skip to main |
skip to sidebar
- Agost i setembre no duren sempre
- Agost i setembre, pocs els entenen
- Agost madurador, setembre collidor
- Agost té la culpa i setembre porta la fruita
- Al setembre comença l'escola i també la xerinola
- Al setembre hi ha llebres per dar i per vendre
- Al setembre tot el món sembra
- Al setembre, carbasses
- Al setembre, com a l'abril, o plou tots els dies o estàs que casi te rostigues
- Al setembre, el mal temps és de témer
- Al setembre, el qui tinga blat que el sembre
- Al setembre, el vi està per vendre
- Al setembre, no fa cap arruga al ventre
- Al setembre, o se sequen les fonts o s'emporten los ponts
- Al setembre, pluges i tronades al matí
- Al setembre, qui tinga llavor que sembre
- Al setembre, tothom sembra
- Al setembre, vi per beure
- Allò que l'agost madura, el setembre ho assegura
- Amb la saó de setembre, sembra el civadar, però no el badar
- Boira de setembre, porta el sud en el ventre
- Boires de setembre, vent per sempre
- Bon temps pel setembre, millor pel desembre
- Compra estores pel setembre; cera, per l'octubre, i llard pel novembre, i aniràs bé sempre
- De darrers de setembre als darrers d'abril, no dallis d'herba ni un fil
- De la Mare de Déu de setembre a la de la Concepció, tres mesos hi compto jo
- De l'abril al setembre navega sense témer, de l'octubre al març no vagis per mar
- De l'abril al setembre sega l'herba
- De setembre enllà, prou navegar
- Del setembre a la tardor, torna la calor
- Del setembre i del casar, consell no n'has de dar
- Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà
- Des del setembre a l'agost, beu vi vell i no beguis most
- Des del setembre fins a l'agost, deixa el vi vell i deixa reposar el most
- El bou, pel setembre a armar i per l'octubre a pescar
- El fred de setembre, mata l'eruga
- El juny és blader i el setembre raïmer
- El mes de setembre és el pitjor de l'any; els malats es moren i els bons prenen dany
- El pescador perfet, pel setembre, cobra la nansa i llença l'artet
- El raïm a l'agost es cova, al setembre es talla i a l'octubre s'amortalla
- El raïm d'agost, pel setembre most
- El setembre apaga les fonts i s'emporta els ponts
- El setembre bo és, si no plou en tot el mes
- El setembre duu la boira al ventre
- El setembre és bo, si del primer al darrer està serè
- El setembre és veremador, i es fa vi, el bo i millor
- El setembre omple la caldera de bona fartanera
- El setembre passat, deixa la mar per navegar, però no per pescar
- El setembre porta dany, perquè és el més fart de l'any
- El setembre s'enduu els ponts, i fa suar les fonts
- El sol de setembre madura el codonyer
- El sol és dolent quan passa per la torre de Babel (pel març i pel setembre)
- Els bolets collits pel setembre, al matí són frescals i al migdia els cucs se'ls mengen
- Els madura l'agost i el setembre se n'emporta el most
- En agost, most; en setembre, vi «pa» beure
- En mal temps, mai no es pot anar, però el setembre no es pot aguantar
- En setembre cull i no sembres
- En setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra
- En setembre, qui tinga blat, que sembre
- Entre juny i setembre, empelta sense tembre
- Entre setembre i octubre són los mesos que més se n'ajunten
- Figues i raïms per l'agost, i pel setembre, codonys
- Juliol blader, setembre raïmer
- Juliol, bledes; setembre, raïms
- La bona fusta, per obrar, pel setembre l'has de tallar; per la lluna nova talla la soca i per la lluna vella talla l'estella
- La garrofa de setembre és la més tendra
- La Mare de Déu d'Agost els madura i la de setembre els cull
- La saó de setembre dels pèsols és la reina
- La saó de setembre, bona per a les nespres
- L'agost els belluga i el setembre els sopluja
- L'agost els cova, el setembre els talla i l'octubre els amortalla
- L'agost els entemena, el setembre se'ls emmena
- L'agost els madura i el setembre els captura
- L'agost els pastura, el setembre els madura
- L'agost és el neulador i el setembre el degollador
- L'agost i el setembre no duren sempre
- L'agost la belluga i el setembre l'aixopluga
- L'agost madurador i el setembre collidor
- Les veremes de setembre són les millors, si els raïms tenen dolçors
- L'evangelista sant Mateu cau pel setembre; sant Esteve, en desembre; març per Quaresma; entre Pasqua i Cinquagesma, temps de carnal, i pel dia de Nadal, tots gall mengen; i així sia, i bon amén
- Madura el raïm l'agost, i el setembre dóna el most
- Passat el setembre, el mar és de tembre
- Pel juliol i l'agost es maduren i pel setembre es cullen
- Pel juliol verol, per l'agost most i pel setembre vi per vendre
- Pel juliol, ja hi ha verol; per l'agost ja és most, i pel setembre ja és verema
- Pel juliol, verol; per l'agost, most, i pel setembre, vi per vendre
- Pel maig, murtra; pel setembre, fruita
- Pel mes de setembre, es talla el que penja
- Pel setembre tot penja
- Pel setembre ven-te el galliner, i per Nadal, torna'l a comprar
- Pel setembre, a collir ametlles
- Pel setembre, a collir les ametlles
- Pel setembre, acaba la nansa i comença la xarxa
- Pel setembre, carbasses (o carabasses)
- Pel setembre, carbasses grogues i grasses
- Pel setembre, cull i no sembris
- Pel setembre, cull les pomes, abans no vinguin les bromes
- Pel setembre, deixa l'arreu i sembra del teu
- Pel setembre, el dia duu espardenyes
- Pel setembre, el temps (o el mal temps) és de tembre
- Pel setembre, el tord arriba i se'n va la griva
- Pel setembre, els mals són de tembre
- Pel setembre, els melons pels recons
- Pel setembre, els trons, ni dolents ni bons
- Pel setembre, es talla tot el que penja
- Pel setembre, fusta en terra
- Pel setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra
- Pel setembre, les perdius són fetes
- Pel setembre, l'oli a la gerra i la cabra a la serra
- Pel setembre, neteja tines, portadores i premsa
- Pel setembre, no fa [cap] arruga el ventre
- Pel setembre, no veremis al vespre
- Pel setembre, no veremis de vespre
- Pel setembre, o s'asseca la font o s'enduu el pont
- Pel setembre, pasten els marges
- Pel setembre, pomes a vendre
- Pel setembre, primer arrabassa i després sembra
- Pel setembre, qui tingui blat, que en sembri
- Pel setembre, qui tingui llavor, que sembri
- Pel setembre, ven-te el galliner, i per Nadal torna a comprâl
- Pel setembre, vi per vendre
- Per la Mare de Déu d'Agost pinta el raïm, i per la de setembre ja es pot collir
- Per la Mare de Déu de setembre els raïms són bons per a prendre
- Per l'agost és madura; pel setembre, sepultura
- Per l'agost, most; pel setembre, vi per vendre
- Per maig, murta; pes setembre, fruita
- Per Sant Ermengol, apaga el gresol; i pel setembre, torna'l a encendre
- Per Santa Maria d'Agost, pastura les vaques pertot; per la de setembre, pastura-les fins al vespre
- Pluges de setembre engreixen l'ovella
- Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural
- Pluja a darrers de setembre, per l'octubre bolets sembra
- Quan el setembre és a la fi, la garrofa a collir
- Quan el setembre és a la fi, les garrofes a collir
- Quan el setembre ha arribat, a tirar l'art
- Quan el setembre s'acaba, la font no raja
- Quan plou pel setembre, la tardor bé entra
- Quan setembre és a la fi, les garrofes a collir
- Qui canta per l'agost, al setembre dejuna
- Qui emprima a l'abril i mantorna al setembre, taula no cal estendre
- Qui pel juny no pot mantenir burro, ni pel setembre ca, més val que plegui
- Qui pel juny no pot mantenir l'ase, ni pel setembre el ca, ja es pot dir que va a captar
- Qui pel juny no pot matar bou, ni pel setembre ca, val més que plegui
- Qui pel setembre no va ben arropat, ja cal que tremoli
- Qui per la Mare de Déu de Setembre no té figues a assecar, poques n'assecarà
- Raïm de setembre te'n llepes els dits
- Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms, de setembre, te'n llepes els dits
- Raïms de setembre, te'n llepes els dits
- Raves i espinacs, pel Setembre sembrats
- Ser més apegalós que les mosques de setembre
- Setembre arribat, fora del mar no per pescar, però sí per navegar
- Setembre assolellat, bon vi assegurat
- Setembre boirós, graner plorós
- Setembre boirós, graner polsós
- Setembre fruiter, alegre i fester
- Setembre humit, molt vi, però aigualit
- Setembre molt humit, molt vi, però aigualit
- Setembre o seca les fonts i s'enduu els ponts
- Setembre plovent, el mes de l'any més dolent
- Setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts
- Setembre sense saó, collita sense braó
- Setembre una vegada seca les fonts i l'altra arrossega els ponts
- Setembre, el veremador talla els gotims de dos en dos
- Setembre, setembral, portador de mal
- Setembre, tant de bo ho fos sempre
- Setembre, tant de bo ho fos sempre, si fa sol; que si plou, no
- Si canta la cigala per setembre, no compris blat per revendre
- Si el catorze de setembre és ventoler, l'any vinent serà plover
- Si el setembre el féu veremador, raja el vi, que no hi ha millor
- Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa
- Si la pluja, pel setembre, la terra banya, puja la baciva a la muntanya
- Si pel juliol no es fan i per l'agost no es maduren, pel setembre no es cullen
- Si per Sant Vicenç fa bon temps, pel setembre els raïms plens
- Si setembre no porta fruita, l'Agost en té la culpa
- Sol setembrer madura el codonyer
- Tot l'any en mal temps fa de mal anar; però pel setembre no es pot aguantar
- Trenta dies té el novembre, i l'abril, juny i setembre; tots els altres trenta-u, i el de febrer, vint-i-vuit
- Trenta dies té el setembre, l'abril, el novembre i el juny, vint-i-vuit el febrer i els altres trenta-un
- Trenta dies té setembre, abril, juny, també novembre, febrer en té vint-i-vuit, i els altres set trenta-u
- Tronades de setembre porten mala obra, el pa molt car i mort de gent pobra
- Valen més nuvolades d'agost que sol de setembre
- Vi de setembre a les dones fa estendre
Mira també
- A darrers d'agost, ja es fila amb gresol
- A la Mare de Déu d'agost totes les casquetes (o primetes) porten la farina del blat nou
- A la Mare de Déu d'agost, a les set ja és fosc
- A l'agost (o per l'agost), ni dona ni most
- A l'agost el raïm ja posa most
- A l'agost ja hi ha most
- A l'agost la palla al paller i la dona al llumener
- A l'agost plou quan és fosc
- A l'agost recull el most
- A l'agost, a les set ja és fosc
- A l'agost, bat el peresós
- A l'agost, bull el mar i bull el most
- A l'agost, carabasses
- A l'agost, el raïm és most
- A l'agost, festes per tot
- A l'agost, figues i most
- A l'agost, la dalla no té repòs
- A l'agost, la palla al paller i la dona al llumener
- A l'agost, mial, figa i most
- A l'agost, pinta el most
- A l'agost, plou quan és fosc
- A l'agost, pluges o tronades a la tarda i a la nit
- A l'agost, recull el most
- A l'agost, tot most
- A l'agost, vi i most
- A qui ven la llana per la tosa, el blat per l'agost i el vi en most, ja li podeu dir boig
- Agost arribat, els porcs tancats
- Agost i juliol, ni dona ni cargol
- Agost i setembre, no duren sempre
- Agost i setembre, pocs els entenen
- Agost i verema n'hi ha cada any, uns amb guanys i d'altres amb danys
- Agost i verema, tots els dies no aplega
- Agost i veremar, cada dia no es fa
- Agost madurador, setembre collidor
- Agost té la culpa i setembre porta la fruita
- Agost, a les set ja és fosc
- Agost, es blat dins es sac
- Aigua d'agost posa corc a tot
- Aigua d'agost, mel i most
- Aigua d'agost, ni vi ni most
- Aigua d'agost, safrà, mel i most
- Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most
- Al mes d'agost bull la mar i bull el most
- Al mes d'agost, temporals a entrada de fosc
- Al qui ven la llana per la tosa, el blat per l'agost i el vi en most, ja li poden dir boig
- Allò que l'agost madura, el setembre ho assegura
- Amb bona casa i bon foc, tot l'any agost
- Boira d'agost, pluja d'abril
- Bona vista vejam, bacores per Sant Joan, carbassetes tendres i figues a l'agost
- Cada cosa al seu temps, i les figues a l'agost
- Cada cosa per son temps, per l'agost cigales
- Clara és la lluna d'agost, però encara ho és més la de gener
- Clara lluna és la d'agost, però la del gener és millor
- Cria agostina, sempre malaltissa
- D'agost les acaballes, ametlles a les borrasses
- D'agost, figues menjaré
- Darrere ses flors vénen ses agostenques
- Darrers d'agost, a prop del most
- De la Mare de Déu d'agost a sant Miquel, pluja, queda't al cel
- De llunes, la de gener, i la d'agost també
- De maig a l'agost, ni cargols ni most
- Des de la Mare de Déu d'agost a sant Miquel, no hi ha cap pluja que faci bé
- Des del setembre a l'agost, beu vi vell i no beguis most
- Des del setembre fins a l'agost, deixa el vi vell i deixa reposar el most
- Després d'agost, Castalla
- Després de les flors vénen les agostenques
- Déu ens guard de maig polsós, i de juliol i agost plujós
- Déu ens guardi de la polseguera de maig i del fang de l'agost
- Dormir més que la Mare de Déu d'agost (que va dormir set anys seguits)
- El bolet neix a l'octubre però és fill de l'agost
- El bon nap per l'agost ha d'ésser nat
- El bon nap, per sant Llorenç vol ésser nat (10 agost)
- El dia quinze d'agost a Elx me'n vull anar per veure baixar l'àngel i la Verge coronar
- El dia quinze d'agost és diada assenyalada, i l'en sent l'endemà, Sant Roc, festa major a l'Argilaga
- El juliol no se'n va sense verol, i l'agost, sense most
- El maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most
- El maig menja pa, l'agost beu most
- El mes d'agost, per les pastures és el pitjor
- El mes de maig i mes de juny, mes d'agost i juliol, ni col, ni peix, ni cargol
- El pagès només té raó dos cops: de la secada de maig i del fang d'agost
- El raïm a l'agost es cova, al setembre es talla i a l'octubre s'amortalla
- El raïm d'agost, pel setembre most
- El sol d'agost estova la cera i enforteix el llot
- El sol d'agost fa l'oli i el most
- El sol d'agost fa oli i fa most
- El sol d'agost fa oli i most
- El sol d'agost ho asseca tot
- El vent d'agost mata un home i no apaga un gresol
- El vi d'agost no fa bon most
- Els escaldots d'agost són dolents pel camp i pitjors per l'hort (o pel most)
- Els madura l'agost i el setembre se n'emporta el most
- Els mesos p'a empelt fer febrer y mars han de ser, y juin, juliol y agost y setembre, tems del most
- Els ocells, per l'agost, grassos com tords
- En agost, a les set és fosc
- En agost, bull la mar i bull el most
- En agost, després de sant Roc... el gos
- En agost, figues i most
- En agost, most; en setembre, vi «pa» beure
- En agost, ni dona ni most
- Fang de maig, espiga d'agost
- Fer cara d'agost
- Fer el seu agost
- Fer la Mare de Déu d'agost
- Fer l'agost
- Figues i raïms per l'agost, i pel setembre, codonys
- Gallina agostina, ponedora fina
- Guardeu-vos de la pols de maig i del fang d'agost
- Juliol i agost, ni dona, ni col, ni caragol, ni most, ni sorolls
- Juliol ni agost, ni tomàtecs ni pebrots
- Juliol, agost i Maó, els millors ports del Mediterrani són
- Juny, juliol i agost, ni dona, ni col, ni most
- Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most
- Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós
- Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; desembre, gener i febrer, aleshores no et voldré
- Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; quan la fresca vindrà ja ens tornarem a trobar
- Juny, juliol, agost i Maó són els millors ports del Mediterrani
- La gelada d'agost, quan s'acaba l'oli a la gerra
- La lluna d'agost clareja quan es fa fosc, vol ser com la de gener, però no ho arriba a ser
- La lluna d'agost fóra la millor si la de gener la deixava fer
- La lluna de gener i el sol d'agost són els millors de tots
- La Mare de Deu d Agost, diada molt assenyalada, maduren els albercocs i alguna pruna de frare
- La Mare de Déu d'Agost amaga el conill al cau i Sant Miquel l'en trau
- La Mare de Déu d'Agost els madura i la de setembre els cull
- La Mare de Déu d'Agost és festa molt senyalada, a l'endemà n'és sant Roc, festa major d'Argilaga
- La Mare de Déu d'Agost, a quinze d'agost; a quants s'ensopega?
- La Mare de Déu d'agost, diada molt assenyalada, madura algun raïmet i cau alguna avellana
- La Mare de Déu d'Agost, diada molt assenyalada, maduren els albercocs i alguna pruna de frare
- La pluja d'agost no és aigua, que és most
- La primera aigua d'agost refresca el bosc
- La primera pluja d'agost avança el most
- L’agost calent, signe corrent
- L'agost els belluga i el setembre els sopluja
- L'agost els cova, el setembre els talla i l'octubre els amortalla
- L'agost els entemena, el setembre se'ls emmena
- L'agost els madura i el setembre els captura
- L'agost els pastura i el setembre els madura
- L'agost és aquí? L'ametlla a collir
- L'agost és el neulador i el setembre el degollador
- L'agost ho eixuga tot, menys el most
- L'agost ho endega tot
- L'agost i el setembre no duren sempre
- L'agost la belluga i el setembre l'aixopluga
- L'agost madurador i el setembre collidor
- L'agost té el secret de tot l'any sencer
- L'agost té la clau de l'any
- L'agost to ho eixuga, menys el most
- L'agost, dolent per al prat i bo per al bosc
- L'agost, mes plujós
- L'aigua d'agost fa espès el bosc
- L'aigua d'agost fa mel i most
- L'aigua d'agost, la meitat per l'oli i la meitat pel most
- L'aigua d'agost, tot oli i tot most
- Les aigües d'agost duen la tardor
- Les darreres pluges d'agost porten la tardor i aigualeixen el most
- Les gallines d'agost les més ponedores són
- Les nits d'agost són les més fosques de l'any
- Les nits d'agost, les més clares de l'any
- Les pluges d'agost duen la tardor
- L'estorlit no pot volar fins el dia de la Mare de Déu d'Agost
- L'hivern verdader, de l'agost el primer
- Lluna d'agost, lluna mussolera
- Madura el raïm l'agost, i el setembre dóna el most
- Maig, juny, juliol i agost, ni cargols, ni dones, ni most
- Mal te va, llagost, si no botes a l'agost
- Mare de Déu d'agost, Mare de Déu dels Dolors
- Menjar-se ses flors i deixar ses agostenques
- Migdia d'agost, emborratxa més que el most
- Migdiada d'agost, emborratxa més que el most
- Most d agost, mal color i pitjor gust
- Nevar a l'agost
- Ni a l'agost caminar, ni al desembre navegar
- Ni a l'agost ni al gener no estiguis al sol sense barret
- Ni al desembre navegar, ni a l'agost caminar
- Ni per l'agost caminar, ni pel desembre navegar
- Ni per l'agost ni pel gener, no estiguis al sol sense barret
- No diguis oliva, que a l'agost no sigui eixida
- No és (o no es pot dir) oliva que a l'agost no sigui eixida
- No és bo el most collit per l'agost
- No és oliva la que a l'agost no està sortida
- No és oliva, que a l'agost no sia eixida
- No es pot dir oliva que a l'agost no sigui eixida
- No et fiïs de pols de maig, ni de fang d'agost
- No hi ha hagut mai dos agostos iguals
- No hi pot haver dos agosts en un any
- Nostra Senyora d'Agost passada, la terra glaçada
- Ocells d'agost, grossos com tords
- Octubre, novembre, desembre, gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, me'n vaig; adéu, agost i setembre, i adéu any, perquè me'n vaig
- Passat l'agost, a collir el most
- Pel juliol i l'agost se maduren i pel setembre se cullen
- Pel juliol i l'agost, irritacions i mals de païdor
- Pel juliol ja hi ha verol, per l'agost ja és most i pel setembre ja fa estendre
- Pel juliol verol, per l'agost most i pel setembre vi per vendre
- Pel juliol, els temporals a posta de sol, i per l'agost, a entrada de fosc
- Pel juliol, ja hi ha verol; per l'agost ja és most, i pel setembre ja és verema
- Pel juliol, verol; per l'agost, most, i pel setembre, vi per vendre
- Pel juny confitures, pel juliol fesols i per l'agost figues i most
- Pel juny serà Sant Joan; per l'agost, maria; pel gener, l'Epifania; i Sant Pere el juny; tant si es vol com si no es vol, Sant Jaume pel juliol
- Pel mes d'agost l'hivern s'acost
- Pel mes d'agost, els temporals a entrada de fosc
- Per a qui no té sembrat, agost és març
- Per a qui no té sembrats tant se val agost com maig
- Per agost, busca l'ombra el gos
- Per juny, confitures, pel juliol, fesols, i per l'agost, figues i most
- Per la Mare de Déu d'agost pinta el raïm, i per la de setembre ja es pot collir
- Per la Mare de Deu d'agost, á les set ja es fosc
- Per la Mare de Déu d'agost, tornen els frares al rebost
- Per la Maria d'agost madura la vinya
- Per l'abril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny, segat; pel juliol, trillat; per l'agost, mòlt i pastat
- Per l'agost (o pel mes d'agost), els temporals a entrada de fosc
- Per l'agost a les set ja és fosc
- Per l'agost bat lo peresós
- Per l'agost bull el mar i bull el most
- Per l'agost calent, ni vi ni aiguardent
- Per l'agost cigrons i most
- Per l'agost el bestiar de llana es mor de gana
- Per l'agost el que pansa, balla la dansa
- Per l'agost el raïm posa most
- Per l'Agost és madura; pel Setembre, sepultura
- Per l'agost fema el teu camp, si vols un bon any
- Per l'agost floreix l'esparraguera, la millor flor per a l'abella
- Per l'agost ja hi ha most
- Per l'agost l'aigua del cel fa bona mel
- Per l'agost ni et purguis ni et sangris el cos
- Per l'agost només plou most
- Per l'agost pinta el most
- Per l'agost tota l'aigua de pluja es torna most
- Per l'agost treu els porcs del bosc i tanca'ls al soll
- Per l'agost trilla el peresós
- Per l'agost val més el vinagre que el most
- Per l'agost, a fer most
- Per l'agost, a sol post, de seguida és fosc
- Per l'agost, beu vi i deixa el most
- Per l'agost, bull el cànem i bull el most
- Per l'agost, bull el mar i bull el most
- Per l'agost, cigrons i most
- Per l'agost, després de Sant Roc, el gos
- Per l'agost, el bestiar de llana es mor de gana
- Per l'agost, el conill amaga el cos, i per Sant Miquel torna a treure'l
- Per l'agost, els ocells, grassos com vedells
- Per l'agost, els temporals a entrada de fosc
- Per l'agost, fesols, sègol i most
- Per l'agost, figues i most
- Per l'agost, la palla al paller
- Per l'agost, la palla al paller i la dona al llumener
- Per l'agost, la perdiueta es vesteix de donzelleta
- Per l'agost, l'aigua del cel fa bona mel
- Per l'agost, mel i most
- Per l'agost, most, pel setembre, vi per vendre
- Per l'agost, ni dona ni most
- Per l'agost, ni vi ni most
- Per l'agost, post el sol, post el bon temps
- Per l'agost, quan el sol es pon es fa fosc
- Per l'agost, quan surt el sol, l'abella busca l'esparraguera, i quan es pon encara hi torn
- Per l'agost, safrà, mel i most
- Per l'agost, se madura; pel setembre, sepultura
- Per l'agost, seguem i batrem
- Per l'agost, temporals a l'entrada del fosc
- Per l'agost, tota l'aigua de pluja es torna most
- Per l'agost, trilla el peresós
- Per l'agost, val més el vi que el most
- Per l'agost, val més el vinagre que el most
- Per sant Jaume, pinta l'"uva"; per festes d'agost, ja sera madura
- Per santa Maria d'agost, pastura les vaques pertot; per la de setembre, pastura-les fins al vespre
- Per tot l'agost deu estar fet el most
- Per tot l'agost, a les set ja és fosc
- Per tot l'agost, ja està fet el most
- Plenes pluges per l'agost, bones verdures pertot
- Pluges fortes per l'agost, bolets per l'octubre
- Pluges per l Agost, mel i most
- Pluges per la Mare de Déu d'agost, resta oli i aigualeix el most
- Pluges per l'agost, boires per l'octubre
- Pluges per l'agost, safrà, mel i most
- Pluja als darrers d'agost, pren oli i aigualeix el most
- Pluja d'agost fa mel i most
- Pluja d'agost molt bé va a la figa de moro i a la de cristià
- Pluja d'agost, bona per als horts
- Pluja d'agost, més mel i més most
- Pluja d'agost, molt bé va a la figa de moro i a la de cristià
- Pluja d'agost, ni pa ni most
- Pluja d'agost, vi i most
- Pluja per la Mare de Déu d'agost any de most
- Polles agostines, per Nadal gallines
- Polles agostines, per Nadal són gallines
- Primer d'agost, primer dia d'hivern
- Primer dia d'agost, primer dia d'hivern
- Quan arriba l'agost, prepara la bóta per al most
- Quan l'agost és aquí, l'ametlla s'ha de collir
- Quan l'agost plora, la verdura és bona
- Quan no plou per l'agost, pateix el camp i pateix el bosc
- Quan plou a l'agost plou mel i most
- Quan plou per l'agost, no gastis diners en most
- Quartanes d'agost duren un any o dos
- Qui canta a l'agost, al desembre dejuna
- Qui cava per l'agost, omple el celler de most
- Qui no bat per l'agost bat sense gust
- Qui pel maig menja sardina per l'agost troba l'espina
- Qui poda en maig i alça a l'agost, no fa pa ni most
- Qui s'ha menjades ses flors, que es mengi ses agostenques
- Rosades d'agost, bona mel i bon most
- S'agostenc i es molló, com més petit millor
- Segons sia el dia de Sant Medard, l'agost serà
- Set agostos, set rostres
- Si a l'agost vas a l'olivar, veus una oliva aquí una enllà, vés-te'n tranquil capa casa, que d'olives prou n'hi haurà
- Si el primer d'agost fa bromeig, se'n porta els aglans
- Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa
- Si no plou el mes d'agost, no gastis diners en most
- Si no plou per l'agost, gasta tos diners en most
- Si pel gener canta el grill, per l'agost blat a desdir
- Si pel juliol no es fan i per l'agost no es maduren, pel setembre no es cullen
- Si per l'agost se senten trons, els raïms seran bons
- Si per l'agost trona, la verema serà bona
- Si plou a l'agost, adéu most
- Si plou al mes d'agost no gastis diners en most
- Si plou brusques dins s'agost, esclatassangs a voler
- Si plou de lluna nova i vella d'agost, no falta aigua en tot l'any
- Si plou el mes d'agost (o quan plou per a l'agost), no gastis diners en most
- Si plou massa (o molt) per l'agost, no gastis diners en most
- Si plou molt a l'agost farem poc most
- Si plou molt a l'agost no farem bon most
- Si plou molt al mes d'agost, no gastis diners en most
- Si plou molt per l'agost, no gastis diners en most
- Si plou per la lluna nova d'agost, plourà nou llunes seguides
- Si plou per l'agost, adéu most
- Si setembre no porta fruita, l'agost en té la culpa
- Si tot l'agost fa bon sol, per la novena sempre plou
- Si vols tenir un bon most, cava la vinya a l'agost
- Sol d'Agost, cria oli i most
- Talla el teu bosc a la lluna plena d'agost i serà sec com un os
- Tempesta a l'agost, bons raïms i millor most
- Tenir cara d'agost
- Tro d'agost, l'aigua als talons
- Trons d'agost fan fugir el peix i s'enduen el most
- Trons d'agost grans carrassos i bon most
- Trons d'agost grans raïms i bon most
- Trons d'agost, fan fugir el peix i s'enduen el most
- Un mes d'agost mai no s'assembla a un altre
- Valen més nuvolades d'agost que sol de setembre
- Vinet, qui et va batejar? L'agost que em va remullar
- Vols veure ton marit mort? Dóna-li cols en agost
- Xàfecs d'agost, bolets en abundor
Mira tambéÀngel Daban -
Dites i refranys de l'any: agostPoesia infantil i juvenil -
Dites populars i refranys del mes d'agostRecull de dites populars catalanes -
Dites relacionades amb el calendari
- A bon recollidor pare, fill escampador
- A dones, sants i minyons, no els prometis si no els dons
- A fills petits, treballs petits; a fills grans, treballs grans, i si són casats, doblats
- A la casa dels conills, el que fan els pares fan els fills
- A la casa on hi ha ruda no s'hi mor cap criatura
- A la casa que hi va un frare i la mare té fillets ¿a qui cridaran per pare aquells pobres angelets?
- A la filla, pa i cadira, i a la nora, pa i fora
- A la mare que Déu li vol bé, una filla li dóna primer
- A l'abril, el pare no espera el fill
- A mare estordida, filla tolida
- A orats i a minyons, no els prometis si no els dons
- A pare collidor, fill esbarricador
- A pare guanyador, fill gastador
- A pare guardador, fill dissipador
- A qui Déu no li dona fills, el diable (o el dimoni) li dona nebots
- A qui Déu vol bé, sa filla envia primer
- A qui no té fills, el dimoni li dóna nebots
- A sants i a minyons no els prometis si no els dons
- A tals filles, tals gendres
- A tall d'església catedral, quals foren els pares, els fills seran
- A tu et dic, filla; enten-te nora
- A un pare escampador, un fill arreplegador
- A vells i a criatures no els festegis, que els vells es moren i les criatures no se'n recorden
- Acurtar un xiquet
- Afortunats els fills que tenen els pares a l'infern
- Agrures de prenyada, criatura amb cabellerada
- Al fill bo ni al fill mal, heretar no li cal
- Al fill de la nora, un tros de pa i fora
- Al fill del ric, no li toquis el vestit
- Al fill dolent, pa i escarment
- Al pare amassador, fill embarricador
- Al teu fill dóna un ofici, que la ganduleria és mare del vici
- Ama ton fill i castiga'l bé
- Amb molt fills no hi ha qui es faci ric
- Amb sopes i surres se crien les criatures
- Amb xiquets, ni al cel
- Amor de filla, amor de guilla
- Aparteu les criatures!
- Aquí plora la criatura
- Bé vaig filar, doncs els fills vaig criar
- Bell és el fill en ull de pare
- Béns mal adquirits, si passen als fills, no arriben als néts
- Besos de minyons, amors de plorons
- Biberó de criatura, porró de vell
- Bon ofici dóna al teu fill i podrà sortir de tot perill
- Bona mare cria bona filla
- Bons costums i diners, fan els fills cavallers
- Cada criatura fa segons sa natura
- Cada criatura que neix es porta un pa
- Cada fill al néixer porta un pa sota l'aixella
- Cada u és fill de sa mare
- Cadascú és fill de les seves obres
- Casa bona no farà, qui molts fills tindrà
- Casa de molta fillada, gana assegurada
- Casament de ventura: dona, llit i criatura
- Casament entre parents, els fills tarats i dolents
- Casament sense fills, dia sense sol
- Castiga fort ton fill quan és poc
- Cent fills d'un ventre, i cadascú té el seu temple
- Cinc filles i una mare, sis lladres de casa
- Com el fill d'en Perot, que ensenyava a fer culleres a son pare
- Com el fill d'en Sans, que volia ensenyar al seu pare a fer infants
- Com els fills de l'amo en Pere, que volien ensenyar el seu mestre
- Com la filla d'en Parra, que se'n va anar amb el soldat
- Com la filla d'en Pere tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna
- Com la Manovella, que tenia tres fill i era donzella
- Com més bruta és la criatura, més grassa està la mare
- Com só fill de les onze, conec migdia
- Corona dels vells són els néts i glòria dels fills els pares d'ells
- Correu, correu, minyons, que l'olla cou cigrons
- Costa més alimentar un vici que criar dos fills
- Costums de mal mestre, fill sinistre
- Cria fills i filles, que criaràs llops i guilles
- Criar d'altres el fill, és un perill
- Criatura d'un any xucla les entranyes
- Criatura grossa, mal any per a la mare
- Criatura que al mes no riu, entre bèsties viu
- Criatura sense ossa porta la mare a la fossa
- Criatures neixem i criatures tornem
- Crieu fills, crieu corbs
- Crieu fills, crieu porcs
- Cuixa madura, filla segura
- D'això (o d'aquí) plora la criatura
- De bon cep planta la vinya, i de bona mare, la filla
- De fills i de pecats, aviat se n'està moblat
- De fills i de pollets, se'n salven poquets
- De fills i d'estudiants, molts de xics i pocs de grans
- De fills i roba blanca, mai no n'hi ha prou en una casa
- De fruits i de minyons, molts de dolents i pocs de bons
- De mal de ronyons surten els minyons
- De mare esturdida, filla tullida
- De pare arreglador, fill escampador
- De pare arreplegador, fill escampador
- De pare gaiter, lo fill tabaler
- De pare guardador, fill gastador
- De pare músic, fill ballador
- De pare sant, el fill diable
- De pares sans, fills honrats i sants
- De pares vimeners, los fills estellers
- De polls i fills bona clocada
- De xiquet es cria l'arbre dret
- Del pare al fill, no del fill al pare
- Dels fills de la meva filla sé del cert que l'àvia en sóc, però dels fills del meu fill, potser sí i potser no
- Dels pecats dels pares, els fills en van geperuts
- Déu te do ovelles i fills per a guardar d'elles
- Devot de la Verge pura sia tota criatura
- Diners i criatures no en té tothom qui vol
- Diners i fills, com menys n'hi ha, menys perills
- Diners i xiquets, no n'hi ha mai prou
- Diners i xiquets, quants més millor
- Ditxós el fill que té el pare condemnat
- Dolor d'anca, filla blanca
- Dóna al teu fill un bon ofici i no s'haurà de veure a l'hospici
- Dona jove i home vell, criatures a garbell
- Dona molt paridora, filla la primera, la segona i la tercera
- Dona que al seu fill no ha criat tornarà a ser mare aviat
- Dona vella, el fill a l'orella
- Donar la clau a un fill
- Dones i criatures, mims, dolços i postures
- Dones i fills, treballs si es tenen i treballs si no es tenen
- Dones, gossos i criatures, raons segures
- Dos fills d'un ventre i cadascun de son temple
- Dues filles i una mare, tres dimonis per a un pare
- D’una bona mare, preneu-ne la filla; d'una bona planta planteu la vinya
- D'una filla fer dos gendres
- Educació i diner, fan al fill cavaller
- El bé i el mal, el sa i el bo, són fills de la imaginació
- El cerdà que és bon català, pels seus fills no es deixarà governar
- El dir mal de sos fills és dir mal de si mateix
- El fill ben nodrit i mal vestit, la filla mal nodrida i ben vestida
- El fill de gata, rates mata
- El fill de la cabra ha de ser cabrit
- El fill de l'ase una hora al dia brama
- El fill de viuda, o mal criat o mal acostumat
- El fill del barber el sagnen de franc
- El fill del bo serà aixó
- El fill del bo sofreix bo i mal; el fill del mal, ni bo ni mal
- El fill del carnisser no el vulgues per barber
- El fill del gat, a la millor trau les ungles
- El fill del gat, rates caça
- El fill del llop mai és anyell
- El fill del mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare
- El fill del pare tendre, que cagant es descostellava
- El fill del Pere Tendre, que es va esllomar fent de ventre
- El fill del sabater és el qui va més mal calçat
- El fill del veí, fica-te'l a casa i dóna-li pa amb vi
- El fill mort i l'api a l'hort
- El fill prudent i savi honra son pare i son avi
- El fill que a sos pares bat, ja l'infern el té guanyat
- El fill que s'assembla al pare, honra a la mare
- El gos, mon amic; la dona el meu enemic; el fill, el meu senyor
- El mal és fill de l'ombra
- El més gran desastre és ser sastre, fill de sastre, o pare de sastre
- El meu fill vindrà barbat, però no parit ni prenyat
- El minyó que perd son pare, allunyeu-lo de sa mare
- El pare botxí, el fill estiracordetes
- El pare els gonyà, el fills els manté i el nét els fa malbé
- El pare guanya el ral i el fill el gasta mal
- El pare joglar, el fill timbaler
- El pare no és nat, i el fill salta pel terrat
- El pare, pastor; el fill, senyor, i el nét, a captar
- El pastor té d'ésser fill de l'ovella
- El pelicà s'obre el pit per a donar menjar als seus fills
- El ponent té una filla a llevant, que la va a veure rient i se'n torna plorant
- El que és bon fill és bon marit
- El que és de la mare és de la filla, i el que és de la filla, la filla s'ho vol
- El que és fill d'un gat si no se li coneix amb la cua se li coneix amb el cap
- El que és mal fill no pot ser bon home
- El que menja la dida per la criatura és vida
- El testament del caçador: per un fill l'escopeta i per l'altre el sarró
- Els ases i els ignorants són fills de cosins germans
- Els besets no fan xiquets
- Els fills costen nou mesos de malaltia i tota la vida de convalescència
- Els fills del mestre Pere amostraven a son pare
- Els fills del sabater van descalços
- Els fills dels fills són dos vegades fills
- Els fills dels gats agafen rates
- Els fills quan són petits són de les mares, quan són fadrins són de les noies i quan són casats són de la dona
- Els fills repta quan són xics i aparta'ls de mals amics
- Els fills s'assemblen a les mares i les filles als pares
- Els fills són com les flors: que Déu les dóna i Déu les cull quan n'és servit
- Els fills són el bastó de vellesa de llurs pares
- Els fills, de petits donen fatics, de grans afanys i de casats doblats
- Els fills, del cor ixen i al cor tornen
- Els fills, quan són xics donen disgustos xics; quan són grans els donen grans, i al ser casats, doblats
- Els malalts es tornen com les criatures
- Els mentiders són els fills del diable
- Els minyons, no els enganyeu, que els rebolls tornen roures i els minyons tornen homes
- Els nets són fills parits dues vegades
- Els qui són fills d'Olp, tota la vida han xiulat fort
- En abril, no espera el pare al fill
- En casa de molts fills i poc pa, de tot hi haurà
- En el cau dels conills, el que fan els pares fan els fills
- En el matrimoni un fill lliga i dos deslliguen
- En morir lo fill, la nora fora
- En sa casa el fill, ell és acord
- En terra de senyoriu no facis niu, i si n'ha fet el pare, no en faci el fill
- En un cau de conills, de tal pare, tals fills
- En una casa, una filla, prou filles, dues filles, massa filles, tres filles i la mare, quatre diable
- Ensenyar a fer fills a mon (ton, etc.) pare
- Entre la fruita verda i la madura es posa malalta la criatura
- Entre pares i fills no hi ha robatori
- Ésser fill de la polla rossa i del gall favat
- Ésser fill de Tossa
- Ésser fill del primer (o segon, etc.) llit
- Ésser fill d'en Rumia
- Estar més esbalaït que un xiquet de Terol davant la cotorra del mercat
- Fa tres coses, com les criatures: nyany, caca i non
- Farro amb rancions desperta els minyons
- Fer (una criatura) de banyeta
- Fer cara de desmamar criatures
- Fer un fill (a una dona)
- Fer una criaturada
- Fer-li a u un fill canonge
- Fill casat, fill mig perdut, que oblida el favor rebut
- Fill de bona casa, bona brasa, bon braset i la camisa més llarga que el facetet
- Fill de gat, se li assembla dels peus al cap
- Fill de mestre, mig ensenyat
- Fill de pare treballador, tot el dia salta
- Fill de pare vell, poc cervell
- Fill de vell nascut serà molt sabut
- Fill de vídua, mal criat o mal acostumat
- Fill de viuda, malcriat segur
- Fill dolent, val més malalt que valent
- Fill dolent, val més molt lluny que present
- Fill és fruit del cor
- Fill ets, pare seràs
- Fill ets, pare seràs; tal faràs, tal trobaràs
- Fill jugador, que no ens el dongui Nostre Senyor
- Fill meu, paga allò que deus, no ho deixes per tos hereus
- Fill meu, sies obedient, no faces despler a la gent i pren per bon ensenyament el bon respondre
- Fill meu, vulles usar lleialtat i quan podràs entén en bondat; ama la honra de ta ciutat i de la terra
- Fill no tenim i ja el bategem
- Fill que a pares entristeix, no envelleix
- Fill que els pares bat, té l'infern guardat
- Fill sense dolor, mare sense amor
- Fill sense rienda, és com madeixa sense centener
- Fill traïdor, més val malalt que bo
- Fill, si ets bo, per a tu planto el mallol
- Filla amb bon dot a casa dura poc
- Filla de botxí i d'hostaler, vés en compte que no et sigui res
- Filla després de fill, mare en perill
- Filla d'hostaler i poma recadora maduren abans d'hora
- Filla d'hostalera, ni viuda, ni casada, ni soltera
- Filla ets, mare seràs; com tu facis et faran
- Filla sense vanitat i prat mal adobat a ningú han acontentat
- Filles casadores, filles filadores
- Filles i abelles fan gratar les orelles
- Filles per casar, mal bestiar per guardar
- Fills criats, dols doblats
- Fills criats, mals de caps
- Fills criats, mals de caps, i casats, redoblats
- Fills i diners, donen més penes quan són més
- Fills i estudiants, molts de xics i pocs de grans
- Fills i filles té el meu fill; la meva filla, filles i fills té; però els fills i filles de la meva filla no són filles i fills del meu fill
- Fills i filles, llops i guilles
- Fills i llar, són l'única veritat
- Fills i pollets, poquets
- Fills i pollets, se'n salven poquets
- Fills tens, nora tindràs; quan et descuidis, al carrer et veuràs
- Gelats i llaminadures fan mal a les criatures
- Haver-hi un fill per al llop
- Haver-n'hi per na Clara i sa filla
- Heretat per heretat, una filla en la velledat
- Humitats d'abril fan fer fill
- Junta de llevadores, criatura morta
- La bona filla creix cosida a les faldilles de sa mare
- La bona filla dues vegades va a casa
- La bona mare tant estima un fill com cent
- La bondat de la filla d'en Parra, que se'n va anar amb els soldats
- La casa, els fills i la muller, tot el meu món han de ser
- La criatura grossa tira la mare a la fossa
- La criatura que al mes no riu, entre bèsties viu
- La dona és carn i els fills són sang
- La filla i l'heretat per la vellesa
- La filla que més estimis, casa-la mentre visquis
- La filla que no ha de ser bona, set canes que la terra la cobre
- La filla, a filar, i el fill, a llaurar
- La filla, com és criada; l'estopa, com és filada
- La filla, dejuna però vestida; el fill, fart i descalç
- La fillastra de l'Arnau, cada punt el fus li cau
- La fillastra va descalça, la filla molt ben calçada
- La gallina cantant i la mare plorant fan la fillada
- La gallina, per xiqueta que siga, pon un ou
- La guapesa no fa casar les filles, però mai fa nosa, contesten les polides
- La maldat dels pares, si no la paguen els fills, la paguen els néts
- La mare cobdiciosa i la filla peresosa
- La mare cria la filla i la casa la veïna
- La mare diligent, la filla peresosa
- La mare no és pietosa quan no castiga son fill mal nodrit, ans perdonant-li el porta a la forca
- La mare pietosa cria la filla melindrosa
- La mare que fills té massa, no morirà grassa
- La mare que només té una filla, o la malcasa o la malcria
- La mare que té filles, menjarà coca
- La mare tonta és, si el fill no riu al cap d'un mes
- La mare, cabra, el fill, saltador
- La marella fa el fill tarabella
- L'arbre, de xiquet s'adreça
- L'arbre, de xiquet, si està tort es pot fer dret
- Les criatures dels altres puden
- Les criatures diuen a la plaça el que senten a casa
- Les criatures diuen allò que senten a dir
- Les criatures no poden estar mai quietes
- Les criatures no tenen res més per donar
- Les criatures parlin, quan les gallines pixin
- Les criatures pitgen
- Les criatures primeres crien les darreres
- Les criatures sempre tenen un budell buit
- Les criatures te'n faran de verdes i de madures
- Les criatures tenen la vista als dits
- Les disputes dels pares les paguen els fills
- Les filles ben casades, ben lluny de les seves mares
- Les filles, per casar-les, ensenyar-les
- Les gales de les filles es mengen les collites
- Les mares són tapadores de filles
- L'escarabat, al seu fill, li diu perla
- L'home ric, amb la fama casa el fill
- L'home té dos enemics volguts: els béns i els fills
- L'home, quan és xiquet, al braç de sa mare, sempre té fred
- Los fills de gats, tard o prompte, acacen rates
- Los fills dels fills, dos vegades fills
- Mai els fill engreixen als pares
- Mal casat, de muller i fills despreciat
- Mal de ronyons, mal de minyons
- Mala cara i ensenyança fan els minyons de bonança
- Mala nit i parir filla!
- Malaltia que se'n sap la durada és senyal de fillada
- Malsdecap, cap; criatures, poques
- Mare afillada, no morirà enfitada
- Mare atordida cria la filla tolida
- Mare d'un fill sol, mare de dol
- Mare d'un fill, mare de dolor
- Mare feinenta fa ésser la filla dolenta
- Mare i filla caben dins la mateixa camisa
- Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tot Barcelona
- Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tota la casa
- Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tota València
- Mare que, podent, a son fill no cria, no és mare, sinó que és tia
- Mare recatada, filla assegurada
- Mare reservada, filla assegurada
- Mare treballadora, filla gandula
- Mare valenta fa la filla dolenta
- Mare viva, filla tonta
- Mare, què cosa és casar? -Filla, filar, parir i plorar
- Mares i filles, llops i guilles
- Menta i ruda salva tota criatura
- Mentre la criatura és a dida, bona vida; quan la criatura és criada, ni dida ni dinada
- Moltes filles a casa, mala brasa
- Moltes filles, males veïnes i velles vinyes, destrueixen la casa
- Molts fills i poc pa, anar a captar
- Ni criatura dada a dida, ni planta pel maig florida, ni dona desvergonyida
- Ni home xiquet ni dona de cul baixet
- Ni massa filles ni massa vinyes
- Ni massa vinyes ni massa filles ni massa cases en pobres viles
- No em pesa que mon fill sigui jugador, sinó que vagi darrera de rescabalar-se
- No es pot fer res davant de les criatures
- No mostris als fills l'amor perquè no et causin dolor
- No prometis si no dons, el que demanen els minyons
- Només un fill, com el cucut
- Nous i pinyons, postre de minyons
- Observa el fill el que fa son pare, i escolta atent la veu de sa mare
- On hi ha xiquets, fadrines, no es crien teranyines
- Pa de mill, no el donis a ton fill
- Pare pobre no té fills
- Pare estalviador: fill malgastador
- Pare guanyador, fill dissipador
- Part llarg, i encara filla
- Part sense sang, criatura morta
- Per a fer sortir les dents a les criatures, els donen cervells de pardal
- Per anar bé, les criatures s'han de calçar a l'església
- Per la dona casada, els fills i la casa
- Per l'abril, el pare no espera el fill
- Per ser massa bon minyó l'han tancat a la presó
- Per una filla, dos gendres
- Per una mare no hi ha fill petit
- Pesca d'altura, no és per criatura
- Plorar com una criatura
- Ploreu, xiquets, que pardalets tindreu
- Porca la mare, porca la filla i porca la casa que les abriga
- Posar (o portar) un fill al món
- Posar un fill al món
- Prendre algú pel fill de la portera
- Pujar un fill
- Quan a la mare li arriba la filla a la cintura, no té filla segura
- Quan dóna el pare, riu el fill i riu el pare. Quan dóna el fill, plora el pare i plora el fill
- Quan el fill perd a son pare, allunyeu-lo de sa mare
- Quan el fill s'assembla al pare, treu de dubtes a la mare
- Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma
- Quan els fillets dormen, els àngels reposen
- Quan els fills són petits, són de les mares; quan són fadrins, són de les xiques; quan són casats, són de les dones
- Quan els fills són xics, els maldecaps són xics; quan els fills són grans, els maldecaps són grans
- Quan els fills són xics, les penes són xiques; mentre se fan grans, creixen els treballs; quan són casats, treballs doblats
- Quan és mal el fill, sa mare fa deshonrar i son pare flastomar
- Quan la filla és casada, surten els gendres
- Quan la filla és maridada, surten els gendres
- Quan la mare dorm, senyal que vol casar la filla
- Quan la mare no hi és, els fills salten i ballen
- Quan les dones tenen fills ja no corren tants perills
- Quan les filles festegen, les mares bogegen
- Quan les filles festegen, les mares cloquegen
- Quan les filles festegen, les mares xiuxiuegen
- Quatre filles i una mare, cinc dimonis contra el pare
- Que Déu t'ho pagui amb molts fillets!
- Què diuen les criatures? El que senten dir als grans
- Qui a mon fill moca, a mi em besa en la boca
- Qui castiga son fill, fa greuge a son enemic
- Qui cria fills, cria canaris
- Qui criatures, ases i dones mena, tot l'any va en pena
- Qui és fill d'ase, una hora al dia brama
- Qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap
- Qui és fill d'un cop de roc, allà sempre hi vol tornar
- Qui es gita amb xiquets i llaura amb ruquets, collita de pets
- Qui es gita amb xiquets s'alça cagat
- Qui es vulgui conservar minyó que mengi poc i bo
- Qui fa fills, sembla a son pare
- Qui filles té, de filles no ha de parlar
- Qui només té un fill, sol criar-lo totxo
- Qui planta raïm valencí no el planta pels seus fills
- Qui té filles menja bunyols
- Qui té filles menja coca
- Qui té filles, menja rosquilles
- Qui té fills, té perills
- Reunió de llevadores, criatura morta
- Semblar el fill del pare Tendre, que obrant es descostellava
- Ser com el fill d'en Sants, que volia ensenyar son pare a fer infants
- Ser com les calces dels minyons, que no sap hom de quin peu són
- Ser fill de bons pares i pregoner
- Ser mala nit i parir filla
- Ser un fill de papà
- Ser una criatura
- Si el pare és botxí, el fill gran ho ha de seguir
- Si el pare és comerciant, el fill és cabaler
- Si el pare és músic, el fill és ballador
- Si no vols patir amb desfici, dóna als teus fills un ofici
- Si sabia la mare el que és bona la ruda, no ploraria la criatura
- Si voleu cigrons, correu, minyons
- Si vols que ton fill creixi aviat, renta-li els peus i xolla-li el cap
- Si vols tenir bona vida, dóna la criatura a dida
- Si vols tenir fills bergants, fes-los patges o escolans
- Si vols tenir un fill pillo, posa-lo monaguillo
- Tal la mare, tal la filla
- Tal pare, tal fill
- Tallar els cabells a una criatura massa petita, fa que de gran no parli clar
- Tant s'estima la gata als seus fills, que se'ls menja
- Te'n faran, les criatures, de verdes i de madures
- Tenir fills
- Tenir l'ànima en un fill
- Tenir més fam que el xiquet de l'esquilador
- Tenir un fill
- Tenir un fill a dida
- Tota criatura neix amb sa ventura
- Tota dona valerosa fa la filla preciosa
- Totes les criatures moren de menjar poc i els vells de menjar massa
- Tots els nats són fills de mare
- Tres dones amb tres fills una olla de grills
- Tres filles i una mare, pobre pare!
- Tres filles i una mare, quatre dimonis per a un pare
- Un bon gendre, un fill més; un mal gendre, una filla menos
- Un fill és un fill fins que es casa; una filla és una filla fins que es mor
- Un fill mal encaminat, mai serà honrat
- Un fill o dos són poc; quatre o cinc, són foc
- Un pare criaria cent fills, i cent fills no criarien un pare
- Un pare manté cinc fills; cinc fills no saben mantenir un pare
- Una criatura de dos anys, ja pot anar pels bancs
- Una criatura de tres anys ja es pot aguantar pels bancs, si no té cap desgràcia
- Una filla és un joc, però tres ja són un foc
- Una filla és una bona hisenda per la vellesa
- Una filla és una filla; dues filles són prou filles; tres filles són moltes filles; i quatre filles i sa mare, són cinc diables (o dimonis) per a son pare
- Una mare manté deu fills i deu fills no mantenen una mare
- Val més fill avalotat que gendre manyac
- Val més filla malcasada que ben amistançada
- Val més sort que ser fill de rei
- Val més una carta bona que els fills i la dona
- Val més una mala filla que cent bones nores
- Val més una mala filla que una bona jove
- Vedells i minyons tot l'any són bons
- Vés a tos fills adreçant, sinó ells t'adreçaran
- Vols ton fill bo? Sigues tu millor
- Xiquets i gossos, cadascú els d'ell
- A aquest no li hem d'ensenyar res
- A ensenyar aprenents i a domar cavalls no hi ha cap «ganància»
- A escola, que hi ha molta falta de rectors
- A estudi, que el mestre es fa vell
- A tal mestre, tal deixeble
- A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines
- Abans d'ensenyar, aprèn
- Al setembre comença l'escola i també la xerinola
- Aprèn de mestre i esdevindràs destre
- Aprenent de molts oficis, mestre de res
- Aprenent de tot, mestre de res
- Aquell qui té un jove per mestre, és semblant a l'home que menja raïms verds i beu vi dolç; però el deixeble del vell, menja raïms madurs i beu vi ranci
- Badallar de son com el mestre Anton
- Cada mestre té el seu llibre
- Cadascú és mestre a casa seva
- Com el mestre Maurici, que treballant treballant va perdre l'ofici
- Com els fills de l'amo en Pere, que volien ensenyar el seu mestre
- Costums de mal mestre, fill sinistre
- Crear escola
- De bona educació
- De fer el senyor i el bacó no en cal ensenyar ningú
- De güelf i gibel·lí, fals i mestre
- Deixa fer (o escolta o creu) es mestre per ase que sigui... i matava es porc pes cul
- Deixar fer al mestre, per ase que sigui
- Del ventre de sa mare, ningú no en neix ensenyat, sinó en Bonada de Serrat
- Donar una canya i ensenyar a pescar
- Durar més que un bombó a la porta d'una escola
- Educació i diner, fan al fill cavaller
- Educar és formar l'esperit
- El bon mestre fa bon vailet
- El deixeble ensenya al mestre
- El diable ensenya a robar, però no a amagar
- El fer ensenya a ben fer
- El ferir que el mestre fa al fadrí és així com el ferir que fa l'ocell a la sement
- El fill del mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare
- El llest mestret té el secret del fred
- El menjar és mestre del beure
- El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència
- El pare mort, jo mestre
- El que em va ensenyar de viure com a pobre em va fer ric
- El que es fia del que neda o vola, que pocs anys ha anat a escola!
- El que sap, deu ensenyar al que no sap
- El savi Tosques, que ensenyava llatí a les mosques
- El temps és un gran mestre
- El vestit ensenya l'ofici i l'exercici
- Els fills del mestre Pere amostraven a son pare
- Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen
- Enrere, mestre Pere
- Ensenya més el món que pare i mare
- Ensenya més la necessitat que la universitat
- Ensenyant s'aprèn
- Ensenyar al que sap més
- Ep, mestre!
- Es Mercadal s'enfondra; que s’acabi d'enfondrar; es mestre de s'escola ja l'adobarà
- Escola de primeres lletres
- Ésser mestre Llibori, mestre de tot i aprenent de res
- Ésser un mestre de mestres
- Ésser un mestre-tites
- Ésser una obra de mà mestra
- Falles plantades, escoles tancades
- Fer escola
- Fer-se el 'tonto' per no anar a escola
- Fill de mestre, mig ensenyat
- Fill meu, sies obedient, no faces despler a la gent i pren per bon ensenyament el bon respondre
- Ho diu millor que li ho han ensenyat
- Home de molts oficis, mestre de res
- Homes ignorants, quan no saben res volen els altres ensenyar
- Jugar-se l'escola
- La bona obra, al mestre honra
- La història és la mestra de la vida
- La mar ensenya a resar
- La mateixa cosa ensenya
- La mateixa feina ensenya
- La necessitat fa mestres
- La pràctica fa al mestre
- La pràctica fa mestres
- La pràctica trau Mestres
- L’all del mestre Sallent: petit i dolent
- L'arc de sant Martí al vespre alegra el mestre
- L'educació fa l'home
- Les presses del Corpus: tres cosint un botó, i el mestre enfilant agulles en un racó
- L'experiència és mestre de les coses
- L'experiència treu mestres
- L'experimentat és el millor mestre
- L'ofici fa el mestre
- L'ofici fa mestre
- Los vicis no necessiten mestre
- Llecs són mal destres per ésser mestres
- Llibre tancat, mestre callat
- Mala cara i ensenyança fan els minyons de bonança
- Mala educació
- Mentre el mestre es va fent vell, tu hauràs d'aprendre el que sap ell
- Més ensenya la necessitat que la universitat
- Mestre Colom, que aquest no és vostre lloc
- Mestre cresta, cresta de gall, puja'm a cavall
- Mestre de tot, oficial de res
- Mestre d'escola i signa amb el dit
- Mestre Gelabert, qui tot ho vol, tot s'ho perd
- Mestre manco, fadrí groller
- Molt aprèn lo foll com Déu li depare mestre qui li mostre
- Ningú naix mestre
- Ningú neix ensenyat
- Ningú pot ensenyar el que no sap
- Ningú surt ensenyat del ventre de sa mare
- No és el deixeble més que el mestre, ni el servent més que el seu senyor
- No és el mateix Bernat que mestre Bernat
- No hi ha millor mestre, que la necessitat, o pobresa
- No s'ix ensenyat del ventre d'una mare
- Oncle Bernat, jo no he estat; mestre Canut, jo no he sigut
- Passar més fam que un mestre d'escola
- Patir per embellir; mestre Joan, estirau
- Per darrera ensenya en Pere i per davant l'estudiant
- Per portar a pasturar la ovella o atre bestiar no perda ton fill l'escola
- Per Sant Enric, del mestre em ric
- Per Sant Lluc, a l'escola malastruc
- Poc sabem, però ensenyant aprenem
- Quan el deixeble està preparat, el mestre arriba
- Quan el deixeble està preparat, el mestre treu el cap
- Quan el mestre toca la flauta, els vailets ballen
- Què entèn l'ase de llibres, si mai no ha anat a escola?
- Que trobarà mestre, segur
- Què? -Cagallons de corder. -Si vols te'n donaré. A porta d'escola n'hi ha un cabàs ple
- Qui amb bon mestre està, aprendre deu
- Qui amb bon mestre està, bon ofici aprèn
- Qui creu el bastó té el bastó per mestre
- Qui es fa enfeinat d'ésser lleial, és mestre de falsia
- Sa feina ensenya
- Sa pràctica fa es mestre
- Saber més que el cul de mestre Vidal
- Saber u més [del] que li han ensenyat
- Salar l'escola
- Sant era en Pere i va negar el seu mestre
- Secrets en reunió, és de mala educació
- Secrets en reunió, falta d'educació
- Sempre plou quan no hi ha escola
- Ser com s'ase d'en Calderon que quan va estar ensenyat (o acostumat) a no menjar es va morir
- Ser una cosa feta de mà de mestre
- S’experiència fa el mestre
- Si que en sabia de córrer, qui et va ensenyar a caminar
- Tenir més fam que un mestre d'escola
- Un boig ensenya bé un savi
- Un bon consell, busca'l al mestre
- Un cavall mal ensenyat, no diu gaire bé de l'amo
Nota: Atenent
una petició de Sàlvia, del blog
Poesia infantil i juvenil.
- A casa que no hi ha pa, pel juliol hi fa fred
- A darrers de juliol, una hora menys de sol
- A juliol, cistella en el mallol; la duràs, però no l'ompliràs
- A mig juliol sembra el fesol. Per la Mare de Déu Carmeta, a sembrar la mongeta
- A primers de juliol sembra el fesol
- A primers de juliol, un pas de caragol; a darrers de juliol, una hora s'ha perdut de sol
- A primers de juliol, un pas de cargol
- Abella de juliol, el cap li dol
- Agost i juliol, ni dona ni cargol
- Aigua de juliol encén el sol
- Aigua de juliol, cap pagès la vol
- Al juliol la figa al vol
- Al juliol ni dona ni cargol. Cargol i dona, tothora és bona
- Al juliol sense garbes a l'era i ses bous al sol
- Al juliol treu la garba al sol
- Al juliol, a l'era hi fa un bon sol
- Al juliol, el raïmet porta dol i l'oliva també en vol
- Al juliol, figues i verol
- Al juliol, garbes i eugues al sol i els bous al sol
- Al juliol, la falç al vol
- Al juliol, la forca al coll
- Al juliol, la garrofeta porta el dol i el raïmet també en vol
- Al juliol, la roba tota al vol
- Al juliol, ni cuca ni cargol
- Al juliol, ni dona ni caragol; però caragol i dona tot l'any és bona
- Al juliol, ni dona ni col
- Al juliol, no crema el gavell qui vol
- Al juliol, pluja i tronada a la tarda
- Al juliol, pobres dels qui són al sol
- Al juliol, tota la roba al vol
- Al juliol, verol
- Al maig, com vaig; al juny, com vull, i al juliol, tot al vol
- Al mes de juliol, a l'era hi fa bon sol
- Al poll de juliol, el cap li dol
- Allà on toquen al febrer les calamarsades, al juliol hi toquen les pedregades
- Amb bon sol, bat al juliol
- Ara que ve el juliol, sastres, allargueu les mans, que us afartareu de prunes com els tocinos de glans
- De juliol sense calor, guardeu-nos, Senyor
- Del juliol cap al darrer, ten ton blat dins del graner, que si no l'hi tens no t'anirà pas bé
- Del juliol fins al darrer, tin el teu blat dins el graner
- Déu ens guard de maig polsós, i de juliol i agost plujós
- Déu nos guard de pols de gener i fang de juliol
- Diu el blat al sembrador: -Amb un gra o amb dos, pel juliol estaré amb vós
- El cavall de sant Jaume es menja el blat de moro si no plou pel juliol
- El gram es mor tot sol si es llaura per sa lluna vella d'es juliol
- El juliol busca verol
- El juliol fresc, el Carme serè i Sant Jaume cremant
- El juliol no se'n va sense verol
- El juliol no se'n va sense verol, i l'agost, sense most
- El juliol, la figa vol
- El juliol, l'amo del sol
- El juliol, les eugues a l'era i els bous al sol
- El juliol, pobres dels que estan al sol!
- El juny diu al juliol: jo he plogut; tu fes bon sol
- El juny ha plogut, el juliol ha de fer bon sol
- El juny la madura i el juliol porta la fruita
- El mes de maig i mes de juny, mes d'agost i juliol, ni col, ni peix, ni cargol
- El pardal, pel gener, ermità, i pel juliol, a robar
- El qui menja figues en juliol, si es mor és perquè vol
- El sol de juny i de juliol escalda i omple el fesol
- Els bous, pel juliol, fan bona palla al bal del sol
- Els mesos p'a empelt fer febrer y mars han de ser, y juin, juliol y agost y setembre, tems del most
- Els pollets de juliol, tot l'any porten dol
- En el mes de juliol, a l'era hi fa bon sol
- En juliol, a l'era sol fer bon sol
- En juliol, la garrofa es posa de dol, i el raïm també en vol
- En juliol, ni peix, ni dona, ni caragol
- En juliol, ni porc ni sol
- En juliol, pinta l'ullerol
- En juliol, pobres dels qui estan al sol!
- En juliol, sega amb bon sol
- En juliol, sega qui vol
- En juliol, trau les garbes al sol
- En juliol, val més ser a l'ombra que al sol
- En trill de pedra bat ú sense esperar a ningú, en agost o en juliol cuan li convé o cuan vol
- Entre juny i juliol esquila el gos
- Entre juny i juliol, Sant Joan posa son coll
- Gelosia n'he plantada en el mes de juliol i, com era tan tendreta, se me l'ha cruspida el sol
- Infants i pasta al juliol es glacen
- Juliol (o pel juliol), les eugues a l'era i els bous al sol
- Juliol blader, setembre raïmer
- Juliol i agost, ni dona, ni col, ni caragol, ni most, ni sorolls
- Juliol ni agost, ni tomàtecs ni pebrots
- Juliol sega amb sol
- Juliol sense rosada, duu la pluja amenaçada
- Juliol, Agost i Maó, els millors ports del Mediterrani són
- Juliol, amo del sol
- Juliol, bledes; setembre, raïms
- Juliol, egües a s'era i bous en es sol
- Juliol, el mes del sol
- Juliol, la figa al vol
- Juliol, les eugues a l'era i els bous al sol
- Juliol, les garbes, a l'era i els bous, al sol
- Juliol, tota la roba al sol
- Juliolet, porta l'allet
- Juny i juliol, ni col ni cargol
- Juny i juliol, ni dona ni caragol
- Juny, juliol i agost, ni dona, ni col, ni most
- Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most
- Juny, juliol i agost, ni dones, ni cols, ni most
- Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós
- Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; desembre, gener i febrer, aleshores no et voldré
- Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; quan la fresca vindrà ja ens tornarem a trobar
- Juny, juliol, agost i Maó són els millors ports del Mediterrani
- La bona col, s'ha de fer pel juliol
- La pedra de juliol no té consol
- La pluja de juliol porta glòria als ullastres, i a les herbes els duu dol
- La saó, la del juliol és la millor
- La vinya, pel juliol, no vol beure aigua, sinó prendre el sol
- L'aigua de juliol no té consol
- L'aigua de juliol omple el cossiol
- Les bromades del juliol, molt soroll i poc brou
- Les eugues, pel juliol, baten de sol a sol
- Les figues de juliol porten dol
- Les mules, pel juliol, baten de sol a sol
- Les nits de juliol són les úniques que no cau aigua gelada
- Les polles de juliol, tot l'any porten dol
- L'infant i la pasta al juliol es glaça
- Lloques de juliol, tot l'any porten dol
- Maig, juny i juliol, qui no pesca sardina és perquè no vol
- Maig, juny, juliol i agost, ni cargols, ni dones, ni most
- Nit de juliol, aigua no vol
- Nit de juliol, pluja no vol
- No és bon juliol que el raïm no tinga verol
- No és bon juliol, si el raïm no té verol
- No hi ha juliol sense verol
- Octubre, novembre, desembre, gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, me'n vaig; adéu, agost i setembre, i adéu any, perquè me'n vaig
- On no hi ha pa, de juliol hi fa fred
- Pel gener, les ovelles crien el vell i pel juliol l'anyell
- Pel juliol balla qui vol
- Pel juliol beure, suar i la fresca buscar
- Pel juliol damunt l'era hi fa bon sol
- Pel juliol i l'agost es maduren i pel setembre es cullen
- Pel juliol i l'agost, irritacions i mals de païdor
- Pel juliol ja hi ha verol, per l'agost ja és most i pel setembre ja fa estendre
- Pel juliol les mules al redol
- Pel juliol molt soroll i poc brou
- Pel juliol molt soroll i poques nous
- Pel juliol no crema el gavell qui vol
- Pel juliol núvols amb lluna, per a la vinya mala fortuna
- Pel juliol pica el sol, la dona i el cargol
- Pel juliol sega qui vol
- Pel juliol set i suor
- Pel juliol verol, per l'agost most i pel setembre vi per vendre
- Pel juliol, a l'era hi fa bon sol
- Pel juliol, a posta de sol
- Pel juliol, al blat al sol
- Pel juliol, amb poc foc, bull el perol
- Pel juliol, asseca les figues al sol
- Pel juliol, balla que balla, l'eugassada sobre la palla
- Pel juliol, balla qui vol
- Pel Juliol, beure, suar i la fresca buscar
- Pel juliol, cada móra cent polls
- Pel juliol, cull el fesol, i pel gener menja-te'l bé
- Pel juliol, damunt l'era hi ha bon sol
- Pel juliol, del llop sentiràs l'udol
- Pel juliol, dóna blat a la perdiu, si en vol, i, com que en voldrà, bé cantarà
- Pel juliol, el blat al sòl
- Pel juliol, el blat per tu, tant el verd com el madur
- Pel juliol, el cap ne dol
- Pel juliol, el llop fa el primer udol
- Pel juliol, el que no té bou, no llaura quan vol
- Pel juliol, el raïm (o el raïmet) porta dol, i l'oliva també en vol
- Pel juliol, el raïm ha de dur dol
- Pel juliol, el raïm porta verol
- Pel juliol, el raïm verdol
- Pel juliol, el raïmet porta dol i l'oliva també en vol
- Pel juliol, els caçadors de perdius, al redol
- Pel juliol, els temporals a posta de sol
- Pel juliol, els temporals a posta de sol, i per l'agost, a entrada de fosc
- Pel juliol, es plega amb el sol
- Pel juliol, es sembra el fesol
- Pel juliol, fa fort el sol, i, si no el fa, te n'has de guardar
- Pel juliol, fruita al redol
- Pel juliol, ja hi ha verol; per l'agost ja és most, i pel setembre ja és verema
- Pel juliol, la cistelleta al mallol; la hi duràs, però no l'ompliràs
- Pel juliol, la corbella al coll
- Pel juliol, la forca (o la falç) al coll
- Pel juliol, la garrofa es posa dol
- Pel juliol, les eugues (o les mules) al redol
- Pel juliol, les eugues a l'era i els bous al sol
- Pel juliol, les garbes a l'era i els bous al sol
- Pel juliol, les mules al redol
- Pel juliol, les pluges porten dol
- Pel juliol, molt soroll i no plou
- Pel juliol, molt soroll i poc brou
- Pel juliol, molt soroll i poques nous
- Pel juliol, móres i polls
- Pel juliol, ni dona ni cargol
- Pel juliol, ni dona ni cargol, però cargol i dona tot l'any és bona
- Pel juliol, ni dona ni col, encara que col i dona, tot l'any és bona
- Pel juliol, ni dona, ni most, ni col
- Pel juliol, ni figues ni caragol
- Pel juliol, ni most ni caragol
- Pel juliol, ni most, ni dona, ni cargol
- Pel juliol, ni porc ni col
- Pel juliol, ni porc ni sol
- Pel juliol, no sega qui vol
- Pel juliol, núvols amb lluna, per a la vinya mala fortuna
- Pel juliol, pesca qui vol
- Pel juliol, pica el sol, la dona i el cargol
- Pel juliol, pinta l'ullerol
- Pel juliol, pobres dels que estan al sol
- Pel juliol, poca pluja per més que vulla
- Pel juliol, puces i polls
- Pel juliol, qui es tapa és un mussol
- Pel juliol, qui no balla és perquè no vol
- Pel juliol, recull la bresca i sembra el fajol
- Pel juliol, sastres allarguen les mans, que us atipareu de prunes com els tocinos de glans
- Pel juliol, sega amb bon sol
- Pel juliol, sega qui vol
- Pel juliol, set i calor
- Pel juliol, trona a posta de sol
- Pel juliol, verol; per l'agost, most, i pel setembre, vi per a vendre
- Pel juny confitures, pel juliol fesols i per l'agost figues i most
- Pel juny i pel juliol, els gats de panxa al sol
- Pel juny segaràs i pel juliol batràs
- Pel juny segaràs i pel juliol batràs, si vols fer com fan
- Pel juny, segaràs, pel juliol, batràs
- Pel mes de juliol, a l'era hi fa bon sol
- Pel novembre es cull el nap que pel juliol s'ha sembrat
- Pels malalts del païdor, ni juny ni juliol
- Per gener mana la lluna i pel juliol mana el sol
- Per juny, confitures, pel juliol, fesols, i per l'agost, figues i most
- Per la Mare de Déu de juliol, sembra el fesol
- Per l'abril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny, segat; pel juliol, trillat; per l'agost, mòlt i pastat
- Per Santa Elionor (1 de juliol) comença sa figa-flor
- Pescar pel juliol talent no vol
- Plou i fa sol, la lluna pel juliol
- Pluja de juliol omple el cossiol
- Poll de juliol, cap o cul sempre li dol
- Poll de juliol, el cap li dol
- Polls de juliol, porten capa i Déu no els vol
- Polls de juliol, porten dol
- Porcells de juliol són beneïts i creixen molt
- Porcells juliolers són els que van més bé
- Quan plou pel juliol, plou fusta
- Quan s'escau el juliol, la vinya vol conèixer el sol
- Quan siga juny, segaré; i, per juliol, batré
- Qui anar bé vol, es compra roba pel desembre i sabates pel juliol
- Qui fa cols pel juliol, en menja quan vol
- Qui menja figues pel juliol, si es mor, és perquè vol
- Qui no bat pel juliol, no bat quan vol
- Qui no crema pel juliol, no crema quan vol
- Qui no es banya pel juliol, no es banya quan vol
- Qui no es banya pel juliol, no ho fa quan vol
- Qui no fa formiguers el juliol, no els fa quan vol
- Qui no pesca pel juliol, no pesca quan vol
- Qui no pesca pel juliol, o no sap pescar o pescar no vol
- Qui no té era ni trull, pel juliol es treu un ull
- Qui no té formiguers al juliol, no els fa quan vol
- Qui no venta pel juliol no «llímpia» quan vol
- Qui per Sant Pere va i no torna l'endemà, pel juliol ha de tornar
- Qui sembra espinacs pel juliol, en menja quan vol
- Qui va a Sant Marçal i hi dorm, i va de juny i en torna de juliol
- Qui va a Sant Pere i hi dorm, hi va pel juny i en torna el juliol
- Sant Benet plorós, juliol plujós
- Sant Pere plujós, juliol profitós
- Santa Anneta de juliol, feu que el fus treballi sol
- Ser pitjor que buscar rovellons el mes de juliol
- Si el juliol resulta fred, 'liberanos Domine'
- Si es llaura pel juliol, el blat (o el gra o el gram) es mor tot sol
- Si no regues pel juliol, tot l'any el camp se'n dol
- Si no vols veure els teus dols, no vagis a la vinya pel juliol
- Si pel juliol no es fan i per l'agost no es maduren, pel setembre no es cullen
- Si pel juny plou, poca fruita pel juliol
- Si per la Mare de Déu del Carme plou, plou tots els altres Carmes de juliol
- Si plou pel juliol, herbes pel redol
- Si plou pel juliol, hivern de neus
- Si trona pel juliol, fam per tot el món
- Si trona pel juliol, tot el món remou
- Si vol tenir bona col, planta-la pel (o es) juliol
- Si vols bona terra, com els vells, pel juliol crema els gavells
- Si vols bons naps, pel juliol sembrats
- Si vols pas veure els teus dols, vages pas a la vinya al juliol
- Si vols una bona col, planta-la pel juliol
- Tronades de juliol, també porten dol
- Trons de juliol treuen el dol
- Trons de juliol, desperten el cargol
- Vols veure ton dol? Vés a veure la vinya pel juliol
Mira tambéÀngel Daban -
Dites i refranys de l'any: juliolPoesia infantil i juvenil -
Dites i refranys del mes de juliolRecull de dites populars catalanes -
Dites relacionades amb el calendari
- A Asnurri, les rovellades; a Sant Joan, el rovell; a Ars, les malxollades
- A Sant Joan [l'oliva], com la sal; a Sant Pere, com lo pebre
- A Sant Joan [la figa] vés-li davant; a Sant Pere, vés-li darrere
- A Sant Joan farà un any
- A Sant Joan i Sant Pere, bona m... que t'ofegui
- A Sant Joan i Sant Pere, en la mar t'ofegues
- A Sant Joan terres grosses i van descordats des pits. ¿Sabeu de què van vestits?, de cànyom de borres grosses
- A Sant Joan, bacores. Verdes o madures, però segures
- A Sant Joan, com la sal, a Sant Pere, com lo pebre
- A Sant Joan, fumats
- A Sant Joan, les garbes al camp; a Sant Pere, les garbes a les eres
- A Sant Joan, vénen i van
- A Sant Joan, vés-li davant; a Sant Pere, vés-li darrere
- Abans de Sant Joan no alabis la collita
- Abans de Sant Joan, pluja beneïda; després de Sant Joan, pluja maleïda
- Aigua de (o per) Sant Joan, cap guany i molta fam
- Aigua de Sant Joan no dóna pa ni vi
- Aigua de Sant Joan no dóna vi ni pa
- Aigua de Sant Joan s'emporta el blat
- Aigua de Sant Joan, all buit i molta fam
- Aigua de Sant Joan, celler buit i molta fam
- Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam
- Arribar Sant Joan d'estopa
- Bany de Sant Joan, salut per tot l'any
- Baralles per Sant Joan, pau per tot l'any
- Boires per Sant Joan a l'ametller fan molt mal; fan caure la fulla i corquen la fruita
- Boires per Sant Joan, tramuntana portaran
- Bon Sant Joan et do Déu; ja que no pots menjar, beu
- Bona sort per Sant Joan, desventura per Nadal
- Bona vista vejam, bacores per Sant Joan, carbassetes tendres i figues a l'agost
- Com us dieu, germaneta? -Elvireta de Sant Joan; i vós, pare? -Jo, Elvirot de Sant Pere
- Compra el carbó, l'oli i la sal per Sant Joan
- Comptar amb la «o» de Sant Joan
- Creix, creix, Sant Joan, sigues bo i mai gran
- Cursos de Sant Joan, salut per tot l'any
- D'olives, una per Sant Joan i cent per Nadal
- De llana de Sant Joan, fes ton abrigall
- De Nadal a Sant Joan va mig any
- De Nadal a Sant Joan, mig any cabal
- De Nadal a Sant Joan, Sant Esteve lo més gran
- De Nadal i de Sant Joan, només n'hi ha un cada any
- De Pasqua a Sant Joan
- De Pasqua a Sant Joan, la pluja a pams
- De poll de Sant Joan no te'n menjaràs cap
- De Sant Andreu a Nadal no hi ha un mes cabal, i una vella que ho va comptar per Sant Joan l'hi va trobar
- De Sant Joan a Nadal, mig any cabal
- De Sant Joan a Sant Joan, sis mesos van
- De Sant Joan a Sant Miquel tres mesos, i de Sant Miquel a Nadal altres tants
- De Sant Joan a Sant Miquel, mesos tres, i de Sant Miquel a Nadal hi ha la quarta part de l'any
- De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona ni peix ni mel
- De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix
- De Sant Joan a Sant Pere cala la xarxa sardinera
- De Sant Joan a Sant Pere, la setmana fesolera
- De Sant Joan a Sant Pere, no deixis la batuta a l'era
- De Sant Joan a Sant Pere, sembraràs les fesoleres
- De Sant Joan a Sant Simó, mala vida del pastor
- De Sant Joan a Santa Magdalena es pesca la morena
- De Sant Joan a Santa Magdalena, es pesca la morena
- De Sant Joan a Tots Sants passa el pastor sos afanys
- De Sant Joan de juny a Nadal, mig any cabal
- De Sant Joan, els cavalls, flabiol i arena, curen sedes de tota mena
- Des de Plan a Sant Joan (el Ribagorça), les gallines se n'hi van
- Després de Sant Joan, el pernil vol ganivet a la mà
- Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan
- El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal
- El bon sagnador comença la feina per l'Ascensió i si sagna galant no acaba fins per Sant Joan
- El braç de Sant Joan
- El conill per Sant Joan, la perdiu per Nadal
- El criat i el gall de Sant Joan a Sant Joan
- El dia de Sant Joan, a mitja nit, s'obren les mines d'or i plata
- El dia de Sant Joan, al sol es cou el pa
- El frare i la truita, per Sant Joan els busques
- El lli, primerenc o tardà, fins per Sant Joan no florirà
- El matí de Sant Joan totes flors tenen virtut, també aquelles donzelletes que als malalts donen salut
- El millor Sant és Sant Joan
- El pollet de gener, per Sant Joan me'l menjaré
- El que Sant Joan no té, ho manlleva a Sant Pere
- El qui sega a Sant Joan no li empra a Sant Pere
- El ral guanyat per Sant Joan, és ral i mig per Nadal
- El ral guanyat per Sant Joan, és ral i mig per Nadal, si hom sap guarda'l
- El vent que bufa per Sant Joan, bufa la resta de l'any
- Els focs de Sant Pere, se salten pel darrere, i els de Sant Joan, se salten pel davant
- Els mossos es lloguen per Sant Joan i es lloguen per Tots Sants
- Els polls de gener van amb la lloca al galliner; els polls de Sant Joan tots acaben al femer
- Entre juny i juliol, Sant Joan posa son coll
- Entre Sant Joan i Sant Pere no posis la batuda a l'era
- Entre Sant Joan i Sant Pere, la millor pesquera
- Entre Sant Joan i Sant Pere, no posis batuda (o taules) a l'era
- Es dia de Sant Joan ses Joanes faran festa, i es dia de Sant Silvestre ses Colomes també en fan
- Esquila el gos per Sant Joan, si vols que passi un bon any
- Ésser el dia de Sant Joan d'estopa
- Estel de Sant Joan, fes-me trobar un bon galant aquest mateix any
- Explicar-ho al padrí de Sant Joan
- Faves sembra quan voldràs, per Sant Joan segaràs
- Febres per Sant Joan, salut tot l'any
- Fer bon Sant Joan
- Fer com Sant Joan de Déu, si no pots menjar beu
- Fer com Sant Joan, que predicava el dejuni i s'atipava de carn
- Fer Sant Joan
- Fer uns ulls com la «o» de Sant Joan
- Fins a Sant Joan i Sant Pere no dormis a l'era
- Fins a Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal
- Fins a Sant Joan, no et treguis un fil d'estam
- Fins a Sant Joan, tot vi és rabadà
- Fins a Sant Joan, totes les herbes són pans
- Fins per Sant Joan i Sant Pere no dormis a l'era
- Fins per Sant Joan no et treguis el saial, si no vols que et vagi mal
- Fins per Sant Joan, no et treguis un fil d'estam
- Fins que Sant Joan abaixi el dit
- Flabiol i cavalls de Sant Joan, ses sedes et curaran
- Flor d'olivera per Sant Joan, oli en gran
- Floroncos per Sant Joan, salut per tot l'any
- Foc de Sant Joan, passa-li al davant; foc de Sant Pere, passa-li darrere
- Foc de Sant Pere, foc de Sant Joan, foc de tots els sants
- Foc de Sant Pere, foc de Sant Joan, guardeu-nos de ronya per tot aquest any
- Fred per Nadal i calor per Sant Joan, salut per tot l'any
- Fred per Nadal, calor per Sant Joan
- Fred per Sant Joan i calor per Nadal maten un cavall
- I els de Sant Joan salta'ls pel davant
- Jamai vingui Sant Joan que no ens porti son pa
- L'aigua de Sant Joan banya i remulla
- L'aigua per Sant Joan, al pa i al vi causen dany
- L'any que Sant Jordi el crucificarà, que Sant Marc el ressuscitarà i que Sant Joan el passejarà, el món s'acabarà
- L'oli de Sant Joan, tira i cura
- L'ordi, si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat
- La cuca de Sant Joan
- La dona que al seu marit vulgui matar, que li doni cols per Sant Joan
- La llaurada de Sant Joan per quatre femades val
- La llaurada de Sant Joan, molts la saben i pocs la fan
- La migdiada de Sant Joan porta molt dany
- La nit de Sant Joan, la més curta de l'any
- La nit de Sant Joan, la més tronera de l'any
- La pluja de Sant Joan podreix la fruita al camp
- La pluja de Sant Joan s'emporta les avellanes i les glans
- La qui es gronxa per Sant Joan, aviat troba galant
- La sardina, pel març, deixa-la anar; per l'abril, vés-la a buscar; pel maig i per Sant Joan, no tant
- La tosa de Sant Joan, cada bri llarg com un pam
- La tosa de Sant Joan, cada bri s'estira un pam
- La truita per Sant Joan se la pesca i se la busca
- Les aigües de Sant Joan furten vi i no donen pa
- Les cabrelles, per Sant Joan, bona matinada fan
- Les cabres, per Sant Joan, de bon matí les veuràs
- Les cireres de Sant Joan es mengen vora la llar
- Les cireres de Sant Joan es mengen vora la llar
- Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l'any
- Les olives per Sant Joan són com un gra de sal; per Sant Pere, com un gra de pebre
- Les relles de Sant Joan molts les oferixen però pocs les fan
- Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa
- Llaurada de Sant Joan, femada no li cal
- Llaurada per Sant Joan, bona femada per tot l'any
- Llaurada per Sant Joan, si vols menjar bon pa
- Llevar-se i acotxar-se aviat, és sa per Sant Joan i és bo per Nadal
- N'hi ha tants com sardineta de Sant Pere a Sant Joan
- Nadal i Sant Joan fan dos bocins de l'any; Sant Josep i Sant Miquel fan altre tant
- Nadal i Sant Joan tallen l'any
- Ni calor abans de Sant Joan, ni fred abans de Nadal, fan l'any bo i cabal
- Ni calor fins Sant Joan, ni fred fins Nadal
- Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca
- Nit de Sant Joan, nit d'amoretes
- No despullem Sant Joan per vestir Sant Pere
- No maduren totes per Sant Joan; sempre en queden per Sant Pere
- No totes cauen per Sant Joan
- No totes cauen per Sant Joan, alguna en cau entrany
- No totes les pagues cauen per Sant Joan, que també en cauen entre any
- No totes les peres cauen per Sant Joan, que algunes maduren per Sant Pere
- Olives, una per Sant Joan i cent per Nadal
- Pagant, Sant Pere canta i Sant Joan fa esclops
- Passat Sant Joan, no floreix el gram
- Passat Sant Joan, un jorn és un any
- Pel juny serà Sant Joan; per l'agost, Maria; pel gener, l'Epifania; i Sant Pere el juny; tant si es vol com si no es vol, Sant Jaume pel juliol
- Prendre la santjoanada
- Per bé o per mal, no et treguis la casaca fins per Sant Joan
- Per bé o per mal, no et treguis la roba fins per Sant Joan
- Per l'Ascensió, pren l'ametlla i el pinyó, i per Sant Joan acaba'n d'agafar
- Per Nadal al joc, per Sant Joan al foc
- Per Nadal, coques, i per Sant Joan, bacores
- Per Nadal, tot menjar val; i per Sant Joan, purgues en gran
- Per Nadal, ventura, per Sant Joan, desventura
- Per Pasco, formatjades; pes darrers dies, flaons; per Sant Joan, cavallades; per Nadal, galls i copons
- Per Pasqua granada, l'espiga daurada; per Sant Joan, segada, i per Sant Pere, a l'era
- Per Sant Jaume, festa a Albons; per Sant Joan, a Bellcaire; per Sant Climent, a Tort; Santa Màxima, a l'Escala
- Per Sant Joan (el filar) la vella deixa el ram
- Per Sant Joan [la figa], estaqueta; per Sant Pere, madureta
- Per Sant Joan afany, pa per tot l'any
- Per Sant Joan al joc, per Nadal al foc
- Per Sant Joan arribat, la primavera ha passat
- Per Sant Joan creix l'arbre i creix l'infant
- Per Sant Joan el blat al camp, i, si va bé, per Sant Jaume al graner
- Per Sant Joan el blat fora del camp
- Per Sant Joan el dia més gran
- Per Sant Joan el primer bany
- Per Sant Joan el riu demana carn
- Per Sant Joan es dia creix una passa de gegant
- Per Sant Joan es renova l'any
- Per Sant Joan garbes al camp
- Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera
- Per Sant Joan i Sant Pere, no posis taules a l'era
- Per Sant Joan la patoia endavant, i per Sant Pere, la patoia enrere
- Per Sant Joan les figues són veritat, com pel maig roses i pel juny blat
- Per Sant Joan les garbes al camp; per Sant Pere, les garbes a l'era
- Per Sant Joan matiner la vella va cremar el teler
- Per Sant Joan tot creix un pam
- Per Sant Joan tot es fa gran
- Per Sant Joan vés-li davant, i per Sant Pere vés-li darrere
- Per Sant Joan, a collir el gra
- Per Sant Joan, a collir el gram
- Per Sant Joan, a fer eixams
- Per Sant Joan, a la mar gran
- Per Sant Joan, a Olesa la fan
- Per Sant Joan, a sa platja gran
- Per Sant Joan, agafa el volant
- Per Sant Joan, agafa les espardenyes i fot el camp, si no, passaràs fam
- Per Sant Joan, bacores, i per Sant Pere, les millores
- Per Sant Joan, bacores; verdes o madures, segures
- Per Sant Joan, blat segaran
- Per Sant Joan, calura, mal de perdiu i de freixura
- Per Sant Joan, carn a la mar
- Per Sant Joan, celler buit amb molta fam
- Per Sant Joan, creix l'arbre i creix l'infant
- Per Sant Joan, crema la vella el teler
- Per Sant Joan, cuca, i per Sant Bernat, grua
- Per Sant Joan, deu-nos la paga, que ens en anam
- Per Sant Joan, el blat al camp, i si tot va bé, per Sant Jaume al graner
- Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a l'era
- Per Sant Joan, el blat fora del camp
- Per Sant Joan, el blat mor al camp
- Per Sant Joan, el dia més gran
- Per Sant Joan, el dia més llarg de l'any
- Per Sant Joan, el primer bany
- Per Sant Joan, el riu demana carn
- Per Sant Joan, el sol surt ballant
- Per Sant Joan, els pollastres endavant
- Per Sant Joan, empelts en gran
- Per Sant Joan, es renova l'any
- Per Sant Joan, figues de flor
- Per Sant Joan, garbes al camp
- Per Sant Joan, l'aigua demana carn
- Per Sant Joan, l'ametlla a les mans; per Santa Magdalena l'ametlla és plena
- Per Sant Joan, l'ou endavant
- Per Sant Joan, la botella a la mà
- Per Sant Joan, la filadora deixa el ram
- Per Sant Joan, la sardina mulla el pa
- Per Sant Joan, la vella deixa el ram
- Per Sant Joan, les cigonyes a volar
- Per Sant Joan, les estimades troben les enramades
- Per Sant Joan, les garbes al camp
- Per Sant Joan, les garbes al camp, i per Sant Pere les garbes a l'era
- Per Sant Joan, les papes de la userda marxen del camp
- Per Sant Joan, les pomes són verdes
- Per Sant Joan, les segues acabaran
- Per Sant Joan, lo xiquetet i el gran [segar-ho tot]
- Per Sant Joan, lo xiquetet i el gran i per Sant Pere lo rader [segar-ho tot]
- Per Sant Joan, mar petit i mar gran
- Per Sant Joan, mira les ametlles i les nous com estan
- Per Sant Joan, perdiu volant
- Per Sant Joan, tot creix un pam
- Per Sant Joan, tot es fa gran
- Per Sant Joan, tot és gran
- Per Sant Joan, tot neix i tot creix
- Per Sant Joan, treu la seva arrel el pa
- Per Sant Joan, tronades porten riuades
- Per Sant Joan, van i vénen; per Sant Joan, vénen i van
- Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan és en gavella; si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és colltorçat
- Per Sant Miquel i Sant Joan, tant mana l'amo com el criat
- Per Sant Pere i Sant Joan, la claror en gran
- Per Sant Pere, festa a Abrera, a Olesa per Sant Joan, i els cornuts d'Esparreguera per Santa Eulàlia la fan
- Per Santa Madrona la guatlla a la sorra; per Sant Jordi, ja volta l'ordi, i per Sant Joan, ja pica el blat
- Pluges per Sant Joan, lleven vi i no donen pa
- Pluja de (o per) Sant Joan dura mig any
- Pluja de Sant Joan dura tot l'any
- Pluja de Sant Joan, lleva vi i dóna pa
- Pluja de Sant Joan, lleva vi i no dóna pa
- Pluja de Sant Joan, mal per l'oli, pel vi i pel blat
- Pluja de Sant Joan, se'n duu vi i no dóna pa
- Pluja per Sant Joan, celler buit i molta fam
- Pluja per Sant Joan, dura mig any
- Pluja per Sant Joan, lleva vi i no dóna pa
- Pluja per Sant Joan, resta vi i no dóna pa
- Pluja per Sant Joan, vinagre per Nadal
- Poll de gener, per Sant Joan canta al galliner
- Quan arriben Sant Joan i Sant Pere, a dormir a l'era
- Quan Sant Joan fa de pastor, no t'allunyis gaire, pescador
- Quan Sant Joan pastura les cabres, mar bonança i mar brava
- Qui de la muntanya es vol enamorar, per Sant Joan hi ha d'anar
- Qui encén foc per Sant Joan, no es crema en tot l'any
- Qui es gronxa per Sant Joan, creix més d'un pam
- Qui es pentina per Sant Joan, no té polls en tot l'any
- Qui es vol fer ric per Nadal, el pengen per Sant Joan
- Qui es vol fer ric per Sant Joan, el pengen per Nadal
- Qui està gras per Sant Joan no val la cua d'un gos
- Qui menja cargols per Sant Joan no arriba a Sant Pere
- Qui menja cargols per Sant Joan, té diners tot l'any
- Qui menja pomes abans de Sant Joan, o les plora o les plany, o les porta al ventre tot l'any
- Qui no es banya per Sant Joan, no es banya en tot l'any
- Qui no menja per Sant Joan, o és boig o no té pa
- Qui per Nadal es torreia, per Sant Joan es soleia
- Qui per Sant Joan desfà una teranyina, la mort l'afina
- Qui per Sant Joan es torreia, per Nadal s'assoleia
- Qui per Sant Joan no ha segat, té el pa amenaçat
- Qui per Sant Joan va d'hivern i per Nadal va d'estiu, la ventura no li riu
- Qui per Sant Joan va vestit com per Nadal, no té salut cabal
- Qui ploma les oques per Sant Joan les ploma quatre vegades l'any
- Qui remena la pomera la matinada de Sant Joan teu el pugó per tot l'any
- Qui riu per Sant Joan, plora per Nadal
- Qui s'alegra per Nadal, plora per Sant Joan
- Qui vol ser ric al cap d'un any, el pengen per Sant Joan
- Qui vulgui criats, per Sant Joan en lloguen
- Rinyes per Sant Joan, pau per a tot l'any
- Riquesa de Sant Joan, misèria de Nadal
- Riquesa per Sant Joan, misèria per Nadal
- Sagnia per Sant Joan, salut per tot l'any
- Sant Antoni es va enamorar d'un porc; Sant Joan, d'un be, i jo de vostè
- Sant Francesc porta les vetlles i Sant Joan se les entorna
- Sant Joan a Nadal, mig any cabal
- Sant Joan arribat, la primavera ha passat
- Sant Joan combrega el blat, Sant Pere l'extremuncia i Sant Jaume l'enterra
- Sant Joan de Passa-avant
- Sant Joan dels llogats, els mossos deixen els amos i els amos cerquen criats
- Sant Joan deu un ruixat; si ell no el paga, Sant Pere el pagarà
- Sant Joan en dijous, alegria del pagès i afany dels bous
- Sant Joan en dijous, les pedres es tornen ous
- Sant Joan en dilluns, ventura a munts
- Sant Joan en dimarts, mala ventura a grapats
- Sant Joan en dimecres, només dura un vespre
- Sant Joan en diumenge, qui no compra pa no en menja
- Sant Joan en divendres, collita de cendres
- Sant Joan enlleganyat, Sant Pere regalat; Sant Pere, emborbollat, Sant Joan regalat
- Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira
- Sant Joan fa esclops
- Sant Joan ha arribat, la primavera ha passat
- Sant Joan i Corpus caigueren en un dia
- Sant Joan i Sant Martí, que mos guardin de verí
- Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera
- Sant Joan i Sant Pere; per davant i per darrera
- Sant Joan i Sant Pere; un per davant i altre per darrera
- Sant Joan l'escurça i el Nen Jesús l'allarga
- Sant Joan l'escurça i Nadal l'allarga
- Sant Joan la mou, Santa Càndia la clou
- Sant Joan o barres?
- Sant Joan passat, malhaja qui ens ha atipat
- Sant Joan plovent fa el vi dolent
- Sant Joan serè, les messes aniran bé
- Sant Joan, alegria de xics i de grans
- Sant Joan, alegria de xics i grans
- Sant Joan, bon sant
- Sant Joan, bon sant, Sant Pere, bon home
- Sant Joan, de les festes va al davant
- Sant Joan, el dia més gran
- Sant Joan, patró dels tontos i dels qui el fan
- Sant Jordi mata Jesús, Sant Marc el ressuscita, i Sant Joan el torna sagramentat
- Sant Pere bon home, Sant Joan bon sant
- Sant Pere bon home, Sant Joan bon sant, que curen de ronya i de tot altre mal
- Sant Pere i Sant Joan a la una van; Sant Joan ens amenaça i Sant Pere ens treu de casa
- Sant Pere, bon home, Sant Joan, bon sant, guardeu-nos de ronya a tots els cristians
- Sant Pere, bon home, Sant Joan, bon sant, que curen la ronya i de tot altre mal
- Sant Pere, bon home, Sant Joan, bon sant, van per les tavernes bevent vi blanc
- Sembrar espès i aviat, tristesa per Sant Joan i alegria per Nadal
- Sembraràs quan podràs, però fins Sant Joan no colliràs
- Sembraràs quan voldràs (o podràs) i per Sant Joan segaràs
- Si al teu marit vols mal en gran, dóna-li cols per Sant Joan
- Si canta la cogullada després de Sant Joan, blat endavant
- Si de llana de Sant Joan fas ton tricot, no et caldrà capot
- Si el dia de Sant Joan fa bon sol, l'any següent serà any de gra
- Si estimes el teu galant, no li donis cols per Sant Joan
- Si guardes la salut per Sant Joan, en tindràs per Nadal
- Si l'olivera és florida per Sant Joan, oli fareu en quantitat gran
- Si per Sant Antoni està embromat, per Sant Joan estarà estrellat
- Si per Sant Joan baixa l'aigua roja, hi baixarà tot l'estiu
- Si per Sant Joan hi ha trons, se curquen les anous
- Si per Sant Joan plou, les puces van en renou i de cada gota en surten nou
- Si per Sant Joan plou, ni vent ni pa tou
- Si per Sant Joan plou, ni vi ni pa tou
- Si per Sant Joan plou, quaranta dies plou
- Si per Sant Joan trona, les nous es corquen
- Si per Sant Jordi l'ordi ha espigat, per Sant Joan és gavellat
- Si per Sant Jordi l'ordi ha espigat, per Sant Joan serà madurat
- Si plou el dia de Sant Joan, hi haurà poques avellanes
- Si trona per Sant Joan, pesquera en gran
- Si trona per Sant Joan, totes les nous es corquen
- Si vols bé al teu galant no li donis cols per Sant Joan
- Si vols bon pa llaura per Sant Joan
- Si vols bona collita de blat, llaura per Sant Joan
- Si vols collir pa, per Sant Joan, llaurar
- Si vols haver bé i no dan, per advocat té Sant Joan
- Si vols tenir pa, llaura per Sant Joan
- Si vols tenir pa, per Sant Joan has de segar
- Tant si sembres primerenc com si sembres tardà, entre Sant Joan i Sant Pere hauràs d'arreplegar
- Tant si sembres primerenc com si sembres tardà, per Sant Joan has de segar
- Tenir el somni de Sant Joan
- Tothom té, i Sant Joan té es xot i Sant Antoni es porc
- Tronada de Sant Joan, les nous corcades
- Trons per Sant Joan, la collita aixecaran
- Trons per Sant Joan, la collita reeixiran
- Trons per Sant Joan, la nou corcada
- Un ral guanyat per Sant Joan, ja és ral i mig per Nadal
- Una per Sant Joan, cent per Nadal
- Val més bona pluja per Sant Joan que quatre gotes tot l'any
- Valer (una cosa) totes les herbetes de la nit de Sant Joan
- Valga'ns Sant Joan de les lletres grosses
- Verd o madur, Sant Joan ho duu
- Verdes les han segat, lo matí de Sant Joan
- Vés-li-ho a contar al Pardalot de Sant Joan
- Vol totes les herbetes de la nit de Sant Joan
Mira també-
Poesia Infantil i Juvenil -
Dites populars i refranys de juny, de Sant Joan i de l'estiu.