- A Alboraia, mare meua, me'n tinc d'anar a casar, que en paguen el dot en xufes i tindré per rosegar
- A bodes i a casaments, no hi posis reverends
- A casar, a cops de cul s'hi pot anar
- A casar, ni a recules s'hi pot anar
- A casar, riu qui hi va i plora qui en torna
- A filla casada, cent partits a la cantonada
- A fills petits, treballs petits; a fills grans, treballs grans, i si són casats, doblats
- A foc i casament hi va tota la gent
- A la ben casada, només el seu marit li agrada
- A la creu del matrimoni, la sogra hi fa de dimoni
- A la dona ben casada, el marit li basta
- A la dona ben casada, mai li falta promès (o mai li manquen promesos)
- A la filla dolenta, diners i casar-la
- A la malcasada, mira-li la cara
- A la malcasada, se li coneix set anys a la cara
- A la vellesa el diable es va casar
- A les tres amonestacions, casament
- A Montserrat vés-hi fadrí i torna casat
- A Montserrat, qui no hi porta la dona no és ben casat
- A Montserrat, vés-hi casat
- A Noves, cornuts i pobres, casats per força i canalla a trompons
- A sant Antoni, la perdiu busca matrimoni
- A Sant Magí, vés-hi fadrí, i a Montserrat, vés-hi fadrí i torna-hi casat
- A Sant Magí, vés-hi fadrí; a Montserrat, vés-hi casat
- A Santa Marina, no hi fagis fadrina, que si fadrina hi vas casada en tornaràs
- A santa Marina, vés-hi fadrina, si fadrina hi vas, casada en tornaràs
- A trenta anys, l'home casat, frare o soldat
- Abans de casar tingues casa per estar, terres per llaurar i vinyes per podar
- Abans de casar, mira bé el què fas
- Abans de casar, molt t'hi has de pensar
- Abans de casar-te pensa-t'hi cent vegades
- Aconsola't de gastar si et vols casar
- Ai mares que teniu filles, procureu-les a casar, que elles ne són atrevides i no es poden deixar anar
- Al fer llaurar el bou negre es desfan molts casaments
- Al matrimoni, pel matrimoni
- Amb les vinyes t'has casat i després se t'han glaçat
- Amb un any de casats, tots dos cansats
- Amb vídua no hi vulguis res, si t'hi has de casar després
- Amors de Carnestoltes, amors (o casaments) de revoltes
- Amors de Carnestoltes, casaments de revoltes
- Anar a la guerra i casar, fa de mal aconsellar
- Anar a la guerra i casar, no s'han d'aconsellar
- Any d'avellanes, any de casaments
- Aquell que es vulgui casar, abans ho deu meditar
- Aquell serà l'imprudent, que s'enfada en el casament
- Arribat el casar, fugit el descansar
- As Migjorn hi ha fadrina qui té gana de casar i al Toru promet anar peu descalç si ho endevina
- Aubada li fas? Tu t'hi casaràs
- Baralla i casament, ben rabents
- Barx i Barxeta es volien casar, hi va anar Pinet i ho va desbaratar
- Bateigs i casaments, tothom contents
- Beneïda i casada, abans que a monja ficada
- Bo és el missar, mes també casa guardar, casada, viuda o donzella
- Boda, boda, ja ens veurem; si no ens casem, ja ens casarem (o si ens casem, ens casarem)
- Bonic cabell i ben cantar ajuden a ben casar
- Cabres a salvar, filla per casar, fotut treball
- Caçador de vesc, pescador de canya i moliner de vent, no els cal notari per a fer casament
- Cada matrimoni té el seu dimoni
- Cadascú (o cada u) ha d'ésser casat segons la seva qualitat
- Caldo i casament, en calent
- Capellà prim i casat gros no acompleixen sa obligació
- Casa adobada i vinya plantada, fadrina casada
- Casa obrada i vinya criada, dona casada
- Casada amb un vell, comporta't com ell
- Casada endreçada treu el marit de casa d'altri
- Casada i amb fills et voldria veure, que donzella i formosa qualsevol ho és
- Casada, a casa
- Casament amb pubilles duen pesadilles
- Casament calculat sempre surt esguerrat
- Casament d'alforja sempre està a la porta
- Casament de Carnaval, casament que res val
- Casament de dos joves, casament de Déu; casament d'un jove i un vell, casament del dimoni; casament de dos vells, casament de merda
- Casament de fora vila dura més d'un dia
- Casament de maig, curta durada
- Casament de parents té mil inconvenients
- Casament de parents, grans turments
- Casament de sant Josep, la babau amb el babau
- Casament de ventura, dona, dot i criatura
- Casament de ventura: dona, llit i criatura
- Casament en dijous, mainadatge a cinc sous
- Casament en dijous, mainatge a cinc sous
- Casament en dilluns, al cap de l'any difunts
- Casament en dilluns, al cap de l'any o tres o un
- Casament en dilluns, aviat no viuen junts
- Casament en dilluns, molta roba i pocs punts
- Casament en dimarts, són uns desgraciats
- Casament en dimecres tard se'ls fa els vespres
- Casament en dimecres, al cap de l'any són tres
- Casament en dimecres, al cap de l'any, tres
- Casament en dimecres, tard se'ls fa els vespres
- Casament en dissabte, mal de recapte
- Casament en diumenge, val més que es pengin
- Casament en divendres és molt de tembre
- Casament entre joves, casament de Déu; casament entre joves i vells, casament de res; casament entre vells, casament del diable
- Casament entre parents no fan bon xiu (o no fan prova)
- Casament entre parents, curta vida i llargs turments
- Casament entre parents, els fills tarats i dolents
- Casament i meló, surti com surit
- Casament i mort fan trescar el diable
- Casament i mortalla del cel davalla
- Casament i senyoriu no volen força ni braó
- Casament i venda tot ho trenca
- Casament per interès jamai encertat és
- Casament sense cordura porta amargura
- Casament sense enganys, un cada cent anys
- Casament sense fills, dia sense sol
- Casament, casament, i penediment en seguiment
- Casament, encegament
- Casaments entre parents no fan bon xiu
- Casaments entre parents no fan prova
- Casaments i baralles, de pressa
- Casaments i punyalades, de pressa passar-les
- Casaments pel maig, durada curta
- Casar [una noia] sense dot
- Casar a gust i vestir a la moda
- Casar a gust i vestir a l'ús
- Casar els colors
- Casar i mal dia no ve en un dia
- Casar i morir, un camí
- Casar i morir, un sol camí
- Casar i sembrar, a Déu s'han de comanar
- Casar i tractar, en son lugar i, si pot ser, en el mateix carrer
- Casar la gana amb la set
- Casar la jove amb el vell no és bon consell
- Casar la minyona i vendre el vi de bona hora, l'afer és bona
- Casar no fora res si al cap de l'any no fossin tres
- Casar una vegada i morir-ne una altra
- Casar, bo de recomanar i mal de practicar
- Casar, casar, de lluny fa riure i de prop fa plorar
- Casar, casar, es diu bé i mal es fa
- Casar, casar, i a l'abadia a cercar pa
- Casar? ... de lluny fa riure; de prop, fa plorar
- Casaràs i amansiràs
- Casaràs ta filla i vendràs el vi si ho vol el teu veí
- Casaràs? T'amansiràs
- Casar-se (un home) de penal
- Casar-se (una dona) de penal
- Casar-se a gust i vestir a la moda
- Casar-se amb dona riqueta és negoci de bragueta
- Casar-se amb el primer ase que li ha bramat davant
- Casar-se amb la filla de l'afegit
- Casar-se amb parents no porta sort
- Casar-se bé (amb una noia rica)
- Casar-se cosins germans és entrar en perills grans
- Casar-se de penal
- Casar-se és jugar-se la vida en una carta
- Casar-se i bon dia, tot ve en un dia
- Casar-se i morir, un sol camí
- Casar-se lluny de casa és beure amb carabassa
- Casar-se pel carrabiner
- Casar-se per darrere l'església
- Casar-se per diners
- Casar-se sense passar per la sagristia
- Casar-se, més que sia amb un bastó vestit
- Casat cagat, i solter un palter
- Casat defunt, mai fonc trobat amonedat
- Casat dues vegades, bodes deshonrades
- Casat en dilluns, malalts o difunts
- Casa't en diumenge, Joan, que el dilluns seràs casat i el dimarts preguntaràs a on venen pa fiat
- Casat i prenyat no pot anar amagat
- Casat per amor, casat amb dolor
- Casat que lluny se'n va, banyes en tornar
- Casat sóc, què m'hi dieu?
- Casat vol dir cagat, casera vol dir caguera
- Casat, aviat s'ho és; els treballs vénen després
- Casat, cagat
- Casat, casa vol
- Casat, penedit
- Casats de nou, a la bossa els cou
- Casats de quatre dies, tot són manyagueries; al cap d'un any de matrimoni, arri allí, dimoni
- Cellers, poble de mala mort, no hi ha cap fadrina maca ni cap casada tampoc
- Cinc coses ha de fer la dona ben casada: rentar, cosir, cuinar, escombrar i pastar
- Coix abans de matrimoni no lleva nova fruita
- Com el matrimoni d'en Tutia, que va durar cent set-cents anys, quatre mesos, tres setmanes i vint-i-un dia, i no ho varen poder afinar, perquè el rellotge es va parar
- Com lo casament de Cervera, que no'n va faltâ, ni'n va sobrâ, ni'n va havê prou
- Com que casar-me no puc, em miro el ruc
- Com sant Pau d'Anglesola, que és casat i no té dona
- Consumar (una parella) el matrimoni
- Convits i balls i dimonis destrueixen molts matrimonis
- Costurera casada, agulla despuntada
- Damunt un bon fonament, s'hi pot fer un bon casat
- D'anar a la guerra i de casar, fa de mal aconsellar
- D'anar a la guerra, de casar i de navegar fa de mal aconsellar
- D'àngels petit veïnat, cada any un bateig o un albat, un casament o un soldat
- Darrera d'un bon casar, ve un bon cagar
- D'ase amb somera, de passera en costera, de gallina voladora, de fadrina finestrera, de casada aigua
- De casar filles i vendre vi, mai te n'hauràs de penedir
- De casar i de sembrar, consell no en vulguis donar
- De casar i de sembrar, ningú en pot dar consell
- De casar i sembrar, consells ningú en pot donar
- De casar, d'embarcar i de sembrar, consell no en vulguis donar
- De casar-se jove i aixecar-se de matí, ningú se n'ha penedit
- De casar-se jove i de berenar de matí, ningú se n'ha penedit
- De casar-se jove i d'esmorzar de matí, ningú no se n'ha hagut de penedir
- De casar-se jove i llevar-se de matí, mai ningú se n'ha hagut de penedir
- De casar-se, cap ximple se'n descuida
- De casat a cagat, només una lletra ha canviat
- De casat a cansat, només una lletra hi cap
- De dues cases fer-ne una: casar un hereu amb una pubilla
- De flors de romaní i de noies per casar, tot l'any n'hi ha
- De ponent ni vent, ni gent, ni casament
- De ponent, ni bon vent ni bon casament
- De ponent, ni dona, ni vent, ni casament
- De ponent, ni pluja, ni vent, ni casament
- De ponent, ni vent ni gent. De ponent, ni vent, ni gent, ni casament
- De ponent, ni vent, ni dona, ni casament
- De soltera bullanguera, de casada bugadera
- De tant guapa la casarem sin dot
- Després de casada la filla, ixen los gendres
- D'estalviar, de casar filles i de vendre vi, mai ningú no se n'ha hagut de penedir
- Déu els faça ben casats
- Diga-la-hi, diga-la-hi, en ésser casada ja no hi ha remei
- Dimarts, ni embarcats ni casats
- Dit i fet, com el casament de na Bet
- Dit i fet, com es casament de na Beta
- Ditxós aquell que logra, casar-se i no tenir sogra
- Dona ben casada, la que al seu marit agrada
- Dona bonica i despentinada, mai casada
- Dona casada del seu marit és reina o esclava
- Dona casada i del seu home agradada
- Dona casada, a casa tancada
- Dona casada, burra acabada
- Dona casada, burra espatllada
- Dona casada, dona deixada
- Dona casada, dona desgraciada
- Dona casada, dona espatllada
- Dona casada, guitarra espatllada
- Dona casada, on vol ella és respectada
- Dona casada, sota tàlem
- Dona de bon estament i faràs bon casament
- Dona de ton (o del teu) estament i faràs bon casament
- Dona del teu estament i faràs bon casament
- Dona en casament és gran goig o gran turment
- Dona maca i casada no pot ser honrada
- Dona ploradora, dona casadora
- Dona provada, ni viuda ni casada
- Dona que no sap filar, no es pot casar
- Dona que sap de filar, pastar i rentar, ja es pot casar
- Dona que segueix les festes, si és casada, banyes a la testa
- Donzella navarra, monja catalana, casada valenciana i vídua aragonesa
- Donzella que pinta mal, casar-la i donar-li cabal
- Donzelles per casar, ramat de mal guardar
- Durar tres dies, com es casament de na Beta
- El brou i el casament, en calent
- El cabell i el cantar no es paguen, però ajuden a casar
- El caldo i el casament, en calent
- El casament bé deu ser cosa bona quan els capellans el beneeixen
- El casament d'en Simó, que es va desfer per un cigró
- El casament és de bon fer, però qui l'ha de mantenir molt ha de saber
- El casament ha de ser a gust
- El casament i la caixa del cel baixa
- El casament no fóra res, si al cap de l'any no fossin tres
- El casament no té sinó un mes de bon temps
- El casament ve de Déu
- El casar és bo de recomanar, però mal de practicar
- El casar i mal dia, tot ve en un dia
- El casat casa vol, per estar sol
- El casat descontent sempre viu amb turment
- El casat, casa vol
- El dia que em vaig casar no tenia pa ni vi sinó una quartera d'ordi, la vaig fer portar al molí
- El dia que em vaig casar vaig pujar dalt d'un serrat i vaig dir «adéu bon temps, que per mi ja ets acabat»
- El dia que em vaig casar, a cadena em vaig condemnar
- El diable, per tonto el van casar
- El dimarts, ni embarcats ni casats
- El llaurador ben casat no sap el bé qu'ha trovat, que la dona és un tesor que pot valdre més que l'or
- El marit sord i la dona cega i muda, matrimoni de fortuna
- El matrimoni d'en Tutia que va durar set-cents anys, quatre mesos, tres setmanes i vint-i-un dia, i no el van poder afinar, perquè el rellotge es va parar
- El matrimoni és pitjor que el dimoni
- El matrimoni no fóra càrrega si la sogra no la fes amarga
- El matrimoni, cosa del dimoni
- El matrimoni, desgraciat el que l'encerta
- El meló i el casament enganyen molta gent
- El meló i el casament són cosa d'encertament
- El millor casat se'n penedeix set vegades cada dia
- El pagès que és ben casat no sap el bé que ha trobat
- El poder menjar, molts en fa casar
- El primer casament el fa Déu, el segon, els homes, i el tercer, llucifer
- El que fa casaments, el maleeixen i no hi guanya res
- El que no es va casar de mil mals es va escapar
- El que no ve de fadrinets, de casats no n'hi ha de fets
- El qui enviuda i es torna a casar, té algun pecat que purgar
- El qui lluny se va a casar, va enganyat o a enganyar va
- Els capellans moren de fam, els casats, moren de farts, els fadrins, moren de prims
- Els casaments es fan al cel i es compleixen a la terra
- Els fills quan són petits són de les mares, quan són fadrins són de les noies i quan són casats són de la dona
- Els fills, de petits donen fatics, de grans afanys i de casats doblats
- Els fills, quan són xics donen disgustos xics; quan són grans els donen grans, i al ser casats, doblats
- Els jueus tot s'ho gasten en festes, els moros en casaments i els cristians en plets
- Els tres consells de Salomó: no empenyorar-se per casar fills, no casar vells amb joves i no desheretar fills per heretar la dona
- En arribar a l'escudeller, mare, quan em casaré?
- En el matrimoni un fill liga i dos deslliguen
- En guerra anar, o a casar, no se deu aconsellar
- En la vida ta muller tres sortides ha de fer: pel naixement, pel casament i per l'enterrament
- En no agradar, no casar
- En parlant de matrimoni les donzelles de Pedró, se'ls adrecen les orelles com el gos quan sent remor
- En principi de casats, tot són flors i violes
- En testament i casaments, no t'hi fiquis si no hi entens
- En tot casament com cal, qui no estrena és que poc val
- En tractant-se de casar, abans ho deus meditar
- En tractant-se de casar, fa de mal aconsellar
- Enramada li fas? No t'hi casaràs
- Enramada li fas? No t'hi casaràs. Flors li posaràs? No t'hi casaràs
- Entre males ortigues, malcasat, no estigues
- Entre prometre i donar, ta filla tens de casar
- Errar per errar, val més casar-se primerenc que tardà
- Es batlle de Son Cervera com duu sa vara amb ses mans a homos casats i bergants los fa anar amb sos peus més plans que qualsevol rotllo d'era
- És ben casada, la que no té sogra ni cunyada
- Es Castell, terra de vent i també de remolins, tant es casats com fadrins per riure estrenyen ses dents
- És el matrimoni creu, però ningú vol cirineu
- És gran ditxa pel casat, fer-li sa muller costat
- És malcasar casar-se tard
- És malcasar, casar-se aviat
- És perden naus i galeres, i les noies casadores
- És un meló el casar, que no es pot tatxar
- Ésser dit i fet, com es casament de na Beta
- Ésser fadrí val molt més que casar per interès
- Estar casat amb algú
- Fadrí que gallegi, casat el vegi
- Fadrina retirada és mig casada
- Fadrina soiada, o aixuixí o mal casada
- Fadrina, viuda o casada, sies sempre recatada
- Faràs bon casament amb dona de ton estament
- Farta de filar, ara em vull casar
- Fer com sant Pau de Narbona, que és casat i no té dona
- Fer justet, com el casament de Cervera
- Festejar (o casar-se) amb el fill (o la filla) d'en Sense
- Festejar no és casar
- Festes li fa i no s'hi casarà
- Fill casat, fill mig perdut, que oblida el favor rebut
- Filla casada, casa empenyada
- Filla casada, feina doblada
- Filla casada, filla apartada
- Filla casada, filla perduda
- Filla casada, pena doblada
- Filla casada, prenda empenyada
- Filla casadora, filla filadora
- Filla d'hostalera, ni viuda, ni casada, ni soltera
- Filla enllotada, ni vídua ni casada
- Filla rebaixada, ni viuda ni casada
- Filles per casar, mal bestiar per guardar
- Fills criats, mal / treballs doblats, i después de casats, multiplicats
- Fills criats, mals de caps, i casats, redoblats
- Flor de romaní i noies per casar, tot l'any n'hi ha
- Flors li posaràs? No t'hi casaràs
- Grumejador de vorera i casat un poc tronera cerquen mar en sabonera
- Guapesa molt publicada, mai ben casada
- Guarda't de persona assenyalada i de dona dues vegades casada
- Hi ha tres coses que un hom sempre se'n penedeix: casar-se, fer-se frare i fer-se capellà
- Home casat ruc espatllat
- Home casat, ase albardat
- Home casat, ase espatllat
- Home casat, burro espatllat
- Home casat, home cagat
- Home casat, home endeutat
- Home casat, home engabiat
- Home casat, home espatllat
- Home casat, home mudat
- Home casat, home sanat
- Home casat, l'un peu nu i l'altre calçat
- Home casat, o boig o retirat
- Home casat, ocell eixalat
- Home casat, ruc (o ase, o burro) espatllat
- Home casat, ruc albardat
- Home casat, ruc cagat
- Ja arribes a la xemeneia, ja et pots casar
- Ja està llesta ma germana: ahir la vam casar i avui ja ha avorrit les arengades
- Ja se casarie Martí si tinguere amb qui
- Just com lo casament de Cervera / Corbera, que ni en va faltar, ni en va sobrar, ni en va haver prou
- La bona casada creient el seu marit mana
- La bona casada, neta, sana i endreçada
- La cabra busca la muntanya i la noia a casar la plana
- La casada parla més que fetge a la brasa
- La casadera ve com la caguera
- La creu del matrimoni
- La dona al casar-se es posa les calces
- La dona amb qui et casaràs que no et guanyi amb heretats
- La dona amb qui et casaràs, fes que sigui del teu braç
- La dona anellada, promesa o casada
- La dona ben casada no té sogra ni cunyada
- La dona casada en el bosc és albergada
- La dona casada ha d'ésser molt recaptada
- La dona casada no ha de viure descuidada
- La dona casada on vol ella és respectada
- La dona casada, a casa amb la cama trencada
- La dona casada, amb el marit és respectada
- La dona casada, en el bosc és albergada
- La dona desgraciada, cent anys fadrina, cent anys vídua i un any casada
- La dona dóna dos dies bons: el de les bodes i el del enterro any casada
- La dona enfangada, ni viuda ni casada
- La dona malcasada té tractes amb la criada
- La dona per ésser ben casada, no ha de tenir ni sogra ni cunyada
- La dona prudent i casada pertot arreu és albergada
- La dona que casaràs, que sia del teu braç
- La dona que és ben casada no sap el do que Déu li ha dat
- La dona que és ben casada, no té sogra ni cunyada
- La dona que és casada, en el bosc és albergada
- La dona que vulguis per a casar, cal que sigui jove, neta i prima, puix que un cop casada, prou que es farà vella, bruta i grassa
- La dona, casada o monja
- La donzella recatada serà molt bona casada
- La guapesa no fa casar les filles, però mai fa nosa, contesten les polides
- La mal casada es coneix amb la cara
- La muller del mariner és casada i no n'és
- La noia que casaràs que sia del teu braç
- La ploma de milà fa casar
- La primera dona és matrimoni, la segona companyia i la tercera és fellonia
- La que a trenta anys no és casada, ja pot dir que està nafrada
- La que amb pobre s'ha de casar, sàpiga més d'apedaçar que de brodar
- La sopa i el casament, en calent
- La sort no està en criar-te, sinó en casar-te
- L'alegria del casar d'un pobre són quatre dies; que al punt tot són flastomies, bastonades i poc pa
- L’anar á la guerra, lo navegar y lo casar, fan de mal aconsellar
- Les baralles dels casats s'aturen al matalàs
- Les dones lletges i les errades solen ésser les més ben casades
- Les filles ben casades, ben lluny de les seves mares
- Les filles, per casar-les, ensenyar-les
- Les tres ces que aterren la vellesa: caiguda, catarro i casament
- Les xiques de Torrella diu que hi volen anar, a València, a la fira, perquè es volen casar; amb lo monyo ben fet i la cara llavà, arracades de plata i una agulla daurà
- L'home ben casat ha de tenir deu anys més que la dona
- L'home casat no es perteneix més que la meitat
- L'home casat, l'un peu nu i l'altre calçat
- L'home prudent no aconsella guerra i casament
- L'home quan té edat, casat, frare o soldat
- L’home qui lluny va a casar, va enganyat, o va a enganyar
- L'home, quan té l'edat, casat, frare o soldat
- Lo casar i comprar mula, s'aventura
- L'orgue del casat és el primer nat
- Llenya d'argilaga, foc de casada
- Lleona de fadrina, de casada pollina
- Llevant en té una altra casada a Ponent, quan ell la va a veure se'n torna rient
- Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la va a veure, se'n torna plorant
- Lliura't de gastar si et vols casar
- Ma mare no vol que em case en Castelló de la Plana, i si em creme em casaré amb un sarriero d'Artana
- Mal casat, de muller i fills despreciat
- Mal casat, mal mirat
- Mare de Déu de la Cor, jo pla voldria casar-me, siau vós ma guia i nord per un bon marit trobar-ne
- Mare de Déu de la Roca, sant Cristo de Balaguer: si voleu que em faci monja, deixeu-me casar primer
- Mare meua, em vull casar. -Filla meua no tinc olles. -Mo n'anirem a l'Alcora i en comprarem de noves
- Mare vella que té un fill, a la pubilla de no casar-se posa en perill
- Mare, badejo, badejo, que la tonyina va cara; les xiques de la Mussara no es poden casar per ara
- Mare, em vull casar, que ja sé menjar pa
- Mare, què cosa és casar? -Filla, filar, parir i plorar
- Mare, què vol dir casar? Parir, rentar i plorar
- Maria, fes-te la trena, que ton pare et vol casar amb un xic de Riba-roja i amb un altre de Catllar
- Maria, si et vols casar, no et casis a la Ribera, que et faran menjar bajoques i flors de carabasse
- Marieta, pensa-hi, que, en ésser casada, ja no te'n pots desdir
- Marieta, pensa-hi; que en ésser casats no hi ha remei
- Matrimoni ben avenit, sempre junta muller i marit
- Matrimoni de fortuna, set fills i filles només una
- Matrimoni del diable, si està com el gat i el gos, sempre estarà miseriós
- Matrimoni que té filla primer, tindrà molts fills després
- Matrimoni sense fills, arròs sense oli
- Matrimoni sense fills, campanar sense campanes
- Matrimoni sense patrimoni, dóna'l al dimoni
- Matrimoni sense vinyes, els seus fills no tindran disputes
- Matrimoni ven avenit, sempre junts muller i marit
- Meló i casament, és cosa d'encertament
- Meló i casament, qüestió d'encertament
- Menta olorada, noia casada
- Mentre na Maria sigui casada, les altres tinguin males fades
- Mentre un altre tingui dona, el casar tant se me'n dóna
- Més aviat és un home casat, que burro albardat (o que un ase aubardat)
- Més mal volien a Jesús el que el volien casar que els que el van crucificar
- Més val ben amistançada que mal casada
- Més val casar-se a gust i vestir a la moda
- Més val mal casada, que ben amigada
- Més val saber casar-se que saber citar-se
- Més val solter quedar, que mal casar
- Més val un mal casament que un bon enterrament
- Millor és casar-se que cremar-se
- Moltes alcavotes, casament desfet
- Molts arregladors desfan els casaments de les núvies
- Molts fadrins no fan sinó pixar la polleguera a les xiques casadores
- Muller tossuda, marit tossut, matrimoni mal avingut
- Música li fas? No t'hi casaràs
- Música li fas? Tu t'hi casaràs (o tu l'hauràs)
- Naixement, casament i mortalla, del cel davalla
- Ni albarda ni albardó sense tafarra, ni casar-me amb fadrina festejada
- Ni bleda rescalfada, ni dona dos cops casada
- Ni casament pobre, ni soterrar ric
- Ni casament sense flors, ni mortuori sense plors
- Ni dissabte sense sol, ni fadrina sense amor, ni casada sense dol
- Ni dissabte sense sol, ni fadrina sense amor, ni casada sense dolor, ni vídua sense dol
- Ni en divendres ni en dimarts, no et vulguis casar ni embarcar
- Ni fer-se nuvi, ni casar, no s'ha d'aconsellar
- Ni gat amb cascavell ni casament de dona jove i home vell
- Ni guerra ni casament no aconsella el prudent
- Ni manso sense esquella ni casar home jove amb dona vella
- Ni manyac sense esquella ni casar home jove amb dona vella
- Ni pet (o pets) de col ni casar-se amb qui no em vol
- No casar-se amb ningú
- No casar-se mentre les dones no mínjon fenàs
- No em diguis ben casada que no em vegis morta i enterrada
- No és ben casada, la que per la lluna de mel no fa l'olla cremada o salada
- No és ben casat el que no duu la dona a Montserrat
- No és ben casat el qui no porta la dona a Montserrat, i el qui no la hi porta al Born a passejar
- No et deixaràs de casar per això
- No et fiïs de la casada que va massa endiumenjada
- No hi ha cap casada que no porti sa cullerada, qui més plena, qui més curullada
- No hi ha cap casament pobre
- No hi ha cap casament pobre, ni cap mort rica
- No hi ha cap casament sense flors ni mort sense plors
- No hi ha casament sense plors ni mort sense flors
- No hi ha dissabte sense sol ni viudeta sense dol ni casada sens dolor ni donzella sense aimador
- No hi ha dissabte sense sol, ni viudeta sense dol, ni donzella sense amor, ni casada sense pena, ni prenyada sense dolor
- No hi ha mort sense rialles ni casament sense ploralles
- No hi ha soterrar sense 'rises' ni casament sense plors
- Noia bonica i despentinada, mai casada
- Noia tocada, ni donzella ni viuda ni casada
- Noies ben casades, poc festejades
- Noies boges i per casar, mal bestiar de guardar
- Noies que es volen casar són bestiar de mal guardar
- Noies: casar, casar!, que no teniu res més en què pensar
- Nora que no té sogra ni cunyada, es pot dir que no és casada
- Novençà que no va a Montserrat no és ben casat
- Obre bé els ulls abans del matrimoni, però acluques-los després
- Pastanagues i naps, matrimoni ben casat
- Pel casament d'un vell toquen a morts o a banyes
- Per a ésser malcasat val més quedar-se fadrí
- Per a ser feliç un matrimoni, el marit ha de ser sord i la dona cega
- Per a ser tu el senyor, t'has de casar amb una dona igual o menor
- Per casar filles donzelles no et venguis moltons ni ovelles
- Per casar filles solteres, no venguis moltons ni ovelles
- Per casar una filla, s'ha de cremar molta brosta
- Per casar, saber d'on ve i a on va
- Per casar-se, l'home ha de tenir per dinar i la dona per sopar
- Per ésser casada i mal menjar, val més soltera quedar
- Per ésser un mal casat, val més quedar-se fadrí
- Per la dona casada, els fills i la casa
- Per les filles ben casar, no vulguis ton argent gastar
- Per mal casar, val més a casa seva estar
- Per menjar poc de casada, val més fadrina i tirar la xarxa
- Per morts Girona, per bateigs Barcelona i per casaments Montserrat
- Per què no m'he barallat? Perquè no m'he casat
- Per riure la van casar, i ella plorava
- Per Sant Antoni la perdiu vol matrimoni
- Per Sant Macià, els ocells es volen casar
- Per ser casada i malmenjar, val més soltera quedar
- Per terra comprar i filla casar no et deixis pels amics enganyar
- Per tes filles ben casar, no vulguis anar a captar
- Per un matrimoni encertat, contraents igual en gents, en temps i en béns
- Per un pet, un casament
- Pescador de canya, i moliner de vent no cal pas notari pel casament
- Piga de nuvis, berruga de casats
- Plora, plora, que ja riuràs quan et casaràs
- Plore de jove i riu de vella; no està casada i té parella (la sabata)
- Ponent té una filla casada a llevant; quan la va a veure, se'n torna plorant (plou)
- Poques dones s'han casat amb l'home que han estimat
- Pot estar content el casat que la muller li fa costat
- Primer casa per habitar que dona per casar
- Primer casa per on estar que dona per a casar
- Primer enterrat que casat
- Primers anys de casat, o pobresa o malalt
- Priva't de gastar, si et vols casar
- Promès, dona, sant Antoni i sant Josep, matrimoni
- Quan a ton fill vulgues casar, a viafors has de cridar
- Quan els fills són casats, els maldecaps són doblats
- Quan els fills són petits són de les mares, quan són fadrins són de les noies i quan són casats són de les dones
- Quan ens casarem, Pasqual? -Ara que s'acosten festes. -Quines festes són aquestes? -Són les festes de Nadal
- Quan et cases, blat i farina; quan ets casat, ni farina ni blat
- Quan et vagis a casar tingues casa per estar, terres per llaurar i vinyes per podar
- Quan fou casada, li sortiren els partits
- Quan la filla és casada, surten els gendres
- Quan la mare dorm, senyal que vol casar la filla
- Quan les dones són casades ja no són tan endreçades
- Quan les filles casaràs, les sobres els daràs
- Quan les filles són casades, les penes són doblades
- Quan sa jove fou casada, li sortiren els partits
- Quan se va casar ni camisa va estrenar
- Quan són casats, doblats
- Quan tes filles casaràs les sobres els donaràs
- Quan t'hagis de casar, els amics deixaràs anar
- Quan tos fills en casaràs les sobres els donaràs
- Quan un home es vol casar, via fora ha de cridar
- Quan un matrimoni s'estima, pot viure només amb pa i ceba
- Quan vages a un casament, sigues prudent
- Quan van voler mal al diable el van casar
- Quan voldré casar la noia gran amagarem la petita a la cendrera
- Què cosa és casar? Filar i plorar
- Que les cantin les casades, que les cantin les cançons; que les han estudiades gronxolant llurs infantons
- Que les cantin, les corrandes, les casades de Montclar; que les cantin les casades, que les saben de cantar
- Que no hi ha més que casar-se?
- Que sa muller li faci costat és gran ventura pel casat
- Qui a fora es va a casar, o bé enganya o va enganyat
- Qui a vint anys no barba i a trenta no es casa i a quaranta no té, no es casarà, ni barbarà ni tindrà rê
- Qui al casar no encerta té la fossa oberta
- Qui bé endevina el casar tot ho endevinarà
- Qui de fadrí o de casat no ha estat a Montserrat és mig nat
- Qui el casament encerta en res erra
- Qui el casament encerta té la sort feta; qui l'erra, la fossa oberta
- Qui encerta en el casar res li queda per endevinar
- Qui es casa es caga; ja t'has casat, ja t'has cagat
- Qui és casat, que estigui amb sa dona
- Qui festeja la casada, la vida porta exposada
- Qui festeja una casada duu la vida equivocada
- Qui festeja una casada té la vida amenaçada
- Qui lluny es va a casar, a enganyar-se va
- Qui lluny es va a casar, va a enganyar-se o a enganyar
- Qui m'estima ja no em veu, qui volia ja és casat, i al qui em vol no n'hi tinc grat
- Qui no sia bo per casat, que no enganyi la dona
- Qui sap cuinar, filar i pastar, ja es pot casar
- Qui s'ha casat, s'ha obligat
- Qui té filles per casar molt bé ha de cavil•lar
- Qui té filles per casar prengui borres per filar
- Qui té filles per casar, ai, Déu meu! que patirà
- Qui té filles per casar, prengui borres per filar
- Qui té quatre filles per casar, ja té en què pensar
- Regne i casament, companyó no consent
- Sant Casar és un gran sant; sant Casat ja no ho és tant
- Sant Nicolau, feu-nos casar, si us plau
- Sastressa casada, agulla espuntada
- Semblar el casament d'en Saldoni i la Margarida
- Sembra, casament i mortalla del cel davalla
- Serà bon casament si la dona és cega i l'home sord
- Si a casar-te vas, veges primer el que fas
- Si a ta casa tens teranyines no podràs casar tes filles
- Si a trenta no ets casat i a quaranta no tens béns, agafa un cabàs i vés a collir fems
- Si als marits joves els posen capells, que serà als casats vells?
- Si bon casament vols fer, que siga en el teu carrer
- Si casat vas a Montserrat, fuig-ne aviat
- Si dius sempre que no, no et casaràs mai
- Si donzella és aplicada, no sempre ho serà casada
- Si et vols casar bé casa't al carrer
- Si et vols casar bé, casa't al mateix carrer
- Si et vols casar bé, no et moguis d'es teu carrer
- Si et vols casar i vols encertar bé, casa't el trenta de febrer
- Si et vols casar, aconsola't de gastar
- Si ets casat, d'alguns mals et pots guardar
- Si l'amor de la dona és una comèdia, el matrimoni serà un drama
- Si no vols casar-te mal, casa't amb ton igual
- Si plou quan tens bugada, senyal que no ets ben casada
- Si tens filla per casar, dóna-li marit sense trigar
- Si tens filles per casar molt tindràs de cavil•lar
- Si tens filles per casar, del sol de Març les has de guardar
- Si tens filles per casar, prengues hores per pensar
- Si t'has de casar, busca-te-la neta i prima, que porca i grossa ja se'n tornarà
- Si tocaven a descasar, no s'entendrien d'empentes
- Si ve de Déu en Pere serà meu, si de Déu ve amb en Pau em casaré
- Si veus un home carregat, no cal que preguntis si és casat
- Si vols ben casar ta filla, no la facis mai pubilla
- Si vols casar les filles donzelles, no criïs moltons ni ovelles
- Si vols casar-te en acert, busca la xica a Artana; si vols figuera de gust, planta-la napolitana
- Si vols ésser ben casat casa't amb dona del veïnat
- Si vols ésser ben casat, casa't al mateix veïnat
- Si vols ésser ben casat, casa't pel veïnat, però no de la casa del costat
- Si vols ésser ben casat, porta la dona a Montserrat
- Si vols estar ben casat, a la casa del costat
- Sóc casat i sóc fadrí, tinc dona i no me'n puc servir
- Sogra enamorada, filla malcasada
- Tant si et casaràs com si no et casaràs, sempre te'n penediràs
- Té una filla el ponent casada a llevant, la va a veure rient i s'en torna plorant
- Tenir enteniment de casat
- Testament i casament que hi intervingui un frare, no et fiïs d'ell
- T'has casat, t'has cagat
- Tot nou casat porta la dona a Montserrat
- Tota dona ben casada fa bon sol quan té bugada
- Tota dona ben casada no té sogra ni cunyada
- Tota dona ben casada té bon sol quan fa bugada
- Tota dona ben casada, al cap del mes altra vegada
- Tota dona ben casada, per la lluna de mel, fa l'escudella casada
- Tota dona malcasada, se li esguerra la bugada
- Totes les desgràcies vénen quan un hom és mal casat
- Totes ses endreces vénen quan s'home ja és casat
- Tothom es casa i jo miro l'ase: i jo, que casar-me no puc, em miro el ruc
- Tots els que són ben casats viuen sempre enamorats
- Trencar-se un matrimoni
- Tres anys fa que só casat i cada any he mort un porc, menys aquest any ni l'altre, ni ara fa tres anys tampoc
- Un cop et casaràs i mil et penediràs
- Un tort, geperut i coix 'este' matí s'ha casat. Què tal seria la xica, que encara n'ha eixit guanyat
- Una dona mal casada, és una troca esbullada
- Una filla costa més de casar que de criar
- Una vegada et casaràs i mil te'n penediràs
- Val més ben amistançada que malcasada
- Val més casar que pecar
- Val més casar-se a gust que cremar-se
- Val més casar-se amb un gos i aprendre de lladrar, que no casar-se amb un sastre i aprendre de robar
- Val més casar-se amb un vell entenimentat que amb un fadrí eixelebrat
- Val més casar-se que cremar-se
- Val més casat que condemnat
- Val més el casament d'un dia que el d'un any
- Val més fadrí estar que malcasar
- Val més filla malcasada que ben amistançada
- Val més malcasar que ben amistançar
- Val més malcasat que condemnat
- Val més ser mal casada que vella criticada
- Val més ser mal casat que ben amancebat
- Val més ser un bon casat que un mal capellà
- Val més una pasterada esguerrada que una filla mal casada
- Val més viuda estar que malcasar
- Vida de capellà, malaltia de casat i mort de frare
- Vidu que es torna a casar, no se'l pot perdonar
- Vídua que no dorm, casar-se vol
- Viudo que es torna a casar i nàufrag que es torna a embarcar no es poden perdonar
- Xica balladora, mala casadora
dissabte, 19 de setembre del 2009
Matrimoni / Casament
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Uf, 693, ara hauríem de mirar quin tant per cent són positius i quins negatius...
No cal que miris gaire: la gran immensa i total majoria són negatius. :-)
Vaig fer la selecció dedicada al meu germà petit que es casava, però la vaig publicar quan ja estava casat, perquè no se'n pogués desdir... hehehe.
Publica un comentari a l'entrada