Xaloc

1. Ah, gener, gener, no m'has mort cap ovella ni esqueller! La llum pegava a xaloc i el migjorn qui tronava i el llebeig que n'estava a punt de toc i retoc i la tramuntana hi dava aigua amb un carbassot
2. Amb vent xaloc es coloms volen avall
3. Boires pel xaloc, prepara llenya per el foc
4. De xaloc, ni molt ni poc
5. Dia de xaloc, mar molta i peix poc
6. El gregal i el xaloc porten fred i porten foc
7. El llevant no és xaloc
8. El vent de xaloc fa teure el ventre de lloc
9. El xaloc, del mestral és advocat
10. Es vent xaloc treu es ventre de lloc
11. Es xaloc emprenya es mestral
12. La tardor, temps de xaloc
13. Llevant i xaloc, tres dies ho troben (o són, o és) poc
14. Llevant, grec i tramuntana, mestral, ponent i llebeig, en el migjorn aigua veig veïnat del xaloc, Joana
15. Llevant, xaloc i gregal, tamuntana i migjorn, ponent, llebeig i mestral, vet aquí els vuit vents del món
16. Mai no s'ha vist un xaloc que mal no faci
17. Piu, xaliu, xaloc, qui està bé no es moc
18. Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot
19. Quan bufa el xaloc diu el pescador: «de casa no em moc»
20. Quan el xaloc vetlla tota la nit, l'endemà provences
21. Vent de xaloc, vent avorrit, a la mar barques i a la terra humit
22. Vent xaloc (o xaloc), molta mar i peix poc
23. Vent xaloc (o xaloc), molta mar i peix poc; per la mar no és bo, i per al camp tampoc
24. Vent xaloc, molta mar i peix poc
25. Vent xaloc, molta mar i peix poc; per a la mar no és bo, i per al camp tampoc
26. Vent xaloc, vent avorrit, a la mar basques i a la terra humit
27. Xalic, xaloc, estic bé i no em moc
28. Xaloc (o vent xaloc), per la mar no és bo, i per al camp tampoc
29. Xaloc és calent; llebeig més; tramuntana, pluja; seca el terral i a l'hivern i primavera gela el mestral
30. Xaloc i migjorn, la fi del món
31. Xaloc per les coves, garbí a arroves
32. Xaloc, mar ni molt ni poc
33. Xaloc, molta mar i peix ben poc
34. Xaloc, ni en la mar ni al camp tampoc
35. Xaloc, ni molt ni poc
36. Xaloc, per a la mar no és bo, i per al camp tampoc
37. Xaloc, promet molt i dóna poc
38. Xaloc, tanca la porta i encén el foc
39. Xaloc, tres dies ho troba poc
40. Xaloc, vent de fora i aigua prop

Llebeig

1. Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral
2. De llebeig, aigua no en veig
3. Del llebeig, aigua veig
4. El llebeig és l'alcavot de la tramuntana
5. El llebeig és l'escombra del cel
6. El llebeig la mou i el llevant la plou
7. El llebeig les mou i el llevant les plou
8. El llebeig no falla mai
9. El llebeig porta la gerra al cul
10. Es llebeig és home d'es capvespre
11. Es llebeig és s'alcavot de sa tramuntana
12. Es llebeig és sa clau d'es temps
13. «Llebeig, aigua veig», deia un terrassà mirant a sa mar
14. Llebeig al matí, mal dia tindrem huí
15. Llebeig al tardí, gregal al matí; gregal al tardí, llebeig al matí
16. Llebeig brut i tramuntana neta, prest tindrem aigüeta
17. Llebeig d'hivern, dimonis d'infern
18. Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern
19. Llebeig no té abric i home pobre no té amic
20. Llebeig per sopar, aigua per esmorzar
21. Llebeig per sopar, aigua per esmorzar; llebeig per esmorzar, aigua per sopar
22. Llebeig tardà, gregal matiner; i gregal tardà, llebeig matiner
23. Llebeig tardà, mestral matiner
24. Llebeig vesprer, llevant matiner
25. Llebeig, aigo veig
26. Llebeig, aigua davant
27. Llebeig, aigua veig
28. Llebeig, aigua veig, aigua no veig
29. Llebeig, aigua veig; deia un terrassà mirant a sa mar
30. Llebeig, m'alegre quan el veig
31. Llebeig, molta aigua i poc peix
32. Llebeig, molta mar i peix fresc
33. Llevant grec i tramuntana, mestral, ponent i llebeig, en el migjorn, aigua veig veïnat del Xaloc, Joana
34. Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, port i gregal, vet aquí els vuit vents del món
35. Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, són els vuit vents que mou el món
36. Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet aquí els vuit vents del món
37. Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són
38. Ni amb llevant ni amb llebeig, mariner, segur no et veig
39. Nuvolats en creu veig, prest sortirà es llebeig
40. Nuvolats en creu veig, sortirà es llebeig
41. Per l'Advent, o llevant o ponent, i per Nadal, ni llebeig ni mestral
42. Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot
43. Quan bufa el llebeig, neu darrere veig
44. Quan el llebeig bufa molt fort, senyal de pluja
45. Quan el ressol és a llebeig senyala aigua
46. Quan es llebeig carrega, prest tindrem refrega
47. Quan es llebeig fa ull, s'aclareix s'embull
48. Si el sol es colga net, no esperis mai llebeig
49. Si sa tramuntana carrega, però es llebeig fa ull..., arri mul!
50. Tramuntana morta, llebeig en porta
51. Vent de llebeig (o llebeig), molta mar i peix fresc
52. Vent de llebeig, aigua veig
53. Vent de llebeig, dóna mareig
54. Vent de llebeig, el mariner perdut el veig
55. Vent de llebeig, molt mar i peix fresc
56. Vent de llevant, porta l'aigua al darrera o al davant; vent de llebeig, d'aigua no en veig
57. Vent de llevant, porta l'aigua al davant; vent de llebeig, d'aigua no en veig
58. Vent llebeig, molta mar i peix fresc
59. Xaloc és calent; llebeig, més; tramuntana, pluja; seca, el terral, i a l'hivern i primavera gela el mestral

Arc de Sant Martí

1. Arc de Sant Martí a la matinada, ton capot prepara
2. Arc de Sant Martí a la matinada, treu els bous de l'arada
3. Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb la caputxina
4. Arc de Sant Martí a la tarda, la pluja ja és passada
5. Arc de Sant Martí a la vesprada, pluja a la matinada
6. Arc de Sant Martí a migdia, pluja tot lo dia
7. Arc de Sant Martí a ponent assenyala bon temps
8. Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n
9. Arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
10. Arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
11. Arc de Sant Martí al matí, la pluja és aquí, arc de Sant Martí a la tarda, la pluja és passada
12. Arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí
13. Arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi
14. Arc de Sant Martí al tardí, bon dia l'endemà al matí
15. Arc de Sant Martí al vespre, la pluja ja està llesta
16. Arc de Sant Martí al vespre, para-li la testa; arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
17. Arc de Sant Martí atura el diluvi
18. Arc de Sant Martí cap al tard, bon temps assegurat
19. Arc de Sant Martí doblat, bon temps assegurat
20. Arc de Sant Martí o fa ploure o fa aclarir (o espargir)
21. Arc de Sant Martí, es matí fa ploure i es capvespre fa aclarir
22. L'arc de Sant Martí a llevant bon temps a l'instant; l'arc de Sant Martí a ponent, amaga la gent
23. L'arc de Sant Martí a migdia, pluja tot el dia
24. L'arc de Sant Martí al camp el temps d'avui farà demà
25. L'arc de Sant Martí al matí diu al bover: -Vés a dormir
26. L'arc de Sant Martí al matí no fa córrer el molí
27. L'arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
28. L'arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
29. L'arc de Sant Martí al matí, aixeca't el caputxí
30. L'arc de Sant Martí al matí, la pluja és ací
31. L'arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
32. L'arc de Sant Martí al matí, pluja al vespertí
33. L'arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi, i de vespre, bon temps espera
34. L'arc de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia
35. L'arc de Sant Martí al vespre alegra el mestre
36. L'arc de Sant Martí al vespre, fa ploure o fa aclarir
37. L'arc de Sant Martí al vespre, la pluja està llesta
38. L'arc de Sant Martí al vespre, obre la finestra
39. L'arc de Sant Martí al vespre, para-lila testa
40. L'arc de Sant Martí al vespre, pluja al matí
41. L'arc de Sant Martí de la matinada treu el bover de la llaurada
42. L'arc de Sant Martí fa ploure o fa aclarir
43. L'arc de Sant Martí pel matí, pluja ací; per la vesprada, pluja passada
44. L'arc de Sant Martí, fa ploure o fa aclarir
45. L'arc de Sant Martí, val més veure'l al vespre que al matí
46. Passar per davall un arc de Sant Martí és tan bo de fer com un home tornar dona
47. Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, el pastor se'n pot anar a dormir; però quan surt al tardí, cap a pastorí
48. Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, fins a la vesprada farà alguna ruixada
49. Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, la pluja pel camí

Sant Martí

1. A cada porc li arriba el seu Sant Martí
2. A Sant Martí, iguals el dia i la nit
3. A Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
4. A Sant Martí, sort que el senyor rector sabia de lletra
5. Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l'estiuet, fam i fred
6. Aigua de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia
7. All, per què no ets fi? Perquè no em van sembrar per Sant Martí
8. Arc de Sant Martí a la matinada, ton capot prepara
9. Arc de Sant Martí a la matinada, treu els bous de l'arada
10. Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb la caputxina
11. Arc de Sant Martí a la tarda, la pluja ja és passada
12. Arc de Sant Martí a la vesprada, pluja a la matinada
13. Arc de Sant Martí a migdia, pluja tot lo dia
14. Arc de Sant Martí a ponent assenyala bon temps
15. Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n
16. Arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
17. Arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
18. Arc de Sant Martí al matí, la pluja és aquí, arc de Sant Martí a la tarda, la pluja és passada
19. Arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí
20. Arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi
21. Arc de Sant Martí al tardí, bon dia l'endemà al matí
22. Arc de Sant Martí al vespre, la pluja ja està llesta
23. Arc de Sant Martí al vespre, para-li la testa; arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
24. Arc de Sant Martí atura el diluvi
25. Arc de Sant Martí cap al tard, bon temps assegurat
26. Arc de Sant Martí doblat, bon temps assegurat
27. Arc de Sant Martí o fa ploure o fa aclarir (o espargir)
28. Arc de Sant Martí, es matí fa ploure i es capvespre fa aclarir
29. Blat de Sant Martí, blat mesquí
30. Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal
31. Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
32. De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi
33. De l'estiuet de Sant Martí, a l'hivernet de Sant Mamet, mig any complet
34. De l'hivernet de Sant Mamet a l'estiuet de Sant Martí, mig any curt hi comptí
35. De Sant Martí a Sant Andreu, setmanes tres; de Sant Andreu a Nadal, gairebé un mes
36. De Tots Sants a Sant Martí, onze dies hi comptí, i de Sant Martí a Nadal un mes i mig cabal
37. De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí
38. De Tots Sants a Sant Martí, sembra, si vols collir
39. Després de Sant Martí, castanyes i novell vi
40. Després de Sant Martí, deixa l'aigua i beu el vi
41. El vent que bufa per Sant Martí, bufa fins a la fi
42. Fer com el cavall de Sant Martí, que va viure fins que va morir
43. Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi; de Sant Martí enllà en beu qui n'ha
44. L'arc de Sant Martí a llevant bon temps a l'instant; l'arc de Sant Martí a ponent, amaga la gent
45. L'arc de Sant Martí a migdia, pluja tot el dia
46. L'arc de Sant Martí al camp el temps d'avui farà demà
47. L'arc de Sant Martí al matí diu al bover: -Vés a dormir
48. L'arc de Sant Martí al matí no fa córrer el molí
49. L'arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
50. L'arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
51. L'arc de Sant Martí al matí, aixeca't el caputxí
52. L'arc de Sant Martí al matí, la pluja és ací
53. L'arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
54. L'arc de Sant Martí al matí, pluja al vespertí
55. L'arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi, i de vespre, bon temps espera
56. L'arc de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia
57. L'arc de Sant Martí al vespre alegra el mestre
58. L'arc de Sant Martí al vespre, fa ploure o fa aclarir
59. L'arc de Sant Martí al vespre, la pluja està llesta
60. L'arc de Sant Martí al vespre, obre la finestra
61. L'arc de Sant Martí al vespre, para-lila testa
62. L'arc de Sant Martí al vespre, pluja al matí
63. L'arc de Sant Martí de la matinada treu el bover de la llaurada
64. L'arc de Sant Martí fa ploure o fa aclarir
65. L'arc de Sant Martí pel matí, pluja ací; per la vesprada, pluja passada
66. L'arc de Sant Martí, fa ploure o fa aclarir
67. L'arc de Sant Martí, val més veure'l al vespre que al matí
68. L'estiuet de Sant Martí dura tres jorns i un dematí
69. L'estiuet de Sant Martí durarà fins a la fi
70. L'estiuet de Sant Martí els ocellets fa venir
71. L'estiuet de Sant martí els ocells fa venir. Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
72. L'estiuet de Sant Martí revifa els vells
73. L'estiuet de Sant Martí, tots els ocells fa venir
74. L'ocell que no és aquí per Sant Martí, s'ha quedat pel camí
75. L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
76. Mata el garrí per Sant Martí
77. Passar per davall un arc de Sant Martí és tan bo de fer com un home tornar dona
78. Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants
79. Per Sant Martí beu del bon vi i deixa l'aigua per al molí
80. Per Sant Martí destapa el vi, i per Nadal comença a tasta'l
81. Per Sant Martí el fred és al camí
82. Per Sant Martí el fred ja és aquí
83. Per Sant Martí es beu el bon vi
84. Per Sant Martí la neu al pi
85. Per Sant Martí la neu al pi i del pi al prat tot nevat
86. Per Sant Martí la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí
87. Per Sant Martí la pinya cau del pi
88. Per Sant Martí l'hivern va de camí; si el voleu deturar, per Sant Climent arribarà, i, per molt que el detureu, per Sant Andreu el tindreu
89. Per Sant Martí mata el garrí, i per Nadal tant si està magre com si està gras
90. Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí
91. Per Sant Martí ni berenada ni dormir
92. Per Sant Martí ni ferra el ferrer ni mol el molí
93. Per Sant Martí no encenguis forn ni encenguis molí
94. Per Sant Martí no va mola ni molí
95. Per Sant Martí se'n va el teuladí
96. Per Sant Martí tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
97. Per Sant Martí, afanya't a collir
98. Per Sant Martí, agafa la canya i a pescar s'ha dit
99. Per Sant Martí, aixeca la bota i tasta el vi
100. Per Sant Martí, aspira ton vi
101. Per Sant Martí, beu del bon vi i deixa l'aigua pel molí
102. Per Sant Martí, bótes a reomplir
103. Per Sant Martí, castanyes i novell vi
104. Per Sant Martí, destapa, tasta i tapa el vi
105. Per Sant Martí, el dia és coquí
106. Per Sant Martí, el fred ja és aquí
107. Per Sant Martí, el porc para de grunyir
108. Per Sant Martí, enceta la bóta del vi
109. Per Sant Martí, la bona vella tasta el vi
110. Per Sant Martí, la fadrina besa al fadrí, i per Santa Caterina el fadrí besa a la fadrina
111. Per Sant Martí, la fulla cau del pi
112. Per Sant Martí, la llebre al costat del camí
113. Per Sant Martí, la neu a dalt del pi
114. Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu la neu al peu, i per Nadal fins dalt del fumeral
115. Per Sant Martí, la neu al pi; si no és al vespre, al matí
116. Per Sant Martí, la pinya cau del pi
117. Per Sant Martí, l'hivern va de camí, i si va retardat, per Sant Andreu ja ha arribat
118. Per Sant Martí, l'oliva al topí, barra el teu vi i convida ton veí
119. Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
120. Per Sant Martí, ni berenada ni dormir
121. Per Sant Martí, ni faves ni lli
122. Per Sant Martí, ni ferra el ferrer ni mol el molí
123. Per Sant Martí, s'abriga el ric i el mesquí
124. Per Sant Martí, sembra cada dia un picotí
125. Per Sant Martí, se'n va el teuladí
126. Per Sant Martí, tapa les bótes i tasta ton vi
127. Per Sant Martí, tapa ton vi
128. Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
129. Per Sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi
130. Per Sant Martí, tira el blat al camp
131. Per Sant Martí, ton most és bon vi
132. Per Sant Martí, tots els ocells ja són aquí
133. Per Sant Martí, ve la guatlla i el tití
134. Per Sant Martí, xarambec i volantí
135. Per Sant Simó, es sembra de ronyó; per Sant Martí, es sembra de mesquí
136. Per Tots Sants el fred és al camp, per Sant Martí és al camí, per Santa Caterina és dintre la cuina
137. Pluja per Sant Martí, no deixa ni col ni lli
138. Portar Sant Martí al damunt
139. Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, el pastor se'n pot anar a dormir; però quan surt al tardí, cap a pastorí
140. Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, fins a la vesprada farà alguna ruixada
141. Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, la pluja pel camí
142. Sant Joan i Sant Martí, guardeu-me de verí
143. Sant Martí escampa la farina
144. Sant Martí i Sant Menna, dos soldats amb una pena
145. Sant Martí va ésser lladre i després va fer de sastre
146. Sant Martí, la flor del pi
147. Sant Martí, torneu-me el vi
148. Si vols all coent, sembra'l a l'advent; si el vols bo i fi, sembra'l per Sant Martí
149. Si vols casa sense fi, talla la fusta per Sant Martí
150. Si vols l'all ben coent, planta'l per l'Advent; si el vols ben fi, planta'l per Sant Martí; però si el vols verdader, fes-lo pel gener
151. Tronades per Sant Martí, collites a desdir
152. Una candela a Sant Martí i una altra al diable
153. Vi de Sant Martí és el millor vi

Mira també

• Reflexions en català - Sant Martí i el porc
• Núria Aupí - Per Sant Martí...

Gregal

1. Amb vent gregal ni peix ni pardal
2. Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral
3. Broma espessa a força real, tramuntana i gregal
4. Bromes de garbí, gregaló fi
5. El gregal i el xaloc porten fred i porten foc
6. El gregal les mou i el llevant les plou
7. El gregal matiner és gregal traspasser (o trepaner)
8. En gregal, ni peix ni pardal
9. Gregal a l'hivern, diables a l'infern
10. Gregal a Mallorca, tramuntana a Menorca i Llevant a Eivissa
11. Gregal fresc, gregalot frescot
12. Gregal frescal, gregalot frescot
13. Gregal la mou, llevant la plou
14. Gregal mallorquí, tramuntana a Maó
15. Gregal matiner, gregal traspasser
16. Gregal matiner, llevant tarder
17. Gregal per la 'matinà', calma a la 'vesprà'
18. Gregal, aigua a la canal
19. Gregal, mar picada i sola banyada
20. Gregal, ni peix ni pardal
21. Gregaló rissat demana: major, trinquet i mitjana
22. La pluja de gregal les pedres fa ballar
23. Les bromes corren de garbí? Gregal fi
24. Llebeig al tardí, gregal al matí; gregal al tardí, llebeig al matí
25. Llebeig tardà, gregal matiner; i gregal tardà, llebeig matiner
26. Llevant, xaloc i gregal, tramuntana i migjorn, ponent llebeig i mestral, vet aquí els vuit vents del món
27. Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, port i gregal, vet aquí els vuit vents del món
28. Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, són els vuit vents que mou en el món
29. Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són
30. Llevant, xaloc i migjorn; llebeig ponent i mestral; tramuntana i gregal, vet ací els vuit vents del món
31. No és nat ni naixerà qui gregalades per Nadal veurà
32. No et fiïs de tramuntanes clares ni de gregals foscos
33. Nuvolada a la posta, gregal a la porta
34. Núvols a la posta, gregal a la porta
35. Per Nadal no bufa el gregal
36. Quan el gregal fa venir son és la neu que tragina
37. Quan les boires corren de garbí, gregal fi
38. Si és gregal i molt dura, pescada segura
39. Tràngol de garbí, gregal fi
40. Vent de gregal, «menos» mal
41. Vent de gregal, mal
42. Vent de gregal, ni peix ni pardal

Figa

1. A Benaguasil, figuers
2. A bona hora plouen figues
3. A Búger no hi ha res bo, només un tronc de figuera corvat davant i darrera, i en varen fer sant Pere
4. A Canet, són figueters
5. A Capellades són lladres, a la Pobla, carboners, a Vilanova, cucales, i a Igualada, figueters
6. A Capellades tots són lladres, a la Pobla, encara més, a Vilanova, cucales, i a Igualada, figueters
7. A Figueres fan figuerades
8. A Figueres són pagesos
9. A Figueres tots són lladres; a Llers, fins el pagès; a Terrades, de vegades; Sant Llorenç, els carre
10. A Fraga, figues i dides solteres
11. A Igualada, figueters
12. A l'agost, figues i most
13. A l'agost, mial, figa i most
14. A qui no ha menjat figues de Sagaró no sap què és bo
15. A Sagaró, figues de dol de bacó, de tot l'Empordà és la millor
16. A Sagaró, figues en abundor
17. A Sagaró, pa i figues i no te'n rigues
18. A Ullastret, les figues les mengen amb pell
19. A Vila marjant flatosos, a Riba-roja esquerrers, a Llíria culipardals i a benaguasil figuers
20. Aigua a les figues i a les peres vi
21. Aigua amb figues flors, gemecs i plors
22. Aiguardent i figues seques, allioli i pa torrat, fan ballar endemoniat
23. Això són figues d'un altre paner
24. Al collir de les figues nos veurem
25. Al juliol, figues i verol
26. Al juriol, la figa al vol
27. Al Soleràs, figueters
28. Allioli, pa torrat i aiguardent i figues seques fan ballar endemoniat
29. Amb caragols, figues i peres, aigua no hi begues
30. Amb cargols, figues i naps, aigua no beguis, sinó vi, tant fins que cargols figues i naps vegis neda
31. Amb el temps, la figa madura
32. Amb les figues s'ha de beure vi tres vegades per trobar-hi gust
33. Amic, una figa et vaig guardar, però com que no et vaig veure, me la vaig menjar
34. Anar pesant figues
35. Any de figues de flor, any de tristor
36. Any de figues de flor, no és bo
37. Any de figues, no te'n rigues
38. Any de figues, poc forment
39. Any de figues-flors, any de plors
40. Any de figues-flors, campanes amb plors
41. Any de figues-flors, campanes i amors
42. Any figuer, any ploraner
43. Aquesta figa no és per aquest paner
44. Ara plouen figues!
45. Ara que vénen les figues, ara t'has mort
46. Assenta't i abastarem figues
47. Avellanes, ametlles i figues són bones amigues
48. Baixar de la figuera
49. Blan com una figa
50. Bon bac i sense figa
51. Bona vista vejam i figues en agost
52. Bona vista vejam, bacores per Sant Joan, carbassetes tendres i figues a l'agost
53. Caber-n'hi més que en la figa de la Càrie
54. Cada cosa a son temps, com les figues a l'Advent
55. Cada cosa pel seu temps i les figues per l'agost
56. Caiguda de figuera, la mort darrera
57. Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi, i tant, que caragols, figues i peres vajan nedant
58. Caure de la figuera
59. Coixo, morroixo, cames de figuera
60. Collir la figa (o la poma, o les magranes)
61. Com ara plouen figues
62. Com el cadarn d'en Ramis, que durava de figues a figues
63. D'agost, figues menjaré
64. D'any de figues, no te'n rigues
65. D'any de figuesm no te'n rigues, i si en pots assecar, posa't a plorar
66. Damunt figues, beu aigo i no te'n rigues
67. Darrera les figues, aigua; darrera les peres, vi
68. Darrere el rei, figues li fan
69. Darrere, al rei li fan figa
70. De figuera verdal, una a cada vinya en cal
71. De Figueres a Vilabertran no hi ha pas tant, de Vilabertran a Vilatenim ja els tenim, de Vilatenim a Vila-sacra, de Vila-sacra a Castelló, ja els tenim dintre el sarró
72. Dde Figueres a Vilabertran, no hi ha pas tant; de Vilabertran a Figueres, se'n fan passeres
73. De Juncosa al Soleràs el temps de les figues gana no patiràs
74. De Torms al Soleràs, en temps de les figues no hi patiràs
75. Després de Cap d'Any, figues seques per company
76. Després de figues-flors, el vi n'és bo
77. Després de les figues, d'aigua no en beguis
78. Després de Pasqua de Resurrecció, ni panses, ni figues, ni sermó
79. Discutir per un coll de figa
80. Dona gran, figa xicoteta
81. Donar entenent figues per llanternes
82. Donar figues per llanternes
83. Dormir a la figuera
84. Dos pardals en una figa no fan lliga
85. El castanyer i la figuera varen deixar morir a son pare de fred
86. El gloriós Sant Marçal està dins una garriga i no pot menjar cap figa perquè no té figueral
87. El juliol, la figa vol
88. El malalt era ja mig figa, mig raïm
89. El més natural és la figa 'pal' pardal
90. El present de les tres figues
91. El que es guanya amb la figa, pot perdre's amb el raïm
92. El que es perd amb la pansa és guanya amb la figa
93. El qui menja figues en juliol, si es mor és perquè vol
94. El temps de figues i raïms, eixampla els vestits
95. Els pecats de la figa, Déu no els castiga
96. En agost, figues i most
97. En Joan Figa
98. En temps de figues i de raïms, eixampla els vestits
99. En temps de figues i raïms, eixampla els vestits
100. Een temps de figues no hi ha amigues
101. Entendre figues per llanternes
102. Entre Culla i Benassal han plantat una figuera, enc estan les figues verdes i ja amaneixen la cistel
103. Eres alta com un pi i grossa com una biga, i ara que no tens rossí, vas a cavall de la figa
104. És tan cert com ara plouen figues
105. Esperar que la figa sia madura
106. Ésser figues d'un altre paner
107. Ésser mitja figa, mig raïm
108. Ésser pa i figa
109. Ésser una figa tonta
110. Ésser una tia figa
111. Estar a la figuera
112. Estar empanat com una figa
113. Estar en la figuera
114. Estar enfigassat d'una noia
115. Estàs més penjat que una figa a l'estiu
116. Este món està perdut per la figa i el canut
117. Estira més un pèl de figa que una maroma de vaixell
118. Fals com la fusta de figuera
119. Fer cara de figa molla
120. Fer coll de figa
121. Fer coll de figa pansida
122. Fer figa
123. Fer la figa-flor
124. Fer la figuereta
125. Fer la figueta
126. Fer-li figa les cames
127. Fes nedar les figues i emborratxa les peres
128. Figa blanqueta i mossa d'hostal, palpant es maduren i no els hi fan mal
129. Figa de flor, visita de doctor
130. Figa tocada, figa menjada
131. Figa verdal i mossa d'hostal, palpant se maduren
132. Figa, pera i cargol aigua vol
133. Figotero, figa madura! Cante el figotero
134. Figuera, magraner i codonyer volen son amo carnisser
135. Figueral a cada banda
136. Figuerolins cap de tupins, calces estretes, caguen pessetes
137. Figues al mes de gener no pot ser
138. Figues i aigua, molt enlaire; figues i vi, molt pel camí
139. Figues i raïm per l'agost, i pel setembre, codonys
140. Figues i vi, mort de camí; figues i aigua, mort enlaire
141. Figues primerenques, pedregades a empentes
142. Fins les figues del cofí, tenen fi
143. Foc de figuera, foc de quimera
144. Haver de beure's el cop com la figuera
145. Jo tinc una xica en Piles que en porta una margeleta tota voltada de parres i enmig una figuereta
146. Joc de figuera, joc de quimera
147. Juliol, la figa al vol
148. L’abril no em toquis ni amb pal ni amb vímet, que les cames em fan figa
149. L'aigua amb les figues flors, al ventre dóna dolors
150. L'aplec de les figues
151. L'he conegut figuera
152. La bona figa té: coll de penjat, roba de pobre i ull de viuda
153. La festa de les figues, les tomates esclafades; es menjaren un peixet, perquè estaven desmaiades
154. La figa i la dona, com més madura més bona
155. La figa i la dona, quan torça el coll és bona
156. La figa no té clam, però guarda el costellam
157. La figa pelada put a arengada
158. La figa per ser bona ha de tenir coll de penjat, roba de pobre i ull de viuda
159. La figa per ser bona n'ha de tenir tres senyals: camatorta, secallona, pessigada pels pardals
160. La figa per ser bona, ha de tenir tres senyals: madura, secallona i picada pels pardals
161. La figa per ser madura ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada pels pardals
162. La figa que no és nada per sant Pere, vés-li al darrera
163. La figa secallona, si no cau avui, caurà demà
164. La figa si és bona no és cara
165. La figa t'hi fai Gardela
166. La figa te faig, guarda-la
167. La figa, com la dona, quan torç lo coll es bona
168. La figa, quan és prou madura, per ella mateixa cau
169. La figa, si és bona, no és cara
170. La Figuera cau molt alta, a Torroja la gent boja, a la Morera les gralles i al Portal treuen les ban
171. La figuera d'en Feliu fa figues fines
172. La Figuera està molt alta; Cabassers, molt amagat; la Bisbal, dalt d'una roca; Margalef, dintre un forat
173. La figuera, el peu a l'aigua i el sol al cap
174. La mentida fa figa
175. La noble ciutat d'Eivissa n'és una ciutat reial perquè tot l'any hei ha figues sense tenir figueral
176. La tia Maria de Benifaió, que es menjava les figues i tirava el pessó
177. La vida dels olivaires no és pas llarga de contar: al matí mengen pa i figues; als vespres, figues i pa
178. Les avellanes, ametlles i figues són bones amigues
179. Les cames li fan figa
180. Les figa-flors volen vi
181. Les figues de juliol porten dol
182. Les figues demanen vi
183. Les figues per ser gustoses han de tenir tres senyals: pansidetes, secallones i picades dels pardals
184. Les figues volen aigua que no vi
185. Les figues volen aigua, peres i meló el vi falló
186. Les figues volen aigua; les peres i el meló, vi en abundor
187. Les figues volent aygua, peres y meló lo vi falló
188. Les figues, per ser bones, han de tenir tres senyals: pansidetes, colltorçades i picades de pardals
189. Les figues-flor volen vi
190. Les figues-flors al ventre causen dolors
191. Les figues-flors causen dolors
192. Les figues-flors volen aigua i no vi
193. Les figues-flors volen vi
194. Les millors figues són de Figueres
195. Les millors figues, se les mengen els dropos
196. Les nous i les figues, bones amigues
197. Les tres fruites millors: el préssec, la figa i el meló
198. Les ventades d'octubre els ocells duen, o se'ls enduen, perquè, acabades les figues, guatlles fugides
199. Lladre furtafigues; lladre tu que te les foties
200. Lliga com figa
201. Llobera, corral de bous, Figuerola la columna, la Foia les petrolones i l'Alcora l'hermosura
202. Mitja figa, mig raïm
203. Moltes figues, poques farines
204. Mossa d'hostal i figa verdal palpant es maduren
205. Nàquera i Serra, gent de dimoni: per mitja figa maten un home
206. Ni figa verdal ni mossa d'hostal
207. No hi ha figa-flor que no faci olor
208. No jeguis a l'ombra d'una figuera, que la mort s'amaga al darrera
209. Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves
210. Orina clara, figues pel metge
211. Panses, nous i figues són bones amigues
212. Pansit com una figa
213. Passar amb una figa i una nou
214. Peix, figa i cargol nedar amb vi vol
215. Pel juliol, asseca les figues al sol
216. Pel juliol, ni figues ni caragol
217. Pel juny confitures, pel juliol fesols i per l'agost figues i most
218. Pel març, sembra les figues, si les vols feineres
219. Penjar els hàbits a la figuera
220. Peníscola està rodada de figueres de Maella; sabeu qui les ha plantades? Maria la Verdiella
221. Per a bon raïm Xixona, per a figues Ontinyent, per a gaiatos Corbera, per taronges Carcaixent
222. Per a figues, Ontinyent
223. Per a figues, Riba-roja, per a finestres, Ascó i per a xiques boniques Mequinensa i Escatró
224. Per Cap d'Any s'enceten les figues seques
225. Per detràs al rei li fan la figa
226. Per juny, confitures, pel juliol, fesols, i per l'agost, figues i most
227. Per l'agost, figues i most
228. Per la Mare de Déu, orenetes i menjafigues pertot arreu
229. Per la Verge dels Socors, s'inflen les figues-flors
230. Per les figues, aigua; per les peres, vi
231. Per sa miquelada, en veure figues, bona pedrada
232. Per Sant Jaume i Santa Anna la figa és blana
233. Per sant Jaume i santa Anna, figues i raïm
234. Per Sant Jaume, figues a taula
235. Per Sant Joan [la figa], estaqueta; per Sant Pere, madureta
236. Per Sant Joan [la figa], per davant; per Sant Pere, per davant i per radere
237. Per sant Joan les figues són veritat, com pel maig roses i pel juny blat
238. Per Sant Joan, figues de flor
239. Per sant Llorenç, figues a querns
240. Per sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi
241. Per sant Miquel la figa és per a l'ocell
242. Per sant Miquel les figues són mel
243. Per Sant Miquel, la figa no té pèl
244. Per Sant Miquel, les figues són mel
245. Per sant Pere enrevoltau sa figuera
246. Per Sant Pere festegen sa figuera
247. Per Sant Pere, enrevolta la figuera
248. Per Santa Creu es va a fira a Figueres a comprar la migdiada
249. Per Santa Elionor comença la figa-flor
250. Per Santa Magdalena, l'avellana plena, la figa madura, el raïm pintat, i el blat, ensacat
251. Per Santa Magdalena, la figuera és plena
252. Per Santa Magdalena, la nou és plena, el raïm verd, la figa madura, el blat ensacat i l'ocell fora del niu
253. Per santa Magdalena, vés a la figuera, i, si no en trobes de nada, torna-hi per santa Anna
254. Pera senyorets Ondara, pera tesos Alverger, pera bònes figues Pámis, pera bosals Pedreguer
255. Pesar figues
256. Plantar una figuera
257. Pluja d'agost, molt bé va a la figa de moro i a la de cristià
258. Pluja per sant Cristòfor, bones figues de moro; pluja per santa Anna, ja és tardana
259. Prendre la figa pel capoll
260. Pujar-se'n u a la figuereta
261. Quan hi hagi figues i raïms, arregla't els teus vestits
262. Quan la figa està madura, per ella mateixa cau
263. Quan les faves granen, una figa per nostramo
264. Quan no són figues són raïms
265. Quan no són figues, són gotims
266. Quan no són figues, són raïms, i quan no són panses, són gotims
267. Quatre figues en un brot, bona anyada de tot
268. Qui és bo de figues, no digui mal de sa figuera
269. Qui li agraden les figues, que no parli mal de la figuera
270. Qui menja figues pel juliol, si es mor és perquè vol
271. Qui per la Mare de Déu de setembre no té figues a assecar, poques n'assecarà
272. Qui sembra sa figuera no n'hi menja figues
273. Qui té figuera en camí reial, si vol menjar figues, ha de matinar
274. Qui té talent de figues, tot li pareixen figueres
275. Qui tingui que no parli mal de les figueres
276. Sa figuera i es magraner han de mester son amo carnicer
277. Salud, força al canut y resistença a la figa
278. Salut i força al canut, i el que no en tingui està ben fotut, i també una miqueta fer la figueta de la meva doneta
279. Sant Miquel, santa miquelada, en veure figues, bona pedrada
280. Santa Magdalena, deu-nos l'ametlla plena, de bessó granat; olives i figues, i bones espigues, de xei
281. Santa Marina del Prat, sant Domingo de Rasquera, santa Paulina d'Ascó i sant Pau de la Figuera
282. Semblar (una noia) la figuera dels nois
283. Ser figues d'(un) altre paner
284. Ser figues d'una altra cistella
285. Ser més dolç que les figues de les monges
286. Ser tan cert com ara plouen figues
287. Ser un figa tova
288. Ser un figa-flor
289. Si Albesa fos caiguda i Castelló desenrocat, la Figuera fora de plata i Algerri sobredaurat
290. Si el cinc d'abril plou moren les figues flors
291. Si eres de Museros, calla i no digues que han comprat les campanes venent figues
292. Si hi ha una bona figa, esper un porc
293. Si la figuera obre l'ull, no dormis de cap ull
294. Si menges figues-flors, et criaràs dolors
295. Si per l'abril plou el dia nou es perden les figues flors
296. Si t'agraden ses figues no diguis mal de sa figuera
297. Si vol fer gent amiga, regali pa de figa
298. Si vols casar-te en acert, busca la xica a Artana; si vols figuera de gust, planta-la napolitana
299. Si vols enganyar el teu veí, planta la morera grossa, la figuera petita i fema el teu prat per sant Martí
300. Si vols mal a ta muller, dona-li llenya de figuera i de noguer, i si la vols bé, dona-la-hi d'alzina
301. Si vols que la dona mori la primera, que encenga el foc amb llenya de figuera
302. Sia teva la figuera i jo estigui vora d'ella
303. Són figues d'altre sostre
304. Tan cert com ara plouen figues
305. Tantarantan, que les figues són verdes
306. Tants pardals que passen gana i tantes figues que es podreixen
307. Tapar la boca amb una figa
308. Té més força un pèl de figa que set maromes
309. Té més força un pèl de figa que una soga de carrejar
310. Tenir (una dona) una figa ballarina
311. Tenir (una dona) una figa molt (o ben) grossa
312. Tindre la figa com un cabàs
313. Tindre la valleta de les figueres i el bancal del presseguer
314. Tindre una figa com un cabàs
315. Tira més un pèl de figa que una maroma de 'barco'
316. Tirar figues
317. Tombar el cap de Cala Figuera
318. Torroella, vila vella; Castelló, vila major; Perelada, vila honrada; Figueres se'n duu la flor
319. Tothom, dejús el manto, pot fer la figa al rei
320. Tres mitges figues fan figa i mitja
321. Trobar-se com figa en paner
322. Una figa no fa estiu
323. Una figa per ser bona ha de tenir 3 senyals: clivellada, secallona i picada del pardal
324. Una figa, per ser bona, ha de tenir tres senyals: quartonada, secallona i picada de pardals
325. Una figuera bordissotenca, qui la desembordissotencarà? Jo la desembordissotencaré perquè desembordissotencar sé. Si no la sé desembordissotencar, cercaré un desembordissotencador que la sapi desembordissotencar més bé
326. Una menjada de figues de moro a ningú es plany
327. Una poma per a la set i una figa per a les vuit
328. Val més coca dura que figa madura
329. València n'està voltada de figueres burgesots; encara no estan madures se les menges els capçots
330. València, tota rodada de figueres palejals, encara no estan madures ja les piquen els pardals
331. Verd com les figues en flor
332. Verdes o madures, per sant Jaume figues segures
333. Veure-s'hi 'manco' que una cabra per la figa
334. Vi amb les panses i aigua amb les figues
335. Vindre tan bé com l'aigua a les figues
336. Voler la figa pelada
337. Xiques, no patiu, que la figa és per al piu