Refranyer temàtic: La mort

A ase mort, civada a la cua
A burro mort, ni vinya ni horts
A casa del mort cadascú plora el seu dol
A casa puguem morir
A Ciutadella, qui no és mort, està en capella
A home mort, ni vinya ni hort
A la casa a on hi ha un vell tothom té por: el vell de morir i els altres de que no es mori
A la casa del nebot, morta la mare, perdut tot
A la fossa faràs cap en vestit sense butxaques
A la mort no faltarem
A la mort, ni témer-la ni buscar-la: cal esperar-la
A la mort, ningú l'enganya
A la taula de la sort, qui no juga és homo mort
A la taula tretze? Al cap de l'any, un de mort
A l'ase mort, la civada a la cua
A l'enemic honrat, abans mort que afrontat
A les tres mort o pres
A l'hora de la mort és el treball més fort
A l'hora de la mort ho tinguéssim
A l'hora de la mort tothom voldria veure-hi bé
A l'hora de la mort, tot es perdona
A l'Hospital de Santa Creu, tal hi mort qui no s'ho creu
A mal de mort, no hi valen metges
A mal mortal, cap metge hi val
A mata-degolla
A morir o a viure
A moro mort, gran llançada
A mort
A morts i a anats, records passats
A morts i anats, amics acabats
A on és el cos, és la mort
A pagar i morir, sempre hi ha temps
A pagar no sies diligent, perquè podries morir-te de repent
A qui deu morir, basta una casa de canyes
A rei mort rei de repost
A tal vida, tal mort
A tot hi ha remei, llevat de la mort
A un gat mort, pessiga-li fort
Abelles i bestiar boví pel març se sol morir
Administrador, menjar en plata i morir en grillons
Administradoret, mejar en plat i morir en grillet
Adormir-se en la mort
Ai Déu meu! Lo pare és mort i jo seré l'hereu
Ai que tinc, ai que tinc, i l'endemà ja era mort
Aigua corrent no mata la gent; aigua aturada, mort amagada
Aiguardent i vi els joves fa viure i els vells morir
Aire de port, als tres dies mort
Aixecar morts
Això és tan cert com que ens hem de morir
Això ho deixarà amb la mortalla
Al mas bé hi viuràs i mal hi moriràs
Al mort terra amb ell i al viu aliment
Al mort, ni vinya ni hort
Al mort, terra; al viu, xulles
Al pobre que no fa dany, no el deixes morir de fam
Al pobre que no té clam, nol deixes morir de fam
Al pres de voluntat, mort li és llibertat
Al qui es mor, tot li sobra
Al rei i al porc, l'afaiten després de mort
Alguns han trobat la mort, antes d'arribar a port
Àliga al corb, que el rei és mort
Allà on hi ha un tortosí, primer rebenta que morir
Amb alls i vi fort no em fa por la mort
Amb el pa a les mans, se moriria de fam
Amb la mort a la gola
Amb la mort ho acabem tot
Amb la mort tot s'ha acabat, per més que hagis deixat
Amb la mort, no hi feu bromes
Amb la mort, no hi val porta tancada ni castell fort
Amb la mort, tot s'acaba
Amb l'amor i la mort, no hi val ser fort
Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir
Amb sopes d’all i vi, no et faci por el morir
Amb sopes i all i vi fort no et faci por la mort
Amics fins a la mort, si a la butxaca no em fas toc
Amistat ressuscitada, botxí mort
Amor de vida i temor de mort enceguen la raó
Amor fort dura fins a la mort
Amor i vi, a uns fa viure i a altres morir
Anar (algú) amb la criatura morta
Anar a buscar (o cercar) la mort
Anar a matar la llúdriga
Anar cap el xalet d'Almoines
Any de trons, any de morts
Any tort, vaca i mort
Aquell qui té un ofici de fam no es pot morir
Ara vegeu quin desastre! una puça ha mort un sastre
Aranya morta, visita certa
Arbre mort, tothom l'estella
Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat
Arreplega el mesquí, per por de la fam que el faci morir
Arribat el dia, tots hem de morir
Avant va la caixa, que el mort encara belluga
Avesat a no minjar es va morir l’ase
Avui corrim, demà pudim, fora de la mort de tot eixim
Avui en flors, demà en cucs
Avui per mi, demà per tu, no se n'escaparà ningú
Avui un, demà un altre, així tots ens en anem
Barba grisa, flor de cementiri
Bateigs i morts, les campanes ho xerren
Benaurat qui mort bé
Beneït sant Pasqual Bailon, deu-me tres cops de coixí tres dies abans de morir
Benitaia, la mortalla
Bodes maials, bodes mortals
Bolets amb llet i que piquen, si no maten mortifiquen
Bon perdiguer, fins a la mort rastreja
Bona mort és bona sort
Bona nit / Bon dia i bona hora. ─I bona mort quan sigo l'hora
Bona sort és bona mort
Bona vida, bona mort
Bona vida, bona mort, i sa feina carregada
Brou de gallina els morts ressuscita
Burlar se del mort i de qui el vetlla
Buscar la mort
Buscar morts a l'armari
Cá mort no lladra, ni mossega
Ca que udola, senyal de mort
Caçador de bosc, pescador de canya i collidor de sal, a morir a l'hospital
Caçador de ram i pescador d'ham, morts de fam
Caçant i pescant, moriràs de fam; fes-te moliner si vols fer diners
Cada malaltia, cura mort
Cada un que va naixent, a la mort ens va empenyent
Cadascú que carregui el mort
Cadascú sap la seva sort; tal la vida, tal la mort
Cagant, cagant morirà
Cagar-se en els morts (d'algú)
Caiguda de figuera, la mort darrera
Cal morir abans de viure, cal plorar abans de riure
Caldo de gallina els morts retorna
Calentures de tardor, parentes de la mort
Callar com un mort
Canta de matí la perdiu, més li valguera morir
Cap trànsit tan fort com el de la mort
Cara sense dents fa semblar morts els vivents
Carbassa senyalada, carbassa morta
Carregar (a algú) el mort
Carregar amb el mort i amb la caixa
Carregar-se el mort
Casa adobada, la mort de l'hereu
Casa composta la mort á la porta
Casa nova sepultura de la mort
Casa parada, la mort a la porta
Casa que no hi ha pa fa plorar i la que no hi ha vi fa morir
Casament i mort fan trescar el diable
Casament i mortalla del cel davalla
Casar i morir, un sol camí
Casar una vegada i morir-ne una altra
Català sóc i seré fins que em moriré
Cavall roig, ans que cansat, mort
Cellers, poble de mala mort, no hi ha cap fadrina maca ni cap casada tampoc
Cerdà i porc, ni viu ni mort
Cinca traïdora, les pedres se veuen, la mort a la gola
Cirerer, cirerer, va deixar la vella morir de fred al racó
Cobra bona fama i posat a dormir; cobra-la dolenta i posat a morir
Coça de pollastre és mortal
Còlic d'hivern, refredat d'estiu i febres de primavera, la mort darrere
Com a Darnius, on els que no s'han mort són vius
Com aquell pagès que no es volia morir fins que se li acabés la feina
Com el burro d'en Poquí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir
Com l'ase de no sé qui, que quan estava avesat a no menjar es va morir
Com l'ase d'en percolí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir
Com l'ase d'en Pocolí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir
Com l'avi Jai, que va morir amb la boca oberta
Com més té, la mort més vol
Com una mosqueta morta
Com visques, moriràs
Combregar-lo un cop mort
Comerciant i porc, no es sap què té fins que és mort
Comptant, comptant, va morir un frare
Comptes llargs i mort present
Comptes vells, parents de la mort
Consciència morta, justícia torta
Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges
Contra la mort, res s'hi pot
Convit de catalans: una vegada en vida i altra en mort
Cop al cap, mort o curat
Costar-li la pell
Dalt de l'Alt Montcabrer moriren tres rossinyols; l'un va nàixer en Provença
D'aquí a cent anys tots serem calvos, o tots serem morts
D'aquí a llavors, o el rei o l'ase o jo serem morts
Darrera es mort, vénen ses antorxes, o ses atxes
Davant el mort, fa de bon plorar
Davant la mort no hi ha diners (o doblers) que valguin
Davant la mort, tots som iguals
De fam no he vist morir ningú; de menjar massa, mil i u
De febre o de mal calent cal morir
De fil prim és teixida la nostra vida
De gates mortes, voler treure moixons vius
De gavatx i de porc, no te'n fiïs fins que és mort
De la mateixa manera es mor de fam que de fartades
De la mort enllà no es pot passar
De la mort ningú s'escapa
De la mort ningú s'escapa, encara que sigui Papa
De la mort no es passa
De la mort, fins les bèsties en fugen
De la terra venim i a la terra tornem
De la vida a la mort, hi ha un instant
De la vida com de la mort, sols Déu en disposa
De l'amor i la mort, ningú en fuig
De l'avar i del porc, cap profit fins que és mort
De l'enemic que et planys a les seves mans moriràs
De mala mort
De molt menjar, n'hi ha molts al fossar
De morir, només es mor una vegada
De mort
De mort i de prenyat, no se’n pot amagar cap
De mort, ens en toca una per hom
De penes i bons sopars, n'estan ben plens els fossars
De soldat, francès i porc no te'n fiïs viu ni mort
De tot te n'escaparàs, però de la mort no podràs
De vell ningú no passa
Deixa qui està morint i vés a qui està parint
Deixar costum és semblant a la mort
Deixar fet un sant Llàtzer
Deixar mort algú o alguna cosa 1
Deixar mort algú o alguna cosa 2
Deixar que els morts enterrin els seus morts
Deixar-hi la pell
Del bressol a la mortalla no et fiïs de cap canalla
Del bressol a la mortalla, la vida és una batalla
Del comerciant i del porc no se'n sap les riqueses fins que és mort
Del mal de la mort, metges no en curen
Del mal que hom té por, d'aquell se mor
Del nàixer al morir és curt camí
Del pobre, només se'n parla tres vegades a la vida: quan neix, quan es casa i quan mort
Del viatge de la vida, sempre dol l'adéu
Dels que esperen a demà, algú no hi arribarà
Des que floreix fins que grana, hom pot morir-se de gana
Des que l'home neix, la mort l'empeny
Descansa Anton, que el que es queda ja es compon
Desgraciat de l'home vell que necessita consell
Després de mort el combregaren
Després de mort ni vinya ni hort
Després de mort, li feren un nus a la cua
Després de mort, ni vinya ni hort
Després de mort, Pasqual, portaren la burra a veure
Després de Tots Sants, vénen els morts
Després del mort, vindran les antorxes
Després del singlot ve la mort
Després que fou mort Pasqual, li portaren l'orinal
Després que l'avi és mort és quan s'elogien les seves virtuts
Després que l'avi és mort, fins els boigs li donen la raó
Déu no vol la mort del pecador
Dia d'or, dia de mort
Diarrea tardoral, sovint mortal
Dies mal desperts, abril li diu a maig: deixa-me'n un, deixa-me'n dos i un que faran tres i farem morir la vaca del dolent pagès
Dimecres no compta; dimecres dia mort
Dinar poc i sopar d'hora i et trauràs la mort de la vora
Diner fa bé, diner fa mal, diner fa caure l'home en pecat mortal
Dir-li a u de quin mal ha de morir
Disfruta, menja i beu, que la vida és breu
Ditxós qui mort bé
Ditxós qui pot morir en un recó de casa!
Diu el mort al degollat qui t'ha fet eixe forat?
Diu la mort al degollad ¿quí t'ha tan mal adobat?
Dol de dona morta, dura fins a la porta
Dol per qui poc me dol
D'on s'espera la sort en ve la mort
Dóna alló que és teu abans de morir i et disposaràs a sofrir
Dona alta i bigotuda, primer morta que coneguda
Dona composta, mort a la porta
Dona de molta mainada, no morirà enfitada
Dona morta, casa desfeta
Dona morta, diners a la porta
Dona morta, gata perduda i olla trencada no dolen ni una vegada
Dona morta, l'infant a la porta
Dona morta, set a la porta
Dóna'm pa i carn i no em moriré de fam
Donar mort
Donar per mort
Donar sal a les ovelles en divendres, és la mort de tot el ramat
Donar un salt mortal
Donat s’ha mort i el fill diu que no dóna res
D'oncles i ties, dol quinze dies; i si no et deixen res, de la porta al carrer, i dels cunyats, mentre duri la carn al plat
Dones i vi, a unes fan riure i altres fan morir
Dones, rates i pardals són tres enemics mortals
Dorm força i menja poc i no tindràs por a la mort
Dos ulls té el que compra gra; el que compra farina és tort; el que compra pasta cec, i el que pren fiat, és mort
D'un còlic de bledes, mai morí rei ni reina
Dur (algú) molta pell morta
Dur molta pell morta
Durar més que una corfa de caragol en un femer
Durar tres dies, com la mort del porc
El bac des de dalt d'una figuera és mortal
El badall no pot mentir: vol menjar o vol dormir, es recorda de l'amor o és senyal que vol morir
El bon ase (o burro) sols en la mort troba descans
El borinot designa la mort d'algú de la casa o que el que està malalt se morirà
El burro de sant Hipòlit, quan va estar avesat a no menjar, es va morir
El burro del Pocoli: quan va estar avesat a no menjar es va morir
El burro d'en Poc-Oli, que quan va estar avesat a no menjar es va morir
El burro d'en Villena, que acostumat a no menjar se va morir
El caldo de gallina, el mort ressuscita
El cap, el nas i la boca, fins la mort els cura
El casament i la mortalla del cel davalla
El castanyer i la figuera varen deixar morir a son pare de fred
El castell més gran i fort, de la mort és més rebost
El català només fa dos àpats: un en vida (quan es casa) i un altre en mort (el funerari)
El cavall de Sant martí, va viure fins que es va morir
El combregaren després de mort
El comerciant i el porc, no se sap què té fins que és mort
El conill i el roí a la seva terra han de morir
El cor fort és parent de la mort
El corb menja carn de burro mort
El corb, quan el tanques es fa el mort
El cucut, si al tres d’abril no ha vingut, és mort o està perdut
El dia cura el mal i la nit el fa mortal
El dia de la mort del Salvador marca l'any venidor
El dia dirà el mal i la nit el farà mortal
El diner és fort, però encara ho és més la mort
El Diner va dir a la Mort: "Detura't!", i la Mort va dir al Diner: "Amb mi no hi pots res"
El dol no treu ànimes
El dol pel senyor dura tres dies, com la mort del porc
El dol per al que li dol
El dol, darrera el mort
El dormir assacia tant com el menjar
El fill mort i l'api a l'hort
El fruital, fent molta fruita, morir se cuita
El gat que miola tres o quatre dies seguits, present la mort d'un veí
El gos mort no mossega
El jove mor confiat, i el vell desesperat
El jove pot morir aviat, però el vell no pot viure gaire
El liberalisme és la mort de la llibertat
El llimoner no morirà pas per secada
El mal de costat, amb tres dies mort o curat
El mal de la mort, no hi valen metges
El mal masclí no mata, però sembla que t'hagis de morir
El mal mortal no sembla mal
El mal que cou la mort no mou
El metge guareix de malalties, però no de la mort; així com el retir preserva de la indigència, però no de la pobresa
El millor amic, el mort
El morir no s'allunya del patir
El morir-se no és desgràcia
El mort a la fossa i els vius a la roba
El mort a la mortalla i el viu a la taula
El mort a la terra i el viu a la guerra
El mort al forat, i el viu al porrat
El mort al sot i el viu al rebost
El mort diu al degollat: ¿Qui t’ha fet eix forat?
El mort és de la mar si lluny de la terra està
El mort és del mar, quan s'és lluny de terra
El mort més estimat, als tres dies ja no és plorat
El mort obre els ulls al viu
El mort, al sot, i el viu, al rebost
El morts no tornen al món
El mosquit va dir a la granota: –Val més morir en el vi que viure en l’aigota
El nas i la boca, fins la mort els adoba
El natural és immortal
El néixer i el morir, de son pler han de venir
El pare mort, jo mestre
El pecat porta l'home a la mort
El peix, per la gola mor
El pobre que no fa dany, no el deixis morir de fam
El pobre que no té clam, el deixen morir de fam
El poll de juliol sempre du dol
El ponent va deixar morir la seva mare de talent
El porc dóna morrades fins després de mort
El porc forga, viu o mort
El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
El porc mort pel febrer no sala bé
El porc mossega fins després de mort
El porc mossega viu i mort
El porró damunt la taula, sempre apunta al qui s'ha de morir primer
El prometre és malaltia i l'atendre és sanitat i el tardar és mort
El que a la pila es pren, a la mortalla es deixa
El que complica la seua vida, l'acurta
El que deu està mort en creu
El que es desprèn en la bolcadeta es deixa en la mortalleta
El que es mor es mor per molt temps
El que es pren en els bolquers, en la mortalla es deixa
El que la mort d'altre espera, la seua veu primera
El que menja ceba no tremola després de mort
El que no mata, engreixa
El que no mata, engreixa o rebenta
El que no viu més que per a ell, està mort pel que fa als altres
El que planta una noguera, la mort l'espera
El que s'aprèn a la capella, es deixa a la mortalla
El que s'aprèn als bressols no es deixa fins la mort
El que s'aprèn de canalla no es deixa sinó amb la mortalla
El que s'aprèn des del bres (o en els draps, o en la bolcada), se deixa amb la mortalla
El que s'aprèn en la bolcadeta, es deixa en la mortalleta
El que torna bé per mal, coneix premi inmortal
El que va a caçar el dia dels morts, no caça res
El qui deixa abans d'esser mort mereix que li donin garrot
El qui deu és mort en creu
El qui deu i no pot pagar, és mort en vida
El qui fa el primer dejuni i el darrer té per segur que no morirà dins de la Quaresma
El qui fuig de la mort, corre debades
El qui menja ceba, després de mort, no alena
El qui pixa clar no necessita doctors
El qui torna bé per mal, coneix premi inmortal
El qui viu d'esperances, mor dejú
El raïm a l'agost es cova, al setembre es talla i a l'octubre s'amortalla
El rei és mort, visca el rei
El rei i el porc, els afaiten després de morts
El son fort és germà de la mort
El temps passa i la mort ve, com aquell que no fa res
El temps passa per a tots
El vel i la toca negra no treuen l'ànima de pena
El vell pot morir, però el jove pot no envellir
El vell que beu bon vi triga a morir
El verdet i la busqueta els dos vénen per l'abril; els dos covaven un niu; la busqueta ja n'és morta i el verdet encara és viu
El verm i el trèmol varen deixar morir son pare de fred a la cuina
El vidu a la porta busca la muller morta
El viure virtuosament és vida i el viciós viure és mort
Els absents i morts sempre són culpats
Els amics són bons dins després de la mort
Els beneits se moriren l'any de la neu
Els bons se'n van i els dolents queden
Els canonges de la Seu no poden ésser sinó deu, i un cop que varen ser onze, va morir-se el pare Llonze
Els festeigs llargs són parents de la mort
Els joves poden morir, però els vells no poden viure
Els metges i cirurgians no van a missa major perquè els morts no diguin: "Aquí està el matador"
Els missatgers de la Mort, per a un vell, són tres: el primer, les ulleres per llegir; el segon, la barba florida; el tercer, la malaltia
Els morts a la bassa, els vius a la fogassa
Els morts deixen i els vius regeixen
Els morts diuen: fes-te encí, fes-te enllà, avui per mi, per tu demà
Els morts els enterren i els vius s'arreglen
Els morts i absents, no tenen amics ni parents
Els morts manen
Els morts no danyen
Els morts no parlen, però fan parlar
Els morts obren els ulls als vius
Els morts, millor que un, els porten dos
Els olotins si perden de vista el campanar de sant Esteve ja es veuen morts
Els pastors, quan són joves a robar, quan són vells a captar, i quan són morts a cremar
Els plaers de la vida, tenen bona entrada i mala eixida
Els qui donaven ja són morts, i els que demanen encara corren
Els temeraris moren a mans dels seus contraris
Els tres pecats mortals del pagès: llaurar amb burros, batre amb bous i la dona replicona
Els uns patim, els altres patam, però tots petem
Els vells tenen la mort avant, i els joves darrera
Els vells van a la mort, i la mort va al jovent
En "Què diran" se va morir de fam: | i en "Què diré" s'ho va passar molt bé
En "Si en vols" va morir de fam
En «ja ho faré» va morir de fam i en «ja ho he fet» va viure gras
En aquest món res no és cert, tret dels impostos i la mort
En Dóna és mort, però en Recull encara corre
En Dóna fa anys que és mort i en Poca-vergonya encara corre per l'hort
En el llit, s'hi moren; sortós qui s'hi pot morir
En el món tot té solució 'manco' la mort
En el plor de l'hereu l'alegria es veu
En Feineta es va morir de gana i en Feinassa va campar
En haver dit sí, ja no poren tornar arrera | perquè hi ha una barrera | que tanca fins al morir
En l´hora de la mort, ens sobraran diners i pecats
En la mort sols colliràs, allò que en vida sembraràs
En l'Hospital de Santa Creu, tal hi mort qui no s'ho creu
En lluna creixent a la mar, en lluna plena en el port i no tenguis por a la mort
En morir lo fill, la nora fora
En Parcolí, que tenia aquell ase que, quan estava avesat a no menjar, se li va morir
En Què Diran es va morir de fam, i en Què Diré se la campa bé
En Sinvols es va morir de gana, mentre els altres es van ben atipar
En temps de guerra la mort senyoreja la terra
En tot hi ha parts i quarts, manco amb es néixer i es morir
En tot hi ha remei menys en el morir
Encara Déu no és mort
Encara no és mort Nostre Senyor
Encara no és mort qui expira
Encolomar el mort (a algú)
Endavant ses atxes, que es mort és endavant!
Enfermetat llarga, parenta de la mort
Enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla
Enterro en dijous, una altra mort vol
Entre la vida i la mort
Entre març i abril canta cucut si ets viu; pel maig canta mort o viu
Entre morts i ferits tres carros plens
Entre morts i ferits, una sabata plena
Entre tots varen matar-la i ella sola es va morir
Envellir o morir
És bo per anar a buscar la mort
Es cavall de Sant Martí, va viure fins que va morir
És més trist plorar les penes vives que mortes
És millor morir bé que viure malament
Es morirà de vell i li tocaran albats
Es morir-se no és desgràcia
Es mort a sa fossa i es viu a sa taula
És mort qui no respon
És penar per morir
Es pops sempre van a morir a sa colàrsega
Es pot morir d'una cossa (o guitza) de conill
Es qui donava, ja és mort
És una bogeria viure pobre per morir ric
Es va morir sense dir ni xufa
És veritat que començar a viure, és començar a morir
Escapar de la mort
Escorpí, picar i morir
Escudella de gallina els morts ressuscita
Espavila't, Pere, que la mort et ve al darrera
Esperant l'anyada dels aglans, s'ha mort la truja
Ésser a dos dits de la mort
Ésser capaç de fer riure un mort
Ésser com s'ase d'en Ranxé, que quan estigué ensenyat a no menjar es va morir
Ésser lletra morta
Ésser un mort de fam
Ésser un mort de gana
Ésser un poble de mala mort
Ésser una mosca morta
Està a les portes de la mort
Està mort de set, de gana, de fam, de riaies, de son...
Estar a la mort
Estar entre la vida i la mort
Estar més allà que ací
Estar més gelat que un rave
Estar més glaçat que un mort
Estar més prim que la mort d'Ítria
Estar mig mort [o més mort que viu]
Estar mort [per una persona o cosa]
Estar mort de [braços, cames, peus]
Estar mort de cansament
Estar mort de fred (o de por)
Estar mort de gana (o de son, o de cansament, etc.)
Estar mort de riure
Estar mort de son
Estar mort de... (gana, fred, por, son, etc.)
Estar un més ert que un mort de dos dies
Estava malalta quan se va morir. I si no hi estava, se va emmalaltir
Esteles opaques, i lluna esmortida, la pluja s'acosta de seguida
Estimar fins a la mort
Ets més pesat que una haca morta
Fa sa mosca morta, o pareix una mosca morta
Favor fet, agraïment mort
Fe sens obres, morta és
Febre autumnal, o molt llarga o mortal
Febres octubrals, o molt llargues o mortals
Febres setembrals, o llargues o mortals
Feixuc com un ase mort
Feliç és la mort que ve sense cridar-la
Fem per la vida, que la mort ella vindrà
Fer (o ser) com l'ase d'en Pocolí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir
Fer cara de mort
Fer com el cavall de sant Martí, que va viure fins que va morir
Fer com la vaca d'en Pocolí, que quan va estar avesada a no menjar es va morir
Fer com l'ase d'en Poli, que quan va saber viure sense menjar es va morir
Fer com l'haqueta del rector, que quan estigué avesada a no menjar es va morir
Fer el mort
Fer el mort com una guilla
Fer la desena de la mort
Fer la mort del conill
Fer la mort del poll
Fer la mort d'un pollet
Fer més pudor que un gos mort
Fer morir màrtir
fer mort de matxo
Fer mort i vida [en un lloc]
Fer ressuscitar un mort
Fer una cosa en la vida i una altra en la mort
Fer una cosa tan de pressa com qui amortalla sogres
Ferida al cap, aviat mort o curat
Ferida xica, la que més mortifica
Ferit del cor, ferit de mort
Fer-se frare a l'hora de morir
Fes allò que tu voldràs haver fet quan moriràs
Fes allò que voldries que s'hagués fet quan siguis mort
Figues i vi, mort de camí; figues i aigua, mort enlaire
Fill de gata, mata la rata
Fins a la mort
Fins a la mort, bé hi arribarem vius
Fins a la mort, sempre hi arribarem
Fins a la mort, tot és vida
Fins a la mort, tot és viure
Fins la mort, peu fort
Fins morir tot és vida
Fins morir, tot és viure
Fins que es mort el traginer, no se sap de qui són els matxos
Fins que fou mort en Pascual, no li portaren l'orinal
Fins que un és mort no se sap qui l'estima
Foc follet a la vora, la mort a la porta
Fonda de sisos (o de mala mort)
Fort, fort, res com la mort
Fotre-se'n del mort i de qui el vetlla
Frare i porc, no els vulgues a casa que no sia mort
Gàbia nova, ocell mort
Gall que canta quan el sol ja és post, canta a morts
Gat que miola no és mort
Gent d'Estana, fusta morta i gent orca
Germà de la mort cap s'escapa: ni pobre, ni ric, el rei ni papa
Gos caçador fins a la mort restrejador
Gos que udola, senyal de mort
Gràcies a Déu que el pare és mort i jo seré l'hereu
Guix i calç tapen molts mals
Ha anat a morir en res
Ha mort vestit com un gla
Ha passat un gran desastre, una puça ha mort un sastre.
Hagi pau i morirem vells
Haurien de ser com los morts, que no parlen
Hi ha més avantatge a cobrar dots que a pagar enterros
Hi ha mil maneres de morir i només una de parir
Hi ha moltes maneres de matar puces
Hi ha qui amb un pa a les mans es moriria de gana
Hi ha remeis per tot, menys per la mort
Ho ha après a la capella, i ho deixarà a la mortalla.
Ho ha pres amb la capilla i ho deixarà amb la mortalla
Hom deu amar la vida i no témer la mort
Home adormit, ni tot mort ni tot viu
Home malalt, mig mort
Home mort ja mai més parla
Home mort mai més parla
Home mort no ha companyó
Home mort no mou guerra
Home perseguit, home mort
Home roig i gos pelut, primer mort que conegut
Hostal de mala mort
I encara són vius si no s'han mort
Inflamació i mal de costat, aviat mort o curat
Ira de rei és missatger de mort
Ja és morta l'abella que la mel feia
Ja feia bé aquella vella que no es volia morir
Ja l'hem parida morta
Jamai coça (o guitza) d'euga ha mort cap pollí
Jo tenia una puput que, si no hagués mort, hauria viscut
Jocs de sort, jocs de mala mort
Jove que vetlla i vell que dorm fort, senyal de mort
Junta de llevadores, criatura morta
Junta de rabadans, ovella morta
Justícia de Castella, després de mort s'obre enquesta sobre la malaltia
Justícia, Senyor, però per quan sigui mort jo
L’abril va deixar morir la seva mare de set
L’agost els cova, el setembre els talla i l’octubre els amortalla
L’home avar és com el porc, no s’aprofita fins que és mort
La balaguera no s'ha mort mai de fred
La bona satisfacció se fa en vida, i en mort no
La bossa i el cullerot / fins a la mort
La bugada de na Rius, que els polls morts tornaven vius
La carn viva, fa oblidar a la morta
La casa que no hi ha pa, fa plorar i la que no hi ha vi fa morir
La dona i el morter només a la cuina estan bé
La dona morta totes les coses iguals
La dona només és bona després de morta
La gàbia oberta, mort l'ocell
La guilla porca ens pren els ous de viva i de morta
La mar un home mort reclama
La mare que té fills de massa no morirà grassa
La massa confiança mata els malalts
La més honrada i la més bona, la que ja és morta
La millor sogra, la morta
La mort amb la seva capa, el rei i a tothom tapa
La mort de l'ase és la festa dels cans
La mort del porc dura tres dies
La mort del porc és una de les tres alegris de l'home
La mort del vi és l'aigua
La mort d'una bufada mata el més fort
La mort el mateix toca en els palaus dels rics que en les cabanes dels pobres
La mort ens iguala a tots
La mort entra pel pecat i pels peus el refredat
La mort és a tots comuna
La mort és cega
La mort és certa i l'hora incerta
La mort és cosa verdadera, la vida cosa sense veritat
La mort és de tal natura que ve més prest als qui la temen que no als qui la desigen
La mort és el darrer remei de tots els mals
La mort és el premi més alt de la vida
La mort és la gran anivelladora
La mort és llei de vida
La mort és més prop dels vells que els ulls de les pestanyes
La mort és platja de la vida
La mort és sorda
La mort és tan certa com la vida incerta
La mort és tan complida que de ningú s'oblida
La mort és un desengany de la vida
La mort està més a la vora nostra que la pestanya de l'ull
La mort fuig de qui la menysprea perquè segueix qui més la tem
La mort i la venda tot ho trenca
La mort i la vida Déu la té; i ve quan ve
La mort la pinten negra
La mort mai no té culpa
La mort mai té culpa
La mort mata la fam
La mort no avisa ningú
La mort no és per qui la busca
La mort no espera ningú
La mort no perdona ni al rei, ni al Papa, ni aquell que no té capa
La mort no perdona ningú
La mort sempre és traïdora: mai diu, ni el dia ni l'hora
La mort sempre té conhort
La mort sempre té excusa
La mort tot ho acaba
La mort tot ho acaba
La mort tot ho esborra
La mort tot ho iguala
La mort tot ho purifica
La mort tot ho trenca
La mort va a qui menys la vol
La mort va a qui no la vol i fuig de qui la desitja
La mort ve a les sordes i quan arriba sempre du frissor
La mort, a tot posa remei
La mort, amb sa dalla, tot ho avassalla
La mort, avui per mi, demà per tu
La mort, may te culpa
La mort, no se l'enganya
La mort, quan arriba, no espera ningú
La mort, tots es dolors espassa
La mortalla solament s'emporta el ric avarient
La persona que molt riu, no té el discurs molt viu
La poca cordura es paga amb la sepultura
La quietud és la mort
La sabata, si és gran, trastorna el peu i si és justa, el mortifica
La sang viva fa avorrir la morta
La sarna amb gust no pica, però mortifica
La talarida, resol la mort a vida
La talarida, torna el bou de mort a vida
La tonteria més gran és el morir
La tos seca, és de la mort la trompeta
La traca mata la caça
La tramuntana, no ha deixat morir mai de secada
La vella es moriria i encara festejaria
La vella no volia morir mai, per veure coses noves
La ventura del mariner: morir en un recó de casa
La veritat pot emmalaltir, però no morir
La vida de la garriga és la mort de l'hortalissa
La vida del pobre | és molt fàcil de contar | mort de fam i fart de figa | i a la "vellea" a captar
La vida és en tres coses: menjar bé, cagar fort i no tenir por de la mort
La vida és un dia, som nats per morir
La vida i la mort, Déu la té
La vida s'hauria de viure dues vegades, però amb una ja n'hi ha prou
La violència és la mort dels pobles
L'abril va deixar morir de set a la seva mare
L'abril va deixar morir sa mare de fred
L'absent i el mort no veuen si els hi fas tort
L'agost els cova, el setembre els talla i l'octubre els amortalla
L'ambició va matar a Napoleó
L'amor és més fort que la mort
L'amor i el vi, a alguns fa viure i a altres, morir
L'any primer més gasta el mort que el vivent
L'arbre vell trasplantat, primer es mort que arrelat
L'argelaga va deixar morir sa mare de fred
L'arrendador et menja en plata i mort en paret
L'ase de Buridam, que tenia menjar i es va morir de fam
L'avar és com el porc, no aprofita sinó mort
L'enfermedat llarga, la mort curta
L'enterrador Terrafort i l'estrafolari Catius, viuen un d'enterrar els morts i l'altre de despullar els vius
L'enveja mai morirà
Les canes són sobreescrit de la mort
Les cooperatives són com les caixes dels morts, les porten entre quatre vius
Les creïlles són vives, reguem-les amb aigua; les creïlles són mortes, reguem-les amb vi
Les errades dels metges, la terra les cobreix
Les faves verdes, per l'abril encara han de néixer i pel maig són mortes
Les formigues cada any van a morir al peu de la Creu del Matagalls
Les morts són dues i la pobresa és la major
Les mosques, per Tots Sants, mortes o menjades, són acabades
Les penes no maten, però atropellen
Les tres coses més inútils que hi ha són: fer llum a un mort, ploure a mar i tenir sogra
Les trumfes són vives, reguem-les amb aigua; les trumfes són mortes, reguem-les amb vi
L'herba ruín mai mort
L'home esvinçat porta la mort i no ho sap
L'home més ric només té una mortalla
L'home mort no guanya sou
L'home sempre mort del mal que més tem
L'home trencat és mort i no ho sap
L'home, quan és xiquet, al braç de sa mare, sempre té fred
L'honor dels morts assegura el qui els dóna sepultura
L'hort vol un home mort
Li diu el mort al degollat: ¿Qui t'ha fet eix forat?
Llarga malaltia, curta mort
Llarga malaltia, parenta de la mort
Llàstima és morir-se i no anar al cel
Llençol de bri fins a morir
Lletra morta
Llevant fred i marinada vella, no moriràs de fred
Lluna morta aigua porta
Lluna morta poc peix porta
Lluna morta, aigua a la porta
Lluna morta, llevant a la porta
L'ofici del botxí: qui mata ha de morir
Mà morta
Mà morta, Déu t'aconhorta
Mà morta, pica la porta
Mai cap mula guita ha mort l'amo
Mai cap sastre ha mort a la forca, perquè ni el botxí els vol
Mai ningú no s'ha mort de dejunar
Mai no ha mort cap home fumant
Mai volia morir la vella, per veure coses noves
Major vergonya és a un llinatge tenir un parent mort per justícia que cent per batalla
Mal de cor, només el cura la mort
Mal de freixura, fins a la sepultura
Mal en vida no val tant con be en mort
Mal nerviós no fa tocar a morts
Mal? Mal és morir-se
Mala brossa, mai mor
Mala cara quan morirem
Mala herba mai no mor
Mala mort facis!
Malalt de morir, no hi valen metges
Malalt que arreplega la roba, senyal que s'ha de morir
Malalt que és de mort, cap remei no hi pot
Malalt que menja no es mor
Malalt que no es cura el novembre, la mort espera
Malalt que no explica el mal, o mut o mortal
Malalt que pot dormir, que no temi el morir
Malalt que s'ha de morir, tant el mata pa com vi
Malalt que té gana la mort enganya
Malalt que vomita, mort que ressuscita
Malaltia del cor, només la cura la mort
malaltía llarga parenta de la mort
Malaltia setembral, mala o mortal
Malaltia setembral, o bé llarga o bé mortal
Malalties tardorals, llargues i mortals
Malat que no es cura el novembre, la mort l'espera
Març marcell, no m'has mort cap vaca ni vedell, truja ni porcell
Març marçot no m’has mort ovella ni borregot; dos-cents borrecs tinc a la muntanya, tots amb un pam de banya; dos-centes ovelles a l’Urgell, totes amb son anyell. — Ja vindrà mon pare abril i te’n matarà més de mil
Març marçot no m'has mort cap ovella ni ovellot. Cent borrecs tinc a Cerdanya, tots ells amb un pam de banya; cent ovelles a l'Urgell, totes amb el seu anyell.
Març marçot ronca fins que és mort
Març marçot, que cap ovella m’has mort. — Manllevaré dos dies a l’abril i te’n mataré més de tres mil
Març marçot, ronca fins que és mort
Març, marcell, no m'has mort cap vaca ni cap vedell, truja ni porcell, cabra ni cabrit; mal haja, ara que ets finit!
Març, marcerol, no m'has mort l'ovella, ni el borregol; ja vindrà l'abril, que me'n matarà cent mil
Massa dormir porta el morir
Massa metges, mort segura
Massa singlot, senyal de mort
Mata l'escorpí, que el cel plorarà la seva mort
Mata més gent la taula que la guerra
Matar per no morir
Mateix morirem amb cent lliures avançades que amb cent de deute
Mengem i beguem, que a la mort ja hi arribarem
Mengem, mengem que demà morirem
Menja bé i caga fort i no temis a la mort
Menja bé i caga fort i no tingues por a la mort
Menjar calent a l'estiu, més mort que viu
Menjar el pa mort
Menjar en plata i morir en grillet
Menjar la sopa morta
Menjar-se el pa mort
Mentre hi ha vida, hi ha esperança
Mentre riuràs no moriràs
Menys de la mort, de tot eixim
Menys viu el que més dorm, perquè la son és com la mort
Mercant i porc, no se sap què té fins que és mort
Merda pels morts!
Més callat que un mort
Més cara és una mortalla i no ens la veiem damunt
Més estime bé morir que mal viure
Més estime morir que no viure envergonyit
Més lleig que en Salometa de Reus, que va morir de lletgesa
Més mata la gola que l'espasa
Més n'ha mort la cena, que'n ha curat Avicena
Més són els amenaçats que els morts
Més sort que en Peirot, que va morir d'un rot
Més val al cavaller bona mort que mala i penosa vida
Més val al rei mort sobtada que no ésser rei envergonyit
Més val burro viu, que cavall mort
Més val deixar en la mort l'enemic que demanar en la vida l'amic
Més val morir a honor que viure amb deshonor
Més val morir d'un tip que de fam
Més val morir d'una fartada que de fam
Més val morir tip que prim
Més val morir, que embrutar-se
Més val pelat que amortallat
Mes val tort que mort
Més val un àvol morir que el llinatge avergonyir
Més val una missa en vida que moltes en havent mort
M'ha mort es porc en divendres
Molt i bo, drecera per la mort
Molt més han mort del sopar que Avicena en va curar
Molts del món es queixen, però no el deixen
Molts moren per la boca com els peixos
Mor el qui xiula i viu el qui piula
Mor el rei i mor el Papa i mor aquell que no té capa
Mor és qui no respira i la pota no estira
Mor qui fila i qui no fila
Mor, Anton, que el qui es queda ja es compon
Morfina, mort fina
Mori, Marta, i mori farta
Morir [o caure] com mosques
Morir al llit
Morir al peu del canó
Morir bé i viure mal no ho logra l'home mortal
Morir com a rates
Morir com l'ase d'en Cabossa, que va morir amb la boca oberta
Morir com l'avi Gai, amb la boca oberta
Morir com mosques
Morir com un gos
Morir com un griu (grill)
Morir com un pollet
Morir com una rata
Morir de cara a la paret
Morir de mala mort
Morir de ràbia com els capsigranys
Morir de ràbia com els capsotis
Morir d'enyorança, de pena, d'amor...
Morir en combat
Morir en la misèria
Morir en olor de santedat
Morir en pau
Morir és acabar
Morir és anar a la vida
Morir matant
Morir per la pàtria
Morir per morir, morir ben fart
Morir sense sol, sense llum i sense mosques
Morir-se (o anar-se'n o quedar) amb la creu dels albats
Morir-se com un pollet
Morir-se de fam amb el pa a les alforges
Morir-se de fàstic
Morir-se de gana
Morir-se de ganes
Morir-se de por
Morir-se de riure
Morir-se de set
Morir-se de set (de gana...)
Morir-se de vergonya
Morir-se d'enveja
Morir-se d'una guitza de conill
Morir-se l'amo i quedar-se el rossí
Morir-se-li la cardina (a algú)
Mort a la mar, tràngol segur
Mort a l'aigua, borrasca segura
Mort al diumenge un altre en penja
Mort bocabadat, en crida un altre al seu costat
Mort casament i venda, tot ho trenca
Mort d'ase, festa de cans
Mort d'aubat, un angelet més al cel
Mort de fam
Mort de fàstic
Mort de gana
Mort de germà, de casa al fossar
Mort desitjada, vida allargada
Mort el cuc, mort el verí
Mort el gos, el gat és qui borda
Mort el gos (o el ca), morta la ràbia
Mort en Jordi s'ha acabat l'ordi
Mort es ca, morta sa ràbia
Mort esperada, vida allargada
Mort i venda tot ho trenca
Mort jo, els altres que se les componguin
Mort jo, merda pal que quede
Mort jo, mort tothom
Mort no vingui que tara no tingui
Mort o venda, tot ho trenca
Mort per mort
Mort per mort, pit a l'aigua
Mort per mort, prova la sort
Mort, ni vinya ni hort
Mort, no vinguis que excusa no tinguis
Morta és la gallina que ponia els ous d'or
Morta la cuca mort el verí
Morta l'aranya, mort el verí, o, morta la cuca...
Morts i pactes trenquen tractes
Mossegada de mostela, ni temps d'encendre una candela
Mossegada de vidriol porta dol
Mudar de costum és semblant a la mort
Naixement, casament i mortalla, del cel davalla
Nens abans de festes, maten a gent i a bèsties
N'ha mort més la cena que no n'ha salvat Avicena
Ni boda sens cant ni mortuori sens plant
Ni casaments sense flors, ni mortuori sens plors
Ni de gavatx, ni de porc, no te'n fiïs, ni viu, ni mort
Ni el pare es morirà ni nosaltres soparem
Ni el sol ni la mort poden ser mirats fixament
Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents
Ni és mort el pare ni sopem
Ni la mortalla és nostra, que és de la terra
Ni vaca de març ni ovella d'abril, de fart no n'ha mort cap
Ningú es mor el vespre del dia que li toca
Ningú es mort que no li sia arribada l'hora
Ningú no es mor de fam, i sí de fart
Ningú no es mor fins que Déu ho vol
Ningú no es mor la vigília de morir-se
Ningú no sap la vida fins que és finida
Ningú no vol un trosset de terra en les Estacades
Ningú sap de quin mal ha de morir
No cal anar de pressa per a morir
No demanes un canó per matar un teuladí
No em diguis ben casada que no em vegis morta i enterrada
No és aigua beneita la que renta la mort de l'escorpí
No és el mateix mort de pena, que pena de mort
No es mor el malalt, sinó el mortal
No es mor ningú que no li hagi arribat l'hora
No és mort qui encara alena
No és ningú qui puga viure que no haja de morir
No es pot matar tot el que es gras
No és res es morir, sinó es patir
No es sap de qui són els matxos, fins que el traginer és mort (Es refereix a aquells assumptes que no es resolen fins que n'és passada l'oportunitat)
No et fiïs d'aigua morta, que és la més forta
No et fiïs de l'aigua morta, que la que corre ja es veu
No et refies de l'hora de la mort per passar comptes
No et riguis del meu dol, que quan el meu serà vell, el teu serà nou
No faltar-hi més que un ca mort
No haver mort ni un pardal
No haver ni per a un bon morir
No hem de morir per viure
No hi estic, viure pobre per morir ric
No hi ha boda sense flors, ni mortalla sense plors
No hi ha cap boda pobre, ni cap mort rica
No hi ha cap casament pobre, ni cap mort rica
No hi ha cap casament sense flors ni mort sense plors
No hi ha cap poder prou fort contra el mal de la mort
No hi ha casament pobre ni mort rica
No hi ha casament sense plors ni mort sense flors
No hi ha castell prou fort que ens guardi de la mort
No hi ha com la mort per fer plorar
No hi ha cosa més certa que el morir
No hi ha mal que tant duri que el temps o la mort no el curi
No hi ha mal tan fort que no el curi la mort
No hi ha més just que la mort
No hi ha més que una mort
No hi ha més que una mort, però moltes maneres de morir
No hi ha més remei: morir o envellir
No hi ha més remei: morir o fer-se vell
No hi ha més remei: o morir-se jove o fer-se vell
No hi ha mort sense rialles ni casament sense ploralles
No hi ha morts sense rialla ni casament sense plor
No hi ha mortuori ric ni casament pobre
No hi ha noces sense flors ni mortalla sense plors
No hi ha remei prou fort contra el mal de la mort
No hi ha res tan car com una mortalla
No hi ha vida sense mort, gust sense disgust, descans sense treball, llum sense obscuritat
No jeguis a l'ombra d'una figuera, que la mort s'amaga al darrera
No lamento morir, sinó deixar de viure
No li caldran gaires gallines per la seua mort
No mata el mal, que mata la mort
No mata el mal, que mata l'hora
No mata pena ni mal si l'home no és mortal
No mor el malalt, que mor el mortal
No mor ningú que no sia la seva hora
No mor qui bon nom deixa
No morir de llet d'ametlles
No morirem, però ens semarem
No morirem, però es pansirem
No moris en mortaldat ni jugues per Nadal
No mos posem dol abans que es malalt sigui mort
No saben de qui són els deutes fins que el traginer és mort
No se sap de qui són els matxos fins que el traginer és mort
No se sap de qui són les mules fins que és mort el traginer
No són els morts qui obliden els vius, sinó els vius qui obliden els morts
No temis la mort si tens sàlvia a l'hort
No tenir a on caure mort
No t'escarrassis, que també has de morir
No torna viu quan hauràs mort l'anyell
No vendre la pell de l'ós abans d'haver-lo mort
Noces majals, noces mortals
Noia balconera, anc que tinga casera, morirà soltera
Només la mort no té remei
Nostra vida és un fil: cada hora se'n trenquen mil
Null remei és doldre del que és mort
O morir o veure morir
O morir-se o fer-se vell
O parir o morir
Octubre mort, pomes a l'hort
On està el cos està la mort
On hi ha burro mort no faltaran corbs
On hi ha la mort no hi ha bona sort
Onada rebentada, onada morta
Pa de fleca, al cap d'una hora mort de fam
Pa i paciència i mort amb penitència
Pagar i morir fan pau i avenir
Pagar tribut a la mort
Pagar-ho amb la pell
Pareix un pardal mort a canyaes
Paréixer la mort dels ossos
Parèixer que vaja [algú) a buscar la mort
Parèixer un fumarell mort a canyades
Parir i morir pel seu punt ha de venir
Parir o morir
Parir-la morta
Parlar de la mort d'en Prim
Part sense sang, criatura morta
Pasqua marçal, anyada mortal
Pasqua marçal, fam o mortaldat
Pasqua marçal, home mortal i collita reial
Pasqua marçal, misèria mortal
Pasqua marçal, mortandat o fam
Pasqua marcesca, la fam i la mort pesca
Passar de mort a vida
Passar el mort a algú
Passar-se el mort
Passar-se les hores mortes
Pastors en reunió, mort de llop o de moltó
Patir per patir, val més morir
Pau i paciència i mort amb penitència
Pecats i diners és el que sobra a l'hora de la mort
Peix d'ham, peix mort de fam
Peix fora de l'aigua, peix mort
Pel casament d'un vell toquen a morts o a banyes
Pel mal de la mort res no hi pot
Pel mal mortal metge no hi val
Pel mal mortal, cap herba no hi val
Pel que hi fem, en aquest món, ni mai que ens morim
Penes, Senyor, però la mort no
Pensa en la mort i asseguraràs bona sort
Pensa quan veus morir, que t'ensenyen el camí
Per a qui no s'ha de morir, l'aigua és medicina
Per a tot hi ha remei, menys per a la mort
Per a treure un mort de casa, calen quatre homes
Per al mal de la mort no hi ha metge savi
Per amor i vi, uns poden viure i altres morir
Per l’octubre, el malalt que no està ben segur, la mort se l’enduu
Per la mort del porc, alegries i jocs
Per la mort tothom és igual
Per la Setmana Santa, si el cucut no canta, o és mort o és dintre França
Per la vida es perd la vida
Per l'amor i la mort ningun home és prou fort
Per l'amor i per la mort, no hi ha res fort
Per l'octubre, el malalt que no està ben segur, la mort se l'enduu
Per mi com si fos mort
Per molt que es vulgui dir, tots som iguals a l'hora de morir
Per morir no cal anar de pressa
Per morir-me de fam no necessite a ningú
Per morir-me jo, mon pare, que és més vell
Per morts Girona, per bateigs Barcelona i per casaments Montserrat
Per oncles i ties, dol de quinze dies; per germans i germanes, tres setmanes; per cunyats i cunyades, salts i camades
Per poca ventura és millor la sepultura
Per salvar un viu, bé es pot penjar un mort
Per Sant Benet cada cucut canta en son (o al seu) indret, i, si no canta, és mort de fred
Per Sant Bernabé quaranta dies plogué i encara deixà morir el carbasser
Per sant Josep (19 de març), puput que no és vingut o s'és mort o s'és perdut
Per Sant Martí, es mata el porc i es tasta el nou vi
Per Sant Maties, tantes ovellesmortes, tantes ovelles vives
Per Setmana Santa, el puput canta, i si no canta és perquè és mort o presoner a França
Per ta llei i per ton rei i pel teu moriràs
Per tenir poca salut val més morir-se
Per tenir poca salut, val més els quatre ciris i el taüt
Per testar, enteniment clar
Per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots
Per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs
Per treure un mort de casa, calen quatre homes
Per un mort no s'ha de perdre un viu
Per una nou de més l'ase es va morir
Per una tia, dol quinze dies; si no et deixa res, de casa al carrer
Perquè estem alerta, la mort és incerta
Perquè visca, l'hort i la vinya; després de mort, ni vinya ni hort
Pesar com un asimort
Pesar com un mort
Pesar més que un burro mort
Pescador de canyeta i tocador de reclam, et tocaràs els collons i et moriràs de fam
Pescar per Nadal és pecat mortal
Peta bé i rota fort i no et faci por la mort
Pic d’aranya, la mortalla; pic d’escurçó, la extremaunció; pic de xaveta, la taüteta
Picada d'aranya, la mortalla
Picada de culebra, la mort darrera
Picada de salamandra, la mortalla
Picada de vaca, la mortalla
Pitjor és un plet que una malaltia mortal
Pixa clar i peta fort, i no temis la mort
Plet resolt, l'un malferit i l'altre mort
Plomada de procurador, ganivetada de mort
Plor de dona morta, fins a la porta
Plora tant com voldràs, quan seràs nuvi riuràs
Plorant i rient, va morint-se la gent
Pobre de mi, quan seré mort ja no em podré tenir
Pobres, rics i cardenals, en la mort se fan iguals
Poc dormir i massa dormir porten al morir
Poc mal i bona mort és una gran sort
Poc se me'n dóna que mu mare fos flequera si s'ha morta de fam
Poncellatge, temps ni mort no es pot cobrar
Porc estugós, no pot morir gras
Posar pell morta
Posa't sempre a dormir disposat per morir
Pot més un ca viu que un lleo mort
Pregunta't què hi fas aquí, tu que has de morir
Pregunta't: què hi fas, aquí? Viure bé per ben morir
Prendria mort i passió per ell
Primer morir que confessar
Primer morir que fer vilesa
Primer morir que pecar
Primer morir, que perdre la vida
Primer mort que condemnat
Primer se'n sap la mort que la malaltia
Primer tort que mort
Puix l'ase és mort, toquem a festa
Purgueu-lo i sangreu-lo i, si és mort, enterreu-lo
Qual es la vida tal es la mort
Qual la vida, tal la mort
Quan a una casa es mor una bèstia, estalvia la mort d'una persona
Quan arribada és la mort, no hi ha remei en cap hort
Quan canta l'òliba al teulat hi haurà una mort aviat
Quan cau un estel una ànima del purgatori se'n puja al cel
Quan el corb ens visita és que sent farum de mort
Quan el cucut no canta per Setmana Santa, o és pres o és mort o lligat a França
Quan el mal és de mort sols el morir és remei
Quan el mal és de mort, les medecines són metzines
Quan el mal és de mort, no hi ha remei en cap hort
Quan els taurons al vaixell fan escorta, és que ensumen carn morta
Quan és fet el colomar, el colom és mort
Quan és mort el matxo, surten els traginers
Quan és mort el traginer, se sap de qui són les mules
Quan fonc mort, cridaren credo
Quan fou mort el combregaren
Quan fou mort el combregaren, per falta de sagraments
Quan fou mort li arribaren els remeis
Quan fou mort Pasqual, li portaren l'orinal
Quan ha arribat la mort no hi ha remei en cap hort
Quan ja estava acostumada a no menjar, va i es mor
Quan la mort deu venir, ningun confort no s'hi pot fer
Quan l'ase traurà banyes, s'haurà mort de rialles
Quan les filles són mortes surten los gendres
Quan l'hora de morir és arribada, excuses no hi valen
Quan l'infant denta la mort no s'absenta
Quan l'infant denta, la mort el tempta
Quan lleven Déu i toquen hores, senyal d'un mort a la vora
Quan mos morirem tot mos sobrarà
Quan octubre és finit, mort la mosca i el mosquit
Quan s'ase serà mort de rialles
Quan sentiu el corb, penseu en la mort
Quan serà mort serà curat
Quan seré mort, merda pels vius
Quan són morts, se'ls fan les honres
Quan un corb ens visita és que sent ferum de mort
Quan un home no és de mort l'aigua li serveix de medecina
Quan un s'ha de morir, els metges duen una bena davant la vista
Quan va ésser mort en Pasqual li portaren l'orinal
Quan va ésser mort en Pasqual li volien curar el mal
Quan va ésser mort en Pasqual portaren la mula a beure
Que Déu ens doni bona mort i curta malaltia
Què diran? I em vaig morir de fam; jo diré, jo diré, i vaig quedar molt bé
Que en sé jo, de la mort d'en Bergo!
Què farem? Mala cara quan morirem
Que n' durá pochs de capellans al enterro!
Qui ab ferro mata, del ferro mort
Qui acaba, mor
Qui als seus enemics plany, a ses mans mort
Qui als seus vol mal, no pot voler a cap mortal
Qui amb espasa mata d'espasa té de morir
Qui amb la sopa beu, quan és mort no hi veu
Qui bé et farà, o se n'anirà o se't morirà
Qui de canyes fa flautes i de dones fa cabal, en la vida tindrà un quarto i morirà a l'hospital
Qui de l'ase es menja el pa, mai de fam no es morirà
Qui dejunà el primer i el darrer, no es morí en tota la Quaresma
Qui deu es mor en creu
Qui deu i no pot pagar, és mort en vida
Qui dóna el seu abans de morir ja es pot preparar a patir
Qui dorm molt, viu poc
Qui dorm sota una noguera, la mort l'espera
Qui és ferrer, té de morir ferrer
Qui és mort que jegui
Qui és viu viu, qui és mort put
Qui escanya pobres, ha estat mort en dogalet
Qui estalvia la vida, crida la mort
Qui estima, sempre es mor i mai s'acaba de morir
Qui et dóna mos, no voldria veure't mort
Qui guarda costum vell, mor amb ell
Qui ha de morir a les fosques, encara que tingui el pare cerer
Qui hagi mort, l'enterraran
Qui infants té massa, no mort grassa
Qui la mort d'altre espera, la seva veu primera
Qui mata, ha de morir
Qui menja besuc i beu aigua al darrera, la mort l'espera
Qui menja cargols per l’abril, que es prepari per morir
Qui menja ceba no tremola després de mort
Qui menja cervell de porc, as cap de s'any és viu o és mort
Qui menja fetge de porc i beu, quan és mort no hi veu
Qui menja fred a l’estiu, més mort que viu
Qui menja sense gana, primer mort que curat
Qui menja una gla i beu, quan és mort no hi veu
Qui més no pot, crida la mort
Qui més no pot, morir es deixa
Qui molt viu molt veu
Qui mor en dissabte, la Mare de Déu l'espera
Qui neix ase, no pot morir ruc
Qui no ha de morir tot ho passa
Qui no posa el ventre en perill, mai no pot morir
Qui no posa el ventre en perill, no morirà fart
Qui no pot més, morir se deixa
Qui no s'ha de morir, amb aigua clara es cura
Qui no s'ha de morir, l'aigua el cura
Qui no s'ha de morir, tot ho passa
Qui no té sort ni hort ni porc, més valdria que fos mort
Qui no té sort, ni hort, ni porc, més valdria que fos mort
Qui no va a la guerra, no mor en ella
Qui per sant Joan desfà una teranyina, la mort l'afina
Qui per sopar menja carn a la brassa té la mort a casa
Qui pesca un àngel pel març, mort aviat
Qui planta l'aromer, mort el primer
Qui polseja i fuma, quan és mort, no hi veu
Qui primer neix, primer peix
Qui se sap mortificar, motiu té per alcançar
Qui surt a caçar per Nadal cau en pecat mortal
Qui té bona vida té bona mort
Qui te fills al costat, no morirá enfitat
Qui té mal que gemegui, i qui s'ha mort que jegui
Qui té mort a casa seva, no va a plorar a la dels altres
Qui té porc, el mossega viu i mort
Qui té soques fa estelles, qui mata un porc menja costelles
Qui té un mort a casa no va a plorar a casa dels altres
Qui tem a la mort no gosa la vida
Qui tem massa la mort, no envelleix gaire
Qui t'ha fet eixe forat? li diu el mort al degollat
Qui tinga fills al costat, no morirà enfitat
Qui tinga mort a sa casa, que no vaja a plorar a la dels altres
Qui torna bé per mal, aconsegueix premi immortal
Qui va néixer ase, no pot morir ruc
Qui viu mal, no morirà bé
Qui viu sense dolor, mor sense amargor
Qui vulgui viure poc i morir ric que vagi a Alberic
Quin desastre! Una puça ha mort un sastre!
Quiscú sap la seva sort: tal la vida, tal la mort
Renovar-se o morir
Respon, que en Quim no et farà fort, que fa mesos que és mort
Reunió de llevadores, criatura morta
Reunió de pastors, ovella morta
Rient, rient, es va morint la gent
Riure's (o fotre's) del mort i de qui el vetlla
Sabem a on naixem i no a on morirem
Sabem on naixem, però no on morim (o morirem)
Sabem on som nats, no sabem on serem enterrats
Saber de quin mal s'ha de morir
Sagneu-lo, purgueu-lo i si és mort enterreu-lo
Sàlvia a l’hort espanta la mort
Sàlvia a l'hort, i el nen no és mort
Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner; mig hort i mig porc, i qui no té ni hort ni porc valdria més que fos mort
Sant Donat és a Sedó, diu que va morir de mal de barres i va deixar per testament que no es donés res a la gent
Sant Donet es va morir de mal de barres
Sant Elm a coberta, la mort certa
Sant Elm a coberta, ten la mort per certa
Sant Nicolau de la boca des port, que ens doni bona vida i bona mort
Sant Ramon Nonat, no volia morir, perquè no havia nat
Santa Caterina ens guardi de mort repentina
Saps qui és mort? Sa coa d'es porc
Sarna amb gust, no pica, però mortifica
Se va morir, perquè era... viva
Segons la vida, la mort
Sembla que vagis a cercar la mort
Semblar (algú) la mort i passió de ses arengades
Sembles Eudimion, que sempre anava mort de son
Sembra, casament i mortalla del cel davalla
Sempre crema el foc i de vegades causa la mort
Sempre he sentit dir que els peixos vius volen aigua i morts volen vi
Sempre serà millor morir fart que de fam
Sempre s'ha sentit dir que qui mata ha de morir
Se'n moren més de joves que de vells
Sentiment de dona morta, sol durar fins a la porta
Sepultura oberta, mort a punt
Ser (la d'algú) la mort del porc
Ser [algú] un pollastre mort a canyades
Ser a les portes de la mort
Ser bo per anar a cercar la Mort
Ser com l'ase d'en Pacolí, que quan va estar acostumat a no menjar es va morir
Ser com s'ase d'en Calderon que quan va estar ensenyat (o acostumat) a no menjar es va morir
Ser com una mosqueta morta
Ser de mala mort
Ser de mata morta
Ser feixuc com un ase mort
Ser la revifalla de la mort
Ser mes lleig que un pecat mortal
Ser més mort que viu
Ser més vell que la mort
Ser per morir-s'hi
Ser qüestió de vida o mort
Ser un mort de fam
Ser un mort de gana
Ser un mosca morta
Ser un poble de mala mort
Ser una cosa colp de mort
Ser una mosca morta
Servir i no gaudir, esperar i no venir, ser al llit i no dormir, tres coses són que fan morir
Si a l'octubre fa fred, mort el cuquet
Si això és viure, no sé què serà morir
Si al mes d’abril el cucut no ha cantat, és que és mort i enterrat
Si creus el cucut, no et moriràs mal
Si dónes ans de morir, aparella't a sofrir
Si dos octubres un any tenia, la gent es moriria
Si el cucut no canta per sant Benet, cantarà per Setmana Santa, o sinó, és senyal que és mort o pres a França
Si el dia tres d'abril el cucut no fa piu-piu, o és mort o és viu, o senyala mal estiu
Si el dijous el cucut no canta, o és mort o és pres a França
Si el Dijous Sant el cuquelló no canta, és mort o és a França
Si el març se'n va i el cucut no torn, o el cucut s'ha mort o és la fi del món
Si el tres d'abril el cucut no canta, digueu que ha mort o que ha fugit a França
Si el tres d'abril el cucut no fa piu-piu, o és mort o és viu, o senyala mal estiu
Si el tres d'abril el cucut no ha cantat, és mort i enterrat
Si els taurons al vaixell fan escolta, és que ensumen carn morta
Si en vols, es va morir de fam
Si entra l'abril i no em sentiu, o estic mort o estic captiu
Si et vols morir, menja carn a la brasa i vés a dormir
Si et vols salvar, primer morir que pecar
Si mates l'escorpí avui, demà el cel plorarà la seva mort
Si mates una rata per l'abril, n'hauràs mort mil
Si menges ceba de viu, de mort no tremoles
Si menges ceba de viu, no tremoles de mort
Si m'he trencat, la mortalla al costat
Si mortificar-te vols, el més agre et serà dolç
Si no hagués sigut el vent, n'hauria mort més de cent
Si no vols morir passa el port de la Bonaigua al de matí
Si nus neixen, més pobres marxen
Si nusos naixem, més pobres morirem
Si tens ganes de morir, sopa bona cosa i vés-te’n a dormir
Si tens una filla que no l'estimis gaire, casa-la a Albons, o a Bellcaire, o sinó a Vilademat, que serà morta més aviat
Si tens una filla que no l'estimis, casa-la a Viladamat i es morirà aviat
Si un gos udola vol dir que algú ha de morir
Si una persona és morta, ja res no l'importa
Si vols arribar a vell, guarda la pell
Si vols el cel alcançar, primer morir que pecar
Si vols morir enverinat, menja pa del sindicat
Si vols morir ric, vés-te'n a viure a Alberic
Si vols morir sense febre, prova de marxar de casa
Si vols morir, menja magrana i vés a dormir
Si vols patir, dóna el que tens abans de morir
Si vols quedar mort, ves a fer el carajillo al Bar del Nord
Sigues pacífic i moriràs vell
Singlot en bo, senyal de salut; singlot en malalt, senyal mortal
Sofrir mort i passió [o sofrir mil morts]
Sogra i cunyada, val més morta que enterrada
Sols la mort no té remei
Son fort, germà de la mort
Són tres enemics mortals: frares, rates i pardals
S'operació ha anat bé, però madona és morta
Sortida de març, entrada d'abril, mort és el cucut si res no diu
Sortosa la porta que veu passar noia morta
Sot pot ser i deixar de ser, menys que una rata morta faci el niu sota la cua d'un gat viu
Sota pena de mort
Tal la vida, tal la mort
Talamanca, Mura i Rocafort, tres pobles de mala mort, on els bous van calçats
Tan cert, com que m'he de morir
Tant es va carregar l'ase, que es va morir
Tant li és repicar com tocar a mort
Tant mor l'ovella com el corder
Tant se val morir refredat com constipat
Tanta culpa té qui mata la cabra com qui aguanta la garra
Tants com en mata la guerra en colga la terra
Tants dies morts com tants de vius
Tard o dejorn tots hem de morir
Tavella vella i llevant fred, no et moriràs de set
Tavernera vella i llevant fred, no et moriràs de set
Té la mort a les dents
Te moriràs de fam davant d'un sac de pa
Té por de morir vestit
Tenir (un home) la cuca morta
Tenir la mort a la gola
Tenir més sort que el peirot, que va morir d'un rot
Tenir molta terra a la Havana i a la taula morir-se de gana
Tenir por de morir vestit
Tenir ulls morts
Tenir un ensurt de mort
Tenir una bona mort
Tenir una mort dolça
Tenir-la morta
Teuladí en gàbia, mort de ràbia
Tindrà mort de cigala
Tindràs sempre en record que corrent vas a la mort
Tindre la mort a la porta
Tindre un peu en l'altre món
Tinguem pau i morirem vells
Tingues sempre en la memòria mort, judici, infern i glòria
Tingues sempre per deport, pensar que vas a la mort
Tirar terra al mort
Tirar-li a u el gos mort
Tireu confits, escarransits; si no en voleu tirar, el noi es morirà
Tocar a morts
Toqueu a festa que l'ase és mort
Tornar de la mort i anar a la vida
Tornar de mort a vida
Tort fa a Deu qui tem per sa amor morir
Tortosí, primer matar que morir
Tortosí, primer mort que fugir
Tortosí, primer mort que trair
Tot el nat ha de morir
Tot el que no mata engreixa
Tot el viu ha de morir
Tot és vida fins la mort
Tot té remei, menys la mort
Tothom sap la seva sort: tal la vida, tal la mort
Tots els pops van a morir a Maó
Tots hem nat per morir
Tots som mortals
Trampa vella, trampa morta
Tramuntana morta, aigua a la porta
Tramuntana morta, llebeig en porta
Tramuntana morta, mestral a la porta
Tramuntana morta, ponent (o mestral) a sa porta
Tramuntana, tramuntanot, cap ovella no m'has mort
Tramuntanella morta, migjorn a la porta
Treballar a esclar de mort
Trencar el setrill, de mort diu perill
Tres barates... una mort
Tres coses fan hom tost vell: engendrat de vell, naixement de lluna nova, por de mort
Tres coses hi ha perdurables: plantar palma, començar plet i esperar la mort d'un sogre
Tres coses només hi ha que el diner no pugui dominar: el cel, la mar i la mort
Tretze a la taula, mala sort. Al cap de l'any, un de mort
Treure's el mort de sobre
Trobar la mort
Trobar-se a les portes de la mort
Tronades de març, mortaldat i fam
Tronades de setembre porten mala obra, el pa molt car i mort de gent pobra
Trucar a la porta la mort
Tu doble, com lo sagristà
Tu rai que ets de faig, jo sóc de cirerer i ben aviat moriré
Tut-tururut, qui va néixer ase no pot morir ruc
Ulls de peix mort
Un bon cap no hauria de morir mai
Un bon morir tota la vida honra
Un ca se'n va morir, de gràcies
Un cas dels que succeeixen una vegada en la vida i altra en la mort
Un cos pesa més mort que viu
Un dia d'hort, un dia de mort
Un dia sense dinar no fa morir a ningú
Un fill sense os, porta la mare al fos
Un jove pot morir però un vell no pot tardar
Un jove pot morir, però un vell no pot viure
Un mort en crida un altre
Un mort en dissabte un altre en capta; un mort en diumenge un altre en menja
Un mort, a la primeria, gasta més diners que en vida
Un mort, quatre ferits i les butxaques plenes
Un trencat és mort en vida
Una cosa us vaig a dir que us farà pixar de riure: quan el pare es va morir la mare va quedar viuda
Una en la vida i altra en la mort
Una mort adoba i espatlla
Una via té la vida: la mort en té mil, i vius tranquil?
Va dir el diner: "Jo faré el que voldré". Va contestar la mort: "Jo sóc més fort"
Vaca d'abril i ovella de maig, mai la fam n'ha morta cap
Vaca de març i ovella d'abril mai la fam no les ha fet morir
Vagis dret, vagis tort, sempre de cara a la mort
Val més anar i venir que penar i morir
Val més aprendre de vell que morir ase
Val més aprendre de vell que morir de tonto
Val més bé morir que mal viure
Val més delicat que amortallat
Val més donar als enemics en la mort que deixar als amics en la vida
Val més dur dol que morir-se
Val més fugir que morir
Val més la mort que el deshonor
Val més morir amb honra que viure amb deshonra
Val més morir de fart que de fam
Val més morir dret que viure de genolls
Val més morir d'un tip de riure que d'un tip de ràbia
Val més morir d'un tip que de gana
Val més morir d'un tip que d'esvaït
Val més morir espantat que condemnat
Val més morir fart, que d'un panxó de fam
Val més morir fumat que de fumera
Val més morir honrat, que viure afrontat
Val més morir que descobrir
Val més morir retgirats que condemnats
Val més morir tip que esvaït
Val més morir tip que morir de gana
Val més pelar que amortallar
Val més pres que mort
Val més que diguin per aquí passa un ase (o burro), que per aquí passa un mort
Val més sofrir cent vegades que morir-ne una
Val més tonto i viu que savi mort
Val més tort que mort
Val més un de mort que cent de ferits
Val més un de mort que molts de ferits
Val més un jorn de vida que cent de mort
Valeriana prendràs, i no et moriràs
Van més delicat que amortallat
Vell que dorm molt i jove que dorm poc, la mort està prop
Vellesa és malaltia de la quan hom deu morir
Vèncer la mort
Vent de port i tavernera, mai n'ha mort cap al darrera
Vent porta a port i vent porta la mort
Venta, que passa un mort
Vés-te’n, vés-te’n, Anton, que el que es queda ja es compon
Vetllar un mort
Veure Barcelona i morir
Veure-se sa mort darrere ses oreies
Vi i aiguardent, mort de moment
Vida de capellà, malaltia de casat i mort de frare
Vida de solter, malaltia de casat i mort de frare
Vida sens amic, mort sens testimoni
Vindrà temps que valdrà més morir-se que viure
Visquem en pau i morirem vells
Viu pobre per morir ric
Viure amb delit porta amb si por de mort
Viure és morir
Viure esperant, morir cagant
Viure i viure podràs, però de la mort no te n'escaparàs
Viure mal i acabar bé no pot ser
Volada de corbs, olor de carn morta
Vols veure ton marit mort? Dóna-li cols en agost
Xavo va néixer, xavo morirà

Mira També

Joan Amades i Gelats (1935): La mort. Costums i creences. Col. «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. XXIII (Barcelona). Edició facsímil d'Edicions El Mèdol (Tarragona, 2001), dins la col·lecció «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. 11
Víctor Pàmies i Riudor (2010): "Eufemismes i fraseologia sobre el fet de morir-se", dins el blog Raons que rimen, l'1 de novembre de 2011.

Refranyer temàtic

dilluns, 1 de novembre del 2010

La mort

1 comentari:

Amb cara i ulls

En cap cap cap

Top ten dels refranys catalans

Seguidors

Arxiu

Altres llocs de Víctor Pàmies

Mira també