Oreneta

1. A la Mare de Déu del Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va
2. A Sant Josep lo tord marxe i l'oreneta ve
3. Al Pilar l'orineta marxe i el tord ve
4. Benvingudes orenetes, que us mengeu els corcs de les favetes
5. Caga més un bou que cent orenetes
6. Casa d'orenetes, casa d'amoretes
7. Casa d'orenetes, molta sort i amoretes
8. Català, català, si sabies l'oreneta el mal que fa no la deixaries tornar
9. El dia de santa Madrona arriben a Catalunya les primeres orenetes
10. El tord arriba pel Pilar, i l'oreneta se'n va
11. Les noies, a pagès, si no són morenetes no valen res
12. "Les orenetes diuen: "lleva't, lleva't de matí"
13. Les orenetes porten sort, i qui les empaita és bord
14. Les orenetes porten xinxes
15. L'oreneta ja ha vingut, ja tenim l'estiu damunt
16. L'oreneta porta sort, i qui les empaita és bord
17. Més caga un bou que cent orenetes (o oronelles, o oronetes)
18. Més embruta un bou que cent orenetes
19. Més fema un bou que cent orenetes
20. No tenir més cap que una oreneta
21. Oreneta arribada, hivernada acabada
22. Oreneta arribada, primavera començada
23. Oreneta aviat, la primavera ha arribat
24. Oreneta primerenca, primavera calorenca
25. Oreneta que alt vola, no tem que ploga
26. Oreneta que vola per terra porta tempesta
27. Oreneta, ben arribada, tu que emportes la berenada
28. Orenetes pel febrer, mal any ve
29. Orenetes per Santa Madrona, l'hivern és fora
30. Orenetes tardanes, hi ha hivern per setmanes
31. Orenetes vora l'aigua, pluja a la platja
32. Orenetes, amoretes
33. Oronell terrer, pedra o aigua ve
34. Oronella en terra, aigua en el cel
35. Oronells tardans, hivernàs tardà; oronells primerencs, l'estiu ja ve
36. Oroneta terrera, aigua o pedra
37. Pel Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va
38. Per a privar el dormir posa ull d'oreneta sota el coixí
39. Per la Candelera, la cigonya campanera, i si no fa fred, la cigonya i l'oreneta
40. Per la Mare de Déu del Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va
41. Per la Mare de Déu, orenetes i menjafigues pertot arreu
42. Per l'abril, orenetes mil
43. Per l'Ascensió, orenetes a abundor; a la plana sí, però a Morella no
44. Per Sant Jaume i Sant Martirià, l'oreneta se'n va
45. Per sant Josep l'oreneta tanca el bec
46. Per Sant Josep, cada oreneta en son indret
47. Per sant Macià l'oreneta sol tornar
48. Per sant Macià l'oreneta ve i el tord se'n va
49. Per sant Macià, el tord ve i l'oreneta se'n va
50. Per Sant Macià, l'oreneta ve i el fred se'n va
51. Per Sant Pacià l'oreneta ve i el tord se'n va
52. Per sant Pacià, el tord ve i l'oreneta se'n va
53. Per Sant Raimon, venen les orenetes de l'altre món
54. Per Sant Ramon, orenetes per tot el món
55. Per Sant Sebastià l'oreneta ve i el tord se'n va
56. Per santa Madrona i sant Ramon vénen les orenetes de l'altre món
57. Per Santa Madrona, canta l'oreneta i l'alosa
58. Quan arriba l'oreneta, l'estiu ja és a la voreta
59. Quan l'oreneta no ve pel març, l'hivern és llarg
60. Roquerols per les roqueres, al cap de vuit dies orenetes
61. Sant Ramon arribat, l'oreneta ha marxat
62. Sant Ramon porta l'oreneta de l'altre món
63. Sant Ramon, porta l'oreneta, a l'altra punta del món
64. Si la Candelera riu, l'hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l'abril
65. Si la Candelera riu, l'oreneta ja és al niu
66. Si vols que et duri la caseta, no facis obres d'oreneta
67. Si vols saber si ja ha arribat l'abril, les orenetes t'ho vindran a dir
68. Una oreneta (o oronella, o vinjolita) no fa estiu, ni dues primavera
69. Una oreneta no fa estiu
70. Xisclar més que les orenetes per l'abril

Puput

1. a Vilanova d'Escornalbou, puputs
2. al temps de la puput, al matí moll i a la tarda (o al vespre) eixut
3. el cucut i la puput tots dos vénen per l'abril, el cucut pel juny se'n va i la puput per sant Urbà
4. el puput, ocell de bon temps
5. en cantar (o sentir cantar) es puput: matí banyat, capvespre eixut
6. en un niu de puputs, n'hi ha de grossos i de menuts
7. esser un niu de puputs
8. la cançó de la puput, qui gemega ja ha rebut
9. la puput cantava en Xilxes i el gallet en Almenara, i en la Cartuixa el pa dur i en la Tanca mai s'acaba
10. la puput de les useres, la Mare de Déu Pintà; quan les cabres faran llana els pastors faran bondat
11. la puput i el cucut, per l'abril sentiràs cantar, el cucut al juny no sentiràs i la puput tampoc per Sant Urbà
12. la puput primerenca, collita de vi
13. per la Candelera, la puput amb sa bandera
14. per Sant Josep, puput que no és vingut, o s'és mort o s'és perdut
15. per sant Macià es puput ve i es tord se'n va
16. per Setmana Santa, el puput canta, i si no canta és perquè és mort o presoner a França
17. put més que un puput
18. quan canta (o en cantar) es puput, de matí banyat, (i) (es) vespre eixut
19. quan canta la puput, deixa la feina i posat ajagut
20. quan canta la puput, el bon temps és vingut
21. quan la puput canta primer que el cucut, aquell any manen les dones
22. si a l'abril no cante lo puput o s'ha mort o s'ha perdut
23. si el tres d'abril el puput no ha cantat, és mort i enterrat
24. si el tres d'abril el puput no ha cantat, o és mort o enterrat
25. si pel març no canta el cucut, ni per l'abril la puput, tant de bo que l'any no hagués vingut

Alosa

1. A mitjans de març el sol ja fa ombra i ja canta l'alosa
2. Ésser matiner com una alosa
3. Per Sant Maties la garsa cerca son joquer i l'alosa també
4. Per Santa Madrona, canta l'oreneta i l'alosa
5. S'alça l'alosa en jorn bromós, senyal de no ésser plujós
6. Si per l'octubre canta l'alosa en jorn bromós, no serà plujós
7. Si s'alça l'alosa en dia bromós, no serà plujós
8. Si, per l'octubre, sents l'alosa en jorn bromós, no serà plujós
9. Tant com canta l'alosa per sant Macià, després ha de callar
10. Val més merla en mà que alosa al cel
11. Val més una alosa al plat que una perdiu volant

Àliga - Àguila

1. A on l'àliga pena i el bé falleix i la lloba cria, no em veuràs, Penaila, en tota ma vida
2. Àguila vella, terra novella
3. Àliga (o àguila) abaixada a terra, dóna poca guerra
4. Àliga al corb, que el rei és mort
5. Anar a portar les àguiles a la processó
6. Com l'àguila de Mataró
7. Donar-se a les àligues
8. El pa com germans i els diners com àguiles
9. Ésser l'àliga de qualque cosa
10. Ésser una àliga
11. Fer com l'àguila de Mataró
12. Fer l'àguila
13. Fer-se l'aguiló (o el tòfol)
14. Fuig esparver, que l'àliga ve
15. L'àguila no caça mosques
16. L'àguila vola molt alta, però el falcó la mata
17. L'àliga de Mataró, un cop feta no podia passar per la porta
18. L'àliga no baixa a caçar mosques
19. L'àliga no caça mosques
20. L'àliga (o l'àguila) vola molt alta, però el falcó la mata
21. L'aligot no engendra el colom
22. Mirada d'àguila
23. No caça bé astor dejús àguila
24. No és nat, ni naixerà qui per l'abril nius d'àliga veurà
25. No tenir ni una aguileta
26. Parèixer una àguila «boba»
27. Quan l'àguila és arribada no temis la gelada
28. Quan l'àguila és arribada, s'ha acabat la gelada
29. S'àliga no s'entretén amb mosques
30. Ser com l'àguila de Mataró: quan va ésser feta no va passar per la porta
31. Ser un aligot (o un aguilot)
32. Ser una àliga xarpatera
33. Tenir mirada d'àguila
34. Tenir (un) nas aguilenc
35. Tenir vista d'àguila
36. Veure-hi més que una àliga