- A Alella són cargolers, que els cargols en treuen banya
- A Ares, banyuts
- A Argolell, pedregats i banyatous
- A Calbinyà, banyuts i secants
- A darrera el rei, figues o banyes li fan
- A la Serra són serranos, / a Guiamets són banyuts,/ a Capçanes són bonicos / i a Marsà són geperuts
- A Ribes, banyuts, / a Sitges, gitanos, / i a Vilanova, fanàtics!
- Abatre les banyes a algú
- Agafar el bou per les banyes
- Al cel de les cabretes on els àngels duen banyetes
- Anyell primerenc treu bona banya
- Apuntar les banyes
- Banya de bou per qui se n'agrada
- Banyas y cabells blanchs no van per anys
- Banyes a la Bassola, lluna nova
- Banyes a Morella, lluna vella
- Banyes de cabra es capvespre, d'aigua en farem festa
- Banyes i cabells blancs no vénen per anys
- Banyes i senyals, qui les posa les sap
- Banyes sense d'acord estar, fan de mal portar
- Cap de bou de Mataró, porta banyes i jo no
- Cap geperut no es veu el gep, ni cap banyut les banyes
- Caragol primerenc treu bona banya
- Caragol trau les banyes que ix el sol
- Caragol, treu banya…!
- Cargol treu banyes, que el teu pare cou castanyes
- Cocentaina trau la banya de la dolçaina
- Content i banyut (o content i fotut)
- De que li armin plet i de que li facin portar banyes, ningú n'està salvat
- Deixar (algú) a les banyes del bou
- Deixar-hi les banyes
- Diu el bou pel febrer: -Prou aigua, que se'm podreix la banya
- Dona barbuda, ovella banyuda, vedell virolat, posa-m'ho de costat
- Dona que segueix les festes, si és casada, banyes a la testa
- Du fenc a la banya
- El bou per la banya i l'home per la paraula
- El bou sempre treu la banya
- El camell, tot cercant banyes, va perdre les orelles
- El caragol d'en Maura, quan fica la banya en un forat, no le'n pot treure
- El cargol per la banya, l'anguila per la cua i la nina per la fe, ja pots dir que no tens re
- El català té les facultats de la banya: llarga, forta i recargolada
- El darrer que ho sap és el banyut
- El dimoni només li guanya de banyes
- El fred del març entra dins les banyes dels bous
- Els uns neixen amb una flor al cul, altres amb una banya
- En banyeta verda
- En ficar la banya en un forat, no hi ha qui la'm tregui
- En juliol no li busques la banya al caragol
- En país estranger, les vaques banyeguen els bous
- Entre les banyes d'un toro
- És banya i no de caragol
- Escrupulor, escrupulor, fer-se escrúpol de ses banyes i no fer-se'n d'es moltó
- Ésser banyabaix
- Ésser cornut (o banyut)
- Ésser més tossut que una banya de marrà
- Estar a les banyes del bou
- Estar més sec que unes banyes
- Estar tort com una banya de cabra
- Fer banyes
- Fer passar el bou amb banyes
- Fer portar banyes
- Fer-se una banya
- Ficar la banya
- Ficar la banya en un forat
- Ficar la banyeta
- Ficar la banyeta massa a dins
- Foc de canya, foc de banya
- Fotut i banyut
- La barba fa el baró, la banya fa el moltó i la cua fa el moixó
- La faena és un dimoni / mira quines banyes té / faena fuig no em toques / que jo tampoc et tocaré
- La trena fa la donzella, les banyes fan l’ovella i la cua fa l’ocella
- Les banyes d'en Bernat: una al pap i l'altra al sac
- Les banyes i les canes, ixen sense ganes
- Les paraules lliguen els homes, i les cordes, les banyes dels toros
- Lluna amb banyes cap al mar porta vent i tempestat
- Lluna amb banyes, terra mullada
- Lluna banyuda, forta ploguda
- Mardà sull no porta banyes
- Menjar-se un bou amb banyes
- Més tossut que una banya de bou
- No és tot u, portar banyes o fer-les dur
- No hi ha cornut sense banyes, ni borni amb els dos ulls, ni geperut amb l'esquena dreta
- Pel casament d'un vell toquen a morts o a banyes
- Per l’octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes
- Per on passa banya
- Per Sant Andreu, castanyes i caragols amb banyes
- Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes
- Portar banyes
- Posar (algú) a les banyes de la lluna
- Posar banyes (a algú)
- Quan el sol fa banyes, vés-te'n pastor de la muntanya
- Quan fa banyes el sol, mariner, més que pluja vol
- Quan la lluna neix amb banyes, treu els mariners de les cabanyes
- Quan la lluna porta banya, brunz el vent a la muntanya
- Quan l'ase traurà banyes, s'haurà mort de rialles
- Quan parlen del bou, és que li han vist les banyes
- Què fa quan plou? ─Cau aigua. ─Es mullen les banyes d'aquest bou
- Qui de banyut s'escapa té més privilegi que el Papa
- Qui té un bou per la banya i una nina per la fe i una anguila per la cua pot jurar que no té res
- Quin dimoni s'ha petat la banya?
- Rompre's les banyes
- Ser banyeta de visc
- Ser en banyeta
- Ser més tossut que una banya de crestó (o que un aragonés, o que una mula)
- Ser sec com unes banyes
- Ser tossut com una banya de marrà
- Ses banyes no cansen es bou
- Si la banya li sua al bou, prest plou
- Si voleu ballar corrandes, aneu a Castellfollit, que allí guarneixen les flautes amb les banyes dels cabrits
- Sol amb banyes, gregal amb cames
- Tirar-se a les banyes del bou
- Tort com les banyes d'en Barrufet
- Tossut com una banya
- Tossut com una banya de bou
- Tossut com una banya de marrà
- Tot el mal el fa en Banyota
- Trencar-se les banyes
- Un bou amb banyes llargues serà acusat d'embestir, per manyac que sigui
- Una cabra sedega bedega banyuga banyega peluda pelada, va tenir un cabrit sedec, bedec, banyuc, banyec, pelut, pelat; si la cabra no hagués estat sedega bedega banyuda banyega peluda pelada, no hauria tingut el cabrit sedec bedec banyuc banyec pelut, pelat
- Veure’s les banyes
divendres, 30 de novembre del 2018
Banya
Etiquetes de comentaris:
banya,
parts del cos
dimecres, 18 d’abril del 2018
Mel
- A bona dona, llavis de mel; a mala dona, treu-los de fel
- A flor de mel
- A la gola mel, a l'estómac fel
- A la novena de sant Miquel, lo que no vingue no tindrà mel
- A l'abeller no li ha d'agradar la mel
- A Manacor, mel a sa boca i fel en es cor
- A on van les abelles? A la mel
- A qui es fa de mel, les mosques se'l mengen
- A qui s'unta de mel, les mosques li corren darrera
- Abelles beneïdes, sants abellars, donen mel als homes i ciris als altars
- Acudir a un lloc com les mosques a la mel
- Això és mel
- Això és mel i mató
- Al cul està la mel
- Al fons està la mel
- Alimenta tant la mel d'abelles com la llet d'ovelles
- Amb la mel del totxo, tothom hi fa sopes
- Amb mel s'agafen mosques
- Anar-hi com les mosques a la mel
- Any de mel, any de Déu
- Any de mel, any de fel
- Beguda d'aigua, mel en salses
- Boca amarga no pot escopir mel
- Boca de mel i cor de fel, hipòcrita i cruel
- Boca de mel i mans de fel
- Boca de mel, cor de fel
- Boca que menja fel, no pot escopir mel
- Cara de mel, cor de fel
- Carabassa, la mel porta bullint
- Caure la sopa a la mel
- Caure-hi com les mosques a la mel
- Com el meler Manel, que venia més mosques que mel
- Com mosques a la mel
- Com pa i mel
- Com un bunyol dins sa mel
- De bones flors raja la mel; de mals cors, el fel
- De fel té més que de mel
- De la flor de gener se'n fa el meler
- De mel i mató
- De mel i sucre
- De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni peix, ni mel
- De sant Jordi a sant Miquel, ni dona, ni vi, ni mel
- De ses roses de Pampalònia, ses abelles no en fan mel
- Deixar [algú] amb la mel en la boca
- Del cel tot no és mel
- Del cel, tot no és mel
- Després de la lluna de mel, ve la lluna de fel
- Després de la mel, ve la fel
- Després del fel, ve la mel
- Deu ben drets són plens de pèl, res, res, res. Set nens nets són plens de mel
- Déu dóna el cel, i les abelles la mel
- Ditada de mel
- Doblers en bossa i mel en boca
- Dolç com la mel
- Dona que et promet molta mel et donarà fel donar una culleradeta de mel (a algú)
- Donar una ditada de mel (a algú)
- El llavi de la dona té dues pells: una de mel i una altra de fel
- El llépol de Roc el jutge, que menjava la mel amb sucre
- El que es fa de mel, se'l mengen les formigues
- El que roba mel, que vigili els fiblons
- El qui va sempre en manlleu, altres fan mel del que és seu
- El senyor de Boadelles passa el dia rumiant com podrà fer mel d'abelles: i té el rusc sempre al davant
- En Venturí de Mesurelles té una gran por de les abelles, més, llaminer de soca-rel, a l'escudella es posa mel
- Es trau més amb mel que amb fel
- Ésser (una persona) tot mel ésser mel i mantega
- Ésser mel i mató
- Ésser Na Mel-i-Sucre
- Ésser sa mel d’es sogre
- Ésser tot mel ésser tot mel (algú)
- Està de mel i mató
- Fer com l'abella, que porta la mel a la boca, i el fibló al darrere (o en la cua)
- Fer volar l'estel no és pa amb mel
- Fer-se de mel
- Fes vida bona i retirada, també la mel es guarda tapada
- Gener sense gel, any de mel
- Gra de mel per boca d'ase
- Ja és morta l'abella que la mel feia
- La Bel vol el bell bol per a la mel
- La bona mel, per sant Miquel
- La mare és de mel, la madrastra, de fel
- La mel de Maella (o de Morella) és més dolça que set mels
- La mel de maig, la reina de les mels
- La mel en la boca i el fibló en la cua
- La mel és bona a qualsevol hora
- La mel i el vénen plegats
- La mel no ha estat mai menja d'ase
- La mel no s'ha fet (o no és) per a la boca de l'ase
- La mel, tan dolça i tan amarga
- La muller que no conserva la mel als llavis, és dona fracassada
- La pipa quan és nova té gust de soc, quan és a mig fumar té gust de mel, i quan és vella, té gust de cel
- L'abella amarga no pot treure la mel dolça
- Les abelles s'agarren en mel i no en fel
- Les coques de sant Nicolau totes són plenes de mel
- Les dones són com l'abella: mel a la boca i fibló a la cua
- Les mosques busquen la mel
- Les mosques de malavà es mengen la mel i el bestiar
- L'escudella i la carn d'olla per a la Pepa i per a la Tolla; la llet, la mel i el mató per a la bella del cantó
- L'home que rosega fel no vomita dolça mel
- Li han donat una ditada de mel
- Llagrimetes d' alegria | són mes dolces que la mel; | llagrimetes de tristesa | més amargues que la fel
- Llengua de mel, llengua del cel
- Lo qui treballe la mel, al final la xupe.
- L'oli del damunt, vi del mig i mel de la de sota
- L'oli, primer; el vi, del mig; la mel, darrera
- Mà morta, mà morta, mata la mosca. Mall, mel, mill, molt, mul
- Maig corrent, la mel rossa com l'or, blanca com l'argent
- Mal nodriment afolla l'obra, això com fa el vinagre a la mel
- Mall, mel, mill, molt, mul
- Marta la piadosa, que es cruspia la mel dels malalts
- Mel a la boca i fel al cor
- Mel a la boca i guarda la bossa
- Mel amb vinagre cura el mal, però és molt aspre
- Mel d'abelles diu bé, i alimenta també
- Mel damunt bunyols Mel damunt bunyols estalvia fel al cor
- Mel de maig, mel de rei
- Mel de maig, rica mel; mel de juny, mitja mel
- Mel de romer!
- Mel és el diner i porta mil mosques al darrer
- Mel nova i vi vell
- Mel!
- Mel, cada dia, i formatge, cada any un dia
- Menjar mel i escopir fel
- Més dolç que la mel
- Més mosques caça una gota de mel que un plat (o got) de vinagre
- Més mosques es maten amb mel que amb fel
- Més val ser xicra de mel que caragolí de vinagre
- Millor amb mel que amb fel
- Miquel, boca de mel, queixal de pega, merda mastega
- Miquel, Miquel: no tens abelles i vens mel!
- Molt mal fa la mel a l'humil mul que mol
- No escoltis llengua de mel, si el cor és de fel
- No hi ha mel sense fel
- No hi ha res més dolç que la mel, sinó que una figa amb pèl
- No volia el bunyol més que la mel calenta
- No vore res més que coquetes en mel
- On hi ha mel, hi ha fel
- On van les abelles? Allà on hi ha mel
- On vas Miquel? on hi ha mel
- Pa i mel
- Paréixer una mel cuita
- Passar la lluna de mel
- Pel maig, la millor mel
- Per alegrar el Rei del cel, jo vull portar-li coques amb mel
- Per l'Advent l'aigua del cel té gust de mel
- Per l'agost, l'aigua del cel, fa bona mel
- Per l'agost, safrà, mel i most
- Per l'Ascensió que Claret fa festa major menjarem mel i mató
- Per Sant Miquel [29 de setembre], el raïm té gust de mel
- Per Sant Miquel el meló és dolç com la mel
- Per Sant Miquel hi ha la millor mel
- Per Sant Miquel, cresta les abelles i tasta la mel
- Per Sant Miquel, el berenar té gust de mel
- Per Sant Miquel, el porc té gust de mel
- Per Sant Miquel, el raïm és com mel
- Per Sant Miquel, les figues són mel
- Per Sant Miquel, poques caseres i molta mel
- Per Tots Sants, arboços i glans, llentrisca madura i esclata-sangs, mel i mantega pels estudiants
- Pes maig ton ses ovelles i treu sa mel a ses abelles
- Picada d'escorpí, amb mel s'ha de guarir
- Picada d'escorpí, mel de romaní
- Pluges per l'agost, safrà, mel i most
- Poca fel fa amarga molta mel
- Posar la mel a la boca i no deixar-la tastar
- Posar-li la mel a la boca
- Pot de mel, tot són mosques
- Prendre és mel, tornar és fel
- Quan el pagès mira al cel, l'abella plega la mel
- Quan parla sembla que tingui mel a la boca
- Quan té la mel vol la cera
- Quan tens la cera, vols la mel, quan tens la mel, cols l'arna
- Què és més dolç que la mel? ─Mel i mitja
- Què li darem an el Noi de la Mare? / Què li darem que li sàpiga bo? / ─Panses i figues i nous i olives / i una plateta de mel i mató
- Quedar-se amb la mel a la boca
- Quedar-se un a mitja mel
- Qui beu fel, no pot escopir mel
- Qui camina per damunt mel, qualque cosa se li aferra
- Qui es fa de mel se'l mengen les formigues
- Qui es fa de mel, se'l mengen les mosques
- Qui es menja la mel, caga la cera
- Qui estopa fila, tot temps va de busques enramat, així com qui mel porta, acompanyat de mosques
- Qui et dóna la fel, et donarà la mel
- Qui haja or en borsa que haja mel en bocca!
- Qui mel maneja, els dits se n'unta
- Qui mel meleja, los dits se llepa
- Qui mel menja, els dits se n'unta
- Qui menja fel no pot escopir mel
- Qui neix el dia abans de Sant Ponç, només menja bresca, mel nova i bombons
- Qui no ha provat la fel no sap què vol dir mel
- Qui no té diners en bossa, ha de tenir mel en boca
- Qui promet molta mel, acostuma a donar fel
- Qui té la mel, que tingui la fel
- Qui té sal a la boca, no coneix la mel
- Qui treballe la mel al final la xupe
- Quina és la flor de més mel? La de més amarga arrel
- Ronya ha la mel i escuma, si tot s'és dolça
- Rosades d'agost, bona mel i bon most
- Sa mel és bona a qualsevol hora
- Sa mel és bona a qualsevol hora
- Sa mel se menja perquè és dolça
- Saber a mel una cosa
- S'aconsegueix més amb una gota de mel que amb un quilo de fel
- S'agafen més mosques amb una gota (o cullerada) de mel, que amb una gerra (o arrova, o barril, o calderada, o plat, o tona) de fel
- Santa Dorotea gloriosa, deu-me una lluna de mel com si estigués al cel
- Ser [algú] una mel
- Ser [una cosa] mel
- Ser lleuger com la mosca dins la mel
- Ser més viu que es ca d'en Mel
- Ser pa i mel
- Ses abelles fan mel... però piquen
- Ses abelles coneixen ses flors que fan mel
- Ses mosques van a sa mel
- Si es maig neix un mul, o és bo com a mel, o renega i alça es cul
- Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel
- Si la dona dóna mel, sol també vomitar fel
- Si sembres faves per sant Lluc, en carregaràs un ruc; si les sembres per Sant Miquel, seran bones com la mel
- Si vols comprar bé, l'oli del damunt, el vi del mig i la mel de baix
- Si vols la mel, has de suportar la picada de les abelles
- Si vols mel, fes-la per Sant Miquel
- Si vols tenir bona mel, vés a l'arna per Sant Miquel
- Sota la dolça mel s'amaguen verins mortals
- Tenir mel a la boca
- Tenir mel a la boca i fel al cor
- Tindre boqueta de mel
- Tindre mel en el parlar
- Torrons del Collell, més bons que la mel
- Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada
- Totes les mosques volen fer mel
- Tothom fa mel si té ocasió i troba lloc
- Treu la mel dels tous pel gener, que sinó no et quedarà res
- Una cullerada de mel i dues de fel
- Una gota de fel tuda una olla de mel
- Val més mel que fel
- Val més una gota de mel que un càntir de fel
- Vi de grans és de mel, vi de premsa és de fel
- Vi, son i mel, remei de vell
Mira també
- Barceló Roig, Bartomeu (2002): "El món de les abelles a Balears. Dites i refranys". Camp d'Aprenentatge Son Ferriol. L'abella de la mel. 7 pàg. Extracte de la part de dites i refranys, tret de: BARCELÓ ROIG, B. (2002): El món de les abelles a Balears. Lleonard Muntaner, editor. Palma.) i Recull de Francesc Capó. (Refranys dites i coverbos. ABA - Asociación Balear de Apicultores, num. 78 abril, mayo, junio 2001). Es troba en línia a http://www.campsdaprenentatgeib.cat/sonferriol/material/pdfapicultura/dites%20i%20refranys.pdf
Etiquetes de comentaris:
mel,
menjar,
refranys sobre l'alimentació
Subscriure's a:
Missatges (Atom)