Cap

1. A (o en) cap desbarretat, tothom hi té part
2. A (o en) cap sense barret (o descobert), tothom hi té dret; a cap desbarretat, tothom hi té part
3. A (o en) cap sense barret, tothom hi té dret
4. A cada cap hi ha un món
5. A cap sense barretina, tothom hi barrina
6. A cop de mar, cap serè
7. A la fossa faràs cap amb vestit sense butxaques
8. A Lleida vas? Cap i cabellera hi deixaràs
9. A molt vi, poc cap
10. A qui dóna el que té, abans no s'empassa, pica-li el cap amb una maça
11. A qui el cap li creix, el seny se li enriqueix
12. A qui el testament en vida faça, que li esclafen el cap amb una maça
13. A qui fa donació com en Rabassa, que li piquin el cap amb una maça
14. A qui llegeix molts llibres, el cap se li torna fum
15. A tal cap, tal barret
16. Abelles de juliol, el cap li dol
17. Advocats, cap a l'infern de cap
18. Al cap de cabells tothom hi dóna cops de martells
19. Al cap de l'any tothom parla amb el seu cavall
20. Al cap de l'any, els mateixos diners
21. Al cap del ram trobarem el centener
22. Al cap fred i als peus calor, no t'escoltis cap doctor
23. Al cap i a l'hort es coneix la dona el que val
24. Al cap pelat, tothom hi té part
25. Al cap pelut, tothom hi escup
26. Al cap, no s'hi fica el que no hi cap
27. Al capdavall del sac s'hi troben les engrunes
28. Al mal de cap omple-l'hi el pap
29. Al peix menut, el cap li put
30. Al poll de juliol, el cap li dol
31. Alfarb, el cap del món
32. Amb les dones de cap verd, qui més hi fa més hi perd
33. Amb tres menes de gents no vulguis plets: amb qui treu el cap per la finestra de llana, amb qui es vesteix pel cap i amb qui mai parla per boca pròpia
34. Amoretes de Cap d'Any, per Sant Miquel afany
35. Aneu amb un coix? Al cap de l'any ho sereu tots dos
36. Any de naps, pocs maldecaps
37. Apedaçant s'arriba al Cap d’Any
38. Aquest cap només barrina
39. Arc de Sant Martí al capvespre, l'endemà festa
40. Arc de Sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir
41. Blat ajagut alça el cap de l'amo
42. Bleda vol dir encantada i freda; julivert vol dir cap verd, i marduix vol dir cap fluix
43. Boig serà el campaner que assenyala pedregades per Cap d'Any
44. Bon cap per a pom de barana
45. Bon cap per a pom d'escala
46. Bon cap per portar perruca
47. Bon cap, bona tanda
48. Bon capell, fa bon frare
49. Bon vi fa mal de cap
50. Candelera espessa, guarda't sa cabeça
51. Cap a on el cor camina el cap s'inclina
52. Cap blanc fa respecte
53. Cap calent, peus freds, ventre lleuger i cor net
54. Cap d'Any en dijous porta mals de cor
55. Cap d'Any en dimarts porta mal de cap
56. Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris
57. Cap d'Any en divendres porta mal de ventre
58. Cap d'Any gelat, any de molt blat (o molt pa assegurat)
59. Cap d'Any serè, tot l'any va bé
60. Cap d'ase no emblanqueix mai
61. Cap de bou de Mataró, portes banyes, i jo no
62. Cap de dona, cap de diable
63. Cap d'ovella i garres de llop (o de lleó)
64. Cap dret i cor net
65. Cap eixelebrat no vol ser reptat
66. Cap fred, peus calents i cor valent
67. Cap gros, cervell petit
68. Cap gros, o molt savi o molt talòs
69. Cap grossos de Mataró
70. Cap i cua fan el peix
71. Cap millor metge que aquests: peus calents i cap fred, ventre lleuger i cos net
72. Cap pelat, cabellera de soldat
73. Cap ros, cap pollós
74. Cap sense cervell, al bordell
75. Cap sense cervell, no ha menester capell
76. Cap sense cervell, no vol guia ni consell
77. Càrrega llarga i mans a la illada, al cap de l'any ni bèstia ni càrrega
78. Casament en dilluns, al cap de l'any o tres o un
79. Casament en dimecres, al cap de l'any són tres
80. Casats de quatre dies, tot són manyagueries; al cap d'un any de matrimoni, arri allí, dimoni
81. Ceba de Cap d’Any, bon averany
82. Cel empedrat, cap mullat
83. Com el bacallà, que té el cap a Escòcia
84. Comptes de cap, no en surten la meitat
85. De dormir molt, el cap se'n dol
86. De la mar i del caparrot, ningú en treu el que vol, sinó el que pot
87. De qualque cap s'han de fer estelles
88. De res et serveix la intel•ligència si tens mal de cap
89. De Sant Andreu a Nadal un mes no hi val; la vella que ho va comptar, per Cap d’Any l'hi va trobar
90. De tots caps fa rengles
91. De vegades la llengua talla el cap
92. De vell enllà, posa-t'ho al cap, no es pot passar
93. Del cap Cervera, el cap Begur està dotze llegües al sud
94. Del cap trencat en surt la sang
95. Del teu cap en faràs osques
96. Després de Cap d'Any, figues seques per company
97. Després de romput el cap es posen cervellera
98. Dilluns arribat, calces velles i acotar el cap
99. Dona i advocat, papers i maldecap
100. Dorm amb els peus a llevant i amb el cap a ponent i viuràs llargament (o eternament)
101. D'un mal cap, mai el bon consell
102. Eixam de març, amb la mare al cap
103. El bon mallol al cap de quatre anys ja és vinyol
104. El bon nap per Sant Jaume treu el cap
105. El ca amb el cap ho fa i amb la cua ho desfà
106. El cap blanc i el seny a cercar
107. El cap de la perdiu és maleït
108. El cap dret i el cor net
109. El cap en un lloc i els peus en un altre
110. El cap és pel caçador (menys el de la perdiu, que és pel dimoni)
111. El cap fa l'home i la cua fa l'ocell
112. El cap fred, el ventre net i els peus calents, són els millors elements
113. El cap governa els membres del cos, no aquest al cap
114. El cap i els peus fan l'home
115. El cap li trencaràs, que el cor no podràs
116. El cap mata la cua
117. El cap ple de pardalets, allunya els fadrinets
118. El cap porta l'home, el cap fa córrer les cames, qui cap no té, les cames ha de moure
119. El cap viu l'hora de l'àpat
120. El cap, el nas i la boca, fins la mort els cura
121. El casar no fóra res, si al cap de l'any no fossin tres
122. El cor net i el cap dret
123. El dot, cap de taula
124. El febrer, de cap o de cua l'ha de fer, i, si no, tot sencer
125. El foc de Cap d’Any no fa cap dany
126. El mal de cap fins els peus m'abat
127. El mal de cap no porta enterro
128. El mal de cap, el menjar el bat
129. El mal de cap, el ventre ho sap (o per massa prim, o per massa fart)
130. El mal del cap, prompte mort o curat
131. El mocador de cap tort, busca xicot
132. El peix, millor que amb la mà, amb el cap s'ha d'agafar
133. El pescar vol més cap que mans
134. El que corromp el cap, fins al moll dels ossos arriba
135. El que el cap fa, el barret no ho ha de saber
136. El que fa el cap no ho ha de desfer la cua
137. El que no es troba al cap es troba al centener
138. El que no passa en tot l'any, passa en un Cap d’Any
139. El que tinc al cap, ho tinc al pap
140. El refredat entra pels peus i puja al cap
141. El savi sap que no sap, el ximple tot ho té al cap
142. El sol de març (o maig) estella el cap dels ases
143. El sol de març dóna cops al cap (o porta mal de cap)
144. El temps que es viu de més bona gana són les postes de sol i els caps de setmana
145. El vi clar al cap sol pujar
146. El vi des que el van trepitjar fuig dels peus i puja al cap
147. Els al•lots, en alçar el cap alcen els peus
148. Els braços per treballar, mes el cap per governar
149. Els humors del març porten mals de cap
150. Els maldecaps acurcen la vida
151. Els pobres alcen el cap, quan mengen pimentó torrat
152. Els que es casen en dilluns, al cap de l'any difunts
153. En cap buit, molt orgull i poc suc (o discurs)
154. En el cap de tot villà, mai en ell raó cabrà
155. En el cap ho té la cabra
156. En faltar el cap, tot va desbaratat
157. En lloc de donar-li un cap de corda, li dóna un cop de corda al cap
158. En Pau, en Pere i en Berenguera, tres caps de casa eren
159. En tenir el cap batut, no hi val cervellera
160. En tot cap hi ha dolor
161. Es cap és de s'homo
162. Estrena de Cap d’Any sac ple, budell gran
163. Ferida al cap, o mort o curat
164. Fill de gat, se li assembla dels peus al cap
165. Foc al bosc? Treu-t'ho del cap
166. Gelada de Cap d’Any, pa per a tot l'any
167. Grata's el cap i pruen-li els talons
168. He florit, he granat i ara acot es cap com es blat
169. Home tort o seguit, al cap i a la fi marit
170. Hoste i peix menut, al cap de tres dies put
171. Jugador de cartes i bevedor d'aiguardent, sempre du el cap calent
172. La figuera, el peu a l'aigua i el cap al sol
173. La missa de Cap d’Any val per tot l'any
174. La que no fila en tot l'any, fila el dia de Cap d’Any
175. La tramuntana el cap enravana
176. La vanitat és filla de l'egoisme i de la persona sense cap
177. L'any de traspàs les fulles de l'olivera es giren cap per avall
178. L'any passat em va esgarrapar el gat i aquest any se m'ha inflat el cap
179. L'arròs fa el cap gros
180. Les dones només es veuen menjar dues vegades a l'any: per Nadal i per Cap d’Any
181. Les quimeres se'n pugen al cap; no maten, però atropellen
182. Les vaques del rei al cap de cent anys pareixen
183. Llegir molt encaparra massa
184. Llit de vell, capçal de llit
185. Lluna creixent per Cap d’Any, blat abundant
186. Lo que no és a un cap és a l'altre
187. Mal de cap i son, malaltia d'aprenent (o de belitre)
188. Mal de cap, son i gana, la malaltia d'en Pavana
189. Mal és que s'ho hagi posat al cap
190. Maldecaps amb pa, fan de bon passar
191. Maldecaps, cap; criatures, poques
192. Marit i molla, el cap dintre l'olla; marit i muller, dintre d'un sunyer
193. Massa vi s'emporta el cap
194. Massamagrell, molt de cap, però poc cervell
195. Menjar raïms per Cap d’Any, porta diners per tot l'any
196. Mocador cap tort, busca xicot
197. Molt dormir el cap fa entorpir
198. Moltes mosques al sol i molts mosquits al capvespre, pluja esperen
199. Molts caps i pocs barrets
200. Molts de tocs pels pits i el dimoni pel cap dels dits
201. Molts escarmenten en el cap dels altres
202. Monja (o frare) de Sant Agustí, dos caps en un coixí
203. Mossa de cap dessimbolt, mai esperi bona sort
204. Nadal passat, Cap d’Any aviat
205. Ni aire fresc estant suat, ni posar-se en carrer que no treu cap
206. Ni cordar-se amb tiretes sense cap, ni gos famolenc, ni porc molt fart
207. Ni taula sense pa, ni tropa sense capità
208. Ningú diga el que sap, que li pot caure el cap
209. No et clavis (o fiquis) en camisa d'onze vares ni carrer que no treu cap
210. No et facis embenar el cap abans d'haver-te'l trencat
211. No hi ha gat que no es retiri de la cua o del cap
212. No portis a Núria la noia, no fos cas que fiqués el cap a l'olla
213. No se sap si és gros lo nap fins que ha tret lo cap
214. No siguis fornera, si tens el cap de cera
215. Noranta-nou xais i un pastor fan cent caps
216. Nuvolada negra, cap a terra
217. On hi entra el cap, hi entra el cos
218. On hi ha cap la cua calla
219. On no hi ha cap, no hi cal barret (o «sombrero»)
220. On no hi ha cap, no hi cal cervell
221. On no hi ha cap, tot són cues
222. On no hi ha un bon cap, hi ha un bon centener
223. On va el cap va la cua
224. On vas, mal? On hi ha capçal
225. Orde llarga i cap revògit
226. Pa torrat, pa torrat, que Cap d’Any és arribat
227. Pedrada en cap d'altri no dol
228. Pel cap del fil aclarirem la troca
229. Pel cap del fil es troba el centener
230. Pel cap o pel taló s'ha de trencar el sabató
231. Pel cap ple de pardals, els promesos passen alts
232. Pel març, el fus va cap per avall
233. Pel març, mal de peus i mal de cap
234. Pel març, treu el cap el llangardaix, i per l'abril acaba de sortir
235. Pels caps de girall es perden les juntes
236. Per a qui ha de pujar una costa val més ser al cap que al peu
237. Per al darrer mal de cap, el metge no hi val
238. Per Cap d'Any i cap de mes, aneu-vos-en de casa, que no us hi vull més
239. Per Cap d'Any i cap de mes, deixaré la casa, que no em convé més
240. Per Cap d'Any, cada u resa pel seu sant
241. Per Cap d'Any, el dia s'allarga un pam
242. Per Cap d'Any, els tísics fan el dany
243. Per Cap d'Any, s'enceten les figues seques
244. Per Cap d'Any, s'estira el dia, però no s'estira el guany
245. Per la Candelera, al cap de cinc mesos a l'era
246. Per la Mare de Déu de març, a migdia posa el cap al jaç
247. Per Nadal i per Cap d’Any, cada u amb el seu company
248. Per Nadal, posarem el porc en sal, la gallina a la pastera, lo pollí al cap del pi
249. Per on passa el cap, passa el cos
250. Per Sant Antoni abat, mitja hora per cap
251. Per Sant Bernat, tapa't el cap
252. Per Sant Lluc, la castanya salta del palluc, i al cap de nou dies, a la fira la duc
253. Per Sant Martí tasta el teu vi, i per Cap d’Any ja et farà dany
254. Per Sant Maties, març al cap de cinc dies, però si és any de traspàs, al cap de sis el trobaràs
255. Per Sant Pere posa el cap sota l'olivera
256. Per Sant Sebastià s'allarga el dia, una hora per cada cap
257. Per Sant Tomàs, si n'hi ha en tindràs i si no, pel cap del mas
258. Per Santa Llúcia un salt de puça, per Nadal un salt de gall, per Cap d’Any un pas de bou, Per Reis mitja hora creix
259. Perquè un gos mossega no se li ha de tallar el cap
260. Petit cabal, grossa ventura
261. Petit cabal, poca ventura
262. Pluja de Cap d’Any, du mal averany
263. Pluja de Cap d’Any, mal any
264. Poca pèrdua i xiquet guany, tot es troba al cap de l'any
265. Poll de juliol, el cap o el cul sempre els dol
266. Portar una castanya a la butxaca, cura el mal de cap i les morenes
267. Posa-t'ho al cap, i sortiràs amb la teva
268. Quan el cap de Salou porta mantell, no et fiïs d'ell
269. Quan el cap es pela i treu pèl la seda, senyal de vellesa
270. Quan el cap fa mal, tot fa mal
271. Quan el cap fa mal, tots els membres dolen
272. Quan el deixeble està preparat, el mestre treu el cap
273. Quan el sol es colga amb sac, pluja al cap
274. Quan ha de ploure, totes les mosques es posen cap per avall
275. Quan li parlen de filar, el cap li roda
276. Quan tenen el cap romput, es posen cervellera
277. Que ningú digui el que sap, perquè li pot caure el cap
278. Qui ... massa, té el cap de carbassa
279. Qui amb joves gasta massa, té el cap de carbassa
280. Qui balla (o canta) sense so, no té el cap bo
281. Qui balla i qui canta massa, té el cap de carbassa
282. Qui barata, el cap se grata
283. Qui bé beu bé alluca, qui té bon cap bé suca, qui té bons peus bé truca, i el bon vi mata la cuca
284. Qui beu massa, té el cap de carbassa
285. Qui canta (o balla) sense to, no té el cap bo
286. Qui canta el seu mal espanta ... i fa mal de cap als altres
287. Qui deixa casa cerca mals de cap
288. Qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa
289. Qui diu que ja sap prou, té el cap més gros que un bou
290. Qui diumenge no va mudat, o és molt pobre o té mal de cap
291. Qui en vestits (o joies) gasta massa, té el cap de carbassa
292. Qui en vida fa donació es bat el cap amb un bastó (o tió)
293. Qui es banya massa, té el cap de carbassa
294. Qui és fill (o parent) d'un gat, el retira de la cua o del cap
295. Qui es mescla en baralles d'altri en surt amb el cap romput
296. Qui fa un cove fa un cistell, i al cap de l'any cisteller vell
297. Qui jeu de cap a sol ixent, s'emmalalteix
298. Qui menja cervell de porc, al cap de l'any és viu o és mort
299. Qui menja el gall del senyor al cap de cent anys vomita les plomes
300. Qui menja les cols del rei al cap de cent anys les paga
301. Qui molt abraça, té cap de carbassa
302. Qui molt presum, té al cap molt fum
303. Qui molt riu, té el cap poc viu
304. Qui no passa el Nadal, no arriba a Cap d'Any
305. Qui no té bon cap, al presidi fa cap
306. Qui no té cap, necessita braços
307. Qui no té cap, no té res
308. Qui no té cap, que tingui cames
309. Qui no té farina (o pa) al sac, ha de tenir seny al cap
310. Qui no té feina el cap pentina
311. Qui no té maldecaps se'n cerca
312. Qui no té sinó un cabeç, malalt lo dissabte és
313. Qui no treballa de cap, ha de treballar d'esquena
314. Qui no treballa en tot l'any, treballa el dia de Cap d'Any
315. Qui no visita el camp per Cap d’Any té mal any
316. Qui no vulgui ser picat que no posi el cap al vesper
317. Qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu
318. Qui pensa malament, el cap li caigui
319. Qui per altra es descompassa, es bat el cap amb una maça
320. Qui per Nadal compta amb son porc, al cap de l'any molts n'haurà mort
321. Qui pren un coix per company, coixeja al cap d'un any
322. Qui renta el cap de l'ase (o del ruc, o del «burro»), perd lleixiu, temps i sabó
323. Qui riu massa, té el cap de carbassa
324. Qui s'alaba massa, té el cap de carbassa
325. Qui sembra blat per Sant Serafí, li naix cap per avall
326. Qui sopa massa, té el cap de carbassa
327. Qui tant mira, al cap de l'any no s'hi veu
328. Qui tant tira (o tiba), fa dos caps
329. Qui té dos amors perd el cap, qui té dues cases perd el cor
330. Qui té el cap de cera, que no es posi al sol
331. Qui té el cap de vidre, que no jugui a pedrades
332. Qui té el cap vola que vola, no pot fer de serviola
333. Qui té mal de cap que s'unti el cul d'oli
334. Qui té maldecaps que se'ls empassi
335. Qui té mals de cap, que en begui del ranci
336. Qui té tres forats a la testa (o si tens dos ulls a la testa), ja pots treure el cap per la finestra
337. Qui té un cap i sis barrets, no tindrà fred
338. Qui treu el cap d'un lloc brut, sempre put
339. Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles
340. Qui va amb un coix, al cap de l'any són dos (o és coix i mig)
341. Qui viu massa, té el cap de carbassa
342. Qui vol maldecaps que es compri un ase
343. Qui vol ser ric a cap d'un any, lo pengen per Sant Joan
344. Qui vol ser ric massa aviat, al cap de l'any és penjat
345. Roquerols per les roqueres, al cap de vuit dies orenetes
346. Sant Bernat cura de febres i de mal de cap
347. Sant Pau serè, tothom sabrà que fer; Sant Pau tapat, ningú sabrà on té el cap
348. Sant Silvestre no pot estre sinó una vegada a l'any: la vigília de Cap d'Any
349. Segons cacis el dia de Cap d’Any, caçaràs la resta de l'any
350. Segons el cap, el barret
351. Segueix la línia recta que podràs sempre aixecar el cap
352. Si el dimarts es pon amb capell, tindràs mala memòria d'ell
353. Si el sol es pon en sec, pluja pel cap
354. Si en Bernat té mal de cap, ell mateix se l'ha buscat
355. Si et cases per Cap d’Any, lluna de mel fins a Sant Miquel
356. Si et fa mal el cap, unta't el cul d'oli
357. Si ets cast per Cap d'Any, per quaresma no tindràs afany
358. Si files per Cap d'Any, filaràs tot l'any
359. Si ho tens al cap, posa-t'ho als peus
360. Si l'enveja fos tinya, molts caps haurien de menester capell
361. Si molts caps reclama el manicomi, més cors els crida l'hospital
362. Si no hi ha cap, no hi ha res
363. Si no vols passar un mal any, no et casis per Cap d'Any
364. Si plou per Cap d'Any, s'esguerra tot l'any
365. Si són amoïnadores o es posen cap avall, assenyalen pluja
366. Si teniu el cap fred i els peus calents, no estareu mai malalts
367. Si tens bon cap faràs fortuna
368. Si treballes per Cap d’Any, hauràs de treballar tot l'any
369. Si vols estar malalt, abans d'anar a dormir renta't el cap
370. Si vols que ton fill creixi aviat, renta-li els peus i xolla-li el cap
371. Si vols ser amic del gat, grata-li (o fes-li pessigolles a) el cap
372. Si vols ser Papa (o Pare Sant), fica-t'ho (o posa-t'ho) al cap (o a la testa)
373. Tant es caça amb el cap com amb els peus
374. Tant put un all com cent cabeces
375. Tants caps, tants barrets
376. Tenint el cap, bé trobarem el centener
377. Tenir rodaments de cap
378. Tens calor? ... Tira't de cap al llavador
379. Tocant-li un punt que no sap, l'ignorant ensenya el cap
380. Tots els caps tenen cabells, mes no tots tenen cervell
381. Treball de cap, ho paga l'estómac
382. Tres mals no són planguts: fluix de ventre, cadarn i mal de cap
383. Tretze a taula, mala sort. Al cap de l'any un de mort
384. Trons per Cap d'Any porten mal any
385. Trons per la Candelera, mal de cap i mal d'orella
386. Un bon cap no hauria de morir mai
387. Un cap neci, és caixa de correus; tot ho rep, res es queda i ho envia a tot arreu
388. Un mentider ha de tenir bon cap
389. Va el porc amb el cap baix, avergonyit que diguin que sa mare era una bacona
390. Val més bossa buida que cap buit
391. Val més ser cap d'arengada que cua de lluç
392. Val més ser cap d'arengada que cua de pagell
393. Val més ser cap de gat (o de rat) que cua de lleó
394. Val més ser cap de llissa que cua de pagell
395. Val més ser cap de lluç que cua d'estruç (o d'avestruç)
396. Val més ser cap de sardina que cua d'anfós
397. Val més ser cap de sardina que cua de pagell
398. Val més un bon cap que una bona casa (o ciutat, o heretat)
399. Voleu caps eriçoners? Que en vinguin de casta

Mira també

- Pròleg a «En cap cap cap» i mostra de les 50 primeres entrades