- A Alcudi solen donar pa d'ordi an es combregats, i an ets extremunciats aigo bullida de mar
- A Alentorn, fiquen el pa al forn
- A Berèn s'ha de menjar el pa calent
- A blat comprat, ni coques, ni rotlles, ni pa assaonat
- A bona fam, no hi ha pa dur
- A bona gana, no hi ha pa dur
- A Bunyola, pa i butxaca
- A can Mauri i a can Lluís, un fart de pa mai se l'han vist; a can Poc i a can Soteres, mai els falten prou quimeres
- A casa del meu veí, quan no n'hi ha per a pa, n'hi ha per a vi
- A casa per estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli ho han de fer
- A casa que no hi ha pa, no estan contents
- A casa que no hi ha pa, pel juliol hi fa fred
- A falta de pa bones són coques
- A gent jove, pa blanet
- A l'Anglada són dimonis, a la Coma bona gent, a Samalús la coca seca i a Oriola el pa calent
- A l'avi que no tingui dents, no li donis crostes ni pa cuit (o sec)
- A l'enfornar es fan els pans geperuts
- A l'enfornar, els pans es tornen geperuts
- A l'home desgraciat, el pa se li floreix al forn
- A la casa del més coquí, quan hi ha pa hi falta vi
- A la casa on es treballa, mai no hi falta pa ni palla
- A la casa on hi ha pa aviat s'arregla el sopar
- A la casa on no hi ha pa de tot hi haurà
- A la casa on no hi ha pa, a l'estiu hi fa fred
- A la casa on no hi ha pa, ni el dimoni no hi pot estar
- A la casa on no hi ha pa, tot són raons
- A la casa on no hi ha pa, tothom crida i tothom té raó
- A la casa on no hi ha pa, tothom té raó
- A la casa que es treballa, mai no hi falta pa ni palla
- A la casa que hi ha pa, hi ha alegria
- A la casa que no hi ha pa, no Déu hi habita
- A la casa, per estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli ho han de fer
- A la dona mai li falta pa i l'home va a captar
- A la filla, pa i cadira; i a la nora, pa i a fora
- A la gent del treball, dóna-li pa i all
- A la meva Marieta, jo li he d'ensenyar de tot: a pastar, a garbellar, i a posar el pa al forn
- A la taula pot faltar el pa, però la sal no ha de faltar
- A Montserrat me n'anava a cercar un bocí de pa i vaig veure una sargantana que es menjava un ermità
- A on falta el pa no entra la mosca
- A pa calent, clava-li la dent
- A pa d'altri, navalla pròpia
- A pa de quinze dies, fam de tres setmanes
- A pa dur, dent aguda
- A pa i aigua
- A poc pa, molta fam
- A quants alimenta el pa, que amb palla podrien passar!
- A quants engreixa el pa, que la coca no sap!
- A qui et dóna pa no t'oblidis d'alabar
- A qui et vulgui mal, menja-li el pa; i al que et vulgui bé, també
- A qui fa el pa és a qui menys li agrada
- A qui menja bé el pa, és pecat donar-li all
- A qui no li sobri pa ni gat ni gos no ha de criar
- A qui no li sobri pa, que no criï ca
- A qui té fam, el pa negre li pareix blanc
- A qui té pa en lo forn no li agafa la son
- A Sagaró, pa i figues i no te'n rigues
- A tot arreu és bo el pa mentre n'hi hagi
- A vegades es dóna pa al gos perquè mossegue
- A vegades, Déu dóna pa a qui no té dents per mastegar
- Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l'estiuet, fam i fred
- Abril banyat, de pa ve carregat
- Abril fred, pa i vi
- Abril mullat, de pa en ve carregat
- Abril rigorós, pa i vi abundós
- Abundós d'es pa de mon compare
- Acabar primer el pa que la gana
- Acosta't al forn i menjaràs pa tou
- Ahir li donava jo pa i avui em dóna ell l'espatlla
- Ai del que posa pa quan l'un tira per aquí i l'altre per allà!
- Aigua bullida allarga la vida, gasta el cantell, renta el budell, remulla el pa i altra cosa no fa
- Aigua de maig, pa per tot l'any
- Aigua de Sant Joan no dóna pa ni vi
- Aigua freda i pa calent fan mal a la gent
- Aigua freda i pa calent fan mal a les dents
- Aigua freda i pa calent fan que es ventrell se'n sent
- Aigua freda i pa calent, causen dolor al ventrell
- Aigua freda i pa calent, no fan bon ventrell
- Aigua fresca i pa calent causen dolors al ventrell
- Aigua i pa sopa farà
- Aigua per sant Bernadí lleva pa i no dóna vi
- Aigua per Sant Magí, no dóna pa i lleva vi
- Aiguardent i figues seques, allioli i pa torrat, fan ballar endemoniat
- Això és el pa i la sort (d'alguna cosa)
- Això és pa sucat amb oli
- Això són coses de mainatge: quan tenen pa, volen formatge
- Al bon amic, dóna-li pa i dóna-li vi
- Al cel només mengen pa de xeixa
- Al desembre val més el pa dur que el tendre
- Al desgraciat, fins el pa se li floreix al forn
- Al enfornar se fan los pans geperuts
- Al fill de la nora, un tros de pa i fora
- Al fill dolent, pa i escarment
- Al pa calent, fes-li un forat i amb oli untat
- Al pa, pa i al vi, vi; i als sogres el seu camí
- Al pa, pa; i al vi, vi
- Al pa, pa; i al vi, vi, i així no enganyaràs el teu veí
- Al pa, pa; i al vi, vi; i l'aigua, clara
- Al pobre desgraciat el pa se li glaça al forn
- Al pobre, el pa se li floreix al forn
- Al que pasta i cou el pa, n'hi passen de totes
- Al que té fam, el pa negre li sembla blanc
- Al qui no li sobre pa, ni gos ni gat ha de criar
- Als sis mesos el cul a terra i el pa a la mà
- Allà on hi ha pa no hi fa mal estar
- Allà on no hi ha pa Déu no hi habita
- Allà on no hi ha pa no hi ha pau (o tot és renou)
- Allà on no hi ha pa res de bo es pot esperar
- Allí on hi ha un pa hi ha un català
- Allí on hi ha un pa hi ha un home
- Allioli, pa torrat i aiguardent i figues seques fan ballar endemoniat
- Amagueu el pa, que ve la gana
- Amb bona mula, pa i companatge es fa bé el viatge
- Amb cebes i pa, a Judes van desmamar
- Amb pa d'altri, sopa espessa
- Amb pa es pot veure venir
- Amb pa i amb vi, es passa millor el camí
- Amb pa i ceba pot viure un home
- Amb pa i vi, es fa bon camí
- Amb pa i vi, s'escurça el camí
- Amb pa, sobrassada i vi, es fred és bo de sofrir
- Amb pa, un gos es fa ballar
- Amb qui es casa? Amb lo pa de la pastera
- Amb tu pa i ceba, dona meva
- Amb una hora hom menja el pa de la boda
- Amb vi ranci i pa calent, fa de bon passar l'hivern
- Amic de gresca (o d'espardenya, o de pa sucat amb oli)
- Anar darrera (d'algú) amb un pa calent
- Ans pa que vi
- Any de molt pa, garbell clar i sedàs espès
- Any de poc pa, garbell espès i sedàs clar
- Anys de traspàs, ni vinya, ni hort ni pa al rebost
- Baratar el pa amb parenostres
- Bé amb Déu i pa en butxaca
- Bé sap el que demana el pa el que vol
- Bé sé el que em faig quan a menjar pa me'n vaig
- Beu bon vi, i menja bon pa, i viuràs sempre sa
- Blat comprat, ni coques, ni rotllos, ni pa assaonat
- Blat en flor, als quaranta dies el pa al forn
- Bo és el pa, que es deixa mossegar
- Bon pa farem si la farina és bona
- Bon pa i bon dir i no hi ha més que dir
- Bon pa i bon vi escurcen el camí
- Bon pa i bon vi fan bon llatí
- Bon pa i bon vi i deixa dir
- Bon pa i bon vi i faràs bon camí
- Bon pa i bon vi no tenen pas res a dir
- Bon pa i bon vi, arre rocí
- Bon pa i bon vi, vida de Paradís
- Bon pa, bon vi i bon dormir
- Bon pa, bon vi i bona carn fan bona sang
- Bon pa, bon vi i bona minyona
- Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa és senyal de bona casa
- Bon tros i prou pa, bon esmorzar
- Bon vi, bon pa, curta la jornà
- Bona fam de quinze dies i pa pastat de tres setmanes
- Bona gana i pa de xeixa
- Botifarra i pa calent!
- Cada al.lot ve amb un pa davall es braç
- Cada fill que neix porta un pa sota l'aixella
- Cada u sap quin pa l'assacia
- Cada u sap quin pa l'assadolla
- Canviar pa amb parenostres
- Cap a Lledó, cap a Lledó, el batalló d'en Xicó; cap a Lledó, cap a Lledó, tu menjar pa i jo no
- Cap d'Any gelat, molt pa assegurat
- Cara de pa [de ral]
- Carn d'avui, pa d'ahir, vi d'antany salut per tot l'any
- Carn d'avui, pa d'ahir, vi de l'any
- Carn d'un dia, pa de dos, vi d'un any, salut per tot l'any
- Carn fa carn, pa fa panxa i el vi mena la dansa
- Casa a on no hi ha pa, tot són baralles
- Casa de pa tou, poca cosa mou
- Casa de poc pa, casa de raons
- Casa gran, pa petit
- Casa gran, pa xicotet
- Casa on no hi ha mesura un pa poc dura
- Casa que no hi ha pa fa plorar i la que no hi ha vi fa morir
- Casa sense pa fa plorar
- Casa sense pa, fa de mal habitar
- Casa sense pa, infern segur
- Casa sense pa, ni el dimoni hi pot habitar
- Casa sense pa, raons hi ha
- Casa't en diumenge, Joan, que el dilluns seràs casat i el dimarts preguntaràs a on venen pa fiat
- Cava fondo i tindràs pa a dojo
- Clava la dent al pa calent
- Com més pa i més vi al celler més bruixes pel carrer
- Condemnar algú a pa i aigua
- Conèixer el pa que s'hi dóna
- Contar més pa que peix
- Convenir una cosa com el pa que es menja
- Cutxaró massa rebentat, propens a pa esguerrat
- D'aigua freda i pa calent, el ventrell se'n ressent
- D'arròs, cansalada i pa, en Josep us en vendrà
- D'un bon cutxaró se'n fa pa a discreció
- Damunt una punta de clau es viu; amb un revol ple de pa, es mor
- Darrera del pa calent no beguis aigua corrent
- De blat bolcat i de pa florit, no en planyis el teu amic
- De bruixes a Llers, i de pa a Fortià, n'hi ha més que en tot l'Empordà
- De casa, la botifarra, i el pa dels altres
- De dóna'm un pa a agafa'm un pa hi van dos pans
- De formatge i pa beneit, menja'n poquet
- De Gabarra a l'Hostalnou era la mia posada; a pa i beure, als Hostalets, i a sopar, a ca la Gravada
- De gener a gener, el pa a casa i el drap també
- De la casa a on no hi ha pa, tothom ne fuig
- De la casa on no hi ha pa, les rates en fugen
- De la madrastra, ni pa ni pasta
- De les olors, el pa; dels sabors, la sal
- De les olors, la del pa, i dels gustos, el de la sal
- De pa calent, molt a la mà, però poc al ventre
- De pa de cada dia, Déu mo'n don
- De pa de casa més bo i més barato
- De pa florit i de pa ajagut, ningú n'han plangut
- De pa florit i de vi agre ningú és de plànyer
- De pa i mel
- De pa i rave
- De pa sucat amb oli
- De pa, Déu mo ne dó
- De pans i de coques, n'hi ha de totes
- De pans i de rams se'n fan tants com se'n volen
- De pans i de rams, n'hi ha de moltes maneres
- De pans i fogasses, en fan tants com volen
- De pans i fusades, ne fan tants com ne volen
- De pebre i pa beneit, poquet
- De poc pa, no se'n poden fer gaires sopes
- De quin pa farem sopes?
- De quin pa fas (fa, etc.) rossegons!
- De quin pa fas rosegons?
- De terra d'escorpins, poc pa i poc vi
- Deia el vi a la panxa de l'home: "Sóc valent i trincant". I el pa li responia: "Si jo vaig davant!"
- Deixa granar sense por el que vullgues pa llavor
- Del blat ben pastat, el bon pa no n'és fat
- Del blat bolcat i del pa florit no en planyis al teu amic
- Del blat en flor, als quaranta dies el pa al forn
- Del pa a la molla
- Del pa de mon compare, bon tros a mon fillol
- Del pa del compare, bon cantell
- Del pa la crosta
- Del pa que l'anyell enveja, qui més en menja, més ganeja
- Del pa tou tothom en fa llesques
- Del pa, tu la crosta i jo la molla
- Després d'una festa major, pa de sègol amb oli
- Després d'una festa major, pa sucat amb oli
- Déu dóna el pa segons la gana
- Déu dóna pa a qui no té queixals
- Déu dóna un tros de pa a qui no se'l sap guanyar
- Déu et do enteniment i pa pel talent
- Déu n'hi do de pa al sarró i de vi a la bóta
- Déu n'hi dó... de pa florit
- Dies de maig, dies amargs: els pans curts i els dies llargs
- Digues-li vi al vi, i pa al pa, i tots t'entendran
- Dir al pa pa i al vi vi
- Dol amb pa és bo de passar
- Dona jove, pa tou i llenya verda tiren la casa a perdre
- Dóna pa a qui el pugui mastegar
- Dóna'm pa i aborda'm es ca, i prest callarà
- Dóna'm pa i carn i no em moriré de fam
- Dóna'm pa i dis-me moro
- Dóna'm pa i formatge i amenaçarà es moix salvatge
- Donar pa a les oques
- Donar pa i peres
- Drap de casa, pa de casa i vi de casa, i faràs casa
- Duc pa sec al sac, m'assec on sóc, i el suco amb suc
- El beneit d'Amposta, que menjava pa amb crosta
- El bon pa i el bon vi, escurcen el camí
- El ca que vol pa ha de llepar la mà
- El diable no té pa i arma ca
- El fer volar l'estel no és pa amb mel
- El fill del veí, fica-te'l a casa i dóna-li pa amb vi
- El foc és mitja vida i el pa és tota
- El foc és mitja vida: el pa i el vi l'altra mitja
- El formatge, serrat, el pa, ullat
- El gos de bona raça se recorda del pa i de la caça
- El gos que vol pa ha de llepar la mà
- El maig és boig: moltes festes, i, de pa, poc
- El maig menja pa, l'agost beu most
- El mal amb pa és de més bon passar
- El mal pagador es menja el pa pitjor
- El meu millor amic, el pa; el pitjor enemic, el vi
- El meu veí ha matat un moltó, i nosaltres suquem pa amb l'olor
- El millor pa és el de casa
- El mussol, pel febrer, ja es menja un pa sencer
- El nostre pa de cada dia...
- El pa a casa pastat la fa pujar aviat
- El pa a la post i la cansalada al rebost
- El pa a tothom agrada
- El pa amb oli fa engreixar
- El pa amb tot s'adiu
- El pa amb ulls, el formatge sense ulls i el vi que salti als ulls
- El pa blanc i la dona morena
- El pa calent mata la gent
- El pa calent, molt a les mans i poc al ventrell
- El pa canviat i el vi assegurat
- El pa com germans i els diners com àguiles
- El pa com germans, el diner com a gitanos
- El pa cremat fa pair
- El pa d'altri té set crostes
- El pa d'hostal ennuega
- El pa de blat, Déu el va fer i tot l'altre el va fer fer
- El pa de casa atipa
- El pa de casa és el millor
- El pa de casa no assacia
- El pa de casa no satisfà
- El pa de faves mai no s'acaba
- El pa de fleca el cor asseca
- El pa de la veïna és medicina
- El pa de la veïna sempre és millor
- El pa de sant Blai no es floreix mai
- El pa del mesquí fa deu vegades el camí
- El pa del nuvi és de blat, el de la núvia de sègol
- El pa del pobre dues vegades és menjat
- El pa del veïnat sempre resulta cremat
- El pa dur fa l'hostal segur
- El pa dur fa la vida a u
- El pa en cria de tots i no en mata cap
- El pa és fre del vi
- El pa estranger sempre és dur (o amarg)
- El pa fa carn, i el vi fa sang
- El pa fa passar i el vi fa tenir
- El pa fa polls
- El pa fa polls i l'aigua fa barrals
- El pa florit fa tornar bonic
- El pa fresc, i el vi novell, causen dolors al ventrell
- El pa i el vi en cria de tota mena
- El pa i el vi, neixen dintre de maig
- El pa llescat, sense vergonya és menjat
- El pa lleuger i eixut, i el formatge, serrat i feixuc
- El pa mai fa nosa
- El pa més dolent és el de la porta
- El pa moll embossa el coll i el pa sec no s'hi atura
- El pa mudat i el vi usat
- El pa negret, el vi agret i l'oli sabentet
- El pa no aniria car si els dropos no en menjaven
- El pa no camina, però fa caminar
- El pa no fa nosa
- El pa no té cames, però fa caminar
- El pa per a mi, que els sants no en mengen
- El pa per la vista i el vi pel tast
- El pa pertot arreu és bo
- El pa reposat mai ha fet mal
- El pa robat fa venir gana
- El pa sempre va bé
- El pa sequet, el vi agret i l'oli sabentet fan tornar riquet
- El pa sosté, el vi dona força i la carn engreixa
- El pa tendre es fa entendre
- El pa torrat sense vergonya és menjat
- El pa tou a la bossa cou
- El pa tou dura poc
- El pa tou xuclant s'empassa
- El pa tou, i el vi nou, el ventre espatllen
- El pa ullat i el formatge serrat
- El pa, el fa més el forn que totes les pastadores del món
- El pa, per dolent que sigui, no mata ningú
- El paladar fi vol sempre el mateix vi, i diferent pa per variar
- El qui no té pa, el fan bellugar
- El vi amb mesura i el pa amb cordura
- El vi estalvia el pa i el pa estalvia el vi
- El vi fa sang, i el pa fa carn
- El vi nou i el pa vell el ventre espatllen
- El vi pel color, el pa per l'olor, i tot pel sabor
- El vi usat i el pa mullat
- El vi, l'acostumat; i el pa, canviat
- El vi, pel color, i el pa, per l'olor, i tot, pel sabor
- El vi, usat, i el pa, mudat
- El vi, vell, i el pa, novell
- Els al·lots neixen amb un pa davall es braç
- Els blavets de la Marina, quan van a segar arròs, només mengen que tonyina, pa, tomates i alficòs
- Els culs-rojos de Betxí, saragüells de mitan cama, amb dos quinzets de pa dur passen tota la setmana
- Els dols amb pa, ja no ho són tant
- Els innocents no tenen dents, no tenen pa per a menjar, no tenen vi per a dormir
- Els mals, amb el pa, són menys
- Ell es pasta el pa i ell se'l cou
- En aquest món mesquí, quan tenim pa, no tenim vi
- En Bernat, quan no té pa, renega com un ca
- En casa de jugador, poc pa i baralles
- En casa de molts fills i poc pa, de tot hi haurà
- En Costur, pa dur
- En enfornar es fan els pans geperuts
- En haver, teus, meus i nostres, un pa com unes hòsties
- En la casa on no hi ha pa, tothom crida i té raó
- En la casa que es treballa, mai no hi falta pa ni palla
- En la casa que no hi ha pa, tothom crida i tothom té raó
- En llescar el pa es coneix la madrastra
- En temps de fam, no hi ha pa dur
- En temps de gana no hi ha pa dur
- En tot pa hi ha molla i crosta
- En una casa sense pa, no estan contents
- En una casa, per a estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli ho han de fer
- Encara troba el pa bo
- Enfornar el pa i desenfornar a mitges
- Enlloc es parla tant de pa com en la casa que no n'hi ha
- Entre amics, no hi ha pa partit
- Entre bons amics no hi ha pa partit
- Entre dos bons amics no n'hi ha pa partit
- Entre el pa i el vi es pot passar un bon camí
- És de pa sucat amb oli
- És més bo que el pa de pessic
- És sa menjar un bocí de pa abans d'esmorzar
- Es treuria el pa de la boca
- Escolà, rata pa, rata vi, menja moles de molí
- Escudella amb pa, menjar de frare
- Esmorzar, pa i ceba; dinar, ceba i pa; i si al vespre no hi ha olla, més val pa i ceba que quedar-se
- Esplet de pa el gra desmaia
- Ésser de pa de pessic
- Ésser de pa sucat amb oli
- Ésser el nostre pa de cada dia
- Ésser gent de pa blanquet
- Ésser més bo que el pa de pessic
- Ésser pa de casa
- Ésser pa i figa
- Ésser pa i mel
- Ésser un pa de xeixa
- Ésser un tros de pa blanc
- Ésser una cosa de pa sucat amb oli
- Estar a pa i aigua
- Estar groc com un pa de cera
- Estar-se de pa i de dones mentre es tingui coca i noies
- Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front
- Falç al coll i pa a la trinxa
- Farina avançada i pa pastat treuen el despès de casa i l'amo no ho sap
- Farina morena fa bon pa i la blanca fa el que fa
- Fart de pa, fart de ximple
- Fer (algú) els pans amples
- Fer bones llesques del pa d'un altre
- Fer cara de pa [de ral]
- Fer com el bisbe Don Opes, que menjava pa amb les sopes
- Fer pa i bolet
- Fer pa i trago
- Fer pa pel gasto
- Fer pans de les pedres
- Fer un pa com unes bresques
- Fer un pa com unes hòsties
- Fer volar l'estel no és pa amb mel
- Fer-ne cent per un pa sol
- Fins abans de l'Ascensió, bon pa que Déu n'hi do; de l'Ascensió enllà, Déu dirà
- Formatge serrat i pa ullat
- Formatge, fruita i pa, menjar de vilà
- Formatge, peres i pa, menjar de vilà
- Fred d'abril, no faltarà pa ni vi
- Futxa, fornera; el pa es crema
- Galtes de pa de ral (o de pa de tou, o de pa torrat, o de formatge)
- Galtes de pa rodó
- Gelada de Cap d'Any, pa per tot l'any
- Gener assoleiat, pa i vi assegurat
- Gent boja, pa tou i fetge
- Gent de la Ribera tal és com era: sempre molt bravatgera, poca alegria, molt de pa i un glop de vi,
- Gent de la Ribera tal és com era: sempre molt bravatgera, poca alegria, molt de pa i un glop de vi, s'aixequen molt de matí i s'adormen tot el dia
- Gent jove, pa blanet
- Gent jove, pa tou
- Gent jove, pa tou i fetge
- Glorificat, pa sucat amb oli
- Gran olla, poca carn, y casa gran, pa chiquet
- Guanyar-se el pa amb la suor del front
- Guarda pa pel maig i llenya per l'abril
- Guarda pa pel maig i tot l'any en tindràs
- Guarda pa per al maig i llenya per a l'abril, que no saps el temps que ha de venir
- Gust secret, pa eixut
- Haver-hi més pa que formatge
- Haver-hi pa / per a donar i vendre
- Haver-hi un pa de boira
- Haver-n'hi per a pa i per a sal
- Hem fet un pa com unes hòsties
- Hi ha qui amb un pa a les mans es moriria de gana
- Hi ha qui es mor de fam amb el pa a les mans
- Hi hagi el que hi hagi, mentre pa hi hagi
- Ho donen com a pa beneït
- Hort i molí donen per carn, pa i vi
- Ja em vindràs darrera amb un pa calent
- Joventut, pa tou
- Juny ben assoleiat, bon pa i bon blat
- L'abril mullat de pa ve carregat
- L'aigua i el pa no es poden negar
- L'aigua per Sant Joan, al pa i al vi causen dany
- L'amor amb pa fa de més bon passar
- L'aprenent de forner fa els pans geperuts
- L'endemà de Nadal és Sant Esteve; i a la casa on no hi ha pa, ningú està alegre
- L'esperança és el pa del pobre
- L'home que vol pa ha de llepar la mà
- L'ordre pasta el pa i el desordre el fa acabar
- L'ou d'avui, el pa d'ahir i el vi d'un any no et faran cap dany
- La boira d'en Massó, que negava els pans al pastador
- La carn d'avui, el pa d'ahir i el vi com més anys pugui tenir
- La carn fa carn, i el pa fa pansa, mes el vi mena la dansa
- La casa en què s'hi treballa, mai hi falta pa ni palla
- La casa on no hi ha pa no hi ha pau
- La casa on no hi ha pa, tothom crida i tothom té raó
- La casa que no hi ha pa fa plorar i la que no hi ha vi fa morir
- La casa que no té pa, moltes nits no es tanca amb clau
- La casa que s'hi treballa, may hi falta pa ni palla
- La conca de Tremp, regada i bona, bon pa, bon vi i bona minyona
- La farina morena fa bon pa i la blanca fa el que fa
- La feina de gener, set pans per un diner
- La gana vol pa i no bon menjar
- La gana, el pa ablana
- La llesca de pa de la madrastra sempre és molt prima
- La molta gana fa que el pa sec se torni bla
- La puput cantava en Xilxes i el gallet en Almenara, i en la Cartuixa el pa dur i en la Tanca mai s'acaba
- La sal és el pa dels peixos
- La sogra pa ser bona ha d'estar amb la boca tancada i la butxaca oberta
- La taula que no té pa fa plorar i la taula que no té vi fa patir
- La vida del pastor, pa y formatge
- La vida del pobre ruc és de les més consagrades. Per un jorn de pa ressecat, tot un any de garrotades
- La vida dels olivaires no és pas llarga de contar: al matí mengen pa i figues; als vespres, figues i pa
- Les disputes i els pans, eixint del forn
- Les falles de Sant Josep... una estoreta vella... pa la...
- Les penes amb pa fan de bon passar
- Les quatre coses necessàries per la vida són: llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment
- Lo bon pa fa bones sopes
- Lo ca que vol pa ha de llepar la mà
- Lo millor pa és el que donen sense demanar
- Lo pa bla passa cantant, lo pa dur passa amb la fam
- Lo pa calent és dolent
- Lo pa calent no vol aigua fresca
- Lo pa de forn és buit de compte
- Lo pa del forn no farta com el pa de casa
- Lo pa diu en tot
- Lo pa no te cames y fa caminar
- Lo pa poc augmenta la gana
- Lo pa, Déu mo ne dó
- Lo pa, mudat; lo vi, usat
- Lo qui no li sobre pa, no sé jo perquè té ca
- Llaura bé i fons i menjaràs pa en abundor
- Llaura eixut o mullat i no menjaràs pa fiat
- Llaura fondo, que pa tindràs
- Llenya d'alzina, vi de sarments, oli d'oliva i pa de forment
- Llenya de romaní i pa de fleca, mal per la casa
- Llenya verda i pa calent és la ruïna d'una casa
- Llenya verda i pa tendre, tiren la casa a perdre
- Llet i cullera el pa espera
- Llit de boga i pa florit, mal de ventre tot seguit
- Mai el mandrós tindrà, pa, ni vi per demà
- Mai no es diu ni s'ha dit, que a Arfa mengin el pa florit
- Maig núvol i juny clar, pa per tot l'any
- Malaguanyat pa que es menja!
- Malalt que s'ha de morir, tant el mata pa com vi
- Maldecaps amb pa, fan de més bon passar
- Massa pa fa mal
- Menja pa i no vagis al forn
- Menja pa i torna per més
- Menjar de Barcelona, sense pa, vi ni corona
- Menjar el pa de l'ase
- Menjar el pa fins a les crostes
- Menjar el pa sense comptar
- Menjar massa pa fa tornar tonto
- Menjar molt pa fa singlotar
- Menjar pa de cony
- Menjar pa i beure aigua, vida llarga
- Menjar-se el pa de l'ase
- Menjar-se el pa fins a les crostes
- Menjar-se el pa mort
- Menjar-se una cosa com pa beneït
- Menjaràs el pa mudat i beuràs el vi usat
- Merda! Més val pa sol
- Més val pa amb amor, que gallina amb dolor
- Més val pa sec que badallar
- Més val pa, y ceba en amor, que gallines ab dolor
- Més val talent que pa de forment
- Migdia el pa al forn, el sol passat, el pa menjat
- Migjorn, el pa en el forn
- Minja pa i demana'n més
- Minjar-se el pa de baldragues
- Minjar-se el pa de baldroc
- Moliner, farina i pa d'un vuitè un sextè en fa
- Molts fills i poc pa, anar a captar
- Morena i els ulls blaus; ja té la mare pa 'pa' dies
- Morir-se de fam amb el pa a les alforges
- N'hi ha per a sucar-hi pa i llogar-hi cadires
- Nadal en dilluns, de dos pans, guarda-te'n un
- Nadal en dimarts, pa i vi de totes parts
- Necessitar (algú) una cosa com el pa que menja
- Negar el pa i la sal a algú
- Ni casa sense dona, ni taula sense pa, ni església sense capellà
- Ni gener calent, ni pa de forment
- Ni pa bullit ni dona d'altre marit
- Ni pa florit ni taca en el vestit
- Ni per blat bolcat ni per pa florit no en planyis el teu amic
- Ni que donaren un pa i un peix
- Ni taula sense pa, ni exèrcit sense capità
- Ni tot el pa en coques ni tot el vi en bótes
- Ni tot el vi en bótes, ni tot el pa en coques, ni tots els diners en bossa
- Ningú no dóna un pa que no costi una coca
- No basta pa ni pasta
- No cal tirar tant pa al goç
- No digues que tens pa, si no el tens en la mà
- No diguis blat fins que el pa t'hagis menjat
- No doneu pa als gossos, que els caurà la cua
- No donis pa als gossos, que l'any és llarg
- No es donen els pans a desenfornar a mitges
- No és el mateix un pessic de pa, que pa de pessic
- No es guanya el pa sentat en lo sofà
- No és pas tot el pa en una banda
- No és per tu, sinó pel pa, que remena la cua el ca
- No es pot fer pa sense farina
- No fer mal ni al pa que es menja
- No guanyar-se el pa que es menja
- No haver-hi pa partit
- No haver-hi pa partit entre tots dos
- No hi ha com el pa de casa
- No hi ha llinatge que no tengui pa i formatge
- No hi ha pa que no costi una coca
- No hi ha pa sense crosta
- No hi ha res més bo que la llenya d'alzinera, pa de forment, vi de raïm i carn de moltó
- No m'agrada el pa de casa, perquè afarta massa
- No pagar el pa (una cosa)
- No per tu, sinó pel pa, remena la cua el ca
- No s'ha d'estalviar el blat del moliner ni el pa del forner
- No saber de quin pa fer sopes
- No saber què és pa de dolor
- No saber què és pa i dolor
- No sempre està el forn per a pa assaonat
- No solament de pa viu l'home
- No té pa i vol criar ca
- No té pa ni vi i convida el veí
- No tenir ni un pa a la post
- No tenir per comprar pa i es compra bon talent
- No tenir un pa a la post
- No tindre ni pa fer cantar un ciego
- No valer el pa que es menja
- No venir-li un pa de llesques
- No voler a algú ni amb pa ni amb sal
- No vulguis menjar pa d'ordi, si tens bescuit
- No vulles pa florit, ni taca de pegunta en lo vestit
- Només lo pa farta!
- Oli, sal i pa calent, fa de bon passar l'hivern
- Oli, sal i pa calent, ja pot fer fred a l'hivern
- Olives i pa calent maten la gent
- On es menja pa i cauen molles
- On falta el pa, no entra la mosca
- On hi ha pa déu no hi habita
- On hi ha pa, les rates hi van
- On no hi ha pa no hi ha pau i on no hi ha pau no hi ha pa
- On no hi ha pa, de juliol hi fa fred
- On no hi ha pa, Déu no hi acut
- On no hi ha pa, Déu no hi habita
- On no hi ha pa, els dimonis hi passen
- Ou d'una hora, pa d'un dia, vi d'un any, peix de deu, dona de quinze i amic de trenta
- Pa amb pa no suca
- Pa amb pa, menjar de beneits
- Pa amb penes, mai el veges; penes amb pa fan de bon passar
- Pa blan passe cantant, pa dur passe si n'hi ha fam
- Pa i pa és un bon menjar
- Pa menjat i finit, pa desagraït
- Pa per pa i vi per vi i no enganyaràs el teu veí
- Pa serrat, pa mal pastat
- Pa torrat, pa torrat, que Cap d'Any és arribat
- Pa torrat, pa torrat, que Nadal és arribat
- Pa, pa, i no besades!
- Paciència amb pa, és bona de passar
- Pagès amb estil, guarda pa pel Maig i llenya per l'Abril
- Paiporta, deixa el pa i tanca la porta
- Panadera érades antes, aunque ahora traéis guantes
- Papà, posa pa per a en Pepet
- Partir-se el pa i la sal
- Pel desembre, val més el pa sec que el tendre, perquè fa mal de ventre
- Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà, però feina farà
- Pel març, el pa a crostons; per l'abril, a llesques; pel maig, a rosegons, i pel juny, sencer
- Pel març, pa i bocí, i pel maig, no ve d'aquí
- Pel pa balla el ca
- Penes amb pa fan de bon passar
- Per a guanyar un plet calen tres pes: pa (equivalent a diners), paciència i padrins
- Per a menjar pa i pimentó, sempre n'hi haurà u al cantó
- Per a viuda i afamat no hi ha pa sec
- Per fer bon pa dotze hores s'hi ha d'estar
- Per haver menjat massa molls, menjá pa y nous la senyora de Tous
- Per massa pa mai cal espantar
- Per massa pa mai és mal any (o no hi ha mal any)
- Per pa es pot fiar, que per vi ni un maravedí
- Per sa crosta el pa se demostra
- Per Sant Joan afany, pa per tot l'any
- Per viuda i afamat no hi ha pa sec
- Perdre el pa i el paneret
- Període d'hivern, temps de pa sec i pocs rals al calaixet
- Pessebre fas, pa menjaràs
- Plou poc, però ja plou prou pa omplir un pou de clasca d'ou
- Pluja d'agost, ni pa ni most
- Poc ho entén qui menja pa calent
- Poc pa i mal cuit
- Poc pa, i florit (i roegat de rata)
- Poc vi, pa de casa, no gaire carn, peix i verdura i llegum, abundant
- Poder anar al darrera d'algú amb un pa calent
- Porta'm aquell sac ple de pa sec i treu-ne un pessic, que l'amo jo sóc i el vull per fer suc
- Portar un infant un pa sota l'aixella
- Portar un pa sota l'aixella
- Posar-hi més pa que formatge
- Posar-se el pa als dits
- Posar-se groc com un pa de cera
- Pregar a Déu que vostra boca pecadora no vinga a pa eixut
- Prendre el pa d'algú
- Prepara't pa, que vinc de rentar
- Primer lo pa, que el tafetà
- Quan aniràs de camí, no vagis sense pa ni vi
- Quan el pare no té pa, la canalla fa ballar
- Quan ha tingut pa per les dents no ha tingut queixals per menjar-lo
- Quan han pastat tenen pa tou
- Quan hi ha gana no hi ha pa sec
- Quan hi ha gana tot el pa és bo
- Quan hi ha pa i vi, el rei pot venir
- Quan hi ha pa, els queixals falten
- Quan hi ha poc pa, escudella't primer, que la vianda ho pagarà
- Quan l'anyada és bona, el pa es pasta sol
- Quan l'home ha de ser desgraciat, fins lo pa se li floreix al forn
- Quan mengis pa calent, no beguis de la font
- Quan Nadal cau en dilluns, si tens dos pans guarda-te'n un
- Quan Nadal cau en dimarts, pa i vi de totes parts
- Quan Nadal cau en diumenge, qui no compra pa no en menja
- Quan Nadal és en dilluns de dos pans, guarda'ns-en un
- Quan neix el pa, tard o d'hora espigarà
- Quan no hi ha pa bones són coques
- Quan no hi ha pa, bones són truites
- Quan tenim pa ens falta coca, quan tenim coca ens falta vi
- Quan tenim pa no tenim vi
- Quan un home ha d'ésser desgraciat, el pa se li floreix al forn
- Quan un matrimoni s'estima, pot viure només amb pa i ceba
- Quan un no té pa té quixals, i quan té pa ja no té quixals
- Quan vagis a la Ribera no passis per Algemesí, que fan els pans xicotets i posen aigua en el vi
- Quan vagis de camí no vagis sense pa ni vi
- Quants en cria el pa i no en mata cap
- Que Déu t'ho pagui amb pa i canalla
- Que n'és de bo el pa mentre n'hi hagi
- Qui a gos d'altri dóna pa perd el gos i perd el pa
- Qui amb farina pasta amb pa li basta
- Qui cava la terra son pa assegura
- Qui compra blat, hi veu dels dos ulls; qui compra farina, és borni; qui compra pa, és cec
- Qui compra pa de fleca té el "bolsillo" buit i l'espina seca
- Qui de l'ase es menja el pa mai de fam no morirà
- Qui de mestura arriba a pa és pitjor que un ca
- Qui de molt vi sopa, de poc pa esmorza
- Qui demana pa, si li dones carn també en prendrà
- Qui diu mal del pa de forment, del vi de sarment, de la llenya d'alzina i de la carn de moltó es desdiu de la raó
- Qui dóna pa al gos d'un atre, perd el pa i perd el gos
- Qui dóna un pa, vol una coca
- Qui és burro menja pa negre
- Qui estalvia menja pa quan vol
- Qui estoja de son pa, mills se'n dina a l'endemà
- Qui fa bé al comú no fa bé pa ningú
- Qui fa bon paller té pa per l'any que ve
- Qui fa camí, que no li falti pa i vi
- Qui fa carbó no guanye ni pa sabó
- Qui fa de Jordi li afinen el pa d'ordi
- Qui fa la creu en el pa, no va al cel
- Qui farina trasteja pa no desitja
- Qui guanya pa i es juga el vi, perd pa i vi
- Qui ha son pa al forn, no li pren son
- Qui ho diria, que el pa de la boda no duraria?
- Qui l'hort bé cultivarà molt de pa estalviarà; que les llegums y verdures aforren moltes moltures
- Qui menja molt pa sempre està sa
- Qui menja pa arribarà a demà
- Qui menja pa i beu aigua es fa la vida llarga
- Qui menja pa i crema llenya l'hivern empenya
- Qui menja pa, torna a casa
- Qui ni pa ni calces té, passarà un mal gener
- Qui ni pa ni oli té passa un mal giner
- Qui no dóna pa, que no mani feines
- Qui no em dóna pa em pega i qui me'n dóna se n'està
- Qui no em dóna pa no em dóna feina, i qui me'n dóna, amb prou feines
- Qui no em dóna pa no em pot manar
- Qui no em dóna pans em mana feina
- Qui no guarda de son pa no en té per l'endemà
- Qui no guarda el pa no el té (o no en té) per demà (o per lo endemà)
- Qui no menja greix menja pa amb excés
- Qui no sap llescar el pa no se'l sap guanyar
- Qui no sap llescar el pa, és que no se'l sap guanyar
- Qui no sap tallar el pa, no se'l sap guanyar
- Qui no sembra al mes d'abril, poc pa a casa portarà, i poc se n'hi en donarà que cada gota en valgui
- Qui no té pa a la pastera no té espera
- Qui no té pa a la pastera, mal any li espera
- Qui no té pa al sac ha de tenir seny al cap
- Qui no té pa alguna se n'ha de pensar
- Qui no té pa ha de dejunar
- Qui no té pa l'ha d'anar a captar i qui n'hi sobra n'ha de dar
- Qui no té pa lo fan bellugar
- Qui no té pa n'ha d'anar a cercar
- Qui no té pa no pot fer sopes
- Qui no té pa que no tingui ca
- Qui no té pa somnia coques
- Qui no té pa té de treballar
- Qui no té pa té mal any
- Qui no té pa tot el dia corre
- Qui no té pa, moltes se n'ha de pensar
- Qui no té pa, moltes se'n pensa
- Qui no té pa, que no criï ca
- Qui no té sobres de pa, que no criï pa
- Qui no tingui pa que no mantingui ca
- Qui pa d'altre espera no se'l menjarà ni pastat ni florit
- Qui pa enceta i no hi fa creu, el dimoni se'l fa seu
- Qui pa menja, se'n torna a casa
- Qui pa vol menjar a casa torna
- Qui pa vol menjar ha d'estalviar
- Qui pasta minja pa, que per a l'altre no n'hi ha
- Qui per sant Joan no ha segat té el pa amenaçat
- Qui per Sant Joan no ha segat, té el pa amenaçat
- Qui poda en maig i alça en agost, no fa pa ni most
- Qui pot menjar pa moltes en pot contar
- Qui roba un pa, el tanquen a la presó, i qui en roba mil, el fan senyor
- Qui s'afanya, el pa es guanya
- Qui senya el pa no va al cel
- Qui té carn i pa pot esperar demà
- Qui té cony, menja pa, qui té carall va a captar
- Qui té dona guapa té el pa a casa
- Qui té el pa per enfornar no pot badar
- Qui té gana somia pa (o truites, o rotllos)
- Qui té gos i no té pa es mereix una assotà
- Qui té gos i no té pa, no ajudarà a caçar
- Qui té guaret té pa fet; qui té binat té pa estojat; ... qui té terçat el té menjat
- Qui té l'hort ben proveït, amb poc pa va tip
- Qui té pa a la pastera no té espera
- Qui té pa cuit, ja es pot fer sopes
- Qui té pa i vi pot convidar al rei al seu festí
- Qui té pa ja pot anar món enllà
- Qui té pa ja pot passar
- Qui té pa que se'l mengi, qui no en té que en cerqui
- Qui té pa sec que faci sopes, qui té pa tou que faci rostes
- Qui té seny, té pa, i qui té mandra captarà
- Qui té una pasterada de pa cuit, ja pot convidar els amics
- Qui tingui més pa, que faci més sopes
- Qui treballa té pa i palla
- Qui vulgui vi i pa, sembri primerenc i podi tardà
- Raïms i pa tou a les noies posen mudes i a les velles treuen arrugues
- Raïms, pa i formatge, bon companatge
- Sa fornera xerrava i es pa es cremava
- Saber el pa que s'hi dóna
- Saber el que és pa de dolor
- Saber quin pa hi donen
- Saber quin pa l'assacia
- Sant Antoni, que no ens falti pa, ni avui ni demà
- Sant Joan en diumenge, qui no compra pa no en menja
- Segons com troni pel gener, et menjaràs el pa l'any que ve
- Semblar el pa de cada dia
- Semblar el pa del sant d'Espartero
- Sembra primerenc i poda tardà i pa i vi no et faltarà
- Sempre pa tou en una casa la bossa fa tornar rasa
- Sense pa no es fan sopes
- Sense pa no es troba bo cap menjar
- Sense pa no's pot minjà
- Ser (dues persones o coses) el pa i la gana
- Ser (una cosa) de pa sucat amb oli
- Ser de pa mastegat
- Ser de pa sucat amb oli
- Ser el nostre pa de cada dia
- Ser el pa de cada dia
- Ser més bo que el pa blanet
- Ser més bo que el pa de fleca
- Ser més bo que el pa de pessic
- Ser pa i mel
- Ser un menja pa i torna per més
- Ser una cosa pa i calbot
- Set sastres no fan un home els anys que no falta pa, però quan no hi ha farina vint-i-cinc n'has de comptar
- Set sastres no fan un home l'any que el pa va abundant, però quan el pa va car en fan falta vint-i-tants
- Si casa vols fer, el pa de casa i el drap també
- Si Déu dóna un pa de massa és pa dels pobres
- Si el pa cau a terra, en collir-lo s'ha de besar
- Si es posa a taula el pa al revés, la Mare de Déu plora
- Si ets rector menjaràs pa blanc
- Si hagués sabut el bo que era el pa amb nous, ara seria la senyora Tous
- Si hagués sabut el bo que eren pa i nous encara seria el cavaller dels Morous
- Si hagués sabut el bo que eren pa i nous encara seria el rei de Salou
- Si hagués sabut el bo que eren pa i nous encara seria el senyor de Tornabous
- Si hagués sabut el bo que eren pa i nous encara seria la dama de Sous
- Si hagués sabut el que pa i nous era bo, encara seria el duc de Contançó
- Si hagués sabut el que pa i nous era bo, encara seria el marquès d'Altamira
- Si hagués sabut el que pa i nous era bo, encara seria el Noguer de Sagaró
- Si hagués sabut el que pa i nous era bo, encara seria la dama de Puigbò
- Si hagués sabut el que pa i nous era bo, encara seria la reina del castell de Quermançó
- Si hagués sabut el que pa i nous era bo, encara seria la senyora de Lió
- Si hagués sabut que eren tan bones les nous amb pa, encara seria senyora d'Organyà
- Si hagués sabut el bo que eren nous i pa, encara seria la dama de Marçà (o la marquesa de Bagà)
- Si hi ha poc pa, agafa'l primer
- Si l'abella no surt per buscar pa, pluja l'endemà
- Si menges pa calent no beguis aigua, que és molt dolent
- Si menges pa sortint del forn no beguis aigua de font
- Si menges pa, enveja no et faltarà
- Si no teniu pa, mengeu coca
- Si no tens pa ningú no te'n donarà
- Si no tens pa no et caldrà batre
- Si no tens pa no mantinguis gos
- Si no vols això, menjaràs pa i el ditet damunt
- Si per sant Joan plou, ni vent ni pa tou
- Si per Sant Joan plou, ni vi ni pa tou
- Si tenim oli i pa, ja pot nevar
- Si tenim patates i pa, ja pot nevar
- Si tens pa fins el Maig i llenya fins l'Abril, ja pots dormir tranquil
- Si tens pa i tens bon vi te sirà amic lo veí
- Si trona a l'hivern, prepara pa per vuit dies
- Si vas a Balaguer, esmorza primer. SI has de dinar, porta't el pa; i si has de fer nit, porta't el llit
- Si vas a Calanda, un pa a la banda
- Si vas a la Granadella, posa't un pa a la cistella
- Si vol fer gent amiga, regali pa de figa
- Si vols collir pa, llaura per sant Joan
- Si vols menjar pa en la fornera tingues mà
- Si vols morir enverinat, menja pa del sindicat
- Si vols pa mal pastat demana'l al veïnat
- Si vols ser ric i honest, menja pa sec
- Si vols tenir bon sagí, menja sopes de pa vespre i matí
- Si vols tenir pa, per Sant Joan has de segar
- Si vols vi i pa, sembra primerenc i poda tardà
- Sí, ja li pots anar darrera amb un pa calent
- Sopa de pa, fa de bon mastegar, escudella de sagí, fa de bon pair
- Sopar amb molt vi, poc pa per l'endemà al matí
- Sopes amb pa, menjar beneït
- Sopes de pa, menjar de beneits
- Tan bon pa fan aquí com á Fransa
- Tant de lletres com de pa no ho fa tot el menjar
- Tant m'estim pa com peix
- Tant se li dóna menjar el pa aquí que a les Indies
- Taula de Barcelona, sense pa, vi ni corona
- Taula de Barcelona, un pa per persona
- Taula de sastre, sense pa ni altre menjar
- Tenir (algú) pa a l'ull
- Tenir cara de pa de ral (real)
- Tenir el pa pastat
- Tenir es pa a s'enfornador
- Tenir galtes de pa de ral
- Tenir molt de pa a l'ull
- Tenir pa a l'ull
- Tenir pa per a dies
- Tenir una cara de pa de ral
- Tenir unes galtes de pa de ral
- Tens molts gossos i pa poc? Tira la panera al foc
- Terra de Dosrius, terra regalada; amb pinyons i pa passen la setmana
- Tindre mala mà pa posar cloques
- Tingués un pa que durés tant!
- Tot ajuda a fer es pa ros
- Tot fa pa, deia n'Alis, i cagava dins sa pastera
- Tot són coses de mainatge, que quan tenen pa volen formatge
- Tots els tips són dolents i el de pa el pitjor de tots
- Treballs amb pa, fan de mal passar
- Treure's (algú) el pa de la boca
- Tronades de setembre porten mala obra, el pa molt car i mort de gent pobra
- Trons a l'hivern, pa per vuit dies
- Trons al matí no prenen pa ni vi
- Trons en s'hivern, pa per vuit dies
- Truita amb pa, gaita a la Vall
- Truita amb pa, truita amb pa! Ritme del vals
- Un bocí de pa, i un trago de vi, i alça, Martí
- Un pa a la post i cansalada al rebost
- Un pa no és bo per tothom
- Un pobre fart de pa no es pot suportar
- Un tros de pa no es nega a ningú
- Una vella que tenia anys mil guardava pa pel maig i llenya per l'abril
- Val més bona gana que pa de xeixa
- Val més de pa que de medecina
- Val més menjar pa d'ordi que pa de panís
- Val més menjar pa de xeixa que de panís
- Val més pa amb amor que gallina amb dolor
- Val més pa de munició que bons talls sent desertor
- Val més pa dur que estar dejú
- Val més pa fort que poc
- Val més pa i ceba a casa que gallina a plaça
- Val més pa i cebes amb amor, que gallines amb dolor
- Val més pa i vi que ben vestir
- Val més pa que gana
- Val més pa que visita de metge
- Val més pa sol amb amor que pollastre amb rigor
- Val més paraula que pa a taula
- Val més que sobri pa que no que falti vi
- Val més talent que pa de forment
- Val més tenir una dona prudent, que pa de forment
- Val més un pa a casa, que una coca a cal veí
- Val més un pa amb Déu que amb el dimoni deu
- Val més una arengada damunt del pa que un colom a volar
- Vendre's com pa beneït
- Vés a Argentona i sabràs el pa que s'hi dóna
- Veure el pa que s'hi dóna
- Vi agre i pa d'ordi? Gita't, Jordi
- Vi agre i pa d'ordi? Jeu Jordi! -Bon pa i bon vi? Jordi no pots dormir
- Vi agre i pa de sègol no fan bon treballador
- Vi agre i pa dolent fan mala gent
- Vi fa sang i pa fa carn
- Vi mesurat i pa pesat, aviat s'acaben
- Vi que agreja i pa que dureja treuen la pobresa
- Vi que salti, pa que canti i formatge que plori
- Vic, capellans, llonganisses, canaris i pa de pessic
- Visca el pa, el vi, i visca la mare que ens va parí
Mira també
FORGAS (1992) - Esther Forgas i Berdet (1992): El blat i el pa a les dites catalanes. Tarragona: Edicions de l'Ateneu de Tarragona. Col·lecció «Lletres».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada