- A la llarga el gos la llebre agarra
- A la llarga, el galgo a la llebre mata
- A la llarga, el llebrer a la llebre atrapa
- A llebre aixecada, escopeta preparada
- A llebre fugida, garrotades al cau
- A punt d'agafar la llebre, es para a cagar
- A Sant Esteve, un pas de llebre [creix el dia]
- A so de tabals no s'agafen llebres
- Agafar la llebre al jaç
- Al millor caçador si li escapa una llebre
- Al setembre hi ha llebres per dar i per vendre
- Alçar (o aixecar) la llebre
- Allà a on un se pensa que hi ha una llebre, hi ha un terròs
- Anar més lleuger que una llebre
- Anar orella de llebre
- Anar per llebres i no matar conills
- Au! Agulleta, que el dissabte s'acosta: punt pasqual i salt de llebre
- Botar la llebre
- Caçar llebres amb tambors
- Carn de cabra, llebre i bou, de pair costa bé prou
- Carn de llebre, de moltó i de bou, sense vi al ventre no es cou
- Carros de rei llebres agafen
- Conillet estigues amagat que la llebre ja s'alça
- Córrer com una llebre
- Cremar el cul a les llebres
- D'on menys se pensa, salta la llebre
- De Nadal a sant Esteve, un pas de llebre
- Despert com una llebre
- Donar (o vendre) gat per llebre
- Dormir amb els ulls oberts com una llebre
- Dormir com les llebres
- Dormir com les llebres, amb un ull obert
- El conill és de qui el mou, la llebre de qui la mata
- El conill on es cria i la llebre on se li fa de dia
- El gos petit alça la llebre i el gos la mata
- El més fi del peix és l'ull, el millor de les llebres són les potes
- El millor de les llebres són les potes
- Ésser poruc com una llebre
- Fer empassar gat per llebre (a algú)
- Fer passar gat per llebre
- Fer un sol que crema la cua de les llebres
- Fer una llebre
- Forment és així com llebre, que no l'arreplega tot ca
- Gos que alça moltes llebres poques en mata
- Haver-hi molts gats per a la llebre
- He vist una cosa negra; no sé si era llop o llebre, o una mata de ginebre
- L'Hostaler de Vallcebre, que donava gat per llebre
- L'ocasió és com una llebre, qui l'agafa és seva
- La llebre a l'ast és mal sopar
- La llebre a la carrera, el conill en la rastrera
- La llebre és de qui l'alça i el conill de qui l'alcança
- La llebre és de qui la mou
- La llebre és del qui l'alça, la perdiu del qui la mata
- La llebre és del qui la lleva
- La llebre mor allí on peix i el conill allí on neix
- La llebre no és pas del qui la mata sinó del qui l'aixeca
- La llebre no és per qui la caça, és per qui l'agafa
- La llebre per la sembra mor
- La llebre que salta per la mata és de qui la mata
- La llebre, de qui l'alça, i el conill, de qui l'agafa
- Les llebres no es cacen amb soroll de borinots
- Llebre (o llebres) de gener, vora l'esquer
- Llebre a la brasa, menjar dolent
- Llebre correguda i dona seguida, conquista segura
- Llebre i bolet, prop del camí
- Llebre per molts gossos empaitada, aviat caçada
- Llebre que buida, mirar endavant no es cuida
- Llebre que fuig, llebrer que l'empaita
- Mentre el ca pixa, la llebre fuig
- Mentre el gos es rasca la llebre s'escapa
- Mentre el gos put, la llebre fuig
- Més covard que una llebre
- Moltes llebres jauen en el jaç per falta de caçadors
- Moure la llebre
- Ni jueu totxo ni llebre aturada
- No cal fer el civet abans de matar la llebre
- No ha matat la llebre
- No hi ha gener sense llebre ni maig sense perdiu
- No hi ha llebre sense llop
- No menja llebre
- No s'agafen dues llebres en un jaç
- No saber si mena llebre o conill
- No venguis la llebre abans de caçar-la
- Pel desembre, set caus a la llebre
- Pel desembre, set gànguils per una llebre
- Pel gener busca la llebre el mullader
- Pel gener i pel febrer busca la llebre el seu joquer
- Pel gener, busca la llebre el mullader
- Pel març, cap llebre s'hauria de pixar al sembrat
- Pel març, ni una llebre trobaràs
- Per agafar una llebre, mals camins i carrerades; per convèncer una donzella, home de poques paraules
- Per fer el civet, cal la llebre
- Per gener i pel febrer busca la llebre el seu joquer
- Per l'abril abrilàs, torna la llebre al jaç
- Per l'Advent, la llebre al (o en el) sarment
- Per Nadal la llebre a l'hort
- Per Nadal un pas de pardal, per sant Esteve un pas de llebre i per Reis un cec ho coneix
- Per Nadal, pas de pardal. Per Sant Esteve, pas de llebre
- Per on menys t'ho puguis esperar saltarà la llebre
- Per Sant Esteve creix el dia un pas de llebre
- Per Sant Esteve, un pas de llebre
- Per sant Martí, la llebre al costat del camí
- Per Santa Llúcia un pas de puça. Per Nadal un pas de pardal. Per sant Esteve un pas de llebre. Per Any Nou un pas de bou. Per sant Antoni un pas de dimoni
- Per Tots Sants, les llebres corren pels camps
- Poruc com una llebre
- Quan el tall és en el plat, qui coneix si és llebre o gat?
- Quan es veu el jaç la llebre no és lluny
- Quan la civada treu el nas, la llebre ja és al jaç
- Quan menys ho esperes, salta la llebre
- Quan menys s'ho pensa el llebrer, salta la llebre
- Quan salta la llebre, no hi ha llebrer que tingui coixesa
- Qui dues llebres persegueix, no n'hau cap
- Qui llebre vol menjar, a la pleta l'ha d'anar a cercar
- Saber algú on jeu la llebre
- Saltar la llebre
- Seguir la llebre
- Ser covard com una llebre
- Ser llest com una llebre
- Si el sol fos jornaler, no matinaria tant i correria com un llebrer
- Tant grata la llebre, que no jeu
- Tant s'esperessin les llebres
- Tot gos no aixeca la llebre
- Tres xics fadrins, gudins, de la serra pamparruïns, van anar a caçar conills i van caçar una llebre gudera, de la serra pamparruera. Aquells tres xics ... se'n van anar a una hostalera: ─Hostalera, que mos farie esta llebre gudera, ...? -Ai, sí, tres xics ... Aquells tres xics ... se pensaven minjar la llebre gudera... i van minjar carn gudat de la serra pamparruat
- Trobar la llebre en el jaç
- Val més tenir un conill que perseguir una llebre
dijous, 9 d’octubre del 2008
Llebre
Etiquetes de comentaris:
animals,
llebre,
Refranys de les bèsties
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada