- A darrera una festa major, aigua escaldada
- A Esplugues, la festa major dels cargolins
- A festes el convides!
- A fires i festes, amb ases i mullers alienes
- A la bona festa, fes-li vespra
- A la festa de la Seu, s'hi acut de tot arreu
- A la festa del patró: repicar, coets, música i sermó
- A la Festa Major de Tor, el que se la fa se la menja
- A la Pobla fan les festes, de Fredes baixen fadrins, amb uns garrots com lo braç i uns polls com a g
- A l'agost, festes per tot
- A les festes treballar és perdre i no guanyar
- A Pardines per la festa major treuen les teranyines
- A Santa Clara fan festa
- A una part repiquen i a l'altra fan festa
- A Vicfred sempre fan coses: fan el Roser sense roses i la festa major quan els ve la intenció
- Acabar la festa en pau
- Acabats els doblers, s'acaba la festa
- Ai festa!
- Ai, Mare de Déu, quan seran tres festes arreu!
- Ai, quin dolor!, quina tristor, l'endemà de la Festa Major
- Aigualir la festa
- Alabat sia Corpus, que és dia de festa i no porta negra
- Algun dia serà la festa del meu sant
- Algun dia serà la festa del nostre lloc
- Alguna en deu voler qui et fa festes i no te'n solia fer
- Allà on ets (és), fas (fa) sa festa
- Amb dones i bèsties no vagis a festes
- Anar de festa en festa
- Anar de festa en festa com el dolçainer d'Albal
- Aprés la festa, el goig ne resta
- Arc de sant Martí (o banya de cabra) es capvespre, vés demà on fas (o on fan) festa
- Arc de sant Martí es capvespre, demà estarem de festa
- Arc de sant Martí es capvespre, l'endemà festa
- Arc de sant Martí si surt es matí, fé ton camí; si surt es capvespre no vagis a festa
- Arc de sant Martí si surt es matí, fe ton camí; si surt es capvespre no vagis a festa (o treu es cap a sa finestra)
- Avarques per a treballar, les festes a coixejar
- Avui fos i demà festa!
- Baldament demà fos festa i demà passat plogués i l'altre també fos festa, que així mai faríem res
- Banya de cabra as capvespre, d'aigo en farem festa
- Beneïda Santa Llúcia, que les bones festes ens envia
- Bona brasa i bon tió. Bones festes que Déu nos do
- Cada dia no és [pas] festa
- Cada dia no és festa major
- Cada dia no és festa major, ni tots els dies són diumenges
- Calçada en dimecres, pluja abans de festes
- Cara de festa
- Carnestoltes, quinze voltes i Nadal de més en més, tots els dies fossen festes, la Quaresma mai vingués
- Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués; la butxaca, proveïda, no digués jamai que no; tot el dia cridaria: «Noia, porta'm el porró!»
- Celebrar festivitat de bodes sordes
- Com més aviat serà vespre, més aviat serà festa
- De festa en festa, com els dolçainers
- De la festa, la vespra
- Del que sobre se'n fa festa
- Desitjar llaor no és pecat, ans és manifestació de sa ignorància
- Després de festa, la gent bèstia
- Després de festa, pesta
- Després de la festa major, gran tristor
- Després de la festa, el boig resta
- Després de la festa, el goig ne resta
- Després d'un dia de festa en calen tres de repòs
- Després d'una festa major, pa de sègol amb oli
- Després d'una festa major, pa sucat amb oli
- Déu ens guardi de dona gata, que al davant fa festes i al darrera esgarrapa
- Déu ens guardi de la gata que davant fa festes i darrera esgarrapa
- Dia de festa, dejuni de bèstia
- Dia de festa, dia de pesta
- Dia de festa, fam, mal i pesta
- Dimarts i dimecres, festes solemnes
- Dimarts, mitja festa
- Diner que costa de guanyar, en festes no es sol gastar
- Diners guanyats en dia de festa fan mal profit
- Ditxosos els Tonis, que fan la festa al gener
- Dona que segueix les festes, si és casada, banyes a la testa
- Dones de Cervera, quina festa feu? -La del Sant Misteri de la Vera Creu
- Donzella honesta, fer feina ho té per festa
- D'un petit sant fan una gran festa
- El dia quinze d'agost és diada assenyalada i l'ensentdemà Sant Roc, festa major a l'Argilaga
- El dijous, festa pels bous
- El maig és boig: moltes festes, i, de pa, poc
- El mes de desembre, el mes de les festes
- El més xic paga la festa
- El que resta fa la festa
- El qui s'agrada del ball, de festa en festa va
- Els carrers de Gràcia, per la festa major, sempre reben del cel la benedicció
- Els divendres el moixó està de festa major
- Els jueus tot s'ho gasten en festes, els moros en casaments i els cristians en plets
- Els sis dies de la setmana tots són bons per a treballar, si no n'hi ha cap de festa
- Els ximples fan la festa i els llestos la celebren
- Em fas més festes que no solies? O m'has enganyat o enganyar-me volies
- En bodes i festes, mal va per les bèsties (o mal els va a les bèsties)
- En dones i en bèsties, no vagis amb festes
- En Feliu fa foc de fusta a la festa de la Floresta
- En fires i festes majors tant se n'atipen un com dos
- En la festa dels pallerets, el que no està no s'encontra
- En Ribesalbes fan festes i les paguen els fadrins, que relinxen com a bèsties i bramen com a rossins
- Es dia de Sant Joan ses Joanes faran festa, i es dia de Sant Silvestre ses Colomes també en fan
- Es dilluns és maleït, es dimarts resta com resta, tots es sabaters fan festa, per por de punyir-se un dit
- Esguerrar la festa
- Està tant de festa que no veu l'altar
- Estar de festa
- Estar de festes
- Fadrina que s'afaita al vespre, o es putifeina o a l'endemà és festa
- Fer festes (a algú)
- Fer festes a santa mandra
- Fer la festa de sant Corneli
- Fer la festa en pau
- Fer la festa per sant Pere regalat
- Festa de foc, no la vegis mai de prop
- Festa de ganyó, que els uns la fan i els altres no
- Festa de vila, tanca la porta i fila
- Festa en dijous, setmana esguerrada
- Festa sense masclets, dolçaina i tabalet, no és festa
- Festa sense menjar festa no fa
- Festa sense menjar, fa de mal passar
- Festa sense mesclet, dolçaina i tabalet, no és festa
- Festa sense xiques i olla sense sal, tot és igual
- Festa traslladada, festa esguerrada
- Festes em fas i no me'n sols fer? O vols enganyar-me o m'has de menester
- Festes em fas? Enganyar-me vols
- Festes li fa i no s'hi casarà
- Festes manresanes, focs i campanes
- Festes me fas; no me'n solies fer: o m'has enganyat o m'has de menester
- Festes me'n fas, i no me'n sols fer? O em vols trair o m'has menester
- Festes passades, coques menjades
- Festes passades, coques menjades, roba bruta, bossa buida
- Festes, ni per a persones ni per a bèsties
- Fotre's una festa
- Gallina i moltó, olla de festa major
- Guarda't d'aire infestat i de portar el vestit mullat
- I tinguem la festa en pau
- Ja serà festa en el meu carrer
- Ja s'han acabat les festes, els bous, balls i corregudes i s'han quedat Sant Pasqual morant el raval
- La bona festa comença la vespra
- La dona honesta treballant fa festa
- La dona honesta, sesta a casa i no va a la festa
- La donzella honesta, el fer feina ho té per festa
- La fada Flora fa una festa amb farina fina
- La festa de la Puríssima dura fins a Santa Llúcia
- La festa de les figues, les tomates esclafades; es menjaren un peixet, perquè estaven desmaiades
- La festa de sant Ganyó, que els uns la fan i els altres no
- La festa del Rat Penat, la bossa buida i el cul banyat
- La festa major de Tort, el qui la fa, la menja
- La festa, un mateix se la fa
- La Mare de Déu d'agost és diada assenyalada; a l'endemà n'és sant Roc, festa major d'Argilaga
- La millor festa de casa és quan toca la Tomasa
- La mort de l'ase és la festa dels cans
- La nit de Nadal ballen els estels, perquè és la festa major del cel
- La nit de Nadal és festa major dels estels
- La nit de Nadal, la festa dels estels, i la festa major del cel
- La pilota, fa festa
- L'endemà de la festa, festa altra vegada
- Les bones festes comencen a (o per) la vigília
- Les festes de Nadal se passen al fumeral
- Les festes has de guardar i a ton pare i mare honrar
- Les festes has de guardar i tos pares ben honrar
- Les festes majors al ventre fan dolors
- Les festes majors al ventrell porten dolors
- Les festes majors causen dolors
- Les festes majors conserven al ventre dolors
- Les festes majors les fan els forasters
- Les festes majors, porten al ventre dolors
- Les festes per a algú són pestes
- Les festes per a molts són pestes
- Les festes, per molts son pestes
- Les festes, per on passen; el Nadal, a casa
- L'estudiant diu: El dilluns faig festa, el dimarts no ho sé, el dimecres m'hi pensaré, el dijous és sant Tomàs, el divendres és mal dia, el dissabte reposo i el diumenge és festa de precepte
- Lo més xic paga la festa
- Lo que resta, fa sa festa
- Mai em feies festes i ara me'n fas?: Ja m'has fotut o em fotràs
- Mai s'ha sentit a dir que pel gener se fes la festa de Sant Cristòfol
- Més pugen les campanes que la festa
- Més val una festa que dos diumenges
- Mort d'ase, festa de cans
- Nadal en dilluns, festes a munts
- Nadal en dilluns, les festes amunt
- Nadal en dimarts, festes a grapats
- Nadal en diumenge, totes les festes es menja
- Nadal en divendres, festa grossa
- Nens abans de festes, maten a gent i a bèsties
- Ni els nens ni les bèsties volen festes
- Ni grat ni gràcies, festes en diumenge
- No deixis anar el ruc ni la dona a festes, perquè et quedaràs sense dona i sense bèstia
- No és bona festa la que no comença dissabte al vespre
- No és el mateix fes-te fotre que fotre festa
- No és pas tot u repicar a festa o fes-te repicar
- No estar per festes
- No hi ha festa ni festeta que no hi sigui donya Pepa
- No hi ha festa que no torni
- No hi ha festa sense drac
- No hi ha festa sense vi
- No hi ha festa sense vigília
- No l'havien avesada a festes
- No li facis festes a animal que no coneguis
- No n'hi ha més de festes
- No saber (o no adonar-se) de què va la festa
- Pagar al festa
- Pagès que treballa el dia de festa treu el cul per la finestra
- Passada la festa es muda la bèstia
- Pel gandul, tots els dies són festa
- Pel maig, festes a raig
- Pel maig, festes a raig i guarda la filosa al fumeral
- Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants
- Pels sabaters, els dilluns són maleïts per por de punyir-se els dits; el dimarts, festa; el dimecres, tempesta; el dijous, temporal; el divendres, mal temps; el dissabte, per un dia, no cal pas començar, i el diumenge, a passejar
- Per anar a festa major, treballa ara ferm i fort
- Per anar tirant, de la bóta de l'entrant; per a fer festa major, de la bóta del recó
- Per Corpus, festa i ginesta
- Per fer una festa, no et rompis sa testa
- Per la Candelera, festes enrere
- Per la comunió, festa grossa
- Per la donzella honesta, fer quelcom és una festa
- Per la festa anyal, cada ovella a son corral
- Per la festa del Roser s'aclareix el galliner
- Per la festa del Roser tot fruit ve
- Per la festa del Roser tot ve
- Per la tardor no feu festa major
- Per l'Ascensió, que Claret fa la festa major, menjarem mel i mató
- Per les festes de Nadal, poc dormir i molt cosir
- Per les festes eixissen los culs per les finestres
- Per sant Antoni de gener, fa festa el ruc i el traginer
- Per sant Antoni de gener, fan festa el cavall i el traginer
- Per sant Ermengol, festa si Déu vol
- Per Sant Jaume i Santa Anna, pinta l'uva, i per festes d'agost ja està madura
- Per Sant Jaume, festa a Albons; per Sant Joan, a Bellcaire; per Sant Climent, a Tort; Santa Màxima a l'Escala
- Per Sant Magí, bona festa i bon bocí
- Per Sant Pere, festa a Abrera, a Olesa per Sant Joan, i els cornuts d'Esparreguera per Santa Eulàlia la fan
- Per una festa, no et rompis la testa
- Per xic mal, fer grossa festa
- Poc diner per a la festada, ves-te'n a fer la migdiada
- Porta la pasta i la fusta a la festa de la Floresta
- 'Post festum, pestum, et post plurima festa, plurima pesta'
- Puix l'ase és mort, toquem a festa
- Quan el campanar campaneja, festa és o festa rodeja
- Quan ens casarem, Pasqual? -Ara que s'acosten festes. -Quines festes són aquestes? -Són les festes de Nadal
- Quan facen la festa en el meu carrer, tots ballarem
- Quan la dona et fa festes, mira per la bossa
- Quan la dona us fa grans festes, mireu bé per vós mateix
- Quan les campanes repiquen, senyal de festa
- Quan Sant pere campanege festa va o festa voltege
- Qui a Festa Major va a Festa Major té de tornar
- Qui a festa major va, hostes va a buscar
- Qui a festa va, una altra n'ha d'aparellar
- Qui a festes va, forasters va a buscar
- Qui bé vol treballar, el dia de festa deu descansar
- Qui deixa la bèstia i deixa anar la dona a festa, al cap de l'any queda cornut i sense bèstia
- Qui deixa lo parell y l'animal y deixa anar la dona a festas, se queda cornut y sense bestias
- Qui dejuna per les quatre festes anyals, no li doleixen els queixals
- Qui destorba festa se romp la testa
- Qui dia de faena va apanyat, dia de festa va esgarrat
- Qui diumenge no fa festa no té gaire bona testa
- Qui el dia de diari va llunet lo dia de festa va pudent
- Qui en balls ni en festes no es taca, bé té neta la casaca
- Qui és afectat de ballar, de festa en festa va
- Qui et fa festes i no te'n solia fer, o et traeix o t'ha de menester
- Qui fa festa en dia de feina, té feina en diumenge
- Qui festaja la casada, la vida porta esposada
- Qui festes et fa i no te'n solia fer, o et vol trair o t'ha de menester
- Qui no et vol a la festa, et convida de part de vespre
- Qui no fa festa per Nadal, persona que molt poc val
- Qui no té la vespra no té la festa
- Qui no té vespra no té festa
- Qui no treballa en tota la setmana, treballa en dia de festa
- Qui santifica les festes ha de fer coses honestes
- Qui te convida a la vespra, no te vol a la festa
- Qui tots els dies fa festa no té un diumenge en tot l'any
- Qui treballa á les festes, sempre será pobre
- Qui treballa el dia de festa, treu el cul per la finestra
- Qui va a festa a Sant Marçal, hi va al juny i torna al juliol
- Qui va a festes amostre el cul per les finestres
- Qui viu, veu totes les festes de l'any
- Salar la festa
- Sant Benet i Sant Bernat, festa major del Tallat
- Sant Bernat i Sant Benet, festa major de Poblet
- Sant Joan, de les festes va al davant
- Sant Julià totes les festes va enganyar, menys Sant Vicenç, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que amb una candela li va anar al darrere
- Sant Julià totes les festes va engegar
- Sant Llorenç, festa i dejuni
- Sant Matias totes les festes avia
- Sant Nicolau, obre les festes amb clau
- Sant Nin i sant Non, pebrots i tomàquets, la festa dels hortolans
- Sant Pau tanca les festes amb clau, menys la Candelera, que li va quedar al darrere
- Sant Pere pescador, festa major
- Sant Sebastià les festes va acabar, però li sortí Sant Vicenç i li va reganyar les dents
- Sant Sebastià totes les festes deixà passar, menys la Candelera, que li va al darrere
- Sant Sebastià, totes les festes deixa passar, menys la de Sant Vicens, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que li va al darrera
- Sant Sebastià, totes les festes es va emportar
- Sant Tomàs, festa pel davant i festa pel detràs
- Santa Creu, porta les festes arreu
- Santa Llúcia festes i fires ens envia, però li diu la Concepció: -Primer vull ésser jo
- Santa Llúcia treu les fires i les festes de la bústia
- Santa Llúcia, a La Bisbal, dotze dies per Nadal.
- S’arc de sant Martí si surt as matí, fe ton camí; si surt as capvespre no vages a festa
- Segons el sant, el cant (o la festa)
- Semblar (una festa, una reunió, etc.) un galliner
- Semblar la festa major de Marrampinyo
- Sempre les festes matjors, al ventrell causen dolors
- Sempre les festes millors causen al ventre dolors
- Sense masclets, dolçaina i tabalet, la festa ni és festa, ni és res
- Ser la reina de la festa
- S'estima més quatre festes seguides que un dia feiner
- Si la ginesta no floria, la festa del Corpus no es faria
- Si l'arc de sant Martí surt as matí, fes ton camí; si surt as capvespre, no vagis a festa
- Si Nadal cau en dilluns festes a munts
- Si plou per Pasqua, plorà per totes les festes assenyalades
- Si s'escombra la casa en dia de festa anyal, s'omple de xinxes
- Si te pique el nas, festa a la plaça
- Si tens la porta tancada, tindràs la festa guardada
- Si voleu ballar corrandes, aneu-hi a Coll de Nargó; aneu-hi per Cinquagesma, que fan la festa major
- Sis dies de feina mal pagada i un dia de festa a la setmana
- Sis dies hi ha a la setmana per treballar, si no n'hi ha cap de festa
- Tenir la festa en pau
- Tenir les festes a sobre
- Tinguem la festa en pau!
- Tocar totes les campanes a festa
- Toqueu a festa que l'ase és mort
- Tots els sis dies de la setmana són bons per a treballar, si no n'hi ha cap de festa entremig
- Tots los dies no són festa
- Tres atuells al costat del foc és festa, tres dones en una casa és la pesta
- Tres atuells al costat del foc gran festa, tres dones en un hostal, gran tempesta
- Tres topins en un foc assenyalen festa i tres dones en una casa engendren pesta
- Una bona festa comença la vigília
- Una bona festa es comença la vespra
- Una cosa és fotre festa i una altra fes-te fotre
- Una festa sempre ve bé
- Val més una festa que dos diumenges
- Valdre més l'amaniment que la festa
- Valtres de Cervera, que gran festa en feu per lo Sant Misteri de la Vera Creu. On l'haveu perdut? On l'haveu deixat?
- Vestit nou, senyal de festa
divendres, 17 de juliol del 2009
Festa
Etiquetes de comentaris:
festa,
festivitats
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Moltes gràcies, Víctor. Ja he fet el post, que sortirà publicat el 3 d'agost. T'aviso.
Passa-ho bé amb tots els teus i et desitjo un estiu inoblidable.
Besadetes ventades amb perfum de música.
Veus? Ja tenim fets els deure sd'estiu. Bones vacances, Sàlvia!
Publica un comentari a l'entrada