diumenge, 2 de desembre de 2007

Cap

  1. A (o en) cap desbarretat, tothom hi té part
  2. A (o en) cap sense barret (o descobert), tothom hi té dret; a cap desbarretat, tothom hi té part
  3. A (o en) cap sense barret, tothom hi té dret
  4. A cada cap hi ha un món
  5. A cap sense barretina, tothom hi barrina
  6. A cop de mar, cap serè
  7. A la fossa faràs cap amb vestit sense butxaques
  8. A Lleida vas? Cap i cabellera hi deixaràs
  9. A molt vi, poc cap
  10. A qui dóna el que té, abans no s'empassa, pica-li el cap amb una maça
  11. A qui el cap li creix, el seny se li enriqueix
  12. A qui el testament en vida faça, que li esclafen el cap amb una maça
  13. A qui fa donació com en Rabassa, que li piquin el cap amb una maça
  14. A qui llegeix molts llibres, el cap se li torna fum
  15. A tal cap, tal barret
  16. Abelles de juliol, el cap li dol
  17. Advocats, cap a l'infern de cap
  18. Al cap de cabells tothom hi dóna cops de martells
  19. Al cap de l'any tothom parla amb el seu cavall
  20. Al cap de l'any, els mateixos diners
  21. Al cap del ram trobarem el centener
  22. Al cap fred i als peus calor, no t'escoltis cap doctor
  23. Al cap i a l'hort es coneix la dona el que val
  24. Al cap pelat, tothom hi té part
  25. Al cap pelut, tothom hi escup
  26. Al cap, no s'hi fica el que no hi cap
  27. Al capdavall del sac s'hi troben les engrunes
  28. Al mal de cap omple-l'hi el pap
  29. Al peix menut, el cap li put
  30. Al poll de juliol, el cap li dol
  31. Alfarb, el cap del món
  32. Amb les dones de cap verd, qui més hi fa més hi perd
  33. Amb tres menes de gents no vulguis plets: amb qui treu el cap per la finestra de llana, amb qui es vesteix pel cap i amb qui mai parla per boca pròpia
  34. Amoretes de Cap d'Any, per Sant Miquel afany
  35. Aneu amb un coix? Al cap de l'any ho sereu tots dos
  36. Any de naps, pocs maldecaps
  37. Apedaçant s'arriba al Cap d’Any
  38. Aquest cap només barrina
  39. Arc de Sant Martí al capvespre, l'endemà festa
  40. Arc de Sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir
  41. Blat ajagut alça el cap de l'amo
  42. Bleda vol dir encantada i freda; julivert vol dir cap verd, i marduix vol dir cap fluix
  43. Boig serà el campaner que assenyala pedregades per Cap d'Any
  44. Bon cap per a pom de barana
  45. Bon cap per a pom d'escala
  46. Bon cap per portar perruca
  47. Bon cap, bona tanda
  48. Bon capell, fa bon frare
  49. Bon vi fa mal de cap
  50. Candelera espessa, guarda't sa cabeça
  51. Cap a on el cor camina el cap s'inclina
  52. Cap blanc fa respecte
  53. Cap calent, peus freds, ventre lleuger i cor net
  54. Cap d'Any en dijous porta mals de cor
  55. Cap d'Any en dimarts porta mal de cap
  56. Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris
  57. Cap d'Any en divendres porta mal de ventre
  58. Cap d'Any gelat, any de molt blat (o molt pa assegurat)
  59. Cap d'Any serè, tot l'any va bé
  60. Cap d'ase no emblanqueix mai
  61. Cap de bou de Mataró, portes banyes, i jo no
  62. Cap de dona, cap de diable
  63. Cap d'ovella i garres de llop (o de lleó)
  64. Cap dret i cor net
  65. Cap eixelebrat no vol ser reptat
  66. Cap fred, peus calents i cor valent
  67. Cap gros, cervell petit
  68. Cap gros, o molt savi o molt talòs
  69. Cap grossos de Mataró
  70. Cap i cua fan el peix
  71. Cap millor metge que aquests: peus calents i cap fred, ventre lleuger i cos net
  72. Cap pelat, cabellera de soldat
  73. Cap ros, cap pollós
  74. Cap sense cervell, al bordell
  75. Cap sense cervell, no ha menester capell
  76. Cap sense cervell, no vol guia ni consell
  77. Càrrega llarga i mans a la illada, al cap de l'any ni bèstia ni càrrega
  78. Casament en dilluns, al cap de l'any o tres o un
  79. Casament en dimecres, al cap de l'any són tres
  80. Casats de quatre dies, tot són manyagueries; al cap d'un any de matrimoni, arri allí, dimoni
  81. Ceba de Cap d’Any, bon averany
  82. Cel empedrat, cap mullat
  83. Com el bacallà, que té el cap a Escòcia
  84. Comptes de cap, no en surten la meitat
  85. De dormir molt, el cap se'n dol
  86. De la mar i del caparrot, ningú en treu el que vol, sinó el que pot
  87. De qualque cap s'han de fer estelles
  88. De res et serveix la intel•ligència si tens mal de cap
  89. De Sant Andreu a Nadal un mes no hi val; la vella que ho va comptar, per Cap d’Any l'hi va trobar
  90. De tots caps fa rengles
  91. De vegades la llengua talla el cap
  92. De vell enllà, posa-t'ho al cap, no es pot passar
  93. Del cap Cervera, el cap Begur està dotze llegües al sud
  94. Del cap trencat en surt la sang
  95. Del teu cap en faràs osques
  96. Després de Cap d'Any, figues seques per company
  97. Després de romput el cap es posen cervellera
  98. Dilluns arribat, calces velles i acotar el cap
  99. Dona i advocat, papers i maldecap
  100. Dorm amb els peus a llevant i amb el cap a ponent i viuràs llargament (o eternament)
  101. D'un mal cap, mai el bon consell
  102. Eixam de març, amb la mare al cap
  103. El bon mallol al cap de quatre anys ja és vinyol
  104. El bon nap per Sant Jaume treu el cap
  105. El ca amb el cap ho fa i amb la cua ho desfà
  106. El cap blanc i el seny a cercar
  107. El cap de la perdiu és maleït
  108. El cap dret i el cor net
  109. El cap en un lloc i els peus en un altre
  110. El cap és pel caçador (menys el de la perdiu, que és pel dimoni)
  111. El cap fa l'home i la cua fa l'ocell
  112. El cap fred, el ventre net i els peus calents, són els millors elements
  113. El cap governa els membres del cos, no aquest al cap
  114. El cap i els peus fan l'home
  115. El cap li trencaràs, que el cor no podràs
  116. El cap mata la cua
  117. El cap ple de pardalets, allunya els fadrinets
  118. El cap porta l'home, el cap fa córrer les cames, qui cap no té, les cames ha de moure
  119. El cap viu l'hora de l'àpat
  120. El cap, el nas i la boca, fins la mort els cura
  121. El casar no fóra res, si al cap de l'any no fossin tres
  122. El cor net i el cap dret
  123. El dot, cap de taula
  124. El febrer, de cap o de cua l'ha de fer, i, si no, tot sencer
  125. El foc de Cap d’Any no fa cap dany
  126. El mal de cap fins els peus m'abat
  127. El mal de cap no porta enterro
  128. El mal de cap, el menjar el bat
  129. El mal de cap, el ventre ho sap (o per massa prim, o per massa fart)
  130. El mal del cap, prompte mort o curat
  131. El mocador de cap tort, busca xicot
  132. El peix, millor que amb la mà, amb el cap s'ha d'agafar
  133. El pescar vol més cap que mans
  134. El que corromp el cap, fins al moll dels ossos arriba
  135. El que el cap fa, el barret no ho ha de saber
  136. El que fa el cap no ho ha de desfer la cua
  137. El que no es troba al cap es troba al centener
  138. El que no passa en tot l'any, passa en un Cap d’Any
  139. El que tinc al cap, ho tinc al pap
  140. El refredat entra pels peus i puja al cap
  141. El savi sap que no sap, el ximple tot ho té al cap
  142. El sol de març (o maig) estella el cap dels ases
  143. El sol de març dóna cops al cap (o porta mal de cap)
  144. El temps que es viu de més bona gana són les postes de sol i els caps de setmana
  145. El vi clar al cap sol pujar
  146. El vi des que el van trepitjar fuig dels peus i puja al cap
  147. Els al•lots, en alçar el cap alcen els peus
  148. Els braços per treballar, mes el cap per governar
  149. Els humors del març porten mals de cap
  150. Els maldecaps acurcen la vida
  151. Els pobres alcen el cap, quan mengen pimentó torrat
  152. Els que es casen en dilluns, al cap de l'any difunts
  153. En cap buit, molt orgull i poc suc (o discurs)
  154. En el cap de tot villà, mai en ell raó cabrà
  155. En el cap ho té la cabra
  156. En faltar el cap, tot va desbaratat
  157. En lloc de donar-li un cap de corda, li dóna un cop de corda al cap
  158. En Pau, en Pere i en Berenguera, tres caps de casa eren
  159. En tenir el cap batut, no hi val cervellera
  160. En tot cap hi ha dolor
  161. Es cap és de s'homo
  162. Estrena de Cap d’Any sac ple, budell gran
  163. Ferida al cap, o mort o curat
  164. Fill de gat, se li assembla dels peus al cap
  165. Foc al bosc? Treu-t'ho del cap
  166. Gelada de Cap d’Any, pa per a tot l'any
  167. Grata's el cap i pruen-li els talons
  168. He florit, he granat i ara acot es cap com es blat
  169. Home tort o seguit, al cap i a la fi marit
  170. Hoste i peix menut, al cap de tres dies put
  171. Jugador de cartes i bevedor d'aiguardent, sempre du el cap calent
  172. La figuera, el peu a l'aigua i el cap al sol
  173. La missa de Cap d’Any val per tot l'any
  174. La que no fila en tot l'any, fila el dia de Cap d’Any
  175. La tramuntana el cap enravana
  176. La vanitat és filla de l'egoisme i de la persona sense cap
  177. L'any de traspàs les fulles de l'olivera es giren cap per avall
  178. L'any passat em va esgarrapar el gat i aquest any se m'ha inflat el cap
  179. L'arròs fa el cap gros
  180. Les dones només es veuen menjar dues vegades a l'any: per Nadal i per Cap d’Any
  181. Les quimeres se'n pugen al cap; no maten, però atropellen
  182. Les vaques del rei al cap de cent anys pareixen
  183. Llegir molt encaparra massa
  184. Llit de vell, capçal de llit
  185. Lluna creixent per Cap d’Any, blat abundant
  186. Lo que no és a un cap és a l'altre
  187. Mal de cap i son, malaltia d'aprenent (o de belitre)
  188. Mal de cap, son i gana, la malaltia d'en Pavana
  189. Mal és que s'ho hagi posat al cap
  190. Maldecaps amb pa, fan de bon passar
  191. Maldecaps, cap; criatures, poques
  192. Marit i molla, el cap dintre l'olla; marit i muller, dintre d'un sunyer
  193. Massa vi s'emporta el cap
  194. Massamagrell, molt de cap, però poc cervell
  195. Menjar raïms per Cap d’Any, porta diners per tot l'any
  196. Mocador cap tort, busca xicot
  197. Molt dormir el cap fa entorpir
  198. Moltes mosques al sol i molts mosquits al capvespre, pluja esperen
  199. Molts caps i pocs barrets
  200. Molts de tocs pels pits i el dimoni pel cap dels dits
  201. Molts escarmenten en el cap dels altres
  202. Monja (o frare) de Sant Agustí, dos caps en un coixí
  203. Mossa de cap dessimbolt, mai esperi bona sort
  204. Nadal passat, Cap d’Any aviat
  205. Ni aire fresc estant suat, ni posar-se en carrer que no treu cap
  206. Ni cordar-se amb tiretes sense cap, ni gos famolenc, ni porc molt fart
  207. Ni taula sense pa, ni tropa sense capità
  208. Ningú diga el que sap, que li pot caure el cap
  209. No et clavis (o fiquis) en camisa d'onze vares ni carrer que no treu cap
  210. No et facis embenar el cap abans d'haver-te'l trencat
  211. No hi ha gat que no es retiri de la cua o del cap
  212. No portis a Núria la noia, no fos cas que fiqués el cap a l'olla
  213. No se sap si és gros lo nap fins que ha tret lo cap
  214. No siguis fornera, si tens el cap de cera
  215. Noranta-nou xais i un pastor fan cent caps
  216. Nuvolada negra, cap a terra
  217. On hi entra el cap, hi entra el cos
  218. On hi ha cap la cua calla
  219. On no hi ha cap, no hi cal barret (o «sombrero»)
  220. On no hi ha cap, no hi cal cervell
  221. On no hi ha cap, tot són cues
  222. On no hi ha un bon cap, hi ha un bon centener
  223. On va el cap va la cua
  224. On vas, mal? On hi ha capçal
  225. Orde llarga i cap revògit
  226. Pa torrat, pa torrat, que Cap d’Any és arribat
  227. Pedrada en cap d'altri no dol
  228. Pel cap del fil aclarirem la troca
  229. Pel cap del fil es troba el centener
  230. Pel cap o pel taló s'ha de trencar el sabató
  231. Pel cap ple de pardals, els promesos passen alts
  232. Pel març, el fus va cap per avall
  233. Pel març, mal de peus i mal de cap
  234. Pel març, treu el cap el llangardaix, i per l'abril acaba de sortir
  235. Pels caps de girall es perden les juntes
  236. Per a qui ha de pujar una costa val més ser al cap que al peu
  237. Per al darrer mal de cap, el metge no hi val
  238. Per Cap d'Any i cap de mes, aneu-vos-en de casa, que no us hi vull més
  239. Per Cap d'Any i cap de mes, deixaré la casa, que no em convé més
  240. Per Cap d'Any, cada u resa pel seu sant
  241. Per Cap d'Any, el dia s'allarga un pam
  242. Per Cap d'Any, els tísics fan el dany
  243. Per Cap d'Any, s'enceten les figues seques
  244. Per Cap d'Any, s'estira el dia, però no s'estira el guany
  245. Per la Candelera, al cap de cinc mesos a l'era
  246. Per la Mare de Déu de març, a migdia posa el cap al jaç
  247. Per Nadal i per Cap d’Any, cada u amb el seu company
  248. Per Nadal, posarem el porc en sal, la gallina a la pastera, lo pollí al cap del pi
  249. Per on passa el cap, passa el cos
  250. Per Sant Antoni abat, mitja hora per cap
  251. Per Sant Bernat, tapa't el cap
  252. Per Sant Lluc, la castanya salta del palluc, i al cap de nou dies, a la fira la duc
  253. Per Sant Martí tasta el teu vi, i per Cap d’Any ja et farà dany
  254. Per Sant Maties, març al cap de cinc dies, però si és any de traspàs, al cap de sis el trobaràs
  255. Per Sant Pere posa el cap sota l'olivera
  256. Per Sant Sebastià s'allarga el dia, una hora per cada cap
  257. Per Sant Tomàs, si n'hi ha en tindràs i si no, pel cap del mas
  258. Per Santa Llúcia un salt de puça, per Nadal un salt de gall, per Cap d’Any un pas de bou, Per Reis mitja hora creix
  259. Perquè un gos mossega no se li ha de tallar el cap
  260. Petit cabal, grossa ventura
  261. Petit cabal, poca ventura
  262. Pluja de Cap d’Any, du mal averany
  263. Pluja de Cap d’Any, mal any
  264. Poca pèrdua i xiquet guany, tot es troba al cap de l'any
  265. Poll de juliol, el cap o el cul sempre els dol
  266. Portar una castanya a la butxaca, cura el mal de cap i les morenes
  267. Posa-t'ho al cap, i sortiràs amb la teva
  268. Quan el cap de Salou porta mantell, no et fiïs d'ell
  269. Quan el cap es pela i treu pèl la seda, senyal de vellesa
  270. Quan el cap fa mal, tot fa mal
  271. Quan el cap fa mal, tots els membres dolen
  272. Quan el deixeble està preparat, el mestre treu el cap
  273. Quan el sol es colga amb sac, pluja al cap
  274. Quan ha de ploure, totes les mosques es posen cap per avall
  275. Quan li parlen de filar, el cap li roda
  276. Quan tenen el cap romput, es posen cervellera
  277. Que ningú digui el que sap, perquè li pot caure el cap
  278. Qui ... massa, té el cap de carbassa
  279. Qui amb joves gasta massa, té el cap de carbassa
  280. Qui balla (o canta) sense so, no té el cap bo
  281. Qui balla i qui canta massa, té el cap de carbassa
  282. Qui barata, el cap se grata
  283. Qui bé beu bé alluca, qui té bon cap bé suca, qui té bons peus bé truca, i el bon vi mata la cuca
  284. Qui beu massa, té el cap de carbassa
  285. Qui canta (o balla) sense to, no té el cap bo
  286. Qui canta el seu mal espanta ... i fa mal de cap als altres
  287. Qui deixa casa cerca mals de cap
  288. Qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa
  289. Qui diu que ja sap prou, té el cap més gros que un bou
  290. Qui diumenge no va mudat, o és molt pobre o té mal de cap
  291. Qui en vestits (o joies) gasta massa, té el cap de carbassa
  292. Qui en vida fa donació es bat el cap amb un bastó (o tió)
  293. Qui es banya massa, té el cap de carbassa
  294. Qui és fill (o parent) d'un gat, el retira de la cua o del cap
  295. Qui es mescla en baralles d'altri en surt amb el cap romput
  296. Qui fa un cove fa un cistell, i al cap de l'any cisteller vell
  297. Qui jeu de cap a sol ixent, s'emmalalteix
  298. Qui menja cervell de porc, al cap de l'any és viu o és mort
  299. Qui menja el gall del senyor al cap de cent anys vomita les plomes
  300. Qui menja les cols del rei al cap de cent anys les paga
  301. Qui molt abraça, té cap de carbassa
  302. Qui molt presum, té al cap molt fum
  303. Qui molt riu, té el cap poc viu
  304. Qui no passa el Nadal, no arriba a Cap d'Any
  305. Qui no té bon cap, al presidi fa cap
  306. Qui no té cap, necessita braços
  307. Qui no té cap, no té res
  308. Qui no té cap, que tingui cames
  309. Qui no té farina (o pa) al sac, ha de tenir seny al cap
  310. Qui no té feina el cap pentina
  311. Qui no té maldecaps se'n cerca
  312. Qui no té sinó un cabeç, malalt lo dissabte és
  313. Qui no treballa de cap, ha de treballar d'esquena
  314. Qui no treballa en tot l'any, treballa el dia de Cap d'Any
  315. Qui no visita el camp per Cap d’Any té mal any
  316. Qui no vulgui ser picat que no posi el cap al vesper
  317. Qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu
  318. Qui pensa malament, el cap li caigui
  319. Qui per altra es descompassa, es bat el cap amb una maça
  320. Qui per Nadal compta amb son porc, al cap de l'any molts n'haurà mort
  321. Qui pren un coix per company, coixeja al cap d'un any
  322. Qui renta el cap de l'ase (o del ruc, o del «burro»), perd lleixiu, temps i sabó
  323. Qui riu massa, té el cap de carbassa
  324. Qui s'alaba massa, té el cap de carbassa
  325. Qui sembra blat per Sant Serafí, li naix cap per avall
  326. Qui sopa massa, té el cap de carbassa
  327. Qui tant mira, al cap de l'any no s'hi veu
  328. Qui tant tira (o tiba), fa dos caps
  329. Qui té dos amors perd el cap, qui té dues cases perd el cor
  330. Qui té el cap de cera, que no es posi al sol
  331. Qui té el cap de vidre, que no jugui a pedrades
  332. Qui té el cap vola que vola, no pot fer de serviola
  333. Qui té mal de cap que s'unti el cul d'oli
  334. Qui té maldecaps que se'ls empassi
  335. Qui té mals de cap, que en begui del ranci
  336. Qui té tres forats a la testa (o si tens dos ulls a la testa), ja pots treure el cap per la finestra
  337. Qui té un cap i sis barrets, no tindrà fred
  338. Qui treu el cap d'un lloc brut, sempre put
  339. Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles
  340. Qui va amb un coix, al cap de l'any són dos (o és coix i mig)
  341. Qui viu massa, té el cap de carbassa
  342. Qui vol maldecaps que es compri un ase
  343. Qui vol ser ric a cap d'un any, lo pengen per Sant Joan
  344. Qui vol ser ric massa aviat, al cap de l'any és penjat
  345. Roquerols per les roqueres, al cap de vuit dies orenetes
  346. Sant Bernat cura de febres i de mal de cap
  347. Sant Pau serè, tothom sabrà que fer; Sant Pau tapat, ningú sabrà on té el cap
  348. Sant Silvestre no pot estre sinó una vegada a l'any: la vigília de Cap d'Any
  349. Segons cacis el dia de Cap d’Any, caçaràs la resta de l'any
  350. Segons el cap, el barret
  351. Segueix la línia recta que podràs sempre aixecar el cap
  352. Si el dimarts es pon amb capell, tindràs mala memòria d'ell
  353. Si el sol es pon en sec, pluja pel cap
  354. Si en Bernat té mal de cap, ell mateix se l'ha buscat
  355. Si et cases per Cap d’Any, lluna de mel fins a Sant Miquel
  356. Si et fa mal el cap, unta't el cul d'oli
  357. Si ets cast per Cap d'Any, per quaresma no tindràs afany
  358. Si files per Cap d'Any, filaràs tot l'any
  359. Si ho tens al cap, posa-t'ho als peus
  360. Si l'enveja fos tinya, molts caps haurien de menester capell
  361. Si molts caps reclama el manicomi, més cors els crida l'hospital
  362. Si no hi ha cap, no hi ha res
  363. Si no vols passar un mal any, no et casis per Cap d'Any
  364. Si plou per Cap d'Any, s'esguerra tot l'any
  365. Si són amoïnadores o es posen cap avall, assenyalen pluja
  366. Si teniu el cap fred i els peus calents, no estareu mai malalts
  367. Si tens bon cap faràs fortuna
  368. Si treballes per Cap d’Any, hauràs de treballar tot l'any
  369. Si vols estar malalt, abans d'anar a dormir renta't el cap
  370. Si vols que ton fill creixi aviat, renta-li els peus i xolla-li el cap
  371. Si vols ser amic del gat, grata-li (o fes-li pessigolles a) el cap
  372. Si vols ser Papa (o Pare Sant), fica-t'ho (o posa-t'ho) al cap (o a la testa)
  373. Tant es caça amb el cap com amb els peus
  374. Tant put un all com cent cabeces
  375. Tants caps, tants barrets
  376. Tenint el cap, bé trobarem el centener
  377. Tenir rodaments de cap
  378. Tens calor? ... Tira't de cap al llavador
  379. Tocant-li un punt que no sap, l'ignorant ensenya el cap
  380. Tots els caps tenen cabells, mes no tots tenen cervell
  381. Treball de cap, ho paga l'estómac
  382. Tres mals no són planguts: fluix de ventre, cadarn i mal de cap
  383. Tretze a taula, mala sort. Al cap de l'any un de mort
  384. Trons per Cap d'Any porten mal any
  385. Trons per la Candelera, mal de cap i mal d'orella
  386. Un bon cap no hauria de morir mai
  387. Un cap neci, és caixa de correus; tot ho rep, res es queda i ho envia a tot arreu
  388. Un mentider ha de tenir bon cap
  389. Va el porc amb el cap baix, avergonyit que diguin que sa mare era una bacona
  390. Val més bossa buida que cap buit
  391. Val més ser cap d'arengada que cua de lluç
  392. Val més ser cap d'arengada que cua de pagell
  393. Val més ser cap de gat (o de rat) que cua de lleó
  394. Val més ser cap de llissa que cua de pagell
  395. Val més ser cap de lluç que cua d'estruç (o d'avestruç)
  396. Val més ser cap de sardina que cua d'anfós
  397. Val més ser cap de sardina que cua de pagell
  398. Val més un bon cap que una bona casa (o ciutat, o heretat)
  399. Voleu caps eriçoners? Que en vinguin de casta


Mira també

- Pròleg a «En cap cap cap» i mostra de les 50 primeres entrades