dilluns, 29 de setembre del 2008

Gall / Gallina

  1. A Algaida ses algaidines, quan no tenen res que fer, s'asseuen en es carrer i espluguen com a gallin
  2. A Bescaran, xics i grans, posen la paella al foc quan la gallina encara no ha posat l'ou al clot
  3. A callar fins que les gallines pixin
  4. A casa de moix negre, gallina blanca i gall ros, mai acaben els valors
  5. A casa dels músics vas a fer albades?i gall ros, mai acaben els valors
  6. A casa d'en Margall més mana la gallina que no el gall
  7. A dormir, com les gallines
  8. A gall que fa renou, li estrenyen el coll
  9. A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla
  10. A la gallina forastera tots li piquen la cresta
  11. A la gallina, si no li dónes pel puny, no et donarà pel cul
  12. A la guineu dorment, no li apareix la gallina en el ventrell
  13. A la una canta el gall, a les dues la gallina, a les tres la cogullada i a les quatre es fa de dia
  14. A l'Espluga de Francolí, ous, gallina i galloní
  15. A marit dolent, capons, gallines, vi i aiguardent
  16. A mig gener, cada gallina al joquer
  17. A ta casa no tens sardina i a la del altres demanes gallina
  18. A un temps hem arribat que ets ous saben més que ses gallines
  19. A València encontrareu de tot si porteu diners, hasta quartos de gallina en lo tren; què voleu més?
  20. A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines
  21. A Venècia mengen brutècia i a Vilavall cagalló de gall
  22. Aixecar el gall
  23. Aixecar-se com les gallines
  24. Així, gallet, i tocs per la cresta
  25. Ajocar-se amb sol com les gallines
  26. Al cant del gall
  27. Al capó que es torna gall, venta-les-hi amb un boscall
  28. Al gall cantant
  29. Al mes de gener, la xarxa al galliner
  30. Alborotar el galliner
  31. Alçar el gall
  32. Alçar-se de gall
  33. Aldeana és la gallina i el de la ciutat la minja
  34. Altre gall li cantaria
  35. Allà a on hi ha galls, no hi canten gallines
  36. Allà on cantes gallines i llauren vaques, mal any assegurat
  37. Amagau les gallines que ve la guineu
  38. Anar al llit com les gallines
  39. Anar coll tort com es gall de Son Punta
  40. Anar-se'n al llit amb les gallines
  41. Aprofitós com les gallines de Marçà, que van a pondre a Garriguella
  42. Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta
  43. Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa n'hi darem un tall. Ara ve sant Roc, matarem el porc, i a la tia Pepa li darem garrot
  44. Aròs, gall mort i gallina morta
  45. Ase amb somera, ni préssec ni costera, ni gallina voladera, ni dona finestrera, ni mossa aiguadera,
  46. Aviat no se'n cantarà gall ni gallina
  47. Babau és la gallina que es deixa aconsellar per la guineu
  48. Baralla de galls
  49. Baralles de gallines, mudança de temps
  50. Barra de galliner
  51. Bé pot aplegar el gall si la gallina esbarria
  52. Bé predica la guineu a les gallines
  53. Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal
  54. Bona gallina serà la que pongui pel veremar
  55. Brou de gallina els morts ressuscita
  56. Brou de gallina, la millor medecina
  57. Brou de gallina, torna la vida
  58. Brou de partera, gallina sencera
  59. Brut com lo joquer de les gallines
  60. Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntis mai quant han costat
  61. Cada casa un amo i cada corral un gall
  62. Cada gall canta al seu galliner
  63. Cada gall canta bé a son galliner
  64. Cada gall canta en son galliner
  65. Cada gallina viu del que esgratinya
  66. Cada gallina vol covar els seus ous
  67. Cadascú el seu galliner sap com se'l té
  68. Cague més un bou que cent gallines
  69. Caldo de gallina, torna la vida
  70. Caldo sense pernil ni gallina, no val una sardina
  71. Cant de gall
  72. Cardar com lo gall de la Passió
  73. Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal
  74. Com les gallines de Margalida, que cacaregen i no ponen
  75. Compra tan sols de molí: porc, gallina o colomí
  76. Cor de gallina
  77. Córrer com una gallina sense cap
  78. Costar més el farciment que el gall
  79. Criada i gall, un any
  80. Cul de gallina
  81. D'ase amb somera, de passera en costera, de gallina voladora, de fadrina finestrera, de casada aigua
  82. De Fornillós a Berbegan (el Ribagorça) les gallines se n'hi van
  83. De gall, bon tall
  84. De la dona i la gallina, el coll
  85. De la Mare de Déu del Carme a la de l'Assumpció, les millors gallines
  86. De tot el ponedor
  87. De Sant Tomàs a Nadal, just un pas (o una passa) de gall
  88. De Sant Tomàs a Nadal, un pas de gall
  89. De Tormillo a pernisant (Montsó), les gallines se n'hi van
  90. De tot el que acaba en -ina, el millor és la gallina
  91. De Tots Sants a Nadal, just una passa de gall
  92. Del capó, la cuixa; de la gallina, la petxuga
  93. Del didal a l'agulla, de l'agulla al gall, del gall al cavall i del cavall a la forca
  94. Dels acabats en -ina, el millor és la gallina
  95. Dels polls de gener, pocs n'arriben al galliner, i dels que van al galliner cada ploma val un diner
  96. Dels polls de gener, pocs n'arriben al galliner, però el que hi arriba és com un corder
  97. Ddes de Lliri a Arasans (el Ribagorça), les gallines se n'hi van
  98. Des de Plan a Sant Joan (el Ribagorça), les gallines se n'hi van
  99. Destravar el cul a una gallina
  100. Déu ens doni gent de bé i gallina a l'olla
  101. Disfrutar més que una gallina en un femer
  102. Dona de bé i bella nina, que no vagi més lluny que la gallina
  103. Dona partera, gallina a l'olla
  104. Dones, gallines i gates, casolanes
  105. Dones, gats i gallines, a casa; homes, gossos i cavalls, al carrer
  106. Dos galls a (o dins) un galliner, no canten bé (o mai poden cantar bé)
  107. Dos galls al mateix galliner o dos capellans a la mateixa vila, tot el que cal per fer guerra
  108. Dos galls no caben en un galliner
  109. Dotze gallines i un gall, mengen tant com un cavall
  110. Durar tant com el vol d'una gallina
  111. Eixos ous alguna gallina els pon
  112. El brou de gallina resta set anys dintre del ventre
  113. El caldo de gallina per tots mals és medicina
  114. El caldo de gallina, el mort ressuscita
  115. El caldo de gallina, és gan medecina
  116. El criat i el gall de Sant Joan a Sant Joan
  117. El diner és com el gall dindi: així que estarrufa la cua, ja se li veu el cul
  118. El gall blanc crida les bruixes
  119. El gall canta de prima, mal temps segur
  120. El gall en son galliner és on canta bé
  121. El gall petit no canta que no hagi cantat el gros
  122. El gall que fa enrenou, li estiren el coll
  123. El gall, amb arròs o amb oli i all
  124. El gall, els estels i el sol, els rellotges del pagès són
  125. El pintor Manxiula, que va pintar un gall i perquè tothom sabés què
  126. Era, hi va escriure gall
  127. El pollet de gener puja amb son pare al galliner
  128. El sol, el gall i els estels són rellotges dels pagesos
  129. El teu blat de moro engreixaria poc les gallines
  130. Els al.lots rallen, quan ses gallines pixen
  131. Els d'Astell són fesolets i els d'Aguiró calçuts, gallinaires els d'Obeix i a Pobellà malnascuts
  132. Els nanos parlen com les gallines pixin
  133. Els polls de gener van amb la lloca al galliner, els polls de Sant Joan tots acaben al femer
  134. En dimarts, no comencis tela, ni prenguis parentela, ni vagis a confessar, ni posis gallina a covar
  135. En Nadal, perilla el gall
  136. En ta casa no hi ha ni sardina i a la d'altri demanes gallina
  137. En tots els racons hi ha gallines que rasquen enrera
  138. En un galliner no pot haver-hi sinó un gall
  139. En una pollicada hi ha molts galls, però pocs arriben a cantar
  140. Encens a l'altar, gallina a l'olla
  141. Endevina, endevinalla, quin és l'animalet que pon/dorm a la palla? –La gallina. -Besa'm el cul que ja ho sabia. Rèplica a la contraresposta: -Besa-m'hi tu, morros de figa
  142. Endevina, endevinalla: Quin ocell pon a la palla? -La gallina. -Calla, bèstia, que ja ho sabia
  143. Enviar a u on pixen les gallines
  144. És dia de Nadal, salsa, gallina o gall farcit, tant si és pobre com si
  145. És ric, per aquell dia mai no falta
  146. Es gall petit no canta que no hagi cantat es gros
  147. Escarbar més que una gallina
  148. Escudella amb porc, moltó i gallina, la millor medecina
  149. Escudella de gallina els morts ressuscita
  150. Escudella sense gallina, per la meva veïna
  151. Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina
  152. Ésser el gall del poble
  153. Ésser fill de la polla rossa i del gall favat
  154. Ésser gall i gallina en casa
  155. Ésser l'avi del gall de sant Pere o de la Passió
  156. Ésser un gall de panses
  157. Ésser un gallina
  158. Ésser un galliner
  159. Ésser una gallina mullada
  160. Estar com una gallina cloca
  161. Estar fet un gall de panses
  162. Estar més despert que un gall
  163. Estels, galls i sol, de les Garrigues marquen el temps
  164. Esvalotar el galliner
  165. Esvalotar-se el galliner
  166. Esverar el galliner
  167. Esverar-se el galliner
  168. Explicaderes de gall dindi
  169. Explicar-se com un gall dindi
  170. Fadrí que gallegi, casat el vegi
  171. Fer el gall
  172. Fer el gallet
  173. Fer el gallòfol
  174. Fer posar pell de gallina
  175. Fer un gall
  176. Fer una cosa més prompte que canta un gall
  177. Fer venir pell de gallina
  178. Fes com el gall, no sent ni veu
  179. Foll és qui ou de gallina fa covar a milà per fiança de polls
  180. Gall ací, gall allà, la cua queda a la mà
  181. Gall de gener, cada ploma val un diner
  182. Gall de llavor, per Sant Miquel cantador
  183. Gall de panses
  184. Gall de santa Caterina, passa ben bé la farina, perquè si m'espatlles el sedàs te daré un cop de sab
  185. Gall d'esperons grossos, la carn més dura que els ossos
  186. Gall favat, primer mort que entregat
  187. Gall i criat, un any
  188. Gall que canta amb el sol post crida la mort
  189. Gall que fa renou li estrenyen el coll
  190. Gallina agostina, ponedora fina
  191. Gallina blanca tot ho escampa; gallina negra, tot ho arreplega;
  192. Gallina rossa, tot ho arrebossa
  193. Gallina de menestral, cada ploma costa un ral
  194. Gallina de pagès, cap ploma val res
  195. Gallina de senyor, cada ploma val un milió
  196. Gallina en casa rica, sempre pica
  197. Gallina engabiada no es guanya la civada
  198. Gallina ganyuda a son amo ajuda
  199. Gallina i dona, quan torcen el coll és quan són bones
  200. Gallina i dona; de cent, una és bona
  201. Gallina i moltó, olla de festa major
  202. Gallina jove per pondre, gallina vella per covar
  203. Gallina jove, caldo clar
  204. Gallina morta
  205. Gallina mullada
  206. Gallina negra, fa l'ou blanc
  207. Gallina negra, mula parda i dona pigada
  208. Gallina negra, ponedora
  209. Gallina negra, tot ho escampa
  210. Gallina nova, per ponedora; gallina vella, per incubadora
  211. Gallina pontana pon tres ous cada setmana
  212. Gallina que fa el pioc, de profit poc
  213. Gallina que no pon, torça-li el coll
  214. Gallina que per casa va, si no pica, picarà
  215. Gallina rossa, és poca cosa
  216. Gallina vella fa bon brou, però que en begui qui està malalt
  217. Gallina vella fa bon caldo
  218. Gallina, bou i moltó és olla de senyor
  219. Gallina, vaca i moltó, és olla de senyor
  220. Gallines i vent van a dormir a la posta
  221. Gallines terrejar i pardals espollar-se, escaldufot segur o perill de mullar-se
  222. Gallineta que per casa va, si no pica, picarà
  223. Gitar-se quan s'ajoquen les gallines
  224. Guineu que dorm, no menja gallina
  225. Guineus i gallines, males veïnes
  226. Inflar-se com un gall dindi
  227. Inflat com un gall de panses
  228. Irats com uns galls de panses
  229. Ja no se'n cante ni gall ni gallina
  230. Jaume petaume cul de simbomba cresta de gall puja'm a cavall!
  231. Jugador d'albur i de gall, mata'l
  232. La canalla no pot parlar fins que les gallines pixin
  233. La casa d'hom efeminat, diu comunament el poble que és casa on la gallina canta, i hostal d'ases sens orelles i cua
  234. La casa i el galliner, cadascú sap com els té
  235. La dona i la gallina, fins a casa de la veïna
  236. La dona no ha de parlar sinó quan la gallina vol pixar
  237. La dona que més sap, només sap menar deu gallines i un gall
  238. La dona que sap més, només sap governar un galliner
  239. La gallina blanca tot ho escampa, la gallina negra tot ho arreplega
  240. La gallina cantant i la mare plorant fan la fillada
  241. La gallina cega se'n va al blat
  242. La gallina de dalt caga la de baix
  243. La gallina de dalt pixa la de baix
  244. La gallina de la petxina: tireu-la a l'olla, que no em sap bona; tireu-la al plat, que bona no em sap
  245. La gallina del menestral, cada ploma costa un ral
  246. La gallina dels ous d'or
  247. La gallina grossa fa el bon brou
  248. La gallina negra tot ho arreplega
  249. La gallina pon cantant i la dona plorant
  250. La gallina pon pas dos cops en un dia
  251. La gallina ponicana pon un ou cada setmana
  252. La gallina que canta és la que pon
  253. La gallina que dorm amb gall, diga-li polla
  254. La gallina que no caga, traieu-me-la de casa
  255. La gallina que no pon, torceu-li el coll
  256. La gallina, pel seu gall mai no és vella
  257. La gallina, per xiqueta que siga, pon un ou
  258. La gallineta que per casa va, si no pica, picarà
  259. La madona, si vol tenir bon corral, mati la gallina millora per Nadal
  260. La muller s'ha enamorat d'un gall d'indi ben trufat
  261. La neu de febrer la gallina se l'endú al peu
  262. La nit dels Reis serè, polls al galliner
  263. La primera gallina que canta ha fet l'ou
  264. La primera gallina que escataina és la que ha fet l'ou
  265. La que sempre fila com un ou de gallina no tindrà de manllevar a la veïna
  266. La sort d'en Xauxa, que totes les gallines li ponen
  267. Les criatures parlin, quan les gallines pixin
  268. Les fadrines de Castells totes són altes i primes; jo les tinc comparades al joquer de les gallines
  269. Les gallines d'agost les més ponedores són
  270. Les gallines d'Argentona van a pondre a Mataró
  271. Les gallines de Camapost van a pondre a Peratallada
  272. Les gallines de dalt caguen les de baix
  273. Les gallines de la Jonquera van a pondre a Canavall
  274. Les gallines de la veïna ponen més ous que les nostres
  275. Les gallines de Margarida, que quequegen i no ponen
  276. Les gallines de Peratallada van a pondre a Canapost
  277. Les gallines d'Ullestret van a pondre a Peratallada
  278. Les gallines negres són les més ponedores
  279. Les gallines ponen pel bec
  280. Les gallines són raons amb les veïnes
  281. Les noies han d'anar al llit com les gallines
  282. Les xiques de Genovés són altes i primes i, quan s'acosta un xicon, s'ajoquen com les gallines
  283. Les xiques de Massamagrell, totes són altes i primes i pareixen escaletes d'ajocar-se les gallines
  284. Les xiques de Vinalesa, totes són altes i primes, pareixen les escaletes per ajocar-se les gallines
  285. Mal any quan el pollastre pica al gall
  286. Mal va la casa on la gallina canta i el gall calla
  287. Mal va quan el gall aplega i la gallina escampa
  288. Mal va quan la guineu predica a les gallines
  289. Mala és la gallina que menja a casa i pon a fora
  290. Malaventurada la gallina que ha de tornar al galliner
  291. Mare de Déu de Montserrat, tres gallines per un soldat
  292. Matar la gallina dels ous d'or
  293. Més brut que el pal d'un galliner
  294. Més de pressa que un gall no canta
  295. Més escuat que el gall del pare Canyes
  296. Més puja el farciment que el gall
  297. Més val faves a ca seva, que pollastres a ca d'altri (o que capons i gallines a fora casa)
  298. Més val l'ou avui, que la gallina volar
  299. Més val pa amb amor, que gallina amb dolor
  300. Més val pa axut ab amor, que gallines ab remor
  301. Més val pa, y ceba en amor, que gallines ab dolor
  302. Més val ser gallina que gall
  303. Mestre cresta, cresta de gall, puja'm a cavall
  304. Mills canta el gall en l'alba que mal clergue luxuriós i avar en església
  305. Morta és la gallina que ponia els ous d'or
  306. Mossa i gall, només un any
  307. Nadal en dijous, cada gallina fa cent ous
  308. Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls
  309. Nas de gall, geni de cavall
  310. Neu de febrer, la gallina la porta al galliner
  311. Ni de pobresa espantar, ni de riquesa gallejat
  312. Ni gall ni gallina
  313. Ni gallina negra, ni ànec groc, ni dona pigada
  314. Ni per pobresa implorar, ni per riquesa gallejar
  315. Ningú sap comptar millor que les gallines
  316. No canta el gall petit, sense el gros no haver sentit
  317. No canta gall en aquest galliner
  318. No cantar ni gall ni gallina
  319. No cantar-se'n gall ni gallina
  320. No canten bé, dos galls en un femer
  321. No canten bé, dos galls en un galliner
  322. No criïs gallina a prop del cau de la guilla, ni creguis en llàgrimes de dona
  323. No en cantarà gall ni gallina
  324. No és bon any quan el pollet pica el gall
  325. No et fies de l'home al que li piquen el cul les gallines
  326. No hi ha gall ni gallina que pel març no tingui la pepida
  327. No li caldran gaires gallines per la seua mort
  328. No mengis a dojo gallines i capó; menja bou i molt peixó
  329. No mengis gallines ni capó, menja llegums i bon peixó
  330. No poder-li dar sinó menjar de gallines (segó) e beure de bous (aigua)
  331. No pot haver-hi dos galls en un galliner
  332. No saber destravar una gallina
  333. No se sap mai si és primer l'ou o la gallina
  334. No se'n cantarà gall ni gallina
  335. Ofegar-se en el testet on beuen les gallines
  336. Olla de rector, gallina, bou i moltó
  337. On canten gallines i llauren vaques, mal any assegurat
  338. On cantes galls, no hi canten gallines
  339. On hi ha gall no canten pollets
  340. On hi ha gall, no canta gallina
  341. On hi ha gall, no canten gallines
  342. On hi ha galls, gallines no canten
  343. On la gallina té els ous, allí se n'hi van els ulls
  344. Parèixer una gallina banyada
  345. Parlar quan pixen les gallines
  346. Pel febrer crits de lloca i bons ous al galliner
  347. Pel febrer, crits de lloca i bons cants al galliner
  348. Pel gener, cada gallina al seu lloquer
  349. Pel gener, la gallina al seu joquer
  350. Pel gener, la xarxa al galliner
  351. Pel gener, posa la xarxa al galliner
  352. Pel mes de gener dóna la volta al galliner
  353. Pel Roser menja gall qui en té
  354. Pel Roser, gall menja qui en té
  355. Pel setembre ven-te el galliner, i per Nadal, torna'l a comprar
  356. Pel veremar, les gallines pots donar
  357. Pell de gallina
  358. Per la Candelera ponen la primera gallina i la darrera
  359. Per la Candelera, bona la gallinera
  360. Per la Candelera, la gallina pon a l'era
  361. Per la Candelera, la gallina queda sens ouera
  362. Per la Candelera, ous a la gallinera
  363. Per la festa del Roser s'aclareix el galliner
  364. Per la Mare de Déu de març, la margalla teu el nas
  365. Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també
  366. Per la Mare de Déu del Candeler s'omple d'ous el galliner
  367. Per les témpores de l'Ascensió, un dia gallina, i l'altre, capó
  368. Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i el capó dins del cassó
  369. Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i la roba al fumeral
  370. Per Nadal, cada gall/bèstia al seu corral
  371. Per Nadal, creix el dia un pas de gall
  372. Per Nadal, el porc en sal, la gallina a la pastera, i el capó dins del cassó
  373. Per Nadal, ja s'allarga un pas de gall
  374. Per Nadal, ric i pobre mengen gall
  375. Per Nadal, un pas de gall
  376. Per Pasco, formatjades; per darreres dies, flaons; per sant Joan, cavallades; per Nadal, galls i capons
  377. Per Pascua, carn de corder, per Nadal de galliner
  378. Per rica que sia la gallina, ha de menester sa veïna
  379. Per Sant Anton la gallina pon
  380. Per Sant Anton, diu el gall a la gallina: pon!
  381. Per Sant Ramon la bona gallina pon, per la Candelera la bona i la dolenta, i per Sant Blai fins pon el gall
  382. Per santa Caterina la bleda és bona com la gallina
  383. Per santa Caterina ven la gallina; i per sant Esteve, que torni a ésser teva
  384. Per santa Caterina ven-te la gallina, i per sant Sebastià torna-la a comprar
  385. Per santa Caterina ven-te les gallines, i per Nadal les pots tornar a comprar
  386. Per Santa Caterina, el gall amb la gallina
  387. Per Santa Caterina, la bleda és bona com la gallina
  388. Per Santa Caterina, l'enciam és gallina
  389. Per Santa Caterina, mata la gallina
  390. Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix
  391. Per santa Llúcia, un salt de puça, per Nadal un salt de gall, per Cap d'Any un pas de bou, per Reis mitja hora creix
  392. Per Santa Maria, la guineu ja agafa una gallina
  393. Per tot les gallines es rasquen el darrera
  394. Per veremar, les gallines pots donar
  395. Pobra casa, on la gallina canta i el gall crida
  396. Pobra és la casa on les gallines canten i el gall calla
  397. Poll de gener juga amb son pare al galliner
  398. Poll de gener, per Sant Joan canta al galliner
  399. Polla agustina, a Nadal gallina
  400. Polles agostines, per Nadal gallines
  401. Pondre-li fins el gall a u
  402. Pondre-li les gallines
  403. Portar damunt més runa que el 'palo' d'un galliner
  404. Posar de pell de gallina
  405. Posar pell de gallina
  406. Posar-se com un gall
  407. Precaució i brou de gallina estalvia medecina
  408. Pujar gall i davallar capó
  409. Pujar més el farciment que el gall
  410. Puta com les gallines
  411. Quan al capvespre canta el gall, temps variat
  412. Quan canta el gall a la vesprada, pluja o nevada
  413. Quan canta el gall a les deu de la nit, es mor l'amo
  414. Quan canta el gall, alguna cosa té que l'espanta
  415. Quan canta molt el gall l'aigua s'apropa
  416. Quan canta molt el gall, aigua s'emporta
  417. Quan canta molt el gall, senyal de pluja
  418. Quan canta un gall a les deu de la nit, es mor l'amo
  419. Quan el gall canta a parells, aigua a ribells; quan el gall canta a senars, ni n'omple un vas
  420. Quan el gall canta, alguna cosa té que l'espanta
  421. Quan el gall canta, ve la matinada
  422. Quan el gall fa el seu cantar, la gent s'ha d'aixecar
  423. Quan el gall grata la gallina, l'aigua és veïna
  424. Quan es gall jove canta, es vell ja ha cantat
  425. Quan es grata la gallina, l'aigua és veïna
  426. Quan hi ha poc gra en el graner, mala cosa pel galliner
  427. Quan la dona no està bona, una gallina; quan és l'home, espardenyots calents
  428. Quan la gallina busca el gall, farà bon any
  429. Quan la gallina canta l'ou, el gall respon
  430. Quan la gallina s'espluga, senyal de pluja
  431. Quan les gallines pixin
  432. Quan les gallines posin dents
  433. Quan les gallines van pels alts, senyal de vent
  434. Quan pixin les gallines
  435. Quan plou i fa sol, la gallina fa l'ou
  436. Quan un gall canta a les deu de la nit, es mor l'amo
  437. Quan una gallina canta amb veu de gall, s'ha de matar perquè porta malastruga
  438. Que nevi fins que les gallines piquin els estels
  439. Quedar-se com el gall de Moron
  440. Qui de jove es menja la gallina, de vell es queda sense plomes
  441. Qui en farà fooc! Cante el gall
  442. Qui menja el gall del senyor al cap de cent anys vomita les plomes
  443. Qui no menja gallina menja sardina
  444. Qui sempre fila com un ou de gallina, no tindrà de manllavar a la veïna
  445. Qui sol menja son gall, sol ensella son cavall
  446. Qui té barques a la mar, el gall el sol despertar
  447. Qui té fosques a la mar, al gall se sol despertar
  448. Qui té gallines tindrà ous
  449. Qui té por és una gallina
  450. Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall
  451. Qui viu amb les gallines aprèn a gratar
  452. Quin sol més ric!, diu el gall quan es lleva
  453. Quin sol més ric!... Durarà poooc! Canten lo pollastre i la gallina
  454. Ric marxant, pobre galliner
  455. Sa gallina mal ponedora, s'olla l'espera
  456. Sa gallina, pes gall, mai és vella
  457. Sa gallina, si no és de pagès, menja lluç i caga sardina
  458. Sa Madona, si vol tenir bon corral, mati sa gallina millor per Nadal
  459. Saber a on s'ajoquen les gallines
  460. Semblar (una festa, una reunió, etc.) un galliner
  461. Semblar una gallina escaldada
  462. Sempre ha estat Ninou després de Nadal, i qui ha tingut sous ha menjat bon gall
  463. Ser aprofitador com les gallines de Marfà, que van a pondre a Garriguella
  464. Ser atrevit com un gall
  465. Ser com el gall, que després de cantar no sap si ha cantat
  466. Ser com les gallines de Margarita, que caquegen i no ponen
  467. Ser com un gall de panses
  468. Ser com una gallina banyada
  469. Ser d'aquells que s'ofeguen al test de les gallines
  470. Ser més brut que un pal de galliner
  471. Ser més molest que els polls de gallina
  472. Ser més puta que les gallines
  473. Ser un gall de garbera
  474. Ser un gallimarsot
  475. Ser un gallina
  476. Ses gallines ponen pes bec
  477. Si beu el gall després de cantar, aviat plourà
  478. Si el gall canta a l'obac, pluja aviat, i si canta a la solana, sol i galvana
  479. Si el gall canta al vespre, para la testa, i si canta al matí, para el bací
  480. Si el gall canta cap al tard i a mitjanit, senyal de pluja o boira
  481. Si el gall canta molt, l'aigua és ben prop
  482. Si el gall no hi és, les gallines no ponen
  483. Si els galls canten a desora, senyal de pluja
  484. Si els pardals veus terrejar i les gallines espollar-se, senyal de mal temps i perill de mullar-se
  485. Si has vist cua de gall, posa-t'hi cebes
  486. Si hi ha un gall negre, no tinguis por de les bruixes
  487. Si l'aranya està queta i la gallina revola, el vent s'hi cola
  488. Si Sant Pere s'escau bé, cada gall en son galliner
  489. Si trona pel gener, puja els trills al galliner
  490. Si vols galls per la Transfiguració, posa la lloca per l'Ascensió
  491. Si vols menjar pollets no ofeguis les gallines
  492. Si vols que et dónon [les gallines] del cul dóna'ls del puny
  493. Si vols tenir gallina lluenta, dóna-li aigua pudenta
  494. Sobre un ou, la gallina pon
  495. Sortir (d'un lloc) com un gall de panses
  496. Sota de potes, dos galls
  497. Sotja Toni, que es gall cou
  498. Té es dits curts, per caponar galls!
  499. Tenir la pell de gallina
  500. Tenir potes de gall
  501. Tenir un cor de gallina
  502. Tindre més runa que el 'palo' d'un galliner
  503. Tip com un gall de menjar pastes
  504. Tirar-se com les gallines al gra
  505. Tota dona i la gallina, qui va massa, perd s'aïna
  506. Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no
  507. Tres coses fan plorar les dones: perdre una gallina, trencar el càntir i picada d'escarbat
  508. Tres dones fan mercat: una que ven una gallina, una que la compra i una altra que s'ho mira
  509. Trista és la casa on la gallina canta i el gall calla
  510. Un altre gall li cantaria
  511. Un bon gall mai no és gras
  512. Una cosa he vist avui, no l'havia vista mai: les noies de Collsacabra han posat l'esquella al gall
  513. Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills, xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, cama-curta i ballarica, no hagués tingut sis fills xics, tics, mics, cama-curts i ballarics
  514. Una hora dorm el gall, dues el cavall, tres el sant, quatre el que no ho és tant, cinc el teatí, sis l'agustí, set el marxant, vuit l'estudiant, nou el cavaller, del el trapacer, onze el minyó i dotze el borratxó
  515. Val més cebes amb amor que gallines amb dolor
  516. Val més faves a ca seua que capons i gallines a casa d'altri
  517. Val més gallina que sardina
  518. Val més l'ou d'avui, que la gallina demà
  519. Val més menjar un ou que esperar una gallina per a demà
  520. Val més pa amb amor que gallina amb dolor
  521. Val més pa i ceba a casa que gallina a plaça
  522. Val més pa i cebes amb amor, que gallines amb dolor
  523. Val més pardal en mà, que gallina volant
  524. Val més ser gall que gallina
  525. Valen més cent gallines ben cuidades que cent ovelles prenyades
  526. Valer més el farciment que el gall
  527. Vella gallina fa bon brou
  528. Venir pell de gallina
  529. Visca la gallina i visca amb sa pepida
  530. Viure com galls de brega
  531. Voler saber més els ous que les gallines
  532. Vols esbrinar-ho?, endevina: Què va ser primer, l'ou o la gallina?

dijous, 25 de setembre del 2008

Carabassa

  1. A Campmany es fan els naps, a Peralada, carbasses, i a Vilabertran, pebrots, albergínies i tomàtecs
  2. A l'agost, carabasses
  3. A l'hivern, el millor amic és la carbassa de vi
  4. A l'home vell, carbassa amb ell
  5. A Martorell, carbassots
  6. A Migjorn per esquelleta tenen un carabassot, per llàntia un cuixot i per corda una tireta
  7. A Montmeló, carbassots
  8. A propòsit, carabasses
  9. A Santa Maria hi ha unes quatre o cinc polletes que guarden carabassetes que un jove les va donar
  10. Al Fondó, ni carabassa, ni meló
  11. Al setembre carabasses
  12. Al vell, rave o carbassa amb ell
  13. Anar de son cap, com les carabasses
  14. Arròs, carbassa i peix mor en vi i en aigua neix
  15. Bona vista vejam, bacores per sant Joan, carbassetes tendres i figues a l'agost
  16. Bordó i carabassa, vida regalada
  17. Bordó i carbassa, vida grassa
  18. Cada lliura de carbassa en fa perdre una de greix
  19. Cap de carbassa
  20. Carabassa i ceba
  21. Carabassa m'han donat i l'he presa per meló: més m'estime carabassa que tocar el violó
  22. Carabassa que no té vi, ni és carabassa ni carabassí
  23. Carabassa sense vi, digues-li fusta
  24. Carabassa sense vi, ni és carabassa ni carbací
  25. Carabassa, amb poca n'hi ha massa
  26. Carabassa, la mel porta bullint
  27. Carabassa, no massa
  28. Carabasses, peres i melons, si es signen, es neulen
  29. Carabassó, com més poc, millor
  30. Carbassa apuntada, carbassa semada
  31. Carbassa embarassa
  32. Carbassa me n'han donada, l'he presa alegrement: més m'estim tenir carbassa que servir dolenta gent
  33. Carbassa senyalada, carbassa morta
  34. Carbassa, ni poc ni massa
  35. Casar-se lluny de casa és beure amb carabassa
  36. Cent quintars de carbassa no fan una unça de greix
  37. Cigrons i carbassa, sembra'ls amb catxassa
  38. Com ara plouen carabasses
  39. Con què, conqueta, carabassí, carabassineta
  40. Créixer com les carabasses
  41. Dar carbassa
  42. De carabassa, amb poca n'hi ha massa
  43. De carbassa, si no pots beure, no en mengis massa
  44. De col i carbassa tota la casa en passa
  45. De la carabassa, el peçó; i de la flor, el meló
  46. De mala albergínia, mai bona carabassa
  47. D'escarola i carbassa, amb poca n'hi ha massa
  48. Dijous sant, carbasses a plantar
  49. Donar carbassa (a algú)
  50. Donar carbasses (a algú)
  51. Dos plats de carabassa no fan dos (o un) dits de sèu
  52. El festeig que dura massa sol acabar amb carabassa (o amb carbassa)
  53. El gat en sac i el vi en carbassa
  54. El que beu amb carabassa, no veu si beu poc o massa
  55. El qui diu que ja sap massa, té el cap de carabassa
  56. El qui es pensa saber massa, té el cap de carabassa
  57. Els carabassons no es poden mirar, perquè es blimen
  58. En el forn hi ha un codony, i en la plaça una carabassa; cadascú a sa casa
  59. En popa, ses carabasses redolen
  60. Encara no és a la carbassa i ja es torna vinagre
  61. Enfilar-se com un carabasser
  62. Enfilar-se com una carbassera
  63. Escudella que bull massa té gust de carbassa
  64. Ésser tap i carbassa
  65. Ésser un cap de carbassa
  66. Estar carabassa
  67. Fadrina galana, carbassa vana
  68. Fam i carbassa treuen la gent de casa
  69. Fer una carbassa amb ceba
  70. Fum i carbassa treuen el marit de casa
  71. Gat de juriol, gat carbassenc
  72. Gat en sac i vi en carabassa
  73. Groguet com una carbasseta
  74. Jonquerencs de mala raça, podrits com una carabassa
  75. La carabassa entra per un forat i surt per l'altre
  76. La carabassa no embarassa
  77. La carabassera creix més de pressa i més ufanosa que cap altra, però la glaçada més feble la fa caure
  78. La carbassa calenta va anar i tornar de Roma i encara era calenta
  79. La carbassa crida el vi
  80. La carbassa embafa
  81. La carbassa millor que al ventre a la bassa
  82. La carbassa ni engreixa ni embarassa
  83. La carbassa tan dolenta és al femer com a la panxa
  84. La carbassa tan dolenta és al mercat com a la panxa
  85. La carbassa vi vol beure
  86. La carbassa, vol ésser remullada
  87. La col i la carabassa empudeguen tota la casa
  88. L'arròs, el peix i el carabassí naixen en aigua i moren en vi
  89. Les bledes i la carbassa, millor que al ventre a la bassa
  90. Les carabasses rai, la carabassera quedi
  91. Les carbasses, si es senyalen, es moren
  92. Les xiques de Vinaròs tenen lo monyo molt gros, se pensen que és cabellera i és carabassa en arròs
  93. L'escudella amb carbassa vol ser ofegada amb vi, aigua no massa
  94. L'home que menja massa, té el cap de carabassa
  95. Març, marcer, carabasser i ventoler
  96. Maria, si et vols casar, no et casis a la Ribera, que et faran maenjar bajoques i flors de carabassera
  97. Menjar carbassa fa perdre el pols
  98. Més val una escorreguda de bot, que un trago de carabassa
  99. Mori el carabassó i que es salvi la carabassera
  100. Nedar sense carbasses
  101. Ni a l'hivern deixis la capa, ni a l'estiu la carbassa
  102. Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa
  103. Ni per calor deixis la capa ni per fred la carbassa
  104. Ni rates a casa, ni dur vi sense bóta ni carbassa
  105. Ni veure frares per ma casa, ni portar vi sense bóta o carabassa
  106. No caber-me al carbassot
  107. No deixis entrar frare a ta casa ni duguis vi sense bóta ni carbassa
  108. No hi ha cap carbassera que faci melons
  109. No necessita pas carabasses per a nedar
  110. No poder beure'n en carbassa
  111. Olla que bull massa té gust de carabassa
  112. Orba i orba carabassí i carabassinet
  113. Pareix la flor de la carabassa, que mirant-la se sema
  114. Pel setembre, carbasses (o carabasses)
  115. Pel setembre, carbasses grogues i grasses
  116. Per a l'hivern guarda't la capa, per a l'estiu la carabassa
  117. Per Corpus de juny els volanters baixen: el volant al puny i a la mà la carbassa
  118. Per l'Assumpció, cada flor un carbassó
  119. Per l'Assumpció, es planta la grana del Senyor: el carbassó
  120. Per Sant Bernabé has de sembrar carbasses, si vols que vagin bé
  121. Per Sant Bernabé quaranta dies plogué i encara deixà morir el carbasser
  122. Per Sant Bernabé s'estira el carbasser
  123. Per Sant Bernabé, has de sembrar carbasses, si vols que vagin bé
  124. Per Sant Bernabé, planta (o se sembra) el carbasser
  125. Per Sant Jordi, carabasses
  126. Posar-se una cosa dintre el carbassot
  127. Pujar com una carbassera
  128. Pujar-se'n al carabasser
  129. Quan la dona mena la casa el marit és carabassa
  130. Quan la gana passa, sembra la carbassa
  131. Que n'hi ha a la plaça? Una carabassa
  132. Qui amb donzella es casa, de vidre pren tassa i qui es casa amb viuda beu amb carbassa
  133. Qui balla i canta massa, té el cap de carbassa
  134. Qui beu massa, té el cap de carabassa
  135. Qui en fa massa, té el cap de carabassa
  136. Qui en joies gasta massa té el cap de carabassa
  137. Qui en roba gasta massa, és un cap de carabassa
  138. Qui en vestir gasta massa, és un cap de carabassa
  139. Qui en vestits gasta massa, té el cap de carabassa
  140. Qui es banya massa té el cap de carbassa
  141. Qui es pensa saber massa té el cap de carabassa
  142. Qui gasta massa, té el cap de carabassa
  143. Qui li agradi menjar bo, ha de menjar carbassó
  144. Qui menja carbassa queda sense pols
  145. Qui menja carbassa, perd el pols
  146. Qui molt abraça, té cap de carbassa
  147. Qui riu massa té el cap de carabassa
  148. Qui s'alaba massa té el cap de carbassa
  149. Qui sopa massa, té el cap de carabassa
  150. Qui viu massa, té el cap de carabassa
  151. Qui? -Bufalí. -Qui és Bufalí? -Lo del carrer Major que minja carbassa i cague meló
  152. Qui? La tia Maria del carreró, que minge carbassa i cague meló
  153. Raves, blesdes i carbassa, millor que al ventre, a la brassa
  154. Sant Jaume destapa la carbassa
  155. Sant Jaume sol desengegar la carbasseta
  156. Sant Jordi, carbasser
  157. Semblar (una cosa) un sergar de carbasses
  158. Semblar sant Jaume i la carbassa
  159. Semblar tap i carbassa
  160. Sembra carbasses per Sant Bernabé si vols que et vagin bé
  161. Senyalant amb el dit, les carabasses se neulen
  162. Ser puntes de carbassera
  163. Ser tap i carbassa
  164. Ser un cap de carbassa
  165. Si a la carabassa hi toca el vent, no beuràs el vi calent
  166. Si l'estornell havia seny, no faria niu en el carabassar
  167. Són sant Jaume i la carabassa
  168. Sortir carbassa
  169. Tant bleda com carabassa, llença-la dins una bassa
  170. Tenir el cap de carabassa
  171. Tonto com una carbassa
  172. Torreblanca cotxina, corral de vaques la primera collita tot carabasses
  173. Tot és carabassa, tant la llonga, la rodona i l'espanyola
  174. Tot just, carabassa i ceba!
  175. Tramuntana pallaresa, la carbassa i la corretja
  176. Tramuntana vertadera, porta la carabassa al darrere
  177. Treure carbassa
  178. Treure carbasses
  179. Una arrova de carbassa fa perdre una unça de greix
  180. Una arrova de carbassa no fa una unça de greix
  181. Val més traça que carabassa
  182. Vent en popa les carbasses naveguen
  183. Voto a sant Roc i el gos, la plaga, la capa, la carbasseta de vi, i la bona mare que el va parir

Nota: són correctes i normatives tant la forma carbassa, com carabassa. El DIEC2 i el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) prenen carabassa com a principal i carbassa com a forma secundària.


Mira també

Fira de la Carbassa d'Esponellà (té un apartat amb dites sobre les carbasses).

dilluns, 22 de setembre del 2008

Tardor

  1. A casa del vinater, bona tardor i mal hivern
  2. A l'estiu, les tercianes no fan tocar les campanes, les de tardor ja són pitjors i les d'hivern no les cura ni el Pare etern
  3. A la primavera, no hi fa filera; a l'estiu, el filar no diu; per la tardor, no hi ha filó, i a l'hivern el fred sorprèn
  4. A la tardor, cauen les fulles a muntó
  5. A la tardor, el dia porta espardenyes
  6. A la tardor, la foscor fa por
  7. A la tardor, ni fred ni calor
  8. A la tardor, sembra si hi ha saó
  9. A la tardor, surt el caçador
  10. A la tardor, tot rodó
  11. Amb saó o sense saó, sembra dins la tardor
  12. Bou de tardor, cavall de primavera
  13. Calentures de tardor, parentes de la mort
  14. Del setembre a la tardor, torna la calor
  15. Diarrea tardoral, sovint mortal
  16. El bou, de tardor, i el cavall, de primavera
  17. Estiu que dura, tardor assegura
  18. Estiu sec, tardor molla
  19. Flor de tardor fan el bo i millor
  20. Flor en abundor a la primavera, bona tardor ens espera
  21. Flors de tardor, plors de primavera
  22. Flors per la tardor fan el bo i millor
  23. L'hort de tardor manté el bon senyor
  24. La bona tardorada, per sant Bartomeu la primera remullada
  25. La dona del vinater té bona tardor i mal hivern
  26. La murga i el rovelló són bolets de tardor
  27. La tardor és la primavera de l'hivern
  28. La tardor i l'hivern, per als vells temps d'infern
  29. La tardor porta la tristor
  30. La tardor porta tristor
  31. La tardor segura, Sant Francesc la procura
  32. La tardor, porta la tristor
  33. La tardor, temps de xaloc
  34. Les aigües d'agost duen la tardor
  35. Les darreres pluges d'agost porten la tardor i aigualeixen el most
  36. Les pluges d'agost duen la tardor
  37. Malalties tardorals, llargues i mortals
  38. Molta flor de primavera, bona tardor espera
  39. Per la dona malfeinera a la primavera no hi ha filera; a l'estiu el filar no diu; a la tardor no hi ha filor; i a l'hivern el fred sorprèn
  40. Per la tardor, ni fred ni calor
  41. Per la tardor, no feu festa major
  42. Per Sant Sirvent, acaba la tardor i comença l'Advent
  43. Pluges d'abril i sol de tardor, fan l'any bo i millor
  44. Pluja d'abril i sol de tardor, fan (o solen fer) l'any bo i millor
  45. Pluja de tardor, fa bona saó (o fa el millor saó)
  46. Pluja de tardor, pluja de saó
  47. Quan l'escurçó està a l'esbalçader, la tardor ja ve
  48. Quan les serps cacen de tardor, senten que s'acaba la calor
  49. Quan les serps cacen, durant la tardor, acaballes senten de bon temps i calor
  50. Quan plou pel setembre, la tardor bé entra
  51. Si pel maig caves ton hort, colliràs per la tardor
  52. Si per santa Clara està serè i trona, la tardor serà bona
  53. Si plou per Sant Bartomeu, bona tardor tindreu
  54. Si plou per Sant Jaume, la tardor es prepara
  55. Si veus l'eriçó a l'arbocer, la tardor ja ve
  56. Tardor amb serenera, hivern amb ventera
  57. Tardor entrada, panxa tibada
  58. Tardor i hivern, per al vell, temps d'infern
  59. Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern serè
  60. Tardor verdadera, per sant Miquel la pluja primera
  61. Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca
  62. Tardorada segura, Sant Francesc la procura
  63. Tardorada vertadera, per Sant Mateu l'aigua primera
  64. Verdura per la tardor, per a tu i per a mi no
  65. Verdura per la tardor, per a tu sí, per a mi no

dimarts, 16 de setembre del 2008

Ocells

  1. A cada ocellet li agrada el seu niuet
  2. A l'estiu, els ocells fan son niu
  3. A l'ocellet no li toquis el niuet
  4. A la barra dels ocells n'hi pengen de joves i de vells
  5. A vista d'ocell
  6. A vol d'ocell
  7. A vora de castell, convent i riu, ocellet, no hi facis niu
  8. Al camp on hi van molts ocells, Déu hi envia gra
  9. Al cant es coneix l'ocell, a la paraula el cervell
  10. Alçar (o alçar-se) l'ocell
  11. Als nius que són d'antany, no hi ha moixonets d'enguany
  12. Allà dalt de la muntanya n'hi ha un gros ocellàs, que amb el bec toca sardanes i amb la cua el contrapàs
  13. Amb el cantar es coneix l'ocell i amb el parlar el cervell
  14. Any d'ocells, any de fam
  15. Any d'ocells, any de tropells
  16. Anyada d'ocells, anyada de fam
  17. Aquesta coa no és d'aquest ocell
  18. Batre les ales (un ocell)
  19. Bella ploma, bell ocell
  20. Caçador boig és el que deixa un ocell per agafar-ne un altre
  21. Caçador de bosc, caçador de moixonets
  22. Caçador de moixonets, guanya per menudets
  23. Caçar un ocell al vol
  24. Cada camp vol son cultiu, com cada ocell el seu niu
  25. Cada moixonet, el seu niuet
  26. Cada ocell el seu niu se'l fa bell
  27. Cada ocell el seu reclam
  28. Cada ocell la seva cançó
  29. Cada ocell troba el seu niu bell
  30. Cada poble la seva llengua, cada ocell la seva cançó
  31. Callar és profitós a les gents i als ocells
  32. Com més petit és l'ocell, més becada
  33. Com més petit l'ocell, més bada
  34. Com qui sent els ocells piular
  35. D'ocell de riu o d'estany, agafa el del darrera, no el del davant
  36. De les dones na Beatriu i dels ocells la perdiu
  37. De vegades, de vegades, els ocells fan cagarades
  38. Deixar de sembrar per por dels ocells
  39. Del cel, el bon moixó; de la mar, el bon peixó, i de la terra, el bon moltó
  40. Dels ocells d'aló, el pitjor és el porró
  41. Déu cuida dels ocellets
  42. Dones, músiques, ocells: contes nous, romanços vells
  43. Dos ocells en una branca, no s'hi poden sostenir; dos fadrins amb una nina, no s'hi poden avenir
  44. Dos ocells en una espiga no fan lliga
  45. El badall va d'una boca a l'altra com l'ocell de branca en branca
  46. El bou per llaurar, l'ocell per volar
  47. El cap fa l'home i la cua fa l'ocell
  48. El ferir que el mestre fa al fadrí és així com el ferir que fa l'ocell a la sement
  49. El llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats
  50. El mes d'abril l'ocell fa piu piu
  51. El moscatell acurta la vida i allarga l'ocell
  52. El primer blat és pels ocells
  53. El puput, ocell de bon temps
  54. El qui no és fumador, no és cuca ni moixó
  55. El rei-en-tinc, ocell de fred
  56. El vent d'octubre els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca
  57. El vi moscatell acurta la vida i allarga l'ocell
  58. Els badalls van de boqueta en boqueta com els ocells de branqueta en branqueta
  59. Els divendres el moixó està de festa major
  60. Els ocells d'un mateix vol, tots van a beure en la mateixa font
  61. Els ocells per la Quaresma festegen i per Pasqua es casen
  62. Els ocells que tu caçaràs, me'ls menjaré amb plomes i tot
  63. Els ocells s'omplen de pols? La pluja els rentarà
  64. Els ocells, per l'agost, grassos com tords
  65. Els ocells, per la Quaresma festegen i per Pasqua es casen
  66. En els nius que són d'antany, no hi ha moixonets enguany
  67. Endevina, endevinalla: Quin ocell pon a la palla? -La gallina. -Calla, bèstia, que ja ho sabia
  68. Entre la monja i el frare, la llosa para, que, si no agafes ocells, agafaràs rates
  69. És de poc cervell arranjar la gàbia sense tenir ocell
  70. Espantar ocells
  71. Ésser un ocell de gàbia
  72. Fa més bolinada de bous que cent d'ocells
  73. Fa més bovinada de bou que cent d'ocells
  74. Fer moixoni
  75. Feta la gàbia, mor l'ocell
  76. Gàbia nova, ocell mort
  77. Hi ha més moixons que perdigons
  78. Hom no sap l'ocell volant, on se posarà, ni el fat del jove si bo o mal serà
  79. Home casat, ocell eixalat
  80. Home sense abric, ocell sense niu
  81. Junta d'ocells, pluja a gibrells
  82. L’esparver encanta els ocells perquè es deixin agafar
  83. L'esparver encanta els ocells que vol menjar, perquè es deixin agafar
  84. L'esparver persegueix els ocells
  85. L'estiuet de Sant Martí els ocellets fa venir
  86. L'estiuet de Sant martí els ocells fa venir. Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
  87. L'home és fet per treballar, com l'ocell per volar
  88. L'home neix per sofrir, com l'ocell per volar
  89. L'home neix per treballar i l'ocell per cantar
  90. L'home neix per treballar i l'ocell per volar
  91. L'ocell amb el cantar i el peix amb el nedar
  92. L'ocell matiner, troba el cuc primer
  93. L'ocell no canta pas perquè vulgui fer una afirmació. Canta perquè té un cant per expressar
  94. L'ocell que no és aquí per Sant Martí, s'ha quedat pel camí
  95. L'ocell, quan té ploma es desnia
  96. L'ocellet del bosc canta i vola sense repòs
  97. La barba fa el baró, la banya fa el moltó i la cua fa el moixó
  98. La cua fa l'ocell
  99. La cua no fa l'ocell
  100. La dona és un ocell de mala pell
  101. La gàbia gran, no fa millor ocell
  102. La gàbia oberta, mort l'ocell
  103. La llavor poc ensorrada, se la menja ocellada
  104. La trena fa la donzella, les banyes fan l'ovella i la cua fa l'ocella
  105. Les flors i els ocells fugen dels vells
  106. Les ventades d'octubre els ocells duen, o se'ls enduen, perquè, acabades les figues, guatlles fugides
  107. Les ventades d'octubre porten els ocells i maten l'eruga
  108. Llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats
  109. Lleuger com l'ocell de sant Lluc
  110. Lleuger com l'ocell de sant Marc
  111. Mal va l'ocell que queda al niu
  112. Malaventurat l'ocell que queda al niu
  113. Menjar com un ocellet
  114. Menjar més poc que un ocell
  115. Mentre Nostre Senyor és al Monument, no canta cap ocell
  116. Més val ocell de bosc que de gàbia
  117. Més val un ocell a la mà, que cent volant
  118. Més val un ocell a la mà, que dos que en vegis volar
  119. Més val un ocell a la mà, que perdiu volant
  120. Més val un ocell al puny que una grua lluny
  121. Més val un ocell en mà, que cent que vegis volar
  122. Miracles de la mar,: els ocells nedar, i els peixos, volar
  123. Moixó, qui t'ha mort? -La llosa parada. -Doncs per què hi anaves, a menjar l'alada!
  124. Moixoni!
  125. Moixoni, a callar!
  126. Moixons arramadets, neu pels serrats
  127. Nadal en dijous, ocells a grans vols
  128. No deixar de sembrar per por dels ocells
  129. No deixis de sembrar per temor dels ocells
  130. No diguis moixó que no el tinguis dintre del sarró, i si pot ser a la cassola encara millor
  131. No és cuca ni ocell
  132. No es deixa de sembrar per por dels ocells
  133. No hi ha ocell que no piuli, gat que no mioli, ni dona que no xerri
  134. No ser cuca ni moixó
  135. No t'estiguis de sembrar pels ocells i per les formigues
  136. No tots els ocells coneixen el bon gra
  137. No va bé per l'ocell que treu sang pel bec
  138. Ocell amb niu, fàcil de trobar
  139. Ocell cansat de volar, tot sovint les ales plega
  140. Ocell de baixa condició si alt vola, poc li dura
  141. Ocell de bec ample menja més que el que guanya
  142. Ocell de bec ample, menja poc i poc escampa
  143. Ocell de bosc, agafa el que pots
  144. Ocell de bosc, agafa'l quan puguis
  145. Ocell de bosc, no l'agafa qui vol
  146. Ocell de la darrera cria ni menja ni piula
  147. Ocell de molta ploma, poc tall
  148. Ocell de pas, cop de canya o de maça
  149. Ocell de pas, posa-li el llaç
  150. Ocell de pas, trenca-li un braç
  151. Ocell de pic corbat, guarda-te'n com del diable
  152. Ocell espigoler, lluny del meu graner
  153. Ocell i flor, a l'Abril busquen el seu amor
  154. Ocell passat no és engabiat
  155. Ocell que al matí al bosc ha cantat a la nit plomat
  156. Ocell que canta avisa el caçador
  157. Ocell que cria dos cops tindrà pelat el carpó
  158. Ocell que es cria a l'aigua, a l'aigua piula
  159. Ocell que escolta el reclam escolta el seu dany
  160. Ocell que muda, per tot on passa deixa una ploma
  161. Ocell que passa, cop de maça
  162. Ocell que vola no té amo
  163. Ocell que vola, a la cassola
  164. Ocell que vola, acaba a la cassola
  165. Ocell sense ales és bo d'agafar
  166. Ocell vell no entra en gàbia
  167. Ocell vell, dur de caçar
  168. Ocells amb grans vols, molta neu i poc sol
  169. Ocells d'agost, grossos com tords
  170. Ocells de pas, mal temps damunt
  171. Ocells de pas, pluja segura
  172. Ocells, gos, armes i amors, per cada pler mil dolors
  173. Pardals, tords i estornells són mals ocells
  174. Passi, passi, xitxarel·lo, faci moixoni i camini
  175. Pel gener, els ocells al joquiner
  176. Per Divendres Sant no fan niu ni els ocells
  177. Per l'abril, cada ocell canta en son niu
  178. Per l'abril, ocells a mil
  179. Per l'abril, ocells estranys
  180. Per l'abril, vénen els ocells a mils
  181. Per l'agost, els ocells, grassos com vedells
  182. Per l'Ascensió l'ocell diu: "Avui reposo de fer el niu"
  183. Per l'Ascensió l'ocell no fa nieró
  184. Per l'Ascensió, l'ocell no porta busques al nieró
  185. Per la Candelera es casen els ocells i les caderneres
  186. Per la Candelera, ocells a l'ocellera
  187. Per la cua hom coneix l'ocell
  188. Per la ploma i la cançó coneixeràs el moixó
  189. Per sant Anton tot ocell pon
  190. Per sant Francesc, l'ocell al vesc
  191. Per sant Josep tot ocell construeix el seu castell
  192. Per sant Llorenç es cremen els ocells
  193. Per Sant Macià, els ocells es volen casar
  194. Per Sant Martí, tots els ocells ja són aquí
  195. Per sant Matias canten els ocells llurs alegries
  196. Per Sant Miquel, la figa és per a l'ocell
  197. Per Sant Simó, a caçar el moixó
  198. Per sant Teresa, ocells a la vesca
  199. Per Santa Àgueda es casen els ocells, ells amb elles i elles amb ells
  200. Per Santa Magdalena, la nou és plena, el raïm verd, la figa madura, el blat ensacat i l'ocell fora del niu
  201. Per Santa Teresa, ocells a la vesca
  202. Per una ploma l'ocell no es queda sense volar
  203. Pescador de canya i caçador d'ocells, no caldrà notari per a fer testaments
  204. Preparar la gàbia abans de tenir l'ocell
  205. Prop de camí, rec, o riu, ocellet no hi facis niu, que si l'hi fas, te'n penediràs
  206. Prop de frare, forn ni riu, ocellet, no facis niu
  207. Prop de muralla i de riu, ocellet no hi facis niu
  208. Quan canta l'ocell marcenc, senyal de mal temps
  209. Quan el cucut va a covar el moixó fa marxar
  210. Quan l'abril és florit cada ocell fa el seu niu, només el picot i el gaig ho fan el mes de maig
  211. Quan l'esparver envelleix, se'n burlen els ocells
  212. Quan l'esparver es fa vell els ocells juguen
  213. Quan l'ocell és vell s'escup a la pell
  214. Quan l'ocell s'espolla i la perdiu terreja, el dia següent la font espurneja
  215. Quan l'octubre és acabat, tots els ocells d'hivern ja són arribats
  216. Quan l'octubre va a la fi, els ocells d'hivern són aquí
  217. Quan la gàbia és neta, l'ocell marxa
  218. Quan Nadal cau en dijous el pagès sembra pels ocells; per molt gra que sembri no n'hi ha prou per a ells
  219. Quan Nadal cau en dijous mengen més els ocells que els bous
  220. Quan passa l'ocell, tira-li el mantell
  221. Quan s'envelleix l'esparver, juguen-se'n els ocells
  222. Quatre coses hi ha que fan el món més bell: la dona, la flor, l'aigua i l'ocell
  223. Que visqui la llibertat!, crida aquell que, a casa seva, manté un ocell engabiat
  224. Quedar-se sense el moixó a la lluella
  225. Qui caça ocells poca remor té de fer
  226. Qui no menja cireres per l'Ascensió no és cuca ni moixó
  227. Qui ocell vol caçar no té de cridar
  228. Qui té por dels ocells, que no sembri vesses
  229. Riudoms, bona canya i mals moixons
  230. Segons l'ocell, la gàbia
  231. Ser ocell de nit
  232. Ser un espantaocells
  233. Si els ocells no venien, el blat no creixeria
  234. Si, per l'octubre, vas a la muntanya a passejar, molts ocells veuràs passar
  235. Tancar (o ficar, o fotre) l'ocell a la gàbia
  236. Tenir uns aires com l'ocell de sant Lluc
  237. Tindre el cos com un moixonet
  238. Un per als ocells, un per a les cuques, un per a la neula i un per al pagès
  239. Val més agafar l'ocell al niu que quan vola
  240. Val més la salsa que l'ocell
  241. Val més ocell de bosc que ocell de gàbia
  242. Val més ocell en mà que cent volant
  243. Val més un ocell a la mà que cent en el ram
  244. Val més un ocell a la mà que una grua a volar
  245. Val més un ocell al puny que una grua lluny
  246. Vols d'ocells, la pluja darrera d'ells