Magrana

1. A les costes de Riago floreixen els magraners, les xiques de ca la Tesa ja no volen canterets 
2. Anar a esqueixa magraner 
3. Any de magranes, any de blat 
4. Bonico o bonica, com la magrana d'Elx 
5. Campanar d'Espinavessa, tot voltat de magraners; els fadrins no donen balles perquè no tenen diners 
6. Carregat i vora camí? Agres són les magranes! 
7. Dels colors la grana i de les fruites la magrana 
8. Dones i magranes, de l'Alcora les més bones 
9. El campanar d'Almassora s'ha obert com una magrana 
10. El poble d'Avinyonet, / enrondat de magraners, / els fadrins no tenen balles / perquè no tenen diners 
11. Esclatar com una magrana 
12. Estar fet una magrana 
13. Fer cara de magranetes agres 
14. Figuera, codonyer i magraner, volen l'amo carnisser 
15. Ha perdut s'ai i ses magranes 
16. La campana de Lledó s'ha obert com una magrana perquè les castelloneses festegen de mala gana 
17. La magrana al matí és or, al migdia plata i al vespre mata 
18. La magrana i la taronja primer que altra fruita 
19. La magrana i la taronja, les fruites més bones 
20. Magraner a la vora del camí: agre o bort 
21. Magraner carregat a la vora del camí: agre o l'amo lladre 
22. Magraner fes castanyes, m’enganyes 
23. Magraner fi a vora camí, tirori 
24. Magraner ple, dolç i, a vora camí, xiula-li 
25. Magranera prop de camí, agre segur 
26. Magranes i dones d'Alcora són les bones 
27. Més vermell que una magrana 
28. Obrir-se com una magrana 
29. Per l'octubre, la magrana madura 
30. Per Sant Francesc maduren les magranes i les figues tardanes 
31. Per Sant Francesc, les magranes 
32. Per Sant Jaume i Santa Anna, maduren el raïm i la magrana 
33. Per Sant Jaume i Santa Anna, pinta el raïm i la magrana 
34. Perdre l'ase i les magranes 
35. Ple com una magrana 
36. Primer que gana, taronja i magrana 
37. Quan per Sant Miquel seràs, les magranes colliràs 
38. Quedarà aixafat com una magrana 
39. Sa figuera i es magraner han de mester son amo carnicer 
40. Si et vols morir, menja magrana i vés-te’n a dormir 
41. Si vols agafar gana, menja magrana 
42. Tibi, Tibi, carreret i mig, magranetes agres i farinetes de panís 
43. Tindre cara de magranetes agres 
44. Tindre el cap com una magrana 
45. Tindre les dents pal concurs de la magrana de Carcaixent 
46. Va fer-se més roja que una magrana 
47. Val més taronja i magrana que passar gana

Gavina

1. Gavina a la platja, mariner en terra 
2. Gavina en terra i el cel trist, mala cosa has vist 
3. Gavina en terra, mariner passeja 
4. Gavina escampada, aigua o ventada 
5. Gavina que canta, tramuntana que arriba 
6. Gavina que canta, tramuntana que arriba; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa 
7. Gavines (o gallinestes) en terra, temporal a la mar 
8. Gavines a l'hort, temporal al port 
9. Gavines a (o en) terra, temporal a la mar (o al mar) 
10. Gavines al port, malament pel pescador 
11. Gavines cap al cel, migjorn a la terra 
12. Gavines en terra i el cel trist, mala cosa has vist 
13. Gavines per l'horta, tanca la porta 
14. Gavines per terra, la mar en guerra 
15. Gavines per terra, plors a la mar 
16. Gavines per terra, temporal a la mar 
17. Gavines volant molt alt, senyalen vent de llevant 
18. Gavinots al camp, mal temps a la mar 
19. Gavinots per l'horta, encén el foc i tanca la porta 
20. L’octubre és arribat, la gavina vora el (o la) mar 
21. La gavina crida la tramuntana 
22. La gavina, el temps que farà endevina 
23. Les gavines en terra i el sol trist, mala cosa han vist 
24. L'octubre és arribat, la gavina vora el mar 
25. Quan la gavina canta, tramuntana; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa! 
26. Quan la gavina fa el cargol, mestral remou 
27. Quan la gavina va a l’horta, encén el foc i tanca la porta 
28. Quan la gavina va cap en terra, vés-hi tu i deixa la mar, que si no la deixes te’n penediràs 
29. Quan la gavina (o merita) va per l’horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta 
30. Quan la gavina va per l’horta, malament per la costa 
31. Quan la gavina visita el llaurador, malament pel pescador 
32. Quan la gavina vola per vora del riu, assenyala pluja 
33. Quan les gavines ballen, els pescadors reposen 
34. Quan sentís la gavina cantar, popa a la mar 
35. Quan sentis la gavina cantar, procura desembarcar 
36. Quan vegis la gavina per l'horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta 
37. Si al gener la gavina va per l’horta, fes foc i tanca la porta

Neu

1. A la neu de març tots els vents li són contraris
2. A la panxa del bou ni neva ni plou
3. A l'hivern boirina i la neu per veïna
4. A mitjan novembre, bufa el vent, plou i neva
5. A Nadal neu a la serra, i pau a la terra
6. A on n'hi ha neu no hi aneu
7. A partir de la Concepció, plou, neva i fa fred redó
8. A punt de neu
9. A Sant Andreu aigua o neu o un fred molt breu
10. A Sant Andreu, guardaneus
11. A sant Anton, la neu ja té cames
12. A Sineu, a s'aigo amb neu, qui la paga la beu
13. A torrar neu!
14. A Tots Sants, neu en els alts
15. Aigua de desembre, és neu sempre
16. Aigua de neu eixampla el ventre i a treballar arreu
17. Aire de baciver, la neu al darrer
18. Així és el Montseny: com més blanqueja més bogeja. La neu del gener s'hi assenta com un cavaller
19. Això són neus d'antany
20. Al gener la neu s'assenta com un cavaller, al febrer fuig com un ca llebrer
21. Al mes de febrer, la neu fuig com un ca llebrer
22. Amb neu de gener, cap any és groller
23. Any d'abelles, any de neus
24. Any d'avellanes, any de neu
25. Any de Déu, any de neu
26. Any de neu allargades, any de poques garbes
27. Any de neu, any d’olives
28. Any de neu, any de bé de Déu
29. Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat
30. Any de neu, any de Déu
31. Any de neu, any de gra
32. Any de neu, any de moc
33. Any de neu, any d'oli
34. Any de neu, oli per tot arreu
35. Any de neus any de déus
36. Any de neus senyorials, a l’estiu pastures frescals
37. Any de neus tardanes, any de pedregades
38. Any de nevada, any d'oliada
39. Any de nevada, bones fornades
40. Any de rosada, any de forment
41. Any de rovellons, neu fins als collons
42. Any de set nevades, blat per les teulades
43. Any de set nevades, s'ordi arribarà a ses teulades
44. Bé que de Déu no veu, es desfà com la neu
45. Blanc com la neu (o blanc com un borralló de neu)
46. Boires de desembre, la neu no és de tembre
47. Boires de desembre, ni pluges ni neus són de tembre
48. Bon punt Sant Andreu, si no fos a l'estiu la boira i a l'hivern la neu
49. Bona és la neu quan ve al seu temps
50. Bona és la neu, si ve al seu temps
51. Bones són les nevades quan mantenen les gelades
52. Bromes en rodó, vent o neu en abundor
53. C´réixer com una bola de neu
54. Cada cosa al seu temps, com la neu el mes de desembre
55. Cap d'Any nevat, bon any assegurat
56. Cel a borreguets, neu a cabassets
57. Cel a borrellonets, neu a cabassets
58. Cel aborregat, dins tres dies plogut o nevat
59. Cel aplomat, neu a muntanya
60. Cel de panxa de burra, neu segura
61. Com a bon tossut, sosté que la neu és negra i el sutge és blanc
62. Com de neu fosa
63. Com era de neu, es desfeu
64. Comerciant de fruita o neu, soterrar per l'amor de Déu
65. Créixer com una bola de neu
66. Cuidar-se'n com les neus d'antany
67. De la neu de febrer, com l'aigua dintre d'un paner
68. De l'any de la neu
69. De novembre a Nadal, neu, pluja, temporal i mal temps cabal
70. De Tots Sants Sant Andreu, vent o pluja o fred o neu
71. De Tots Sants a Nadal, neu i pluja i vent cabal
72. De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar
73. De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu
74. desembre florit? Quan hi ha neu a la terra
75. Desembre nevat, blat assegurat; omplenarà el graner i farem bon paller
76. Desembre nevat, bon any assegurat
77. Desembre nevat, bon any per al blat
78. Desembre, gelat i nevat
79. Desembre, gelat i nevat, mata els cucs i prepara el bon any
80. Desfer-se els quartos a la mà com la neu
81. Després de la gelada, pot vindre una nevada
82. Després de la gelada, ve la nevada
83. després d'una bona nevada, ve una bona fredada
84. Dia de sol, vespra de neu
85. El dia de la Candelera, l'hivern enrere; però si neva o vol nevar, l'hivern encara ha de començar
86. El fred i la neu no es queden al cel
87. El març marcejava i l'abril aigua nevava
88. El millor mercader per la neu és el ponent
89. El negre escau a les dones blanques com la neu
90. Els beneits se moriren l'any de la neu
91. Els Bordons a la serra, neu i fred a la terra
92. En Nadal, neu en la serra i pau en la terra
93. En temps de neu, un all val com un cavall
94. Entre Tots Sants i Nadal, pluja i neu faran prou mal
95. Ésser blanc com la neu
96. Febrer, neu en darrer
97. Fer-se com una bola de neu
98. Fondre's com la neu
99. Forta aigualada, parenta de la nevada
100. Fred en es pla, neu a sa muntanya
101. Fred i neu, per Sant Andreu
102. Fredeluga per l’octubre, neu segura
103. Gener emblanquit, estiu humit; gener nevat, estiu regelat
104. Gener nevat, estiu regalat
105. Hivern de gelades, collita assegurada
106. Ja plou, ja neva, ja pixa l'ovella
107. La Candelera la neu espera; si ja ha nevat, l'hivern ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
108. La garsa a poblat? Plourà o nevarà
109. La Mare de Déu encandelada, gran nevada, gran gelada o gran ventada
110. La neu al febrer fuig com un gos llebrer
111. La neu al pi, un altre en vi
112. La neu al prat, l'hivern s'ha acabat
113. La neu d'Advent dura molt temps
114. La neu d'Advent gela molt fàcilment
115. La neu d'advent glaça les dents
116. La neu d'Advent, gela les dents
117. La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com un gos llebrer
118. La neu de febrer la gallina se l'endú al peu
119. La neu de febrer marxa com un gos llebrer
120. La neu de febrer se l'emporta amb les potes el llebrer
121. La neu de febrer se’n va com un gos llebrer
122. La neu de febrer, com aigua dins el paner
123. La neu de gener s'asseu com un cavaller
124. La neu de gener tot l'any va bé
125. La neu de gener, aigua en un paner
126. La neu de gener, omple la bóta i el graner
127. La neu de l'Advent gela les dents
128. La neu de l'Advent gela molt fàcilment
129. La neu de l'Advent té queixal i dent
130. La neu de l'Advent, gela fàcilment
131. La neu de Nadal de femada val
132. La neu de Nadal val un gavadal
133. La neu de sant Andreu fins a Carnestoltes la veureu
134. La neu del Peguera, és la que es queda
135. La neu del Peguera, una altra n'espera
136. La neu escalfa
137. La neu que cau pel gener, / s'asseu com un cavaller; / la neu que cau pel febrer, / fuig com un ca llebrer
138. La neu rodona, una altra en dóna
139. La neu, pel qui la veu
140. L'any de la neu
141. Les rosades aturen les nevades
142. Llevant, marinada, fon la neu de l'obaga
143. Lo (o Tot) bé que no ve de Déu se fon prompte com la neu
144. Mare de Déu encandelada, pluja, neu o gran ventada, i a vegades tota plegada
145. Marinada sobregelada, pluja o nevada
146. Marinets sobre gelada, pluja o nevada
147. Mentre vegis neu a Montsec, no podis el cep
148. Mentre vegis neu al Montseny no podis el cep
149. Més fred que neu
150. Moixons arramadats, neu pels serrats
151. Nadal en diumenge, fred i neu arreu en penja
152. Nadal mullat, blat nevat
153. Nadal mullat, el blat neulat
154. Nadal nevat, any de blat
155. Nadal nevat, anyada de blat
156. Nadal nevat, cara de gat
157. Nadal nevat, estiu regalat
158. Nadal nevat, maig regalat
159. Nadal nevat, poca palla i molt de blat
160. Nadal nevat, primavera regalada
161. Negoci de neu, era gran i es desféu
162. Neu a la muntanya, fred a la plana
163. Neu a la muntanya, pescador arracona la canya
164. Neu a la muntanya, pluja a l'Empordà
165. Neu a l'abril, pedregades a l'estiu
166. Neu a Mallorca, fred i mal temps a la costa
167. Neu abans de festes, mata persones i bèsties
168. Neu adventina porta ruïna
169. Neu al Canigó, pluja al Rosselló
170. Neu al Canigó, tords a Lledó
171. Neu al gener, porta gemecs
172. Neu al gener, tot l'any va bé
173. Neu al pi, altra pel camí
174. Neu canenca, fred segur
175. Neu d’abril, pedregada a l’estiu
176. Neu d'Advent, té queixal i dent
177. Neu de febrer fuig com un llebrer
178. Neu de febrer, aigua en un paner
179. Neu de febrer, bona si és de primer
180. Neu de febrer, corre com un gos llebrer
181. Neu de febrer, la gallina la porta al galliner
182. Neu de febrer, no té ales ni peu
183. Neu de gener omple el graner
184. Neu de gener, s'hi asseu un cavaller
185. Neu en terra, borrasca en mar
186. Neu gelada al mes de març, pluja forta al mes de maig
187. Neu gelada al mes de març, pluja o gelada de maig
188. Neu i pluja de febrer, el millor femer
189. Neu pel Gener, tot l'any va bé
190. Neu pel novembre, Nadal pel desembre
191. Neu pels alts!
192. Neu per Nadal, salut per l'any
193. Neu per Santa Àgueda, al camp agrada
194. Neu redona, una altra en dóna
195. Neu rodona altra en ve de bona
196. Neu rodona Déu en dóna
197. Neu tardana a la muntanya, pedregada al pla de Bages
198. Neu, neu, a mi no em deu
199. Neus pel desembre, bon any pel que ve
200. Neus per Nadal, salut per tot l'any
201. Neus per Nadal, ventura per tot l'any
202. Neva a Madrid, neva a la plana de Vic
203. Nevada abans de Nadal, per mitja femada val
204. Nevada d'abril, pedregada a l'estiu
205. Nevada en dijous sembra fins al rierol
206. Nevades a l'abril, pedregades a l'estiu
207. Nevades darrerenques, calabruixades primerenques
208. Nevades darrerenques, pedregades primerenques
209. Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer
210. Nevades en abril, pedregades a l’estiu
211. Nevades tardorenques, pedregades primerenques
212. Nevar a l'agost
213. Nevar con si caigueren tovallons
214. Ni Nadal sense nevada, ni Carnestoltes sense lluna, ni Quaresma sense pluja
215. Ni plou ni neva
216. No hi ha Candelera sense neu ploranera
217. No hi ha març sense neu
218. No hi ha març sense neu, ni sense Mare de Déu
219. No hi ha millor mercader per a la neu que el ponent
220. No sembris patates a l'hort mentre vegis neu al port
221. Núvol rodó, vent o neu en abundor
222. Núvols de Mallorca, neu a la porta
223. Núvols en creu, pluja o neu
224. Ocells amb grans vols, molta neu i poc sol
225. Octubre tronat, hivern nevat
226. Pa torrat, pa torrat; que Cap d'Any és nevat
227. Paréixer un majoles i aigua de neu
228. Paréixer una majoles i aigua de neu
229. Pasqua nevada, primavera gelada
230. Pasqua nevada, primavera gemada
231. Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques
232. Pel desembre brusques i nevades, i si pot ser, moltes vegades
233. Pel desembre gelades i nevades i llargues matinades
234. Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades
235. Pel desembre, gelades i nevades, i llargues matinades
236. Pel desembre, gelades i nevades, i tot plegat moltes vegades
237. Pel febrer, la neu fuig com a llebrer
238. Pel febrer, la neu fuig com un ca llebrer
239. Pel gener, la neu s’hi asseu com un cavaller; pel febrer, la neu ja fuig com un ca llebrer
240. Pel març i l'abril el cucut surt del niu, però, si hi ha neu, no el veureu
241. Pel març, neu no en veuràs (a la plana)
242. Pensar en les neus d'antany, per si cauran enguany
243. Per la Candelària, neu o aigua
244. Per la Candelera la neu fuig del pla i se’n va a la cinglera
245. Per la Candelera, grossa gelada o grossa nevada
246. Per la Candelera, si no ha nevat, l’hivern no ha començat
247. Per la fira de Sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu
248. Per la fira de Sarral, neu segura, o, si no, per la de la Llacuna
249. Per la Mare de Déu encandelada grossa nevada, grossa gelada, o grossa ventada, vuit dies ençà, vuit dies enllà, si no l'ha feta la farà
250. Per la neu de Nadal, no deixis ton hostal
251. Per mitja femada val, la nevada de Nadal
252. Per Nadal moquina i neu per veïna
253. Per Sant Andreu espera aigua i neu
254. Per Sant Andreu pluja, neu o fred molt greu
255. Per Sant Andreu pluja, neu o un sol de Déu
256. Per sant Andreu si no hi sóc hi seré ben aviat, diu la neu
257. Per Sant Andreu, | a la Llacuna | fred o neu
258. Per Sant Andreu, aigua o neu
259. Per sant Andreu, els bordons a la serra i la neu a terra
260. Per sant Andreu, fred o neu; si no per la fira de la Llacuna, a Sarral cosa segura
261. Per sant Andreu, fred, pluja i neu
262. Per Sant Andreu, ix a la porta que veuràs neu
263. Per Sant Andreu, la neu al conreu, o per tot arreu
264. Per sant Andreu, la neu al peu
265. Per Sant Andreu, neu per tot arreu
266. Per sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu
267. Per Sant Benet, molta neu i molt de fred
268. Per Sant Blai, la cigonya per l’espai; si no l’hi veus, senyal de neus
269. Per Sant Blai, la neu al pas
270. Per Sant Blai, neu fins a la cua del cavall
271. Per Sant Climent, la neu a les dents
272. Per sant Esteve plou i neva
273. Per sant Lluc la neu fa cluc
274. Per sant Martí la neu al pi i del pi al prat tot nevat
275. Per Sant Martí la neu al pi, per Sant Andreu per tot arreu
276. Per sant Martí la neu al pi; per sant Andreu, la neu al peu, i per Nadal, fins dalt del fumeral
277. Per Sant Martí la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí
278. Per Sant Martí, la neu al pi, si no hi és al vespre, hi és al matí
279. Per sant Martí, la neu aquí
280. Per Sant Martí, la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí
281. Per sant Martí, la neu pel camí i per sant Andreu, ací só, ha dit la neu
282. Per Sant Mateu, la neu al peu
283. Per Sant Nicolau, la neu hi cau
284. Per sant Romà, la neu al pla
285. Per Sant Sadurní, la neu pel camí
286. Per Sant Tomàs, neu al nas
287. Per sant Tomàs, neu veuràs
288. Per santa Caterina, la neu per veïna
289. Per Santa Cecília de Molló, neva per cada cantó
290. Per Tots Sants, la neu als alts, i per Sant Andreu, la neu al peu
291. Per Tots Sants, neu en els alts
292. Plou i neva a les portes de Sant Pere; neva i plou a les portes de Sant Pol
293. Plou i neva, la bassa de l'Esteve; plou i fa sol, la bassa del Pinyol
294. Pluges pel febrer, any civader; neu i pluja de febrer, el millor femer
295. Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural
296. Pluja al pla, neu a la muntanya
297. Pluja per Sant Mateu, any de neu
298. Quan canta el gall a la vesprada, pluja o nevada
299. Quan Carroi es posa el capell, pluja o neu a la vall del Consell
300. Quan el frare fa l'ullet a la Mare de Déu, pluja o neu
301. Quan el gat s'asseu de cul al foc, foc o neu a prop
302. Quan el gregal fa venir son és la neu que tragina
303. Quan el sutge s'encén, senyal de neu
304. Quan el vent baixa del Port, no hi falta mai neu a Sort
305. Quan l’octubre trona, neu dóna
306. Quan la neu és a Guara, a Almenar hi ha gelada
307. Quan les formigues arroseguen lo cul, aigua; quan los conills roseguen les peles d'oliver, neu
308. Quan l'octubre trona, neu dóna
309. Quan Nadal és en diumenge, fred i neu pertot en penja
310. Quan neva a la muntanya, fred a la terra baixa
311. Quan neva per Nadal el pagès guanya son cabal
312. Quan plou en Peret no es mou, i quan neva en Peret no es lleva
313. Quan plou, el peó no es mou; quan neva, el peó no es lleva
314. Quan plou, plou, quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps
315. Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, pel mariner fa bon temps
316. Quan sant Pere (de Roda) fa l'ullet a la Mare de Déu (del Mont), pluja o neu
317. Quan Sant Pere fa l'ullet a la Mare de Déu, pluja o neu
318. Quan trona pel mes d Octubre, neu segura
319. Qui demaneu per la part de Déu?
320. Sant Andreu, amb neu
321. Sant Blai nevat, hivern acabat
322. Sant Francesc menja per tres; quan plou, menja per nou; quan neva, menja que es crema, i quan fa bon temps reganya les dents
323. Sant Nicolau, de la neu porta la clau
324. Sant Pau nevat, any de fam assegurat
325. Santa Cecília, duu la neu a la faldilla
326. Setembre nevat, bo per al blat
327. Si al febrer neva, no hi ha mildiu a l'estiu
328. Si cau neu a la muntanya, la plana serà ventada
329. Si el bestiar menja coscoll i coses inhabituals, senyal de neu
330. Si el Desembre amb neus ve, eixampla paller i graner
331. Si els gats jauen d’esquena al foc, senyal de neu
332. Si fa neu es desembre, bon any sempre
333. Si fa sol i cante el mussol, neu a l'altre dia
334. Si Gelida està cobert de neu, no surtis fins a les deu
335. Si Gelida està nevat, no surtis desabrigat
336. Si hi ha neu a la Mola, no corre la caragola
337. Si la Candelera neva o vol nevar, l'hivern per començar
338. Si la Candelera neva, neva trenta dies al seu darrera
339. Si la Candelera plora, l'hivern és fora, però si neva per sant Blai, no acaba mai
340. Si neva entre la Candelera i la Mare de Déu, quaranta dies més d'hivern
341. Si neva pel febrer, fins al segar bon temps ve
342. Si neva per l'abril i plou pel gener, any de no res
343. Si neva per sant Andreu, després neva molt més
344. Si neva per Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu
345. Si neva per Sant Andreu, tot l'hivern neu
346. Si neva per Sant Andreu, tot l'hivern nou
347. Si pel desembre neva bé, eixample el graner i el paller
348. Si plou en juliol, hivern de neu
349. Si plou l'ase no es mou; si neva l'ase no es lleva
350. Si plou per Sant Andreu, dins pocs dies tendrem neu
351. Si plou, caragols, i si neva, vaquetes
352. Si plou, en Josep no es mou; si neva, en Josep no es lleva
353. Si plou, l'ase no es mou, si neva, l'ase no es lleva
354. Si tenim oli i pa, ja pot nevar
355. Si tenim patates i pa, ja pot nevar
356. Si veus neu a la muntanya, pescador, deixa la canya
357. Sol i neu, riquesa del pagès
358. Tan fred com neu
359. Tan mal temps tingui la veïna, com la neu marcina
360. Tant baixa el gel, baixa la neu
361. Tantes glaçades de març, tantes nevades d'abril
362. Temps de neu, temps de bé de Déu
363. Tinc els peus com la neu
364. Tot bé que no ve de Déu se fon com se fon la neu
365. Tron d'abril, la neu allí
366. Tronades a darrers d’octubre, any de neu
367. Trons d'abril, la neu fins la teulada
368. Una bona nevada abans de Nadal, per mitja femada val
369. Una bona nevada és una bona femada
370. Una nevada és una femada
371. Una nevada és una llaurada
372. Una nevada per Nadal, per mitja femada val
373. Val més una bona nevada que una bona plujada
374. Vent de mar sobre gelada, pluja o nevada
375. Vent marí sobre gelada: pluja o nevada
376. Ventada de Sant Andreu, Nadal tapat de neu

Arbres

1. A bon arbre, bona llenya (o bona ombra)
2. A l'arbre caigut tothom hi fa llenya
3. Al bosc hi ha més fulles que arbres
4. A Madrid en tenc un arbre que té ses rels a Maó, ha florit a Ciutadella i ha tret ses llavors a Alaó
5. A partir de Sant Joan, creix l'arbre i creix l'infant
6. Al bosc hi ha més fulles que arbres
7. Arbre a terra, tothom li fa guerra
8. Arbre ben plantat, dóna bon resultat
9. Arbre bord no dóna fruit
10. Arbre coput fa ombra encara que done poc de fruit
11. Arbre d'esplet, un any per altre
12. Arbre de bon nadiu, pren un pam i en paga cinc
13. Arbre de bona casta pren un pam i en dóna quatre
14. Arbre de millor profit, com s'ametler no n'hi ha; fa fuies p'es bestiar, ses cloveies per cremar
15. Arbre dolent no pot donar fruit
16. Arbre fruiter abundós vora de camí, agre segur
17. Arbre gran, abans el trencaràs que el vinclaràs
18. Arbre molt transplantat, mai ben arrelat
19. Arbre mort, tothom l’estella
20. Arbre que floreix pot donar fruit
21. Arbre que no dóna, aviat al foc
22. Arbre que no dóna fruit, a terra
23. Arbre que no floreix, no grana
24. Arbre que perd la fulla, talla'l de lluna vella; arbre que la conserva, talla'l de lluna tendra
25. Arbre que siga trasplantat, que siga ben regat
26. Arbre sense flor, dia sense sol
27. Arbre sense fruita, digues-li llenya
28. Arbre sovint mudat, mai ben arrelat
29. Arbre sovint trasplantat no posa arrels
30. Arbre tort quan neix mai en guareix
31. Arbre vell canviat d'aire, no viurà gaire
32. Arbre vell i mudat d'aire, no viurà gaire
33. Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat
34. Arbre xic si vinclar vols, li faràs donar els seus volts
35. Arbres fruiters, fes-los a milers
36. Arbres i amors, mentre tinguen arrels tindran fruits i flors
37. Arbres vells i bons amics, no en té qui vol
38. Arrenca l'arbre de la partició, que és de l'amo la perdició
39. Arrima't a bon arbre i tindràs bona ombra
40. Barca molt marinera mareja els arbres i el patró al darrera
41. Bon arbre és el garrofer que fa garrofes tot l'any; quan li cullen les d'enguany, ja té les de l'any que ve
42. Branca seca, fora de l'arbre
43. Brots d'arbre bord no poden molt pujar en alt
44. Cada arbre fa ombra segons la llum d'on li ve
45. Cada arbre fa son fruit
46. Cada gota de pluja té un arbre que l'espera
47. Cau la fulla d'un arbre, cau la bellor de la cara
48. Com els arbres són les persones: uns fan ombra i fruits i d'altres ni ombra ni fruits
49. Conforme es l'arbre, així dóna el fruit
50. Costa més criar a un arbre que a un fill
51. Créixer (o criar-se) com els arbres de la Rambla
52. D'arbre bo, bon fruit (o el fruit millor)
53. D'arbre dolent, el fruit se'n sent; d'arbre bo, el fruit és millor
54. D'un mateix arbre, ixen rebrots verds i borts
55. Davall dels arbres plou dues vegades
56. De l'arbre caigut tothom en fa estelles (o llenya)
57. De l'arbre que no saba pel maig llenya en faig
58. De les més petites llavors neixen els grans arbres
59. De mal arbre, mala fusta
60. De menudet (o ben xicotet, o petit) se cria l’arbre dret
61. Després del gener, poda l’arbre fruiter
62. El que bon peu planta, bon arbre cria
63. Els arbres de pinyol, pel novembre s'enterren i pel maig surten al sol
64. Els arbres són com els humans, d'uns en fan carbó i dels altres sants
65. Empelt a arbre vell, no aferra
66. En la nova lluna, talla l'arbre que perd fulla; i en la lluna vella, el de fulla eterna
67. En lluna minvant, no sembres ni un gra; en la nova lluna, talla l´arbre que perd la fulla; i en la lluna vella, talla l'arbre de fulla eterna
68. En vil arbre no hi trobaràs fruit que bo sia
69. Ésser un mosquit d'arbre
70. Estar com un arbre sense fulles
71. Fa més fressa un arbre que cau que un bosc que creix
72. Florits els arbres, ni els regues ni els llaures
73. L'agricultor planta arbres que faran profit a una altra generació
74. L'arbre ben plantat, dona bon resultat
75. L'arbre de menut s'adreça
76. L’arbre no es talla pas d’un sol cop
77. L’arbre vell fa més ombra que el novell
78. L’olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s’enterra i pel maig surt al sol
79. La fulla et dirà, i l’ullet, si l’arbre té o no té set
80. Mentre l’arbre fulla té, no el trasplanta qui el vol bé
81. Més val l'arbre que les flors
82. Molt més que bons podadors hi ha dels arbres destructors
83. No es mou l’arbre si no fa vent
84. No es mou la fulla de l'arbre sense la voluntat de Déu
85. No es mou la fulla de l'arbre si no fa aire
86. No n'hi ha prou amb un cop per tombar un arbre
87. Pel fruit hom coneix l'arbre
88. Per pujar sobre l'arbre, cal començar pel peu
89. Per Sant Joan creix l’arbre i creix i l’infant
90. Quan cauen llamps, aparta't dels arbres i dels canals d'aire
91. Quan l'arbre és ben esporgat, per l'abril treu l'esclat
92. Quan plou pel juliol, plou fusta
93. Quan s'arbre és verd, s'ombra és bona
94. Quedar-se com un arbre sense fulles
95. Qui a bon arbre s'acosta, bé n'ha del fruit i de l'ombra
96. Qui adoba arbre d'estaca, bona ombra no li falta
97. Qui estima l'arbre, estima el fruit
98. Qui rega un arbre sec perd l'aigua i perd el temps
99. Renego de l'arbre que no dóna fruit sinó a bastonades
100. Segons l'arbre, el fruit
101. Si l'arbre gran vinclar voldràs, abans que el vincles el trencaràs
102. Si no vols l’arbre corcat, en lluna vella ha de ser tallat
103. Si serres l’arbre novell, com vols tindre roure vell?
104. Sol com un arbre sense fulles
105. Tot arbre bord deu esser tallat i mes al foc
106. Tot arbre que és dret, és subjecte a caure
107. Tremolar com a la fulla de l'arbre
108. Val més criar arbres que fer cases
109. Val més l'arbre que les flors
110. Vols un bon arbràs? Fes un bon sotàs

(dedicat a la Cristina Milián i als seus estudis sobre Biopsicogenealogia)