Gall / Gallina

1. A Algaida ses algaidines, quan no tenen res que fer, s'asseuen en es carrer i espluguen com a gallin
2. A Bescaran, xics i grans, posen la paella al foc quan la gallina encara no ha posat l'ou al clot
3. A callar fins que les gallines pixin
4. A casa de moix negre, gallina blanca i gall ros, mai acaben els valors
5. A casa dels músics vas a fer albades?i gall ros, mai acaben els valors
6. A casa d'en Margall més mana la gallina que no el gall
7. A dormir, com les gallines
8. A gall que fa renou, li estrenyen el coll
9. A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla
10. A la gallina forastera tots li piquen la cresta
11. A la gallina, si no li dónes pel puny, no et donarà pel cul
12. A la guineu dorment, no li apareix la gallina en el ventrell
13. A la una canta el gall, a les dues la gallina, a les tres la cogullada i a les quatre es fa de dia
14. A l'Espluga de Francolí, ous, gallina i galloní
15. A marit dolent, capons, gallines, vi i aiguardent
16. A mig gener, cada gallina al joquer
17. A ta casa no tens sardina i a la del altres demanes gallina
18. A un temps hem arribat que ets ous saben més que ses gallines
19. A València encontrareu de tot si porteu diners, hasta quartos de gallina en lo tren; què voleu més?
20. A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines
21. A Venècia mengen brutècia i a Vilavall cagalló de gall
22. Aixecar el gall
23. Aixecar-se com les gallines
24. Així, gallet, i tocs per la cresta
25. Ajocar-se amb sol com les gallines
26. Al cant del gall
27. Al capó que es torna gall, venta-les-hi amb un boscall
28. Al gall cantant
29. Al mes de gener, la xarxa al galliner
30. Alborotar el galliner
31. Alçar el gall
32. Alçar-se de gall
33. Aldeana és la gallina i el de la ciutat la minja
34. Altre gall li cantaria
35. Allà a on hi ha galls, no hi canten gallines
36. Allà on cantes gallines i llauren vaques, mal any assegurat
37. Amagau les gallines que ve la guineu
38. Anar al llit com les gallines
39. Anar coll tort com es gall de Son Punta
40. Anar-se'n al llit amb les gallines
41. Aprofitós com les gallines de Marçà, que van a pondre a Garriguella
42. Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta
43. Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa n'hi darem un tall. Ara ve sant Roc, matarem el porc, i a la tia Pepa li darem garrot
44. Aròs, gall mort i gallina morta
45. Ase amb somera, ni préssec ni costera, ni gallina voladera, ni dona finestrera, ni mossa aiguadera,
46. Aviat no se'n cantarà gall ni gallina
47. Babau és la gallina que es deixa aconsellar per la guineu
48. Baralla de galls
49. Baralles de gallines, mudança de temps
50. Barra de galliner
51. Bé pot aplegar el gall si la gallina esbarria
52. Bé predica la guineu a les gallines
53. Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal
54. Bona gallina serà la que pongui pel veremar
55. Brou de gallina els morts ressuscita
56. Brou de gallina, la millor medecina
57. Brou de gallina, torna la vida
58. Brou de partera, gallina sencera
59. Brut com lo joquer de les gallines
60. Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntis mai quant han costat
61. Cada casa un amo i cada corral un gall
62. Cada gall canta al seu galliner
63. Cada gall canta bé a son galliner
64. Cada gall canta en son galliner
65. Cada gallina viu del que esgratinya
66. Cada gallina vol covar els seus ous
67. Cadascú el seu galliner sap com se'l té
68. Cague més un bou que cent gallines
69. Caldo de gallina, torna la vida
70. Caldo sense pernil ni gallina, no val una sardina
71. Cant de gall
72. Cardar com lo gall de la Passió
73. Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal
74. Com les gallines de Margalida, que cacaregen i no ponen
75. Compra tan sols de molí: porc, gallina o colomí
76. Cor de gallina
77. Córrer com una gallina sense cap
78. Costar més el farciment que el gall
79. Criada i gall, un any
80. Cul de gallina
81. D'ase amb somera, de passera en costera, de gallina voladora, de fadrina finestrera, de casada aigua
82. De Fornillós a Berbegan (el Ribagorça) les gallines se n'hi van
83. De gall, bon tall
84. De la dona i la gallina, el coll
85. De la Mare de Déu del Carme a la de l'Assumpció, les millors gallines
86. De tot el ponedor
87. De Sant Tomàs a Nadal, just un pas (o una passa) de gall
88. De Sant Tomàs a Nadal, un pas de gall
89. De Tormillo a pernisant (Montsó), les gallines se n'hi van
90. De tot el que acaba en -ina, el millor és la gallina
91. De Tots Sants a Nadal, just una passa de gall
92. Del capó, la cuixa; de la gallina, la petxuga
93. Del didal a l'agulla, de l'agulla al gall, del gall al cavall i del cavall a la forca
94. Dels acabats en -ina, el millor és la gallina
95. Dels polls de gener, pocs n'arriben al galliner, i dels que van al galliner cada ploma val un diner
96. Dels polls de gener, pocs n'arriben al galliner, però el que hi arriba és com un corder
97. Ddes de Lliri a Arasans (el Ribagorça), les gallines se n'hi van
98. Des de Plan a Sant Joan (el Ribagorça), les gallines se n'hi van
99. Destravar el cul a una gallina
100. Déu ens doni gent de bé i gallina a l'olla
101. Disfrutar més que una gallina en un femer
102. Dona de bé i bella nina, que no vagi més lluny que la gallina
103. Dona partera, gallina a l'olla
104. Dones, gallines i gates, casolanes
105. Dones, gats i gallines, a casa; homes, gossos i cavalls, al carrer
106. Dos galls a (o dins) un galliner, no canten bé (o mai poden cantar bé)
107. Dos galls al mateix galliner o dos capellans a la mateixa vila, tot el que cal per fer guerra
108. Dos galls no caben en un galliner
109. Dotze gallines i un gall, mengen tant com un cavall
110. Durar tant com el vol d'una gallina
111. Eixos ous alguna gallina els pon
112. El brou de gallina resta set anys dintre del ventre
113. El caldo de gallina per tots mals és medicina
114. El caldo de gallina, el mort ressuscita
115. El caldo de gallina, és gan medecina
116. El criat i el gall de Sant Joan a Sant Joan
117. El diner és com el gall dindi: així que estarrufa la cua, ja se li veu el cul
118. El gall blanc crida les bruixes
119. El gall canta de prima, mal temps segur
120. El gall en son galliner és on canta bé
121. El gall petit no canta que no hagi cantat el gros
122. El gall que fa enrenou, li estiren el coll
123. El gall, amb arròs o amb oli i all
124. El gall, els estels i el sol, els rellotges del pagès són
125. El pintor Manxiula, que va pintar un gall i perquè tothom sabés què
126. Era, hi va escriure gall
127. El pollet de gener puja amb son pare al galliner
128. El sol, el gall i els estels són rellotges dels pagesos
129. El teu blat de moro engreixaria poc les gallines
130. Els al.lots rallen, quan ses gallines pixen
131. Els d'Astell són fesolets i els d'Aguiró calçuts, gallinaires els d'Obeix i a Pobellà malnascuts
132. Els nanos parlen com les gallines pixin
133. Els polls de gener van amb la lloca al galliner, els polls de Sant Joan tots acaben al femer
134. En dimarts, no comencis tela, ni prenguis parentela, ni vagis a confessar, ni posis gallina a covar
135. En Nadal, perilla el gall
136. En ta casa no hi ha ni sardina i a la d'altri demanes gallina
137. En tots els racons hi ha gallines que rasquen enrera
138. En un galliner no pot haver-hi sinó un gall
139. En una pollicada hi ha molts galls, però pocs arriben a cantar
140. Encens a l'altar, gallina a l'olla
141. Endevina, endevinalla, quin és l'animalet que pon/dorm a la palla? –La gallina. -Besa'm el cul que ja ho sabia. Rèplica a la contraresposta: -Besa-m'hi tu, morros de figa
142. Endevina, endevinalla: Quin ocell pon a la palla? -La gallina. -Calla, bèstia, que ja ho sabia
143. Enviar a u on pixen les gallines
144. És dia de Nadal, salsa, gallina o gall farcit, tant si és pobre com si
145. És ric, per aquell dia mai no falta
146. Es gall petit no canta que no hagi cantat es gros
147. Escarbar més que una gallina
148. Escudella amb porc, moltó i gallina, la millor medecina
149. Escudella de gallina els morts ressuscita
150. Escudella sense gallina, per la meva veïna
151. Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina
152. Ésser el gall del poble
153. Ésser fill de la polla rossa i del gall favat
154. Ésser gall i gallina en casa
155. Ésser l'avi del gall de sant Pere o de la Passió
156. Ésser un gall de panses
157. Ésser un gallina
158. Ésser un galliner
159. Ésser una gallina mullada
160. Estar com una gallina cloca
161. Estar fet un gall de panses
162. Estar més despert que un gall
163. Estels, galls i sol, de les Garrigues marquen el temps
164. Esvalotar el galliner
165. Esvalotar-se el galliner
166. Esverar el galliner
167. Esverar-se el galliner
168. Explicaderes de gall dindi
169. Explicar-se com un gall dindi
170. Fadrí que gallegi, casat el vegi
171. Fer el gall
172. Fer el gallet
173. Fer el gallòfol
174. Fer posar pell de gallina
175. Fer un gall
176. Fer una cosa més prompte que canta un gall
177. Fer venir pell de gallina
178. Fes com el gall, no sent ni veu
179. Foll és qui ou de gallina fa covar a milà per fiança de polls
180. Gall ací, gall allà, la cua queda a la mà
181. Gall de gener, cada ploma val un diner
182. Gall de llavor, per Sant Miquel cantador
183. Gall de panses
184. Gall de santa Caterina, passa ben bé la farina, perquè si m'espatlles el sedàs te daré un cop de sab
185. Gall d'esperons grossos, la carn més dura que els ossos
186. Gall favat, primer mort que entregat
187. Gall i criat, un any
188. Gall que canta amb el sol post crida la mort
189. Gall que fa renou li estrenyen el coll
190. Gallina agostina, ponedora fina
191. Gallina blanca tot ho escampa; gallina negra, tot ho arreplega;
192. Gallina rossa, tot ho arrebossa
193. Gallina de menestral, cada ploma costa un ral
194. Gallina de pagès, cap ploma val res
195. Gallina de senyor, cada ploma val un milió
196. Gallina en casa rica, sempre pica
197. Gallina engabiada no es guanya la civada
198. Gallina ganyuda a son amo ajuda
199. Gallina i dona, quan torcen el coll és quan són bones
200. Gallina i dona; de cent, una és bona
201. Gallina i moltó, olla de festa major
202. Gallina jove per pondre, gallina vella per covar
203. Gallina jove, caldo clar
204. Gallina morta
205. Gallina mullada
206. Gallina negra, fa l'ou blanc
207. Gallina negra, mula parda i dona pigada
208. Gallina negra, ponedora
209. Gallina negra, tot ho escampa
210. Gallina nova, per ponedora; gallina vella, per incubadora
211. Gallina pontana pon tres ous cada setmana
212. Gallina que fa el pioc, de profit poc
213. Gallina que no pon, torça-li el coll
214. Gallina que per casa va, si no pica, picarà
215. Gallina rossa, és poca cosa
216. Gallina vella fa bon brou, però que en begui qui està malalt
217. Gallina vella fa bon caldo
218. Gallina, bou i moltó és olla de senyor
219. Gallina, vaca i moltó, és olla de senyor
220. Gallines i vent van a dormir a la posta
221. Gallines terrejar i pardals espollar-se, escaldufot segur o perill de mullar-se
222. Gallineta que per casa va, si no pica, picarà
223. Gitar-se quan s'ajoquen les gallines
224. Guineu que dorm, no menja gallina
225. Guineus i gallines, males veïnes
226. Inflar-se com un gall dindi
227. Inflat com un gall de panses
228. Irats com uns galls de panses
229. Ja no se'n cante ni gall ni gallina
230. Jaume petaume cul de simbomba cresta de gall puja'm a cavall!
231. Jugador d'albur i de gall, mata'l
232. La canalla no pot parlar fins que les gallines pixin
233. La casa d'hom efeminat, diu comunament el poble que és casa on la gallina canta, i hostal d'ases sens orelles i cua
234. La casa i el galliner, cadascú sap com els té
235. La dona i la gallina, fins a casa de la veïna
236. La dona no ha de parlar sinó quan la gallina vol pixar
237. La dona que més sap, només sap menar deu gallines i un gall
238. La dona que sap més, només sap governar un galliner
239. La gallina blanca tot ho escampa, la gallina negra tot ho arreplega
240. La gallina cantant i la mare plorant fan la fillada
241. La gallina cega se'n va al blat
242. La gallina de dalt caga la de baix
243. La gallina de dalt pixa la de baix
244. La gallina de la petxina: tireu-la a l'olla, que no em sap bona; tireu-la al plat, que bona no em sap
245. La gallina del menestral, cada ploma costa un ral
246. La gallina dels ous d'or
247. La gallina grossa fa el bon brou
248. La gallina negra tot ho arreplega
249. La gallina pon cantant i la dona plorant
250. La gallina pon pas dos cops en un dia
251. La gallina ponicana pon un ou cada setmana
252. La gallina que canta és la que pon
253. La gallina que dorm amb gall, diga-li polla
254. La gallina que no caga, traieu-me-la de casa
255. La gallina que no pon, torceu-li el coll
256. La gallina, pel seu gall mai no és vella
257. La gallina, per xiqueta que siga, pon un ou
258. La gallineta que per casa va, si no pica, picarà
259. La madona, si vol tenir bon corral, mati la gallina millora per Nadal
260. La muller s'ha enamorat d'un gall d'indi ben trufat
261. La neu de febrer la gallina se l'endú al peu
262. La nit dels Reis serè, polls al galliner
263. La primera gallina que canta ha fet l'ou
264. La primera gallina que escataina és la que ha fet l'ou
265. La que sempre fila com un ou de gallina no tindrà de manllevar a la veïna
266. La sort d'en Xauxa, que totes les gallines li ponen
267. Les criatures parlin, quan les gallines pixin
268. Les fadrines de Castells totes són altes i primes; jo les tinc comparades al joquer de les gallines
269. Les gallines d'agost les més ponedores són
270. Les gallines d'Argentona van a pondre a Mataró
271. Les gallines de Camapost van a pondre a Peratallada
272. Les gallines de dalt caguen les de baix
273. Les gallines de la Jonquera van a pondre a Canavall
274. Les gallines de la veïna ponen més ous que les nostres
275. Les gallines de Margarida, que quequegen i no ponen
276. Les gallines de Peratallada van a pondre a Canapost
277. Les gallines d'Ullestret van a pondre a Peratallada
278. Les gallines negres són les més ponedores
279. Les gallines ponen pel bec
280. Les gallines són raons amb les veïnes
281. Les noies han d'anar al llit com les gallines
282. Les xiques de Genovés són altes i primes i, quan s'acosta un xicon, s'ajoquen com les gallines
283. Les xiques de Massamagrell, totes són altes i primes i pareixen escaletes d'ajocar-se les gallines
284. Les xiques de Vinalesa, totes són altes i primes, pareixen les escaletes per ajocar-se les gallines
285. Mal any quan el pollastre pica al gall
286. Mal va la casa on la gallina canta i el gall calla
287. Mal va quan el gall aplega i la gallina escampa
288. Mal va quan la guineu predica a les gallines
289. Mala és la gallina que menja a casa i pon a fora
290. Malaventurada la gallina que ha de tornar al galliner
291. Mare de Déu de Montserrat, tres gallines per un soldat
292. Matar la gallina dels ous d'or
293. Més brut que el pal d'un galliner
294. Més de pressa que un gall no canta
295. Més escuat que el gall del pare Canyes
296. Més puja el farciment que el gall
297. Més val faves a ca seva, que pollastres a ca d'altri (o que capons i gallines a fora casa)
298. Més val l'ou avui, que la gallina volar
299. Més val pa amb amor, que gallina amb dolor
300. Més val pa axut ab amor, que gallines ab remor
301. Més val pa, y ceba en amor, que gallines ab dolor
302. Més val ser gallina que gall
303. Mestre cresta, cresta de gall, puja'm a cavall
304. Mills canta el gall en l'alba que mal clergue luxuriós i avar en església
305. Morta és la gallina que ponia els ous d'or
306. Mossa i gall, només un any
307. Nadal en dijous, cada gallina fa cent ous
308. Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls
309. Nas de gall, geni de cavall
310. Neu de febrer, la gallina la porta al galliner
311. Ni de pobresa espantar, ni de riquesa gallejat
312. Ni gall ni gallina
313. Ni gallina negra, ni ànec groc, ni dona pigada
314. Ni per pobresa implorar, ni per riquesa gallejar
315. Ningú sap comptar millor que les gallines
316. No canta el gall petit, sense el gros no haver sentit
317. No canta gall en aquest galliner
318. No cantar ni gall ni gallina
319. No cantar-se'n gall ni gallina
320. No canten bé, dos galls en un femer
321. No canten bé, dos galls en un galliner
322. No criïs gallina a prop del cau de la guilla, ni creguis en llàgrimes de dona
323. No en cantarà gall ni gallina
324. No és bon any quan el pollet pica el gall
325. No et fies de l'home al que li piquen el cul les gallines
326. No hi ha gall ni gallina que pel març no tingui la pepida
327. No li caldran gaires gallines per la seua mort
328. No mengis a dojo gallines i capó; menja bou i molt peixó
329. No mengis gallines ni capó, menja llegums i bon peixó
330. No poder-li dar sinó menjar de gallines (segó) e beure de bous (aigua)
331. No pot haver-hi dos galls en un galliner
332. No saber destravar una gallina
333. No se sap mai si és primer l'ou o la gallina
334. No se'n cantarà gall ni gallina
335. Ofegar-se en el testet on beuen les gallines
336. Olla de rector, gallina, bou i moltó
337. On canten gallines i llauren vaques, mal any assegurat
338. On cantes galls, no hi canten gallines
339. On hi ha gall no canten pollets
340. On hi ha gall, no canta gallina
341. On hi ha gall, no canten gallines
342. On hi ha galls, gallines no canten
343. On la gallina té els ous, allí se n'hi van els ulls
344. Parèixer una gallina banyada
345. Parlar quan pixen les gallines
346. Pel febrer crits de lloca i bons ous al galliner
347. Pel febrer, crits de lloca i bons cants al galliner
348. Pel gener, cada gallina al seu lloquer
349. Pel gener, la gallina al seu joquer
350. Pel gener, la xarxa al galliner
351. Pel gener, posa la xarxa al galliner
352. Pel mes de gener dóna la volta al galliner
353. Pel Roser menja gall qui en té
354. Pel Roser, gall menja qui en té
355. Pel setembre ven-te el galliner, i per Nadal, torna'l a comprar
356. Pel veremar, les gallines pots donar
357. Pell de gallina
358. Per la Candelera ponen la primera gallina i la darrera
359. Per la Candelera, bona la gallinera
360. Per la Candelera, la gallina pon a l'era
361. Per la Candelera, la gallina queda sens ouera
362. Per la Candelera, ous a la gallinera
363. Per la festa del Roser s'aclareix el galliner
364. Per la Mare de Déu de març, la margalla teu el nas
365. Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també
366. Per la Mare de Déu del Candeler s'omple d'ous el galliner
367. Per les témpores de l'Ascensió, un dia gallina, i l'altre, capó
368. Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i el capó dins del cassó
369. Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i la roba al fumeral
370. Per Nadal, cada gall/bèstia al seu corral
371. Per Nadal, creix el dia un pas de gall
372. Per Nadal, el porc en sal, la gallina a la pastera, i el capó dins del cassó
373. Per Nadal, ja s'allarga un pas de gall
374. Per Nadal, ric i pobre mengen gall
375. Per Nadal, un pas de gall
376. Per Pasco, formatjades; per darreres dies, flaons; per sant Joan, cavallades; per Nadal, galls i capons
377. Per Pascua, carn de corder, per Nadal de galliner
378. Per rica que sia la gallina, ha de menester sa veïna
379. Per Sant Anton la gallina pon
380. Per Sant Anton, diu el gall a la gallina: pon!
381. Per Sant Ramon la bona gallina pon, per la Candelera la bona i la dolenta, i per Sant Blai fins pon el gall
382. Per santa Caterina la bleda és bona com la gallina
383. Per santa Caterina ven la gallina; i per sant Esteve, que torni a ésser teva
384. Per santa Caterina ven-te la gallina, i per sant Sebastià torna-la a comprar
385. Per santa Caterina ven-te les gallines, i per Nadal les pots tornar a comprar
386. Per Santa Caterina, el gall amb la gallina
387. Per Santa Caterina, la bleda és bona com la gallina
388. Per Santa Caterina, l'enciam és gallina
389. Per Santa Caterina, mata la gallina
390. Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix
391. Per santa Llúcia, un salt de puça, per Nadal un salt de gall, per Cap d'Any un pas de bou, per Reis mitja hora creix
392. Per Santa Maria, la guineu ja agafa una gallina
393. Per tot les gallines es rasquen el darrera
394. Per veremar, les gallines pots donar
395. Pobra casa, on la gallina canta i el gall crida
396. Pobra és la casa on les gallines canten i el gall calla
397. Poll de gener juga amb son pare al galliner
398. Poll de gener, per Sant Joan canta al galliner
399. Polla agustina, a Nadal gallina
400. Polles agostines, per Nadal gallines
401. Pondre-li fins el gall a u
402. Pondre-li les gallines
403. Portar damunt més runa que el 'palo' d'un galliner
404. Posar de pell de gallina
405. Posar pell de gallina
406. Posar-se com un gall
407. Precaució i brou de gallina estalvia medecina
408. Pujar gall i davallar capó
409. Pujar més el farciment que el gall
410. Puta com les gallines
411. Quan al capvespre canta el gall, temps variat
412. Quan canta el gall a la vesprada, pluja o nevada
413. Quan canta el gall a les deu de la nit, es mor l'amo
414. Quan canta el gall, alguna cosa té que l'espanta
415. Quan canta molt el gall l'aigua s'apropa
416. Quan canta molt el gall, aigua s'emporta
417. Quan canta molt el gall, senyal de pluja
418. Quan canta un gall a les deu de la nit, es mor l'amo
419. Quan el gall canta a parells, aigua a ribells; quan el gall canta a senars, ni n'omple un vas
420. Quan el gall canta, alguna cosa té que l'espanta
421. Quan el gall canta, ve la matinada
422. Quan el gall fa el seu cantar, la gent s'ha d'aixecar
423. Quan el gall grata la gallina, l'aigua és veïna
424. Quan es gall jove canta, es vell ja ha cantat
425. Quan es grata la gallina, l'aigua és veïna
426. Quan hi ha poc gra en el graner, mala cosa pel galliner
427. Quan la dona no està bona, una gallina; quan és l'home, espardenyots calents
428. Quan la gallina busca el gall, farà bon any
429. Quan la gallina canta l'ou, el gall respon
430. Quan la gallina s'espluga, senyal de pluja
431. Quan les gallines pixin
432. Quan les gallines posin dents
433. Quan les gallines van pels alts, senyal de vent
434. Quan pixin les gallines
435. Quan plou i fa sol, la gallina fa l'ou
436. Quan un gall canta a les deu de la nit, es mor l'amo
437. Quan una gallina canta amb veu de gall, s'ha de matar perquè porta malastruga
438. Que nevi fins que les gallines piquin els estels
439. Quedar-se com el gall de Moron
440. Qui de jove es menja la gallina, de vell es queda sense plomes
441. Qui en farà fooc! Cante el gall
442. Qui menja el gall del senyor al cap de cent anys vomita les plomes
443. Qui no menja gallina menja sardina
444. Qui sempre fila com un ou de gallina, no tindrà de manllavar a la veïna
445. Qui sol menja son gall, sol ensella son cavall
446. Qui té barques a la mar, el gall el sol despertar
447. Qui té fosques a la mar, al gall se sol despertar
448. Qui té gallines tindrà ous
449. Qui té por és una gallina
450. Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall
451. Qui viu amb les gallines aprèn a gratar
452. Quin sol més ric!, diu el gall quan es lleva
453. Quin sol més ric!... Durarà poooc! Canten lo pollastre i la gallina
454. Ric marxant, pobre galliner
455. Sa gallina mal ponedora, s'olla l'espera
456. Sa gallina, pes gall, mai és vella
457. Sa gallina, si no és de pagès, menja lluç i caga sardina
458. Sa Madona, si vol tenir bon corral, mati sa gallina millor per Nadal
459. Saber a on s'ajoquen les gallines
460. Semblar (una festa, una reunió, etc.) un galliner
461. Semblar una gallina escaldada
462. Sempre ha estat Ninou després de Nadal, i qui ha tingut sous ha menjat bon gall
463. Ser aprofitador com les gallines de Marfà, que van a pondre a Garriguella
464. Ser atrevit com un gall
465. Ser com el gall, que després de cantar no sap si ha cantat
466. Ser com les gallines de Margarita, que caquegen i no ponen
467. Ser com un gall de panses
468. Ser com una gallina banyada
469. Ser d'aquells que s'ofeguen al test de les gallines
470. Ser més brut que un pal de galliner
471. Ser més molest que els polls de gallina
472. Ser més puta que les gallines
473. Ser un gall de garbera
474. Ser un gallimarsot
475. Ser un gallina
476. Ses gallines ponen pes bec
477. Si beu el gall després de cantar, aviat plourà
478. Si el gall canta a l'obac, pluja aviat, i si canta a la solana, sol i galvana
479. Si el gall canta al vespre, para la testa, i si canta al matí, para el bací
480. Si el gall canta cap al tard i a mitjanit, senyal de pluja o boira
481. Si el gall canta molt, l'aigua és ben prop
482. Si el gall no hi és, les gallines no ponen
483. Si els galls canten a desora, senyal de pluja
484. Si els pardals veus terrejar i les gallines espollar-se, senyal de mal temps i perill de mullar-se
485. Si has vist cua de gall, posa-t'hi cebes
486. Si hi ha un gall negre, no tinguis por de les bruixes
487. Si l'aranya està queta i la gallina revola, el vent s'hi cola
488. Si Sant Pere s'escau bé, cada gall en son galliner
489. Si trona pel gener, puja els trills al galliner
490. Si vols galls per la Transfiguració, posa la lloca per l'Ascensió
491. Si vols menjar pollets no ofeguis les gallines
492. Si vols que et dónon [les gallines] del cul dóna'ls del puny
493. Si vols tenir gallina lluenta, dóna-li aigua pudenta
494. Sobre un ou, la gallina pon
495. Sortir (d'un lloc) com un gall de panses
496. Sota de potes, dos galls
497. Sotja Toni, que es gall cou
498. Té es dits curts, per caponar galls!
499. Tenir la pell de gallina
500. Tenir potes de gall
501. Tenir un cor de gallina
502. Tindre més runa que el 'palo' d'un galliner
503. Tip com un gall de menjar pastes
504. Tirar-se com les gallines al gra
505. Tota dona i la gallina, qui va massa, perd s'aïna
506. Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no
507. Tres coses fan plorar les dones: perdre una gallina, trencar el càntir i picada d'escarbat
508. Tres dones fan mercat: una que ven una gallina, una que la compra i una altra que s'ho mira
509. Trista és la casa on la gallina canta i el gall calla
510. Un altre gall li cantaria
511. Un bon gall mai no és gras
512. Una cosa he vist avui, no l'havia vista mai: les noies de Collsacabra han posat l'esquella al gall
513. Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills, xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, cama-curta i ballarica, no hagués tingut sis fills xics, tics, mics, cama-curts i ballarics
514. Una hora dorm el gall, dues el cavall, tres el sant, quatre el que no ho és tant, cinc el teatí, sis l'agustí, set el marxant, vuit l'estudiant, nou el cavaller, del el trapacer, onze el minyó i dotze el borratxó
515. Val més cebes amb amor que gallines amb dolor
516. Val més faves a ca seua que capons i gallines a casa d'altri
517. Val més gallina que sardina
518. Val més l'ou d'avui, que la gallina demà
519. Val més menjar un ou que esperar una gallina per a demà
520. Val més pa amb amor que gallina amb dolor
521. Val més pa i ceba a casa que gallina a plaça
522. Val més pa i cebes amb amor, que gallines amb dolor
523. Val més pardal en mà, que gallina volant
524. Val més ser gall que gallina
525. Valen més cent gallines ben cuidades que cent ovelles prenyades
526. Valer més el farciment que el gall
527. Vella gallina fa bon brou
528. Venir pell de gallina
529. Visca la gallina i visca amb sa pepida
530. Viure com galls de brega
531. Voler saber més els ous que les gallines
532. Vols esbrinar-ho?, endevina: Què va ser primer, l'ou o la gallina?

Carabassa

1. A Campmany es fan els naps, a Peralada, carbasses, i a Vilabertran, pebrots, albergínies i tomàtecs
2. A l'agost, carabasses
3. A l'hivern, el millor amic és la carbassa de vi
4. A l'home vell, carbassa amb ell
5. A Martorell, carbassots
6. A Migjorn per esquelleta tenen un carabassot, per llàntia un cuixot i per corda una tireta
7. A Montmeló, carbassots
8. A propòsit, carabasses
   
9. A Santa Maria hi ha unes quatre o cinc polletes que guarden carabassetes que un jove les va donar
10. Al Fondó, ni carabassa, ni meló
11. Al setembre carabasses
12. Al vell, rave o carbassa amb ell
13. Anar de son cap, com les carabasses
    
14. Arròs, carbassa i peix mor en vi i en aigua neix
15. Bona vista vejam, bacores per sant Joan, carbassetes tendres i figues a l'agost
16. Bordó i carabassa, vida regalada
17. Bordó i carbassa, vida grassa
18. Cada lliura de carbassa en fa perdre una de greix
19. Cap de carbassa
20. Carabassa i ceba
    
21. Carabassa m'han donat i l'he presa per meló: més m'estime carabassa que tocar el violó
22. Carabassa que no té vi, ni és carabassa ni carabassí
    
23. Carabassa sense vi, digues-li fusta
24. Carabassa sense vi, ni és carabassa ni carbací
25. Carabassa, amb poca n'hi ha massa
26. Carabassa, la mel porta bullint
27. Carabassa, no massa
28. Carabasses, peres i melons, si es signen, es neulen
29. Carabassó, com més poc, millor
30. Carbassa apuntada, carbassa semada
31. Carbassa embarassa
32. Carbassa me n'han donada, l'he presa alegrement: més m'estim tenir carbassa que servir dolenta gent
33. Carbassa senyalada, carbassa morta
34. Carbassa, ni poc ni massa
35. Casar-se lluny de casa és beure amb carabassa
36. Cent quintars de carbassa no fan una unça de greix
37. Cigrons i carbassa, sembra'ls amb catxassa
38. Com ara plouen carabasses
    
39. Con què, conqueta, carabassí, carabassineta
40. Créixer com les carabasses
41. Dar carbassa
42. De carabassa, amb poca n'hi ha massa
43. De carbassa, si no pots beure, no en mengis massa
44. De col i carbassa tota la casa en passa
45. De la carabassa, el peçó; i de la flor, el meló
46. De mala albergínia, mai bona carabassa
47. D'escarola i carbassa, amb poca n'hi ha massa
48. Dijous sant, carbasses a plantar
49. Donar carbassa (a algú)
50. Donar carbasses (a algú)
51. Dos plats de carabassa no fan dos (o un) dits de sèu
52. El festeig que dura massa sol acabar amb carabassa (o amb carbassa)
53. El gat en sac i el vi en carbassa
54. El que beu amb carabassa, no veu si beu poc o massa
55. El qui diu que ja sap massa, té el cap de carabassa
56. El qui es pensa saber massa, té el cap de carabassa
57. Els carabassons no es poden mirar, perquè es blimen
58. En el forn hi ha un codony, i en la plaça una carabassa; cadascú a sa casa
59. En popa, ses carabasses redolen
    
60. Encara no és a la carbassa i ja es torna vinagre
61. Enfilar-se com un carabasser
62. Enfilar-se com una carbassera
63. Escudella que bull massa té gust de carbassa
64. Ésser tap i carbassa
65. Ésser un cap de carbassa
66. Estar carabassa
67. Fadrina galana, carbassa vana
68. Fam i carbassa treuen la gent de casa
69. Fer una carbassa amb ceba
70. Fum i carbassa treuen el marit de casa
71. Gat de juriol, gat carbassenc
72. Gat en sac i vi en carabassa
73. Groguet com una carbasseta
74. Jonquerencs de mala raça, podrits com una carabassa
75. La carabassa entra per un forat i surt per l'altre
76. La carabassa no embarassa
77. La carabassera creix més de pressa i més ufanosa que cap altra, però la glaçada més feble la fa caure
78. La carbassa calenta va anar i tornar de Roma i encara era calenta
79. La carbassa crida el vi
80. La carbassa embafa
81. La carbassa millor que al ventre a la bassa
82. La carbassa ni engreixa ni embarassa
83. La carbassa tan dolenta és al femer com a la panxa
84. La carbassa tan dolenta és al mercat com a la panxa
85. La carbassa vi vol beure
86. La carbassa, vol ésser remullada
87. La col i la carabassa empudeguen tota la casa
88. L'arròs, el peix i el carabassí naixen en aigua i moren en vi
89. Les bledes i la carbassa, millor que al ventre a la bassa
90. Les carabasses rai, la carabassera quedi
91. Les carbasses, si es senyalen, es moren
92. Les xiques de Vinaròs tenen lo monyo molt gros, se pensen que és cabellera i és carabassa en arròs
93. L'escudella amb carbassa vol ser ofegada amb vi, aigua no massa
94. L'home que menja massa, té el cap de carabassa
95. Març, marcer, carabasser i ventoler
96. Maria, si et vols casar, no et casis a la Ribera, que et faran maenjar bajoques i flors de carabassera
97. Menjar carbassa fa perdre el pols
98. Més val una escorreguda de bot, que un trago de carabassa
99. Mori el carabassó i que es salvi la carabassera
100. Nedar sense carbasses
101. Ni a l'hivern deixis la capa, ni a l'estiu la carbassa
102. Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa
103. Ni per calor deixis la capa ni per fred la carbassa
104. Ni rates a casa, ni dur vi sense bóta ni carbassa
105. Ni veure frares per ma casa, ni portar vi sense bóta o carabassa
106. No caber-me al carbassot
107. No deixis entrar frare a ta casa ni duguis vi sense bóta ni carbassa
108. No hi ha cap carbassera que faci melons
109. No necessita pas carabasses per a nedar
110. No poder beure'n en carbassa
111. Olla que bull massa té gust de carabassa
112. Orba i orba carabassí i carabassinet
113. Pareix la flor de la carabassa, que mirant-la se sema
114. Pel setembre, carbasses (o carabasses)
115. Pel setembre, carbasses grogues i grasses
116. Per a l'hivern guarda't la capa, per a l'estiu la carabassa
117. Per Corpus de juny els volanters baixen: el volant al puny i a la mà la carbassa
118. Per l'Assumpció, cada flor un carbassó
119. Per l'Assumpció, es planta la grana del Senyor: el carbassó
120. Per Sant Bernabé has de sembrar carbasses, si vols que vagin bé
121. Per Sant Bernabé quaranta dies plogué i encara deixà morir el carbasser
122. Per Sant Bernabé s'estira el carbasser
123. Per Sant Bernabé, has de sembrar carbasses, si vols que vagin bé
124. Per Sant Bernabé, planta (o se sembra) el carbasser
125. Per Sant Jordi, carabasses
126. Posar-se una cosa dintre el carbassot
127. Pujar com una carbassera
128. Pujar-se'n al carabasser
129. Quan la dona mena la casa el marit és carabassa
130. Quan la gana passa, sembra la carbassa
131. Que n'hi ha a la plaça? Una carabassa
132. Qui amb donzella es casa, de vidre pren tassa i qui es casa amb viuda beu amb carbassa
133. Qui balla i canta massa, té el cap de carbassa
134. Qui beu massa, té el cap de carabassa
135. Qui en fa massa, té el cap de carabassa
     
136. Qui en joies gasta massa té el cap de carabassa
137. Qui en roba gasta massa, és un cap de carabassa
138. Qui en vestir gasta massa, és un cap de carabassa
139. Qui en vestits gasta massa, té el cap de carabassa
140. Qui es banya massa té el cap de carbassa
141. Qui es pensa saber massa té el cap de carabassa
142. Qui gasta massa, té el cap de carabassa
     
143. Qui li agradi menjar bo, ha de menjar carbassó
144. Qui menja carbassa queda sense pols
145. Qui menja carbassa, perd el pols
146. Qui molt abraça, té cap de carbassa
147. Qui riu massa té el cap de carabassa
148. Qui s'alaba massa té el cap de carbassa
149. Qui sopa massa, té el cap de carabassa
150. Qui viu massa, té el cap de carabassa
151. Qui? -Bufalí. -Qui és Bufalí? -Lo del carrer Major que minja carbassa i cague meló
152. Qui? La tia Maria del carreró, que minge carbassa i cague meló
153. Raves, blesdes i carbassa, millor que al ventre, a la brassa
154. Sant Jaume destapa la carbassa
155. Sant Jaume sol desengegar la carbasseta
156. Sant Jordi, carbasser
157. Semblar (una cosa) un sergar de carbasses
158. Semblar sant Jaume i la carbassa
159. Semblar tap i carbassa
160. Sembra carbasses per Sant Bernabé si vols que et vagin bé
161. Senyalant amb el dit, les carabasses se neulen
162. Ser puntes de carbassera
163. Ser tap i carbassa
164. Ser un cap de carbassa
165. Si a la carabassa hi toca el vent, no beuràs el vi calent
166. Si l'estornell havia seny, no faria niu en el carabassar
167. Són sant Jaume i la carabassa
168. Sortir carbassa
169. Tant bleda com carabassa, llença-la dins una bassa
170. Tenir el cap de carabassa
171. Tonto com una carbassa
172. Torreblanca cotxina, corral de vaques la primera collita tot carabasses
173. Tot és carabassa, tant la llonga, la rodona i l'espanyola
174. Tot just, carabassa i ceba!
     
175. Tramuntana pallaresa, la carbassa i la corretja
176. Tramuntana vertadera, porta la carabassa al darrere
177. Treure carbassa
178. Treure carbasses
179. Una arrova de carbassa fa perdre una unça de greix
180. Una arrova de carbassa no fa una unça de greix
181. Val més traça que carabassa
182. Vent en popa les carbasses naveguen
183. Voto a sant Roc i el gos, la plaga, la capa, la carbasseta de vi, i la bona mare que el va parir

Nota: són correctes i normatives tant la forma carbassa, com carabassa. El DIEC2 i el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) prenen carabassa com a principal i carbassa com a forma secundària.


Mira també

Fira de la Carbassa d'Esponellà (té un apartat amb dites sobre les carbasses).

Tardor

1. A casa del vinater, bona tardor i mal hivern
2. A l'estiu, les tercianes no fan tocar les campanes, les de tardor ja són pitjors i les d'hivern no les cura ni el Pare etern
3. A la primavera, no hi fa filera; a l'estiu, el filar no diu; per la tardor, no hi ha filó, i a l'hivern el fred sorprèn
4. A la tardor, cauen les fulles a muntó
5. A la tardor, el dia porta espardenyes
6. A la tardor, la foscor fa por
7. A la tardor, ni fred ni calor
8. A la tardor, sembra si hi ha saó
9. A la tardor, surt el caçador
10. A la tardor, tot rodó
11. Amb saó o sense saó, sembra dins la tardor
12. Bou de tardor, cavall de primavera
13. Calentures de tardor, parentes de la mort
14. Del setembre a la tardor, torna la calor
15. Diarrea tardoral, sovint mortal
16. El bou, de tardor, i el cavall, de primavera
17. Estiu que dura, tardor assegura
18. Estiu sec, tardor molla
19. Flor de tardor fan el bo i millor
20. Flor en abundor a la primavera, bona tardor ens espera
21. Flors de tardor, plors de primavera
22. Flors per la tardor fan el bo i millor
23. L'hort de tardor manté el bon senyor
24. La bona tardorada, per sant Bartomeu la primera remullada
25. La dona del vinater té bona tardor i mal hivern
26. La murga i el rovelló són bolets de tardor
27. La tardor és la primavera de l'hivern
28. La tardor i l'hivern, per als vells temps d'infern
29. La tardor porta la tristor
30. La tardor porta tristor
31. La tardor segura, Sant Francesc la procura
32. La tardor, porta la tristor
33. La tardor, temps de xaloc
34. Les aigües d'agost duen la tardor
35. Les darreres pluges d'agost porten la tardor i aigualeixen el most
36. Les pluges d'agost duen la tardor
37. Malalties tardorals, llargues i mortals
38. Molta flor de primavera, bona tardor espera
39. Per la dona malfeinera a la primavera no hi ha filera; a l'estiu el filar no diu; a la tardor no hi ha filor; i a l'hivern el fred sorprèn
40. Per la tardor, ni fred ni calor
41. Per la tardor, no feu festa major
42. Per Sant Sirvent, acaba la tardor i comença l'Advent
43. Pluges d'abril i sol de tardor, fan l'any bo i millor
44. Pluja d'abril i sol de tardor, fan (o solen fer) l'any bo i millor
45. Pluja de tardor, fa bona saó (o fa el millor saó)
46. Pluja de tardor, pluja de saó
47. Quan l'escurçó està a l'esbalçader, la tardor ja ve
48. Quan les serps cacen de tardor, senten que s'acaba la calor
49. Quan les serps cacen, durant la tardor, acaballes senten de bon temps i calor
50. Quan plou pel setembre, la tardor bé entra
51. Si pel maig caves ton hort, colliràs per la tardor
52. Si per santa Clara està serè i trona, la tardor serà bona
53. Si plou per Sant Bartomeu, bona tardor tindreu
54. Si plou per Sant Jaume, la tardor es prepara
55. Si veus l'eriçó a l'arbocer, la tardor ja ve
56. Tardor amb serenera, hivern amb ventera
57. Tardor entrada, panxa tibada
58. Tardor i hivern, per al vell, temps d'infern
59. Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern serè
60. Tardor verdadera, per sant Miquel la pluja primera
61. Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca
62. Tardorada segura, Sant Francesc la procura
63. Tardorada vertadera, per Sant Mateu l'aigua primera
64. Verdura per la tardor, per a tu i per a mi no
65. Verdura per la tardor, per a tu sí, per a mi no

Ocells

1. A cada ocellet li agrada el seu niuet
2. A l'estiu, els ocells fan son niu
3. A l'ocellet no li toquis el niuet
4. A la barra dels ocells n'hi pengen de joves i de vells
5. A vista d'ocell
6. A vol d'ocell
7. A vora de castell, convent i riu, ocellet, no hi facis niu
8. Al camp on hi van molts ocells, Déu hi envia gra
9. Al cant es coneix l'ocell, a la paraula el cervell
10. Alçar (o alçar-se) l'ocell
11. Als nius que són d'antany, no hi ha moixonets d'enguany
12. Allà dalt de la muntanya n'hi ha un gros ocellàs, que amb el bec toca sardanes i amb la cua el contrapàs
13. Amb el cantar es coneix l'ocell i amb el parlar el cervell
14. Any d'ocells, any de fam
15. Any d'ocells, any de tropells
16. Anyada d'ocells, anyada de fam
17. Aquesta coa no és d'aquest ocell
18. Batre les ales (un ocell)
19. Bella ploma, bell ocell
20. Caçador boig és el que deixa un ocell per agafar-ne un altre
21. Caçador de bosc, caçador de moixonets
22. Caçador de moixonets, guanya per menudets
23. Caçar un ocell al vol
24. Cada camp vol son cultiu, com cada ocell el seu niu
25. Cada moixonet, el seu niuet
26. Cada ocell el seu niu se'l fa bell
27. Cada ocell el seu reclam
28. Cada ocell la seva cançó
29. Cada ocell troba el seu niu bell
30. Cada poble la seva llengua, cada ocell la seva cançó
31. Callar és profitós a les gents i als ocells
32. Com més petit és l'ocell, més becada
33. Com més petit l'ocell, més bada
34. Com qui sent els ocells piular
35. D'ocell de riu o d'estany, agafa el del darrera, no el del davant
36. De les dones na Beatriu i dels ocells la perdiu
37. De vegades, de vegades, els ocells fan cagarades
38. Deixar de sembrar per por dels ocells
39. Del cel, el bon moixó; de la mar, el bon peixó, i de la terra, el bon moltó
40. Dels ocells d'aló, el pitjor és el porró
41. Déu cuida dels ocellets
42. Dones, músiques, ocells: contes nous, romanços vells
43. Dos ocells en una branca, no s'hi poden sostenir; dos fadrins amb una nina, no s'hi poden avenir
44. Dos ocells en una espiga no fan lliga
45. El badall va d'una boca a l'altra com l'ocell de branca en branca
46. El bou per llaurar, l'ocell per volar
47. El cap fa l'home i la cua fa l'ocell
48. El ferir que el mestre fa al fadrí és així com el ferir que fa l'ocell a la sement
49. El llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats
50. El mes d'abril l'ocell fa piu piu
51. El moscatell acurta la vida i allarga l'ocell
52. El primer blat és pels ocells
53. El puput, ocell de bon temps
54. El qui no és fumador, no és cuca ni moixó
55. El rei-en-tinc, ocell de fred
56. El vent d'octubre els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca
57. El vi moscatell acurta la vida i allarga l'ocell
58. Els badalls van de boqueta en boqueta com els ocells de branqueta en branqueta
59. Els divendres el moixó està de festa major
60. Els ocells d'un mateix vol, tots van a beure en la mateixa font
61. Els ocells per la Quaresma festegen i per Pasqua es casen
62. Els ocells que tu caçaràs, me'ls menjaré amb plomes i tot
63. Els ocells s'omplen de pols? La pluja els rentarà
64. Els ocells, per l'agost, grassos com tords
65. Els ocells, per la Quaresma festegen i per Pasqua es casen
66. En els nius que són d'antany, no hi ha moixonets enguany
67. Endevina, endevinalla: Quin ocell pon a la palla? -La gallina. -Calla, bèstia, que ja ho sabia
68. Entre la monja i el frare, la llosa para, que, si no agafes ocells, agafaràs rates
69. És de poc cervell arranjar la gàbia sense tenir ocell
70. Espantar ocells
71. Ésser un ocell de gàbia
72. Fa més bolinada de bous que cent d'ocells
73. Fa més bovinada de bou que cent d'ocells
74. Fer moixoni
75. Feta la gàbia, mor l'ocell
76. Gàbia nova, ocell mort
77. Hi ha més moixons que perdigons
78. Hom no sap l'ocell volant, on se posarà, ni el fat del jove si bo o mal serà
79. Home casat, ocell eixalat
80. Home sense abric, ocell sense niu
81. Junta d'ocells, pluja a gibrells
82. L’esparver encanta els ocells perquè es deixin agafar
83. L'esparver encanta els ocells que vol menjar, perquè es deixin agafar
84. L'esparver persegueix els ocells
85. L'estiuet de Sant Martí els ocellets fa venir
86. L'estiuet de Sant martí els ocells fa venir. Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
87. L'home és fet per treballar, com l'ocell per volar
88. L'home neix per sofrir, com l'ocell per volar
89. L'home neix per treballar i l'ocell per cantar
90. L'home neix per treballar i l'ocell per volar
91. L'ocell amb el cantar i el peix amb el nedar
92. L'ocell matiner, troba el cuc primer
93. L'ocell no canta pas perquè vulgui fer una afirmació. Canta perquè té un cant per expressar
94. L'ocell que no és aquí per Sant Martí, s'ha quedat pel camí
95. L'ocell, quan té ploma es desnia
96. L'ocellet del bosc canta i vola sense repòs
97. La barba fa el baró, la banya fa el moltó i la cua fa el moixó
98. La cua fa l'ocell
99. La cua no fa l'ocell
100. La dona és un ocell de mala pell
101. La gàbia gran, no fa millor ocell
102. La gàbia oberta, mort l'ocell
103. La llavor poc ensorrada, se la menja ocellada
104. La trena fa la donzella, les banyes fan l'ovella i la cua fa l'ocella
105. Les flors i els ocells fugen dels vells
106. Les ventades d'octubre els ocells duen, o se'ls enduen, perquè, acabades les figues, guatlles fugides
107. Les ventades d'octubre porten els ocells i maten l'eruga
108. Llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats
109. Lleuger com l'ocell de sant Lluc
110. Lleuger com l'ocell de sant Marc
111. Mal va l'ocell que queda al niu
112. Malaventurat l'ocell que queda al niu
113. Menjar com un ocellet
114. Menjar més poc que un ocell
115. Mentre Nostre Senyor és al Monument, no canta cap ocell
116. Més val ocell de bosc que de gàbia
117. Més val un ocell a la mà, que cent volant
118. Més val un ocell a la mà, que dos que en vegis volar
119. Més val un ocell a la mà, que perdiu volant
120. Més val un ocell al puny que una grua lluny
121. Més val un ocell en mà, que cent que vegis volar
122. Miracles de la mar,: els ocells nedar, i els peixos, volar
123. Moixó, qui t'ha mort? -La llosa parada. -Doncs per què hi anaves, a menjar l'alada!
124. Moixoni!
125. Moixoni, a callar!
126. Moixons arramadets, neu pels serrats
127. Nadal en dijous, ocells a grans vols
128. No deixar de sembrar per por dels ocells
129. No deixis de sembrar per temor dels ocells
130. No diguis moixó que no el tinguis dintre del sarró, i si pot ser a la cassola encara millor
131. No és cuca ni ocell
132. No es deixa de sembrar per por dels ocells
133. No hi ha ocell que no piuli, gat que no mioli, ni dona que no xerri
134. No ser cuca ni moixó
135. No t'estiguis de sembrar pels ocells i per les formigues
136. No tots els ocells coneixen el bon gra
137. No va bé per l'ocell que treu sang pel bec
138. Ocell amb niu, fàcil de trobar
139. Ocell cansat de volar, tot sovint les ales plega
140. Ocell de baixa condició si alt vola, poc li dura
141. Ocell de bec ample menja més que el que guanya
142. Ocell de bec ample, menja poc i poc escampa
143. Ocell de bosc, agafa el que pots
144. Ocell de bosc, agafa'l quan puguis
145. Ocell de bosc, no l'agafa qui vol
146. Ocell de la darrera cria ni menja ni piula
147. Ocell de molta ploma, poc tall
148. Ocell de pas, cop de canya o de maça
149. Ocell de pas, posa-li el llaç
150. Ocell de pas, trenca-li un braç
151. Ocell de pic corbat, guarda-te'n com del diable
152. Ocell espigoler, lluny del meu graner
153. Ocell i flor, a l'Abril busquen el seu amor
154. Ocell passat no és engabiat
155. Ocell que al matí al bosc ha cantat a la nit plomat
156. Ocell que canta avisa el caçador
157. Ocell que cria dos cops tindrà pelat el carpó
158. Ocell que es cria a l'aigua, a l'aigua piula
159. Ocell que escolta el reclam escolta el seu dany
160. Ocell que muda, per tot on passa deixa una ploma
161. Ocell que passa, cop de maça
162. Ocell que vola no té amo
163. Ocell que vola, a la cassola
164. Ocell que vola, acaba a la cassola
165. Ocell sense ales és bo d'agafar
166. Ocell vell no entra en gàbia
167. Ocell vell, dur de caçar
168. Ocells amb grans vols, molta neu i poc sol
169. Ocells d'agost, grossos com tords
170. Ocells de pas, mal temps damunt
171. Ocells de pas, pluja segura
172. Ocells, gos, armes i amors, per cada pler mil dolors
173. Pardals, tords i estornells són mals ocells
174. Passi, passi, xitxarel·lo, faci moixoni i camini
175. Pel gener, els ocells al joquiner
176. Per Divendres Sant no fan niu ni els ocells
177. Per l'abril, cada ocell canta en son niu
178. Per l'abril, ocells a mil
179. Per l'abril, ocells estranys
180. Per l'abril, vénen els ocells a mils
181. Per l'agost, els ocells, grassos com vedells
182. Per l'Ascensió l'ocell diu: "Avui reposo de fer el niu"
183. Per l'Ascensió l'ocell no fa nieró
184. Per l'Ascensió, l'ocell no porta busques al nieró
185. Per la Candelera es casen els ocells i les caderneres
186. Per la Candelera, ocells a l'ocellera
187. Per la cua hom coneix l'ocell
188. Per la ploma i la cançó coneixeràs el moixó
189. Per sant Anton tot ocell pon
190. Per sant Francesc, l'ocell al vesc
191. Per sant Josep tot ocell construeix el seu castell
192. Per sant Llorenç es cremen els ocells
193. Per Sant Macià, els ocells es volen casar
194. Per Sant Martí, tots els ocells ja són aquí
195. Per sant Matias canten els ocells llurs alegries
196. Per Sant Miquel, la figa és per a l'ocell
197. Per Sant Simó, a caçar el moixó
198. Per sant Teresa, ocells a la vesca
199. Per Santa Àgueda es casen els ocells, ells amb elles i elles amb ells
200. Per Santa Magdalena, la nou és plena, el raïm verd, la figa madura, el blat ensacat i l'ocell fora del niu
201. Per Santa Teresa, ocells a la vesca
202. Per una ploma l'ocell no es queda sense volar
203. Pescador de canya i caçador d'ocells, no caldrà notari per a fer testaments
204. Preparar la gàbia abans de tenir l'ocell
205. Prop de camí, rec, o riu, ocellet no hi facis niu, que si l'hi fas, te'n penediràs
206. Prop de frare, forn ni riu, ocellet, no facis niu
207. Prop de muralla i de riu, ocellet no hi facis niu
208. Quan canta l'ocell marcenc, senyal de mal temps
209. Quan el cucut va a covar el moixó fa marxar
210. Quan l'abril és florit cada ocell fa el seu niu, només el picot i el gaig ho fan el mes de maig
211. Quan l'esparver envelleix, se'n burlen els ocells
212. Quan l'esparver es fa vell els ocells juguen
213. Quan l'ocell és vell s'escup a la pell
214. Quan l'ocell s'espolla i la perdiu terreja, el dia següent la font espurneja
215. Quan l'octubre és acabat, tots els ocells d'hivern ja són arribats
216. Quan l'octubre va a la fi, els ocells d'hivern són aquí
217. Quan la gàbia és neta, l'ocell marxa
218. Quan Nadal cau en dijous el pagès sembra pels ocells; per molt gra que sembri no n'hi ha prou per a ells
219. Quan Nadal cau en dijous mengen més els ocells que els bous
220. Quan passa l'ocell, tira-li el mantell
221. Quan s'envelleix l'esparver, juguen-se'n els ocells
222. Quatre coses hi ha que fan el món més bell: la dona, la flor, l'aigua i l'ocell
223. Que visqui la llibertat!, crida aquell que, a casa seva, manté un ocell engabiat
224. Quedar-se sense el moixó a la lluella
225. Qui caça ocells poca remor té de fer
226. Qui no menja cireres per l'Ascensió no és cuca ni moixó
227. Qui ocell vol caçar no té de cridar
228. Qui té por dels ocells, que no sembri vesses
229. Riudoms, bona canya i mals moixons
230. Segons l'ocell, la gàbia
231. Ser ocell de nit
232. Ser un espantaocells
233. Si els ocells no venien, el blat no creixeria
234. Si, per l'octubre, vas a la muntanya a passejar, molts ocells veuràs passar
235. Tancar (o ficar, o fotre) l'ocell a la gàbia
236. Tenir uns aires com l'ocell de sant Lluc
237. Tindre el cos com un moixonet
238. Un per als ocells, un per a les cuques, un per a la neula i un per al pagès
239. Val més agafar l'ocell al niu que quan vola
240. Val més la salsa que l'ocell
241. Val més ocell de bosc que ocell de gàbia
242. Val més ocell en mà que cent volant
243. Val més un ocell a la mà que cent en el ram
244. Val més un ocell a la mà que una grua a volar
245. Val més un ocell al puny que una grua lluny
246. Vols d'ocells, la pluja darrera d'ells