dimecres, 9 de desembre del 2015

Magrana


  1. A les costes de Riago floreixen els magraners, les xiques de ca la Tesa ja no volen canterets 
  2. Anar a esqueixa magraner 
  3. Any de magranes, any de blat 
  4. Bonico o bonica, com la magrana d'Elx 
  5. Campanar d'Espinavessa, tot voltat de magraners; els fadrins no donen balles perquè no tenen diners 
  6. Carregat i vora camí? Agres són les magranes! 
  7. Dels colors la grana i de les fruites la magrana 
  8. Dones i magranes, de l'Alcora les més bones 
  9. El campanar d'Almassora s'ha obert com una magrana 
  10. El poble d'Avinyonet, / enrondat de magraners, / els fadrins no tenen balles / perquè no tenen diners 
  11. Esclatar com una magrana 
  12. Estar fet una magrana 
  13. Fer cara de magranetes agres 
  14. Figuera, codonyer i magraner, volen l'amo carnisser 
  15. Ha perdut s'ai i ses magranes 
  16. La campana de Lledó s'ha obert com una magrana perquè les castelloneses festegen de mala gana 
  17. La magrana al matí és or, al migdia plata i al vespre mata 
  18. La magrana i la taronja primer que altra fruita 
  19. La magrana i la taronja, les fruites més bones 
  20. Magraner a la vora del camí: agre o bort 
  21. Magraner carregat a la vora del camí: agre o l'amo lladre 
  22. Magraner fes castanyes, m’enganyes 
  23. Magraner fi a vora camí, tirori 
  24. Magraner ple, dolç i, a vora camí, xiula-li 
  25. Magranera prop de camí, agre segur 
  26. Magranes i dones d'Alcora són les bones 
  27. Més vermell que una magrana 
  28. Obrir-se com una magrana 
  29. Per l'octubre, la magrana madura 
  30. Per Sant Francesc maduren les magranes i les figues tardanes 
  31. Per Sant Francesc, les magranes 
  32. Per Sant Jaume i Santa Anna, maduren el raïm i la magrana 
  33. Per Sant Jaume i Santa Anna, pinta el raïm i la magrana 
  34. Perdre l'ase i les magranes 
  35. Ple com una magrana 
  36. Primer que gana, taronja i magrana 
  37. Quan per Sant Miquel seràs, les magranes colliràs 
  38. Quedarà aixafat com una magrana 
  39. Sa figuera i es magraner han de mester son amo carnicer 
  40. Si et vols morir, menja magrana i vés-te’n a dormir 
  41. Si vols agafar gana, menja magrana 
  42. Tibi, Tibi, carreret i mig, magranetes agres i farinetes de panís 
  43. Tindre cara de magranetes agres 
  44. Tindre el cap com una magrana 
  45. Tindre les dents pal concurs de la magrana de Carcaixent 
  46. Va fer-se més roja que una magrana 
  47. Val més taronja i magrana que passar gana

dijous, 26 de novembre del 2015

Gavina


  1. Gavina a la platja, mariner en terra 
  2. Gavina en terra i el cel trist, mala cosa has vist 
  3. Gavina en terra, mariner passeja 
  4. Gavina escampada, aigua o ventada 
  5. Gavina que canta, tramuntana que arriba 
  6. Gavina que canta, tramuntana que arriba; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa 
  7. Gavines (o gallinestes) en terra, temporal a la mar 
  8. Gavines a l'hort, temporal al port 
  9. Gavines a (o en) terra, temporal a la mar (o al mar) 
  10. Gavines al port, malament pel pescador 
  11. Gavines cap al cel, migjorn a la terra 
  12. Gavines en terra i el cel trist, mala cosa has vist 
  13. Gavines per l'horta, tanca la porta 
  14. Gavines per terra, la mar en guerra 
  15. Gavines per terra, plors a la mar 
  16. Gavines per terra, temporal a la mar 
  17. Gavines volant molt alt, senyalen vent de llevant 
  18. Gavinots al camp, mal temps a la mar 
  19. Gavinots per l'horta, encén el foc i tanca la porta 
  20. L’octubre és arribat, la gavina vora el (o la) mar 
  21. La gavina crida la tramuntana 
  22. La gavina, el temps que farà endevina 
  23. Les gavines en terra i el sol trist, mala cosa han vist 
  24. L'octubre és arribat, la gavina vora el mar 
  25. Quan la gavina canta, tramuntana; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa! 
  26. Quan la gavina fa el cargol, mestral remou 
  27. Quan la gavina va a l’horta, encén el foc i tanca la porta 
  28. Quan la gavina va cap en terra, vés-hi tu i deixa la mar, que si no la deixes te’n penediràs 
  29. Quan la gavina (o merita) va per l’horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta 
  30. Quan la gavina va per l’horta, malament per la costa 
  31. Quan la gavina visita el llaurador, malament pel pescador 
  32. Quan la gavina vola per vora del riu, assenyala pluja 
  33. Quan les gavines ballen, els pescadors reposen 
  34. Quan sentís la gavina cantar, popa a la mar 
  35. Quan sentis la gavina cantar, procura desembarcar 
  36. Quan vegis la gavina per l'horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta 
  37. Si al gener la gavina va per l’horta, fes foc i tanca la porta

dimecres, 4 de febrer del 2015

Neu


  1. A la neu de març tots els vents li són contraris
  2. A la panxa del bou ni neva ni plou
  3. A l'hivern boirina i la neu per veïna
  4. A mitjan novembre, bufa el vent, plou i neva
  5. A Nadal neu a la serra, i pau a la terra
  6. A on n'hi ha neu no hi aneu
  7. A partir de la Concepció, plou, neva i fa fred redó
  8. A punt de neu
  9. A Sant Andreu aigua o neu o un fred molt breu
  10. A Sant Andreu, guardaneus
  11. A sant Anton, la neu ja té cames
  12. A Sineu, a s'aigo amb neu, qui la paga la beu
  13. A torrar neu!
  14. A Tots Sants, neu en els alts
  15. Aigua de desembre, és neu sempre
  16. Aigua de neu eixampla el ventre i a treballar arreu
  17. Aire de baciver, la neu al darrer
  18. Així és el Montseny: com més blanqueja més bogeja. La neu del gener s'hi assenta com un cavaller
  19. Això són neus d'antany
  20. Al gener la neu s'assenta com un cavaller, al febrer fuig com un ca llebrer
  21. Al mes de febrer, la neu fuig com un ca llebrer
  22. Amb neu de gener, cap any és groller
  23. Any d'abelles, any de neus
  24. Any d'avellanes, any de neu
  25. Any de Déu, any de neu
  26. Any de neu allargades, any de poques garbes
  27. Any de neu, any d’olives
  28. Any de neu, any de bé de Déu
  29. Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat
  30. Any de neu, any de Déu
  31. Any de neu, any de gra
  32. Any de neu, any de moc
  33. Any de neu, any d'oli
  34. Any de neu, oli per tot arreu
  35. Any de neus any de déus
  36. Any de neus senyorials, a l’estiu pastures frescals
  37. Any de neus tardanes, any de pedregades
  38. Any de nevada, any d'oliada
  39. Any de nevada, bones fornades
  40. Any de rosada, any de forment
  41. Any de rovellons, neu fins als collons
  42. Any de set nevades, blat per les teulades
  43. Any de set nevades, s'ordi arribarà a ses teulades
  44. Bé que de Déu no veu, es desfà com la neu
  45. Blanc com la neu (o blanc com un borralló de neu)
  46. Boires de desembre, la neu no és de tembre
  47. Boires de desembre, ni pluges ni neus són de tembre
  48. Bon punt Sant Andreu, si no fos a l'estiu la boira i a l'hivern la neu
  49. Bona és la neu quan ve al seu temps
  50. Bona és la neu, si ve al seu temps
  51. Bones són les nevades quan mantenen les gelades
  52. Bromes en rodó, vent o neu en abundor
  53. C´réixer com una bola de neu
  54. Cada cosa al seu temps, com la neu el mes de desembre
  55. Cap d'Any nevat, bon any assegurat
  56. Cel a borreguets, neu a cabassets
  57. Cel a borrellonets, neu a cabassets
  58. Cel aborregat, dins tres dies plogut o nevat
  59. Cel aplomat, neu a muntanya
  60. Cel de panxa de burra, neu segura
  61. Com a bon tossut, sosté que la neu és negra i el sutge és blanc
  62. Com de neu fosa
  63. Com era de neu, es desfeu
  64. Comerciant de fruita o neu, soterrar per l'amor de Déu
  65. Créixer com una bola de neu
  66. Cuidar-se'n com les neus d'antany
  67. De la neu de febrer, com l'aigua dintre d'un paner
  68. De l'any de la neu
  69. De novembre a Nadal, neu, pluja, temporal i mal temps cabal
  70. De Tots Sants Sant Andreu, vent o pluja o fred o neu
  71. De Tots Sants a Nadal, neu i pluja i vent cabal
  72. De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar
  73. De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu
  74. desembre florit? Quan hi ha neu a la terra
  75. Desembre nevat, blat assegurat; omplenarà el graner i farem bon paller
  76. Desembre nevat, bon any assegurat
  77. Desembre nevat, bon any per al blat
  78. Desembre, gelat i nevat
  79. Desembre, gelat i nevat, mata els cucs i prepara el bon any
  80. Desfer-se els quartos a la mà com la neu
  81. Després de la gelada, pot vindre una nevada
  82. Després de la gelada, ve la nevada
  83. després d'una bona nevada, ve una bona fredada
  84. Dia de sol, vespra de neu
  85. El dia de la Candelera, l'hivern enrere; però si neva o vol nevar, l'hivern encara ha de començar
  86. El fred i la neu no es queden al cel
  87. El març marcejava i l'abril aigua nevava
  88. El millor mercader per la neu és el ponent
  89. El negre escau a les dones blanques com la neu
  90. Els beneits se moriren l'any de la neu
  91. Els Bordons a la serra, neu i fred a la terra
  92. En Nadal, neu en la serra i pau en la terra
  93. En temps de neu, un all val com un cavall
  94. Entre Tots Sants i Nadal, pluja i neu faran prou mal
  95. Ésser blanc com la neu
  96. Febrer, neu en darrer
  97. Fer-se com una bola de neu
  98. Fondre's com la neu
  99. Forta aigualada, parenta de la nevada
  100. Fred en es pla, neu a sa muntanya
  101. Fred i neu, per Sant Andreu
  102. Fredeluga per l’octubre, neu segura
  103. Gener emblanquit, estiu humit; gener nevat, estiu regelat
  104. Gener nevat, estiu regalat
  105. Hivern de gelades, collita assegurada
  106. Ja plou, ja neva, ja pixa l'ovella
  107. La Candelera la neu espera; si ja ha nevat, l'hivern ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
  108. La garsa a poblat? Plourà o nevarà
  109. La Mare de Déu encandelada, gran nevada, gran gelada o gran ventada
  110. La neu al febrer fuig com un gos llebrer
  111. La neu al pi, un altre en vi
  112. La neu al prat, l'hivern s'ha acabat
  113. La neu d'Advent dura molt temps
  114. La neu d'Advent gela molt fàcilment
  115. La neu d'advent glaça les dents
  116. La neu d'Advent, gela les dents
  117. La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com un gos llebrer
  118. La neu de febrer la gallina se l'endú al peu
  119. La neu de febrer marxa com un gos llebrer
  120. La neu de febrer se l'emporta amb les potes el llebrer
  121. La neu de febrer se’n va com un gos llebrer
  122. La neu de febrer, com aigua dins el paner
  123. La neu de gener s'asseu com un cavaller
  124. La neu de gener tot l'any va bé
  125. La neu de gener, aigua en un paner
  126. La neu de gener, omple la bóta i el graner
  127. La neu de l'Advent gela les dents
  128. La neu de l'Advent gela molt fàcilment
  129. La neu de l'Advent té queixal i dent
  130. La neu de l'Advent, gela fàcilment
  131. La neu de Nadal de femada val
  132. La neu de Nadal val un gavadal
  133. La neu de sant Andreu fins a Carnestoltes la veureu
  134. La neu del Peguera, és la que es queda
  135. La neu del Peguera, una altra n'espera
  136. La neu escalfa
  137. La neu que cau pel gener, / s'asseu com un cavaller; / la neu que cau pel febrer, / fuig com un ca llebrer
  138. La neu rodona, una altra en dóna
  139. La neu, pel qui la veu
  140. L'any de la neu
  141. Les rosades aturen les nevades
  142. Llevant, marinada, fon la neu de l'obaga
  143. Lo (o Tot) bé que no ve de Déu se fon prompte com la neu
  144. Mare de Déu encandelada, pluja, neu o gran ventada, i a vegades tota plegada
  145. Marinada sobregelada, pluja o nevada
  146. Marinets sobre gelada, pluja o nevada
  147. Mentre vegis neu a Montsec, no podis el cep
  148. Mentre vegis neu al Montseny no podis el cep
  149. Més fred que neu
  150. Moixons arramadats, neu pels serrats
  151. Nadal en diumenge, fred i neu arreu en penja
  152. Nadal mullat, blat nevat
  153. Nadal mullat, el blat neulat
  154. Nadal nevat, any de blat
  155. Nadal nevat, anyada de blat
  156. Nadal nevat, cara de gat
  157. Nadal nevat, estiu regalat
  158. Nadal nevat, maig regalat
  159. Nadal nevat, poca palla i molt de blat
  160. Nadal nevat, primavera regalada
  161. Negoci de neu, era gran i es desféu
  162. Neu a la muntanya, fred a la plana
  163. Neu a la muntanya, pescador arracona la canya
  164. Neu a la muntanya, pluja a l'Empordà
  165. Neu a l'abril, pedregades a l'estiu
  166. Neu a Mallorca, fred i mal temps a la costa
  167. Neu abans de festes, mata persones i bèsties
  168. Neu adventina porta ruïna
  169. Neu al Canigó, pluja al Rosselló
  170. Neu al Canigó, tords a Lledó
  171. Neu al gener, porta gemecs
  172. Neu al gener, tot l'any va bé
  173. Neu al pi, altra pel camí
  174. Neu canenca, fred segur
  175. Neu d’abril, pedregada a l’estiu
  176. Neu d'Advent, té queixal i dent
  177. Neu de febrer fuig com un llebrer
  178. Neu de febrer, aigua en un paner
  179. Neu de febrer, bona si és de primer
  180. Neu de febrer, corre com un gos llebrer
  181. Neu de febrer, la gallina la porta al galliner
  182. Neu de febrer, no té ales ni peu
  183. Neu de gener omple el graner
  184. Neu de gener, s'hi asseu un cavaller
  185. Neu en terra, borrasca en mar
  186. Neu gelada al mes de març, pluja forta al mes de maig
  187. Neu gelada al mes de març, pluja o gelada de maig
  188. Neu i pluja de febrer, el millor femer
  189. Neu pel Gener, tot l'any va bé
  190. Neu pel novembre, Nadal pel desembre
  191. Neu pels alts!
  192. Neu per Nadal, salut per l'any
  193. Neu per Santa Àgueda, al camp agrada
  194. Neu redona, una altra en dóna
  195. Neu rodona altra en ve de bona
  196. Neu rodona Déu en dóna
  197. Neu tardana a la muntanya, pedregada al pla de Bages
  198. Neu, neu, a mi no em deu
  199. Neus pel desembre, bon any pel que ve
  200. Neus per Nadal, salut per tot l'any
  201. Neus per Nadal, ventura per tot l'any
  202. Neva a Madrid, neva a la plana de Vic
  203. Nevada abans de Nadal, per mitja femada val
  204. Nevada d'abril, pedregada a l'estiu
  205. Nevada en dijous sembra fins al rierol
  206. Nevades a l'abril, pedregades a l'estiu
  207. Nevades darrerenques, calabruixades primerenques
  208. Nevades darrerenques, pedregades primerenques
  209. Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer
  210. Nevades en abril, pedregades a l’estiu
  211. Nevades tardorenques, pedregades primerenques
  212. Nevar a l'agost
  213. Nevar con si caigueren tovallons
  214. Ni Nadal sense nevada, ni Carnestoltes sense lluna, ni Quaresma sense pluja
  215. Ni plou ni neva
  216. No hi ha Candelera sense neu ploranera
  217. No hi ha març sense neu
  218. No hi ha març sense neu, ni sense Mare de Déu
  219. No hi ha millor mercader per a la neu que el ponent
  220. No sembris patates a l'hort mentre vegis neu al port
  221. Núvol rodó, vent o neu en abundor
  222. Núvols de Mallorca, neu a la porta
  223. Núvols en creu, pluja o neu
  224. Ocells amb grans vols, molta neu i poc sol
  225. Octubre tronat, hivern nevat
  226. Pa torrat, pa torrat; que Cap d'Any és nevat
  227. Paréixer un majoles i aigua de neu
  228. Paréixer una majoles i aigua de neu
  229. Pasqua nevada, primavera gelada
  230. Pasqua nevada, primavera gemada
  231. Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques
  232. Pel desembre brusques i nevades, i si pot ser, moltes vegades
  233. Pel desembre gelades i nevades i llargues matinades
  234. Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades
  235. Pel desembre, gelades i nevades, i llargues matinades
  236. Pel desembre, gelades i nevades, i tot plegat moltes vegades
  237. Pel febrer, la neu fuig com a llebrer
  238. Pel febrer, la neu fuig com un ca llebrer
  239. Pel gener, la neu s’hi asseu com un cavaller; pel febrer, la neu ja fuig com un ca llebrer
  240. Pel març i l'abril el cucut surt del niu, però, si hi ha neu, no el veureu
  241. Pel març, neu no en veuràs (a la plana)
  242. Pensar en les neus d'antany, per si cauran enguany
  243. Per la Candelària, neu o aigua
  244. Per la Candelera la neu fuig del pla i se’n va a la cinglera
  245. Per la Candelera, grossa gelada o grossa nevada
  246. Per la Candelera, si no ha nevat, l’hivern no ha començat
  247. Per la fira de Sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu
  248. Per la fira de Sarral, neu segura, o, si no, per la de la Llacuna
  249. Per la Mare de Déu encandelada grossa nevada, grossa gelada, o grossa ventada, vuit dies ençà, vuit dies enllà, si no l'ha feta la farà
  250. Per la neu de Nadal, no deixis ton hostal
  251. Per mitja femada val, la nevada de Nadal
  252. Per Nadal moquina i neu per veïna
  253. Per Sant Andreu espera aigua i neu
  254. Per Sant Andreu pluja, neu o fred molt greu
  255. Per Sant Andreu pluja, neu o un sol de Déu
  256. Per sant Andreu si no hi sóc hi seré ben aviat, diu la neu
  257. Per Sant Andreu, | a la Llacuna | fred o neu
  258. Per Sant Andreu, aigua o neu
  259. Per sant Andreu, els bordons a la serra i la neu a terra
  260. Per sant Andreu, fred o neu; si no per la fira de la Llacuna, a Sarral cosa segura
  261. Per sant Andreu, fred, pluja i neu
  262. Per Sant Andreu, ix a la porta que veuràs neu
  263. Per Sant Andreu, la neu al conreu, o per tot arreu
  264. Per sant Andreu, la neu al peu
  265. Per Sant Andreu, neu per tot arreu
  266. Per sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu
  267. Per Sant Benet, molta neu i molt de fred
  268. Per Sant Blai, la cigonya per l’espai; si no l’hi veus, senyal de neus
  269. Per Sant Blai, la neu al pas
  270. Per Sant Blai, neu fins a la cua del cavall
  271. Per Sant Climent, la neu a les dents
  272. Per sant Esteve plou i neva
  273. Per sant Lluc la neu fa cluc
  274. Per sant Martí la neu al pi i del pi al prat tot nevat
  275. Per Sant Martí la neu al pi, per Sant Andreu per tot arreu
  276. Per sant Martí la neu al pi; per sant Andreu, la neu al peu, i per Nadal, fins dalt del fumeral
  277. Per Sant Martí la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí
  278. Per Sant Martí, la neu al pi, si no hi és al vespre, hi és al matí
  279. Per sant Martí, la neu aquí
  280. Per Sant Martí, la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí
  281. Per sant Martí, la neu pel camí i per sant Andreu, ací só, ha dit la neu
  282. Per Sant Mateu, la neu al peu
  283. Per Sant Nicolau, la neu hi cau
  284. Per sant Romà, la neu al pla
  285. Per Sant Sadurní, la neu pel camí
  286. Per Sant Tomàs, neu al nas
  287. Per sant Tomàs, neu veuràs
  288. Per santa Caterina, la neu per veïna
  289. Per Santa Cecília de Molló, neva per cada cantó
  290. Per Tots Sants, la neu als alts, i per Sant Andreu, la neu al peu
  291. Per Tots Sants, neu en els alts
  292. Plou i neva a les portes de Sant Pere; neva i plou a les portes de Sant Pol
  293. Plou i neva, la bassa de l'Esteve; plou i fa sol, la bassa del Pinyol
  294. Pluges pel febrer, any civader; neu i pluja de febrer, el millor femer
  295. Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural
  296. Pluja al pla, neu a la muntanya
  297. Pluja per Sant Mateu, any de neu
  298. Quan canta el gall a la vesprada, pluja o nevada
  299. Quan Carroi es posa el capell, pluja o neu a la vall del Consell
  300. Quan el frare fa l'ullet a la Mare de Déu, pluja o neu
  301. Quan el gat s'asseu de cul al foc, foc o neu a prop
  302. Quan el gregal fa venir son és la neu que tragina
  303. Quan el sutge s'encén, senyal de neu
  304. Quan el vent baixa del Port, no hi falta mai neu a Sort
  305. Quan l’octubre trona, neu dóna
  306. Quan la neu és a Guara, a Almenar hi ha gelada
  307. Quan les formigues arroseguen lo cul, aigua; quan los conills roseguen les peles d'oliver, neu
  308. Quan l'octubre trona, neu dóna
  309. Quan Nadal és en diumenge, fred i neu pertot en penja
  310. Quan neva a la muntanya, fred a la terra baixa
  311. Quan neva per Nadal el pagès guanya son cabal
  312. Quan plou en Peret no es mou, i quan neva en Peret no es lleva
  313. Quan plou, el peó no es mou; quan neva, el peó no es lleva
  314. Quan plou, plou, quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps
  315. Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, pel mariner fa bon temps
  316. Quan sant Pere (de Roda) fa l'ullet a la Mare de Déu (del Mont), pluja o neu
  317. Quan Sant Pere fa l'ullet a la Mare de Déu, pluja o neu
  318. Quan trona pel mes d Octubre, neu segura
  319. Qui demaneu per la part de Déu?
  320. Sant Andreu, amb neu
  321. Sant Blai nevat, hivern acabat
  322. Sant Francesc menja per tres; quan plou, menja per nou; quan neva, menja que es crema, i quan fa bon temps reganya les dents
  323. Sant Nicolau, de la neu porta la clau
  324. Sant Pau nevat, any de fam assegurat
  325. Santa Cecília, duu la neu a la faldilla
  326. Setembre nevat, bo per al blat
  327. Si al febrer neva, no hi ha mildiu a l'estiu
  328. Si cau neu a la muntanya, la plana serà ventada
  329. Si el bestiar menja coscoll i coses inhabituals, senyal de neu
  330. Si el Desembre amb neus ve, eixampla paller i graner
  331. Si els gats jauen d’esquena al foc, senyal de neu
  332. Si fa neu es desembre, bon any sempre
  333. Si fa sol i cante el mussol, neu a l'altre dia
  334. Si Gelida està cobert de neu, no surtis fins a les deu
  335. Si Gelida està nevat, no surtis desabrigat
  336. Si hi ha neu a la Mola, no corre la caragola
  337. Si la Candelera neva o vol nevar, l'hivern per començar
  338. Si la Candelera neva, neva trenta dies al seu darrera
  339. Si la Candelera plora, l'hivern és fora, però si neva per sant Blai, no acaba mai
  340. Si neva entre la Candelera i la Mare de Déu, quaranta dies més d'hivern
  341. Si neva pel febrer, fins al segar bon temps ve
  342. Si neva per l'abril i plou pel gener, any de no res
  343. Si neva per sant Andreu, després neva molt més
  344. Si neva per Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu
  345. Si neva per Sant Andreu, tot l'hivern neu
  346. Si neva per Sant Andreu, tot l'hivern nou
  347. Si pel desembre neva bé, eixample el graner i el paller
  348. Si plou en juliol, hivern de neu
  349. Si plou l'ase no es mou; si neva l'ase no es lleva
  350. Si plou per Sant Andreu, dins pocs dies tendrem neu
  351. Si plou, caragols, i si neva, vaquetes
  352. Si plou, en Josep no es mou; si neva, en Josep no es lleva
  353. Si plou, l'ase no es mou, si neva, l'ase no es lleva
  354. Si tenim oli i pa, ja pot nevar
  355. Si tenim patates i pa, ja pot nevar
  356. Si veus neu a la muntanya, pescador, deixa la canya
  357. Sol i neu, riquesa del pagès
  358. Tan fred com neu
  359. Tan mal temps tingui la veïna, com la neu marcina
  360. Tant baixa el gel, baixa la neu
  361. Tantes glaçades de març, tantes nevades d'abril
  362. Temps de neu, temps de bé de Déu
  363. Tinc els peus com la neu
  364. Tot bé que no ve de Déu se fon com se fon la neu
  365. Tron d'abril, la neu allí
  366. Tronades a darrers d’octubre, any de neu
  367. Trons d'abril, la neu fins la teulada
  368. Una bona nevada abans de Nadal, per mitja femada val
  369. Una bona nevada és una bona femada
  370. Una nevada és una femada
  371. Una nevada és una llaurada
  372. Una nevada per Nadal, per mitja femada val
  373. Val més una bona nevada que una bona plujada
  374. Vent de mar sobre gelada, pluja o nevada
  375. Vent marí sobre gelada: pluja o nevada
  376. Ventada de Sant Andreu, Nadal tapat de neu

dimarts, 13 de gener del 2015

Arbres


  1. A bon arbre, bona llenya (o bona ombra)
  2. A l'arbre caigut tothom hi fa llenya
  3. Al bosc hi ha més fulles que arbres
  4. A Madrid en tenc un arbre que té ses rels a Maó, ha florit a Ciutadella i ha tret ses llavors a Alaó
  5. A partir de Sant Joan, creix l'arbre i creix l'infant
  6. Al bosc hi ha més fulles que arbres
  7. Arbre a terra, tothom li fa guerra
  8. Arbre ben plantat, dóna bon resultat
  9. Arbre bord no dóna fruit
  10. Arbre coput fa ombra encara que done poc de fruit
  11. Arbre d'esplet, un any per altre
  12. Arbre de bon nadiu, pren un pam i en paga cinc
  13. Arbre de bona casta pren un pam i en dóna quatre
  14. Arbre de millor profit, com s'ametler no n'hi ha; fa fuies p'es bestiar, ses cloveies per cremar
  15. Arbre dolent no pot donar fruit
  16. Arbre fruiter abundós vora de camí, agre segur
  17. Arbre gran, abans el trencaràs que el vinclaràs
  18. Arbre molt transplantat, mai ben arrelat
  19. Arbre mort, tothom l’estella
  20. Arbre que floreix pot donar fruit
  21. Arbre que no dóna, aviat al foc
  22. Arbre que no dóna fruit, a terra
  23. Arbre que no floreix, no grana
  24. Arbre que perd la fulla, talla'l de lluna vella; arbre que la conserva, talla'l de lluna tendra
  25. Arbre que siga trasplantat, que siga ben regat
  26. Arbre sense flor, dia sense sol
  27. Arbre sense fruita, digues-li llenya
  28. Arbre sovint mudat, mai ben arrelat
  29. Arbre sovint trasplantat no posa arrels
  30. Arbre tort quan neix mai en guareix
  31. Arbre vell canviat d'aire, no viurà gaire
  32. Arbre vell i mudat d'aire, no viurà gaire
  33. Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat
  34. Arbre xic si vinclar vols, li faràs donar els seus volts
  35. Arbres fruiters, fes-los a milers
  36. Arbres i amors, mentre tinguen arrels tindran fruits i flors
  37. Arbres vells i bons amics, no en té qui vol
  38. Arrenca l'arbre de la partició, que és de l'amo la perdició
  39. Arrima't a bon arbre i tindràs bona ombra
  40. Barca molt marinera mareja els arbres i el patró al darrera
  41. Bon arbre és el garrofer que fa garrofes tot l'any; quan li cullen les d'enguany, ja té les de l'any que ve
  42. Branca seca, fora de l'arbre
  43. Brots d'arbre bord no poden molt pujar en alt
  44. Cada arbre fa ombra segons la llum d'on li ve
  45. Cada arbre fa son fruit
  46. Cada gota de pluja té un arbre que l'espera
  47. Cau la fulla d'un arbre, cau la bellor de la cara
  48. Com els arbres són les persones: uns fan ombra i fruits i d'altres ni ombra ni fruits
  49. Conforme es l'arbre, així dóna el fruit
  50. Costa més criar a un arbre que a un fill
  51. Créixer (o criar-se) com els arbres de la Rambla
  52. D'arbre bo, bon fruit (o el fruit millor)
  53. D'arbre dolent, el fruit se'n sent; d'arbre bo, el fruit és millor
  54. D'un mateix arbre, ixen rebrots verds i borts
  55. Davall dels arbres plou dues vegades
  56. De l'arbre caigut tothom en fa estelles (o llenya)
  57. De l'arbre que no saba pel maig llenya en faig
  58. De les més petites llavors neixen els grans arbres
  59. De mal arbre, mala fusta
  60. De menudet (o ben xicotet, o petit) se cria l’arbre dret
  61. Després del gener, poda l’arbre fruiter
  62. El que bon peu planta, bon arbre cria
  63. Els arbres de pinyol, pel novembre s'enterren i pel maig surten al sol
  64. Els arbres són com els humans, d'uns en fan carbó i dels altres sants
  65. Empelt a arbre vell, no aferra
  66. En la nova lluna, talla l'arbre que perd fulla; i en la lluna vella, el de fulla eterna
  67. En lluna minvant, no sembres ni un gra; en la nova lluna, talla l´arbre que perd la fulla; i en la lluna vella, talla l'arbre de fulla eterna
  68. En vil arbre no hi trobaràs fruit que bo sia
  69. Ésser un mosquit d'arbre
  70. Estar com un arbre sense fulles
  71. Fa més fressa un arbre que cau que un bosc que creix
  72. Florits els arbres, ni els regues ni els llaures
  73. L'agricultor planta arbres que faran profit a una altra generació
  74. L'arbre ben plantat, dona bon resultat
  75. L'arbre de menut s'adreça
  76. L’arbre no es talla pas d’un sol cop
  77. L’arbre vell fa més ombra que el novell
  78. L’olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s’enterra i pel maig surt al sol
  79. La fulla et dirà, i l’ullet, si l’arbre té o no té set
  80. Mentre l’arbre fulla té, no el trasplanta qui el vol bé
  81. Més val l'arbre que les flors
  82. Molt més que bons podadors hi ha dels arbres destructors
  83. No es mou l’arbre si no fa vent
  84. No es mou la fulla de l'arbre sense la voluntat de Déu
  85. No es mou la fulla de l'arbre si no fa aire
  86. No n'hi ha prou amb un cop per tombar un arbre
  87. Pel fruit hom coneix l'arbre
  88. Per pujar sobre l'arbre, cal començar pel peu
  89. Per Sant Joan creix l’arbre i creix i l’infant
  90. Quan cauen llamps, aparta't dels arbres i dels canals d'aire
  91. Quan l'arbre és ben esporgat, per l'abril treu l'esclat
  92. Quan plou pel juliol, plou fusta
  93. Quan s'arbre és verd, s'ombra és bona
  94. Quedar-se com un arbre sense fulles
  95. Qui a bon arbre s'acosta, bé n'ha del fruit i de l'ombra
  96. Qui adoba arbre d'estaca, bona ombra no li falta
  97. Qui estima l'arbre, estima el fruit
  98. Qui rega un arbre sec perd l'aigua i perd el temps
  99. Renego de l'arbre que no dóna fruit sinó a bastonades
  100. Segons l'arbre, el fruit
  101. Si l'arbre gran vinclar voldràs, abans que el vincles el trencaràs
  102. Si no vols l’arbre corcat, en lluna vella ha de ser tallat
  103. Si serres l’arbre novell, com vols tindre roure vell?
  104. Sol com un arbre sense fulles
  105. Tot arbre bord deu esser tallat i mes al foc
  106. Tot arbre que és dret, és subjecte a caure
  107. Tremolar com a la fulla de l'arbre
  108. Val més criar arbres que fer cases
  109. Val més l'arbre que les flors
  110. Vols un bon arbràs? Fes un bon sotàs
(dedicat a la Cristina Milián i als seus estudis sobre Biopsicogenealogia)