Banya

1. A Alella són cargolers, que els cargols en treuen banya
2. A Ares, banyuts
3. A Argolell, pedregats i banyatous
4. A Calbinyà, banyuts i secants
5. A darrera el rei, figues o banyes li fan
6. A la Serra són serranos, / a Guiamets són banyuts,/ a Capçanes són bonicos / i a Marsà són geperuts
7. A Ribes, banyuts, / a Sitges, gitanos, / i a Vilanova, fanàtics!
8. Abatre les banyes a algú
9. Agafar el bou per les banyes
10. Al cel de les cabretes on els àngels duen banyetes
11. Anyell primerenc treu bona banya
12. Apuntar les banyes
13. Banya de bou per qui se n'agrada
14. Banyas y cabells blanchs no van per anys
15. Banyes a la Bassola, lluna nova
16. Banyes a Morella, lluna vella
17. Banyes de cabra es capvespre, d'aigua en farem festa
18. Banyes i cabells blancs no vénen per anys
19. Banyes i senyals, qui les posa les sap
20. Banyes sense d'acord estar, fan de mal portar
21. Cap de bou de Mataró, porta banyes i jo no
22. Cap geperut no es veu el gep, ni cap banyut les banyes
23. Caragol primerenc treu bona banya
24. Caragol trau les banyes que ix el sol
25. Caragol, treu banya…!
26. Cargol treu banyes, que el teu pare cou castanyes
27. Cocentaina trau la banya de la dolçaina
28. Content i banyut (o content i fotut)
29. De que li armin plet i de que li facin portar banyes, ningú n'està salvat
30. Deixar (algú) a les banyes del bou
31. Deixar-hi les banyes
32. Diu el bou pel febrer: -Prou aigua, que se'm podreix la banya
33. Dona barbuda, ovella banyuda, vedell virolat, posa-m'ho de costat
34. Dona que segueix les festes, si és casada, banyes a la testa
35. Du fenc a la banya
36. El bou per la banya i l'home per la paraula
37. El bou sempre treu la banya
38. El camell, tot cercant banyes, va perdre les orelles
39. El caragol d'en Maura, quan fica la banya en un forat, no le'n pot treure
40. El cargol per la banya, l'anguila per la cua i la nina per la fe, ja pots dir que no tens re
41. El català té les facultats de la banya: llarga, forta i recargolada
42. El darrer que ho sap és el banyut
43. El dimoni només li guanya de banyes
44. El fred del març entra dins les banyes dels bous
45. Els uns neixen amb una flor al cul, altres amb una banya
46. En banyeta verda
47. En ficar la banya en un forat, no hi ha qui la'm tregui
48. En juliol no li busques la banya al caragol
49. En país estranger, les vaques banyeguen els bous
50. Entre les banyes d'un toro
51. És banya i no de caragol
52. Escrupulor, escrupulor, fer-se escrúpol de ses banyes i no fer-se'n d'es moltó
53. Ésser banyabaix
54. Ésser cornut (o banyut)
55. Ésser més tossut que una banya de marrà
56. Estar a les banyes del bou
57. Estar més sec que unes banyes
58. Estar tort com una banya de cabra
59. Fer banyes
60. Fer passar el bou amb banyes
61. Fer portar banyes
62. Fer-se una banya
63. Ficar la banya
64. Ficar la banya en un forat
65. Ficar la banyeta
66. Ficar la banyeta massa a dins
67. Foc de canya, foc de banya
68. Fotut i banyut
69. La barba fa el baró, la banya fa el moltó i la cua fa el moixó
70. La faena és un dimoni / mira quines banyes té / faena fuig no em toques / que jo tampoc et tocaré
71. La trena fa la donzella, les banyes fan l’ovella i la cua fa l’ocella
72. Les banyes d'en Bernat: una al pap i l'altra al sac
73. Les banyes i les canes, ixen sense ganes 
74. Les paraules lliguen els homes, i les cordes, les banyes dels toros
75. Lluna amb banyes cap al mar porta vent i tempestat
76. Lluna amb banyes, terra mullada
77. Lluna banyuda, forta ploguda
78. Mardà sull no porta banyes
79. Menjar-se un bou amb banyes
80. Més tossut que una banya de bou
81. No és tot u, portar banyes o fer-les dur
82. No hi ha cornut sense banyes, ni borni amb els dos ulls, ni geperut amb l'esquena dreta
83. Pel casament d'un vell toquen a morts o a banyes
84. Per l’octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes
85. Per on passa banya
86. Per Sant Andreu, castanyes i caragols amb banyes
87. Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes
88. Portar banyes
89. Posar (algú) a les banyes de la lluna
90. Posar banyes (a algú)
91. Quan el sol fa banyes, vés-te'n pastor de la muntanya
92. Quan fa banyes el sol, mariner, més que pluja vol
93. Quan la lluna neix amb banyes, treu els mariners de les cabanyes
94. Quan la lluna porta banya, brunz el vent a la muntanya 
95. Quan l'ase traurà banyes, s'haurà mort de rialles
96. Quan parlen del bou, és que li han vist les banyes
97. Què fa quan plou? ─Cau aigua. ─Es mullen les banyes d'aquest bou
98. Qui de banyut s'escapa té més privilegi que el Papa
99. Qui té un bou per la banya i una nina per la fe i una anguila per la cua pot jurar que no té res
100. Quin dimoni s'ha petat la banya?
101. Rompre's les banyes
102. Ser banyeta de visc
103. Ser en banyeta
104. Ser més tossut que una banya de crestó (o que un aragonés, o que una mula)
105. Ser sec com unes banyes
106. Ser tossut com una banya de marrà
107. Ses banyes no cansen es bou
108. Si la banya li sua al bou, prest plou
109. Si voleu ballar corrandes, aneu a Castellfollit, que allí guarneixen les flautes amb les banyes dels cabrits
110. Sol amb banyes, gregal amb cames
111. Tirar-se a les banyes del bou
112. Tort com les banyes d'en Barrufet
113. Tossut com una banya
114. Tossut com una banya de bou
115. Tossut com una banya de marrà
116. Tot el mal el fa en Banyota
117. Trencar-se les banyes
118. Un bou amb banyes llargues serà acusat d'embestir, per manyac que sigui
119. Una cabra sedega bedega banyuga banyega peluda pelada, va tenir un cabrit sedec, bedec, banyuc, banyec, pelut, pelat; si la cabra no hagués estat sedega bedega banyuda banyega peluda pelada, no hauria tingut el cabrit sedec bedec banyuc banyec pelut, pelat
120. Veure’s les banyes

Cap

1. A (o en) cap desbarretat, tothom hi té part
2. A (o en) cap sense barret (o descobert), tothom hi té dret; a cap desbarretat, tothom hi té part
3. A (o en) cap sense barret, tothom hi té dret
4. A cada cap hi ha un món
5. A cap sense barretina, tothom hi barrina
6. A cop de mar, cap serè
7. A la fossa faràs cap amb vestit sense butxaques
8. A Lleida vas? Cap i cabellera hi deixaràs
9. A molt vi, poc cap
10. A qui dóna el que té, abans no s'empassa, pica-li el cap amb una maça
11. A qui el cap li creix, el seny se li enriqueix
12. A qui el testament en vida faça, que li esclafen el cap amb una maça
13. A qui fa donació com en Rabassa, que li piquin el cap amb una maça
14. A qui llegeix molts llibres, el cap se li torna fum
15. A tal cap, tal barret
16. Abelles de juliol, el cap li dol
17. Advocats, cap a l'infern de cap
18. Al cap de cabells tothom hi dóna cops de martells
19. Al cap de l'any tothom parla amb el seu cavall
20. Al cap de l'any, els mateixos diners
21. Al cap del ram trobarem el centener
22. Al cap fred i als peus calor, no t'escoltis cap doctor
23. Al cap i a l'hort es coneix la dona el que val
24. Al cap pelat, tothom hi té part
25. Al cap pelut, tothom hi escup
26. Al cap, no s'hi fica el que no hi cap
27. Al capdavall del sac s'hi troben les engrunes
28. Al mal de cap omple-l'hi el pap
29. Al peix menut, el cap li put
30. Al poll de juliol, el cap li dol
31. Alfarb, el cap del món
32. Amb les dones de cap verd, qui més hi fa més hi perd
33. Amb tres menes de gents no vulguis plets: amb qui treu el cap per la finestra de llana, amb qui es vesteix pel cap i amb qui mai parla per boca pròpia
34. Amoretes de Cap d'Any, per Sant Miquel afany
35. Aneu amb un coix? Al cap de l'any ho sereu tots dos
36. Any de naps, pocs maldecaps
37. Apedaçant s'arriba al Cap d’Any
38. Aquest cap només barrina
39. Arc de Sant Martí al capvespre, l'endemà festa
40. Arc de Sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir
41. Blat ajagut alça el cap de l'amo
42. Bleda vol dir encantada i freda; julivert vol dir cap verd, i marduix vol dir cap fluix
43. Boig serà el campaner que assenyala pedregades per Cap d'Any
44. Bon cap per a pom de barana
45. Bon cap per a pom d'escala
46. Bon cap per portar perruca
47. Bon cap, bona tanda
48. Bon capell, fa bon frare
49. Bon vi fa mal de cap
50. Candelera espessa, guarda't sa cabeça
51. Cap a on el cor camina el cap s'inclina
52. Cap blanc fa respecte
53. Cap calent, peus freds, ventre lleuger i cor net
54. Cap d'Any en dijous porta mals de cor
55. Cap d'Any en dimarts porta mal de cap
56. Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris
57. Cap d'Any en divendres porta mal de ventre
58. Cap d'Any gelat, any de molt blat (o molt pa assegurat)
59. Cap d'Any serè, tot l'any va bé
60. Cap d'ase no emblanqueix mai
61. Cap de bou de Mataró, portes banyes, i jo no
62. Cap de dona, cap de diable
63. Cap d'ovella i garres de llop (o de lleó)
64. Cap dret i cor net
65. Cap eixelebrat no vol ser reptat
66. Cap fred, peus calents i cor valent
67. Cap gros, cervell petit
68. Cap gros, o molt savi o molt talòs
69. Cap grossos de Mataró
70. Cap i cua fan el peix
71. Cap millor metge que aquests: peus calents i cap fred, ventre lleuger i cos net
72. Cap pelat, cabellera de soldat
73. Cap ros, cap pollós
74. Cap sense cervell, al bordell
75. Cap sense cervell, no ha menester capell
76. Cap sense cervell, no vol guia ni consell
77. Càrrega llarga i mans a la illada, al cap de l'any ni bèstia ni càrrega
78. Casament en dilluns, al cap de l'any o tres o un
79. Casament en dimecres, al cap de l'any són tres
80. Casats de quatre dies, tot són manyagueries; al cap d'un any de matrimoni, arri allí, dimoni
81. Ceba de Cap d’Any, bon averany
82. Cel empedrat, cap mullat
83. Com el bacallà, que té el cap a Escòcia
84. Comptes de cap, no en surten la meitat
85. De dormir molt, el cap se'n dol
86. De la mar i del caparrot, ningú en treu el que vol, sinó el que pot
87. De qualque cap s'han de fer estelles
88. De res et serveix la intel•ligència si tens mal de cap
89. De Sant Andreu a Nadal un mes no hi val; la vella que ho va comptar, per Cap d’Any l'hi va trobar
90. De tots caps fa rengles
91. De vegades la llengua talla el cap
92. De vell enllà, posa-t'ho al cap, no es pot passar
93. Del cap Cervera, el cap Begur està dotze llegües al sud
94. Del cap trencat en surt la sang
95. Del teu cap en faràs osques
96. Després de Cap d'Any, figues seques per company
97. Després de romput el cap es posen cervellera
98. Dilluns arribat, calces velles i acotar el cap
99. Dona i advocat, papers i maldecap
100. Dorm amb els peus a llevant i amb el cap a ponent i viuràs llargament (o eternament)
101. D'un mal cap, mai el bon consell
102. Eixam de març, amb la mare al cap
103. El bon mallol al cap de quatre anys ja és vinyol
104. El bon nap per Sant Jaume treu el cap
105. El ca amb el cap ho fa i amb la cua ho desfà
106. El cap blanc i el seny a cercar
107. El cap de la perdiu és maleït
108. El cap dret i el cor net
109. El cap en un lloc i els peus en un altre
110. El cap és pel caçador (menys el de la perdiu, que és pel dimoni)
111. El cap fa l'home i la cua fa l'ocell
112. El cap fred, el ventre net i els peus calents, són els millors elements
113. El cap governa els membres del cos, no aquest al cap
114. El cap i els peus fan l'home
115. El cap li trencaràs, que el cor no podràs
116. El cap mata la cua
117. El cap ple de pardalets, allunya els fadrinets
118. El cap porta l'home, el cap fa córrer les cames, qui cap no té, les cames ha de moure
119. El cap viu l'hora de l'àpat
120. El cap, el nas i la boca, fins la mort els cura
121. El casar no fóra res, si al cap de l'any no fossin tres
122. El cor net i el cap dret
123. El dot, cap de taula
124. El febrer, de cap o de cua l'ha de fer, i, si no, tot sencer
125. El foc de Cap d’Any no fa cap dany
126. El mal de cap fins els peus m'abat
127. El mal de cap no porta enterro
128. El mal de cap, el menjar el bat
129. El mal de cap, el ventre ho sap (o per massa prim, o per massa fart)
130. El mal del cap, prompte mort o curat
131. El mocador de cap tort, busca xicot
132. El peix, millor que amb la mà, amb el cap s'ha d'agafar
133. El pescar vol més cap que mans
134. El que corromp el cap, fins al moll dels ossos arriba
135. El que el cap fa, el barret no ho ha de saber
136. El que fa el cap no ho ha de desfer la cua
137. El que no es troba al cap es troba al centener
138. El que no passa en tot l'any, passa en un Cap d’Any
139. El que tinc al cap, ho tinc al pap
140. El refredat entra pels peus i puja al cap
141. El savi sap que no sap, el ximple tot ho té al cap
142. El sol de març (o maig) estella el cap dels ases
143. El sol de març dóna cops al cap (o porta mal de cap)
144. El temps que es viu de més bona gana són les postes de sol i els caps de setmana
145. El vi clar al cap sol pujar
146. El vi des que el van trepitjar fuig dels peus i puja al cap
147. Els al•lots, en alçar el cap alcen els peus
148. Els braços per treballar, mes el cap per governar
149. Els humors del març porten mals de cap
150. Els maldecaps acurcen la vida
151. Els pobres alcen el cap, quan mengen pimentó torrat
152. Els que es casen en dilluns, al cap de l'any difunts
153. En cap buit, molt orgull i poc suc (o discurs)
154. En el cap de tot villà, mai en ell raó cabrà
155. En el cap ho té la cabra
156. En faltar el cap, tot va desbaratat
157. En lloc de donar-li un cap de corda, li dóna un cop de corda al cap
158. En Pau, en Pere i en Berenguera, tres caps de casa eren
159. En tenir el cap batut, no hi val cervellera
160. En tot cap hi ha dolor
161. Es cap és de s'homo
162. Estrena de Cap d’Any sac ple, budell gran
163. Ferida al cap, o mort o curat
164. Fill de gat, se li assembla dels peus al cap
165. Foc al bosc? Treu-t'ho del cap
166. Gelada de Cap d’Any, pa per a tot l'any
167. Grata's el cap i pruen-li els talons
168. He florit, he granat i ara acot es cap com es blat
169. Home tort o seguit, al cap i a la fi marit
170. Hoste i peix menut, al cap de tres dies put
171. Jugador de cartes i bevedor d'aiguardent, sempre du el cap calent
172. La figuera, el peu a l'aigua i el cap al sol
173. La missa de Cap d’Any val per tot l'any
174. La que no fila en tot l'any, fila el dia de Cap d’Any
175. La tramuntana el cap enravana
176. La vanitat és filla de l'egoisme i de la persona sense cap
177. L'any de traspàs les fulles de l'olivera es giren cap per avall
178. L'any passat em va esgarrapar el gat i aquest any se m'ha inflat el cap
179. L'arròs fa el cap gros
180. Les dones només es veuen menjar dues vegades a l'any: per Nadal i per Cap d’Any
181. Les quimeres se'n pugen al cap; no maten, però atropellen
182. Les vaques del rei al cap de cent anys pareixen
183. Llegir molt encaparra massa
184. Llit de vell, capçal de llit
185. Lluna creixent per Cap d’Any, blat abundant
186. Lo que no és a un cap és a l'altre
187. Mal de cap i son, malaltia d'aprenent (o de belitre)
188. Mal de cap, son i gana, la malaltia d'en Pavana
189. Mal és que s'ho hagi posat al cap
190. Maldecaps amb pa, fan de bon passar
191. Maldecaps, cap; criatures, poques
192. Marit i molla, el cap dintre l'olla; marit i muller, dintre d'un sunyer
193. Massa vi s'emporta el cap
194. Massamagrell, molt de cap, però poc cervell
195. Menjar raïms per Cap d’Any, porta diners per tot l'any
196. Mocador cap tort, busca xicot
197. Molt dormir el cap fa entorpir
198. Moltes mosques al sol i molts mosquits al capvespre, pluja esperen
199. Molts caps i pocs barrets
200. Molts de tocs pels pits i el dimoni pel cap dels dits
201. Molts escarmenten en el cap dels altres
202. Monja (o frare) de Sant Agustí, dos caps en un coixí
203. Mossa de cap dessimbolt, mai esperi bona sort
204. Nadal passat, Cap d’Any aviat
205. Ni aire fresc estant suat, ni posar-se en carrer que no treu cap
206. Ni cordar-se amb tiretes sense cap, ni gos famolenc, ni porc molt fart
207. Ni taula sense pa, ni tropa sense capità
208. Ningú diga el que sap, que li pot caure el cap
209. No et clavis (o fiquis) en camisa d'onze vares ni carrer que no treu cap
210. No et facis embenar el cap abans d'haver-te'l trencat
211. No hi ha gat que no es retiri de la cua o del cap
212. No portis a Núria la noia, no fos cas que fiqués el cap a l'olla
213. No se sap si és gros lo nap fins que ha tret lo cap
214. No siguis fornera, si tens el cap de cera
215. Noranta-nou xais i un pastor fan cent caps
216. Nuvolada negra, cap a terra
217. On hi entra el cap, hi entra el cos
218. On hi ha cap la cua calla
219. On no hi ha cap, no hi cal barret (o «sombrero»)
220. On no hi ha cap, no hi cal cervell
221. On no hi ha cap, tot són cues
222. On no hi ha un bon cap, hi ha un bon centener
223. On va el cap va la cua
224. On vas, mal? On hi ha capçal
225. Orde llarga i cap revògit
226. Pa torrat, pa torrat, que Cap d’Any és arribat
227. Pedrada en cap d'altri no dol
228. Pel cap del fil aclarirem la troca
229. Pel cap del fil es troba el centener
230. Pel cap o pel taló s'ha de trencar el sabató
231. Pel cap ple de pardals, els promesos passen alts
232. Pel març, el fus va cap per avall
233. Pel març, mal de peus i mal de cap
234. Pel març, treu el cap el llangardaix, i per l'abril acaba de sortir
235. Pels caps de girall es perden les juntes
236. Per a qui ha de pujar una costa val més ser al cap que al peu
237. Per al darrer mal de cap, el metge no hi val
238. Per Cap d'Any i cap de mes, aneu-vos-en de casa, que no us hi vull més
239. Per Cap d'Any i cap de mes, deixaré la casa, que no em convé més
240. Per Cap d'Any, cada u resa pel seu sant
241. Per Cap d'Any, el dia s'allarga un pam
242. Per Cap d'Any, els tísics fan el dany
243. Per Cap d'Any, s'enceten les figues seques
244. Per Cap d'Any, s'estira el dia, però no s'estira el guany
245. Per la Candelera, al cap de cinc mesos a l'era
246. Per la Mare de Déu de març, a migdia posa el cap al jaç
247. Per Nadal i per Cap d’Any, cada u amb el seu company
248. Per Nadal, posarem el porc en sal, la gallina a la pastera, lo pollí al cap del pi
249. Per on passa el cap, passa el cos
250. Per Sant Antoni abat, mitja hora per cap
251. Per Sant Bernat, tapa't el cap
252. Per Sant Lluc, la castanya salta del palluc, i al cap de nou dies, a la fira la duc
253. Per Sant Martí tasta el teu vi, i per Cap d’Any ja et farà dany
254. Per Sant Maties, març al cap de cinc dies, però si és any de traspàs, al cap de sis el trobaràs
255. Per Sant Pere posa el cap sota l'olivera
256. Per Sant Sebastià s'allarga el dia, una hora per cada cap
257. Per Sant Tomàs, si n'hi ha en tindràs i si no, pel cap del mas
258. Per Santa Llúcia un salt de puça, per Nadal un salt de gall, per Cap d’Any un pas de bou, Per Reis mitja hora creix
259. Perquè un gos mossega no se li ha de tallar el cap
260. Petit cabal, grossa ventura
261. Petit cabal, poca ventura
262. Pluja de Cap d’Any, du mal averany
263. Pluja de Cap d’Any, mal any
264. Poca pèrdua i xiquet guany, tot es troba al cap de l'any
265. Poll de juliol, el cap o el cul sempre els dol
266. Portar una castanya a la butxaca, cura el mal de cap i les morenes
267. Posa-t'ho al cap, i sortiràs amb la teva
268. Quan el cap de Salou porta mantell, no et fiïs d'ell
269. Quan el cap es pela i treu pèl la seda, senyal de vellesa
270. Quan el cap fa mal, tot fa mal
271. Quan el cap fa mal, tots els membres dolen
272. Quan el deixeble està preparat, el mestre treu el cap
273. Quan el sol es colga amb sac, pluja al cap
274. Quan ha de ploure, totes les mosques es posen cap per avall
275. Quan li parlen de filar, el cap li roda
276. Quan tenen el cap romput, es posen cervellera
277. Que ningú digui el que sap, perquè li pot caure el cap
278. Qui ... massa, té el cap de carbassa
279. Qui amb joves gasta massa, té el cap de carbassa
280. Qui balla (o canta) sense so, no té el cap bo
281. Qui balla i qui canta massa, té el cap de carbassa
282. Qui barata, el cap se grata
283. Qui bé beu bé alluca, qui té bon cap bé suca, qui té bons peus bé truca, i el bon vi mata la cuca
284. Qui beu massa, té el cap de carbassa
285. Qui canta (o balla) sense to, no té el cap bo
286. Qui canta el seu mal espanta ... i fa mal de cap als altres
287. Qui deixa casa cerca mals de cap
288. Qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa
289. Qui diu que ja sap prou, té el cap més gros que un bou
290. Qui diumenge no va mudat, o és molt pobre o té mal de cap
291. Qui en vestits (o joies) gasta massa, té el cap de carbassa
292. Qui en vida fa donació es bat el cap amb un bastó (o tió)
293. Qui es banya massa, té el cap de carbassa
294. Qui és fill (o parent) d'un gat, el retira de la cua o del cap
295. Qui es mescla en baralles d'altri en surt amb el cap romput
296. Qui fa un cove fa un cistell, i al cap de l'any cisteller vell
297. Qui jeu de cap a sol ixent, s'emmalalteix
298. Qui menja cervell de porc, al cap de l'any és viu o és mort
299. Qui menja el gall del senyor al cap de cent anys vomita les plomes
300. Qui menja les cols del rei al cap de cent anys les paga
301. Qui molt abraça, té cap de carbassa
302. Qui molt presum, té al cap molt fum
303. Qui molt riu, té el cap poc viu
304. Qui no passa el Nadal, no arriba a Cap d'Any
305. Qui no té bon cap, al presidi fa cap
306. Qui no té cap, necessita braços
307. Qui no té cap, no té res
308. Qui no té cap, que tingui cames
309. Qui no té farina (o pa) al sac, ha de tenir seny al cap
310. Qui no té feina el cap pentina
311. Qui no té maldecaps se'n cerca
312. Qui no té sinó un cabeç, malalt lo dissabte és
313. Qui no treballa de cap, ha de treballar d'esquena
314. Qui no treballa en tot l'any, treballa el dia de Cap d'Any
315. Qui no visita el camp per Cap d’Any té mal any
316. Qui no vulgui ser picat que no posi el cap al vesper
317. Qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu
318. Qui pensa malament, el cap li caigui
319. Qui per altra es descompassa, es bat el cap amb una maça
320. Qui per Nadal compta amb son porc, al cap de l'any molts n'haurà mort
321. Qui pren un coix per company, coixeja al cap d'un any
322. Qui renta el cap de l'ase (o del ruc, o del «burro»), perd lleixiu, temps i sabó
323. Qui riu massa, té el cap de carbassa
324. Qui s'alaba massa, té el cap de carbassa
325. Qui sembra blat per Sant Serafí, li naix cap per avall
326. Qui sopa massa, té el cap de carbassa
327. Qui tant mira, al cap de l'any no s'hi veu
328. Qui tant tira (o tiba), fa dos caps
329. Qui té dos amors perd el cap, qui té dues cases perd el cor
330. Qui té el cap de cera, que no es posi al sol
331. Qui té el cap de vidre, que no jugui a pedrades
332. Qui té el cap vola que vola, no pot fer de serviola
333. Qui té mal de cap que s'unti el cul d'oli
334. Qui té maldecaps que se'ls empassi
335. Qui té mals de cap, que en begui del ranci
336. Qui té tres forats a la testa (o si tens dos ulls a la testa), ja pots treure el cap per la finestra
337. Qui té un cap i sis barrets, no tindrà fred
338. Qui treu el cap d'un lloc brut, sempre put
339. Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles
340. Qui va amb un coix, al cap de l'any són dos (o és coix i mig)
341. Qui viu massa, té el cap de carbassa
342. Qui vol maldecaps que es compri un ase
343. Qui vol ser ric a cap d'un any, lo pengen per Sant Joan
344. Qui vol ser ric massa aviat, al cap de l'any és penjat
345. Roquerols per les roqueres, al cap de vuit dies orenetes
346. Sant Bernat cura de febres i de mal de cap
347. Sant Pau serè, tothom sabrà que fer; Sant Pau tapat, ningú sabrà on té el cap
348. Sant Silvestre no pot estre sinó una vegada a l'any: la vigília de Cap d'Any
349. Segons cacis el dia de Cap d’Any, caçaràs la resta de l'any
350. Segons el cap, el barret
351. Segueix la línia recta que podràs sempre aixecar el cap
352. Si el dimarts es pon amb capell, tindràs mala memòria d'ell
353. Si el sol es pon en sec, pluja pel cap
354. Si en Bernat té mal de cap, ell mateix se l'ha buscat
355. Si et cases per Cap d’Any, lluna de mel fins a Sant Miquel
356. Si et fa mal el cap, unta't el cul d'oli
357. Si ets cast per Cap d'Any, per quaresma no tindràs afany
358. Si files per Cap d'Any, filaràs tot l'any
359. Si ho tens al cap, posa-t'ho als peus
360. Si l'enveja fos tinya, molts caps haurien de menester capell
361. Si molts caps reclama el manicomi, més cors els crida l'hospital
362. Si no hi ha cap, no hi ha res
363. Si no vols passar un mal any, no et casis per Cap d'Any
364. Si plou per Cap d'Any, s'esguerra tot l'any
365. Si són amoïnadores o es posen cap avall, assenyalen pluja
366. Si teniu el cap fred i els peus calents, no estareu mai malalts
367. Si tens bon cap faràs fortuna
368. Si treballes per Cap d’Any, hauràs de treballar tot l'any
369. Si vols estar malalt, abans d'anar a dormir renta't el cap
370. Si vols que ton fill creixi aviat, renta-li els peus i xolla-li el cap
371. Si vols ser amic del gat, grata-li (o fes-li pessigolles a) el cap
372. Si vols ser Papa (o Pare Sant), fica-t'ho (o posa-t'ho) al cap (o a la testa)
373. Tant es caça amb el cap com amb els peus
374. Tant put un all com cent cabeces
375. Tants caps, tants barrets
376. Tenint el cap, bé trobarem el centener
377. Tenir rodaments de cap
378. Tens calor? ... Tira't de cap al llavador
379. Tocant-li un punt que no sap, l'ignorant ensenya el cap
380. Tots els caps tenen cabells, mes no tots tenen cervell
381. Treball de cap, ho paga l'estómac
382. Tres mals no són planguts: fluix de ventre, cadarn i mal de cap
383. Tretze a taula, mala sort. Al cap de l'any un de mort
384. Trons per Cap d'Any porten mal any
385. Trons per la Candelera, mal de cap i mal d'orella
386. Un bon cap no hauria de morir mai
387. Un cap neci, és caixa de correus; tot ho rep, res es queda i ho envia a tot arreu
388. Un mentider ha de tenir bon cap
389. Va el porc amb el cap baix, avergonyit que diguin que sa mare era una bacona
390. Val més bossa buida que cap buit
391. Val més ser cap d'arengada que cua de lluç
392. Val més ser cap d'arengada que cua de pagell
393. Val més ser cap de gat (o de rat) que cua de lleó
394. Val més ser cap de llissa que cua de pagell
395. Val més ser cap de lluç que cua d'estruç (o d'avestruç)
396. Val més ser cap de sardina que cua d'anfós
397. Val més ser cap de sardina que cua de pagell
398. Val més un bon cap que una bona casa (o ciutat, o heretat)
399. Voleu caps eriçoners? Que en vinguin de casta

Mira també

- Pròleg a «En cap cap cap» i mostra de les 50 primeres entrades

Ull

1. A Albatera, qui té un ull és l'amo
2. A casa meva, no hi vinga qui massa ulls tinga
3. A l'ull amb el colze
4. A la terra dels cecs, qui té un ull és el rei
5. A Paüls, primer obren la boca que els ulls
6. Abriülls (o carfull), bons per als ulls
7. Aigua fresca fa bon ull
8. Al llit, si no dormen els ullets, descansen els ossets
9. Al qui reparteix i guanya, santa Llúcia li trau els ulls
10. Borni de l'ull dret, murri perfet; borni de l'ull esquerre, ni en pau ni en guerra
11. Cal mirar amb les mans i tocar amb els ulls
12. Camí sabut es pot fer a ulls clucs
13. Cara ampla i ulls grossos, cara de mussol
14. Casa sense muller, cent ulls té de menester
15. Cria corbs i et trauran els ulls
16. D'allò (o del) que els ulls no veuen, el cor no se'n dol
17. D'ulls entelats, Déu me n'apart
18. D'ulls verds, se'n veuen poquets
19. De nas curt i ulls de gat, Déu ens en guard
20. De nas llarg i ulls petits, fuig-ne de seguit
21. De tant que volia el diable al seu fill, li va treure un ull
22. El cor i els ulls mai no són vells
23. El diable quan dorm encara té un ull obert
24. El llaurador erra si aparta els ulls de la terra
25. El llibre que miren més ulls és el de quaranta-vuit fulls
26. El més fi del peix és l'ull
27. El pa amb ulls, el formatge sense ulls i el vi que salti als ulls
28. El pa ullat i el formatge serrat
29. El que l'ull veu, el cor creu
30. El que no agrada als ulls, no agrada (o plau) a la boca
31. Els morts obren els ulls als vius
32. Els tres dolors són: mal d'ulls, mal de dents i puça a l'orella
33. Els ulls fan la cara
34. Els ulls mengen més que la boca
35. Els ulls s'han de fregar amb els colzes
36. Els ulls són el mirall de l'ànima
37. Els ulls van allà on va el cor
38. En abril, per l'ull i per l'«arraïl»
39. Faena d'ull, faena de cul
40. Formatge serrat i pa ullat
41. Hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes
42. Home d'ull, home d'embull
43. L'afició tapa els ulls a la raó
44. L'amor entra pels ulls
45. L'avar i els ulls mai estan satisfets
46. L'enciam fa mal als ulls
47. L'orgull cega l'ull
48. L'ull blau i la cella rossa, bona mossa
49. L'ull (o els ulls) de l'amo engreixa (o engreixen) el cavall
50. L'ull del senyor és el pinso millor
51. L'ull dolent tot ho veu malament
52. La cura va bé, però l'ull lo perdrem
53. La dona bona no ha de tenir ni ulls ni orelles
54. La dona honesta, les mans a la filosa i els ulls a la finestra
55. La estaca se deu plantar cuant l'ull ya vol reventar
56. La feina treu els ulls
57. La figa per ser bona ha de tenir coll de penjat, roba de pobre i ull de viuda
58. La fulla et dirà y l'ullet si l'abre té o no té set
59. La llum dels ulls és l'alegria de l'ànima
60. La mort està més a la vora nostra que la pestanya de l'ull
61. La vídua rica, amb un ull plora i amb l'altre repica
62. Les mates tenen ulls i les parets orelles
63. Lluna amb ull de perdiu, vent de garbiu; si fa ull de gat, vent de llevant
64. Lluny dels ulls, lluny del cor
65. Mal d'ulls, per mi no el vull, ni pels altres
66. Mal d'ulls, qui el vol que el prengui, que jo no el vull
67. Mala plomada val més que bona ullada
68. Més hi veuen quatre ulls que no pas dos
69. Molts es treurien un ull per veure els altres «cegos»
70. Morena i els ulls blaus; ja té la mare pa per a dies
71. Ni mà en caixa, ni ulls en carta
72. No en vull, no en vull!, i no li perd l'ull
73. No et treguis un ull per matar el del veí
74. No tots els ulls ploren en un dia
75. No us fieu d'ulls menuts
76. Obre l'ull i tanca la bossa
77. On està Sella? ─ Damunt de l'ull
78. Pa ullat i formatge serrat és el més encertat
79. Pel març, l'ull de bou petit ja empaita les aranyes, si no troba mosquits
80. Pels ulls l'ànima es veu, per la boca es treu
81. Pensava senyar-se i es va treure els ulls
82. Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats
83. Per Carpesa, tanca els ulls i passa de pressa
84. Per navegar a ull de vent, mal va el ponent
85. Per privar el dormir posa ull d'oreneta sota el coixí
86. Per sant Mateu (o per sant Andreu), els Ulls de Porc, els veureu o no els veureu
87. Per sant Miquel, la bosqueta fuig lleugera i l'ull de bou al seu darrere
88. Per santa Mariagna, ve l'ull de bou i se'n va la piula hortolana
89. Pocs diners fan obrir l'ull
90. Quan arriba l'ull de bou, fred al nas i manta al coll
91. Quan brilla el sol, la lluna només ha de tancar l'ull
92. Quan diu una veritat, li cau un ull i encara els té tots dos
93. Quan el frare fa l'ullet a la Mare de Déu, pluja o neu
94. Quan els ulls de poll piquen més de l'acostumat, assenyalen canvi de temps
95. Quan pica cura, menys els ulls, que piquen per malura
96. Quan Sant Pere (de Rodes) pica l'ullet a la Mare de Déu (del Mont), pluja o neu; quan la Mare de Déu fa l'ullet al frare, fa tramuntana
97. Quatre coses no es cansen d'altres quatre: ull de veure, orella d'oir, terra de pluja i dona d'home
98. Qui a més de dona té mossos, ja cal que faci els ulls grossos
99. Qui compra farina no hi veu sinó d'un ull, qui compra blat hi veu de tots dos
100. Qui dóna, mai no es treu els ulls
101. Qui no té era ni trull, pel juliol es treu un ull
102. Qui no té més que un ull se'n val per dos
103. Qui pogués plorar amb els seus ulls!
104. Qui tanca els ulls trumfos no veu
105. Sant Antoni del porquet, a les velles fa carasses (o ganyotes) i a les joves fa l'ullet
106. Sant Antoni es va enamorar d'un porc i els ulls s'enamoren de lleganyes
107. Sastre d'ull, sastre d'embull
108. Sempre hi ha ulls que miren i orelles que escolten
109. Si els ulls de poll et fan mal, renta'ls amb aigua i sal, i si d'ells et vols lliurar, renta'ls si et piquen els ulls o el nas, amb el colze te'ls fregaràs
110. Si la figuera obre l'ull, no dormis de cap ull
111. Si sa tramuntana carrega, però es llebeig fa ull..., arri mul!
112. Si vols ull sa, lligat la mà
113. Sinó per la cella l'ull me treia
114. Tan cert, Jeroni, que si et treus un ull et quedes borni
115. Tant te vull, que et trac un ull
116. Tots els mals quan piquen curen, menys el mal d'ulls
117. Tres coses fan la dona graciosa: bell parlar, bells ulls i bells pits
118. Tres coses fan la dona lletja: el nas tort, els ulls torts i la boca torta
119. Tres coses fan un bon mariner: ser lleuger, bon ull haver i molta mar saber
120. Ull blau, a dona no escau
121. Ull de bou a posta de sol, plourà (o durà aigua) si Déu vol
122. Ull de castanya, bona calanya
123. Ull de peix mai no s'engreix
124. Ull negre i gros, què més voleu vós?
125. Ull per ull, dent per dent
126. Ull petit i eixerit, home valent i atrevit
127. Ull que no s'hi veu
128. Ull sortit mai sia vist
129. Ulleres i bastó, senyal de doctor
130. Ulls blaus i boca (o cara) petita, fan la cara bonica
131. Ulls blaus i cabell roig, o molt savi o molt boig
132. Ulls blaus, ulls d'engany; ull ros, ull amorós
133. Ulls de gat, Déu me n'apart!
134. Ulls de gos, home fidel i amorós
135. Ulls espolsats i fora son
136. Ulls grossos (o petits), dolenteria
137. Ulls grossos, porten guapesa
138. Ulls i cor, són de la dona el ressort
139. Ulls lleganyosos, ulls verinosos
140. Ulls mig aclucats, molt desperts i espavilats
141. Ulls negres duen energia, talent i valentia
142. Ulls negres i llavi molsut, quin gran geniüt!
143. Ulls negres, amors porten
144. Ulls negres, ulls traïdors; els de castanya són els millors
145. Ulls petits porten saviesa
146. Ulls que no veuen, caguera que xafen
147. Ulls que no veuen, cor que no dol (o sent, o plora)
148. Ulls verds i cabells de castanya, gent de maranya
149. Ulls verds porten saviesa
150. Ulls verds, mala persona
151. Ulls verds, ulls de rei
152. Un corb no treu l'ull a un altre corb
153. Un ull a la feina i l'altre a la porta
154. Un ull a l'hort (o al camp) i l'altre a la vinya
155. Un ull al gat i l'altre al plat
156. Una dona «hermosa» agrada als ulls i una dona bona agrada al cor: la primera és una joia i la segona un tresor
157. Val més fiar-se dels ulls que de les orelles
158. Val més quatre ulls que dos
159. Veure els ulls verds
160. Veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus

Mira també

- Pròleg a Amb cara i ulls i mostra de les primeres 50 entrades

Cul

1. A casar, a cops de cul s'hi pot anar
2. A Ciutadella, el cul no els cap dins la barcella
3. A Cubelles, cul i mamelles
4. A en Turrai li torraven faves al cul i no se'n sentia
5. A l'Alguenya, el cul s'endenya
6. A les noies de Ribelles, els donen per dot cul i mamelles
7. A Torà, la donen pel cul i la fan mamar
8. A Vilagrassa a cops de cul van fer una bassa
9. A Xert caguen amb el cul obert; els de Catí els hi van fer obrir
10. Al cul de sac es troben les engrunes
11. Al cul del sac hi ha les porgadures
12. Al cul està la mel
13. Al cul me les fots bollides
14. Al cul safanòries en vinagre
15. Al paper i a la dona, se la ha de veure fins el cul per saber si és bona
16. Als sis mesos el cul a terra i el pa a la mà
17. Anar a donar els tres cops de cul a sant Jaume
18. Anar cul enrera
19. Anar de cul per terra
20. Besar el cul a algú
21. Boca jove tota sola riu i cul de vell sol peta
22. Boira boirassa, el cul de la burra t'apedaça
23. Cada cul uns calçons
24. Calent com lo cul d'una olla
25. Caminar com els crancs, cul enrera
26. Cent anys fa que és mort el ruc i encara el cul li put
27. Cols i bledes tots els dies? Al cul me les fums bullides
28. Com el cul d'en Jaumet!
29. Com es cul d'es drac
30. Com la jaia Maria, que se li cremaven els pèls del cul i no se'n sentia
31. Constipat, cul tancat
32. Contra el mal de cul no hi valen serves
33. Cul de mal seure
34. Cul que veig, cul que vull
35. De cul per terra
36. Deixar a u amb el cul a l'aire
37. Deixar el cul com un tomàquet
38. Del cor neixen sentiments, del cul els excrements
39. Donar pel cul a algú
40. Durar més que un cul de morter
41. El bon cigró, arrugat i gros, amb cara de vella i cul de fornera
42. El cargol és metzina i al cul porta la medecina
43. El cargol és mitja vida, perquè al cul porta la medecina
44. El cigró més bo, el que té la cara vella i cul de fornera (o de bugadera)
45. El cigró més gustós, la cara arrugada i el cul gros
46. El cul d'en Jaumet, que mai s'està quiet
47. El cul fa la faena, no la Magdalena
48. El dot d'en Comelles: cul i mamelles
49. El fum és com el cul d'en Jaumet, que mai no està quiet
50. El qui s'acatxa, el cul mostra
51. Els diners i el cul no s'ensenyen a ningú
52. Els quatre dons de l'ovella: el ventre, la pell, el cul i les mamelles
53. En es cul d'es sac, trobarem ses miques
54. Enviar a prendre pel cul / sac
55. Es cul comanda
56. Escalfar el cul de la cadira
57. Ésser cul i merda
58. Ésser el cul d'en Jaumet, que no sap seure ni estar dret
59. Ésser un cul brut
60. Ésser un cul de cafè, de taverna, d'església
61. Ésser un cul de got
62. Esser un cul de mal seient
63. Ésser un cul de tavernes (o de cafè, o d'església)
64. Estar més pelat que un cul de mona
65. Estar més untat que el cul de l''aguacil'
66. Estrènyer el cul després d'haver fet el pet
67. Fa com el tord: la cara magra i el cul 'gord'
68. Faió, cara i cul d'Aragó
69. Faltar més prompte el cul que els valons
70. Fer caure de cul una cosa
71. Fer com la tuies, que s'eixuga el cul amb fulles
72. Fer el cul garbell
73. Fer el cul gros a algú
74. Fer el cul lleva-lleva
75. Fer-ne fer d'es cul faristol, i de ses cames ciris
76. Fer-se cul enrera
77. Fotre [una cosa] al cul [d'algú]
78. Fotre [una cosa] al cul d'un gos
79. Fotre's de cul per terra, rostos avall
80. Ja trona al cul de la madrona
81. Jaume petaume cul de simbomba cresta de gall puja'm a cavall!
82. Just ets na cul cosit
83. La cabra pel seu desori, porta el cul a l'aire
84. La curiosa d'Ontinyent, la cara llevada i el cul lluent
85. La llesta d'en Pinyoc, que amb el cul bufava el foc
86. La lletra pel cul entra
87. La pubilla de l'Alou, té el cul tou, tou; jo l'he vist
88. La qui tinga cul i mamelles que no conte meravelles
89. La roba bruta, al cul del paner
90. Les dones de Cubelles: cul i mamelles
91. Les dones de la Riera tenen el pit al davant i el cul al darrera; al revés de les de Ferran, que tenen el cul a darrera i el pit al davant
92. Les pubilles fan treure el cul a fora per petar
93. Les tres coses més fredes de la terra són: el nas d'un gos, la navalla del barber i el cul d'una dona
94. L'excusa d'en Llardó: la cara tingui neta, que el cul no surt a la finestra
95. "lo cas d'en "Tu-ray", que li torraven faves al cul e no se-n sentia
96. Lo cul d'en Jaumet, qui no pot seure ni estar dret
97. Llepar el cul a algú
98. Madona, el cul vos trona
99. Març, marçot, no m'has mort cap ovella ni cap corderot. Abril gentil, deixa-me'n un, deixa-me'n dos, deixa-me'n tres i un que en tinc faran quatre, que farem anar a la vella de romadriu abatre. Ella diu: res no em faràs, perquè el cul en batràs
100. Més pla que el cul d'en Simanques, que no tenia anques
101. Nas de gos, genoll de vella i cul de gat..., tot això sempre glaçat
102. Ni home petitet, ni dona de cul baixet
103. No és a tot cul ni a tota boca parlar
104. No haver vist mai cul en finestra
105. No poder tapar el cul d'algú ni amb set matalassos
106. No saber fer una o amb un cul de got
107. Obrir el cul i agafar mosques
108. Pagès que treballa el dia de festa treu el cul per la finestra
109. Pelat com lo cul d'un mono
110. Per la pulmonia i mal de costat ten el cul tapat
111. Per santa Aguedeta palpa el cul de la polleta; si no li trobes l'ou, torna-hi el dia nou
112. Perdre el cul per una cosa
113. Polida, com es cul de na linda
114. Poll de juliol, cap o cul sempre li dol
115. Posa el teu cul en consell, els uns diran que és blau, altres que és vermell
116. Posar el cul en remull
117. Posar una palla al cul com les cigales
118. Posar-li el cul com un tomàquet
119. Posar-se de cul (o d'esquena) a la paret
120. Posar-se la llengua al cul i el cul a casa
121. Quan el gat s'asseu de cul al foc, foc o neu a prop
122. Quan necessita la Maria, tot és la Maria, i quan no la necessita, a coces al cul la paga
123. Que no ho poden tenir tot, l'estopa i el cul calent
124. Quedar cul batut i cara alegre
125. Quedar-se amb el cul a l'aire
126. Qui aixeca l'anca perd la banca, qui aixeca el cul perd el bagul
127. Qui amb canalla es fica, cul cagat en surt
128. Qui barata, el cul es grata
129. Qui bon peix vol menjar, el cul s'ha de banyar
130. Qui cul de vella ha de besar, tant se li fot avui com demà
131. Qui dóna el cul a besar, no té més que dar
132. Qui molt s'abaixa, el cul ensenya
133. Qui molt s'acota es cul mostra
134. Qui no fa bona lliçó, es cul ho paga
135. Qui no llimpie el ferrament después de treballar, tampoc se llimpie el cul después de cagar
136. Qui no té faena amb lo cul cace mosques
137. Qui primer s'olor ha sentit, des cul l'hi ha sortit
138. Qui té cul de mal seient, no n'acaba cap i en comença cent
139. Qui té cul no pot dir pet a un altre
140. Qui té el cul llogat no caga quan vol
141. Qui té el cul llogat no seu quan vol
142. Qui té el cul pallós té por que el foc s'encengui
143. Qui té es cul llogat, no seu allà on vol (o quan vol, o com vol)
144. Qui té mal de cap que s'unti es cul d'oli
145. Qui t'emmascari sempre serà un cul de padella
146. Qui tingo cul que no digue pudent a un atre
147. Qui treballa el dia de festa, treu el cul per la finestra
148. Qui truites vol agafar, el cul s'ha de mullar
149. Qui va a festes amostre el cul per les finestres
150. Qui vulga pescar, el cul s'ha de banyar
151. Quina hora és? Al cul de la burra pinten les tres
152. Quina pena! Tindre el cul davall l'esquena
153. Refredat, cul apretat
154. Rient, rient, bat es cul a sa gent
155. Ruat com es cul de na bosca
156. Semblar el cul d'en Jaumet, que no està mai assegut ni dret
157. Sentmenat, cul de gat
158. Ser com el cul d'en Jaumet
159. Ser com lo cul de mala lleva
160. Ser cul de mal 'asiento'
161. Ser cul i bufa
162. Ser cul i merda
163. Ser el cul d'en Jaumet
164. Ser el cul d'en Mora, que de tots s'enamora
165. Ser més descarat que un cul de mona
166. Ser un cul de mal neguit
167. Ser un cul d'olla
168. Ses dreceres d'en cul ample
169. Seu, que es cul fa sa feina
170. Si tens calor, girat de cul a la frescor
171. Si tens mal al cap, unta't el cul amb oli
172. Tenir el cul llogat
173. Tenir el cul pelat de fer alguna cosa
174. Tenir més anys que es cul des banys
175. Tenir-ne el cul pelat
176. Tinc fam! Agarra't al cul i minjaràs carn
177. Tinc fam! Gira't de cul i minja carn
178. Tinc fam! Pega't un mos al cul i minjaràs carn
179. Tinc set! Gira't de cul i ven-te un pet
180. Tindre el cul com el d'un sabater
181. Tindre el cul com una pastera
182. Tindre un cul com un oret
183. Tossa és el cul del món
184. Val més estar en es cul d'un ferrer, que en es costat d'un sabater
185. Veure el cul a la nòvia
186. Veure el cul a la taleca
187. Xerta, besa-li el cul al matxo
188. Xufes? El cul me bufes