- Amoretes de Cap d'Any, per Nadal afanys
- Amoretes de Cap d'Any, per Sant Miquel afany
- Apedaçant s'arriba al cap d'any
- Boig serà el campaner que assenyala pedregada per Cap d'Any
- Cap d'Any en dijous porta mals de cor
- Cap d'Any en dimarts porta mal de cap
- Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris
- Cap d'Any en divendres porta mal de ventre
- Cap d'Any gelat, any de molt blat
- Cap d'Any gelat, molt pa assegurat
- Cap d'Any llegany, mal any
- Cap d'Any serè, tot l'any va bé
- Cap d'Any, neules
- Ceba de Cap d'Any fa bon averany
- De sant Andreu a Nadal no hi ha un mes per un igual; la vella que ho va comptar pel Cap d'Any l'hi va trobar
- De Sant Andreu a Nadal, un mes no hi val; la vella que ho va comptar per Any Nou (o per Cap d'Any) l'hi va trobar
- Després de Cap d'Any, figues seques per company
- El dia no es mou fins a Ninou
- El foc de Cap d'Any, no fa dany
- El que es fa per Cap d'Any, es fa tot l'any
- El qui no visita el camp per Cap d'Any, té mal any
- Els qui es casen en dilluns, al cap d'any són difunts
- Estrena de Cap d'Any sac ple, budell gran
- Gelada de Cap d'Any, pa per tot l'any
- La missa de Cap d'Any val per tot l'any
- La que no fila en tot l'any, fila el dia de cap d'any
- Les dones, només es veuen menjar dues vegades a l'any: per Nadal i per Cap d'Any
- Lluna creixent per Cap d'Any, blat abundant
- Menjar raïms per Cap d'Any porta diners per tot l'any
- Missa de cap d'any, serveix per a tot l'any
- Nadal passat, Cap d'Any aviat
- Ninou, ninou, la cua del bou
- Pa torrat, pa torrat, que Cap d'Any és arribat
- Per Cap d'Any cada u resa pel seu sant
- Per Cap d'Any el dia s'allarga un pam
- Per Cap d'Any els tísics fan el dany
- Per Cap d'Any i cap de mes aneu-vos-en de casa que no us hi vull més
- Per Cap d'Any i cap de mes deixaré la casa, que no em convé més
- Per Cap d'Any s'enceten les figues seques
- Per Cap d'Any s'estira el dia, però no s'estira el guany
- Per cap d'any, el dia s'allarga un pam
- Per Nadal i per Cap d'Any, cadascú amb el seu company
- Per Ninou (Cap d'Any) un pas de bou
- Per Ninou pagar el sou i tracte nou
- Per Ninou s'allarga el dia, però no s'allarga el sou
- Per Ninou tracte nou i paga el sou
- Per Ninou un pas de bou
- Per Ninou, pagar el sou i tracte nou
- Per Ninou, tracte nou i paga el sou
- Per Ninou, un pas de bou
- Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
- Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix
- Per santa Llúcia, un salt de puça, per Nadal un salt de gall, per Cap d'Any un pas de bou, per Reis mitja hora creix
- Pluja de Cap d'Any duu mal averany
- Pluja de Cap d'Any, mal any
- Qui menja raïm per Cap d'Any, té diners tot l'any
- Qui no passa el Nadal, no arriba a Cap d'Any
- Qui no treballa en tot l'any treballa el dia de Cap d'Any
- Qui no visita el camp per Cap d'Any té mal any
- Qui treballa el dia de Cap d'Any teballa tot l'any
- Sant Silvestre no pot estre sinó una vegada a l'any: la vigília de Cap d'Any
- Sant Silvestre no protesta sinó una vegada a l'any, que és la vigília de Cap d'Any
- Segons cacis el dia de Cap d'Any, caçaràs la resta de l'any
- Sempre ha estat Ninou després de nadal, i qui ha tingut sous ha menjat bon gall
- Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel
- Si ets cast per Cap d'Any, passaràs bona quaresma
- Si ets cast per Cap d'Any, per quaresma no tindràs afany
- Si files per Cap d'Any, filaràs tot l'any
- Si no vols passar un mal any no et casis per Cap d'Any
- Si plou per Cap d'Any s'esguerra tot l'any
- Si treballes per cap d'any, hauràs de treballar tot l'any
- Tretze a taula, mala sort. Al cap de l'any, un de mort
- Trons per Cap d'Any porten mal any
dijous, 31 de desembre del 2009
Cap d'Any (o Ninou)
Etiquetes de comentaris:
1 de desembre,
calendari,
Cap d'Any,
desembre,
festivitats,
gener,
Refranys del calendari
divendres, 18 de desembre del 2009
Brou (sopa, escudella, caldo...)
- A Alcarràs mengen sopes amb un cabàs
- A Gramós, fan el caldo sense carn ni os
- A l'Albagés, sopes i no res
- A l'hivern farinetes per esmorzar, i per dinar sopes bullides
- A la escudella, y pitança, bufarli és mala criança
- A la Granadella, cada dia escudella
- A la peresa, doneu-li sopes
- A la sopa del convent tant n'hi mengen vint com cent
- A les joves, un caldo de polles, un llamp de mamelles i un bon xicot
- A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves
- A les tres, sopa de rap
- A les velles, caldo d'estelles i llamps que les toc; a les joves, caldo de polles i un bon xicot
- A les velles, un caldo d'estelles, un mal de mamelles i un llamp que les fot
- A l'escudella i pitança, bufar-hi és mala criança
- A l'escudella sense escumar molta brutícia hi ha
- A l'hivern, bona sopa (o escudella) i vi calent
- A Malpartit fan sopes, a Alguaire les escudelles, a Rosselló hi posen oli i a Almacelles se les mengen
- A Montbui fan les sopes en una campana
- A qui no té dents, doneu-li sopes
- A qui no vol brou, tassa plena
- A qui no vol caldo, dues tasses
- A qui no vol caldo, tres tasses
- A Seròs, sopes amb tomàquet
- Aigua i pa sopa farà
- Això és bufar en caldo fret
- Al bon caldo, el vi li fa coixí
- Al bon caldo, el vi li obre el camí
- Al bon vi, el brou li fa camí
- Al fer escudella es veu la triadella
- Al malalt li preguntes si vol caldo
- Al que no vol brou, deu escudelles
- Al qui no li agrada una escudella bona, no és home ni dona
- Al qui no vol brou, dar-li'n tres tasses
- Al qui no vol 'caldo', tassa i mitja
- Al Soleràs, mengen sopes en un cabàs
- Alimenta més l'escudella que una bona costella, però si pot ésser la costella i l'escudella
- Als vells atuells, bona sopa
- Amb aigua sola no es fa bon brou (o caldo)
- Amb escudella i bon vi, no et faci por el camí
- Amb escudella i bon vi, no tinguis por de morir
- Amb l'escudella beu una vegada, dues amb el peix i amb la carn tres
- Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir
- Amb pa d'altri, sopa espessa
- Amb sopes d'all i vi no et faci por el morir
- Amb sopes i all i vi fort no et faci por la mort
- Amb sopes i surres se crien les criatures
- Amb surres i sopes se crien les bones mosses
- Amb una bona escudella per endavant la resta no ve d'un pam
- Anar (algú) a la sopa
- Beu brou i viuràs prou
- Beu una vegada amb l'escudella, dues amb el peix i amb la carn tres
- Beure un afront com una sopa de llet
- Bon convent, si donen sopa
- Bon vi darrera bon brou, mai ningú l'ha alabat prou
- Bon vi i bona escudella i que treballi el qui em ve al darrera
- Bon vi i sopa bullida allarguen la vida
- Borratxo com una sopa
- Brou de gallina els morts ressuscita
- Brou de gallina torna la vida
- Brou de gallina, la millor medecina
- Brou de gallina, torna la vida
- Brou de la taverna no beveu
- Brou de llengües
- Brou de partera
- Brou de partera, gallina sencera
- Brou rescalfat i amic reconciliat, perden el gust
- Brou rescalfat, pel dimoni
- Brou sense greix amb escreix
- Bufa es brou i el té ben fred
- Bufar en brou (caldo) fred (o gelat)
- Bufar es brou i tenir-lo fred
- Cada dia cols amarga el caldo
- Cada dia olla amarga el caldo
- Caldo de gallina, torna la vida
- Caldo dolent bufant i bevent i com més dolent més bullent
- Caldo dolent, bufant i bullent
- Caldo i casament, en calent
- Caldo massa calent, caldo dolent
- Caldo rescalfat i amic reconciliat perden el gust
- Caldo rescalfat, pel dimoni
- Caldo rescalfat, pel gat
- Caldo sense pernil ni gallina, no val una sardina
- Calent com un caldo
- Carn de carpó fa caldo millor
- Carn vella fa bon brou
- Com caldo de tramussos o de guilla, que està fred i crema
- Constipat com una sopa
- Contar sopars de duro
- Crear un caldo de cultiu
- Cundir més que l'escudella caldosa
- De la má á la boca, se pert la sopa
- De les sopes de la infantesa queden records a la vellesa
- De poc pa, no se'n poden fer gaires sopes
- De quin pa farem sopes?
- Del seu pa faràs sopes
- Deixar per un plat d'escudella
- Deixar sense pilota l'escudella
- Del cigró, beu-te el caldo i tira-ló
- Del plat a la boca es perd la sopa
- Descobrir (o inventar) (algú) la sopa d'all
- D'escudella sense oli
- Després de l'escudella i la carn d'olla hi ha els entrants
- Després d'una festa major, una sopa amb oli
- Diners d'altri i brou (o caldo) de peix, no fan greix
- Dona d'altre marit, olla de caldo afegit
- Dona que estima el maridet, darrera l'escudella bon traguet
- Dona que estima el marit, darrera la sopa un traguet de vi
- Dona que estima el marit, darrera l'escudella li dóna vi tot seguit
- Donar (o explicar) un sopar d'a duro
- El bon brou amb un all de ceba ja en té prou
- El bon brou bon vi vol
- El bon vi i la sopa bullida allarguen la vida
- El brou amb tassa i sense tatxa
- El brou bon vi vol
- El brou de gallina resta set anys dintre del ventre
- El brou i el casament, en calent
- El brou sense greix i amb escreix
- El brou, a gust del malalt
- El caldo de gallina per tots mals és medicina
- El caldo de gallina resta set anys dins del ventre
- El caldo de gallina, el mort ressuscita
- El caldo de gallina, és gran medecina
- El caldo és bo pel matiner
- El caldo fi, vol vi per coixí
- El caldo i el casament, en calent
- El dijous, sopes amb ous i la vella no fila
- El dimecres, menja sopes amb vetes i la vella no fila
- El llit calent fa menjar la sopa freda
- El millor brou és el de palet
- El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
- El que menja sopes se les pensa totes
- El que no put ni fa olor, no fa bon brou
- El qui sopa sopa es pensa que sopa i no sopa
- El vi calent i caldo fred
- El vi fred i el caldo calent i si pot ser bullent
- els cinc manaments del pastor: el primer, menjar sopes en calder; el segon, que del seu ramat és tot el món; el tercer, menjar-se el millor corder; el quart, dejunar després de fart; el cinquè, viure sense fer res
- Els d'Alfarràs mengen sopes amb un cabàs
- Els de Montbui fan les sopes en una campana
- Els llençols calents fan menjar l'escudella freda
- Els qui mengen sopes són bons balladors
- En fer l'escudella es veu la triadella
- En hivern, bona sopa i vi calent
- En l'hivern, bona sopa i vi calent
- Entre cunyades, caldo al carrer
- És un brou que es pot tallar
- Escudella a la correguda
- Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida
- Escudella amb forquilla
- Escudella amb mitja polla vol gran olla
- Escudella amb pa, menjar de frare
- Escudella amb porc, moltó i gallina, la millor medecina
- Escudella amb vi fa bon sagí
- Escudella amb vi, aixequen el padrí
- Escudella ben bullida a tothom convida
- Escudella calenta, menjar de senyor, escudella freda no la vol ni el gos
- Escudella clara, per rentar la cara
- Escudella de Cadaqués, naps i cols i no res més
- Escudella de can Claret, poca carn i molt suquet
- Escudella de gallina els morts ressuscita
- Escudella de moltó, escudella de senyor
- Escudella de sagí, no la vull per mi
- Escudella de sagí, olla de mesquí
- Escudella de tota carn, olla podrida
- Escudella de tripes, bé te'n repiques
- Escudella de vint-i-nou bulls feta de pressa i sense carn
- Escudella d'escopina per la meva veïna
- Escudella d'esquirol cura diarrea
- Escudella endevinada a qui no agrada
- Escudella espessa cura la cabeça
- Escudella freda, i vi calent, fan mal al ventrell
- Escudella i aixeca't
- Escudella i carn d'olla
- Escudella i vi fan bon sagí
- Escudella massa bullida, perd sentida
- Escudella per dinar i escudella per sopar acaba per cansar
- Escudella per dinar i per sopar acaba per cansar
- Escudella per dinar un gran menjar, escudella per sopar la pots llençar
- Escudella que bull massa té gust de carbassa
- Escudella que bull massa, carabassa
- Escudella reposada és la millor menjada
- Escudella reposada fa més llarga la dinada
- Escudella reposada, la millor menjada
- Escudella rescalfada, pel gat o per la criada
- Escudella rescalfada, que se la mengi la criada
- Escudella sense col no val un caragol
- Escudella sense gallina, per la meva veïna
- Escudella sense patata, com boda sense ballada
- Escudella sense porc no val molt ni poc
- Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina
- Espès com un caldo de faves
- Ésser brou de llengua
- Ésser el qui va fregir l'escudella
- Ésser l'inventor de la sopa d'all
- Ésser un sopes
- Estar (algú) a la sopa
- Estar (algú) com una sopa (o fet una sopa)
- Estar (algú) fet caldo
- Estar a la sopa
- Estar borratxo com una sopa
- Estar com una sopa
- Estar fet caldo
- Estar gat com una sopa
- Explicar sopars de duro
- Explicar un sopar de duro
- Fer com el bisbe Don Opes, que menjava pa amb les sopes
- Fer com en Cluella, que menja primer la vianda que l'escudella
- Fer com en Cluella, que menjava primer la carn d'olla que l'escudella
- Fer com en Cucuella que primer es menjava la carn de l'olla que l'escudella
- Fer com en Lluella, que menja primer la vianda que l'escudella
- Fer el caldo gras a algú
- Fer escudella
- Fer l'escudella
- Fer l'escudella magra
- Fer olor d'escudella
- Fer sopes (d'algú)
- Fer-se les sopes (en un lloc)
- Fesolet o caldo és bo per a qui matina
- Fins a la sopa
- Foll és, i trop ardit, qui diu del vi del rei agre ni del brou de la sua caldera magre
- Gallina jove, caldo clar
- Gallina vella fa bon brou
- Gallina vella fa bon caldo
- Gallina vella, fa bon caldo... però que se'l begui qui està malalt
- Gat com una sopa
- Gat que no miola no sopa
- Haver inventat la sopa d'all
- Haver-li donat brou de llengües
- Inventar la sopa d'all
- La benedicció de la sopa, si no me l'acabo, en guardaré poca
- La bona escudella fa bona costella
- La bona escudella infla la mamella
- La carn del carpó fa el brou millor
- La casa ben regida al migdia escudella i al vespre amanida
- La cullera fa el brou
- La gallina grossa fa el bon brou
- La mare no vol que begui vi i ell hi fa sopes
- La menta no pot mentir: l'escudella fa pair
- La núvia ben ballada, i l'escudella reposada
- La peresa vol sopes
- La que estimi el marit, després de la sopa que li doni vi
- La sopa bollida, allargue la vida; i l'escudella, doblada
- La sopa bullida allarga la vida, la sopa escaldada l'allarga doblada
- La sopa clara i el xocolate espès
- La sopa d'all si no fa bé no fa mal
- La sopa de sagí fa de bon pair
- La sopa és el coixí del païdor
- La sopa és fada
- La sopa escalda(da) allarga l'anya(da)
- La sopa escaldada fa sortir el color a la cara
- La sopa escaldada treu llustre en cara
- La sopa fa la galta grossa
- La sopa i el casament, en calent
- Les bromades del juliol, molt soroll i poc brou
- Les gràcies es donen després de sopar
- Les sopes i el sol a l'hivern donen consol
- Les sopes i els amors, els primers són els millors
- Les sopes són el llevat del ventre
- les sopes tenen cinc virtuts: bones per dormir, millor per pair, esmolen les dents, omplen el ventrell i fan posar vermell
- L'escudella a taula, santa paraula
- L'escudella al migdia or, al vespre plata i l'endemà mata
- L'escudella amb carbassa vol ser ofegada amb vi, aigua no massa
- L'escudella calenta retorna el ventre, però si no ho és no val res
- L'escudella calenta tempera el ventre
- L'escudella de llentilles aclareix el cervell i no te'n rigues
- L'escudella de pagès atipa i saps què és
- L'escudella de pagès és el plat que atipa més
- L'escudella de sagí no la vol el veí
- L'escudella de sant Claret, poca pasta i molt suquet
- L'escudella de santa Clara, verdura i aigua
- L'escudella del palau nap i cols i adéu-siau
- L'escudella del palau, aigua, trumfes i adéu-siau
- L'escudella d'esquirol fa passar la diarrea
- L'escudella endevina a qui no agrada
- L'escudella és bona pel cos i per la butxaca
- L'escudella és el llevat del ventre
- L'escudella es fa sola
- L'escudella és la cadira del menjar
- L'escudella és la mare del ventre
- L'escudella fa bon ventre
- L'escudella i els amors els més promptes són millors
- L'escudella i la carn d'olla, omplen la garjola
- L'escudella i pitança, bufar-hi és de mala criança
- L'escudella manté el cos i la butxaca
- L'escudella no s'ha de remenar per més que cremi
- L'escudella per dinar, menjar bo i sa; l'escudella pel vespre, tira-la per la finestra
- L'escudella reposada és la millor menjada
- L'escudella reposada fa la vida a la criada
- L'escudella sense espumar, molta brutícia hi ha
- L'escudella, al migdia és or, al vespre plata i l'endemà mata
- L'escudella, ben bullida i ben humida
- L'inventor de la sopa d'all
- L'olla sense cap patata, escudella de beata
- Los bons, al caldo
- Llençols calents, fan menjar la sopa freda
- Massa cols el caldo amargueja
- Matar el porc en lluna vella fa dolenta l'escudella
- Menjar la sopa boba
- Menjar l'escudella amb forquilla
- Menjar l'escudella bé i amb tranquil•litat com a can Pagès d'Armadà
- Menjar l'escudella freda
- Menjar-se la sopa boba
- Menjar-se l'escudella freda amb prou temps
- Menjar-se-li l'escudella al cap
- Mirar el caldo i els talls
- Misericòrdia amb escudella, brou amb graella
- Misericòrdia en sopes, caldo en graelles
- Molt caldo i pocs trossos
- Molta verdura i poca carn, escudella per matar de fam
- Molts de cuiners junts no fan es brou bo
- Mullar-se com una sopa
- Naps i cols i cols i naps, escudella de soldat
- Naps i cols, escudella de pagès
- Ni escudella de congre sense porro ni graells, ni herència de tutors sense trampes ni consells
- Ni escudella rescalfada ni donzella festejada
- Ni escudella rescalfada ni promesa conciliada
- Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni bona salsa sense all
- Ni menjar sopes sense cullera ni tenir porta amb polleguera
- Ni put, ni ol, ni fa bon brou
- Ni vi calent ni brou fred
- No es fa bon brou, amb aigua sola
- No et fiïs d'aire de forat, de frare desfrarat ni de caldo rescalfat
- No fer-li l'escudella a gust
- No haver trencat mai cap escudella
- No remenis l'escudella encara que es cremi
- No saber de què fer l'escudella
- No saber de quin pa fer sopes
- No saber ni treure l'escudella del foc
- No servir ni per treure l'escudella del foc
- No vols "caldo"?; Dues tasses
- No vols brou? Tassa i mitja
- No vols 'caldo'? Tassa i mitja
- No vols caldo? Tres tasses!
- Olla petita, escudella pobra i magra
- Olla sense sal, escudella que no val
- Olla sense sal, escudella sense ànima, taula sense menjar
- Pa eixut i escudella reposada treuen l'hoste de casa
- Pa i aigua: sopa (o sopes)
- Parlar (o fer) sopes
- Partir-se l'escudella
- Passe avant i afegirem caldo
- Pel desembre, farinetes i sopes de tupí
- Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades
- Pel juliol, molt soroll i poc brou
- Pel vell, sopa clara i vi bo és el millor
- Pel vell, sopes, caldo i vi bo és el millor
- Pels vells escudella i vi novell, és el millor
- Per a bon arròs a cal Tet d'Albanyà, per escudella fina a can Merlo de Lledó
- Per a la primera tassa mai no hi falta brou
- Per la gent de marina, sopes amb vi és medecina
- Per les velles, caldo d'estrelles; pels hereus, caldo de peus; pels fadrins, caldo d'escorpins; pels casats, caldo de gats; per les joves, caldo de polles
- Per qui no pot rosegar l'escudella és el millor menjar
- Per qui no té dents l'escudella és el millor element
- Per un cigró no es perd l'escudella
- Poder-s'hi menjar sopes
- Posar-se com una sopa
- Precaució i brou de gallina estalvia medecina
- Predica na Saura que no begui vi i ella hi feia sopes
- Prou escudella
- Quan hi ha poc pa, escudella't primer, que la vianda ho pagarà
- Quan l'ase pixi et beus el brou
- Quan les Cabrelles es ponen a l'hora de sopar, el pastor a la muntanya ha de tornar
- Quan les Cabrelles es ponen a l'hora de sopar, el pastor se'n pot tornar
- Quan les Cabrelles van a sopar a la muntanya, el bon pastor torna a la cabanya
- Quan treguin l'escudella del foc, no abandonis mai el lloc
- Que es faci fúmer l'estalviar, una arengada per a tots dos i l'espina pel caldo
- Que n'has de menjar de plats d'escudella!
- Que no ens faltin sopes, i encara no poques
- Quedar fet una sopa
- Qui amb la sopa beu, quan és mort no hi veu
- Qui beu amb l'escudella quan es mor no beu amb botella
- Qui beu radere la sopa después de mort no hi veu gota
- Qui després de la sopa beu s'acosta al tombeu
- Qui en tingui més, que mengi més sopes
- Qui escudella d'altre espera, dinarà tard
- Qui escudella d'altre espera, freda se la menja
- Qui escudella d'altri espera mai se la menja calenta
- Qui escudella d'altri espera mai se la menja sencera
- Qui escudella d'altri espera, freda se la menja... i a vegades ni freda ni calenta
- Qui ha d'esperar un altre menja l'escudella tard i dolenta
- Qui l'escudella d'altri espera, freda la menja
- Qui menja escudella de carn, menja galant
- Qui menja sopes les entén totes
- Qui menja sopes se les pensa totes
- Qui no li agrada l'escudella bona no és home ni dona
- Qui no menja escudella no està gras
- Qui no menja escudella no menja fregit
- Qui no menja escudella omple la mamella
- Qui no menja sopes, no se les té totes
- Qui no té pa no pot fer sopes
- Qui no vol «caldo», tres tasses
- Qui no vol brou, set escudelles
- Qui no vol caldo, dues tasses
- Qui no vota no sopa
- Qui té mare minge sopes i qui no en té no se les minge totes
- Qui té pa cuit, ja es pot fer sopes
- Qui té pa sec que es faci sopa i qui té pa tou que es faci rostes
- Qui tinga crostes, que es faci sopes i qui no en tinga, que badalli
- Qui tingui més pa, que se'n faci sopes
- Qui vol menjar sopes a l'estiu, ha de sembrar pèsols al mes d'abril
- Remena, Ramon, que sopes són
- Sa mare no vol que begui vi i ell se'n fa sopes
- Seguit, seguit, el caldo amarga
- Sense pa no es fan sopes
- Ser bufar en caldo fred
- Ser caldo de borraines
- Ser clar com caldo de sopista
- Ser com l'escudella de sant Claret, poca pasta i molt suquet
- Ser com l'escudella de santa Clara, verdura i aigua
- Ser estudiant de la sopa
- Ser un agafa-sopes
- Si el ventre et dol, menja sopes amb poliol
- Si eres vella, caldo de tella
- Si no vols brou, dues tasses!
- Si no vols caldo, dues tasses
- Si no vols caldo, tassa i mitja
- Si no vols menjar sopes tot l'estiu, sembra pèsols per l'abril
- Si tens mal de ventre menja sopes de menta
- Si vols bé al teu marit, després de les sopes dóna-li vi
- Si vols tenir bon sagí, menja sopes de pa vespre i matí
- Sobretot canyella, que fa bon brou
- Sopa bullida allarga la vida
- Sopa d'aigua
- Sopa d'all, per a esperar el tall
- Sopa de flocs de civada
- Sopa de menta, pel mal de ventre, de farigola pel mal de cap, d'un raig d'oli escaldat pel rogall i la de ruda per l'histeri
- Sopa de pa, de mon mastegar
- Sopa de pa, fa de bon mastegar, escudella de sagí, fa de bon pair
- Sopa grassa, testament magre
- Sopa sense oli no val un dimoni
- Sopes amb pa, menjar beneït
- Sopes amb vi aixequen el padrí
- Sopes amb vi fan bon sagí
- Sopes amb vi no emborratxen, però aixafen
- Sopes amb vi no emborratxen, però alegren la panxa
- Sopes amb vi no emborratxen, però escalfen
- Sopes de pa, menjar de beneits
- Sopes i olives, o cap o a estibes
- Sopes, aigua i pa
- Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones
- Suar-se les sopes
- Tenir l'escudella assegurada
- Tirar l'escudella a terra
- Tirar terra a l'escudella
- Tonteries són sopes i es mingen a grapats
- Tot passa, fins l'escudella
- Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada
- Trellat, ¿vols sopes?
- Trobar fins a la sopa
- Trobar pèls a la sopa
- Trobar-se (algú) [fins] a la sopa
- Trobar-te'l fins a la sopa
- Unes sopes d'un caldo de borraines entren com sant Josep i la Virgen
- Valer més el brou que les tallades
- Vella gallina fa bon brou
- Vessar-se l'escudella
- Viuda d'altre marit, olla de caldo afegit
- Viure de la sopa boba
- Xocolata i sopa bullida, allarguen la vida
- Xop com una sopa
- Xopat com una sopa
Mira també
Joan Amades i Gelats (1978b): L'escudella. Ed. Selecta. Col·lecció «El Tresor Popular de Catalunya», núm. 2. 142 pàg.
Etiquetes de comentaris:
brou,
caldo,
escudella,
refranys sobre l'alimentació,
sopa
dissabte, 12 de desembre del 2009
Barretina
- A Olot, barretines
- A Olot, barretines de pertot
- Això no em cap a la barretina
- Amb barretines i esclops no tindràs piulots, i amb tricot i peücs, ni fredelucs
- Arc per la matina, prepara la barretina
- Au!, a can Daldo d'Olot a forrar (o enfortir) barretines
- Barretina a la dreta, discreta; barretina a l'esquerra vol guerra
- Barretina de costat, fa enamorat
- Barretina d'Olot
- Barretina en mà, és el millor anar
- Barretina endavant i peu endarrera
- Cap sense barretina, tothom hi barrina
- De barretines i mocadors, d'allà on n'entra un ne surten dos
- En temps de fred, val més una barretina que un barret
- Encara era a enfortir barretines a Olot
- Ésser encara a enfortir barretines
- Fer (algú) barretines
- Ficar-s'ho a la barretina
- Gent de marina, gent de barretina
- Haver-n'hi per tirar la barretina al foc
- No cabre a la barretina una cosa a algú
- No em passa per la barretina!
- On hi ha barretines, no hi campen mantellines (o caputxines)
- On parlen barretines, callen mantellines (o caputxines)
- Passar alguna cosa per la barretina
- Peu endavant i barretina endarrera
- Qui gasta molt en barretines sempre va amb esclops
- Qui gasta molt en barretines, sempre va descalç
- Si es gira la barretina al revés, fa de mal parlar-hi
- Si l'enveja es tornés tinya, a molts no els cabria la barretina
- Sortir de la barretina
- Suar la barretina
- Tant se val barretina vermella que vermella barretina
- Tant se val barretina vermella, com vermella barretina
- Tenir pedres a la barretina
- Tirar la barretina
- Treure's alguna cosa de la barretina
- Trons i llamps, barretines de set pams
Mira també
Joan Amades (1955): La barretina. Barcelona. Col·lecció «Biblioteca de cultura tradicional». 78 pàgines. | Edició facsímil el 1982. Barcelona, Ed. Diàfora. 78 pàgines.
Etiquetes de comentaris:
barretina,
la roba i els teixits
Subscriure's a:
Missatges (Atom)