Mel

1. A bona dona, llavis de mel; a mala dona, treu-los de fel 
2. A flor de mel 
3. A la gola mel, a l'estómac fel 
4. A la novena de sant Miquel, lo que no vingue no tindrà mel 
5. A l'abeller no li ha d'agradar la mel 
6. A Manacor, mel a sa boca i fel en es cor 
7. A on van les abelles? A la mel 
8. A qui es fa de mel, les mosques se'l mengen  
9. A qui s'unta de mel, les mosques li corren darrera 
10. Abelles beneïdes, sants abellars, donen mel als homes i ciris als altars 
11. Acudir a un lloc com les mosques a la mel 
12.  Això és mel 
13. Això és mel i mató 
14. Al cul està la mel 
15. Al fons està la mel 
16. Alimenta tant la mel d'abelles com la llet d'ovelles 
17. Amb la mel del totxo, tothom hi fa sopes 
18. Amb mel s'agafen mosques 
19. Anar-hi com les mosques a la mel 
20. Any de mel, any de Déu 
21. Any de mel, any de fel 
22. Beguda d'aigua, mel en salses 
23. Boca amarga no pot escopir mel 
24. Boca de mel i cor de fel, hipòcrita i cruel 
25. Boca de mel i mans de fel 
26. Boca de mel, cor de fel 
27. Boca que menja fel, no pot escopir mel 
28. Cara de mel, cor de fel 
29. Carabassa, la mel porta bullint 
30. Caure la sopa a la mel 
31. Caure-hi com les mosques a la mel 
32. Com el meler Manel, que venia més mosques que mel 
33. Com mosques a la mel 
34. Com pa i mel 
35. Com un bunyol dins sa mel 
36. De bones flors raja la mel; de mals cors, el fel 
37. De fel té més que de mel 
38. De la flor de gener se'n fa el meler 
39. De mel i mató 
40. De mel i sucre 
41. De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni peix, ni mel 
42. De sant Jordi a sant Miquel, ni dona, ni vi, ni mel 
43. De ses roses de Pampalònia, ses abelles no en fan mel 
44. Deixar [algú] amb la mel en la boca 
45. Del cel tot no és mel 
46. Del cel, tot no és mel 
47. Després de la lluna de mel, ve la lluna de fel 
48. Després de la mel, ve la fel 
49. Després del fel, ve la mel 
50. Deu ben drets són plens de pèl, res, res, res. Set nens nets són plens de mel 
51. Déu dóna el cel, i les abelles la mel 
52. Ditada de mel 
53. Doblers en bossa i mel en boca 
54. Dolç com la mel 
55. Dona que et promet molta mel et donarà fel donar una culleradeta de mel (a algú) 
56. Donar una ditada de mel (a algú) 
57. El llavi de la dona té dues pells: una de mel i una altra de fel 
58. El llépol de Roc el jutge, que menjava la mel amb sucre 
59. El que es fa de mel, se'l mengen les formigues 
60. El que roba mel, que vigili els fiblons 
61. El qui va sempre en manlleu, altres fan mel del que és seu 
62. El senyor de Boadelles passa el dia rumiant com podrà fer mel d'abelles: i té el rusc sempre al davant 
63. En Venturí de Mesurelles té una gran por de les abelles, més, llaminer de soca-rel, a l'escudella es posa mel 
64. Es trau més amb mel que amb fel 
65. Ésser (una persona) tot mel ésser mel i mantega 
66. Ésser mel i mató 
67. Ésser Na Mel-i-Sucre 
68. Ésser sa mel d’es sogre 
69. Ésser tot mel ésser tot mel (algú) 
70. Està de mel i mató 
71. Fer com l'abella, que porta la mel a la boca, i el fibló al darrere (o en la cua) 
72. Fer volar l'estel no és pa amb mel 
73. Fer-se de mel  
74. Fes vida bona i retirada, també la mel es guarda tapada 
75. Gener sense gel, any de mel 
76. Gra de mel per boca d'ase 
77. Ja és morta l'abella que la mel feia 
78. La Bel vol el bell bol per a la mel 
79. La bona mel, per sant Miquel 
80. La mare és de mel, la madrastra, de fel 
81. La mel de Maella (o de Morella) és més dolça que set mels 
82. La mel de maig, la reina de les mels 
83.  La mel en la boca i el fibló en la cua 
84. La mel és bona a qualsevol hora 
85. La mel i el vénen plegats 
86. La mel no ha estat mai menja d'ase 
87. La mel no s'ha fet (o no és) per a la boca de l'ase 
88. La mel, tan dolça i tan amarga 
89. La muller que no conserva la mel als llavis, és dona fracassada 
90. La pipa quan és nova té gust de soc, quan és a mig fumar té gust de mel, i quan és vella, té gust de cel 
91. L'abella amarga no pot treure la mel dolça 
92. Les abelles s'agarren en mel i no en fel 
93. Les coques de sant Nicolau totes són plenes de mel 
94. Les dones són com l'abella: mel a la boca i fibló a la cua 
95. Les mosques busquen la mel 
96. Les mosques de malavà es mengen la mel i el bestiar 
97. L'escudella i la carn d'olla per a la Pepa i per a la Tolla; la llet, la mel i el mató per a la bella del cantó 
98. L'home que rosega fel no vomita dolça mel 
99. Li han donat una ditada de mel 
100. Llagrimetes d' alegria | són mes dolces que la mel; | llagrimetes de tristesa | més amargues que la fel 
101. Llengua de mel, llengua del cel 
102. Lo qui treballe la mel, al final la xupe. 
103. L'oli del damunt, vi del mig i mel de la de sota 
104. L'oli, primer; el vi, del mig; la mel, darrera 
105. Mà morta, mà morta, mata la mosca. Mall, mel, mill, molt, mul 
106. Maig corrent, la mel rossa com l'or, blanca com l'argent 
107. Mal nodriment afolla l'obra, això com fa el vinagre a la mel 
108. Mall, mel, mill, molt, mul 
109. Marta la piadosa, que es cruspia la mel dels malalts 
110. Mel a la boca i fel al cor 
111. Mel a la boca i guarda la bossa 
112. Mel amb vinagre cura el mal, però és molt aspre 
113. Mel d'abelles diu bé, i alimenta també 
114. Mel damunt bunyols Mel damunt bunyols estalvia fel al cor 
115. Mel de maig, mel de rei 
116. Mel de maig, rica mel; mel de juny, mitja mel 
117. Mel de romer! 
118. Mel és el diner i porta mil mosques al darrer 
119. Mel nova i vi vell 
120. Mel! 
121. Mel, cada dia, i formatge, cada any un dia 
122. Menjar mel i escopir fel 
123. Més dolç que la mel 
124. Més mosques caça una gota de mel que un plat (o got) de vinagre 
125. Més mosques es maten amb mel que amb fel 
126. Més val ser xicra de mel que caragolí de vinagre 
127. Millor amb mel que amb fel 
128. Miquel, boca de mel, queixal de pega, merda mastega 
129. Miquel, Miquel: no tens abelles i vens mel! 
130. Molt mal fa la mel a l'humil mul que mol 
131. No escoltis llengua de mel, si el cor és de fel 
132. No hi ha mel sense fel 
133. No hi ha res més dolç que la mel, sinó que una figa amb pèl 
134. No volia el bunyol més que la mel calenta 
135. No vore res més que coquetes en mel 
136. On hi ha mel, hi ha fel 
137. On van les abelles? Allà on hi ha mel 
138. On vas Miquel? on hi ha mel 
139. Pa i mel 
140. Paréixer una mel cuita 
141. Passar la lluna de mel 
142. Pel maig, la millor mel 
143. Per alegrar el Rei del cel, jo vull portar-li coques amb mel 
144. Per l'Advent l'aigua del cel té gust de mel 
145. Per l'agost, l'aigua del cel, fa bona mel 
146. Per l'agost, safrà, mel i most 
147. Per l'Ascensió que Claret fa festa major menjarem mel i mató 
148. Per Sant Miquel [29 de setembre], el raïm té gust de mel 
149. Per Sant Miquel el meló és dolç com la mel 
150. Per Sant Miquel hi ha la millor mel 
151. Per Sant Miquel, cresta les abelles i tasta la mel 
152. Per Sant Miquel, el berenar té gust de mel 
153. Per Sant Miquel, el porc té gust de mel 
154. Per Sant Miquel, el raïm és com mel 
155. Per Sant Miquel, les figues són mel 
156. Per Sant Miquel, poques caseres i molta mel 
157. Per Tots Sants, arboços i glans, llentrisca madura i esclata-sangs, mel i mantega pels estudiants 
158. Pes maig ton ses ovelles i treu sa mel a ses abelles 
159. Picada d'escorpí, amb mel s'ha de guarir 
160. Picada d'escorpí, mel de romaní 
161. Pluges per l'agost, safrà, mel i most 
162. Poca fel fa amarga molta mel 
163. Posar la mel a la boca i no deixar-la tastar 
164. Posar-li la mel a la boca 
165.  Pot de mel, tot són mosques 
166. Prendre és mel, tornar és fel 
167. Quan el pagès mira al cel, l'abella plega la mel 
168. Quan parla sembla que tingui mel a la boca 
169. Quan té la mel vol la cera 
170. Quan tens la cera, vols la mel, quan tens la mel, cols l'arna 
171. Què és més dolç que la mel? ─Mel i mitja 
172. Què li darem an el Noi de la Mare? / Què li darem que li sàpiga bo? / ─Panses i figues i nous i olives / i una plateta de mel i mató 
173. Quedar-se amb la mel a la boca 
174. Quedar-se un a mitja mel 
175. Qui beu fel, no pot escopir mel 
176. Qui camina per damunt mel, qualque cosa se li aferra 
177. Qui es fa de mel se'l mengen les formigues 
178. Qui es fa de mel, se'l mengen les mosques 
179. Qui es menja la mel, caga la cera 
180. Qui estopa fila, tot temps va de busques enramat, així com qui mel porta, acompanyat de mosques 
181. Qui et dóna la fel, et donarà la mel 
182. Qui haja or en borsa que haja mel en bocca! 
183. Qui mel maneja, els dits se n'unta 
184. Qui mel meleja, los dits se llepa 
185. Qui mel menja, els dits se n'unta 
186. Qui menja fel no pot escopir mel 
187. Qui neix el dia abans de Sant Ponç, només menja bresca, mel nova i bombons 
188. Qui no ha provat la fel no sap què vol dir mel 
189. Qui no té diners en bossa, ha de tenir mel en boca 
190. Qui promet molta mel, acostuma a donar fel 
191. Qui té la mel, que tingui la fel 
192. Qui té sal a la boca, no coneix la mel 
193. Qui treballe la mel al final la xupe 
194. Quina és la flor de més mel? La de més amarga arrel 
195. Ronya ha la mel i escuma, si tot s'és dolça 
196. Rosades d'agost, bona mel i bon most 
197. Sa mel és bona a qualsevol hora 
198. Sa mel és bona a qualsevol hora 
199. Sa mel se menja perquè és dolça 
200. Saber a mel una cosa 
201. S'aconsegueix més amb una gota de mel que amb un quilo de fel 
202. S'agafen més mosques amb una gota (o cullerada) de mel, que amb una gerra (o arrova, o barril, o calderada, o plat, o tona) de fel 
203. Santa Dorotea gloriosa, deu-me una lluna de mel com si estigués al cel 
204. Ser [algú] una mel 
205. Ser [una cosa] mel 
206. Ser lleuger com la mosca dins la mel 
207. Ser més viu que es ca d'en Mel 
208. Ser pa i mel 
209. Ses abelles fan mel... però piquen 
210. Ses abelles coneixen ses flors que fan mel 
211. Ses mosques van a sa mel 
212. Si es maig neix un mul, o és bo com a mel, o renega i alça es cul 
213. Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel 
214. Si la dona dóna mel, sol també vomitar fel 
215. Si sembres faves per sant Lluc, en carregaràs un ruc; si les sembres per Sant Miquel, seran bones com la mel 
216. Si vols comprar bé, l'oli del damunt, el vi del mig i la mel de baix 
217. Si vols la mel, has de suportar la picada de les abelles 
218. Si vols mel, fes-la per Sant Miquel 
219. Si vols tenir bona mel, vés a l'arna per Sant Miquel 
220. Sota la dolça mel s'amaguen verins mortals 
221. Tenir mel a la boca 
222. Tenir mel a la boca i fel al cor 
223. Tindre boqueta de mel 
224. Tindre mel en el parlar 
225. Torrons del Collell, més bons que la mel 
226. Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada 
227. Totes les mosques volen fer mel 
228. Tothom fa mel si té ocasió i troba lloc 
229. Treu la mel dels tous pel gener, que sinó no et quedarà res 
230. Una cullerada de mel i dues de fel 
231. Una gota de fel tuda una olla de mel 
232. Val més mel que fel 
233. Val més una gota de mel que un càntir de fel 
234. Vi de grans és de mel, vi de premsa és de fel 
235. Vi, son i mel, remei de vell

Mira també

- Barceló Roig, Bartomeu (2002): "El món de les abelles a Balears. Dites i refranys". Camp d'Aprenentatge Son Ferriol. L'abella de la mel. 7 pàg. Extracte de la part de dites i refranys, tret de: BARCELÓ ROIG, B. (2002): El món de les abelles a Balears. Lleonard Muntaner, editor. Palma.) i Recull de Francesc Capó. (Refranys dites i coverbos. ABA - Asociación Balear de Apicultores, num. 78 abril, mayo, junio 2001). Es troba en línia a http://www.campsdaprenentatgeib.cat/sonferriol/material/pdfapicultura/dites%20i%20refranys.pdf

Arròs

1. A Amposta són fartsdarròs 
2. A l'arròs de Montserrat, qui no hi és no hi és comptat 
3. A Reus per Sant Pere bou i arròs 
4. Aboca l'arròs, Tereseta, que vinc enseguideta 
5. Agafar-se l'arròs 
6. Aire, que se socarra l'arròs! 
7. Això és reserva pels dies de bou i arròs 
8. Al Tarròs mingen arròs 
9. Alberic està molt ric per les jugades de loto i les baralles de cartes i l'arròs de fora «coto» 
10. Anar d’arròs 
11. Arròs a la sorra 
12. Arròs amb rap, caldós o socarrat 
13. Arròs caldós dura fins les "dos" 
14. Arròs caldós per al gat i el gos 
15. Arròs Caterina, que la carn embafa 
16. Arròs covat, dóna'l al gat 
17. Arròs covat, per al gat 
18. Arròs de bóta 
19. Arròs de músic 
20. Arròs de primavera, per l'herba és fem 
21. Arròs i beguda, foc de brasa 
22. Arròs i bugada, foc de brasa 
23. Arròs i carn cuinada 
24. Arròs i patata bullida allarguen la vida 
25. Arròs i sol, mai n'hi ha prou 
26. Arròs i tartana i casaca a la moda 
27. Arròs que fa el ventre gros 
28.  Arròs, carbassa i peix, mor en vi i en aigua neix 
29. Arròs, Caterina!, que la carn embafa 
30. Arròs, Caterina, que cada dia carn embafa 
31. Arròs, gall mort i gallina morta 
32. Arròs, peix i meló, volen el vi ben felló 
33. Arròs, peix i pebrot, volen el vi ben fort 
34. Bon arròs, bona llimona; bona barca, bon timó 
35. Bou i arròs 
36. Camarada com la nostra no la hi ha en tot Vinaròs: de que plegue més garrofes ni que menge més arròs 
37. Caure la mosca en l'arròs 
38. Com el sastre terròs, que perquè no sabia cosir bullia l'arròs 
39. Com pèsol d’arròs 
40. Creix més que l'arròs caldós 
41. Cremar-se l'arròs 
42. D'arròs 
43. D'arròs, cansalada i pa, en Josep us en vendrà 
44. De totes maneres... arròs amb ceba 
45. Demà de Nadal, arròs de catedral 
46. Després de festa major, arròs en espinacs 
47. Dinar arròs amb crits 
48. Donar bou i arròs 
49. Donar la volta a l'arròs 
50. El bon dependent recull un gra d'arròs del taulell 
51. El gall, amb arròs o amb oli i all 
52. El peix, arròs i meló demanen el vi felló 
53. El peix, arròs i pebrot, demanen el vi ben fort 
54. El que es cria amb aigua s’ha de menjar amb vi, com l’arròs i el peixolí 
55. El sastre gros, com no sabia cosir feia l'arròs 
56. Els blavets de la Marina quan van a segar arròs, només mengen tonyina, pa, tomaques i alficós 
57. Els de Pals són arrossers, mengen l'arròs a llossades 
58. Els deu manaments es tanquen en dos: en bajoquetes tendres i arròs caldós 
59.  Els escolans de Santa Coloma, tot menjant arròs es van cremar la gola 
60. Embafa mes que l’arròs caldós 
61. En l'arròs, anar a grumollons 
62. En treure l'arròs del foc no abandonis mai el lloc 
63. Es comptes clars i s'arròs espès 
64. Farem xerinola i menjarem arròs a la cassola 
65. Fer (algú) amb arròs 
66. Fer arròs amb gegants i «nanos» 
67. Fer arròs per la trompa 
68. Fer cara d'arròs sense oli 
69. Fer com el sastre Terròs, que perquè no sabia cosir bullia l'arròs 
70. Fer l'arròs de la terra 
71. Fer-li l'arròs a la dona 
72. Fer-se més pesat que l'arròs caldós 
73. Fer-s'hi l'arròs 
74. Fideus no en veus, arròs no en "vòs", doncs què "vòs" 
75. Guixes tendres en arròs i entremig un conillet, arreglen un dinaret que ni fet a Vinaròs 
76. Haver-hi mosca en l'arròs 
77. I aire que es socarra l'arròs! 
78. L'arròs aigua vol, des que naix fins que mor 
79. L'arròs aparia el cos 
80. L'arròs caldós, remei pel cos 
81. L'arròs de les catedrals 
82. L'arròs es nega amb vi 
83. L'arròs fa bé entre glops 
84. L'arròs fa el cap gros 
85. L'arròs fa el cul gros 
86.  L'arròs fa el ventre gros 
87.  L'arròs fa el ventre gros i el pit estret 
88. L'arròs fa el ventre gros i la panxa llisa 
89. L'arròs fa el ventre gros i la panxa plena 
90. L'arròs fa el ventre gros i la panxa prima 
91. L'arròs fa el ventre gros, la panxa llisa i no cal camisa 
92. L'arròs fa l'enteniment gros 
93. L'arròs fa tornar el cap gros 
94. L'arròs i el gaspatxo volen foc de borratxo 
95. L'arròs i la dona, l'aigua la fa bona 
96. L'arròs i les patates allarguen la vida 
97. L'arròs i les patates bullides allarguen la vida 
98. L'arròs per ésser bo, al seu punt i raó 
99. L'arròs s'ha covat 
100. L'arròs viu en l'aigua i mor en l'aigua 
101. L'arròs, el peix i el carabassí naixen en aigua i moren en vi 
102. L'arròs, on es guisa, i la dona, amb camisa 
103. L'arròs, satisfà el cos, i la carn embafa 
104. Les xiques de Vinaròs / tenen el monyo molt gros: / se pensen que és cabellera / i és carabassa en arròs 
105. Les xiques de Vinaròs tenen el topo molt gros; pensen que és cabellera i es carabassa d'arròs 
106. Massa arròs fa mal al cos 
107. Matrimoni sense fills és com l'arròs sense oli 
108. Matrimoni sense fills, arròs sense oli 
109. Menjar arròs fa el ventre gros 
110. Més "sèrio" que un plat d'arròs sense tall 
111. Mira l'arròs i es fot les tallades 
112. Molt d'arròs fa mal al cos 
113. Mosca hi ha en l’arròs 
114. N'hi ha d'arròs 
115. Ni arròs socarrat ni guisat que sàpia a fumat 
116. Ni un gra d'arròs 
117. No socarrar-se l'arròs, [a algú] 
118. No tindre mai l'arròs triat 
119. No tindre res a veure els collons pa menjar arròs 
120. No tindre terra ni tarròs 
121. No tots els dies són de bou i arròs 
122. O panxa o arròs 
123. Paella de pobre: arròs amb ceba i bacallà 
124.  Pareix que mira l’arròs i mira les tallades 
125. Passar-se-li l'arròs 
126. Passar-se-li l'arròs a una dona 
127. Passar-se'n l'arròs 
128. Peix, arròs i meló volen el vi felló 
129. Peix, arròs i pebre volen vi per beure 
130.  Per a arròs, en la Ribera, | per a tomaques Gandia, | per a bon peix en Altea, | per a cacauet, Alzira 
131. Per a bon arròs a cal Tet d'Albanyà, per escudella fina a can Merlo de Lledó 
132. Per arròs, en la Ribera; per a tomaques Gandia; per a un bon peix, en Altea, per a xufes, Alboraia 
133. Per Corpus, arròs i carn de bou 
134. Per santa Caterina, arròs en gallina 
135. Plat d'arròs cap al cos, got de vi cap a mi, feina fuig d'aci 
136.  Portar el vestit de menjar arròs 
137. Quan no t'ho demani el cos, no hi posis un gra d'arròs 
138. Què farem, paelleta o arròs caldós? 
139. Sa beata Malandrina, que quan no té talent d'arròs, per mortificar-li el cos, li maten una gallina 
140. Sant Antoni de Puig-gros que a tothom donau arròs; si a mi no me'n donau, sant Antoni adéu-siau 
141. S'arròs fa es cap gros 
142. S'arròs fa fer es cul gros i sa panxa llisa 
143. S'arròs va a grumallons 
144. Sempre té arròs amb pelletes 
145. Ser (una cosa) com l'arròs amb pollastre... sense pollastre 
146. Ser d'eixos que els cau un granet d'arròs i s'abaixen a plegar-lo 
147. Ser més condidor que l’arròs caldós 
148. Ser més roí que l'arròs sense oli 
149. Ser més sèrio que un plat d'arròs 
150. Ser un arròs sense oli 
151. Si n'era un pagès de la boca grossa, tot menjant arròs s'empassa la llossa 
152. Si no t’ho demana el cos, no hi fiquis ni un gra d’arròs 
153. Si vols quedar bé, un bon arròs has de fer 
154.  Si vols tindre el ventre gros, menja't un bon plat d'arròs 
155.  Sia d'arròs, sia de faves, estigui jo ple 
156. Siga d'arròs o de faves, Déu ens ómpliga les panxes 
157. Socarrar-se l'arròs 
158. Sueca, arròs i taleca 
159. Sueca, arròs i taleca 
160. Tant és arròs, com fil negre 
161. Tant m'és arròs com fil negre 
162. Tot mariner de puny clos creix a l'aigua com l'arròs 
163. Un paquet d'arròs, cris, cras, cros 
164. Un plat d'aigua amb arròs, clavells i flors 
165.  Un potet d'arròs, pis, pas, pus! 
166. Val més no remenar l'arròs maldament s'aferri 
167. Val més un gra de pebre que un quintar d'arròs 
168. Val més un gra de pebre que una lliura d'arròs

Oliva i olivera

1. A finals de novembre arreplegaràs l'oliva sempre
2. A l'octubre, ametlles collides; i al novembre olives marcides
3. A l'oliver, li fas mal i et dóna bé
4. A partir del giner l'oliva dixa l'oli a l'oliver
5. A Sant Joan [l'oliva], com la sal; a Sant Pere, com lo pebre
6. A Sant Martí agarra l'escala i vés a collir [les olives]
7. A Sóller, molts de tarongers, i oliveres amb excés
8. A últims de novembre arreplega los olives sempre
9. Abans de Santa Caterina, no cullis l'oliva
10. Aigua agostenca, oliva tendra
11. Aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el gra al graner i el vi al celler
12. Aigua de gener, prenya l'oliver
13. Aigua i lluna, temps d'oliveres
14. Al gener, l'aigua és bona per a l'oliver
15. Al gener, l'oli és a l'oliver
16. Al juliol, el raïmet porta dol i l'oliva també en vol
17. Al mes de gener, s'empeny l'oliver, pel febrer el jornal té
18. Any de bajoquetes, any d'olivetes
19. Any de neu, any d'oliva
20. Any de neu, any d'olives
21. Any de pinyol, any d'olives
22. Any d'escaldada, any d'olivada
23. Ara començ (a) entrar amb olivetes
24. Baix l' olivera m' estich | plegant olivetes fargues. | Esta nit es nit de bulla | y jugarém á les cartes
25. Ben podada l'olivera es renova tota entera
26. Boires per sant Pere maten les oliveres
27. Cada mussol a sa olivera
28. Cal que per la sega l'oliver estigui ben florit
29. Canviar l'aigua de les olives
30. Carn de ploma, peix d'espina i oli d'oliva
31. Casa de pare, vinya d’avi i oliver de besavi
32. Casa d'oliveres, casa de censals
33. Cava l'oliver i bona oliada espera
34. Cornudella de Montsant, amb olives van tirant
35. Costa més de criar, que un olivaró a la Plana
36. D’olives, una per Sant Joan i cent per Nadal
37. De la terra el forment i de l'olivar l'agudell
38. De pau la olivera signe és dels abres el més digne, com dels abres de poder la olivera és el primer
39. De què es fa l'oli? ─De les olives. ─Calla, burro, no me ho digues
40. De què es fa l'oli? ─De les olives. ─Calla, ruc, que ja ho sabia
41. De santa Llúcia, tot l'oli és a l'oliva
42. Del camp el forment i de l'olivar l'argudell
43. D'oliva oliveta, no passis de dotzeneta
44. D'olives i d'aglans, tantes en cullen els xics com els grans
45. D'olives, una per sant Joan i cent per Nadal
46. Dormir com una soca d’olivera
47. El dia de la Mare de Déu de Març s'emprenyen les oliveres
48. El gavià, si troba olives avui, no les deixa per demà
49. El mussol en l'oliver pel rei del món es té
50. El vent del gener porta l'oliva a l'oliver
51. Els abres de un olivar que de nou se vol formar han de estar ben enfilats y no masa junts plantats; conta sempre dotse pasos, y que no siguen escasos
52. Els estornells van cent vegades a un oliver i no el deixen fins que no hi deixen res
53. En la terra qu'és llaujera li va molt bé a la olivera; si és de cals o pedregosa també se fa molt hermosa; y entonces el resultat és un oli més dorat; en terra molt productiva molta rama y poca oliva
54. En terra reial, olivera
55. Entre olivera i olivera, dotze passes de carrera
56. Es febrer, s'oliva aixecaré
57. És tocat de l'olivera grossal
58. Es vent emprenya ses oliveres
59. Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida
60. Estar batejat amb aigua d'olives
61. Fer fust d'olives sabateres
62. Fer gust d'olives ensabatades
63. Fes la poda a l'oliver / per tot el mes de febrer / i segons el temps que faça, / s'adelanta o bé es retrassa
64. Flor d’olivera per l’abril, oli just per amanir
65. Flor d'oliver pel maig, oliada per a tot l'any
66. Flor d'olivera per l'abril, oli just per a amanir
67. Flor d'olivera per l'abril, val per mil
68. Flor d'olivera per sant Joan, oli en gran
69. Foc d'oliver, foc de cavaller
70. Gastar les olives
71. L’aigua de gener, omple la bóta i emprenya l’oliver
72. L’estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres
73. L’oliva amargant vol vi al darrere i vi al davant
74. La calçada de Sant Miquel fa arribar l'oliver al cel
75. La llenya d'oliver és llenya de cavaller
76. La lluna nova de febrer, porta l'esporga a l'oliver
77. La millor medecina, l'oli d'oliva
78. La millor oliva fa morques
79. La oliva dóna en febrer més producte que en jiner; no falta també qui ho nega y a fe que no sé a qui crega
80. La olivera desmochada deixanli huit pams d'alzada, y els arrails retallats (no retorsuts ni trencats), la poses en mitj del clot; y en bona terra, si es pot, femaeta y arreglada la deixes ya ben plantada
81. La tramuntana s'enduu tot el que veu: ordi, blat i civada, però no s'enduu res de l'olivada
82. La vida dels olivaires no és pas llarga de contar: al matí mengen pa i figues; als vespres, figues i pa
83. La vinya del pare, l'olivar de l'avi
84. L'aigua al gener, omple el graner i emprenya l'oliver
85. L'aigua de febrer, escalda l'oliver
86. L'aigua de gener emprenya l'oliver
87. L'aigua de gener omple la bóta i el graner i emprenya l'oliver
88. L'aigua de gener omple la bóta i emprenya l'oliver
89. L'aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el vi al celler i el gra al graner
90. L'any de traspàs les fulles de l'olivera es giren cap per avall
91. L'any que ve, com les oliveres de Ràfels
92. Les olives a la nit et donaran molt neguit
93. Les olives al matí fan venir gana, al migdia son i a la nit somiar
94. Les olives fan gana
95. Les olives i les dones, a les altres cases són més bones
96. Les olives no es poden amanir que no sigui sant Crispí
97. Les olives per sant Joan són com a grans de sal; per sant Pere, com a grans de pebre
98. Les olives, Déu les dóna; l'oli, no
99. Les olives, les dóna Déu, i l'oli, el moliner
100. Les quatre coses necessàries per a la vida són: llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment
101. L'estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres
102. Llaura bé la vinya i l’olivar i tindràs collita
103. Llaura bé la vinya i l'olivar i tindràs bona collita
104. Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment
105. Llenya d'oliver, foc de cavaller
106. Lluna i pluja viva, bons per l'oliva
107. Lo que vaig perdre en ses olives, ho vaig guanyar en so fonoi
108. L'oli d'oliva tot mal esquiva
109. L'oliva amargant vol vi al darrere i vi al davant
110. L'oliva com més està a l'oliver més oli té
111. L'oliva fresca en el molí fa l'oli fi
112. L'oliva ha d'ésser premsada així que és arreplegada
113. L'oliva molt llanosa fa poc oli
114. L'oliva, del dia; la serva, pansida
115. L'oliva, una és or, la segona plata i la tercera mata
116. L'oliver diu: "Pega'm i et donaré oli"
117. L'oliver, d'entre els arbres el primer
118. L'oliver, li fas mal i et dóna bé
119. L'olivera diu: Despulla'm, que et vestiré
120. L'olivera i la dona, per la falda és bona
121. L'olivera no vol rigor, ni de fred ni de calor
122. L'olivera plantada pel novembre mai no menteix
123. L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
124. L'olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s'enterra i pel maig surt al sol
125. L'oliveral estragat se reposa ben cuidat
126. L'oliveral ya podat deixalo també abonat, y el fem que li posaràs ben pasat el triaràs, perqu'este abre se resent si'l abono és masa ardent
127. Maig, l'olivera florirà i el blat granarà
128. Mal per a l'olivera quan los pollissos se fan grans
129. Menjar olives per sopar fa somiar
130. Molta mostra i poca oliva
131. Ni de fret ni de calor la olivera vol rigor; no li agrà res estremat, ni sequia ni humitat
132. No beguis aigua de bassa, ni d'olives mengis massa
133. No digues oliva, si no la veus davall la biga
134. No digues oliveta fins que no estiga dins la gerreta
135. No diguis oliva fins que no sigui collida
136. No diguis oliva que no sigui collida
137. No diguis oliva, que a l'agost no sigui eixida
138. No és oliva la que a l'agost no està sortida
139. No et casis amb cap ferrer, no t'enganyin ferradures: val més una oliverada que tots els malls i encluses
140. No et fiïs d'aigua de bassa, ni d'olives menges massa
141. No hi ha bona oliva, que a l'agost no sigui eixida
142. No totes les olives cauen a la borrassa
143. Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates
144. Oli d'oliva tot mal esquiva, oli de Sant Bernat tot mal cura i ha curat
145. Oli d'oliva, tot mal esquiva
146. Oliva covada, pudenta oliada
147. Oliva i fortuna, a vegades una i a vegades ninguna
148. Oliva menjada, pinyol a terra
149. Oliva una, i si és bona una dotzena
150. Oliva, al matí, or, a la tarda, plata, i, al vespre, mata
151. Oliva, una, i si és bona, no ve d'una
152. Oliva, una, i si no és bona, ni una
153. Oliver ben podat dóna oli doblat
154. Olivera batuda, l'anyada vinent perduda
155. Olivera de ton avi, i figuera de ton pare, i vinya de tu mateix
156. Olivera del teu avi, castanyer del teu pare, ametller teu
157. Olivera plantada pel novembre, mai no menteix
158. Olivera que estàs a prop de camí, ni tu faràs oli ni jo faré vi
159. Olivera sevillenca | ¡qui pugués está á ta sombra! | Allí voría 'l meu be | quan va á la plana y sen torna
160. Olivera vella, destral amb ella
161. Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves
162. Oliveres heretades, però no comprades
163. Olives amargues, pa i vi, fins que s'acaben
164. Olives i pa calent maten la gent
165. Olives sabateres, foc amb elles
166. Olives, la primera, d'or, la segona, de plata, la tercera, mata
167. Olives, una per sant Joan i cent per Nadal
168. Olivetes d'Orient, com més en mengen, més talent
169. P'a podar l'oliveral busca sempre un bon pardal, qu'els mals podadors fan ellsmolt més mal qu'els estornells
170. Patrimoni d'oliveres, patrimoni d'embusteres
171. Pel gener s'emprenya l'oliver
172. Pel gener, l'oli és a l'oliver
173. Pel juliol, el raïm (o el raïmet) porta dol, i l'oliva també en vol
174. Pel maig floreix l'olivera i grana el blat
175. Pel maig la flor d'olivera veuràs, i si la veus, oli per tot l'any arreplegaràs
176. Pel mal de ronyó, l'oli d'oliva és el millor
177. Per la lluna nova del febrer esporga l'oliver
178. Per la Mare de Déu de març s'emprenyen les oliveres
179. Per l'Ascensió, s'encreuen les fulles de les oliveres
180. Per sant Andreu, a les oliveres llaura el peu
181. Per sant Andreu, l'oliva al trull posareu
182. Per sant Crispí, l'oliva al tupí
183. Per Sant Lluc, posa les olives en suc
184. Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí
185. Per Sant Martí, l'oliva al topí, barra el teu vi i convida ton veí
186. Per Sant Martí, mata ton porc, posa les olives al tupí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí
187. Per Sant Pere mira s'olivera; si en veus una aquí, una allà, mig esplet hi ha
188. Per sant Pere posa el cap sota l'olivera
189. Per sant Pere vés a veure l'olivar; si veus una oliva, mil en pots esperar
190. Per santa Caterina, arreplega l'oliva
191. Per santa Caterina, cull l'oliva; la vella que ho sabia, collida ja la tenia
192. Per Santa Caterina, l'oli a l'oliva, i per Sant Llop, l'oli pertot
193. Per Santa Caterina, l'oli és a l'oliva
194. Per Santa Caterina, plega l'oliva; qui espera el gener no hi trobarà res
195. Per Santa Caterina, posaràs l'oliva
196. Per Santa Caterina, replega l'oliva
197. Per Santa Llúcia, l'oli torna a l'oliva. [o tot l'oli és a l'oliva]
198. Per Tots Sants, les olives a les mans
199. Per Tots Sants, les olives fan mig oli
200. Per Tots Sants, olives i aglans, amb totes dues mans
201. Plegar olives
202. Pluja i lluna, oliva segura
203. Polls de febrer roseguen l'ametller i l'oliver
204. Poques olives i bones
205. Quan el sol se'n va a la posta / i la lluna a les Garrigues, / quina cara ens farà l'avi / si hem collit poques olives!
206. Quan floreix pel juny, vés-hi amb el puny (l'olivera)
207. Quan les formigues arroseguen lo cul, aigua; quan los conills roseguen les peles d'oliver, neu
208. Quan se'n va santa Coloma, la darrera fruita (l'oliva) i la primera flor ens dóna (ametller)
209. Que açò és gerreta d'olives?
210. Que no passi sant Crispí, no posis les olives al topí
211. Qui aigua detura, olives mesura
212. Qui arreplega l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'olivera, i qui la cull passat el gener, cull la d'aquest any i la de l'any que ve
213. Qui cull l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'oliver
214. Qui escarra les olives abans del gener, té olives enguany i l'any que ve
215. Qui esporga l'olivera pel gener, l'esporga per res
216. Qui guerra vol, no deu portar cimbre d'oliva
217. Qui l'oliver llaurarà, / el fruit li demanarà; / qui l'afema, el lograrà / i qui el podi, se l'endurà
218. Qui l'olivera bé cultiva, li prega que faci oliva
219. Qui mol oliva fermentada, mal oli fa
220. Qui no poda bé deixa la meitat de l'oli a l'oliver
221. Qui olives vareja, no es mou de terra
222. Qui planta un oliver, no se'n veu bé
223. Qui rega al gener, posa l'oli a l'oliver, el gra al paller, i la palla al paller
224. Qui replega l'oliva abans del gener deixa l'oli a l'oliver... però el troba l'any que ve
225. Qui té vinya i olivar, les filles pot ben casar
226. Quin és el fem millor? L'olivarda i el roldó
227. Sant Salvador gloriós, / vós que sou d'Esparreguera, / si no es cull oliva al Pla, / que se'n culli a l'Escalera
228. Sant Silvestre, deixa l'any i vés-te'n. I el sant va dir: deixo la primera flor i el primer fruit (l'oliva i la flor de l'ametller)
229. Santa Caterina, l'oli és a l'oliva
230. Santa Magdalena, deu-nos l'ametlla plena, de bessó granat; olives i figues, i bones espigues, de xeixa i de blat
231. Santa Oliva beneita mata la cuca i deixa l'aceita. Santa Oliva de Montserrat mata la cuca i deixa el blat
232. Ser com el mussol de l'oliver, que pel rei del món es té
233. Ses olives i ses dones, a ses altres cases, són més bones
234. Ses ventades de març primeres, emprenyen ses oliveres
235. S'hivern, s'oliva caurà, i, qui vol oli, l'haurà d'aixecar
236. Si a l'agost vas a l'olivar, veus una oliva aquí una enllà, vés-te'n tranquil cap a casa, que d'olives prou n'hi haurà
237. Si culls les olives pel gener, deixaràs l'oli a l'olivarer
238. Si el dia de sant Pere vas a l'olivar i veus una oliva aquí i una altra allà, torna-te'n a cas, que olives hi haurà
239. Si fa vent per santa Creu, collita d'olives hi haurà l'any vinent
240. Si l'olivera és florida per sant Joan, oli fareu en quantitat gran
241. Si no vols que et falten les olives, compra't una cabra
242. Si per Santa Creu fa bon vent, collita d'olives per l'any vinent
243. Si plou al gener, l'oli és a l'oliver
244. Si vols mal a ta muller, dona-li llenya de figuera i de noguer, i si la vols bé, dona-la-hi d'alzina o d'oliver
245. Si vols somniar, menja olives per sopar
246. Sopes i olives, o gens o a estibes
247. Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones
248. Sort i olives, o cap o a estibes
249. Terra d'oliveres, terra d'embusteros
250. Tramuntana s'enduu tot el que veu: ordi, blat i civada, però no s'enduu res d'olivada
251. Tres olives en un brot, any de tot
252. Una oliva a sant Joan, cent a Nadal
253. Una oliva bé va; dues, ça com lla, i tres, massa n'hi ha
254. Una oliva és or, dues plata i la tercera mata
255. Una perdiu a dalt d'un oliver, aigua
256. Va dir l'olivera al podador: "Pren-me força fusta i et daré oli del bo i millor"

Mira també

• Matons (1922) - Matons i Colomer, August: "Vocabulari de l'oli i de l'olivera", dins "B.D.C.", gener-desembre de 1922, Barcelona, IEC, p. 101-132.
• Pérez Ortega (2009) - Pérez Ortega, Manuel Urbano: Refranero gastronómico de la aceituna y el aceite (Ed. Zumaque, Alcalá la Real, Jaén).

Brou (sopa, escudella, caldo...)

1. A Alcarràs mengen sopes amb un cabàs
   
2. A Gramós, fan el caldo sense carn ni os
3. A l'Albagés, sopes i no res
   
4. A l'hivern farinetes per esmorzar, i per dinar sopes bullides
   
5. A la escudella, y pitança, bufarli és mala criança
6. A la Granadella, cada dia escudella
7. A la peresa, doneu-li sopes
   
8. A la sopa del convent tant n'hi mengen vint com cent
9. A les joves, un caldo de polles, un llamp de mamelles i un bon xicot
10. A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves
11. A les tres, sopa de rap
12. A les velles, caldo d'estelles i llamps que les toc; a les joves, caldo de polles i un bon xicot
13. A les velles, un caldo d'estelles, un mal de mamelles i un llamp que les fot
14. A l'escudella i pitança, bufar-hi és mala criança
15. A l'escudella sense escumar molta brutícia hi ha
16. A l'hivern, bona sopa (o escudella) i vi calent
17. A Malpartit fan sopes, a Alguaire les escudelles, a Rosselló hi posen oli i a Almacelles se les mengen
    
18. A Montbui fan les sopes en una campana
    
19. A qui no té dents, doneu-li sopes
    
20. A qui no vol brou, tassa plena
21. A qui no vol caldo, dues tasses
22. A qui no vol caldo, tres tasses
23. A Seròs, sopes amb tomàquet
    
24. Aigua i pa sopa farà
25. Això és bufar en caldo fret
26. Al bon caldo, el vi li fa coixí
27. Al bon caldo, el vi li obre el camí
28. Al bon vi, el brou li fa camí
29. Al fer escudella es veu la triadella
30. Al malalt li preguntes si vol caldo
31. Al que no vol brou, deu escudelles
32. Al qui no li agrada una escudella bona, no és home ni dona
33. Al qui no vol brou, dar-li'n tres tasses
34. Al qui no vol 'caldo', tassa i mitja
35. Al Soleràs, mengen sopes en un cabàs
    
36. Alimenta més l'escudella que una bona costella, però si pot ésser la costella i l'escudella
37. Als vells atuells, bona sopa
38. Amb aigua sola no es fa bon brou (o caldo)
39. Amb escudella i bon vi, no et faci por el camí
40. Amb escudella i bon vi, no tinguis por de morir
41. Amb l'escudella beu una vegada, dues amb el peix i amb la carn tres
42. Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir
43. Amb pa d'altri, sopa espessa
44. Amb sopes d'all i vi no et faci por el morir
    
45. Amb sopes i all i vi fort no et faci por la mort
    
46. Amb sopes i surres se crien les criatures
    
47. Amb surres i sopes se crien les bones mosses
    
48. Amb una bona escudella per endavant la resta no ve d'un pam
49. Anar (algú) a la sopa
50. Beu brou i viuràs prou
51. Beu una vegada amb l'escudella, dues amb el peix i amb la carn tres
52. Beure un afront com una sopa de llet
53. Bon convent, si donen sopa
54. Bon vi darrera bon brou, mai ningú l'ha alabat prou
55. Bon vi i bona escudella i que treballi el qui em ve al darrera
56. Bon vi i sopa bullida allarguen la vida
57. Borratxo com una sopa
58. Brou de gallina els morts ressuscita
59. Brou de gallina torna la vida
60. Brou de gallina, la millor medecina
61. Brou de gallina, torna la vida
62. Brou de la taverna no beveu
63. Brou de llengües
64. Brou de partera
65. Brou de partera, gallina sencera
66. Brou rescalfat i amic reconciliat, perden el gust
67. Brou rescalfat, pel dimoni
68. Brou sense greix amb escreix
69. Bufa es brou i el té ben fred
70. Bufar en brou (caldo) fred (o gelat)
71. Bufar es brou i tenir-lo fred
72. Cada dia cols amarga el caldo
73. Cada dia olla amarga el caldo
74. Caldo de gallina, torna la vida
75. Caldo dolent bufant i bevent i com més dolent més bullent
76. Caldo dolent, bufant i bullent
77. Caldo i casament, en calent
78. Caldo massa calent, caldo dolent
79. Caldo rescalfat i amic reconciliat perden el gust
80. Caldo rescalfat, pel dimoni
81. Caldo rescalfat, pel gat
82. Caldo sense pernil ni gallina, no val una sardina
83. Calent com un caldo
84. Carn de carpó fa caldo millor
85. Carn vella fa bon brou
86. Com caldo de tramussos o de guilla, que està fred i crema
87. Constipat com una sopa
88. Contar sopars de duro
89. Crear un caldo de cultiu
90. Cundir més que l'escudella caldosa
91. De la má á la boca, se pert la sopa
92. De les sopes de la infantesa queden records a la vellesa
    
93. De poc pa, no se'n poden fer gaires sopes
    
94. De quin pa farem sopes?
    
95. Del seu pa faràs sopes
    
96. Deixar per un plat d'escudella
97. Deixar sense pilota l'escudella
98. Del cigró, beu-te el caldo i tira-ló
99. Del plat a la boca es perd la sopa
100. Descobrir (o inventar) (algú) la sopa d'all
101. D'escudella sense oli
102. Després de l'escudella i la carn d'olla hi ha els entrants
103. Després d'una festa major, una sopa amb oli
104. Diners d'altri i brou (o caldo) de peix, no fan greix
105. Dona d'altre marit, olla de caldo afegit
106. Dona que estima el maridet, darrera l'escudella bon traguet
107. Dona que estima el marit, darrera la sopa un traguet de vi
108. Dona que estima el marit, darrera l'escudella li dóna vi tot seguit
109. Donar (o explicar) un sopar d'a duro
110. El bon brou amb un all de ceba ja en té prou
111. El bon brou bon vi vol
112. El bon vi i la sopa bullida allarguen la vida
113. El brou amb tassa i sense tatxa
114. El brou bon vi vol
115. El brou de gallina resta set anys dintre del ventre
116. El brou i el casament, en calent
117. El brou sense greix i amb escreix
118. El brou, a gust del malalt
119. El caldo de gallina per tots mals és medicina
120. El caldo de gallina resta set anys dins del ventre
121. El caldo de gallina, el mort ressuscita
122. El caldo de gallina, és gran medecina
123. El caldo és bo pel matiner
124. El caldo fi, vol vi per coixí
125. El caldo i el casament, en calent
126. El dijous, sopes amb ous i la vella no fila
127. El dimecres, menja sopes amb vetes i la vella no fila
     
128. El llit calent fa menjar la sopa freda
129. El millor brou és el de palet
130. El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
131. El que menja sopes se les pensa totes
     
132. El que no put ni fa olor, no fa bon brou
133. El qui sopa sopa es pensa que sopa i no sopa
134. El vi calent i caldo fred
135. El vi fred i el caldo calent i si pot ser bullent
136. els cinc manaments del pastor: el primer, menjar sopes en calder; el segon, que del seu ramat és tot el món; el tercer, menjar-se el millor corder; el quart, dejunar després de fart; el cinquè, viure sense fer res
137. Els d'Alfarràs mengen sopes amb un cabàs
138. Els de Montbui fan les sopes en una campana
     
139. Els llençols calents fan menjar l'escudella freda
140. Els qui mengen sopes són bons balladors
     
141. En fer l'escudella es veu la triadella
142. En hivern, bona sopa i vi calent
143. En l'hivern, bona sopa i vi calent
144. Entre cunyades, caldo al carrer
145. És un brou que es pot tallar
146. Escudella a la correguda
147. Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida
148. Escudella amb forquilla
149. Escudella amb mitja polla vol gran olla
150. Escudella amb pa, menjar de frare
151. Escudella amb porc, moltó i gallina, la millor medecina
152. Escudella amb vi fa bon sagí
153. Escudella amb vi, aixequen el padrí
154. Escudella ben bullida a tothom convida
155. Escudella calenta, menjar de senyor, escudella freda no la vol ni el gos
156. Escudella clara, per rentar la cara
157. Escudella de Cadaqués, naps i cols i no res més
158. Escudella de can Claret, poca carn i molt suquet
159. Escudella de gallina els morts ressuscita
160. Escudella de moltó, escudella de senyor
161. Escudella de sagí, no la vull per mi
162. Escudella de sagí, olla de mesquí
163. Escudella de tota carn, olla podrida
164. Escudella de tripes, bé te'n repiques
165. Escudella de vint-i-nou bulls feta de pressa i sense carn
166. Escudella d'escopina per la meva veïna
167. Escudella d'esquirol cura diarrea
168. Escudella endevinada a qui no agrada
169. Escudella espessa cura la cabeça
170. Escudella freda, i vi calent, fan mal al ventrell
171. Escudella i aixeca't
172. Escudella i carn d'olla
173. Escudella i vi fan bon sagí
174. Escudella massa bullida, perd sentida
175. Escudella per dinar i escudella per sopar acaba per cansar
176. Escudella per dinar i per sopar acaba per cansar
177. Escudella per dinar un gran menjar, escudella per sopar la pots llençar
178. Escudella que bull massa té gust de carbassa
179. Escudella que bull massa, carabassa
180. Escudella reposada és la millor menjada
181. Escudella reposada fa més llarga la dinada
182. Escudella reposada, la millor menjada
183. Escudella rescalfada, pel gat o per la criada
184. Escudella rescalfada, que se la mengi la criada
185. Escudella sense col no val un caragol
186. Escudella sense gallina, per la meva veïna
187. Escudella sense patata, com boda sense ballada
188. Escudella sense porc no val molt ni poc
189. Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina
190. Espès com un caldo de faves
191. Ésser brou de llengua
192. Ésser el qui va fregir l'escudella
193. Ésser l'inventor de la sopa d'all
194. Ésser un sopes
     
195. Estar (algú) a la sopa
196. Estar (algú) com una sopa (o fet una sopa)
197. Estar (algú) fet caldo
198. Estar a la sopa
199. Estar borratxo com una sopa
200. Estar com una sopa
201. Estar fet caldo
202. Estar gat com una sopa
203. Explicar sopars de duro
204. Explicar un sopar de duro
205. Fer com el bisbe Don Opes, que menjava pa amb les sopes
     
206. Fer com en Cluella, que menja primer la vianda que l'escudella
207. Fer com en Cluella, que menjava primer la carn d'olla que l'escudella
208. Fer com en Cucuella que primer es menjava la carn de l'olla que l'escudella
209. Fer com en Lluella, que menja primer la vianda que l'escudella
210. Fer el caldo gras a algú
211. Fer escudella
212. Fer l'escudella
213. Fer l'escudella magra
214. Fer olor d'escudella
215. Fer sopes (d'algú)
216. Fer-se les sopes (en un lloc)
     
217. Fesolet o caldo és bo per a qui matina
218. Fins a la sopa
219. Foll és, i trop ardit, qui diu del vi del rei agre ni del brou de la sua caldera magre
220. Gallina jove, caldo clar
221. Gallina vella fa bon brou
222. Gallina vella fa bon caldo
223. Gallina vella, fa bon caldo... però que se'l begui qui està malalt
224. Gat com una sopa
225. Gat que no miola no sopa
226. Haver inventat la sopa d'all
227. Haver-li donat brou de llengües
228. Inventar la sopa d'all
229. La benedicció de la sopa, si no me l'acabo, en guardaré poca
230. La bona escudella fa bona costella
231. La bona escudella infla la mamella
232. La carn del carpó fa el brou millor
233. La casa ben regida al migdia escudella i al vespre amanida
234. La cullera fa el brou
235. La gallina grossa fa el bon brou
236. La mare no vol que begui vi i ell hi fa sopes
     
237. La menta no pot mentir: l'escudella fa pair
238. La núvia ben ballada, i l'escudella reposada
239. La peresa vol sopes
     
240. La que estimi el marit, després de la sopa que li doni vi
241. La sopa bollida, allargue la vida; i l'escudella, doblada
242. La sopa bullida allarga la vida, la sopa escaldada l'allarga doblada
243. La sopa clara i el xocolate espès
244. La sopa d'all si no fa bé no fa mal
245. La sopa de sagí fa de bon pair
246. La sopa és el coixí del païdor
247. La sopa és fada
248. La sopa escalda(da) allarga l'anya(da)
249. La sopa escaldada fa sortir el color a la cara
250. La sopa escaldada treu llustre en cara
251. La sopa fa la galta grossa
252. La sopa i el casament, en calent
253. Les bromades del juliol, molt soroll i poc brou
254. Les gràcies es donen després de sopar
255. Les sopes i el sol a l'hivern donen consol
256. Les sopes i els amors, els primers són els millors
257. Les sopes són el llevat del ventre
258. les sopes tenen cinc virtuts: bones per dormir, millor per pair, esmolen les dents, omplen el ventrell i fan posar vermell
     
259. L'escudella a taula, santa paraula
260. L'escudella al migdia or, al vespre plata i l'endemà mata
261. L'escudella amb carbassa vol ser ofegada amb vi, aigua no massa
262. L'escudella calenta retorna el ventre, però si no ho és no val res
263. L'escudella calenta tempera el ventre
264. L'escudella de llentilles aclareix el cervell i no te'n rigues
265. L'escudella de pagès atipa i saps què és
266. L'escudella de pagès és el plat que atipa més
267. L'escudella de sagí no la vol el veí
268. L'escudella de sant Claret, poca pasta i molt suquet
269. L'escudella de santa Clara, verdura i aigua
270. L'escudella del palau nap i cols i adéu-siau
271. L'escudella del palau, aigua, trumfes i adéu-siau
272. L'escudella d'esquirol fa passar la diarrea
273. L'escudella endevina a qui no agrada
274. L'escudella és bona pel cos i per la butxaca
275. L'escudella és el llevat del ventre
276. L'escudella es fa sola
277. L'escudella és la cadira del menjar
278. L'escudella és la mare del ventre
279. L'escudella fa bon ventre
280. L'escudella i els amors els més promptes són millors
281. L'escudella i la carn d'olla, omplen la garjola
282. L'escudella i pitança, bufar-hi és de mala criança
283. L'escudella manté el cos i la butxaca
284. L'escudella no s'ha de remenar per més que cremi
285. L'escudella per dinar, menjar bo i sa; l'escudella pel vespre, tira-la per la finestra
286. L'escudella reposada és la millor menjada
287. L'escudella reposada fa la vida a la criada
288. L'escudella sense espumar, molta brutícia hi ha
289. L'escudella, al migdia és or, al vespre plata i l'endemà mata
290. L'escudella, ben bullida i ben humida
291. L'inventor de la sopa d'all
292. L'olla sense cap patata, escudella de beata
293. Los bons, al caldo
294. Llençols calents, fan menjar la sopa freda
295. Massa cols el caldo amargueja
296. Matar el porc en lluna vella fa dolenta l'escudella
297. Menjar la sopa boba
298. Menjar l'escudella amb forquilla
299. Menjar l'escudella bé i amb tranquil•litat com a can Pagès d'Armadà
300. Menjar l'escudella freda
301. Menjar-se la sopa boba
302. Menjar-se l'escudella freda amb prou temps
303. Menjar-se-li l'escudella al cap
304. Mirar el caldo i els talls
305. Misericòrdia amb escudella, brou amb graella
306. Misericòrdia en sopes, caldo en graelles
307. Molt caldo i pocs trossos
308. Molta verdura i poca carn, escudella per matar de fam
309. Molts de cuiners junts no fan es brou bo
310. Mullar-se com una sopa
311. Naps i cols i cols i naps, escudella de soldat
312. Naps i cols, escudella de pagès
313. Ni escudella de congre sense porro ni graells, ni herència de tutors sense trampes ni consells
314. Ni escudella rescalfada ni donzella festejada
315. Ni escudella rescalfada ni promesa conciliada
316. Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni bona salsa sense all
317. Ni menjar sopes sense cullera ni tenir porta amb polleguera
     
318. Ni put, ni ol, ni fa bon brou
319. Ni vi calent ni brou fred
320. No es fa bon brou, amb aigua sola
321. No et fiïs d'aire de forat, de frare desfrarat ni de caldo rescalfat
322. No fer-li l'escudella a gust
323. No haver trencat mai cap escudella
324. No remenis l'escudella encara que es cremi
325. No saber de què fer l'escudella
326. No saber de quin pa fer sopes
     
327. No saber ni treure l'escudella del foc
328. No servir ni per treure l'escudella del foc
329. No vols "caldo"?; Dues tasses
330. No vols brou? Tassa i mitja
331. No vols 'caldo'? Tassa i mitja
332. No vols caldo? Tres tasses!
333. Olla petita, escudella pobra i magra
334. Olla sense sal, escudella que no val
335. Olla sense sal, escudella sense ànima, taula sense menjar
336. Pa eixut i escudella reposada treuen l'hoste de casa
337. Pa i aigua: sopa (o sopes)
     
338. Parlar (o fer) sopes
     
339. Partir-se l'escudella
340. Passe avant i afegirem caldo
341. Pel desembre, farinetes i sopes de tupí
     
342. Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades
     
343. Pel juliol, molt soroll i poc brou
344. Pel vell, sopa clara i vi bo és el millor
345. Pel vell, sopes, caldo i vi bo és el millor
346. Pels vells escudella i vi novell, és el millor
347. Per a bon arròs a cal Tet d'Albanyà, per escudella fina a can Merlo de Lledó
348. Per a la primera tassa mai no hi falta brou
349. Per la gent de marina, sopes amb vi és medecina
     
350. Per les velles, caldo d'estrelles; pels hereus, caldo de peus; pels fadrins, caldo d'escorpins; pels casats, caldo de gats; per les joves, caldo de polles
351. Per qui no pot rosegar l'escudella és el millor menjar
352. Per qui no té dents l'escudella és el millor element
353. Per un cigró no es perd l'escudella
354. Poder-s'hi menjar sopes
     
355. Posar-se com una sopa
356. Precaució i brou de gallina estalvia medecina
357. Predica na Saura que no begui vi i ella hi feia sopes
     
358. Prou escudella
359. Quan hi ha poc pa, escudella't primer, que la vianda ho pagarà
360. Quan l'ase pixi et beus el brou
361. Quan les Cabrelles es ponen a l'hora de sopar, el pastor a la muntanya ha de tornar
362. Quan les Cabrelles es ponen a l'hora de sopar, el pastor se'n pot tornar
363. Quan les Cabrelles van a sopar a la muntanya, el bon pastor torna a la cabanya
364. Quan treguin l'escudella del foc, no abandonis mai el lloc
365. Que es faci fúmer l'estalviar, una arengada per a tots dos i l'espina pel caldo
366. Que n'has de menjar de plats d'escudella!
367. Que no ens faltin sopes, i encara no poques
     
368. Quedar fet una sopa
369. Qui amb la sopa beu, quan és mort no hi veu
370. Qui beu amb l'escudella quan es mor no beu amb botella
371. Qui beu radere la sopa después de mort no hi veu gota
372. Qui després de la sopa beu s'acosta al tombeu
373. Qui en tingui més, que mengi més sopes
     
374. Qui escudella d'altre espera, dinarà tard
375. Qui escudella d'altre espera, freda se la menja
376. Qui escudella d'altri espera mai se la menja calenta
377. Qui escudella d'altri espera mai se la menja sencera
378. Qui escudella d'altri espera, freda se la menja... i a vegades ni freda ni calenta
379. Qui ha d'esperar un altre menja l'escudella tard i dolenta
380. Qui l'escudella d'altri espera, freda la menja
381. Qui menja escudella de carn, menja galant
382. Qui menja sopes les entén totes
383. Qui menja sopes se les pensa totes
     
384. Qui no li agrada l'escudella bona no és home ni dona
385. Qui no menja escudella no està gras
386. Qui no menja escudella no menja fregit
387. Qui no menja escudella omple la mamella
388. Qui no menja sopes, no se les té totes
     
389. Qui no té pa no pot fer sopes
     
390. Qui no vol «caldo», tres tasses
391. Qui no vol brou, set escudelles
392. Qui no vol caldo, dues tasses
393. Qui no vota no sopa
394. Qui té mare minge sopes i qui no en té no se les minge totes
     
395. Qui té pa cuit, ja es pot fer sopes
     
396. Qui té pa sec que es faci sopa i qui té pa tou que es faci rostes
397. Qui tinga crostes, que es faci sopes i qui no en tinga, que badalli
     
398. Qui tingui més pa, que se'n faci sopes
     
399. Qui vol menjar sopes a l'estiu, ha de sembrar pèsols al mes d'abril
     
400. Remena, Ramon, que sopes són
     
401. Sa mare no vol que begui vi i ell se'n fa sopes
     
402. Seguit, seguit, el caldo amarga
403. Sense pa no es fan sopes
     
404. Ser bufar en caldo fred
405. Ser caldo de borraines
406. Ser clar com caldo de sopista
407. Ser com l'escudella de sant Claret, poca pasta i molt suquet
408. Ser com l'escudella de santa Clara, verdura i aigua
409. Ser estudiant de la sopa
410. Ser un agafa-sopes
     
411. Si el ventre et dol, menja sopes amb poliol
     
412. Si eres vella, caldo de tella
413. Si no vols brou, dues tasses!
414. Si no vols caldo, dues tasses
415. Si no vols caldo, tassa i mitja
416. Si no vols menjar sopes tot l'estiu, sembra pèsols per l'abril
     
417. Si tens mal de ventre menja sopes de menta
     
418. Si vols bé al teu marit, després de les sopes dóna-li vi
     
419. Si vols tenir bon sagí, menja sopes de pa vespre i matí
     
420. Sobretot canyella, que fa bon brou
421. Sopa bullida allarga la vida
422. Sopa d'aigua
423. Sopa d'all, per a esperar el tall
424. Sopa de flocs de civada
425. Sopa de menta, pel mal de ventre, de farigola pel mal de cap, d'un raig d'oli escaldat pel rogall i la de ruda per l'histeri
426. Sopa de pa, de mon mastegar
427. Sopa de pa, fa de bon mastegar, escudella de sagí, fa de bon pair
428. Sopa grassa, testament magre
429. Sopa sense oli no val un dimoni
430. Sopes amb pa, menjar beneït
     
431. Sopes amb vi aixequen el padrí
     
432. Sopes amb vi fan bon sagí
433. Sopes amb vi no emborratxen, però aixafen
434. Sopes amb vi no emborratxen, però alegren la panxa
435. Sopes amb vi no emborratxen, però escalfen
436. Sopes de pa, menjar de beneits
437. Sopes i olives, o cap o a estibes
     
438. Sopes, aigua i pa
439. Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones
440. Suar-se les sopes
     
441. Tenir l'escudella assegurada
442. Tirar l'escudella a terra
443. Tirar terra a l'escudella
444. Tonteries són sopes i es mingen a grapats
     
445. Tot passa, fins l'escudella
446. Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada
447. Trellat, ¿vols sopes?
     
448. Trobar fins a la sopa
449. Trobar pèls a la sopa
450. Trobar-se (algú) [fins] a la sopa
451. Trobar-te'l fins a la sopa
452. Unes sopes d'un caldo de borraines entren com sant Josep i la Virgen
453. Valer més el brou que les tallades
454. Vella gallina fa bon brou
455. Vessar-se l'escudella
456. Viuda d'altre marit, olla de caldo afegit
457. Viure de la sopa boba
458. Xocolata i sopa bullida, allarguen la vida
459. Xop com una sopa
460. Xopat com una sopa

 Mira també

Joan Amades i Gelats (1978b): L'escudella. Ed. Selecta. Col·lecció «El Tresor Popular de Catalunya», núm. 2. 142 pàg.