tan dolenta 
  130. De franc, que hi treballi el diable (o dimoni), que té bones urpes 
  131. De Granera, el diable n'era 
  132. De jove ermità, vell diable 
  133. De jove, fins el diable era guapo 
  134. De la cintura cap a dalt, tots sants; de la cintura cap a vall, tots dimonis 
  135. De la pell del diable 
  136. De les lleis de l'honor, el diable n'és l'autor 
  137. De mal just ve l'anyell que el diable (o dimoni) s'emporta la pell 
  138. De mil dimonis 
  139. De pare sant, el fill diable 
  140. De porta tancada el diable se'n torna 
  141. De tant que volia el diable el seu fill, li va treure un ull 
  142. De Tendrui, lo dimoni en fui 
  143. De terra dolenta, el dimoni en caga 
  144. De tots los dimonis 
  145. De trenta mil dimonis 
  146. De vegades corre més el diable que la pedra 
  147. De vianda cara, el diable en caga 
  148. Del diable (o de tots els diables, o de mil diables) 
  149. Del dimoni és lligat qui profana lloc sagrat 
  150. Del mateix fust són sant Miquel i el diable 
  151. Dels pecats de la ignorància, el diable en té ganància 
  152. Dels que parlen oint missa, els dimonis fan gran rissa 
  153. Desfer i desfer, feina de dimoni é 
  154. Déu en la boca i el diable en el cor 
  155. Déu ens guard de testimoni, que, tan falsos com verdaders, tots són dimonis 
  156. Déu no m'ho tingui en retret, ni el diable en vanaglòria 
  157. Déu nos guard d'anar al diable 
  158. Déu nos guardi del dimoni i d'en Ramis de Sant Celoni 
  159. Déu pot més que tots els diables 
  160. Déu va fer el bes i el dimoni el demés 
  161. Déu va inventar les balances i el dimoni la romana 
  162. Déu va treure al diable el poder, però no el saber 
  163. Digues tu un mal una vegada i el diable ho repetirà una milenada 
  164. Digues-l'hi tu una vegada i el diable l'hi dirà cent 
  165. Dimecres de cendra, que el diable et prenga 
  166. Dimoni (o diable) és! dimoni boiet 
  167. Dimoni dels collons! 
  168. Dimoni! 
  169. Dimonis són cartes i les dones diables 
  170. Diner que se n'ha anat i no ha tornat el diable se l'ha emportat 
  171. Diners i diables són temptadors 
  172. Diners que el dimoni porta, el dimoni se'ls emporta 
  173. Dir quatre fàstics al diable (o dimoni) 
  174. Discreció sense condició, dar-la al dimoni 
  175. Diuen al dimoni: "El poble no té pa". I ell respon: "Que mengen pastissos" 
  176. Dolent com el dimoni 
  177. Dona de bé amb el diable tracta 
  178. Dona dolenta, del diable és parenta 
  179. Dóna el diable la porta que qualsevol clau l'obre 
  180. Dona i cabra, pel diable si és magra 
  181. Dona peluda el diable ajuda D
  182. ona que fila en diumenge, el dimoni la penja 
  183. Dona sossa i tomàquet sense sal pel diable no val 
  184. Donar a qui té més és donar al dimoni 
  185. Donar al diable el que és seu 
  186. Donar al qui té més és fer caritat al diable 
  187. Donar al qui té prou és (com) fer almoina al diable 
  188. Donar esca al dimoni 
  189. Donar greix al dimoni 
  190. Donar l'ànima al diable 
  191. Donar què fer al diable 
  192. Donar-se a tots los dimonis 
  193. Donar-se al diable (o a tots els diables) 
  194. Donar-se al dimoni (al diable) 
  195. Donzella que arriba als trenta, tres vegades al dia el diable la tempta 
  196. Drap dolent, dona'l al diable 
  197. Dues dones en un hostal, o dos diables, tant se val 
  198. Dues dones en una cosa són un infern; quan n'hi ha tres el diable hi és 
  199. Dues filles i una mare, tres dimonis per a un pare 
  200. Dur el rosari al coll i el dimoni al cos 
  201. Dur els dimonis al cos 
  202. Dur un dimoni a cada cabell 
  203. Eixe sap el dimoni à on dorm 
  204. El ben guanyat, el diable s'ho emporta, i el mal guanyat, a l'amo i tot 
  205. El borratxo és la joguina del dimoni 
  206. El cap és pel caçador, menys el de la perdiu que és pel dimoni 
  207. El cos sant i l'ànima del diable 
  208. El diable (o el dimoni) quan va esser vell es féu ferrer... per no anar pels alts (dalt els pals) 
  209. El diable (o el dimoni) quan va ser vell (o quan no va tenir res que fer), es va fer ferrer 
  210. El diable a estones fa bones coses 
  211. El diable adorm amb poques palles 
  212. El diable (o dimoni) ajuda els seus 
  213. El diable algunes vegades diu veritat 
  214. El diable als quinze anys era guapo 
  215. El diable corre més de nit que de dia 
  216. El diable d'Albanyà i el Sant Crist de Fontfreda són germans 
  217. El diable de vell passava el rosari 
  218. El diable dorm amb poques palles 
  219. El diable em va donar a vós perquè ens perdéssim tots dos 
  220. El diable en el cos i el rosari en la mà 
  221. El diable en qualsevol lloc fa el llit 
  222. El diable en sap més per vell que per diable 
  223. El diable ensenya a robar, però no a amagar 
  224. El diable (o dimoni) era la mona de Déu 
  225. El diable era vell quan era jove 
  226. El diable és el millor amic de l'home ric 
  227. El diable és pelut, com les dones 
  228. El diable es va empescar el diner per omplir l'infern d'ànimes 
  229. El diable fa l'obra i ell mateix la descobre 
  230. El diable hi balla de capoll 
  231. El diable i les dones sempre en tenen una per fer 
  232. El diable i les dones tot ho porten al revés 
  233. El diable mai es cansa d'espatllar sabates 
  234. El diable no acabarà el que no acaben les dones 
  235. El diable (o dimoni) (mai) no dorm 
  236. El diable no és porc i gruny 
  237. El diable (o dimoni) no és tan lleig com el pinten 
  238. El diable no menja fruita de la seva, sinó de la dels altres 
  239. El diable no m'ha donat dona, però m'ha donat sogra 
  240. El diable no té pa i arma ca 
  241. El diable no va ésser mariner, perquè no sap encomanar-se a Déu 
  242. El diable només té una feina: fer mal 
  243. El diable només tempta el qui es vol deixar temptar 
  244. El diable obra en tot mal afer 
  245. El diable obri la porta i el vici la manté oberta 
  246. El diable (o dimoni) paga malament a qui el serveix bé 
  247. El diable part tindrà en qui no creu en Déu i a missa va 
  248. El diable pesca amb fil d'or 
  249. El diable promet guardar un secret i de seguida el descobreix 
  250. El diable (o dimoni) quan dorm encara té un ull obert 
  251. El diable quan va ésser vell es va fer sabater 
  252. El diable que ho desempesqui 
  253. El diable s'acosta als qui estan sols 
  254. El diable s'amaga sota el pèl 
  255. El diable sap donar bon dinar i mal sopar 
  256. El diable sap molt, perquè és vell 
  257. El diable s'atansa als qui estan sols 
  258. El diable se n'emporta els diners que no tenen creu 
  259. El diable se n'emporta els majorals que no deixen menjar els viatgers 
  260. El diable sempre està darrera la porta 
  261. El diable se'n riu, quan el pobre dóna al ric 
  262. El diable si és tan astut no és pas perquè és diable, sinó perquè és molt vell 
  263. El diable són bolles! 
  264. El diable són les dones 
  265. El diable tanca les portes i Déu les obre 
  266. El diable tapa i el temps destapa 
  267. El diable té cara de conill 
  268. El diable té part en tot el que hi ha carn 
  269. El diable té saber, però no té poder 
  270. El diable té una capa que fa veure que tapa, i destapa 
  271. El diable té una manta i un tabal; la manta per tapar la vergonya i el tabal per divulgar-la un cop comesa 
  272. El diable va per casa 
  273. El diable va perdre les gales, però no les ales 
  274. El diable, cansat de carn, es va fer frare 
  275. El diable, pare dels gats 
  276. El diable, quan és vell, és fa ermità 
  277. El diable, quan és vell, sap més per experiència que per consell 
  278. El diable, quan no té què fer, s'entreté jugant amb el seu rabo 
  279. El diable, quan va ser vell, es va fer ferrer 
  280. El dijous és el diumenge del dimoni 
  281. El dimoni carrega de tu! 
  282. El dimoni ets! 
  283. El dimoni fa el llit per agafar-hi l'inadvertit 
  284. El dimoni fa olles, però no les cobertores 
  285. El dimoni ho garbella, el dimoni ho pasta i el dimoni ho porta a vendre a la plaça 
  286. El dimoni i la muller sempre tenen que fer 
  287. El dimoni li fa llum! 
  288. El dimoni no és tan lleig com el pinten 
  289. El dimoni no fa sinó una feina i encara mal feta 
  290. El dimoni no té sogra i sempre en troba 
  291. El dimoni només li guanya de banyes 
  292. El dimoni pertot arreu es fica 
  293. El dimoni quan caga, caga bledes 
  294. El dimoni que ho entengui 
  295. El dimoni sap més per vell que per dimoni 
  296. El dimoni sempre ajuda els seus 
  297. El dimoni se'n pensa moltes 
  298. El dimoni s'ha fet frare 
  299. El dimoni són cartes i les dones diables 
  300. El dimoni són les puces, un animalet tan menut, que es giten amb les fadrines i jo, fadrí, no puc 
  301. El dimoni té cara de porc 
  302. El dimoni té el saber però no el poder 
  303. El dimoni té una manta i un tabal 
  304. El dimoni tot l'any espigola i els darrers dies fa les segades 
  305. El dimoni va pel mig 
  306. El dimoni va voler fer una cosa roín amb sucre i ametla i no va poder 
  307. El dimoni, a vegades, mos fa sa traveta 
  308. El diner és cagat pel diable 
  309. El diner és obra del diable i, com ell, es vesteix com li convé, de pagès o de cavaller 
  310. El diner que se n'ha anat i no ha tornat, el diable se l'ha emportat 
  311. El disset és sant Antoni i el vint és sant Sebastià; qui bones obres farà no tindrà por del dimoni 
  312. El diumenge el dimoni es revenja 
  313. El donat, el dimoni s'ho ha emportat 
  314. El fals testimoni, el paga el dimoni 
  315. El galant i la dama, el diable els inflama 
  316. El mal guanyat pel diable i el ben guanyat per l'amo, i hom sempre resta sense res 
  317. El mal guanyat, el diable s'ho emporta 
  318. El matrimoni és pitjor que el dimoni 
  319. El matrimoni, cosa del dimoni 
  320. El metge té tres coses: d'àngel, quan se l'ha de menester; d'home, quan se'l va a cercar, i de dimoni, quan cobra 
  321. El pecar és d'home; perseverar, de dimoni 
  322. El pitjor diable és el qui resa 
  323. El que cau a terra és del diable 
  324. El que Déu guarda, el diable no ho toca 
  325. El que encén un ciri al diable i un altre a sant Miquel, es queda en pèl 
  326. El que és mal guanyat el diable (o dimoni) s'ho emporta 
  327. El que fa de fals testimoni ofici fa de dimoni 
  328. El que la dona no fa, el diable ho farà 
  329. El que no farà un frare, no ho farà el diable 
  330. El que no fuma ni beu vi, el diable pren altre camí 
  331. El que no li agraden les dones, les cartes ni el vi, el diable el tempta per un altre camí 
  332. El que no té por al dilluns, no li té por al dimoni 
  333. El que pot amb el dilluns, pot amb el dimoni 
  334. El qui escarneix, el diable el segueix 
  335. El qui està sol, el diable el tempta 
  336. El qui no beu, ni fuma, ni fot, el dimoni se li emporta tot 
  337. El qui no dóna i pren, el diable el duu a l'infern 
  338. El qui no fuma ni beu ni estira l'orella al gat el diable se l'emporta per un altre costat 
  339. El qui no fuma ni beu vi, el dimoni se l'emporta per un altre camí 
  340. El qui no li agraden les cartes i el vi, el dimoni el tempta per un altre camí 
  341. El qui pren i no dóna, el diable se l'emporta 
  342. El qui treballa en diumenge, el dimoni el penja 
  343. El qui veu el fonoll i no se'l menja, el diable el penja 
  344. El rosari al coll i el diable (o dimoni) al cos 
  345. El rosari als dits i el dimoni als pits 
  346. El sabater a cantar, el sastre a xafardejar i el barber a xerrar, el diable els ho degué ensenyar 
  347. El sant Crist d'Albanyà i el dimoni de Fontfreda són germans 
  348. El sastre que no fa nu, el dimoni se l'enduu 
  349. El segon matrimoni, el fa el dimoni; el tercer, Llucifer 
  350. El temps que un perd, el guanya el diable 
  351. Els amanits sense oli són menjar del dimoni 
  352. Els de Campins, dels diables són cosins 
  353. Els de Sant Antoni són de la pell del dimoni 
  354. Els de Sant Celoni, som la pell del dimoni 
  355. Els diables i els diners, tot ho porten al través 
  356. Els dimonis de l'infern gasten forques d'Alentorn 
  357. Els dimonis de l'infern van pel carrer 
  358. Els diners de campana, Déu els dóna i el diable els escampa 
  359. Els hereus i els ases, ni els dimonis els treuen de les cases 
  360. Els homes són macos encara que siguin set vegades més lleigs que el diable 
  361. Els infants són angelets de Déu i testimonis del dimoni 
  362. Els mentiders són els fills del diable 
  363. Els ossos per a Déu, la carn per al diable 
  364. Els rosaris a la mà i el diable a la butxaca 
  365. Els rosaris al coll i el diable al cos 
  366. Els trenta mil dimonis 
  367. Els tres esglais són: llamps, trons i diables 
  368. Els xatos, els tempta el diable set vegades cada dia 
  369. En Benifalló guarden les ferramentes de capar el diable 
  370. En el cor de la dona hi ha Déu o hi ha el diable 
  371. En el costat de s'arc de Sant Martí, sempre surt s'arc del dimoni 
  372. En la caixa de l'avar, el dimoni hi fa son jaç 
  373. En porta tancada, el dimoni torna arrere 
  374. Encendre un ciri a Déu i un altre al diable (o al dimoni) 
  375. Enfugir-se del dimoni 
  376. Engegar al diable 
  377. Enravanet dimoni, que no’t casaràs may 
  378. Enriure-se'n quan ploren los dimonis 
  379. Entrar pertot, com el pet del dimoni 
  380. Entre fadrinalla, el diable enmig hi balla 
  381. Entre home i dona, el diable (o dimoni) hi balla al mig 
  382. Entre la creu i l'aigua beneita, hi balla el diable 
  383. Entre marits i mullers, el diable no hi pot ser 
  384. Entre sogra i nora, ni el dimoni es posa 
  385. Entre xiques i xics, el diable hi balla enmig 
  386. Enviar (algú o alguna cosa) al diable 
  387. Enviar a enganyar al dimoni 
  388. Enviar o anar als dimonis 
  389. Era dels que solen fer dimonis sense motlle 
  390. És com un dimoni escuat. 
  391. És el dimoni 
  392. És el reverend dimoni 
  393. És millor un pa amb Déu que deu amb el dimoni 
  394. És per vell, que sap el dimoni 
  395. Escarneix, escarneix, que el dimoni ja et segueix 
  396. Ésser capaç d'arrencar els pèls del diable 
  397. Ésser de color de diable quan fuig i sa mare l'atrapa 
  398. Ésser de la pell del diable 
  399. Ésser l'advocat del diable 
  400. Ésser més llarg que un diable apallissat 
  401. Ésser un pobre diable 
  402. Estar (algú) que els dimonis se l'emporten 
  403. Fa com el mosso del diable: més que no n'hi demanen 
  404. Fa fred com un dimoni 
  405. Fa un fred de mil dimonis. 
  406. Fa un fred que el dimoni es peteja 
  407. Faci's el miracle, encara que el faci el diable 
  408. Feina de diumenge, el diable (o dimoni) se la menja 
  409. Fembra és cap de pecat i arma del diable malvat 
  410. Fembres són cordes del diable 
  411. Fer caritat al diable (o dimoni) 
  412. Fer caritat al diable és donar a qui té més 
  413. Fer d'advocat del dimoni 
  414. Fer diables sense motle 
  415. Fer dimonis sense mola 
  416. Fer el diable menut 
  417. Fer feina pel dimoni 
  418. Fer i desfer és treballar pel diable 
  419. Fer i desfer, feina del diable (o dimoni) 
  420. Fer regals als rics el diable riu 
  421. Fer tremolar sants i dimonis 
  422. Fer un fred com un dimoni 
  423. Fer un fred de mil dimonis 
  424. Fes bé al dimoni i et pagarà amb l'infern 
  425. Fora, dimoni 
  426. Fotre a algú pel cul del dimoni 
  427. Fugir com el diable (o dimoni) de la creu 
  428. Fugir com un dimoni 
  429. Garbí d'hivern, dimonis a l'infern 
  430. Gent amb gent, i el diable amb lo seu parent 
  431. Gent de Tredòs, el diable al cos 
  432. Gràcies al dimoni més xiquet 
  433. Gregal a l'hivern, diables a l'infern 
  434. Guarda't del diable quan resa 
  435. Has d’anar amb un dimoni a cada orella. 
  436. Has de fer el dimoni quatre. 
  437. Hisenda d'estola, el diable la vola 
  438. Home afamat, home endimoniat 
  439. Home pelat al diable sia dat; home pelut, sempre benvingut 
  440. Home solitari, o sant o dimoni 
  441. Hort sense aigua, casa sense terrat, dona sense amor i marit descuidat, el diable els combat 
  442. I el dimoni que estossegui! 
  443. Jo pel teu i el diable pel meu 
  444. Jocs de cartes, jocs de diables 
  445. L’alegria, Déu la dona i el diable se l’emporta
  446. La bossa del mesquí el diable l'obrí 
  447. La bossa del miserable, l'obre el diable 
  448. La bossa del miserable, ve el dimoni i l'obre 
  449. La bugada del diumenge, el dimoni se la menja 
  450. La capa del diable, el que per un costat tapa per altre destapa 
  451. La capa del diable, mai tapa per tots els costats 
  452. La carn al dimoni, els ossos a Déu 
  453. La creu en els dits, i el diable en els pits 
  454. La creu en els pits i el dimoni en els dits 
  455. La creu en la cara i el diable en el cos 
  456. La dona apunta més que el diable 
  457. La dona barbuda, que el diable se l'enduga 
  458. La dona dolenta és mig diable 
  459. La dona és filla del diable i peluda com ell 
  460. La dona és la mestressa del diable 
  461. La dona és l'arma del dimoni 
  462. La dona és mig dimoni i peluda com ell 
  463. La dona i el dimoni sempre se'n pensen 
  464. La dona sap un munt més que el diable 
  465. La dona sap una lletra més que el diable (o dimoni) 
  466.  La dona va tenir el diable per mestre i ha sortit més sàvia que ell 
  467. La fadrina als trenta, trenta vegades al dia el diable la tempta 
  468. La feina de la dona és feina del diable: s'aixeca per un cantó i cau per l'altre 
  469. La fembra és cap de pecat, vaixell del diable malvat e gitament del sant regnat 
  470. La gent de muntanya fins el diable enganya 
  471. La mentida és filla del diable 
  472. La misèria és lletja com el diable 
  473. La misèria és més lletja que el diable 
  474. La pedra fora de la mà, el diable (o dimoni) la porta 
  475. La por fa més lleig el dimoni 
  476. La primera paraula, la va dir l'àngel, i el diable va dir les altres 
  477. La que als trenta no té nuvi, té l'humor com el dimoni 
  478. La que de jove és santa, de vella és diable 
  479. La roba estesa a la lluna és bandera que crida al dimoni 
  480. La roba estesa en Dijous Sant és bandera del diable 
  481. La sogra, més que el dimoni sobra 
  482. La vella a estirar i el dimoni a arrugar 
  483. L'alegria, Déu la dóna i el diable se l'emporta 
  484. L'alegria, el diable ni la coneix de vista 
  485. L'ase bramar i a la dona ballar, el diable els ho degué ensenyar 
  486. L'avarícia té cara de diable 
  487. L'endemà de Sant Antoni, comencen a sortir el boig i el dimoni 
  488. Les armes de foc, el diable les carrega 
  489. Les armes, el dimoni les carrega 
  490. Les bledes, del diable (o dimoni) són fetes 
  491. Les botes del diable no fan soroll 
  492. Les cols de Sant Antoni mantenen fins al dimoni 
  493. Les d'Aidí es mengen les cols sense sal ni oli i són fortes com lo dimoni 
  494. Les dones fins fan por al dimoni 
  495. Les dones i el diable sempre en tenen una per fer 
  496. Les dones són amigues del diable perquè són peludes com ell 
  497. Les dones són cordes del diable 
  498. Les dones són el diable 
  499. Les dones són lo dimoni perquè li han fet a sant Pere uns pantalons amb la bragueta darrere 
  500. Les dones són més lletges que set diables 
  501. Les obres es comencen en nom de Déu i s'acaben en nom del diable 
  502. Les tres coses que només n'hi ha una al món: Déu, el dimoni i el papa 
  503. Les tres herbes fetes pel dimoni són: el gram, la canyoca i la calcida, que es mengen les altres plantes 
  504. L'home és foc i la dona estopa, ve el diable (o dimoni) i bufa 
  505. L'home ja és prou bonic si es menys lleig que el dimoni 
  506. L'home mentre sia un xic més guapo que el diable, ja n'hi ha prou 
  507. Llamps d’hivern, dimonis de l’infern 
  508. Llaurar amb rucs, batre amb bous i segar amb dones són tres feines de tots els dimonis 
  509. Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern 
  510. Lleig com un dimoni 
  511. Llibre de metge i d'advocat, ni el diable en treu l'entrellat 
  512. Lligar el dimoni 
  513. Mal de queixal, el dimoni va inventa'l 
  514. Mals companys, del dimoni paranys 
  515. Matrimoni del diable, si està com el gat i el gos, sempre estarà miseriós 
  516. Matrimoni sense patrimoni, dóna'l al dimoni 
  517. Menges angelets, però cagues dimoniets 
  518. Menja a compliment i que el diable el faci, el testament 
  519. Menjar del dimoni són cols sense oli 
  520. Més dolent que el dimoni 
  521. Més pobre és el dimoni, que no té part amb Déu 
  522. Més pot Déu al cel que tots els dimonis de l'infern 
  523. Més pot Déu, que tots els diables de l'infern 
  524. Més que un diable Més sap el diable (o dimoni) per vell que per diable 
  525. Més valdria estar entre diables que entre fembres 
  526. Mestral i tramuntana d'hivern, treuen els diables (o dimonis) de l'infern 
  527. Migjorn d'hivern, dimonis de l'infern. Vent de migjorn, pluja de jorn 
  528. Mira si el diable té cara de porc! 
  529. Mocar la candela com el diable mocà sa mare: li arrencà el nas 
  530. Molts companys?, del dimoni paranys 
  531. Molts de tocs pels pits, i el dimoni pes cap dels dits 
  532. Nadal en diumenge, el diable que sembri 
  533. Nàquera i Serra, gent del dimoni, per mitja figa, maten un home 
  534. Nas de ganxo, geni de dimoni 
  535. Negre com lo dimoni 
  536. Nines i nins, el diable entremig 
  537. No és àngel ni és diable, sinó tot un home 
  538. No ésser bo per a Déu ni per al diable 
  539. No estar el diable per fer creus 
  540. No hi ha cap diable que no trobi el seu sant Miquel 
  541. No pot ser que el diable estigui sempre a una porta 
  542. No servir per a Déu ni per al diable 
  543. No som pas tan dimoni com negre 
  544. No témer Déu ni el diable 
  545. No valer ni un pet de diable 
  546. Nosaltres pel dels altres i el diable pel nostre 
  547. Nosaltres som els dolents i dem la culpa al dimoni 
  548. Nostre Senyor fa coses cada dia que el dimoni no les faria 
  549. Nostre Senyor les coses millora i el dimoni les empitjora 
  550. Nostre Senyor va fer el bes i el diable el demés 
  551. O és ell o el diable en sa figura 
  552. Ocell de bec corbat, guarda-te'n com el diable 
  553. Olla sense col, ni el dimoni no la vol 
  554. On Déu té la seua església, el dimoni fa la seua capella 
  555. On dones no hi ha, el diable n'hi portarà 
  556. On el diable no pot clavar la mà, clava la punta de la coa 
  557. On el diable no pot posar la pota, hi posa la cua 
  558. On el diable posa la mà, senyal fonda hi deixarà 
  559. On hi ha dones hi ha el dimoni 
  560. On no hi ha diners, el diable (o dimoni) hi balla 
  561. On no hi ha diners, el diable no hi vol res 
  562. On no hi ha pa, els dimonis hi passen 
  563. Orgull acosta hom molt al diable 
  564. Pa d'ordi, el va fer la fam o el dimoni 
  565. Pagar la contribució al diable 
  566. Paraula de sant i obres de diable 
  567. Paraules d'àngel, urpes de diable 
  568. Paraules de sant i fets de dimoni 
  569. Parèixer el diable de les beceroles 
  570. Parèixer el diable del Socors 
  571. Parlar amb el diable 
  572. Passar pena pel dimoni 
  573. Passar-li jornals pel diable 
  574. Peix vermell, el diable amb ell 
  575. Pel març, corre el diable (o dimoni) per totes parts 
  576. Per a Nadal una passa de pardal, pels Reis una passa de vells, per Sant Antoni una passa de dimoni, per Sant Sebastià una passa de ca 
  577. Per a què el dimoni no es riga de la mentida 
  578. Per baixar, rai, que tots els sants ajuden; per pujar, que tots els diables no hi poden! 
  579. Per haver alabat el diable la poma, Eva la va tastar 
  580. Per sant Antoni comença el temps del dimoni 
  581. Per Sant Antoni creix el dia un pas de dimoni 
  582. Per Sant Antoni fa un fred del dimoni 
  583. Per Sant Antoni fa un fred del dimoni, per Sant Sebastià, cuida a matar 
  584. Per sant Antoni fa un fred del dimoni; per sant Julià cuida a matar 
  585. Per Sant Antoni, un pas de dimoni 
  586. Per Sant Julià de Ramis, el diable hi va passar 
  587. Per santa Llúcia un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal; per Sant Esteve, un pas de llebre; per Reis un pas d'anyell; per Sant Antoni, un pas de dimoni 
  588. Per tot es posa un diable entremig 
  589. Per un bri, què dimoni pots dir? 
  590. Per un ral, es vendria l'ànima al dimoni 
  591. Perquè el dimoni la poma va ponderar, Eva se la va menjar 
  592. Pes d'apotecari i d'argenter, el diable no l'entengué 
  593. Pes de safranaire, d'apotecari i d'argenter, ni el dimoni hi entén re 
  594. Picar com un dimoni 
  595. Plet de testimonis, plet de dimonis 
  596. Plorant la dona va enganyar el diable 
  597. Pluja del diumenge, el dimoni se la menja 
  598. Pobre del diable que no té part amb Déu! 
  599. Pobre diable 
  600. Poder, saber i haver les tres dents del diable 
  601. Pont del diable 
  602. Porta tancada, el diable (o dimoni) se'n torna 
  603. Portar noves i mirar pels forats és feina pel diable 
  604. Posar-hi la pota el diable 
  605. Posar-se fet un dimoni 
  606. Pot mes Déu que tots los diables 
  607. Pot més Déu tot sol que de diables tot un vol P
  608. resentar-se com el dimoni a sant Benet 
  609. Primer diable que sant 
  610. Prova de testimonis, prova de dimonis 
  611. Quan de mal just ve l'anyell, el diable se n'emporta la pell 
  612. Quan Déu es a fer home, el diable (o dimoni) ja s'havia fet dona 
  613. Quan Déu va fer l'abella, el diable va fer la vespa 
  614. Quan el diable dubta, a la dona pregunta 
  615. Quan el diable es vol encarnar es fa advocat 
  616. Quan el diable estén la capa, per un costat tapa i per l'altre destapa 
  617. Quan el diable (o dimoni) fa una feina la fa mal feta 
  618. Quan el diable la cua es ven, ell s'entén 
  619. Quan el diable no hi pot, hi envia una dona 
  620. Quan el diable no res per fer, conversa amb la muller 
  621. Quan el diable no sap què fer, amb la cua mata mosques 
  622. Quan el diable no s'hi veu en cor, hi envia una dona 
  623. Quan el diable no té feina, agafa l'escombra i escombra 
  624. Quan el diable no té res per fer, juga amb la cua 
  625. Quan el diable parla, té permís de Déu 
  626. Quan el diable resa, llavors pensa com t'engana 
  627. Quan el diable s'ha encarnat, es disposa a ser advocat 
  628. Quan el diable va a pregar, senyal que et vol enganyar 
  629. Quan el diable va a resar, mira que et vol enganyar 
  630. Quan el diable va néixer, jo ja anava a garramaus 
  631. Quan el diable vol aprendre, pren la dona per mestra 
  632. Quan el diable vol enganyar es vesteix de dona 
  633. Quan el diable (o dimoni) vol fer mal, juga a les cartes 
  634. Quan el diable vol, sants no hi poden 
  635. Quan el dimoni vol jugar, mira que et vol guanyar 
  636. Quan el pobre dóna al ric, el diable riu un xic 
  637. Quan ell riu, el dimoni plora 
  638. Quan està el vent al davall, després de Sant Antoni, puja l'aigua del port com un dimoni 
  639. Quan fa gran tempesta el diable es casa amb sa mare 
  640. Quan ha passat el migjorn el dimoni diu: "Déu faç que no torn!" 
  641. Quan hi ha palla hi ha blat, quan hi ha blat hi ha rates, quan hi ha rates hi ha gats, quan hi ha gats hi ha dones, quan hi ha dones, hi ha el diable 
  642. Quan la carn té d'ésser pel diable, ella mateixa s'hi tira 
  643. Quan la mercaderia va cara, el diable en caga 
  644. Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts 
  645. Quan la Pasqua cau pel març, se n'alegra el diable 
  646. Quan l'abril no sap què fer, pren el dimoni per conseller 
  647. Quan mor un ric, sorgeixen de seguida tres plets: el dimoni vol l'ànima; els parents, la hisenda; els cucs de la terra es barallen pel cos 
  648. Quan Nostre Senyor dóna farina, el dimoni amaga la coixinera 
  649. Quan plora l'hereu riu el dimoni 
  650. Quan plou i fa sol, el dimoni pega a sa dona 
  651. Quan plou i fa sol, mor un dimoni i en neixen dos 
  652. Quan s'acaba el migjorn el dimoni diu: "Déu faci que no torn" 
  653. Quan trona, plou i fa sol, el diable casa sa filla 
  654. Quan va ser vell el diable, es féu ferrer 
  655. Quan van voler mal al diable el van casar 
  656. Quatre filles i una mare, cinc dimonis per a un pare 
  657. Qué dimonis fas? 
  658. Què dimonis! 
  659. Que el diable faci carbó de palla 
  660. Que el diable se m'emporti si... 
  661. Que es faci el miracle, anc que el faci el diable 
  662. Què hi ha pitjor que el diable? El vi 
  663. Què hi ha pitjor que el diable? La dona 
  664. Què hi ha pitjor que el diable? Una dona rampellera 
  665. Que se'n vagi el diable de mi, i que vingui sant Martí 
  666. Qui a diable fa servei, tot mal n'espera 
  667. Qui amb diable fa llaurada ha de menester bona agullada 
  668. Qui amb diables va, amb diables ha de parlar 
  669. Qui busca el dels altres, ve el diable i li pren el seu 
  670. Qui casa arrenda, al dimoni dóna la hisenda 
  671. Qui cerca el diable, a prop el té 
  672. Qui compra dimonis ha de vendre diables 
  673. Qui compra dimonis no pot vendre sants 
  674. Qui contrasta amb rei, segueix el diable 
  675. Qui del dimoni fuig, debades corre 
  676. Qui diables compra diables ven 
  677. Qui dimonis compra dimonis ven 
  678. Qui dóna i demana, el dimoni l'escanya 
  679. Qui dóna i pren, el dimoni l'estreny 
  680. Qui el diable vol enganyar molt matí s'ha de llevar 
  681. Qui el gat escarneix, el diable li segueix 
  682. Qui es mira de nit al mirall veu el dimoni 
  683. Qui escarneix, el dimoni el segueix 
  684. Qui fa i desfà treballa pel diable 
  685. Qui fuig de Déu, amb el diable entropessa 
  686. Qui guarda cabres, guarda diables 
  687. Qui juga a cartes el dimoni empaita 
  688. Qui muda de dona, muda de dimoni 
  689. Qui no agraeix, el diable (o dimoni) serveix 
  690. Qui no creu en Déu creue en el diable 
  691. Qui no es muda el diumenge, el diable el penja o se'l menja 
  692. Qui no fa nu, el diable se l'endú 
  693. Qui no fuma ni beu vi, el dimoni el porta per un altre camí 
  694. Qui no fuma, ni juga, ni fot, el diable se n'hi porta tot 
  695. Qui no roba no té roba, qui no roba no té res, qui té por d'anar al diable tota la vida pobre és 
  696. Qui no té feina, el dimoni li'n dóna 
  697. Qui no té fills, el dimoni li dóna nebots 
  698. Qui no té por al dilluns no té por al dimoni 
  699. Qui pa enceta i no hi fa creu, el dimoni se'l fa seu 
  700. Qui parla del diable a prop el té 
  701. Qui parla del diable, prop li surt 
  702. Qui parla mal de l'absent, complau al dimoni i a la gent 
  703. Qui parla tot sol parla amb el dimoni 
  704. Qui predica el que no creu, treballa pel dimoni 
  705. Qui pren i dóna, el diable l'engrona 
  706. Qui se'n va a dormir en pecat, té el dimoni al seu costat 
  707. Qui serveix el diable mal cobrarà 
  708. Qui s'ha embarcat amb el dimoni, ha de navegar amb ell 
  709. Qui veu fonoll i no se'l menja, el diable el penja 
  710. Quin diable n'eixirà d'aquest Sant Crist? 
  711. Quin dimoni li deu fer llum? 
  712. Quin dimoni s'ha penjat? 
  713. Quin dimoni s'ha petat la banya? 
  714. Quin dimoni s'ha trencat el coll? 
  715. Ràbia de germans, ràbia de dimonis 
  716. Ramat de bens en un sembrat, el dimoni hi ha passat 
  717. Rata d'església, diable de carrera 
  718. Recepta de metge, consell d'advocat i lletra d'escrivent, ni el diable els entén 
  719. Replegant i no donant passa la vida el dimoni 
  720. Roba estesa al vespre, el dimoni a la finestra 
  721. Roba estesa de nit, el dimoni sota el llit 
  722. Sabater que fa entorta, el dimoni se l'emporta 
  723. Sabater que no pica a l'estiu i sastre que no cus a l'hivern, que el diable se'ls endugui a l'infern 
  724. Saber el diable on jeu 
  725. Saber on jeu el dimoni 
  726. Saber on s'ajoca el diable (o saber el dimoni on es colga) 
  727. Saber quina merda caga el diable 
  728. Saber un pèl més que el dimoni 
  729. Saber un punt més que el diable (o dimoni) 
  730.  Sant a la plaça, dimoni a casa 
  731. Sant Antoni guarda'ns de foc i dimoni 
  732. Sant Antoni i el dimoni jugaven a trenta-u: el dimoni va fer trenta, sant Antoni, trenta-u 
  733. Sant Joan de Déu, vós que féu miracles, torneu-me el ruc, per tots els diables 
  734. Sant pel carrer i diable a casa 
  735. Sant Pere féu les abelles i el diable les féu vespes 
  736. Sants a la plaça i diables a casa 
  737. Sap el que el diable deixa de saber 
  738. Sap més el dimoni per vell que per dimoni 
  739. Saps on jeu el diable (o dimoni)? Als peus de sant Miquel 
  740. Sastre que no fa nus, el dimoni el se'n du; tant si en fa, com si no en fa, el dimoni el se'n durà 
  741. Sastre que pel desembre no cus, el diable se l'enduu 
  742. Secret de tres, del diable és 
  743. Secret de tres, el diable hi és 
  744. Sembla que el dimoni li corre al darrere 
  745. Semblar diners del dimoni 
  746. Semblar el criat del diable, que fa més del que li manen 
  747. Semblar el diable de les beceroles 
  748. Semblar que el dimoni hi balli 
  749. Sempre la creu i el diable van plegats 
  750. Sense encomanar-se a Déu ni al diable (o dimoni) 
  751.  Sense ser de Déu ni del Diable 
  752. Ser de la pell del diable (o dimoni) 
  753.  Ser de l'ascla del dimoni 
  754. Ser el diable (o dimoni) en persona 
  755. Ser la pell del dimoni 
  756. Ser més llest que un dimoni [o que la fam] 
  757. Ser tan amics com lo dimoni i l'aigua 
  758. Ser u el diable per a les rates 
  759. Ser un dimoni 
  760. Ser un dimoni emplomat 
  761. Ser un pobre diable 
  762. Ser una escaleta del dimoni 
  763. Set sastres fan una dona, catorze un testimoni; per a posar una firma en calen cent i el dimoni 
  764. S'ha de ser amic de Déu i del diable 
  765. Si amb el diable has de dinar, cullera llarga et caldrà 
  766. Si de mal just ve l'anyell, mal profit farà (o diables s'enportaren) la pell 
  767. Si dones no hi ha el diable n'hi portarà 
  768. Si el diable ens ve a buscar, que vingui en cotxe 
  769. Si el diable fa l'obra, ell mateix es descobre 
  770. Si el diable no se'n riu, no és home de broma 
  771. Si el qui treballa el tempta el diable, el qui està ociós el tempta més encara 
  772. Si és petitet, fins el diable és boniquet 
  773. Si la veritat no es pot dir, que vingui el diable a mentir 
  774. Si no existís el diner, el diable no tindria tanta feina per fer 
  775. Si no vols que es presenti el dimoni, no l'anomenis 
  776. Si plou per sant Antoni, pluja del dimoni 
  777. Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni 
  778. Sopa sense oli no val un dimoni 
  779. Tallar com un dimoni 
  780. Tan res de bo és el diable com sa mare 
  781. Tanmateix, el diable el va fer Déu 
  782. Tastar del pa que el diable pasta 
  783. Temptar el diable 
  784. Tenir Déu en la boca i el diable en el cor 
  785. Tenir el diable a les espardenyes 
  786. Tenir el diable al cos 
  787. Tenir el dimoni a la butxaca 
  788. Tenir el dimoni dins el cos 
  789. Tenir els tres (o quatre o set) pèls del diable 
  790. Tenir els tres pèls del dimoni 
  791. Tenir la formosor del diable 
  792. Tenir més ràbia (a algú o a alguna cosa) que el dimoni a la creu 
  793. Tenir pacte amb el diable 
  794. Tenir paraules de sant i obres de diable 
  795. Tenir part amb el dimoni 
  796. Tenir sants a la boca i dimonis al cos 
  797. Tenir un diable al cos 
  798. Terrassa mala rassa, Sabadell mala pell, Esparreguera són dimonis i Olesa bona gent 
  799. Testimonis, dimonis 
  800. Toni Bataroni, la capseta del dimoni 
  801. Tothom qui està sol té el diable per company 
  802. Tots els diables es coneixen i s'ajuden 
  803. Tots els diables s'assemblen 
  804. Treballa també en alguna cosa, perquè el diable et trobi sempre ocupat 
  805. Treballar de franc per un ric és treballar en profit del diable 
  806. Treballar pel dimoni (o el diable) 
  807. Trencar-se el coll el diable 
  808. Treure's els dimonis de dintre 
  809. Trons d'hivern, dimonis d'infern 
  810. Trons i llamps a l'hivern, diables a l'infern 
  811. Trumfes i cols, i què dimoni vols? 
  812. Un diable coneix l'altre 
  813. Un ou sembla un altre ou, com un diable a un altre diable 
  814. Un sol testimoni no val un dimoni 
  815. Una candela a sant Martí i una altra al diable 
  816. Una dona, bona dona. Dues dones, prou dones. Tres dones, massa dones. Quatre dones i la mare, cinc dimonis contra el pare 
  817. Una filla és una filla; dues filles són prou filles; tres filles són moltes filles; i quatre filles i sa mare, són cinc diables (o dimonis) per a son pare 
  818. Una vegada el diable va dormir amb sa mare sense saber-ho i no va pecar 
  819. Una vegada pot jaure el diable amb sa mare, que dues, no 
  820. Una vegada que el diable i la dona van jugar, aquesta el va guanyar 
  821. Va dir el diable a la dona: "Et puc fer cosa bona" 
  822. Va dir sant Antoni que Déu va fer el vi i la borratxera el dimoni 
  823. Val més estar entre diables que entre dones 
  824. Val més matar el diable que deixar-se matar per ell 
  825. Val més matar el dimoni que no que ell et mati 
  826. Val més tenir un dimoni al costat que una torpe amistat 
  827. Val més un dimoni d'or que un sant d'argent 
  828. Val més un pa amb Déu que amb el dimoni deu 
  829. Vendre's l'ànima al diable (o dimoni) 
  830.  Vés a enganyar el dimoni 
  831. Vés-te'n al diable 
  832. Veu del poble, veu del diable 
  833. Voto al dimoni d'Aragó! 
  834. Vull un miracle, encara que el faci el diable 
  835. Xica i xic, dimoni enmig 
  836. Xiques i amb xics, el diable s'hi fica al mig 
  837. Xiques i xics, el dimoni enmig

dilluns, 4 d’abril del 2016

Merla


  1. A falta de grives, bones són merles
  2. A Perles són les merles, / a Cambrils són les gentils, / a Alinypa són les fumades / burladores de fadrins
  3. A Perles, merles
  4. Agafar una merla
  5. Amics i merles blanques, són dues coses rares
  6. Any d'ametles, any de merles
  7. No serà Pasqua passada sense merla arribada
  8. Quan la merla canta i no plou, senyal d'aigua si Déu vol
  9. Quan la merla canta, la griva li diu: "Atipeu-vos, comare, que ja ha arribat l’estiu"
  10. Rar com una merla blanca
  11. Si és tord, si és merla
  12. Val més merla en mà que alosa al cel
  13. Xerrar més que una merla

dimecres, 9 de desembre del 2015

Magrana


  1. A les costes de Riago floreixen els magraners, les xiques de ca la Tesa ja no volen canterets 
  2. Anar a esqueixa magraner 
  3. Any de magranes, any de blat 
  4. Bonico o bonica, com la magrana d'Elx 
  5. Campanar d'Espinavessa, tot voltat de magraners; els fadrins no donen balles perquè no tenen diners 
  6. Carregat i vora camí? Agres són les magranes! 
  7. Dels colors la grana i de les fruites la magrana 
  8. Dones i magranes, de l'Alcora les més bones 
  9. El campanar d'Almassora s'ha obert com una magrana 
  10. El poble d'Avinyonet, / enrondat de magraners, / els fadrins no tenen balles / perquè no tenen diners 
  11. Esclatar com una magrana 
  12. Estar fet una magrana 
  13. Fer cara de magranetes agres 
  14. Figuera, codonyer i magraner, volen l'amo carnisser 
  15. Ha perdut s'ai i ses magranes 
  16. La campana de Lledó s'ha obert com una magrana perquè les castelloneses festegen de mala gana 
  17. La magrana al matí és or, al migdia plata i al vespre mata 
  18. La magrana i la taronja primer que altra fruita 
  19. La magrana i la taronja, les fruites més bones 
  20. Magraner a la vora del camí: agre o bort 
  21. Magraner carregat a la vora del camí: agre o l'amo lladre 
  22. Magraner fes castanyes, m’enganyes 
  23. Magraner fi a vora camí, tirori 
  24. Magraner ple, dolç i, a vora camí, xiula-li 
  25. Magranera prop de camí, agre segur 
  26. Magranes i dones d'Alcora són les bones 
  27. Més vermell que una magrana 
  28. Obrir-se com una magrana 
  29. Per l'octubre, la magrana madura 
  30. Per Sant Francesc maduren les magranes i les figues tardanes 
  31. Per Sant Francesc, les magranes 
  32. Per Sant Jaume i Santa Anna, maduren el raïm i la magrana 
  33. Per Sant Jaume i Santa Anna, pinta el raïm i la magrana 
  34. Perdre l'ase i les magranes 
  35. Ple com una magrana 
  36. Primer que gana, taronja i magrana 
  37. Quan per Sant Miquel seràs, les magranes colliràs 
  38. Quedarà aixafat com una magrana 
  39. Sa figuera i es magraner han de mester son amo carnicer 
  40. Si et vols morir, menja magrana i vés-te’n a dormir 
  41. Si vols agafar gana, menja magrana 
  42. Tibi, Tibi, carreret i mig, magranetes agres i farinetes de panís 
  43. Tindre cara de magranetes agres 
  44. Tindre el cap com una magrana 
  45. Tindre les dents pal concurs de la magrana de Carcaixent 
  46. Va fer-se més roja que una magrana 
  47. Val més taronja i magrana que passar gana

dijous, 26 de novembre del 2015

Gavina


  1. Gavina a la platja, mariner en terra 
  2. Gavina en terra i el cel trist, mala cosa has vist 
  3. Gavina en terra, mariner passeja 
  4. Gavina escampada, aigua o ventada 
  5. Gavina que canta, tramuntana que arriba 
  6. Gavina que canta, tramuntana que arriba; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa 
  7. Gavines (o gallinestes) en terra, temporal a la mar 
  8. Gavines a l'hort, temporal al port 
  9. Gavines a (o en) terra, temporal a la mar (o al mar) 
  10. Gavines al port, malament pel pescador 
  11. Gavines cap al cel, migjorn a la terra 
  12. Gavines en terra i el cel trist, mala cosa has vist 
  13. Gavines per l'horta, tanca la porta 
  14. Gavines per terra, la mar en guerra 
  15. Gavines per terra, plors a la mar 
  16. Gavines per terra, temporal a la mar 
  17. Gavines volant molt alt, senyalen vent de llevant 
  18. Gavinots al camp, mal temps a la mar 
  19. Gavinots per l'horta, encén el foc i tanca la porta 
  20. L’octubre és arribat, la gavina vora el (o la) mar 
  21. La gavina crida la tramuntana 
  22. La gavina, el temps que farà endevina 
  23. Les gavines en terra i el sol trist, mala cosa han vist 
  24. L'octubre és arribat, la gavina vora el mar 
  25. Quan la gavina canta, tramuntana; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa! 
  26. Quan la gavina fa el cargol, mestral remou 
  27. Quan la gavina va a l’horta, encén el foc i tanca la porta 
  28. Quan la gavina va cap en terra, vés-hi tu i deixa la mar, que si no la deixes te’n penediràs 
  29. Quan la gavina (o merita) va per l’horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta 
  30. Quan la gavina va per l’horta, malament per la costa 
  31. Quan la gavina visita el llaurador, malament pel pescador 
  32. Quan la gavina vola per vora del riu, assenyala pluja 
  33. Quan les gavines ballen, els pescadors reposen 
  34. Quan sentís la gavina cantar, popa a la mar 
  35. Quan sentis la gavina cantar, procura desembarcar 
  36. Quan vegis la gavina per l'horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta 
  37. Si al gener la gavina va per l’horta, fes foc i tanca la porta

dimecres, 4 de febrer del 2015

Neu


  1. A la neu de març tots els vents li són contraris
  2. A la panxa del bou ni neva ni plou
  3. A l'hivern boirina i la neu per veïna
  4. A mitjan novembre, bufa el vent, plou i neva
  5. A Nadal neu a la serra, i pau a la terra
  6. A on n'hi ha neu no hi aneu
  7. A partir de la Concepció, plou, neva i fa fred redó
  8. A punt de neu
  9. A Sant Andreu aigua o neu o un fred molt breu
  10. A Sant Andreu, guardaneus
  11. A sant Anton, la neu ja té cames
  12. A Sineu, a s'aigo amb neu, qui la paga la beu
  13. A torrar neu!
  14. A Tots Sants, neu en els alts
  15. Aigua de desembre, és neu sempre
  16. Aigua de neu eixampla el ventre i a treballar arreu
  17. Aire de baciver, la neu al darrer
  18. Així és el Montseny: com més blanqueja més bogeja. La neu del gener s'hi assenta com un cavaller
  19. Això són neus d'antany
  20. Al gener la neu s'assenta com un cavaller, al febrer fuig com un ca llebrer
  21. Al mes de febrer, la neu fuig com un ca llebrer
  22. Amb neu de gener, cap any és groller
  23. Any d'abelles, any de neus
  24. Any d'avellanes, any de neu
  25. Any de Déu, any de neu
  26. Any de neu allargades, any de poques garbes
  27. Any de neu, any d’olives
  28. Any de neu, any de bé de Déu
  29. Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat
  30. Any de neu, any de Déu
  31. Any de neu, any de gra
  32. Any de neu, any de moc
  33. Any de neu, any d'oli
  34. Any de neu, oli per tot arreu
  35. Any de neus any de déus
  36. Any de neus senyorials, a l’estiu pastures frescals
  37. Any de neus tardanes, any de pedregades
  38. Any de nevada, any d'oliada
  39. Any de nevada, bones fornades
  40. Any de rosada, any de forment
  41. Any de rovellons, neu fins als collons
  42. Any de set nevades, blat per les teulades
  43. Any de set nevades, s'ordi arribarà a ses teulades
  44. Bé que de Déu no veu, es desfà com la neu
  45. Blanc com la neu (o blanc com un borralló de neu)
  46. Boires de desembre, la neu no és de tembre
  47. Boires de desembre, ni pluges ni neus són de tembre
  48. Bon punt Sant Andreu, si no fos a l'estiu la boira i a l'hivern la neu
  49. Bona és la neu quan ve al seu temps
  50. Bona és la neu, si ve al seu temps
  51. Bones són les nevades quan mantenen les gelades
  52. Bromes en rodó, vent o neu en abundor
  53. C´réixer com una bola de neu
  54. Cada cosa al seu temps, com la neu el mes de desembre
  55. Cap d'Any nevat, bon any assegurat
  56. Cel a borreguets, neu a cabassets
  57. Cel a borrellonets, neu a cabassets
  58. Cel aborregat, dins tres dies plogut o nevat
  59. Cel aplomat, neu a muntanya
  60. Cel de panxa de burra, neu segura
  61. Com a bon tossut, sosté que la neu és negra i el sutge és blanc
  62. Com de neu fosa
  63. Com era de neu, es desfeu
  64. Comerciant de fruita o neu, soterrar per l'amor de Déu
  65. Créixer com una bola de neu
  66. Cuidar-se'n com les neus d'antany
  67. De la neu de febrer, com l'aigua dintre d'un paner
  68. De l'any de la neu
  69. De novembre a Nadal, neu, pluja, temporal i mal temps cabal
  70. De Tots Sants Sant Andreu, vent o pluja o fred o neu
  71. De Tots Sants a Nadal, neu i pluja i vent cabal
  72. De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar
  73. De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu
  74. desembre florit? Quan hi ha neu a la terra
  75. Desembre nevat, blat assegurat; omplenarà el graner i farem bon paller
  76. Desembre nevat, bon any assegurat
  77. Desembre nevat, bon any per al blat
  78. Desembre, gelat i nevat
  79. Desembre, gelat i nevat, mata els cucs i prepara el bon any
  80. Desfer-se els quartos a la mà com la neu
  81. Després de la gelada, pot vindre una nevada
  82. Després de la gelada, ve la nevada
  83. després d'una bona nevada, ve una bona fredada
  84. Dia de sol, vespra de neu
  85. El dia de la Candelera, l'hivern enrere; però si neva o vol nevar, l'hivern encara ha de començar
  86. El fred i la neu no es queden al cel
  87. El març marcejava i l'abril aigua nevava
  88. El millor mercader per la neu és el ponent
  89. El negre escau a les dones blanques com la neu
  90. Els beneits se moriren l'any de la neu
  91. Els Bordons a la serra, neu i fred a la terra
  92. En Nadal, neu en la serra i pau en la terra
  93. En temps de neu, un all val com un cavall
  94. Entre Tots Sants i Nadal, pluja i neu faran prou mal
  95. Ésser blanc com la neu
  96. Febrer, neu en darrer
  97. Fer-se com una bola de neu
  98. Fondre's com la neu
  99. Forta aigualada, parenta de la nevada
  100. Fred en es pla, neu a sa muntanya
  101. Fred i neu, per Sant Andreu
  102. Fredeluga per l’octubre, neu segura
  103. Gener emblanquit, estiu humit; gener nevat, estiu regelat
  104. Gener nevat, estiu regalat
  105. Hivern de gelades, collita assegurada
  106. Ja plou, ja neva, ja pixa l'ovella
  107. La Candelera la neu espera; si ja ha nevat, l'hivern ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
  108. La garsa a poblat? Plourà o nevarà
  109. La Mare de Déu encandelada, gran nevada, gran gelada o gran ventada
  110. La neu al febrer fuig com un gos llebrer
  111. La neu al pi, un altre en vi
  112. La neu al prat, l'hivern s'ha acabat
  113. La neu d'Advent dura molt temps
  114. La neu d'Advent gela molt fàcilment
  115. La neu d'advent glaça les dents
  116. La neu d'Advent, gela les dents
  117. La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com un gos llebrer
  118. La neu de febrer la gallina se l'endú al peu
  119. La neu de febrer marxa com un gos llebrer
  120. La neu de febrer se l'emporta amb les potes el llebrer
  121. La neu de febrer se’n va com un gos llebrer
  122. La neu de febrer, com aigua dins el paner
  123. La neu de gener s'asseu com un cavaller
  124. La neu de gener tot l'any va bé
  125. La neu de gener, aigua en un paner
  126. La neu de gener, omple la bóta i el graner
  127. La neu de l'Advent gela les dents
  128. La neu de l'Advent gela molt fàcilment
  129. La neu de l'Advent té queixal i dent
  130. La neu de l'Advent, gela fàcilment
  131. La neu de Nadal de femada val
  132. La neu de Nadal val un gavadal
  133. La neu de sant Andreu fins a Carnestoltes la veureu
  134. La neu del Peguera, és la que es queda
  135. La neu del Peguera, una altra n'espera
  136. La neu escalfa
  137. La neu que cau pel gener, / s'asseu com un cavaller; / la neu que cau pel febrer, / fuig com un ca llebrer
  138. La neu rodona, una altra en dóna
  139. La neu, pel qui la veu
  140. L'any de la neu
  141. Les rosades aturen les nevades
  142. Llevant, marinada, fon la neu de l'obaga
  143. Lo (o Tot) bé que no ve de Déu se fon prompte com la neu
  144. Mare de Déu encandelada, pluja, neu o gran ventada, i a vegades tota plegada
  145. Marinada sobregelada, pluja o nevada
  146. Marinets sobre gelada, pluja o nevada
  147. Mentre vegis neu a Montsec, no podis el cep
  148. Mentre vegis neu al Montseny no podis el cep
  149. Més fred que neu
  150. Moixons arramadats, neu pels serrats
  151. Nadal en diumenge, fred i neu arreu en penja
  152. Nadal mullat, blat nevat
  153. Nadal mullat, el blat neulat
  154. Nadal nevat, any de blat
  155. Nadal nevat, anyada de blat
  156. Nadal nevat, cara de gat
  157. Nadal nevat, estiu regalat
  158. Nadal nevat, maig regalat
  159. Nadal nevat, poca palla i molt de blat
  160. Nadal nevat, primavera regalada
  161. Negoci de neu, era gran i es desféu
  162. Neu a la muntanya, fred a la plana
  163. Neu a la muntanya, pescador arracona la canya
  164. Neu a la muntanya, pluja a l'Empordà
  165. Neu a l'abril, pedregades a l'estiu
  166. Neu a Mallorca, fred i mal temps a la costa
  167. Neu abans de festes, mata persones i bèsties
  168. Neu adventina porta ruïna
  169. Neu al Canigó, pluja al Rosselló
  170. Neu al Canigó, tords a Lledó
  171. Neu al gener, porta gemecs
  172. Neu al gener, tot l'any va bé
  173. Neu al pi, altra pel camí
  174. Neu canenca, fred segur
  175. Neu d’abril, pedregada a l’estiu
  176. Neu d'Advent, té queixal i dent
  177. Neu de febrer fuig com un llebrer
  178. Neu de febrer, aigua en un paner
  179. Neu de febrer, bona si és de primer
  180. Neu de febrer, corre com un gos llebrer
  181. Neu de febrer, la gallina la porta al galliner
  182. Neu de febrer, no té ales ni peu
  183. Neu de gener omple el graner
  184. Neu de gener, s'hi asseu un cavaller
  185. Neu en terra, borrasca en mar
  186. Neu gelada al mes de març, pluja forta al mes de maig
  187. Neu gelada al mes de març, pluja o gelada de maig
  188. Neu i pluja de febrer, el millor femer
  189. Neu pel Gener, tot l'any va bé
  190. Neu pel novembre, Nadal pel desembre
  191. Neu pels alts!
  192. Neu per Nadal, salut per l'any
  193. Neu per Santa Àgueda, al camp agrada
  194. Neu redona, una altra en dóna
  195. Neu rodona altra en ve de bona
  196. Neu rodona Déu en dóna
  197. Neu tardana a la muntanya, pedregada al pla de Bages
  198. Neu, neu, a mi no em deu
  199. Neus pel desembre, bon any pel que ve
  200. Neus per Nadal, salut per tot l'any
  201. Neus per Nadal, ventura per tot l'any
  202. Neva a Madrid, neva a la plana de Vic
  203. Nevada abans de Nadal, per mitja femada val
  204. Nevada d'abril, pedregada a l'estiu
  205. Nevada en dijous sembra fins al rierol
  206. Nevades a l'abril, pedregades a l'estiu
  207. Nevades darrerenques, calabruixades primerenques
  208. Nevades darrerenques, pedregades primerenques
  209. Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer
  210. Nevades en abril, pedregades a l’estiu
  211. Nevades tardorenques, pedregades primerenques
  212. Nevar a l'agost
  213. Nevar con si caigueren tovallons
  214. Ni Nadal sense nevada, ni Carnestoltes sense lluna, ni Quaresma sense pluja
  215. Ni plou ni neva
  216. No hi ha Candelera sense neu ploranera
  217. No hi ha març sense neu
  218. No hi ha març sense neu, ni sense Mare de Déu
  219. No hi ha millor mercader per a la neu que el ponent
  220. No sembris patates a l'hort mentre vegis neu al port
  221. Núvol rodó, vent o neu en abundor
  222. Núvols de Mallorca, neu a la porta
  223. Núvols en creu, pluja o neu
  224. Ocells amb grans vols, molta neu i poc sol
  225. Octubre tronat, hivern nevat
  226. Pa torrat, pa torrat; que Cap d'Any és nevat
  227. Paréixer un majoles i aigua de neu
  228. Paréixer una majoles i aigua de neu
  229. Pasqua nevada, primavera gelada
  230. Pasqua nevada, primavera gemada
  231. Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques
  232. Pel desembre brusques i nevades, i si pot ser, moltes vegades
  233. Pel desembre gelades i nevades i llargues matinades
  234. Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades
  235. Pel desembre, gelades i nevades, i llargues matinades
  236. Pel desembre, gelades i nevades, i tot plegat moltes vegades
  237. Pel febrer, la neu fuig com a llebrer
  238. Pel febrer, la neu fuig com un ca llebrer
  239. Pel gener, la neu s’hi asseu com un cavaller; pel febrer, la neu ja fuig com un ca llebrer
  240. Pel març i l'abril el cucut surt del niu, però, si hi ha neu, no el veureu
  241. Pel març, neu no en veuràs (a la plana)
  242. Pensar en les neus d'antany, per si cauran enguany
  243. Per la Candelària, neu o aigua
  244. Per la Candelera la neu fuig del pla i se’n va a la cinglera
  245. Per la Candelera, grossa gelada o grossa nevada
  246. Per la Candelera, si no ha nevat, l’hivern no ha començat
  247. Per la fira de Sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu
  248. Per la fira de Sarral, neu segura, o, si no, per la de la Llacuna
  249. Per la Mare de Déu encandelada grossa nevada, grossa gelada, o grossa ventada, vuit dies ençà, vuit dies enllà, si no l'ha feta la farà
  250. Per la neu de Nadal, no deixis ton hostal
  251. Per mitja femada val, la nevada de Nadal
  252. Per Nadal moquina i neu per veïna
  253. Per Sant Andreu espera aigua i neu
  254. Per Sant Andreu pluja, neu o fred molt greu
  255. Per Sant Andreu pluja, neu o un sol de Déu
  256. Per sant Andreu si no hi sóc hi seré ben aviat, diu la neu
  257. Per Sant Andreu, | a la Llacuna | fred o neu
  258. Per Sant Andreu, aigua o neu
  259. Per sant Andreu, els bordons a la serra i la neu a terra
  260. Per sant Andreu, fred o neu; si no per la fira de la Llacuna, a Sarral cosa segura
  261. Per sant Andreu, fred, pluja i neu
  262. Per Sant Andreu, ix a la porta que veuràs neu
  263. Per Sant Andreu, la neu al conreu, o per tot arreu
  264. Per sant Andreu, la neu al peu
  265. Per Sant Andreu, neu per tot arreu
  266. Per sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu
  267. Per Sant Benet, molta neu i molt de fred
  268. Per Sant Blai, la cigonya per l’espai; si no l’hi veus, senyal de neus
  269. Per Sant Blai, la neu al pas
  270. Per Sant Blai, neu fins a la cua del cavall
  271. Per Sant Climent, la neu a les dents
  272. Per sant Esteve plou i neva
  273. Per sant Lluc la neu fa cluc
  274. Per sant Martí la neu al pi i del pi al prat tot nevat
  275. Per Sant Martí la neu al pi, per Sant Andreu per tot arreu
  276. Per sant Martí la neu al pi; per sant Andreu, la neu al peu, i per Nadal, fins dalt del fumeral
  277. Per Sant Martí la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí
  278. Per Sant Martí, la neu al pi, si no hi és al vespre, hi és al matí
  279. Per sant Martí, la neu aquí
  280. Per Sant Martí, la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí
  281. Per sant Martí, la neu pel camí i per sant Andreu, ací só, ha dit la neu
  282. Per Sant Mateu, la neu al peu
  283. Per Sant Nicolau, la neu hi cau
  284. Per sant Romà, la neu al pla
  285. Per Sant Sadurní, la neu pel camí
  286. Per Sant Tomàs, neu al nas
  287. Per sant Tomàs, neu veuràs
  288. Per santa Caterina, la neu per veïna
  289. Per Santa Cecília de Molló, neva per cada cantó
  290. Per Tots Sants, la neu als alts, i per Sant Andreu, la neu al peu
  291. Per Tots Sants, neu en els alts
  292. Plou i neva a les portes de Sant Pere; neva i plou a les portes de Sant Pol
  293. Plou i neva, la bassa de l'Esteve; plou i fa sol, la bassa del Pinyol
  294. Pluges pel febrer, any civader; neu i pluja de febrer, el millor femer
  295. Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural
  296. Pluja al pla, neu a la muntanya
  297. Pluja per Sant Mateu, any de neu
  298. Quan canta el gall a la vesprada, pluja o nevada
  299. Quan Carroi es posa el capell, pluja o neu a la vall del Consell
  300. Quan el frare fa l'ullet a la Mare de Déu, pluja o neu
  301. Quan el gat s'asseu de cul al foc, foc o neu a prop
  302. Quan el gregal fa venir son és la neu que tragina
  303. Quan el sutge s'encén, senyal de neu
  304. Quan el vent baixa del Port, no hi falta mai neu a Sort
  305. Quan l’octubre trona, neu dóna
  306. Quan la neu és a Guara, a Almenar hi ha gelada
  307. Quan les formigues arroseguen lo cul, aigua; quan los conills roseguen les peles d'oliver, neu
  308. Quan l'octubre trona, neu dóna
  309. Quan Nadal és en diumenge, fred i neu pertot en penja
  310. Quan neva a la muntanya, fred a la terra baixa
  311. Quan neva per Nadal el pagès guanya son cabal
  312. Quan plou en Peret no es mou, i quan neva en Peret no es lleva
  313. Quan plou, el peó no es mou; quan neva, el peó no es lleva
  314. Quan plou, plou, quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps
  315. Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, pel mariner fa bon temps
  316. Quan sant Pere (de Roda) fa l'ullet a la Mare de Déu (del Mont), pluja o neu
  317. Quan Sant Pere fa l'ullet a la Mare de Déu, pluja o neu
  318. Quan trona pel mes d Octubre, neu segura
  319. Qui demaneu per la part de Déu?
  320. Sant Andreu, amb neu
  321. Sant Blai nevat, hivern acabat
  322. Sant Francesc menja per tres; quan plou, menja per nou; quan neva, menja que es crema, i quan fa bon temps reganya les dents
  323. Sant Nicolau, de la neu porta la clau
  324. Sant Pau nevat, any de fam assegurat
  325. Santa Cecília, duu la neu a la faldilla
  326. Setembre nevat, bo per al blat
  327. Si al febrer neva, no hi ha mildiu a l'estiu
  328. Si cau neu a la muntanya, la plana serà ventada
  329. Si el bestiar menja coscoll i coses inhabituals, senyal de neu
  330. Si el Desembre amb neus ve, eixampla paller i graner
  331. Si els gats jauen d’esquena al foc, senyal de neu
  332. Si fa neu es desembre, bon any sempre
  333. Si fa sol i cante el mussol, neu a l'altre dia
  334. Si Gelida està cobert de neu, no surtis fins a les deu
  335. Si Gelida està nevat, no surtis desabrigat
  336. Si hi ha neu a la Mola, no corre la caragola
  337. Si la Candelera neva o vol nevar, l'hivern per començar
  338. Si la Candelera neva, neva trenta dies al seu darrera
  339. Si la Candelera plora, l'hivern és fora, però si neva per sant Blai, no acaba mai
  340. Si neva entre la Candelera i la Mare de Déu, quaranta dies més d'hivern
  341. Si neva pel febrer, fins al segar bon temps ve
  342. Si neva per l'abril i plou pel gener, any de no res
  343. Si neva per sant Andreu, després neva molt més
  344. Si neva per Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu
  345. Si neva per Sant Andreu, tot l'hivern neu
  346. Si neva per Sant Andreu, tot l'hivern nou
  347. Si pel desembre neva bé, eixample el graner i el paller
  348. Si plou en juliol, hivern de neu
  349. Si plou l'ase no es mou; si neva l'ase no es lleva
  350. Si plou per Sant Andreu, dins pocs dies tendrem neu
  351. Si plou, caragols, i si neva, vaquetes
  352. Si plou, en Josep no es mou; si neva, en Josep no es lleva
  353. Si plou, l'ase no es mou, si neva, l'ase no es lleva
  354. Si tenim oli i pa, ja pot nevar
  355. Si tenim patates i pa, ja pot nevar
  356. Si veus neu a la muntanya, pescador, deixa la canya
  357. Sol i neu, riquesa del pagès
  358. Tan fred com neu
  359. Tan mal temps tingui la veïna, com la neu marcina
  360. Tant baixa el gel, baixa la neu
  361. Tantes glaçades de març, tantes nevades d'abril
  362. Temps de neu, temps de bé de Déu
  363. Tinc els peus com la neu
  364. Tot bé que no ve de Déu se fon com se fon la neu
  365. Tron d'abril, la neu allí
  366. Tronades a darrers d’octubre, any de neu
  367. Trons d'abril, la neu fins la teulada
  368. Una bona nevada abans de Nadal, per mitja femada val
  369. Una bona nevada és una bona femada
  370. Una nevada és una femada
  371. Una nevada és una llaurada
  372. Una nevada per Nadal, per mitja femada val
  373. Val més una bona nevada que una bona plujada
  374. Vent de mar sobre gelada, pluja o nevada
  375. Vent marí sobre gelada: pluja o nevada
  376. Ventada de Sant Andreu, Nadal tapat de neu

dimarts, 13 de gener del 2015

Arbres


  1. A bon arbre, bona llenya (o bona ombra)
  2. A l'arbre caigut tothom hi fa llenya
  3. Al bosc hi ha més fulles que arbres
  4. A Madrid en tenc un arbre que té ses rels a Maó, ha florit a Ciutadella i ha tret ses llavors a Alaó
  5. A partir de Sant Joan, creix l'arbre i creix l'infant
  6. Al bosc hi ha més fulles que arbres
  7. Arbre a terra, tothom li fa guerra
  8. Arbre ben plantat, dóna bon resultat
  9. Arbre bord no dóna fruit
  10. Arbre coput fa ombra encara que done poc de fruit
  11. Arbre d'esplet, un any per altre
  12. Arbre de bon nadiu, pren un pam i en paga cinc
  13. Arbre de bona casta pren un pam i en dóna quatre
  14. Arbre de millor profit, com s'ametler no n'hi ha; fa fuies p'es bestiar, ses cloveies per cremar
  15. Arbre dolent no pot donar fruit
  16. Arbre fruiter abundós vora de camí, agre segur
  17. Arbre gran, abans el trencaràs que el vinclaràs
  18. Arbre molt transplantat, mai ben arrelat
  19. Arbre mort, tothom l’estella
  20. Arbre que floreix pot donar fruit
  21. Arbre que no dóna, aviat al foc
  22. Arbre que no dóna fruit, a terra
  23. Arbre que no floreix, no grana
  24. Arbre que perd la fulla, talla'l de lluna vella; arbre que la conserva, talla'l de lluna tendra
  25. Arbre que siga trasplantat, que siga ben regat
  26. Arbre sense flor, dia sense sol
  27. Arbre sense fruita, digues-li llenya
  28. Arbre sovint mudat, mai ben arrelat
  29. Arbre sovint trasplantat no posa arrels
  30. Arbre tort quan neix mai en guareix
  31. Arbre vell canviat d'aire, no viurà gaire
  32. Arbre vell i mudat d'aire, no viurà gaire
  33. Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat
  34. Arbre xic si vinclar vols, li faràs donar els seus volts
  35. Arbres fruiters, fes-los a milers
  36. Arbres i amors, mentre tinguen arrels tindran fruits i flors
  37. Arbres vells i bons amics, no en té qui vol
  38. Arrenca l'arbre de la partició, que és de l'amo la perdició
  39. Arrima't a bon arbre i tindràs bona ombra
  40. Barca molt marinera mareja els arbres i el patró al darrera
  41. Bon arbre és el garrofer que fa garrofes tot l'any; quan li cullen les d'enguany, ja té les de l'any que ve
  42. Branca seca, fora de l'arbre
  43. Brots d'arbre bord no poden molt pujar en alt
  44. Cada arbre fa ombra segons la llum d'on li ve
  45. Cada arbre fa son fruit
  46. Cada gota de pluja té un arbre que l'espera
  47. Cau la fulla d'un arbre, cau la bellor de la cara
  48. Com els arbres són les persones: uns fan ombra i fruits i d'altres ni ombra ni fruits
  49. Conforme es l'arbre, així dóna el fruit
  50. Costa més criar a un arbre que a un fill
  51. Créixer (o criar-se) com els arbres de la Rambla
  52. D'arbre bo, bon fruit (o el fruit millor)
  53. D'arbre dolent, el fruit se'n sent; d'arbre bo, el fruit és millor
  54. D'un mateix arbre, ixen rebrots verds i borts
  55. Davall dels arbres plou dues vegades
  56. De l'arbre caigut tothom en fa estelles (o llenya)
  57. De l'arbre que no saba pel maig llenya en faig
  58. De les més petites llavors neixen els grans arbres
  59. De mal arbre, mala fusta
  60. De menudet (o ben xicotet, o petit) se cria l’arbre dret
  61. Després del gener, poda l’arbre fruiter
  62. El que bon peu planta, bon arbre cria
  63. Els arbres de pinyol, pel novembre s'enterren i pel maig surten al sol
  64. Els arbres són com els humans, d'uns en fan carbó i dels altres sants
  65. Empelt a arbre vell, no aferra
  66. En la nova lluna, talla l'arbre que perd fulla; i en la lluna vella, el de fulla eterna
  67. En lluna minvant, no sembres ni un gra; en la nova lluna, talla l´arbre que perd la fulla; i en la lluna vella, talla l'arbre de fulla eterna
  68. En vil arbre no hi trobaràs fruit que bo sia
  69. Ésser un mosquit d'arbre
  70. Estar com un arbre sense fulles
  71. Fa més fressa un arbre que cau que un bosc que creix
  72. Florits els arbres, ni els regues ni els llaures
  73. L'agricultor planta arbres que faran profit a una altra generació
  74. L'arbre ben plantat, dona bon resultat
  75. L'arbre de menut s'adreça
  76. L’arbre no es talla pas d’un sol cop
  77. L’arbre vell fa més ombra que el novell
  78. L’olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s’enterra i pel maig surt al sol
  79. La fulla et dirà, i l’ullet, si l’arbre té o no té set
  80. Mentre l’arbre fulla té, no el trasplanta qui el vol bé
  81. Més val l'arbre que les flors
  82. Molt més que bons podadors hi ha dels arbres destructors
  83. No es mou l’arbre si no fa vent
  84. No es mou la fulla de l'arbre sense la voluntat de Déu
  85. No es mou la fulla de l'arbre si no fa aire
  86. No n'hi ha prou amb un cop per tombar un arbre
  87. Pel fruit hom coneix l'arbre
  88. Per pujar sobre l'arbre, cal començar pel peu
  89. Per Sant Joan creix l’arbre i creix i l’infant
  90. Quan cauen llamps, aparta't dels arbres i dels canals d'aire
  91. Quan l'arbre és ben esporgat, per l'abril treu l'esclat
  92. Quan plou pel juliol, plou fusta
  93. Quan s'arbre és verd, s'ombra és bona
  94. Quedar-se com un arbre sense fulles
  95. Qui a bon arbre s'acosta, bé n'ha del fruit i de l'ombra
  96. Qui adoba arbre d'estaca, bona ombra no li falta
  97. Qui estima l'arbre, estima el fruit
  98. Qui rega un arbre sec perd l'aigua i perd el temps
  99. Renego de l'arbre que no dóna fruit sinó a bastonades
  100. Segons l'arbre, el fruit
  101. Si l'arbre gran vinclar voldràs, abans que el vincles el trencaràs
  102. Si no vols l’arbre corcat, en lluna vella ha de ser tallat
  103. Si serres l’arbre novell, com vols tindre roure vell?
  104. Sol com un arbre sense fulles
  105. Tot arbre bord deu esser tallat i mes al foc
  106. Tot arbre que és dret, és subjecte a caure
  107. Tremolar com a la fulla de l'arbre
  108. Val més criar arbres que fer cases
  109. Val més l'arbre que les flors
  110. Vols un bon arbràs? Fes un bon sotàs
(dedicat a la Cristina Milián i als seus estudis sobre Biopsicogenealogia)