- A Campmany es fan els naps, a Peralada, carbasses, i a Vilabertran, pebrots, albergínies i tomàtecs
- A l'agost, carabasses
- A l'hivern, el millor amic és la carbassa de vi
- A l'home vell, carbassa amb ell
- A Martorell, carbassots
- A Migjorn per esquelleta tenen un carabassot, per llàntia un cuixot i per corda una tireta
- A Montmeló, carbassots
- A propòsit, carabasses
- A Santa Maria hi ha unes quatre o cinc polletes que guarden carabassetes que un jove les va donar
- Al Fondó, ni carabassa, ni meló
- Al setembre carabasses
- Al vell, rave o carbassa amb ell
- Anar de son cap, com les carabasses
- Arròs, carbassa i peix mor en vi i en aigua neix
- Bona vista vejam, bacores per sant Joan, carbassetes tendres i figues a l'agost
- Bordó i carabassa, vida regalada
- Bordó i carbassa, vida grassa
- Cada lliura de carbassa en fa perdre una de greix
- Cap de carbassa
- Carabassa i ceba
- Carabassa m'han donat i l'he presa per meló: més m'estime carabassa que tocar el violó
- Carabassa que no té vi, ni és carabassa ni carabassí
- Carabassa sense vi, digues-li fusta
- Carabassa sense vi, ni és carabassa ni carbací
- Carabassa, amb poca n'hi ha massa
- Carabassa, la mel porta bullint
- Carabassa, no massa
- Carabasses, peres i melons, si es signen, es neulen
- Carabassó, com més poc, millor
- Carbassa apuntada, carbassa semada
- Carbassa embarassa
- Carbassa me n'han donada, l'he presa alegrement: més m'estim tenir carbassa que servir dolenta gent
- Carbassa senyalada, carbassa morta
- Carbassa, ni poc ni massa
- Casar-se lluny de casa és beure amb carabassa
- Cent quintars de carbassa no fan una unça de greix
- Cigrons i carbassa, sembra'ls amb catxassa
- Com ara plouen carabasses
- Con què, conqueta, carabassí, carabassineta
- Créixer com les carabasses
- Dar carbassa
- De carabassa, amb poca n'hi ha massa
- De carbassa, si no pots beure, no en mengis massa
- De col i carbassa tota la casa en passa
- De la carabassa, el peçó; i de la flor, el meló
- De mala albergínia, mai bona carabassa
- D'escarola i carbassa, amb poca n'hi ha massa
- Dijous sant, carbasses a plantar
- Donar carbassa (a algú)
- Donar carbasses (a algú)
- Dos plats de carabassa no fan dos (o un) dits de sèu
- El festeig que dura massa sol acabar amb carabassa (o amb carbassa)
- El gat en sac i el vi en carbassa
- El que beu amb carabassa, no veu si beu poc o massa
- El qui diu que ja sap massa, té el cap de carabassa
- El qui es pensa saber massa, té el cap de carabassa
- Els carabassons no es poden mirar, perquè es blimen
- En el forn hi ha un codony, i en la plaça una carabassa; cadascú a sa casa
- En popa, ses carabasses redolen
- Encara no és a la carbassa i ja es torna vinagre
- Enfilar-se com un carabasser
- Enfilar-se com una carbassera
- Escudella que bull massa té gust de carbassa
- Ésser tap i carbassa
- Ésser un cap de carbassa
- Estar carabassa
- Fadrina galana, carbassa vana
- Fam i carbassa treuen la gent de casa
- Fer una carbassa amb ceba
- Fum i carbassa treuen el marit de casa
- Gat de juriol, gat carbassenc
- Gat en sac i vi en carabassa
- Groguet com una carbasseta
- Jonquerencs de mala raça, podrits com una carabassa
- La carabassa entra per un forat i surt per l'altre
- La carabassa no embarassa
- La carabassera creix més de pressa i més ufanosa que cap altra, però la glaçada més feble la fa caure
- La carbassa calenta va anar i tornar de Roma i encara era calenta
- La carbassa crida el vi
- La carbassa embafa
- La carbassa millor que al ventre a la bassa
- La carbassa ni engreixa ni embarassa
- La carbassa tan dolenta és al femer com a la panxa
- La carbassa tan dolenta és al mercat com a la panxa
- La carbassa vi vol beure
- La carbassa, vol ésser remullada
- La col i la carabassa empudeguen tota la casa
- L'arròs, el peix i el carabassí naixen en aigua i moren en vi
- Les bledes i la carbassa, millor que al ventre a la bassa
- Les carabasses rai, la carabassera quedi
- Les carbasses, si es senyalen, es moren
- Les xiques de Vinaròs tenen lo monyo molt gros, se pensen que és cabellera i és carabassa en arròs
- L'escudella amb carbassa vol ser ofegada amb vi, aigua no massa
- L'home que menja massa, té el cap de carabassa
- Març, marcer, carabasser i ventoler
- Maria, si et vols casar, no et casis a la Ribera, que et faran maenjar bajoques i flors de carabassera
- Menjar carbassa fa perdre el pols
- Més val una escorreguda de bot, que un trago de carabassa
- Mori el carabassó i que es salvi la carabassera
- Nedar sense carbasses
- Ni a l'hivern deixis la capa, ni a l'estiu la carbassa
- Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa
- Ni per calor deixis la capa ni per fred la carbassa
- Ni rates a casa, ni dur vi sense bóta ni carbassa
- Ni veure frares per ma casa, ni portar vi sense bóta o carabassa
- No caber-me al carbassot
- No deixis entrar frare a ta casa ni duguis vi sense bóta ni carbassa
- No hi ha cap carbassera que faci melons
- No necessita pas carabasses per a nedar
- No poder beure'n en carbassa
- Olla que bull massa té gust de carabassa
- Orba i orba carabassí i carabassinet
- Pareix la flor de la carabassa, que mirant-la se sema
- Pel setembre, carbasses (o carabasses)
- Pel setembre, carbasses grogues i grasses
- Per a l'hivern guarda't la capa, per a l'estiu la carabassa
- Per Corpus de juny els volanters baixen: el volant al puny i a la mà la carbassa
- Per l'Assumpció, cada flor un carbassó
- Per l'Assumpció, es planta la grana del Senyor: el carbassó
- Per Sant Bernabé has de sembrar carbasses, si vols que vagin bé
- Per Sant Bernabé quaranta dies plogué i encara deixà morir el carbasser
- Per Sant Bernabé s'estira el carbasser
- Per Sant Bernabé, has de sembrar carbasses, si vols que vagin bé
- Per Sant Bernabé, planta (o se sembra) el carbasser
- Per Sant Jordi, carabasses
- Posar-se una cosa dintre el carbassot
- Pujar com una carbassera
- Pujar-se'n al carabasser
- Quan la dona mena la casa el marit és carabassa
- Quan la gana passa, sembra la carbassa
- Que n'hi ha a la plaça? Una carabassa
- Qui amb donzella es casa, de vidre pren tassa i qui es casa amb viuda beu amb carbassa
- Qui balla i canta massa, té el cap de carbassa
- Qui beu massa, té el cap de carabassa
- Qui en fa massa, té el cap de carabassa
- Qui en joies gasta massa té el cap de carabassa
- Qui en roba gasta massa, és un cap de carabassa
- Qui en vestir gasta massa, és un cap de carabassa
- Qui en vestits gasta massa, té el cap de carabassa
- Qui es banya massa té el cap de carbassa
- Qui es pensa saber massa té el cap de carabassa
- Qui gasta massa, té el cap de carabassa
- Qui li agradi menjar bo, ha de menjar carbassó
- Qui menja carbassa queda sense pols
- Qui menja carbassa, perd el pols
- Qui molt abraça, té cap de carbassa
- Qui riu massa té el cap de carabassa
- Qui s'alaba massa té el cap de carbassa
- Qui sopa massa, té el cap de carabassa
- Qui viu massa, té el cap de carabassa
- Qui? -Bufalí. -Qui és Bufalí? -Lo del carrer Major que minja carbassa i cague meló
- Qui? La tia Maria del carreró, que minge carbassa i cague meló
- Raves, blesdes i carbassa, millor que al ventre, a la brassa
- Sant Jaume destapa la carbassa
- Sant Jaume sol desengegar la carbasseta
- Sant Jordi, carbasser
- Semblar (una cosa) un sergar de carbasses
- Semblar sant Jaume i la carbassa
- Semblar tap i carbassa
- Sembra carbasses per Sant Bernabé si vols que et vagin bé
- Senyalant amb el dit, les carabasses se neulen
- Ser puntes de carbassera
- Ser tap i carbassa
- Ser un cap de carbassa
- Si a la carabassa hi toca el vent, no beuràs el vi calent
- Si l'estornell havia seny, no faria niu en el carabassar
- Són sant Jaume i la carabassa
- Sortir carbassa
- Tant bleda com carabassa, llença-la dins una bassa
- Tenir el cap de carabassa
- Tonto com una carbassa
- Torreblanca cotxina, corral de vaques la primera collita tot carabasses
- Tot és carabassa, tant la llonga, la rodona i l'espanyola
- Tot just, carabassa i ceba!
- Tramuntana pallaresa, la carbassa i la corretja
- Tramuntana vertadera, porta la carabassa al darrere
- Treure carbassa
- Treure carbasses
- Una arrova de carbassa fa perdre una unça de greix
- Una arrova de carbassa no fa una unça de greix
- Val més traça que carabassa
- Vent en popa les carbasses naveguen
- Voto a sant Roc i el gos, la plaga, la capa, la carbasseta de vi, i la bona mare que el va parir
Nota: són correctes i normatives tant la forma carbassa, com carabassa. El DIEC2 i el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) prenen carabassa com a principal i carbassa com a forma secundària.
Mira també
Fira de la Carbassa d'Esponellà (té un apartat amb dites sobre les carbasses).
2 comentaris:
Aquestes carabassetes tan bones em venen a la clau per a les dites del mes de novembre. Un halloween molt nostre, doncs jo de xicoteta tambe buidava les carabasses i melons i feia fanalets.
Besadetes
Has vist que sóc previsor? Ja ho tenia fet de finals de setembre. :-)
Jo intento no sucumbir al Halloween forà i seguim celebrant la castanyada típica.
Publica un comentari a l'entrada