- A boca d’ampolla
- A Castellciutat, la forja, la bóta, la cullera i el plat
- A cents i a milers, com els teulers
- A comptar per mils a la teulada (o al teular)
- A Eroles són guineus i trenquen olles
- A Folgueroles fan cassoles, a Sant Julià, terrissers, a Calldetenes són xerraires i a Vic ne són mentiders
- A Freixa, saltabarrancs i cagaolles
- A la Granja, olla grossa
- A la Selva (del Camp), plats i topins
- A l'olla, tot hi cap
- A mi ningú em posa l'olla
- A Miravet, gerra i topí
- A pastar fang
- A Rasquera fan cabassos; a Ginestar, cabassoles; i a Miravet, plats i cassoles
- A tota teulada hi ha goteres
- Aigua de novembre, la teulada renta
- Això és una olla
- Al govern i al marranxó no els hi tinguis compassió (Marranxó: pitxet de vi de terrissa)
- Amb peus de fang
- Amb ulls com a plats
- Amb una perola vella, se'n troba una de nova
- Amistats i teules, les més bones les velles
- Anar/enviar a pastar fang a la vora del riu
- Anar-se'n com el broc del càntir
- Anar-se'n de l'olla
- Anar-se'n un càntir (o un sac, etc.)
- Ànima de càntir
- Any de set nevades, blat per les teulades
- Arrossegar pel fang algú
- Arruixa i no facis fang
- Assemblar-se com els testos i les olles
- Ball de càntirs
- Benicolet no cap en un perolet
- Benidorm davall teulada o de pillo s'adorm
- Boca d'ampolla
- Bufant, bufant, fan ampolles
- Bufar i fer ampolles
- Buidaampolles
- Cada gerreta té la seva fargaladeta
- Cada gota de pluja fa el seu fang
- Cada olla té la seua cobertora
- Cada oller (o terriser) alaba les seves olles, i més encara si són foradades
- Cada perolet té la seua tapadoreta
- Caldera vella i teulat vell, o tavella o forat
- Cantiret que a la font vas, un dia o altre et trencaràs
- Cap boig s'apedrega la teulada
- Cara de no haver trencat mai un plat
- Caure (alguna cosa a algú) com un gerro (o gerra, o galleda) d'aigua freda
- Caure les teules
- Ciutadella, terra de gerret
- Coll d'ampolla
- Com qui llença fang a la paret, si agafa, agafa
- Començar la casa per la teulada
- Compta com els teulers, a cent i a milers
- Conill de teulada
- Criada nova, perol trencat
- Cul de got
- Cul d'olla
- D'allà on ets nat, no apedreguis el teulat
- De casa de teulada mala, d'aqueixa te guarda
- De tant anar a la font deixaràs el càntir
- De teulada cap avall, cadascú menja del seu treball
- Deixar en el fang
- Déu ens guard de la pols de maig i del fang d’agost
- Déu ens guard de pols de gener i de fang de juliol
- Dormir sota teulada
- Eixir del fang i caure al barranc (o en la merda)
- El càntir nou fa l'aigua fresca
- El Ginebraire del càntir gros
- El llebeig porta la gerra al cul
- El sol de l'estiu la cera ablaneix i el fang endureix
- El terrisser que no treballa pel maig, no treballa en tot l'any
- Els cantirets de Miravet, que van voler derrocar el castell a cops de càntir
- Els plats (o els testos) s'assemblen a les olles. -del mig o de les vores-
- Engegar (o enviar) a pastar fang algú o alguna cosa
- Entrar en càntir
- Entre poc i massa hi ha una tassa
- Enyorar les olles d'Egipte
- És un plat molt ben fet
- Escuder pobre, tassa de plata i cànter de pobre
- Ésser dels que plogueren i no feren fang
- Esser persona de fang
- Ésser sord com una perola
- Ésser un cul de got
- Ésser una ànima de càntir
- Estar com un got entre dos pedres
- Estar més moll que el fang d'un planter
- Fang a l'hivern i pols a l'estiu, tot el camp reviu
- Fang de maig, espiga d'agost, entra l'hivern de veritat
- Fang i calç, tapen molts mals
- Fangada abans de glaçada val per a mitja femada
- Fangada abans de Nadal, per mitja femada val
- Fer cara de no haver trencat mai un plat
- Fer com sant Pelegrí de Pacs, que trencava els càntirs a cops de cap
- Fer el got
- Fer la copa (... el got)
- Fer la gerra
- Fer pagar els plats trencats
- Fer plat d'una cosa
- Ficar l'olla grossa dins la xica (o la petita)
- Guardeu-nos de la pols de maig i de fang d'agost
- Haver posat la mà al càntir
- Hivern fangós, juny granellós
- Home i fang de terrisser, no els preguntes què han de fer
- Home pobre, olla d'argent i cànter de coure
- La cançó dels teulers: sol i aire i aigua no
- La mare i la teulada, com més vella més estimada
- La més fresca és la del càntir
- La Selva, tupins i plats fins
- La tramuntana no se sol enfangar gaire
- Les dones són com les gerres, la que no suma se n'ix (o la que no traspua vessa)
- Les dones tenen la teulada de vidre
- Llançar pedres contra la pròpia teulada
- Llançar-se els plats pel cap
- Mal n'eixiria pel broc si no n'hi ha en el càntir
- Més amunt de la teulada no hi ha estat tothom que en parla
- No començar la casa per la teulada
- No creguis en pols de maig ni en fang de juliol
- No et fiïs de pols de maig, ni de fang d'agost
- No haver trencat mai cap plat [ ni cap olla]
- No hi ha olla ni olleta que no trobi la seva tapadoreta
- No hi ha olla ni ollot, que no trobi el seu cobertorot
- No saber fer una O amb un cul de got
- No tenir un pam de teulada
- No tot és bufar i fer ampolles
- Ofegar-se en el testet on beuen les gallines
- Ofegar-se en un got d'aigua
- Olla esquerdada sempre vessa
- Olla i cassola de ferro, a la salut no fa esguerro
- Olla nova pren l'olor del que s'hi posa
- Olla sense anses, t'escaldarà
- Olla vella, bony o forat, o tot plegat
- Otos, una gerra plena d'ossos
- Pa xiques guapes Sant Jordi i l'afaram de Cervera, per a la dansa Canet i per càntirs nous Traiguera
- Pagar els plats trencats
- Panxa d'ampolla
- Pareix l' animeta del plateret
- Parlar per boca de càntir
- Pel so, l'olla; per la paraula, l'home
- Per bona fangada, la del gener
- Per fer olles, la millor terra és la de Sant Salvador de Breda
- Perola vella, bony o forat
- Plats trencats, mar bonança
- Plats-i-olles
- Ploure i no fer fang
- Poca pluja, molt fang
- Posar l'olla gran dins la petita
- Qui no té teulada de vidre, no li fan por les pedres
- Qui té la teulada de vidre, no tir pedres a la del veïnat
- Qui té olles, prest té tests
- Qui té plats, pot fer tests
- Sa gerra, amb tant d'anar a dur aigua, arriba que hi cau
- Sa gerra, tant d'anar an es pou, arriba que se romp
- Sant Pelegrí de Pacs trencava els càntirs a cops de cap
- Sempre plou (allà) on hi ha més fang
- Ser bufar i fer ampolles
- Ser sord com una perola
- Ser un cul d'olla
- Ser un llepaplats
- Ser una ànima de càntir
- Ser una olla
- Ser una tasseta de plata
- Si al càntir no n'hi ha, no en pot sortir pel bec
- Si compres cosa vella, que siga gerra o teula
- Sol blanc, parent (o senyal) del fang
- Sol blanc, vent o fang
- Sol i vent i foc per baix, ofici dels teulers
- Sol i vent i pluja no, ofici dels teulers
- Són olla i cobertora
- Sonar la teula
- Sortir de test
- Sortir del fang per caure al barranc
- Tant d'anar el càntir (cànter) a la font, arriba que es trenca / Tantes vegades va el càntir (o cànter) a la font que finalment es trenca
- Tant d'anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp
- Tant si el càntir topa amb la pedra com si la pedra topa amb el càntir, pobre càntir
- Tant va la gerra al pou que s'arriba a estellar
- Taula parada, gran teulada
- Tenir ànima de càntir
- Tenir els peus de fang
- Tenir la teulada de vidre
- Terra vermella, terra d'olles
- Teula somoguda no cria molsa
- Teules o maons de maig, més forts que fusta de faig
- Tirar pedres al seu terrat [o teulada]
- Tirar pedres contra la teulada pròpia
- Tocat del perol
- Tornar a les olles d'Egipte
- Tot càntir nou fa l'aigua fresca
- Trencar el càntir a la vella
- Trencar el plat bonic
- Tres coses fan plorar les dones: perdre una gallina, trencar el càntir i picada d'escarbat
- Trincar els gots (copes, etc.)
- Un càntir mallal (d'alguna cosa)
- Vés a pastar fang!
- Veure's com una ampolla entre dos cantals
- Vinya vora teularia, per l'amo poca alegria
- Xiu-xiu, xiu-xiu, pluja fina fa fang
dimarts, 10 d’agost del 2010
Ceràmica i terrissers
Etiquetes de comentaris:
ceràmica,
oficis,
Refranys sobre el treball,
terrissers
Subscriure's a:
Missatges (Atom)