Oliva i olivera

1. A finals de novembre arreplegaràs l'oliva sempre
2. A l'octubre, ametlles collides; i al novembre olives marcides
3. A l'oliver, li fas mal i et dóna bé
4. A partir del giner l'oliva dixa l'oli a l'oliver
5. A Sant Joan [l'oliva], com la sal; a Sant Pere, com lo pebre
6. A Sant Martí agarra l'escala i vés a collir [les olives]
7. A Sóller, molts de tarongers, i oliveres amb excés
8. A últims de novembre arreplega los olives sempre
9. Abans de Santa Caterina, no cullis l'oliva
10. Aigua agostenca, oliva tendra
11. Aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el gra al graner i el vi al celler
12. Aigua de gener, prenya l'oliver
13. Aigua i lluna, temps d'oliveres
14. Al gener, l'aigua és bona per a l'oliver
15. Al gener, l'oli és a l'oliver
16. Al juliol, el raïmet porta dol i l'oliva també en vol
17. Al mes de gener, s'empeny l'oliver, pel febrer el jornal té
18. Any de bajoquetes, any d'olivetes
19. Any de neu, any d'oliva
20. Any de neu, any d'olives
21. Any de pinyol, any d'olives
22. Any d'escaldada, any d'olivada
23. Ara començ (a) entrar amb olivetes
24. Baix l' olivera m' estich | plegant olivetes fargues. | Esta nit es nit de bulla | y jugarém á les cartes
25. Ben podada l'olivera es renova tota entera
26. Boires per sant Pere maten les oliveres
27. Cada mussol a sa olivera
28. Cal que per la sega l'oliver estigui ben florit
29. Canviar l'aigua de les olives
30. Carn de ploma, peix d'espina i oli d'oliva
31. Casa de pare, vinya d’avi i oliver de besavi
32. Casa d'oliveres, casa de censals
33. Cava l'oliver i bona oliada espera
34. Cornudella de Montsant, amb olives van tirant
35. Costa més de criar, que un olivaró a la Plana
36. D’olives, una per Sant Joan i cent per Nadal
37. De la terra el forment i de l'olivar l'agudell
38. De pau la olivera signe és dels abres el més digne, com dels abres de poder la olivera és el primer
39. De què es fa l'oli? ─De les olives. ─Calla, burro, no me ho digues
40. De què es fa l'oli? ─De les olives. ─Calla, ruc, que ja ho sabia
41. De santa Llúcia, tot l'oli és a l'oliva
42. Del camp el forment i de l'olivar l'argudell
43. D'oliva oliveta, no passis de dotzeneta
44. D'olives i d'aglans, tantes en cullen els xics com els grans
45. D'olives, una per sant Joan i cent per Nadal
46. Dormir com una soca d’olivera
47. El dia de la Mare de Déu de Març s'emprenyen les oliveres
48. El gavià, si troba olives avui, no les deixa per demà
49. El mussol en l'oliver pel rei del món es té
50. El vent del gener porta l'oliva a l'oliver
51. Els abres de un olivar que de nou se vol formar han de estar ben enfilats y no masa junts plantats; conta sempre dotse pasos, y que no siguen escasos
52. Els estornells van cent vegades a un oliver i no el deixen fins que no hi deixen res
53. En la terra qu'és llaujera li va molt bé a la olivera; si és de cals o pedregosa també se fa molt hermosa; y entonces el resultat és un oli més dorat; en terra molt productiva molta rama y poca oliva
54. En terra reial, olivera
55. Entre olivera i olivera, dotze passes de carrera
56. Es febrer, s'oliva aixecaré
57. És tocat de l'olivera grossal
58. Es vent emprenya ses oliveres
59. Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida
60. Estar batejat amb aigua d'olives
61. Fer fust d'olives sabateres
62. Fer gust d'olives ensabatades
63. Fes la poda a l'oliver / per tot el mes de febrer / i segons el temps que faça, / s'adelanta o bé es retrassa
64. Flor d’olivera per l’abril, oli just per amanir
65. Flor d'oliver pel maig, oliada per a tot l'any
66. Flor d'olivera per l'abril, oli just per a amanir
67. Flor d'olivera per l'abril, val per mil
68. Flor d'olivera per sant Joan, oli en gran
69. Foc d'oliver, foc de cavaller
70. Gastar les olives
71. L’aigua de gener, omple la bóta i emprenya l’oliver
72. L’estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres
73. L’oliva amargant vol vi al darrere i vi al davant
74. La calçada de Sant Miquel fa arribar l'oliver al cel
75. La llenya d'oliver és llenya de cavaller
76. La lluna nova de febrer, porta l'esporga a l'oliver
77. La millor medecina, l'oli d'oliva
78. La millor oliva fa morques
79. La oliva dóna en febrer més producte que en jiner; no falta també qui ho nega y a fe que no sé a qui crega
80. La olivera desmochada deixanli huit pams d'alzada, y els arrails retallats (no retorsuts ni trencats), la poses en mitj del clot; y en bona terra, si es pot, femaeta y arreglada la deixes ya ben plantada
81. La tramuntana s'enduu tot el que veu: ordi, blat i civada, però no s'enduu res de l'olivada
82. La vida dels olivaires no és pas llarga de contar: al matí mengen pa i figues; als vespres, figues i pa
83. La vinya del pare, l'olivar de l'avi
84. L'aigua al gener, omple el graner i emprenya l'oliver
85. L'aigua de febrer, escalda l'oliver
86. L'aigua de gener emprenya l'oliver
87. L'aigua de gener omple la bóta i el graner i emprenya l'oliver
88. L'aigua de gener omple la bóta i emprenya l'oliver
89. L'aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el vi al celler i el gra al graner
90. L'any de traspàs les fulles de l'olivera es giren cap per avall
91. L'any que ve, com les oliveres de Ràfels
92. Les olives a la nit et donaran molt neguit
93. Les olives al matí fan venir gana, al migdia son i a la nit somiar
94. Les olives fan gana
95. Les olives i les dones, a les altres cases són més bones
96. Les olives no es poden amanir que no sigui sant Crispí
97. Les olives per sant Joan són com a grans de sal; per sant Pere, com a grans de pebre
98. Les olives, Déu les dóna; l'oli, no
99. Les olives, les dóna Déu, i l'oli, el moliner
100. Les quatre coses necessàries per a la vida són: llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment
101. L'estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres
102. Llaura bé la vinya i l’olivar i tindràs collita
103. Llaura bé la vinya i l'olivar i tindràs bona collita
104. Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment
105. Llenya d'oliver, foc de cavaller
106. Lluna i pluja viva, bons per l'oliva
107. Lo que vaig perdre en ses olives, ho vaig guanyar en so fonoi
108. L'oli d'oliva tot mal esquiva
109. L'oliva amargant vol vi al darrere i vi al davant
110. L'oliva com més està a l'oliver més oli té
111. L'oliva fresca en el molí fa l'oli fi
112. L'oliva ha d'ésser premsada així que és arreplegada
113. L'oliva molt llanosa fa poc oli
114. L'oliva, del dia; la serva, pansida
115. L'oliva, una és or, la segona plata i la tercera mata
116. L'oliver diu: "Pega'm i et donaré oli"
117. L'oliver, d'entre els arbres el primer
118. L'oliver, li fas mal i et dóna bé
119. L'olivera diu: Despulla'm, que et vestiré
120. L'olivera i la dona, per la falda és bona
121. L'olivera no vol rigor, ni de fred ni de calor
122. L'olivera plantada pel novembre mai no menteix
123. L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
124. L'olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s'enterra i pel maig surt al sol
125. L'oliveral estragat se reposa ben cuidat
126. L'oliveral ya podat deixalo també abonat, y el fem que li posaràs ben pasat el triaràs, perqu'este abre se resent si'l abono és masa ardent
127. Maig, l'olivera florirà i el blat granarà
128. Mal per a l'olivera quan los pollissos se fan grans
129. Menjar olives per sopar fa somiar
130. Molta mostra i poca oliva
131. Ni de fret ni de calor la olivera vol rigor; no li agrà res estremat, ni sequia ni humitat
132. No beguis aigua de bassa, ni d'olives mengis massa
133. No digues oliva, si no la veus davall la biga
134. No digues oliveta fins que no estiga dins la gerreta
135. No diguis oliva fins que no sigui collida
136. No diguis oliva que no sigui collida
137. No diguis oliva, que a l'agost no sigui eixida
138. No és oliva la que a l'agost no està sortida
139. No et casis amb cap ferrer, no t'enganyin ferradures: val més una oliverada que tots els malls i encluses
140. No et fiïs d'aigua de bassa, ni d'olives menges massa
141. No hi ha bona oliva, que a l'agost no sigui eixida
142. No totes les olives cauen a la borrassa
143. Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates
144. Oli d'oliva tot mal esquiva, oli de Sant Bernat tot mal cura i ha curat
145. Oli d'oliva, tot mal esquiva
146. Oliva covada, pudenta oliada
147. Oliva i fortuna, a vegades una i a vegades ninguna
148. Oliva menjada, pinyol a terra
149. Oliva una, i si és bona una dotzena
150. Oliva, al matí, or, a la tarda, plata, i, al vespre, mata
151. Oliva, una, i si és bona, no ve d'una
152. Oliva, una, i si no és bona, ni una
153. Oliver ben podat dóna oli doblat
154. Olivera batuda, l'anyada vinent perduda
155. Olivera de ton avi, i figuera de ton pare, i vinya de tu mateix
156. Olivera del teu avi, castanyer del teu pare, ametller teu
157. Olivera plantada pel novembre, mai no menteix
158. Olivera que estàs a prop de camí, ni tu faràs oli ni jo faré vi
159. Olivera sevillenca | ¡qui pugués está á ta sombra! | Allí voría 'l meu be | quan va á la plana y sen torna
160. Olivera vella, destral amb ella
161. Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves
162. Oliveres heretades, però no comprades
163. Olives amargues, pa i vi, fins que s'acaben
164. Olives i pa calent maten la gent
165. Olives sabateres, foc amb elles
166. Olives, la primera, d'or, la segona, de plata, la tercera, mata
167. Olives, una per sant Joan i cent per Nadal
168. Olivetes d'Orient, com més en mengen, més talent
169. P'a podar l'oliveral busca sempre un bon pardal, qu'els mals podadors fan ellsmolt més mal qu'els estornells
170. Patrimoni d'oliveres, patrimoni d'embusteres
171. Pel gener s'emprenya l'oliver
172. Pel gener, l'oli és a l'oliver
173. Pel juliol, el raïm (o el raïmet) porta dol, i l'oliva també en vol
174. Pel maig floreix l'olivera i grana el blat
175. Pel maig la flor d'olivera veuràs, i si la veus, oli per tot l'any arreplegaràs
176. Pel mal de ronyó, l'oli d'oliva és el millor
177. Per la lluna nova del febrer esporga l'oliver
178. Per la Mare de Déu de març s'emprenyen les oliveres
179. Per l'Ascensió, s'encreuen les fulles de les oliveres
180. Per sant Andreu, a les oliveres llaura el peu
181. Per sant Andreu, l'oliva al trull posareu
182. Per sant Crispí, l'oliva al tupí
183. Per Sant Lluc, posa les olives en suc
184. Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí
185. Per Sant Martí, l'oliva al topí, barra el teu vi i convida ton veí
186. Per Sant Martí, mata ton porc, posa les olives al tupí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí
187. Per Sant Pere mira s'olivera; si en veus una aquí, una allà, mig esplet hi ha
188. Per sant Pere posa el cap sota l'olivera
189. Per sant Pere vés a veure l'olivar; si veus una oliva, mil en pots esperar
190. Per santa Caterina, arreplega l'oliva
191. Per santa Caterina, cull l'oliva; la vella que ho sabia, collida ja la tenia
192. Per Santa Caterina, l'oli a l'oliva, i per Sant Llop, l'oli pertot
193. Per Santa Caterina, l'oli és a l'oliva
194. Per Santa Caterina, plega l'oliva; qui espera el gener no hi trobarà res
195. Per Santa Caterina, posaràs l'oliva
196. Per Santa Caterina, replega l'oliva
197. Per Santa Llúcia, l'oli torna a l'oliva. [o tot l'oli és a l'oliva]
198. Per Tots Sants, les olives a les mans
199. Per Tots Sants, les olives fan mig oli
200. Per Tots Sants, olives i aglans, amb totes dues mans
201. Plegar olives
202. Pluja i lluna, oliva segura
203. Polls de febrer roseguen l'ametller i l'oliver
204. Poques olives i bones
205. Quan el sol se'n va a la posta / i la lluna a les Garrigues, / quina cara ens farà l'avi / si hem collit poques olives!
206. Quan floreix pel juny, vés-hi amb el puny (l'olivera)
207. Quan les formigues arroseguen lo cul, aigua; quan los conills roseguen les peles d'oliver, neu
208. Quan se'n va santa Coloma, la darrera fruita (l'oliva) i la primera flor ens dóna (ametller)
209. Que açò és gerreta d'olives?
210. Que no passi sant Crispí, no posis les olives al topí
211. Qui aigua detura, olives mesura
212. Qui arreplega l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'olivera, i qui la cull passat el gener, cull la d'aquest any i la de l'any que ve
213. Qui cull l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'oliver
214. Qui escarra les olives abans del gener, té olives enguany i l'any que ve
215. Qui esporga l'olivera pel gener, l'esporga per res
216. Qui guerra vol, no deu portar cimbre d'oliva
217. Qui l'oliver llaurarà, / el fruit li demanarà; / qui l'afema, el lograrà / i qui el podi, se l'endurà
218. Qui l'olivera bé cultiva, li prega que faci oliva
219. Qui mol oliva fermentada, mal oli fa
220. Qui no poda bé deixa la meitat de l'oli a l'oliver
221. Qui olives vareja, no es mou de terra
222. Qui planta un oliver, no se'n veu bé
223. Qui rega al gener, posa l'oli a l'oliver, el gra al paller, i la palla al paller
224. Qui replega l'oliva abans del gener deixa l'oli a l'oliver... però el troba l'any que ve
225. Qui té vinya i olivar, les filles pot ben casar
226. Quin és el fem millor? L'olivarda i el roldó
227. Sant Salvador gloriós, / vós que sou d'Esparreguera, / si no es cull oliva al Pla, / que se'n culli a l'Escalera
228. Sant Silvestre, deixa l'any i vés-te'n. I el sant va dir: deixo la primera flor i el primer fruit (l'oliva i la flor de l'ametller)
229. Santa Caterina, l'oli és a l'oliva
230. Santa Magdalena, deu-nos l'ametlla plena, de bessó granat; olives i figues, i bones espigues, de xeixa i de blat
231. Santa Oliva beneita mata la cuca i deixa l'aceita. Santa Oliva de Montserrat mata la cuca i deixa el blat
232. Ser com el mussol de l'oliver, que pel rei del món es té
233. Ses olives i ses dones, a ses altres cases, són més bones
234. Ses ventades de març primeres, emprenyen ses oliveres
235. S'hivern, s'oliva caurà, i, qui vol oli, l'haurà d'aixecar
236. Si a l'agost vas a l'olivar, veus una oliva aquí una enllà, vés-te'n tranquil cap a casa, que d'olives prou n'hi haurà
237. Si culls les olives pel gener, deixaràs l'oli a l'olivarer
238. Si el dia de sant Pere vas a l'olivar i veus una oliva aquí i una altra allà, torna-te'n a cas, que olives hi haurà
239. Si fa vent per santa Creu, collita d'olives hi haurà l'any vinent
240. Si l'olivera és florida per sant Joan, oli fareu en quantitat gran
241. Si no vols que et falten les olives, compra't una cabra
242. Si per Santa Creu fa bon vent, collita d'olives per l'any vinent
243. Si plou al gener, l'oli és a l'oliver
244. Si vols mal a ta muller, dona-li llenya de figuera i de noguer, i si la vols bé, dona-la-hi d'alzina o d'oliver
245. Si vols somniar, menja olives per sopar
246. Sopes i olives, o gens o a estibes
247. Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones
248. Sort i olives, o cap o a estibes
249. Terra d'oliveres, terra d'embusteros
250. Tramuntana s'enduu tot el que veu: ordi, blat i civada, però no s'enduu res d'olivada
251. Tres olives en un brot, any de tot
252. Una oliva a sant Joan, cent a Nadal
253. Una oliva bé va; dues, ça com lla, i tres, massa n'hi ha
254. Una oliva és or, dues plata i la tercera mata
255. Una perdiu a dalt d'un oliver, aigua
256. Va dir l'olivera al podador: "Pren-me força fusta i et daré oli del bo i millor"

Mira també

• Matons (1922) - Matons i Colomer, August: "Vocabulari de l'oli i de l'olivera", dins "B.D.C.", gener-desembre de 1922, Barcelona, IEC, p. 101-132.
• Pérez Ortega (2009) - Pérez Ortega, Manuel Urbano: Refranero gastronómico de la aceituna y el aceite (Ed. Zumaque, Alcalá la Real, Jaén).

La mort

1. A ase mort, civada a la cua
2. A burro mort, ni vinya ni horts
3. A casa del mort cadascú plora el seu dol
4. A casa puguem morir
5. A Ciutadella, qui no és mort, està en capella
6. A home mort, ni vinya ni hort
7. A la casa a on hi ha un vell tothom té por: el vell de morir i els altres de que no es mori
8. A la casa del nebot, morta la mare, perdut tot
9. A la fossa faràs cap en vestit sense butxaques
10. A la mort no faltarem
11. A la mort, ni témer-la ni buscar-la: cal esperar-la
12. A la mort, ningú l'enganya
13. A la taula de la sort, qui no juga és homo mort
14. A la taula tretze? Al cap de l'any, un de mort
15. A l'ase mort, la civada a la cua
16. A l'enemic honrat, abans mort que afrontat
17. A les tres mort o pres
18. A l'hora de la mort és el treball més fort
19. A l'hora de la mort ho tinguéssim
20. A l'hora de la mort tothom voldria veure-hi bé
21. A l'hora de la mort, tot es perdona
22. A l'Hospital de Santa Creu, tal hi mort qui no s'ho creu
23. A mal de mort, no hi valen metges
24. A mal mortal, cap metge hi val
25. A mata-degolla
26. A morir o a viure
27. A moro mort, gran llançada
28. A mort
29. A morts i a anats, records passats
30. A morts i anats, amics acabats
31. A on és el cos, és la mort
32. A pagar i morir, sempre hi ha temps
33. A pagar no sies diligent, perquè podries morir-te de repent
34. A qui deu morir, basta una casa de canyes
35. A rei mort rei de repost
36. A tal vida, tal mort
37. A tot hi ha remei, llevat de la mort
38. A un gat mort, pessiga-li fort
39. Abelles i bestiar boví pel març se sol morir
40. Administrador, menjar en plata i morir en grillons
41. Administradoret, mejar en plat i morir en grillet
42. Adormir-se en la mort
43. Ai Déu meu! Lo pare és mort i jo seré l'hereu
44. Ai que tinc, ai que tinc, i l'endemà ja era mort
45. Aigua corrent no mata la gent; aigua aturada, mort amagada
46. Aiguardent i vi els joves fa viure i els vells morir
47. Aire de port, als tres dies mort
48. Aixecar morts
49. Això és tan cert com que ens hem de morir
50. Això ho deixarà amb la mortalla
51. Al mas bé hi viuràs i mal hi moriràs
52. Al mort terra amb ell i al viu aliment
53. Al mort, ni vinya ni hort
54. Al mort, terra; al viu, xulles
55. Al pobre que no fa dany, no el deixes morir de fam
56. Al pobre que no té clam, nol deixes morir de fam
57. Al pres de voluntat, mort li és llibertat
58. Al qui es mor, tot li sobra
59. Al rei i al porc, l'afaiten després de mort
60. Alguns han trobat la mort, antes d'arribar a port
61. Àliga al corb, que el rei és mort
62. Allà on hi ha un tortosí, primer rebenta que morir
63. Amb alls i vi fort no em fa por la mort
64. Amb el pa a les mans, se moriria de fam
65. Amb la mort a la gola
66. Amb la mort ho acabem tot
67. Amb la mort tot s'ha acabat, per més que hagis deixat
68. Amb la mort, no hi feu bromes
69. Amb la mort, no hi val porta tancada ni castell fort
70. Amb la mort, tot s'acaba
71. Amb l'amor i la mort, no hi val ser fort
72. Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir
73. Amb sopes d’all i vi, no et faci por el morir
74. Amb sopes i all i vi fort no et faci por la mort
75. Amics fins a la mort, si a la butxaca no em fas toc
76. Amistat ressuscitada, botxí mort
77. Amor de vida i temor de mort enceguen la raó
78. Amor fort dura fins a la mort
79. Amor i vi, a uns fa viure i a altres morir
80. Anar (algú) amb la criatura morta
81. Anar a buscar (o cercar) la mort
82. Anar a matar la llúdriga
83. Anar cap el xalet d'Almoines
84. Any de trons, any de morts
85. Any tort, vaca i mort
86. Aquell qui té un ofici de fam no es pot morir
87. Ara vegeu quin desastre! una puça ha mort un sastre
88. Aranya morta, visita certa
89. Arbre mort, tothom l'estella
90. Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat
91. Arreplega el mesquí, per por de la fam que el faci morir
92. Arribat el dia, tots hem de morir
93. Avant va la caixa, que el mort encara belluga
94. Avesat a no minjar es va morir l’ase
95. Avui corrim, demà pudim, fora de la mort de tot eixim
96. Avui en flors, demà en cucs
97. Avui per mi, demà per tu, no se n'escaparà ningú
98. Avui un, demà un altre, així tots ens en anem
99. Barba grisa, flor de cementiri
100. Bateigs i morts, les campanes ho xerren
101. Benaurat qui mort bé
102. Beneït sant Pasqual Bailon, deu-me tres cops de coixí tres dies abans de morir
103. Benitaia, la mortalla
104. Bodes maials, bodes mortals
105. Bolets amb llet i que piquen, si no maten mortifiquen
106. Bon perdiguer, fins a la mort rastreja
107. Bona mort és bona sort
108. Bona nit / Bon dia i bona hora. ─I bona mort quan sigo l'hora
109. Bona sort és bona mort
110. Bona vida, bona mort
111. Bona vida, bona mort, i sa feina carregada
112. Brou de gallina els morts ressuscita
113. Burlar se del mort i de qui el vetlla
114. Buscar la mort
115. Buscar morts a l'armari
116. Cá mort no lladra, ni mossega
117. Ca que udola, senyal de mort
118. Caçador de bosc, pescador de canya i collidor de sal, a morir a l'hospital
119. Caçador de ram i pescador d'ham, morts de fam
120. Caçant i pescant, moriràs de fam; fes-te moliner si vols fer diners
121. Cada malaltia, cura mort
122. Cada un que va naixent, a la mort ens va empenyent
123. Cadascú que carregui el mort
124. Cadascú sap la seva sort; tal la vida, tal la mort
125. Cagant, cagant morirà
126. Cagar-se en els morts (d'algú)
127. Caiguda de figuera, la mort darrera
128. Cal morir abans de viure, cal plorar abans de riure
129. Caldo de gallina els morts retorna
130. Calentures de tardor, parentes de la mort
131. Callar com un mort
132. Canta de matí la perdiu, més li valguera morir
133. Cap trànsit tan fort com el de la mort
134. Cara sense dents fa semblar morts els vivents
135. Carbassa senyalada, carbassa morta
136. Carregar (a algú) el mort
137. Carregar amb el mort i amb la caixa
138. Carregar-se el mort
139. Casa adobada, la mort de l'hereu
140. Casa composta la mort á la porta
141. Casa nova sepultura de la mort
142. Casa parada, la mort a la porta
143. Casa que no hi ha pa fa plorar i la que no hi ha vi fa morir
144. Casament i mort fan trescar el diable
145. Casament i mortalla del cel davalla
146. Casar i morir, un sol camí
147. Casar una vegada i morir-ne una altra
148. Català sóc i seré fins que em moriré
149. Cavall roig, ans que cansat, mort
150. Cellers, poble de mala mort, no hi ha cap fadrina maca ni cap casada tampoc
151. Cerdà i porc, ni viu ni mort
152. Cinca traïdora, les pedres se veuen, la mort a la gola
153. Cirerer, cirerer, va deixar la vella morir de fred al racó
154. Cobra bona fama i posat a dormir; cobra-la dolenta i posat a morir
155. Coça de pollastre és mortal
156. Còlic d'hivern, refredat d'estiu i febres de primavera, la mort darrere
157. Com a Darnius, on els que no s'han mort són vius
158. Com aquell pagès que no es volia morir fins que se li acabés la feina
159. Com el burro d'en Poquí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir
160. Com l'ase de no sé qui, que quan estava avesat a no menjar es va morir
161. Com l'ase d'en percolí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir
162. Com l'ase d'en Pocolí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir
163. Com l'avi Jai, que va morir amb la boca oberta
164. Com més té, la mort més vol
165. Com una mosqueta morta
166. Com visques, moriràs
167. Combregar-lo un cop mort
168. Comerciant i porc, no es sap què té fins que és mort
169. Comptant, comptant, va morir un frare
170. Comptes llargs i mort present
171. Comptes vells, parents de la mort
172. Consciència morta, justícia torta
173. Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges
174. Contra la mort, res s'hi pot
175. Convit de catalans: una vegada en vida i altra en mort
176. Cop al cap, mort o curat
177. Costar-li la pell
178. Dalt de l'Alt Montcabrer moriren tres rossinyols; l'un va nàixer en Provença
179. D'aquí a cent anys tots serem calvos, o tots serem morts
180. D'aquí a llavors, o el rei o l'ase o jo serem morts
181. Darrera es mort, vénen ses antorxes, o ses atxes
182. Davant el mort, fa de bon plorar
183. Davant la mort no hi ha diners (o doblers) que valguin
184. Davant la mort, tots som iguals
185. De fam no he vist morir ningú; de menjar massa, mil i u
186. De febre o de mal calent cal morir
187. De fil prim és teixida la nostra vida
188. De gates mortes, voler treure moixons vius
189. De gavatx i de porc, no te'n fiïs fins que és mort
190. De la mateixa manera es mor de fam que de fartades
191. De la mort enllà no es pot passar
192. De la mort ningú s'escapa
193. De la mort ningú s'escapa, encara que sigui Papa
194. De la mort no es passa
195. De la mort, fins les bèsties en fugen
196. De la terra venim i a la terra tornem
197. De la vida a la mort, hi ha un instant
198. De la vida com de la mort, sols Déu en disposa
199. De l'amor i la mort, ningú en fuig
200. De l'avar i del porc, cap profit fins que és mort
201. De l'enemic que et planys a les seves mans moriràs
202. De mala mort
203. De molt menjar, n'hi ha molts al fossar
204. De morir, només es mor una vegada
205. De mort
206. De mort i de prenyat, no se’n pot amagar cap
207. De mort, ens en toca una per hom
208. De penes i bons sopars, n'estan ben plens els fossars
209. De soldat, francès i porc no te'n fiïs viu ni mort
210. De tot te n'escaparàs, però de la mort no podràs
211. De vell ningú no passa
212. Deixa qui està morint i vés a qui està parint
213. Deixar costum és semblant a la mort
214. Deixar fet un sant Llàtzer
215. Deixar mort algú o alguna cosa 1
216. Deixar mort algú o alguna cosa 2
217. Deixar que els morts enterrin els seus morts
218. Deixar-hi la pell
219. Del bressol a la mortalla no et fiïs de cap canalla
220. Del bressol a la mortalla, la vida és una batalla
221. Del comerciant i del porc no se'n sap les riqueses fins que és mort
222. Del mal de la mort, metges no en curen
223. Del mal que hom té por, d'aquell se mor
224. Del nàixer al morir és curt camí
225. Del pobre, només se'n parla tres vegades a la vida: quan neix, quan es casa i quan mort
226. Del viatge de la vida, sempre dol l'adéu
227. Dels que esperen a demà, algú no hi arribarà
228. Des que floreix fins que grana, hom pot morir-se de gana
229. Des que l'home neix, la mort l'empeny
230. Descansa Anton, que el que es queda ja es compon
231. Desgraciat de l'home vell que necessita consell
232. Després de mort el combregaren
233. Després de mort ni vinya ni hort
234. Després de mort, li feren un nus a la cua
235. Després de mort, ni vinya ni hort
236. Després de mort, Pasqual, portaren la burra a veure
237. Després de Tots Sants, vénen els morts
238. Després del mort, vindran les antorxes
239. Després del singlot ve la mort
240. Després que fou mort Pasqual, li portaren l'orinal
241. Després que l'avi és mort és quan s'elogien les seves virtuts
242. Després que l'avi és mort, fins els boigs li donen la raó
243. Déu no vol la mort del pecador
244. Dia d'or, dia de mort
245. Diarrea tardoral, sovint mortal
246. Dies mal desperts, abril li diu a maig: deixa-me'n un, deixa-me'n dos i un que faran tres i farem morir la vaca del dolent pagès
247. Dimecres no compta; dimecres dia mort
248. Dinar poc i sopar d'hora i et trauràs la mort de la vora
249. Diner fa bé, diner fa mal, diner fa caure l'home en pecat mortal
250. Dir-li a u de quin mal ha de morir
251. Disfruta, menja i beu, que la vida és breu
252. Ditxós qui mort bé
253. Ditxós qui pot morir en un recó de casa!
254. Diu el mort al degollat qui t'ha fet eixe forat?
255. Diu la mort al degollad ¿quí t'ha tan mal adobat?
256. Dol de dona morta, dura fins a la porta
257. Dol per qui poc me dol
258. D'on s'espera la sort en ve la mort
259. Dóna alló que és teu abans de morir i et disposaràs a sofrir
260. Dona alta i bigotuda, primer morta que coneguda
261. Dona composta, mort a la porta
262. Dona de molta mainada, no morirà enfitada
263. Dona morta, casa desfeta
264. Dona morta, diners a la porta
265. Dona morta, gata perduda i olla trencada no dolen ni una vegada
266. Dona morta, l'infant a la porta
267. Dona morta, set a la porta
268. Dóna'm pa i carn i no em moriré de fam
269. Donar mort
270. Donar per mort
271. Donar sal a les ovelles en divendres, és la mort de tot el ramat
272. Donar un salt mortal
273. Donat s’ha mort i el fill diu que no dóna res
274. D'oncles i ties, dol quinze dies; i si no et deixen res, de la porta al carrer, i dels cunyats, mentre duri la carn al plat
275. Dones i vi, a unes fan riure i altres fan morir
276. Dones, rates i pardals són tres enemics mortals
277. Dorm força i menja poc i no tindràs por a la mort
278. Dos ulls té el que compra gra; el que compra farina és tort; el que compra pasta cec, i el que pren fiat, és mort
279. D'un còlic de bledes, mai morí rei ni reina
280. Dur (algú) molta pell morta
281. Dur molta pell morta
282. Durar més que una corfa de caragol en un femer
283. Durar tres dies, com la mort del porc
284. El bac des de dalt d'una figuera és mortal
285. El badall no pot mentir: vol menjar o vol dormir, es recorda de l'amor o és senyal que vol morir
286. El bon ase (o burro) sols en la mort troba descans
287. El borinot designa la mort d'algú de la casa o que el que està malalt se morirà
288. El burro de sant Hipòlit, quan va estar avesat a no menjar, es va morir
289. El burro del Pocoli: quan va estar avesat a no menjar es va morir
290. El burro d'en Poc-Oli, que quan va estar avesat a no menjar es va morir
291. El burro d'en Villena, que acostumat a no menjar se va morir
292. El caldo de gallina, el mort ressuscita
293. El cap, el nas i la boca, fins la mort els cura
294. El casament i la mortalla del cel davalla
295. El castanyer i la figuera varen deixar morir a son pare de fred
296. El castell més gran i fort, de la mort és més rebost
297. El català només fa dos àpats: un en vida (quan es casa) i un altre en mort (el funerari)
298. El cavall de Sant martí, va viure fins que es va morir
299. El combregaren després de mort
300. El comerciant i el porc, no se sap què té fins que és mort
301. El conill i el roí a la seva terra han de morir
302. El cor fort és parent de la mort
303. El corb menja carn de burro mort
304. El corb, quan el tanques es fa el mort
305. El cucut, si al tres d’abril no ha vingut, és mort o està perdut
306. El dia cura el mal i la nit el fa mortal
307. El dia de la mort del Salvador marca l'any venidor
308. El dia dirà el mal i la nit el farà mortal
309. El diner és fort, però encara ho és més la mort
310. El Diner va dir a la Mort: "Detura't!", i la Mort va dir al Diner: "Amb mi no hi pots res"
311. El dol no treu ànimes
312. El dol pel senyor dura tres dies, com la mort del porc
313. El dol per al que li dol
314. El dol, darrera el mort
315. El dormir assacia tant com el menjar
316. El fill mort i l'api a l'hort
317. El fruital, fent molta fruita, morir se cuita
318. El gat que miola tres o quatre dies seguits, present la mort d'un veí
319. El gos mort no mossega
320. El jove mor confiat, i el vell desesperat
321. El jove pot morir aviat, però el vell no pot viure gaire
322. El liberalisme és la mort de la llibertat
323. El llimoner no morirà pas per secada
324. El mal de costat, amb tres dies mort o curat
325. El mal de la mort, no hi valen metges
326. El mal masclí no mata, però sembla que t'hagis de morir
327. El mal mortal no sembla mal
328. El mal que cou la mort no mou
329. El metge guareix de malalties, però no de la mort; així com el retir preserva de la indigència, però no de la pobresa
330. El millor amic, el mort
331. El morir no s'allunya del patir
332. El morir-se no és desgràcia
333. El mort a la fossa i els vius a la roba
334. El mort a la mortalla i el viu a la taula
335. El mort a la terra i el viu a la guerra
336. El mort al forat, i el viu al porrat
337. El mort al sot i el viu al rebost
338. El mort diu al degollat: ¿Qui t’ha fet eix forat?
339. El mort és de la mar si lluny de la terra està
340. El mort és del mar, quan s'és lluny de terra
341. El mort més estimat, als tres dies ja no és plorat
342. El mort obre els ulls al viu
343. El mort, al sot, i el viu, al rebost
344. El morts no tornen al món
345. El mosquit va dir a la granota: –Val més morir en el vi que viure en l’aigota
346. El nas i la boca, fins la mort els adoba
347. El natural és immortal
348. El néixer i el morir, de son pler han de venir
349. El pare mort, jo mestre
350. El pecat porta l'home a la mort
351. El peix, per la gola mor
352. El pobre que no fa dany, no el deixis morir de fam
353. El pobre que no té clam, el deixen morir de fam
354. El poll de juliol sempre du dol
355. El ponent va deixar morir la seva mare de talent
356. El porc dóna morrades fins després de mort
357. El porc forga, viu o mort
358. El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
359. El porc mort pel febrer no sala bé
360. El porc mossega fins després de mort
361. El porc mossega viu i mort
362. El porró damunt la taula, sempre apunta al qui s'ha de morir primer
363. El prometre és malaltia i l'atendre és sanitat i el tardar és mort
364. El que a la pila es pren, a la mortalla es deixa
365. El que complica la seua vida, l'acurta
366. El que deu està mort en creu
367. El que es desprèn en la bolcadeta es deixa en la mortalleta
368. El que es mor es mor per molt temps
369. El que es pren en els bolquers, en la mortalla es deixa
370. El que la mort d'altre espera, la seua veu primera
371. El que menja ceba no tremola després de mort
372. El que no mata, engreixa
373. El que no mata, engreixa o rebenta
374. El que no viu més que per a ell, està mort pel que fa als altres
375. El que planta una noguera, la mort l'espera
376. El que s'aprèn a la capella, es deixa a la mortalla
377. El que s'aprèn als bressols no es deixa fins la mort
378. El que s'aprèn de canalla no es deixa sinó amb la mortalla
379. El que s'aprèn des del bres (o en els draps, o en la bolcada), se deixa amb la mortalla
380. El que s'aprèn en la bolcadeta, es deixa en la mortalleta
381. El que torna bé per mal, coneix premi inmortal
382. El que va a caçar el dia dels morts, no caça res
383. El qui deixa abans d'esser mort mereix que li donin garrot
384. El qui deu és mort en creu
385. El qui deu i no pot pagar, és mort en vida
386. El qui fa el primer dejuni i el darrer té per segur que no morirà dins de la Quaresma
387. El qui fuig de la mort, corre debades
388. El qui menja ceba, després de mort, no alena
389. El qui pixa clar no necessita doctors
390. El qui torna bé per mal, coneix premi inmortal
391. El qui viu d'esperances, mor dejú
392. El raïm a l'agost es cova, al setembre es talla i a l'octubre s'amortalla
393. El rei és mort, visca el rei
394. El rei i el porc, els afaiten després de morts
395. El son fort és germà de la mort
396. El temps passa i la mort ve, com aquell que no fa res
397. El temps passa per a tots
398. El vel i la toca negra no treuen l'ànima de pena
399. El vell pot morir, però el jove pot no envellir
400. El vell que beu bon vi triga a morir
401. El verdet i la busqueta els dos vénen per l'abril; els dos covaven un niu; la busqueta ja n'és morta i el verdet encara és viu
402. El verm i el trèmol varen deixar morir son pare de fred a la cuina
403. El vidu a la porta busca la muller morta
404. El viure virtuosament és vida i el viciós viure és mort
405. Els absents i morts sempre són culpats
406. Els amics són bons dins després de la mort
407. Els beneits se moriren l'any de la neu
408. Els bons se'n van i els dolents queden
409. Els canonges de la Seu no poden ésser sinó deu, i un cop que varen ser onze, va morir-se el pare Llonze
410. Els festeigs llargs són parents de la mort
411. Els joves poden morir, però els vells no poden viure
412. Els metges i cirurgians no van a missa major perquè els morts no diguin: "Aquí està el matador"
413. Els missatgers de la Mort, per a un vell, són tres: el primer, les ulleres per llegir; el segon, la barba florida; el tercer, la malaltia
414. Els morts a la bassa, els vius a la fogassa
415. Els morts deixen i els vius regeixen
416. Els morts diuen: fes-te encí, fes-te enllà, avui per mi, per tu demà
417. Els morts els enterren i els vius s'arreglen
418. Els morts i absents, no tenen amics ni parents
419. Els morts manen
420. Els morts no danyen
421. Els morts no parlen, però fan parlar
422. Els morts obren els ulls als vius
423. Els morts, millor que un, els porten dos
424. Els olotins si perden de vista el campanar de sant Esteve ja es veuen morts
425. Els pastors, quan són joves a robar, quan són vells a captar, i quan són morts a cremar
426. Els plaers de la vida, tenen bona entrada i mala eixida
427. Els qui donaven ja són morts, i els que demanen encara corren
428. Els temeraris moren a mans dels seus contraris
429. Els tres pecats mortals del pagès: llaurar amb burros, batre amb bous i la dona replicona
430. Els uns patim, els altres patam, però tots petem
431. Els vells tenen la mort avant, i els joves darrera
432. Els vells van a la mort, i la mort va al jovent
433. En "Què diran" se va morir de fam: | i en "Què diré" s'ho va passar molt bé
434. En "Si en vols" va morir de fam
435. En «ja ho faré» va morir de fam i en «ja ho he fet» va viure gras
436. En aquest món res no és cert, tret dels impostos i la mort
437. En Dóna és mort, però en Recull encara corre
438. En Dóna fa anys que és mort i en Poca-vergonya encara corre per l'hort
439. En el llit, s'hi moren; sortós qui s'hi pot morir
440. En el món tot té solució 'manco' la mort
441. En el plor de l'hereu l'alegria es veu
442. En Feineta es va morir de gana i en Feinassa va campar
443. En haver dit sí, ja no poren tornar arrera | perquè hi ha una barrera | que tanca fins al morir
444. En l´hora de la mort, ens sobraran diners i pecats
445. En la mort sols colliràs, allò que en vida sembraràs
446. En l'Hospital de Santa Creu, tal hi mort qui no s'ho creu
447. En lluna creixent a la mar, en lluna plena en el port i no tenguis por a la mort
448. En morir lo fill, la nora fora
449. En Parcolí, que tenia aquell ase que, quan estava avesat a no menjar, se li va morir
450. En Què Diran es va morir de fam, i en Què Diré se la campa bé
451. En Sinvols es va morir de gana, mentre els altres es van ben atipar
452. En temps de guerra la mort senyoreja la terra
453. En tot hi ha parts i quarts, manco amb es néixer i es morir
454. En tot hi ha remei menys en el morir
455. Encara Déu no és mort
456. Encara no és mort Nostre Senyor
457. Encara no és mort qui expira
458. Encolomar el mort (a algú)
459. Endavant ses atxes, que es mort és endavant!
460. Enfermetat llarga, parenta de la mort
461. Enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla
462. Enterro en dijous, una altra mort vol
463. Entre la vida i la mort
464. Entre març i abril canta cucut si ets viu; pel maig canta mort o viu
465. Entre morts i ferits tres carros plens
466. Entre morts i ferits, una sabata plena
467. Entre tots varen matar-la i ella sola es va morir
468. Envellir o morir
469. És bo per anar a buscar la mort
470. Es cavall de Sant Martí, va viure fins que va morir
471. És més trist plorar les penes vives que mortes
472. És millor morir bé que viure malament
473. Es morirà de vell i li tocaran albats
474. Es morir-se no és desgràcia
475. Es mort a sa fossa i es viu a sa taula
476. És mort qui no respon
477. És penar per morir
478. Es pops sempre van a morir a sa colàrsega
479. Es pot morir d'una cossa (o guitza) de conill
480. Es qui donava, ja és mort
481. És una bogeria viure pobre per morir ric
482. Es va morir sense dir ni xufa
483. És veritat que començar a viure, és començar a morir
484. Escapar de la mort
485. Escorpí, picar i morir
486. Escudella de gallina els morts ressuscita
487. Espavila't, Pere, que la mort et ve al darrera
488. Esperant l'anyada dels aglans, s'ha mort la truja
489. Ésser a dos dits de la mort
490. Ésser capaç de fer riure un mort
491. Ésser com s'ase d'en Ranxé, que quan estigué ensenyat a no menjar es va morir
492. Ésser lletra morta
493. Ésser un mort de fam
494. Ésser un mort de gana
495. Ésser un poble de mala mort
496. Ésser una mosca morta
497. Està a les portes de la mort
498. Està mort de set, de gana, de fam, de riaies, de son...
499. Estar a la mort
500. Estar entre la vida i la mort
501. Estar més allà que ací
502. Estar més gelat que un rave
503. Estar més glaçat que un mort
504. Estar més prim que la mort d'Ítria
505. Estar mig mort [o més mort que viu]
506. Estar mort [per una persona o cosa]
507. Estar mort de [braços, cames, peus]
508. Estar mort de cansament
509. Estar mort de fred (o de por)
510. Estar mort de gana (o de son, o de cansament, etc.)
511. Estar mort de riure
512. Estar mort de son
513. Estar mort de... (gana, fred, por, son, etc.)
514. Estar un més ert que un mort de dos dies
515. Estava malalta quan se va morir. I si no hi estava, se va emmalaltir
516. Esteles opaques, i lluna esmortida, la pluja s'acosta de seguida
517. Estimar fins a la mort
518. Ets més pesat que una haca morta
519. Fa sa mosca morta, o pareix una mosca morta
520. Favor fet, agraïment mort
521. Fe sens obres, morta és
522. Febre autumnal, o molt llarga o mortal
523. Febres octubrals, o molt llargues o mortals
524. Febres setembrals, o llargues o mortals
525. Feixuc com un ase mort
526. Feliç és la mort que ve sense cridar-la
527. Fem per la vida, que la mort ella vindrà
528. Fer (o ser) com l'ase d'en Pocolí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir
529. Fer cara de mort
530. Fer com el cavall de sant Martí, que va viure fins que va morir
531. Fer com la vaca d'en Pocolí, que quan va estar avesada a no menjar es va morir
532. Fer com l'ase d'en Poli, que quan va saber viure sense menjar es va morir
533. Fer com l'haqueta del rector, que quan estigué avesada a no menjar es va morir
534. Fer el mort
535. Fer el mort com una guilla
536. Fer la desena de la mort
537. Fer la mort del conill
538. Fer la mort del poll
539. Fer la mort d'un pollet
540. Fer més pudor que un gos mort
541. Fer morir màrtir
542. fer mort de matxo
543. Fer mort i vida [en un lloc]
544. Fer ressuscitar un mort
545. Fer una cosa en la vida i una altra en la mort
546. Fer una cosa tan de pressa com qui amortalla sogres
547. Ferida al cap, aviat mort o curat
548. Ferida xica, la que més mortifica
549. Ferit del cor, ferit de mort
550. Fer-se frare a l'hora de morir
551. Fes allò que tu voldràs haver fet quan moriràs
552. Fes allò que voldries que s'hagués fet quan siguis mort
553. Figues i vi, mort de camí; figues i aigua, mort enlaire
554. Fill de gata, mata la rata
555. Fins a la mort
556. Fins a la mort, bé hi arribarem vius
557. Fins a la mort, sempre hi arribarem
558. Fins a la mort, tot és vida
559. Fins a la mort, tot és viure
560. Fins la mort, peu fort
561. Fins morir tot és vida
562. Fins morir, tot és viure
563. Fins que es mort el traginer, no se sap de qui són els matxos
564. Fins que fou mort en Pascual, no li portaren l'orinal
565. Fins que un és mort no se sap qui l'estima
566. Foc follet a la vora, la mort a la porta
567. Fonda de sisos (o de mala mort)
568. Fort, fort, res com la mort
569. Fotre-se'n del mort i de qui el vetlla
570. Frare i porc, no els vulgues a casa que no sia mort
571. Gàbia nova, ocell mort
572. Gall que canta quan el sol ja és post, canta a morts
573. Gat que miola no és mort
574. Gent d'Estana, fusta morta i gent orca
575. Germà de la mort cap s'escapa: ni pobre, ni ric, el rei ni papa
576. Gos caçador fins a la mort restrejador
577. Gos que udola, senyal de mort
578. Gràcies a Déu que el pare és mort i jo seré l'hereu
579. Guix i calç tapen molts mals
580. Ha anat a morir en res
581. Ha mort vestit com un gla
582. Ha passat un gran desastre, una puça ha mort un sastre.
583. Hagi pau i morirem vells
584. Haurien de ser com los morts, que no parlen
585. Hi ha més avantatge a cobrar dots que a pagar enterros
586. Hi ha mil maneres de morir i només una de parir
587. Hi ha moltes maneres de matar puces
588. Hi ha qui amb un pa a les mans es moriria de gana
589. Hi ha remeis per tot, menys per la mort
590. Ho ha après a la capella, i ho deixarà a la mortalla.
591. Ho ha pres amb la capilla i ho deixarà amb la mortalla
592. Hom deu amar la vida i no témer la mort
593. Home adormit, ni tot mort ni tot viu
594. Home malalt, mig mort
595. Home mort ja mai més parla
596. Home mort mai més parla
597. Home mort no ha companyó
598. Home mort no mou guerra
599. Home perseguit, home mort
600. Home roig i gos pelut, primer mort que conegut
601. Hostal de mala mort
602. I encara són vius si no s'han mort
603. Inflamació i mal de costat, aviat mort o curat
604. Ira de rei és missatger de mort
605. Ja és morta l'abella que la mel feia
606. Ja feia bé aquella vella que no es volia morir
607. Ja l'hem parida morta
608. Jamai coça (o guitza) d'euga ha mort cap pollí
609. Jo tenia una puput que, si no hagués mort, hauria viscut
610. Jocs de sort, jocs de mala mort
611. Jove que vetlla i vell que dorm fort, senyal de mort
612. Junta de llevadores, criatura morta
613. Junta de rabadans, ovella morta
614. Justícia de Castella, després de mort s'obre enquesta sobre la malaltia
615. Justícia, Senyor, però per quan sigui mort jo
616. L’abril va deixar morir la seva mare de set
617. L’agost els cova, el setembre els talla i l’octubre els amortalla
618. L’home avar és com el porc, no s’aprofita fins que és mort
619. La balaguera no s'ha mort mai de fred
620. La bona satisfacció se fa en vida, i en mort no
621. La bossa i el cullerot / fins a la mort
622. La bugada de na Rius, que els polls morts tornaven vius
623. La carn viva, fa oblidar a la morta
624. La casa que no hi ha pa, fa plorar i la que no hi ha vi fa morir
625. La dona i el morter només a la cuina estan bé
626. La dona morta totes les coses iguals
627. La dona només és bona després de morta
628. La gàbia oberta, mort l'ocell
629. La guilla porca ens pren els ous de viva i de morta
630. La mar un home mort reclama
631. La mare que té fills de massa no morirà grassa
632. La massa confiança mata els malalts
633. La més honrada i la més bona, la que ja és morta
634. La millor sogra, la morta
635. La mort amb la seva capa, el rei i a tothom tapa
636. La mort de l'ase és la festa dels cans
637. La mort del porc dura tres dies
638. La mort del porc és una de les tres alegris de l'home
639. La mort del vi és l'aigua
640. La mort d'una bufada mata el més fort
641. La mort el mateix toca en els palaus dels rics que en les cabanes dels pobres
642. La mort ens iguala a tots
643. La mort entra pel pecat i pels peus el refredat
644. La mort és a tots comuna
645. La mort és cega
646. La mort és certa i l'hora incerta
647. La mort és cosa verdadera, la vida cosa sense veritat
648. La mort és de tal natura que ve més prest als qui la temen que no als qui la desigen
649. La mort és el darrer remei de tots els mals
650. La mort és el premi més alt de la vida
651. La mort és la gran anivelladora
652. La mort és llei de vida
653. La mort és més prop dels vells que els ulls de les pestanyes
654. La mort és platja de la vida
655. La mort és sorda
656. La mort és tan certa com la vida incerta
657. La mort és tan complida que de ningú s'oblida
658. La mort és un desengany de la vida
659. La mort està més a la vora nostra que la pestanya de l'ull
660. La mort fuig de qui la menysprea perquè segueix qui més la tem
661. La mort i la venda tot ho trenca
662. La mort i la vida Déu la té; i ve quan ve
663. La mort la pinten negra
664. La mort mai no té culpa
665. La mort mai té culpa
666. La mort mata la fam
667. La mort no avisa ningú
668. La mort no és per qui la busca
669. La mort no espera ningú
670. La mort no perdona ni al rei, ni al Papa, ni aquell que no té capa
671. La mort no perdona ningú
672. La mort sempre és traïdora: mai diu, ni el dia ni l'hora
673. La mort sempre té conhort
674. La mort sempre té excusa
675. La mort tot ho acaba
676. La mort tot ho acaba
677. La mort tot ho esborra
678. La mort tot ho iguala
679. La mort tot ho purifica
680. La mort tot ho trenca
681. La mort va a qui menys la vol
682. La mort va a qui no la vol i fuig de qui la desitja
683. La mort ve a les sordes i quan arriba sempre du frissor
684. La mort, a tot posa remei
685. La mort, amb sa dalla, tot ho avassalla
686. La mort, avui per mi, demà per tu
687. La mort, may te culpa
688. La mort, no se l'enganya
689. La mort, quan arriba, no espera ningú
690. La mort, tots es dolors espassa
691. La mortalla solament s'emporta el ric avarient
692. La persona que molt riu, no té el discurs molt viu
693. La poca cordura es paga amb la sepultura
694. La quietud és la mort
695. La sabata, si és gran, trastorna el peu i si és justa, el mortifica
696. La sang viva fa avorrir la morta
697. La sarna amb gust no pica, però mortifica
698. La talarida, resol la mort a vida
699. La talarida, torna el bou de mort a vida
700. La tonteria més gran és el morir
701. La tos seca, és de la mort la trompeta
702. La traca mata la caça
703. La tramuntana, no ha deixat morir mai de secada
704. La vella es moriria i encara festejaria
705. La vella no volia morir mai, per veure coses noves
706. La ventura del mariner: morir en un recó de casa
707. La veritat pot emmalaltir, però no morir
708. La vida de la garriga és la mort de l'hortalissa
709. La vida del pobre | és molt fàcil de contar | mort de fam i fart de figa | i a la "vellea" a captar
710. La vida és en tres coses: menjar bé, cagar fort i no tenir por de la mort
711. La vida és un dia, som nats per morir
712. La vida i la mort, Déu la té
713. La vida s'hauria de viure dues vegades, però amb una ja n'hi ha prou
714. La violència és la mort dels pobles
715. L'abril va deixar morir de set a la seva mare
716. L'abril va deixar morir sa mare de fred
717. L'absent i el mort no veuen si els hi fas tort
718. L'agost els cova, el setembre els talla i l'octubre els amortalla
719. L'ambició va matar a Napoleó
720. L'amor és més fort que la mort
721. L'amor i el vi, a alguns fa viure i a altres, morir
722. L'any primer més gasta el mort que el vivent
723. L'arbre vell trasplantat, primer es mort que arrelat
724. L'argelaga va deixar morir sa mare de fred
725. L'arrendador et menja en plata i mort en paret
726. L'ase de Buridam, que tenia menjar i es va morir de fam
727. L'avar és com el porc, no aprofita sinó mort
728. L'enfermedat llarga, la mort curta
729. L'enterrador Terrafort i l'estrafolari Catius, viuen un d'enterrar els morts i l'altre de despullar els vius
730. L'enveja mai morirà
731. Les canes són sobreescrit de la mort
732. Les cooperatives són com les caixes dels morts, les porten entre quatre vius
733. Les creïlles són vives, reguem-les amb aigua; les creïlles són mortes, reguem-les amb vi
734. Les errades dels metges, la terra les cobreix
735. Les faves verdes, per l'abril encara han de néixer i pel maig són mortes
736. Les formigues cada any van a morir al peu de la Creu del Matagalls
737. Les morts són dues i la pobresa és la major
738. Les mosques, per Tots Sants, mortes o menjades, són acabades
739. Les penes no maten, però atropellen
740. Les tres coses més inútils que hi ha són: fer llum a un mort, ploure a mar i tenir sogra
741. Les trumfes són vives, reguem-les amb aigua; les trumfes són mortes, reguem-les amb vi
742. L'herba ruín mai mort
743. L'home esvinçat porta la mort i no ho sap
744. L'home més ric només té una mortalla
745. L'home mort no guanya sou
746. L'home sempre mort del mal que més tem
747. L'home trencat és mort i no ho sap
748. L'home, quan és xiquet, al braç de sa mare, sempre té fred
749. L'honor dels morts assegura el qui els dóna sepultura
750. L'hort vol un home mort
751. Li diu el mort al degollat: ¿Qui t'ha fet eix forat?
752. Llarga malaltia, curta mort
753. Llarga malaltia, parenta de la mort
754. Llàstima és morir-se i no anar al cel
755. Llençol de bri fins a morir
756. Lletra morta
757. Llevant fred i marinada vella, no moriràs de fred
758. Lluna morta aigua porta
759. Lluna morta poc peix porta
760. Lluna morta, aigua a la porta
761. Lluna morta, llevant a la porta
762. L'ofici del botxí: qui mata ha de morir
763. Mà morta
764. Mà morta, Déu t'aconhorta
765. Mà morta, pica la porta
766. Mai cap mula guita ha mort l'amo
767. Mai cap sastre ha mort a la forca, perquè ni el botxí els vol
768. Mai ningú no s'ha mort de dejunar
769. Mai no ha mort cap home fumant
770. Mai volia morir la vella, per veure coses noves
771. Major vergonya és a un llinatge tenir un parent mort per justícia que cent per batalla
772. Mal de cor, només el cura la mort
773. Mal de freixura, fins a la sepultura
774. Mal en vida no val tant con be en mort
775. Mal nerviós no fa tocar a morts
776. Mal? Mal és morir-se
777. Mala brossa, mai mor
778. Mala cara quan morirem
779. Mala herba mai no mor
780. Mala mort facis!
781. Malalt de morir, no hi valen metges
782. Malalt que arreplega la roba, senyal que s'ha de morir
783. Malalt que és de mort, cap remei no hi pot
784. Malalt que menja no es mor
785. Malalt que no es cura el novembre, la mort espera
786. Malalt que no explica el mal, o mut o mortal
787. Malalt que pot dormir, que no temi el morir
788. Malalt que s'ha de morir, tant el mata pa com vi
789. Malalt que té gana la mort enganya
790. Malalt que vomita, mort que ressuscita
791. Malaltia del cor, només la cura la mort
792. malaltía llarga parenta de la mort
793. Malaltia setembral, mala o mortal
794. Malaltia setembral, o bé llarga o bé mortal
795. Malalties tardorals, llargues i mortals
796. Malat que no es cura el novembre, la mort l'espera
797. Març marcell, no m'has mort cap vaca ni vedell, truja ni porcell
798. Març marçot no m’has mort ovella ni borregot; dos-cents borrecs tinc a la muntanya, tots amb un pam de banya; dos-centes ovelles a l’Urgell, totes amb son anyell. — Ja vindrà mon pare abril i te’n matarà més de mil
799. Març marçot no m'has mort cap ovella ni ovellot. Cent borrecs tinc a Cerdanya, tots ells amb un pam de banya; cent ovelles a l'Urgell, totes amb el seu anyell.
800. Març marçot ronca fins que és mort
801. Març marçot, que cap ovella m’has mort. — Manllevaré dos dies a l’abril i te’n mataré més de tres mil
802. Març marçot, ronca fins que és mort
803. Març, marcell, no m'has mort cap vaca ni cap vedell, truja ni porcell, cabra ni cabrit; mal haja, ara que ets finit!
804. Març, marcerol, no m'has mort l'ovella, ni el borregol; ja vindrà l'abril, que me'n matarà cent mil
805. Massa dormir porta el morir
806. Massa metges, mort segura
807. Massa singlot, senyal de mort
808. Mata l'escorpí, que el cel plorarà la seva mort
809. Mata més gent la taula que la guerra
810. Matar per no morir
811. Mateix morirem amb cent lliures avançades que amb cent de deute
812. Mengem i beguem, que a la mort ja hi arribarem
813. Mengem, mengem que demà morirem
814. Menja bé i caga fort i no temis a la mort
815. Menja bé i caga fort i no tingues por a la mort
816. Menjar calent a l'estiu, més mort que viu
817. Menjar el pa mort
818. Menjar en plata i morir en grillet
819. Menjar la sopa morta
820. Menjar-se el pa mort
821. Mentre hi ha vida, hi ha esperança
822. Mentre riuràs no moriràs
823. Menys de la mort, de tot eixim
824. Menys viu el que més dorm, perquè la son és com la mort
825. Mercant i porc, no se sap què té fins que és mort
826. Merda pels morts!
827. Més callat que un mort
828. Més cara és una mortalla i no ens la veiem damunt
829. Més estime bé morir que mal viure
830. Més estime morir que no viure envergonyit
831. Més lleig que en Salometa de Reus, que va morir de lletgesa
832. Més mata la gola que l'espasa
833. Més n'ha mort la cena, que'n ha curat Avicena
834. Més són els amenaçats que els morts
835. Més sort que en Peirot, que va morir d'un rot
836. Més val al cavaller bona mort que mala i penosa vida
837. Més val al rei mort sobtada que no ésser rei envergonyit
838. Més val burro viu, que cavall mort
839. Més val deixar en la mort l'enemic que demanar en la vida l'amic
840. Més val morir a honor que viure amb deshonor
841. Més val morir d'un tip que de fam
842. Més val morir d'una fartada que de fam
843. Més val morir tip que prim
844. Més val morir, que embrutar-se
845. Més val pelat que amortallat
846. Mes val tort que mort
847. Més val un àvol morir que el llinatge avergonyir
848. Més val una missa en vida que moltes en havent mort
849. M'ha mort es porc en divendres
850. Molt i bo, drecera per la mort
851. Molt més han mort del sopar que Avicena en va curar
852. Molts del món es queixen, però no el deixen
853. Molts moren per la boca com els peixos
854. Mor el qui xiula i viu el qui piula
855. Mor el rei i mor el Papa i mor aquell que no té capa
856. Mor és qui no respira i la pota no estira
857. Mor qui fila i qui no fila
858. Mor, Anton, que el qui es queda ja es compon
859. Morfina, mort fina
860. Mori, Marta, i mori farta
861. Morir [o caure] com mosques
862. Morir al llit
863. Morir al peu del canó
864. Morir bé i viure mal no ho logra l'home mortal
865. Morir com a rates
866. Morir com l'ase d'en Cabossa, que va morir amb la boca oberta
867. Morir com l'avi Gai, amb la boca oberta
868. Morir com mosques
869. Morir com un gos
870. Morir com un griu (grill)
871. Morir com un pollet
872. Morir com una rata
873. Morir de cara a la paret
874. Morir de mala mort
875. Morir de ràbia com els capsigranys
876. Morir de ràbia com els capsotis
877. Morir d'enyorança, de pena, d'amor...
878. Morir en combat
879. Morir en la misèria
880. Morir en olor de santedat
881. Morir en pau
882. Morir és acabar
883. Morir és anar a la vida
884. Morir matant
885. Morir per la pàtria
886. Morir per morir, morir ben fart
887. Morir sense sol, sense llum i sense mosques
888. Morir-se (o anar-se'n o quedar) amb la creu dels albats
889. Morir-se com un pollet
890. Morir-se de fam amb el pa a les alforges
891. Morir-se de fàstic
892. Morir-se de gana
893. Morir-se de ganes
894. Morir-se de por
895. Morir-se de riure
896. Morir-se de set
897. Morir-se de set (de gana...)
898. Morir-se de vergonya
899. Morir-se d'enveja
900. Morir-se d'una guitza de conill
901. Morir-se l'amo i quedar-se el rossí
902. Morir-se-li la cardina (a algú)
903. Mort a la mar, tràngol segur
904. Mort a l'aigua, borrasca segura
905. Mort al diumenge un altre en penja
906. Mort bocabadat, en crida un altre al seu costat
907. Mort casament i venda, tot ho trenca
908. Mort d'ase, festa de cans
909. Mort d'aubat, un angelet més al cel
910. Mort de fam
911. Mort de fàstic
912. Mort de gana
913. Mort de germà, de casa al fossar
914. Mort desitjada, vida allargada
915. Mort el cuc, mort el verí
916. Mort el gos, el gat és qui borda
917. Mort el gos (o el ca), morta la ràbia
918. Mort en Jordi s'ha acabat l'ordi
919. Mort es ca, morta sa ràbia
920. Mort esperada, vida allargada
921. Mort i venda tot ho trenca
922. Mort jo, els altres que se les componguin
923. Mort jo, merda pal que quede
924. Mort jo, mort tothom
925. Mort no vingui que tara no tingui
926. Mort o venda, tot ho trenca
927. Mort per mort
928. Mort per mort, pit a l'aigua
929. Mort per mort, prova la sort
930. Mort, ni vinya ni hort
931. Mort, no vinguis que excusa no tinguis
932. Morta és la gallina que ponia els ous d'or
933. Morta la cuca mort el verí
934. Morta l'aranya, mort el verí, o, morta la cuca...
935. Morts i pactes trenquen tractes
936. Mossegada de mostela, ni temps d'encendre una candela
937. Mossegada de vidriol porta dol
938. Mudar de costum és semblant a la mort
939. Naixement, casament i mortalla, del cel davalla
940. Nens abans de festes, maten a gent i a bèsties
941. N'ha mort més la cena que no n'ha salvat Avicena
942. Ni boda sens cant ni mortuori sens plant
943. Ni casaments sense flors, ni mortuori sens plors
944. Ni de gavatx, ni de porc, no te'n fiïs, ni viu, ni mort
945. Ni el pare es morirà ni nosaltres soparem
946. Ni el sol ni la mort poden ser mirats fixament
947. Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents
948. Ni és mort el pare ni sopem
949. Ni la mortalla és nostra, que és de la terra
950. Ni vaca de març ni ovella d'abril, de fart no n'ha mort cap
951. Ningú es mor el vespre del dia que li toca
952. Ningú es mort que no li sia arribada l'hora
953. Ningú no es mor de fam, i sí de fart
954. Ningú no es mor fins que Déu ho vol
955. Ningú no es mor la vigília de morir-se
956. Ningú no sap la vida fins que és finida
957. Ningú no vol un trosset de terra en les Estacades
958. Ningú sap de quin mal ha de morir
959. No cal anar de pressa per a morir
960. No demanes un canó per matar un teuladí
961. No em diguis ben casada que no em vegis morta i enterrada
962. No és aigua beneita la que renta la mort de l'escorpí
963. No és el mateix mort de pena, que pena de mort
964. No es mor el malalt, sinó el mortal
965. No es mor ningú que no li hagi arribat l'hora
966. No és mort qui encara alena
967. No és ningú qui puga viure que no haja de morir
968. No es pot matar tot el que es gras
969. No és res es morir, sinó es patir
970. No es sap de qui són els matxos, fins que el traginer és mort (Es refereix a aquells assumptes que no es resolen fins que n'és passada l'oportunitat)
971. No et fiïs d'aigua morta, que és la més forta
972. No et fiïs de l'aigua morta, que la que corre ja es veu
973. No et refies de l'hora de la mort per passar comptes
974. No et riguis del meu dol, que quan el meu serà vell, el teu serà nou
975. No faltar-hi més que un ca mort
976. No haver mort ni un pardal
977. No haver ni per a un bon morir
978. No hem de morir per viure
979. No hi estic, viure pobre per morir ric
980. No hi ha boda sense flors, ni mortalla sense plors
981. No hi ha cap boda pobre, ni cap mort rica
982. No hi ha cap casament pobre, ni cap mort rica
983. No hi ha cap casament sense flors ni mort sense plors
984. No hi ha cap poder prou fort contra el mal de la mort
985. No hi ha casament pobre ni mort rica
986. No hi ha casament sense plors ni mort sense flors
987. No hi ha castell prou fort que ens guardi de la mort
988. No hi ha com la mort per fer plorar
989. No hi ha cosa més certa que el morir
990. No hi ha mal que tant duri que el temps o la mort no el curi
991. No hi ha mal tan fort que no el curi la mort
992. No hi ha més just que la mort
993. No hi ha més que una mort
994. No hi ha més que una mort, però moltes maneres de morir
995. No hi ha més remei: morir o envellir
996. No hi ha més remei: morir o fer-se vell
997. No hi ha més remei: o morir-se jove o fer-se vell
998. No hi ha mort sense rialles ni casament sense ploralles
999. No hi ha morts sense rialla ni casament sense plor
1000. No hi ha mortuori ric ni casament pobre
1001. No hi ha noces sense flors ni mortalla sense plors
1002. No hi ha remei prou fort contra el mal de la mort
1003. No hi ha res tan car com una mortalla
1004. No hi ha vida sense mort, gust sense disgust, descans sense treball, llum sense obscuritat
1005. No jeguis a l'ombra d'una figuera, que la mort s'amaga al darrera
1006. No lamento morir, sinó deixar de viure
1007. No li caldran gaires gallines per la seua mort
1008. No mata el mal, que mata la mort
1009. No mata el mal, que mata l'hora
1010. No mata pena ni mal si l'home no és mortal
1011. No mor el malalt, que mor el mortal
1012. No mor ningú que no sia la seva hora
1013. No mor qui bon nom deixa
1014. No morir de llet d'ametlles
1015. No morirem, però ens semarem
1016. No morirem, però es pansirem
1017. No moris en mortaldat ni jugues per Nadal
1018. No mos posem dol abans que es malalt sigui mort
1019. No saben de qui són els deutes fins que el traginer és mort
1020. No se sap de qui són els matxos fins que el traginer és mort
1021. No se sap de qui són les mules fins que és mort el traginer
1022. No són els morts qui obliden els vius, sinó els vius qui obliden els morts
1023. No temis la mort si tens sàlvia a l'hort
1024. No tenir a on caure mort
1025. No t'escarrassis, que també has de morir
1026. No torna viu quan hauràs mort l'anyell
1027. No vendre la pell de l'ós abans d'haver-lo mort
1028. Noces majals, noces mortals
1029. Noia balconera, anc que tinga casera, morirà soltera
1030. Només la mort no té remei
1031. Nostra vida és un fil: cada hora se'n trenquen mil
1032. Null remei és doldre del que és mort
1033. O morir o veure morir
1034. O morir-se o fer-se vell
1035. O parir o morir
1036. Octubre mort, pomes a l'hort
1037. On està el cos està la mort
1038. On hi ha burro mort no faltaran corbs
1039. On hi ha la mort no hi ha bona sort
1040. Onada rebentada, onada morta
1041. Pa de fleca, al cap d'una hora mort de fam
1042. Pa i paciència i mort amb penitència
1043. Pagar i morir fan pau i avenir
1044. Pagar tribut a la mort
1045. Pagar-ho amb la pell
1046. Pareix un pardal mort a canyaes
1047. Paréixer la mort dels ossos
1048. Parèixer que vaja [algú) a buscar la mort
1049. Parèixer un fumarell mort a canyades
1050. Parir i morir pel seu punt ha de venir
1051. Parir o morir
1052. Parir-la morta
1053. Parlar de la mort d'en Prim
1054. Part sense sang, criatura morta
1055. Pasqua marçal, anyada mortal
1056. Pasqua marçal, fam o mortaldat
1057. Pasqua marçal, home mortal i collita reial
1058. Pasqua marçal, misèria mortal
1059. Pasqua marçal, mortandat o fam
1060. Pasqua marcesca, la fam i la mort pesca
1061. Passar de mort a vida
1062. Passar el mort a algú
1063. Passar-se el mort
1064. Passar-se les hores mortes
1065. Pastors en reunió, mort de llop o de moltó
1066. Patir per patir, val més morir
1067. Pau i paciència i mort amb penitència
1068. Pecats i diners és el que sobra a l'hora de la mort
1069. Peix d'ham, peix mort de fam
1070. Peix fora de l'aigua, peix mort
1071. Pel casament d'un vell toquen a morts o a banyes
1072. Pel mal de la mort res no hi pot
1073. Pel mal mortal metge no hi val
1074. Pel mal mortal, cap herba no hi val
1075. Pel que hi fem, en aquest món, ni mai que ens morim
1076. Penes, Senyor, però la mort no
1077. Pensa en la mort i asseguraràs bona sort
1078. Pensa quan veus morir, que t'ensenyen el camí
1079. Per a qui no s'ha de morir, l'aigua és medicina
1080. Per a tot hi ha remei, menys per a la mort
1081. Per a treure un mort de casa, calen quatre homes
1082. Per al mal de la mort no hi ha metge savi
1083. Per amor i vi, uns poden viure i altres morir
1084. Per l’octubre, el malalt que no està ben segur, la mort se l’enduu
1085. Per la mort del porc, alegries i jocs
1086. Per la mort tothom és igual
1087. Per la Setmana Santa, si el cucut no canta, o és mort o és dintre França
1088. Per la vida es perd la vida
1089. Per l'amor i la mort ningun home és prou fort
1090. Per l'amor i per la mort, no hi ha res fort
1091. Per l'octubre, el malalt que no està ben segur, la mort se l'enduu
1092. Per mi com si fos mort
1093. Per molt que es vulgui dir, tots som iguals a l'hora de morir
1094. Per morir no cal anar de pressa
1095. Per morir-me de fam no necessite a ningú
1096. Per morir-me jo, mon pare, que és més vell
1097. Per morts Girona, per bateigs Barcelona i per casaments Montserrat
1098. Per oncles i ties, dol de quinze dies; per germans i germanes, tres setmanes; per cunyats i cunyades, salts i camades
1099. Per poca ventura és millor la sepultura
1100. Per salvar un viu, bé es pot penjar un mort
1101. Per Sant Benet cada cucut canta en son (o al seu) indret, i, si no canta, és mort de fred
1102. Per Sant Bernabé quaranta dies plogué i encara deixà morir el carbasser
1103. Per sant Josep (19 de març), puput que no és vingut o s'és mort o s'és perdut
1104. Per Sant Martí, es mata el porc i es tasta el nou vi
1105. Per Sant Maties, tantes ovellesmortes, tantes ovelles vives
1106. Per Setmana Santa, el puput canta, i si no canta és perquè és mort o presoner a França
1107. Per ta llei i per ton rei i pel teu moriràs
1108. Per tenir poca salut val més morir-se
1109. Per tenir poca salut, val més els quatre ciris i el taüt
1110. Per testar, enteniment clar
1111. Per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots
1112. Per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs
1113. Per treure un mort de casa, calen quatre homes
1114. Per un mort no s'ha de perdre un viu
1115. Per una nou de més l'ase es va morir
1116. Per una tia, dol quinze dies; si no et deixa res, de casa al carrer
1117. Perquè estem alerta, la mort és incerta
1118. Perquè visca, l'hort i la vinya; després de mort, ni vinya ni hort
1119. Pesar com un asimort
1120. Pesar com un mort
1121. Pesar més que un burro mort
1122. Pescador de canyeta i tocador de reclam, et tocaràs els collons i et moriràs de fam
1123. Pescar per Nadal és pecat mortal
1124. Peta bé i rota fort i no et faci por la mort
1125. Pic d’aranya, la mortalla; pic d’escurçó, la extremaunció; pic de xaveta, la taüteta
1126. Picada d'aranya, la mortalla
1127. Picada de culebra, la mort darrera
1128. Picada de salamandra, la mortalla
1129. Picada de vaca, la mortalla
1130. Pitjor és un plet que una malaltia mortal
1131. Pixa clar i peta fort, i no temis la mort
1132. Plet resolt, l'un malferit i l'altre mort
1133. Plomada de procurador, ganivetada de mort
1134. Plor de dona morta, fins a la porta
1135. Plora tant com voldràs, quan seràs nuvi riuràs
1136. Plorant i rient, va morint-se la gent
1137. Pobre de mi, quan seré mort ja no em podré tenir
1138. Pobres, rics i cardenals, en la mort se fan iguals
1139. Poc dormir i massa dormir porten al morir
1140. Poc mal i bona mort és una gran sort
1141. Poc se me'n dóna que mu mare fos flequera si s'ha morta de fam
1142. Poncellatge, temps ni mort no es pot cobrar
1143. Porc estugós, no pot morir gras
1144. Posar pell morta
1145. Posa't sempre a dormir disposat per morir
1146. Pot més un ca viu que un lleo mort
1147. Pregunta't què hi fas aquí, tu que has de morir
1148. Pregunta't: què hi fas, aquí? Viure bé per ben morir
1149. Prendria mort i passió per ell
1150. Primer morir que confessar
1151. Primer morir que fer vilesa
1152. Primer morir que pecar
1153. Primer morir, que perdre la vida
1154. Primer mort que condemnat
1155. Primer se'n sap la mort que la malaltia
1156. Primer tort que mort
1157. Puix l'ase és mort, toquem a festa
1158. Purgueu-lo i sangreu-lo i, si és mort, enterreu-lo
1159. Qual es la vida tal es la mort
1160. Qual la vida, tal la mort
1161. Quan a una casa es mor una bèstia, estalvia la mort d'una persona
1162. Quan arribada és la mort, no hi ha remei en cap hort
1163. Quan canta l'òliba al teulat hi haurà una mort aviat
1164. Quan cau un estel una ànima del purgatori se'n puja al cel
1165. Quan el corb ens visita és que sent farum de mort
1166. Quan el cucut no canta per Setmana Santa, o és pres o és mort o lligat a França
1167. Quan el mal és de mort sols el morir és remei
1168. Quan el mal és de mort, les medecines són metzines
1169. Quan el mal és de mort, no hi ha remei en cap hort
1170. Quan els taurons al vaixell fan escorta, és que ensumen carn morta
1171. Quan és fet el colomar, el colom és mort
1172. Quan és mort el matxo, surten els traginers
1173. Quan és mort el traginer, se sap de qui són les mules
1174. Quan fonc mort, cridaren credo
1175. Quan fou mort el combregaren
1176. Quan fou mort el combregaren, per falta de sagraments
1177. Quan fou mort li arribaren els remeis
1178. Quan fou mort Pasqual, li portaren l'orinal
1179. Quan ha arribat la mort no hi ha remei en cap hort
1180. Quan ja estava acostumada a no menjar, va i es mor
1181. Quan la mort deu venir, ningun confort no s'hi pot fer
1182. Quan l'ase traurà banyes, s'haurà mort de rialles
1183. Quan les filles són mortes surten los gendres
1184. Quan l'hora de morir és arribada, excuses no hi valen
1185. Quan l'infant denta la mort no s'absenta
1186. Quan l'infant denta, la mort el tempta
1187. Quan lleven Déu i toquen hores, senyal d'un mort a la vora
1188. Quan mos morirem tot mos sobrarà
1189. Quan octubre és finit, mort la mosca i el mosquit
1190. Quan s'ase serà mort de rialles
1191. Quan sentiu el corb, penseu en la mort
1192. Quan serà mort serà curat
1193. Quan seré mort, merda pels vius
1194. Quan són morts, se'ls fan les honres
1195. Quan un corb ens visita és que sent ferum de mort
1196. Quan un home no és de mort l'aigua li serveix de medecina
1197. Quan un s'ha de morir, els metges duen una bena davant la vista
1198. Quan va ésser mort en Pasqual li portaren l'orinal
1199. Quan va ésser mort en Pasqual li volien curar el mal
1200. Quan va ésser mort en Pasqual portaren la mula a beure
1201. Que Déu ens doni bona mort i curta malaltia
1202. Què diran? I em vaig morir de fam; jo diré, jo diré, i vaig quedar molt bé
1203. Que en sé jo, de la mort d'en Bergo!
1204. Què farem? Mala cara quan morirem
1205. Que n' durá pochs de capellans al enterro!
1206. Qui ab ferro mata, del ferro mort
1207. Qui acaba, mor
1208. Qui als seus enemics plany, a ses mans mort
1209. Qui als seus vol mal, no pot voler a cap mortal
1210. Qui amb espasa mata d'espasa té de morir
1211. Qui amb la sopa beu, quan és mort no hi veu
1212. Qui bé et farà, o se n'anirà o se't morirà
1213. Qui de canyes fa flautes i de dones fa cabal, en la vida tindrà un quarto i morirà a l'hospital
1214. Qui de l'ase es menja el pa, mai de fam no es morirà
1215. Qui dejunà el primer i el darrer, no es morí en tota la Quaresma
1216. Qui deu es mor en creu
1217. Qui deu i no pot pagar, és mort en vida
1218. Qui dóna el seu abans de morir ja es pot preparar a patir
1219. Qui dorm molt, viu poc
1220. Qui dorm sota una noguera, la mort l'espera
1221. Qui és ferrer, té de morir ferrer
1222. Qui és mort que jegui
1223. Qui és viu viu, qui és mort put
1224. Qui escanya pobres, ha estat mort en dogalet
1225. Qui estalvia la vida, crida la mort
1226. Qui estima, sempre es mor i mai s'acaba de morir
1227. Qui et dóna mos, no voldria veure't mort
1228. Qui guarda costum vell, mor amb ell
1229. Qui ha de morir a les fosques, encara que tingui el pare cerer
1230. Qui hagi mort, l'enterraran
1231. Qui infants té massa, no mort grassa
1232. Qui la mort d'altre espera, la seva veu primera
1233. Qui mata, ha de morir
1234. Qui menja besuc i beu aigua al darrera, la mort l'espera
1235. Qui menja cargols per l’abril, que es prepari per morir
1236. Qui menja ceba no tremola després de mort
1237. Qui menja cervell de porc, as cap de s'any és viu o és mort
1238. Qui menja fetge de porc i beu, quan és mort no hi veu
1239. Qui menja fred a l’estiu, més mort que viu
1240. Qui menja sense gana, primer mort que curat
1241. Qui menja una gla i beu, quan és mort no hi veu
1242. Qui més no pot, crida la mort
1243. Qui més no pot, morir es deixa
1244. Qui molt viu molt veu
1245. Qui mor en dissabte, la Mare de Déu l'espera
1246. Qui neix ase, no pot morir ruc
1247. Qui no ha de morir tot ho passa
1248. Qui no posa el ventre en perill, mai no pot morir
1249. Qui no posa el ventre en perill, no morirà fart
1250. Qui no pot més, morir se deixa
1251. Qui no s'ha de morir, amb aigua clara es cura
1252. Qui no s'ha de morir, l'aigua el cura
1253. Qui no s'ha de morir, tot ho passa
1254. Qui no té sort ni hort ni porc, més valdria que fos mort
1255. Qui no té sort, ni hort, ni porc, més valdria que fos mort
1256. Qui no va a la guerra, no mor en ella
1257. Qui per sant Joan desfà una teranyina, la mort l'afina
1258. Qui per sopar menja carn a la brassa té la mort a casa
1259. Qui pesca un àngel pel març, mort aviat
1260. Qui planta l'aromer, mort el primer
1261. Qui polseja i fuma, quan és mort, no hi veu
1262. Qui primer neix, primer peix
1263. Qui se sap mortificar, motiu té per alcançar
1264. Qui surt a caçar per Nadal cau en pecat mortal
1265. Qui té bona vida té bona mort
1266. Qui te fills al costat, no morirá enfitat
1267. Qui té mal que gemegui, i qui s'ha mort que jegui
1268. Qui té mort a casa seva, no va a plorar a la dels altres
1269. Qui té porc, el mossega viu i mort
1270. Qui té soques fa estelles, qui mata un porc menja costelles
1271. Qui té un mort a casa no va a plorar a casa dels altres
1272. Qui tem a la mort no gosa la vida
1273. Qui tem massa la mort, no envelleix gaire
1274. Qui t'ha fet eixe forat? li diu el mort al degollat
1275. Qui tinga fills al costat, no morirà enfitat
1276. Qui tinga mort a sa casa, que no vaja a plorar a la dels altres
1277. Qui torna bé per mal, aconsegueix premi immortal
1278. Qui va néixer ase, no pot morir ruc
1279. Qui viu mal, no morirà bé
1280. Qui viu sense dolor, mor sense amargor
1281. Qui vulgui viure poc i morir ric que vagi a Alberic
1282. Quin desastre! Una puça ha mort un sastre!
1283. Quiscú sap la seva sort: tal la vida, tal la mort
1284. Renovar-se o morir
1285. Respon, que en Quim no et farà fort, que fa mesos que és mort
1286. Reunió de llevadores, criatura morta
1287. Reunió de pastors, ovella morta
1288. Rient, rient, es va morint la gent
1289. Riure's (o fotre's) del mort i de qui el vetlla
1290. Sabem a on naixem i no a on morirem
1291. Sabem on naixem, però no on morim (o morirem)
1292. Sabem on som nats, no sabem on serem enterrats
1293. Saber de quin mal s'ha de morir
1294. Sagneu-lo, purgueu-lo i si és mort enterreu-lo
1295. Sàlvia a l’hort espanta la mort
1296. Sàlvia a l'hort, i el nen no és mort
1297. Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner; mig hort i mig porc, i qui no té ni hort ni porc valdria més que fos mort
1298. Sant Donat és a Sedó, diu que va morir de mal de barres i va deixar per testament que no es donés res a la gent
1299. Sant Donet es va morir de mal de barres
1300. Sant Elm a coberta, la mort certa
1301. Sant Elm a coberta, ten la mort per certa
1302. Sant Nicolau de la boca des port, que ens doni bona vida i bona mort
1303. Sant Ramon Nonat, no volia morir, perquè no havia nat
1304. Santa Caterina ens guardi de mort repentina
1305. Saps qui és mort? Sa coa d'es porc
1306. Sarna amb gust, no pica, però mortifica
1307. Se va morir, perquè era... viva
1308. Segons la vida, la mort
1309. Sembla que vagis a cercar la mort
1310. Semblar (algú) la mort i passió de ses arengades
1311. Sembles Eudimion, que sempre anava mort de son
1312. Sembra, casament i mortalla del cel davalla
1313. Sempre crema el foc i de vegades causa la mort
1314. Sempre he sentit dir que els peixos vius volen aigua i morts volen vi
1315. Sempre serà millor morir fart que de fam
1316. Sempre s'ha sentit dir que qui mata ha de morir
1317. Se'n moren més de joves que de vells
1318. Sentiment de dona morta, sol durar fins a la porta
1319. Sepultura oberta, mort a punt
1320. Ser (la d'algú) la mort del porc
1321. Ser [algú] un pollastre mort a canyades
1322. Ser a les portes de la mort
1323. Ser bo per anar a cercar la Mort
1324. Ser com l'ase d'en Pacolí, que quan va estar acostumat a no menjar es va morir
1325. Ser com s'ase d'en Calderon que quan va estar ensenyat (o acostumat) a no menjar es va morir
1326. Ser com una mosqueta morta
1327. Ser de mala mort
1328. Ser de mata morta
1329. Ser feixuc com un ase mort
1330. Ser la revifalla de la mort
1331. Ser mes lleig que un pecat mortal
1332. Ser més mort que viu
1333. Ser més vell que la mort
1334. Ser per morir-s'hi
1335. Ser qüestió de vida o mort
1336. Ser un mort de fam
1337. Ser un mort de gana
1338. Ser un mosca morta
1339. Ser un poble de mala mort
1340. Ser una cosa colp de mort
1341. Ser una mosca morta
1342. Servir i no gaudir, esperar i no venir, ser al llit i no dormir, tres coses són que fan morir
1343. Si a l'octubre fa fred, mort el cuquet
1344. Si això és viure, no sé què serà morir
1345. Si al mes d’abril el cucut no ha cantat, és que és mort i enterrat
1346. Si creus el cucut, no et moriràs mal
1347. Si dónes ans de morir, aparella't a sofrir
1348. Si dos octubres un any tenia, la gent es moriria
1349. Si el cucut no canta per sant Benet, cantarà per Setmana Santa, o sinó, és senyal que és mort o pres a França
1350. Si el dia tres d'abril el cucut no fa piu-piu, o és mort o és viu, o senyala mal estiu
1351. Si el dijous el cucut no canta, o és mort o és pres a França
1352. Si el Dijous Sant el cuquelló no canta, és mort o és a França
1353. Si el març se'n va i el cucut no torn, o el cucut s'ha mort o és la fi del món
1354. Si el tres d'abril el cucut no canta, digueu que ha mort o que ha fugit a França
1355. Si el tres d'abril el cucut no fa piu-piu, o és mort o és viu, o senyala mal estiu
1356. Si el tres d'abril el cucut no ha cantat, és mort i enterrat
1357. Si els taurons al vaixell fan escolta, és que ensumen carn morta
1358. Si en vols, es va morir de fam
1359. Si entra l'abril i no em sentiu, o estic mort o estic captiu
1360. Si et vols morir, menja carn a la brasa i vés a dormir
1361. Si et vols salvar, primer morir que pecar
1362. Si mates l'escorpí avui, demà el cel plorarà la seva mort
1363. Si mates una rata per l'abril, n'hauràs mort mil
1364. Si menges ceba de viu, de mort no tremoles
1365. Si menges ceba de viu, no tremoles de mort
1366. Si m'he trencat, la mortalla al costat
1367. Si mortificar-te vols, el més agre et serà dolç
1368. Si no hagués sigut el vent, n'hauria mort més de cent
1369. Si no vols morir passa el port de la Bonaigua al de matí
1370. Si nus neixen, més pobres marxen
1371. Si nusos naixem, més pobres morirem
1372. Si tens ganes de morir, sopa bona cosa i vés-te’n a dormir
1373. Si tens una filla que no l'estimis gaire, casa-la a Albons, o a Bellcaire, o sinó a Vilademat, que serà morta més aviat
1374. Si tens una filla que no l'estimis, casa-la a Viladamat i es morirà aviat
1375. Si un gos udola vol dir que algú ha de morir
1376. Si una persona és morta, ja res no l'importa
1377. Si vols arribar a vell, guarda la pell
1378. Si vols el cel alcançar, primer morir que pecar
1379. Si vols morir enverinat, menja pa del sindicat
1380. Si vols morir ric, vés-te'n a viure a Alberic
1381. Si vols morir sense febre, prova de marxar de casa
1382. Si vols morir, menja magrana i vés a dormir
1383. Si vols patir, dóna el que tens abans de morir
1384. Si vols quedar mort, ves a fer el carajillo al Bar del Nord
1385. Sigues pacífic i moriràs vell
1386. Singlot en bo, senyal de salut; singlot en malalt, senyal mortal
1387. Sofrir mort i passió [o sofrir mil morts]
1388. Sogra i cunyada, val més morta que enterrada
1389. Sols la mort no té remei
1390. Son fort, germà de la mort
1391. Són tres enemics mortals: frares, rates i pardals
1392. S'operació ha anat bé, però madona és morta
1393. Sortida de març, entrada d'abril, mort és el cucut si res no diu
1394. Sortosa la porta que veu passar noia morta
1395. Sot pot ser i deixar de ser, menys que una rata morta faci el niu sota la cua d'un gat viu
1396. Sota pena de mort
1397. Tal la vida, tal la mort
1398. Talamanca, Mura i Rocafort, tres pobles de mala mort, on els bous van calçats
1399. Tan cert, com que m'he de morir
1400. Tant es va carregar l'ase, que es va morir
1401. Tant li és repicar com tocar a mort
1402. Tant mor l'ovella com el corder
1403. Tant se val morir refredat com constipat
1404. Tanta culpa té qui mata la cabra com qui aguanta la garra
1405. Tants com en mata la guerra en colga la terra
1406. Tants dies morts com tants de vius
1407. Tard o dejorn tots hem de morir
1408. Tavella vella i llevant fred, no et moriràs de set
1409. Tavernera vella i llevant fred, no et moriràs de set
1410. Té la mort a les dents
1411. Te moriràs de fam davant d'un sac de pa
1412. Té por de morir vestit
1413. Tenir (un home) la cuca morta
1414. Tenir la mort a la gola
1415. Tenir més sort que el peirot, que va morir d'un rot
1416. Tenir molta terra a la Havana i a la taula morir-se de gana
1417. Tenir por de morir vestit
1418. Tenir ulls morts
1419. Tenir un ensurt de mort
1420. Tenir una bona mort
1421. Tenir una mort dolça
1422. Tenir-la morta
1423. Teuladí en gàbia, mort de ràbia
1424. Tindrà mort de cigala
1425. Tindràs sempre en record que corrent vas a la mort
1426. Tindre la mort a la porta
1427. Tindre un peu en l'altre món
1428. Tinguem pau i morirem vells
1429. Tingues sempre en la memòria mort, judici, infern i glòria
1430. Tingues sempre per deport, pensar que vas a la mort
1431. Tirar terra al mort
1432. Tirar-li a u el gos mort
1433. Tireu confits, escarransits; si no en voleu tirar, el noi es morirà
1434. Tocar a morts
1435. Toqueu a festa que l'ase és mort
1436. Tornar de la mort i anar a la vida
1437. Tornar de mort a vida
1438. Tort fa a Deu qui tem per sa amor morir
1439. Tortosí, primer matar que morir
1440. Tortosí, primer mort que fugir
1441. Tortosí, primer mort que trair
1442. Tot el nat ha de morir
1443. Tot el que no mata engreixa
1444. Tot el viu ha de morir
1445. Tot és vida fins la mort
1446. Tot té remei, menys la mort
1447. Tothom sap la seva sort: tal la vida, tal la mort
1448. Tots els pops van a morir a Maó
1449. Tots hem nat per morir
1450. Tots som mortals
1451. Trampa vella, trampa morta
1452. Tramuntana morta, aigua a la porta
1453. Tramuntana morta, llebeig en porta
1454. Tramuntana morta, mestral a la porta
1455. Tramuntana morta, ponent (o mestral) a sa porta
1456. Tramuntana, tramuntanot, cap ovella no m'has mort
1457. Tramuntanella morta, migjorn a la porta
1458. Treballar a esclar de mort
1459. Trencar el setrill, de mort diu perill
1460. Tres barates... una mort
1461. Tres coses fan hom tost vell: engendrat de vell, naixement de lluna nova, por de mort
1462. Tres coses hi ha perdurables: plantar palma, començar plet i esperar la mort d'un sogre
1463. Tres coses només hi ha que el diner no pugui dominar: el cel, la mar i la mort
1464. Tretze a la taula, mala sort. Al cap de l'any, un de mort
1465. Treure's el mort de sobre
1466. Trobar la mort
1467. Trobar-se a les portes de la mort
1468. Tronades de març, mortaldat i fam
1469. Tronades de setembre porten mala obra, el pa molt car i mort de gent pobra
1470. Trucar a la porta la mort
1471. Tu doble, com lo sagristà
1472. Tu rai que ets de faig, jo sóc de cirerer i ben aviat moriré
1473. Tut-tururut, qui va néixer ase no pot morir ruc
1474. Ulls de peix mort
1475. Un bon cap no hauria de morir mai
1476. Un bon morir tota la vida honra
1477. Un ca se'n va morir, de gràcies
1478. Un cas dels que succeeixen una vegada en la vida i altra en la mort
1479. Un cos pesa més mort que viu
1480. Un dia d'hort, un dia de mort
1481. Un dia sense dinar no fa morir a ningú
1482. Un fill sense os, porta la mare al fos
1483. Un jove pot morir però un vell no pot tardar
1484. Un jove pot morir, però un vell no pot viure
1485. Un mort en crida un altre
1486. Un mort en dissabte un altre en capta; un mort en diumenge un altre en menja
1487. Un mort, a la primeria, gasta més diners que en vida
1488. Un mort, quatre ferits i les butxaques plenes
1489. Un trencat és mort en vida
1490. Una cosa us vaig a dir que us farà pixar de riure: quan el pare es va morir la mare va quedar viuda
1491. Una en la vida i altra en la mort
1492. Una mort adoba i espatlla
1493. Una via té la vida: la mort en té mil, i vius tranquil?
1494. Va dir el diner: "Jo faré el que voldré". Va contestar la mort: "Jo sóc més fort"
1495. Vaca d'abril i ovella de maig, mai la fam n'ha morta cap
1496. Vaca de març i ovella d'abril mai la fam no les ha fet morir
1497. Vagis dret, vagis tort, sempre de cara a la mort
1498. Val més anar i venir que penar i morir
1499. Val més aprendre de vell que morir ase
1500. Val més aprendre de vell que morir de tonto
1501. Val més bé morir que mal viure
1502. Val més delicat que amortallat
1503. Val més donar als enemics en la mort que deixar als amics en la vida
1504. Val més dur dol que morir-se
1505. Val més fugir que morir
1506. Val més la mort que el deshonor
1507. Val més morir amb honra que viure amb deshonra
1508. Val més morir de fart que de fam
1509. Val més morir dret que viure de genolls
1510. Val més morir d'un tip de riure que d'un tip de ràbia
1511. Val més morir d'un tip que de gana
1512. Val més morir d'un tip que d'esvaït
1513. Val més morir espantat que condemnat
1514. Val més morir fart, que d'un panxó de fam
1515. Val més morir fumat que de fumera
1516. Val més morir honrat, que viure afrontat
1517. Val més morir que descobrir
1518. Val més morir retgirats que condemnats
1519. Val més morir tip que esvaït
1520. Val més morir tip que morir de gana
1521. Val més pelar que amortallar
1522. Val més pres que mort
1523. Val més que diguin per aquí passa un ase (o burro), que per aquí passa un mort
1524. Val més sofrir cent vegades que morir-ne una
1525. Val més tonto i viu que savi mort
1526. Val més tort que mort
1527. Val més un de mort que cent de ferits
1528. Val més un de mort que molts de ferits
1529. Val més un jorn de vida que cent de mort
1530. Valeriana prendràs, i no et moriràs
1531. Van més delicat que amortallat
1532. Vell que dorm molt i jove que dorm poc, la mort està prop
1533. Vellesa és malaltia de la quan hom deu morir
1534. Vèncer la mort
1535. Vent de port i tavernera, mai n'ha mort cap al darrera
1536. Vent porta a port i vent porta la mort
1537. Venta, que passa un mort
1538. Vés-te’n, vés-te’n, Anton, que el que es queda ja es compon
1539. Vetllar un mort
1540. Veure Barcelona i morir
1541. Veure-se sa mort darrere ses oreies
1542. Vi i aiguardent, mort de moment
1543. Vida de capellà, malaltia de casat i mort de frare
1544. Vida de solter, malaltia de casat i mort de frare
1545. Vida sens amic, mort sens testimoni
1546. Vindrà temps que valdrà més morir-se que viure
1547. Visquem en pau i morirem vells
1548. Viu pobre per morir ric
1549. Viure amb delit porta amb si por de mort
1550. Viure és morir
1551. Viure esperant, morir cagant
1552. Viure i viure podràs, però de la mort no te n'escaparàs
1553. Viure mal i acabar bé no pot ser
1554. Volada de corbs, olor de carn morta
1555. Vols veure ton marit mort? Dóna-li cols en agost
1556. Xavo va néixer, xavo morirà

Mira També

• Joan Amades i Gelats (1935): La mort. Costums i creences. Col. «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. XXIII (Barcelona). Edició facsímil d'Edicions El Mèdol (Tarragona, 2001), dins la col·lecció «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. 11
• Víctor Pàmies i Riudor (2010): "Eufemismes i fraseologia sobre el fet de morir-se", dins el blog Raons que rimen, l'1 de novembre de 2011.