Magrana

1. A les costes de Riago floreixen els magraners, les xiques de ca la Tesa ja no volen canterets 
2. Anar a esqueixa magraner 
3. Any de magranes, any de blat 
4. Bonico o bonica, com la magrana d'Elx 
5. Campanar d'Espinavessa, tot voltat de magraners; els fadrins no donen balles perquè no tenen diners 
6. Carregat i vora camí? Agres són les magranes! 
7. Dels colors la grana i de les fruites la magrana 
8. Dones i magranes, de l'Alcora les més bones 
9. El campanar d'Almassora s'ha obert com una magrana 
10. El poble d'Avinyonet, / enrondat de magraners, / els fadrins no tenen balles / perquè no tenen diners 
11. Esclatar com una magrana 
12. Estar fet una magrana 
13. Fer cara de magranetes agres 
14. Figuera, codonyer i magraner, volen l'amo carnisser 
15. Ha perdut s'ai i ses magranes 
16. La campana de Lledó s'ha obert com una magrana perquè les castelloneses festegen de mala gana 
17. La magrana al matí és or, al migdia plata i al vespre mata 
18. La magrana i la taronja primer que altra fruita 
19. La magrana i la taronja, les fruites més bones 
20. Magraner a la vora del camí: agre o bort 
21. Magraner carregat a la vora del camí: agre o l'amo lladre 
22. Magraner fes castanyes, m’enganyes 
23. Magraner fi a vora camí, tirori 
24. Magraner ple, dolç i, a vora camí, xiula-li 
25. Magranera prop de camí, agre segur 
26. Magranes i dones d'Alcora són les bones 
27. Més vermell que una magrana 
28. Obrir-se com una magrana 
29. Per l'octubre, la magrana madura 
30. Per Sant Francesc maduren les magranes i les figues tardanes 
31. Per Sant Francesc, les magranes 
32. Per Sant Jaume i Santa Anna, maduren el raïm i la magrana 
33. Per Sant Jaume i Santa Anna, pinta el raïm i la magrana 
34. Perdre l'ase i les magranes 
35. Ple com una magrana 
36. Primer que gana, taronja i magrana 
37. Quan per Sant Miquel seràs, les magranes colliràs 
38. Quedarà aixafat com una magrana 
39. Sa figuera i es magraner han de mester son amo carnicer 
40. Si et vols morir, menja magrana i vés-te’n a dormir 
41. Si vols agafar gana, menja magrana 
42. Tibi, Tibi, carreret i mig, magranetes agres i farinetes de panís 
43. Tindre cara de magranetes agres 
44. Tindre el cap com una magrana 
45. Tindre les dents pal concurs de la magrana de Carcaixent 
46. Va fer-se més roja que una magrana 
47. Val més taronja i magrana que passar gana

Gavina

1. Gavina a la platja, mariner en terra 
2. Gavina en terra i el cel trist, mala cosa has vist 
3. Gavina en terra, mariner passeja 
4. Gavina escampada, aigua o ventada 
5. Gavina que canta, tramuntana que arriba 
6. Gavina que canta, tramuntana que arriba; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa 
7. Gavines (o gallinestes) en terra, temporal a la mar 
8. Gavines a l'hort, temporal al port 
9. Gavines a (o en) terra, temporal a la mar (o al mar) 
10. Gavines al port, malament pel pescador 
11. Gavines cap al cel, migjorn a la terra 
12. Gavines en terra i el cel trist, mala cosa has vist 
13. Gavines per l'horta, tanca la porta 
14. Gavines per terra, la mar en guerra 
15. Gavines per terra, plors a la mar 
16. Gavines per terra, temporal a la mar 
17. Gavines volant molt alt, senyalen vent de llevant 
18. Gavinots al camp, mal temps a la mar 
19. Gavinots per l'horta, encén el foc i tanca la porta 
20. L’octubre és arribat, la gavina vora el (o la) mar 
21. La gavina crida la tramuntana 
22. La gavina, el temps que farà endevina 
23. Les gavines en terra i el sol trist, mala cosa han vist 
24. L'octubre és arribat, la gavina vora el mar 
25. Quan la gavina canta, tramuntana; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa! 
26. Quan la gavina fa el cargol, mestral remou 
27. Quan la gavina va a l’horta, encén el foc i tanca la porta 
28. Quan la gavina va cap en terra, vés-hi tu i deixa la mar, que si no la deixes te’n penediràs 
29. Quan la gavina (o merita) va per l’horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta 
30. Quan la gavina va per l’horta, malament per la costa 
31. Quan la gavina visita el llaurador, malament pel pescador 
32. Quan la gavina vola per vora del riu, assenyala pluja 
33. Quan les gavines ballen, els pescadors reposen 
34. Quan sentís la gavina cantar, popa a la mar 
35. Quan sentis la gavina cantar, procura desembarcar 
36. Quan vegis la gavina per l'horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta 
37. Si al gener la gavina va per l’horta, fes foc i tanca la porta

Neu

1. A la neu de març tots els vents li són contraris
2. A la panxa del bou ni neva ni plou
3. A l'hivern boirina i la neu per veïna
4. A mitjan novembre, bufa el vent, plou i neva
5. A Nadal neu a la serra, i pau a la terra
6. A on n'hi ha neu no hi aneu
7. A partir de la Concepció, plou, neva i fa fred redó
8. A punt de neu
9. A Sant Andreu aigua o neu o un fred molt breu
10. A Sant Andreu, guardaneus
11. A sant Anton, la neu ja té cames
12. A Sineu, a s'aigo amb neu, qui la paga la beu
13. A torrar neu!
14. A Tots Sants, neu en els alts
15. Aigua de desembre, és neu sempre
16. Aigua de neu eixampla el ventre i a treballar arreu
17. Aire de baciver, la neu al darrer
18. Així és el Montseny: com més blanqueja més bogeja. La neu del gener s'hi assenta com un cavaller
19. Això són neus d'antany
20. Al gener la neu s'assenta com un cavaller, al febrer fuig com un ca llebrer
21. Al mes de febrer, la neu fuig com un ca llebrer
22. Amb neu de gener, cap any és groller
23. Any d'abelles, any de neus
24. Any d'avellanes, any de neu
25. Any de Déu, any de neu
26. Any de neu allargades, any de poques garbes
27. Any de neu, any d’olives
28. Any de neu, any de bé de Déu
29. Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat
30. Any de neu, any de Déu
31. Any de neu, any de gra
32. Any de neu, any de moc
33. Any de neu, any d'oli
34. Any de neu, oli per tot arreu
35. Any de neus any de déus
36. Any de neus senyorials, a l’estiu pastures frescals
37. Any de neus tardanes, any de pedregades
38. Any de nevada, any d'oliada
39. Any de nevada, bones fornades
40. Any de rosada, any de forment
41. Any de rovellons, neu fins als collons
42. Any de set nevades, blat per les teulades
43. Any de set nevades, s'ordi arribarà a ses teulades
44. Bé que de Déu no veu, es desfà com la neu
45. Blanc com la neu (o blanc com un borralló de neu)
46. Boires de desembre, la neu no és de tembre
47. Boires de desembre, ni pluges ni neus són de tembre
48. Bon punt Sant Andreu, si no fos a l'estiu la boira i a l'hivern la neu
49. Bona és la neu quan ve al seu temps
50. Bona és la neu, si ve al seu temps
51. Bones són les nevades quan mantenen les gelades
52. Bromes en rodó, vent o neu en abundor
53. C´réixer com una bola de neu
54. Cada cosa al seu temps, com la neu el mes de desembre
55. Cap d'Any nevat, bon any assegurat
56. Cel a borreguets, neu a cabassets
57. Cel a borrellonets, neu a cabassets
58. Cel aborregat, dins tres dies plogut o nevat
59. Cel aplomat, neu a muntanya
60. Cel de panxa de burra, neu segura
61. Com a bon tossut, sosté que la neu és negra i el sutge és blanc
62. Com de neu fosa
63. Com era de neu, es desfeu
64. Comerciant de fruita o neu, soterrar per l'amor de Déu
65. Créixer com una bola de neu
66. Cuidar-se'n com les neus d'antany
67. De la neu de febrer, com l'aigua dintre d'un paner
68. De l'any de la neu
69. De novembre a Nadal, neu, pluja, temporal i mal temps cabal
70. De Tots Sants Sant Andreu, vent o pluja o fred o neu
71. De Tots Sants a Nadal, neu i pluja i vent cabal
72. De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar
73. De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu
74. desembre florit? Quan hi ha neu a la terra
75. Desembre nevat, blat assegurat; omplenarà el graner i farem bon paller
76. Desembre nevat, bon any assegurat
77. Desembre nevat, bon any per al blat
78. Desembre, gelat i nevat
79. Desembre, gelat i nevat, mata els cucs i prepara el bon any
80. Desfer-se els quartos a la mà com la neu
81. Després de la gelada, pot vindre una nevada
82. Després de la gelada, ve la nevada
83. després d'una bona nevada, ve una bona fredada
84. Dia de sol, vespra de neu
85. El dia de la Candelera, l'hivern enrere; però si neva o vol nevar, l'hivern encara ha de començar
86. El fred i la neu no es queden al cel
87. El març marcejava i l'abril aigua nevava
88. El millor mercader per la neu és el ponent
89. El negre escau a les dones blanques com la neu
90. Els beneits se moriren l'any de la neu
91. Els Bordons a la serra, neu i fred a la terra
92. En Nadal, neu en la serra i pau en la terra
93. En temps de neu, un all val com un cavall
94. Entre Tots Sants i Nadal, pluja i neu faran prou mal
95. Ésser blanc com la neu
96. Febrer, neu en darrer
97. Fer-se com una bola de neu
98. Fondre's com la neu
99. Forta aigualada, parenta de la nevada
100. Fred en es pla, neu a sa muntanya
101. Fred i neu, per Sant Andreu
102. Fredeluga per l’octubre, neu segura
103. Gener emblanquit, estiu humit; gener nevat, estiu regelat
104. Gener nevat, estiu regalat
105. Hivern de gelades, collita assegurada
106. Ja plou, ja neva, ja pixa l'ovella
107. La Candelera la neu espera; si ja ha nevat, l'hivern ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
108. La garsa a poblat? Plourà o nevarà
109. La Mare de Déu encandelada, gran nevada, gran gelada o gran ventada
110. La neu al febrer fuig com un gos llebrer
111. La neu al pi, un altre en vi
112. La neu al prat, l'hivern s'ha acabat
113. La neu d'Advent dura molt temps
114. La neu d'Advent gela molt fàcilment
115. La neu d'advent glaça les dents
116. La neu d'Advent, gela les dents
117. La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com un gos llebrer
118. La neu de febrer la gallina se l'endú al peu
119. La neu de febrer marxa com un gos llebrer
120. La neu de febrer se l'emporta amb les potes el llebrer
121. La neu de febrer se’n va com un gos llebrer
122. La neu de febrer, com aigua dins el paner
123. La neu de gener s'asseu com un cavaller
124. La neu de gener tot l'any va bé
125. La neu de gener, aigua en un paner
126. La neu de gener, omple la bóta i el graner
127. La neu de l'Advent gela les dents
128. La neu de l'Advent gela molt fàcilment
129. La neu de l'Advent té queixal i dent
130. La neu de l'Advent, gela fàcilment
131. La neu de Nadal de femada val
132. La neu de Nadal val un gavadal
133. La neu de sant Andreu fins a Carnestoltes la veureu
134. La neu del Peguera, és la que es queda
135. La neu del Peguera, una altra n'espera
136. La neu escalfa
137. La neu que cau pel gener, / s'asseu com un cavaller; / la neu que cau pel febrer, / fuig com un ca llebrer
138. La neu rodona, una altra en dóna
139. La neu, pel qui la veu
140. L'any de la neu
141. Les rosades aturen les nevades
142. Llevant, marinada, fon la neu de l'obaga
143. Lo (o Tot) bé que no ve de Déu se fon prompte com la neu
144. Mare de Déu encandelada, pluja, neu o gran ventada, i a vegades tota plegada
145. Marinada sobregelada, pluja o nevada
146. Marinets sobre gelada, pluja o nevada
147. Mentre vegis neu a Montsec, no podis el cep
148. Mentre vegis neu al Montseny no podis el cep
149. Més fred que neu
150. Moixons arramadats, neu pels serrats
151. Nadal en diumenge, fred i neu arreu en penja
152. Nadal mullat, blat nevat
153. Nadal mullat, el blat neulat
154. Nadal nevat, any de blat
155. Nadal nevat, anyada de blat
156. Nadal nevat, cara de gat
157. Nadal nevat, estiu regalat
158. Nadal nevat, maig regalat
159. Nadal nevat, poca palla i molt de blat
160. Nadal nevat, primavera regalada
161. Negoci de neu, era gran i es desféu
162. Neu a la muntanya, fred a la plana
163. Neu a la muntanya, pescador arracona la canya
164. Neu a la muntanya, pluja a l'Empordà
165. Neu a l'abril, pedregades a l'estiu
166. Neu a Mallorca, fred i mal temps a la costa
167. Neu abans de festes, mata persones i bèsties
168. Neu adventina porta ruïna
169. Neu al Canigó, pluja al Rosselló
170. Neu al Canigó, tords a Lledó
171. Neu al gener, porta gemecs
172. Neu al gener, tot l'any va bé
173. Neu al pi, altra pel camí
174. Neu canenca, fred segur
175. Neu d’abril, pedregada a l’estiu
176. Neu d'Advent, té queixal i dent
177. Neu de febrer fuig com un llebrer
178. Neu de febrer, aigua en un paner
179. Neu de febrer, bona si és de primer
180. Neu de febrer, corre com un gos llebrer
181. Neu de febrer, la gallina la porta al galliner
182. Neu de febrer, no té ales ni peu
183. Neu de gener omple el graner
184. Neu de gener, s'hi asseu un cavaller
185. Neu en terra, borrasca en mar
186. Neu gelada al mes de març, pluja forta al mes de maig
187. Neu gelada al mes de març, pluja o gelada de maig
188. Neu i pluja de febrer, el millor femer
189. Neu pel Gener, tot l'any va bé
190. Neu pel novembre, Nadal pel desembre
191. Neu pels alts!
192. Neu per Nadal, salut per l'any
193. Neu per Santa Àgueda, al camp agrada
194. Neu redona, una altra en dóna
195. Neu rodona altra en ve de bona
196. Neu rodona Déu en dóna
197. Neu tardana a la muntanya, pedregada al pla de Bages
198. Neu, neu, a mi no em deu
199. Neus pel desembre, bon any pel que ve
200. Neus per Nadal, salut per tot l'any
201. Neus per Nadal, ventura per tot l'any
202. Neva a Madrid, neva a la plana de Vic
203. Nevada abans de Nadal, per mitja femada val
204. Nevada d'abril, pedregada a l'estiu
205. Nevada en dijous sembra fins al rierol
206. Nevades a l'abril, pedregades a l'estiu
207. Nevades darrerenques, calabruixades primerenques
208. Nevades darrerenques, pedregades primerenques
209. Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer
210. Nevades en abril, pedregades a l’estiu
211. Nevades tardorenques, pedregades primerenques
212. Nevar a l'agost
213. Nevar con si caigueren tovallons
214. Ni Nadal sense nevada, ni Carnestoltes sense lluna, ni Quaresma sense pluja
215. Ni plou ni neva
216. No hi ha Candelera sense neu ploranera
217. No hi ha març sense neu
218. No hi ha març sense neu, ni sense Mare de Déu
219. No hi ha millor mercader per a la neu que el ponent
220. No sembris patates a l'hort mentre vegis neu al port
221. Núvol rodó, vent o neu en abundor
222. Núvols de Mallorca, neu a la porta
223. Núvols en creu, pluja o neu
224. Ocells amb grans vols, molta neu i poc sol
225. Octubre tronat, hivern nevat
226. Pa torrat, pa torrat; que Cap d'Any és nevat
227. Paréixer un majoles i aigua de neu
228. Paréixer una majoles i aigua de neu
229. Pasqua nevada, primavera gelada
230. Pasqua nevada, primavera gemada
231. Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques
232. Pel desembre brusques i nevades, i si pot ser, moltes vegades
233. Pel desembre gelades i nevades i llargues matinades
234. Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades
235. Pel desembre, gelades i nevades, i llargues matinades
236. Pel desembre, gelades i nevades, i tot plegat moltes vegades
237. Pel febrer, la neu fuig com a llebrer
238. Pel febrer, la neu fuig com un ca llebrer
239. Pel gener, la neu s’hi asseu com un cavaller; pel febrer, la neu ja fuig com un ca llebrer
240. Pel març i l'abril el cucut surt del niu, però, si hi ha neu, no el veureu
241. Pel març, neu no en veuràs (a la plana)
242. Pensar en les neus d'antany, per si cauran enguany
243. Per la Candelària, neu o aigua
244. Per la Candelera la neu fuig del pla i se’n va a la cinglera
245. Per la Candelera, grossa gelada o grossa nevada
246. Per la Candelera, si no ha nevat, l’hivern no ha començat
247. Per la fira de Sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu
248. Per la fira de Sarral, neu segura, o, si no, per la de la Llacuna
249. Per la Mare de Déu encandelada grossa nevada, grossa gelada, o grossa ventada, vuit dies ençà, vuit dies enllà, si no l'ha feta la farà
250. Per la neu de Nadal, no deixis ton hostal
251. Per mitja femada val, la nevada de Nadal
252. Per Nadal moquina i neu per veïna
253. Per Sant Andreu espera aigua i neu
254. Per Sant Andreu pluja, neu o fred molt greu
255. Per Sant Andreu pluja, neu o un sol de Déu
256. Per sant Andreu si no hi sóc hi seré ben aviat, diu la neu
257. Per Sant Andreu, | a la Llacuna | fred o neu
258. Per Sant Andreu, aigua o neu
259. Per sant Andreu, els bordons a la serra i la neu a terra
260. Per sant Andreu, fred o neu; si no per la fira de la Llacuna, a Sarral cosa segura
261. Per sant Andreu, fred, pluja i neu
262. Per Sant Andreu, ix a la porta que veuràs neu
263. Per Sant Andreu, la neu al conreu, o per tot arreu
264. Per sant Andreu, la neu al peu
265. Per Sant Andreu, neu per tot arreu
266. Per sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu
267. Per Sant Benet, molta neu i molt de fred
268. Per Sant Blai, la cigonya per l’espai; si no l’hi veus, senyal de neus
269. Per Sant Blai, la neu al pas
270. Per Sant Blai, neu fins a la cua del cavall
271. Per Sant Climent, la neu a les dents
272. Per sant Esteve plou i neva
273. Per sant Lluc la neu fa cluc
274. Per sant Martí la neu al pi i del pi al prat tot nevat
275. Per Sant Martí la neu al pi, per Sant Andreu per tot arreu
276. Per sant Martí la neu al pi; per sant Andreu, la neu al peu, i per Nadal, fins dalt del fumeral
277. Per Sant Martí la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí
278. Per Sant Martí, la neu al pi, si no hi és al vespre, hi és al matí
279. Per sant Martí, la neu aquí
280. Per Sant Martí, la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí
281. Per sant Martí, la neu pel camí i per sant Andreu, ací só, ha dit la neu
282. Per Sant Mateu, la neu al peu
283. Per Sant Nicolau, la neu hi cau
284. Per sant Romà, la neu al pla
285. Per Sant Sadurní, la neu pel camí
286. Per Sant Tomàs, neu al nas
287. Per sant Tomàs, neu veuràs
288. Per santa Caterina, la neu per veïna
289. Per Santa Cecília de Molló, neva per cada cantó
290. Per Tots Sants, la neu als alts, i per Sant Andreu, la neu al peu
291. Per Tots Sants, neu en els alts
292. Plou i neva a les portes de Sant Pere; neva i plou a les portes de Sant Pol
293. Plou i neva, la bassa de l'Esteve; plou i fa sol, la bassa del Pinyol
294. Pluges pel febrer, any civader; neu i pluja de febrer, el millor femer
295. Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural
296. Pluja al pla, neu a la muntanya
297. Pluja per Sant Mateu, any de neu
298. Quan canta el gall a la vesprada, pluja o nevada
299. Quan Carroi es posa el capell, pluja o neu a la vall del Consell
300. Quan el frare fa l'ullet a la Mare de Déu, pluja o neu
301. Quan el gat s'asseu de cul al foc, foc o neu a prop
302. Quan el gregal fa venir son és la neu que tragina
303. Quan el sutge s'encén, senyal de neu
304. Quan el vent baixa del Port, no hi falta mai neu a Sort
305. Quan l’octubre trona, neu dóna
306. Quan la neu és a Guara, a Almenar hi ha gelada
307. Quan les formigues arroseguen lo cul, aigua; quan los conills roseguen les peles d'oliver, neu
308. Quan l'octubre trona, neu dóna
309. Quan Nadal és en diumenge, fred i neu pertot en penja
310. Quan neva a la muntanya, fred a la terra baixa
311. Quan neva per Nadal el pagès guanya son cabal
312. Quan plou en Peret no es mou, i quan neva en Peret no es lleva
313. Quan plou, el peó no es mou; quan neva, el peó no es lleva
314. Quan plou, plou, quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps
315. Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, pel mariner fa bon temps
316. Quan sant Pere (de Roda) fa l'ullet a la Mare de Déu (del Mont), pluja o neu
317. Quan Sant Pere fa l'ullet a la Mare de Déu, pluja o neu
318. Quan trona pel mes d Octubre, neu segura
319. Qui demaneu per la part de Déu?
320. Sant Andreu, amb neu
321. Sant Blai nevat, hivern acabat
322. Sant Francesc menja per tres; quan plou, menja per nou; quan neva, menja que es crema, i quan fa bon temps reganya les dents
323. Sant Nicolau, de la neu porta la clau
324. Sant Pau nevat, any de fam assegurat
325. Santa Cecília, duu la neu a la faldilla
326. Setembre nevat, bo per al blat
327. Si al febrer neva, no hi ha mildiu a l'estiu
328. Si cau neu a la muntanya, la plana serà ventada
329. Si el bestiar menja coscoll i coses inhabituals, senyal de neu
330. Si el Desembre amb neus ve, eixampla paller i graner
331. Si els gats jauen d’esquena al foc, senyal de neu
332. Si fa neu es desembre, bon any sempre
333. Si fa sol i cante el mussol, neu a l'altre dia
334. Si Gelida està cobert de neu, no surtis fins a les deu
335. Si Gelida està nevat, no surtis desabrigat
336. Si hi ha neu a la Mola, no corre la caragola
337. Si la Candelera neva o vol nevar, l'hivern per començar
338. Si la Candelera neva, neva trenta dies al seu darrera
339. Si la Candelera plora, l'hivern és fora, però si neva per sant Blai, no acaba mai
340. Si neva entre la Candelera i la Mare de Déu, quaranta dies més d'hivern
341. Si neva pel febrer, fins al segar bon temps ve
342. Si neva per l'abril i plou pel gener, any de no res
343. Si neva per sant Andreu, després neva molt més
344. Si neva per Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu
345. Si neva per Sant Andreu, tot l'hivern neu
346. Si neva per Sant Andreu, tot l'hivern nou
347. Si pel desembre neva bé, eixample el graner i el paller
348. Si plou en juliol, hivern de neu
349. Si plou l'ase no es mou; si neva l'ase no es lleva
350. Si plou per Sant Andreu, dins pocs dies tendrem neu
351. Si plou, caragols, i si neva, vaquetes
352. Si plou, en Josep no es mou; si neva, en Josep no es lleva
353. Si plou, l'ase no es mou, si neva, l'ase no es lleva
354. Si tenim oli i pa, ja pot nevar
355. Si tenim patates i pa, ja pot nevar
356. Si veus neu a la muntanya, pescador, deixa la canya
357. Sol i neu, riquesa del pagès
358. Tan fred com neu
359. Tan mal temps tingui la veïna, com la neu marcina
360. Tant baixa el gel, baixa la neu
361. Tantes glaçades de març, tantes nevades d'abril
362. Temps de neu, temps de bé de Déu
363. Tinc els peus com la neu
364. Tot bé que no ve de Déu se fon com se fon la neu
365. Tron d'abril, la neu allí
366. Tronades a darrers d’octubre, any de neu
367. Trons d'abril, la neu fins la teulada
368. Una bona nevada abans de Nadal, per mitja femada val
369. Una bona nevada és una bona femada
370. Una nevada és una femada
371. Una nevada és una llaurada
372. Una nevada per Nadal, per mitja femada val
373. Val més una bona nevada que una bona plujada
374. Vent de mar sobre gelada, pluja o nevada
375. Vent marí sobre gelada: pluja o nevada
376. Ventada de Sant Andreu, Nadal tapat de neu

Arbres

1. A bon arbre, bona llenya (o bona ombra)
2. A l'arbre caigut tothom hi fa llenya
3. Al bosc hi ha més fulles que arbres
4. A Madrid en tenc un arbre que té ses rels a Maó, ha florit a Ciutadella i ha tret ses llavors a Alaó
5. A partir de Sant Joan, creix l'arbre i creix l'infant
6. Al bosc hi ha més fulles que arbres
7. Arbre a terra, tothom li fa guerra
8. Arbre ben plantat, dóna bon resultat
9. Arbre bord no dóna fruit
10. Arbre coput fa ombra encara que done poc de fruit
11. Arbre d'esplet, un any per altre
12. Arbre de bon nadiu, pren un pam i en paga cinc
13. Arbre de bona casta pren un pam i en dóna quatre
14. Arbre de millor profit, com s'ametler no n'hi ha; fa fuies p'es bestiar, ses cloveies per cremar
15. Arbre dolent no pot donar fruit
16. Arbre fruiter abundós vora de camí, agre segur
17. Arbre gran, abans el trencaràs que el vinclaràs
18. Arbre molt transplantat, mai ben arrelat
19. Arbre mort, tothom l’estella
20. Arbre que floreix pot donar fruit
21. Arbre que no dóna, aviat al foc
22. Arbre que no dóna fruit, a terra
23. Arbre que no floreix, no grana
24. Arbre que perd la fulla, talla'l de lluna vella; arbre que la conserva, talla'l de lluna tendra
25. Arbre que siga trasplantat, que siga ben regat
26. Arbre sense flor, dia sense sol
27. Arbre sense fruita, digues-li llenya
28. Arbre sovint mudat, mai ben arrelat
29. Arbre sovint trasplantat no posa arrels
30. Arbre tort quan neix mai en guareix
31. Arbre vell canviat d'aire, no viurà gaire
32. Arbre vell i mudat d'aire, no viurà gaire
33. Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat
34. Arbre xic si vinclar vols, li faràs donar els seus volts
35. Arbres fruiters, fes-los a milers
36. Arbres i amors, mentre tinguen arrels tindran fruits i flors
37. Arbres vells i bons amics, no en té qui vol
38. Arrenca l'arbre de la partició, que és de l'amo la perdició
39. Arrima't a bon arbre i tindràs bona ombra
40. Barca molt marinera mareja els arbres i el patró al darrera
41. Bon arbre és el garrofer que fa garrofes tot l'any; quan li cullen les d'enguany, ja té les de l'any que ve
42. Branca seca, fora de l'arbre
43. Brots d'arbre bord no poden molt pujar en alt
44. Cada arbre fa ombra segons la llum d'on li ve
45. Cada arbre fa son fruit
46. Cada gota de pluja té un arbre que l'espera
47. Cau la fulla d'un arbre, cau la bellor de la cara
48. Com els arbres són les persones: uns fan ombra i fruits i d'altres ni ombra ni fruits
49. Conforme es l'arbre, així dóna el fruit
50. Costa més criar a un arbre que a un fill
51. Créixer (o criar-se) com els arbres de la Rambla
52. D'arbre bo, bon fruit (o el fruit millor)
53. D'arbre dolent, el fruit se'n sent; d'arbre bo, el fruit és millor
54. D'un mateix arbre, ixen rebrots verds i borts
55. Davall dels arbres plou dues vegades
56. De l'arbre caigut tothom en fa estelles (o llenya)
57. De l'arbre que no saba pel maig llenya en faig
58. De les més petites llavors neixen els grans arbres
59. De mal arbre, mala fusta
60. De menudet (o ben xicotet, o petit) se cria l’arbre dret
61. Després del gener, poda l’arbre fruiter
62. El que bon peu planta, bon arbre cria
63. Els arbres de pinyol, pel novembre s'enterren i pel maig surten al sol
64. Els arbres són com els humans, d'uns en fan carbó i dels altres sants
65. Empelt a arbre vell, no aferra
66. En la nova lluna, talla l'arbre que perd fulla; i en la lluna vella, el de fulla eterna
67. En lluna minvant, no sembres ni un gra; en la nova lluna, talla l´arbre que perd la fulla; i en la lluna vella, talla l'arbre de fulla eterna
68. En vil arbre no hi trobaràs fruit que bo sia
69. Ésser un mosquit d'arbre
70. Estar com un arbre sense fulles
71. Fa més fressa un arbre que cau que un bosc que creix
72. Florits els arbres, ni els regues ni els llaures
73. L'agricultor planta arbres que faran profit a una altra generació
74. L'arbre ben plantat, dona bon resultat
75. L'arbre de menut s'adreça
76. L’arbre no es talla pas d’un sol cop
77. L’arbre vell fa més ombra que el novell
78. L’olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s’enterra i pel maig surt al sol
79. La fulla et dirà, i l’ullet, si l’arbre té o no té set
80. Mentre l’arbre fulla té, no el trasplanta qui el vol bé
81. Més val l'arbre que les flors
82. Molt més que bons podadors hi ha dels arbres destructors
83. No es mou l’arbre si no fa vent
84. No es mou la fulla de l'arbre sense la voluntat de Déu
85. No es mou la fulla de l'arbre si no fa aire
86. No n'hi ha prou amb un cop per tombar un arbre
87. Pel fruit hom coneix l'arbre
88. Per pujar sobre l'arbre, cal començar pel peu
89. Per Sant Joan creix l’arbre i creix i l’infant
90. Quan cauen llamps, aparta't dels arbres i dels canals d'aire
91. Quan l'arbre és ben esporgat, per l'abril treu l'esclat
92. Quan plou pel juliol, plou fusta
93. Quan s'arbre és verd, s'ombra és bona
94. Quedar-se com un arbre sense fulles
95. Qui a bon arbre s'acosta, bé n'ha del fruit i de l'ombra
96. Qui adoba arbre d'estaca, bona ombra no li falta
97. Qui estima l'arbre, estima el fruit
98. Qui rega un arbre sec perd l'aigua i perd el temps
99. Renego de l'arbre que no dóna fruit sinó a bastonades
100. Segons l'arbre, el fruit
101. Si l'arbre gran vinclar voldràs, abans que el vincles el trencaràs
102. Si no vols l’arbre corcat, en lluna vella ha de ser tallat
103. Si serres l’arbre novell, com vols tindre roure vell?
104. Sol com un arbre sense fulles
105. Tot arbre bord deu esser tallat i mes al foc
106. Tot arbre que és dret, és subjecte a caure
107. Tremolar com a la fulla de l'arbre
108. Val més criar arbres que fer cases
109. Val més l'arbre que les flors
110. Vols un bon arbràs? Fes un bon sotàs

(dedicat a la Cristina Milián i als seus estudis sobre Biopsicogenealogia)

Arròs

1. A Amposta són fartsdarròs 
2. A l'arròs de Montserrat, qui no hi és no hi és comptat 
3. A Reus per Sant Pere bou i arròs 
4. Aboca l'arròs, Tereseta, que vinc enseguideta 
5. Agafar-se l'arròs 
6. Aire, que se socarra l'arròs! 
7. Això és reserva pels dies de bou i arròs 
8. Al Tarròs mingen arròs 
9. Alberic està molt ric per les jugades de loto i les baralles de cartes i l'arròs de fora «coto» 
10. Anar d’arròs 
11. Arròs a la sorra 
12. Arròs amb rap, caldós o socarrat 
13. Arròs caldós dura fins les "dos" 
14. Arròs caldós per al gat i el gos 
15. Arròs Caterina, que la carn embafa 
16. Arròs covat, dóna'l al gat 
17. Arròs covat, per al gat 
18. Arròs de bóta 
19. Arròs de músic 
20. Arròs de primavera, per l'herba és fem 
21. Arròs i beguda, foc de brasa 
22. Arròs i bugada, foc de brasa 
23. Arròs i carn cuinada 
24. Arròs i patata bullida allarguen la vida 
25. Arròs i sol, mai n'hi ha prou 
26. Arròs i tartana i casaca a la moda 
27. Arròs que fa el ventre gros 
28.  Arròs, carbassa i peix, mor en vi i en aigua neix 
29. Arròs, Caterina!, que la carn embafa 
30. Arròs, Caterina, que cada dia carn embafa 
31. Arròs, gall mort i gallina morta 
32. Arròs, peix i meló, volen el vi ben felló 
33. Arròs, peix i pebrot, volen el vi ben fort 
34. Bon arròs, bona llimona; bona barca, bon timó 
35. Bou i arròs 
36. Camarada com la nostra no la hi ha en tot Vinaròs: de que plegue més garrofes ni que menge més arròs 
37. Caure la mosca en l'arròs 
38. Com el sastre terròs, que perquè no sabia cosir bullia l'arròs 
39. Com pèsol d’arròs 
40. Creix més que l'arròs caldós 
41. Cremar-se l'arròs 
42. D'arròs 
43. D'arròs, cansalada i pa, en Josep us en vendrà 
44. De totes maneres... arròs amb ceba 
45. Demà de Nadal, arròs de catedral 
46. Després de festa major, arròs en espinacs 
47. Dinar arròs amb crits 
48. Donar bou i arròs 
49. Donar la volta a l'arròs 
50. El bon dependent recull un gra d'arròs del taulell 
51. El gall, amb arròs o amb oli i all 
52. El peix, arròs i meló demanen el vi felló 
53. El peix, arròs i pebrot, demanen el vi ben fort 
54. El que es cria amb aigua s’ha de menjar amb vi, com l’arròs i el peixolí 
55. El sastre gros, com no sabia cosir feia l'arròs 
56. Els blavets de la Marina quan van a segar arròs, només mengen tonyina, pa, tomaques i alficós 
57. Els de Pals són arrossers, mengen l'arròs a llossades 
58. Els deu manaments es tanquen en dos: en bajoquetes tendres i arròs caldós 
59.  Els escolans de Santa Coloma, tot menjant arròs es van cremar la gola 
60. Embafa mes que l’arròs caldós 
61. En l'arròs, anar a grumollons 
62. En treure l'arròs del foc no abandonis mai el lloc 
63. Es comptes clars i s'arròs espès 
64. Farem xerinola i menjarem arròs a la cassola 
65. Fer (algú) amb arròs 
66. Fer arròs amb gegants i «nanos» 
67. Fer arròs per la trompa 
68. Fer cara d'arròs sense oli 
69. Fer com el sastre Terròs, que perquè no sabia cosir bullia l'arròs 
70. Fer l'arròs de la terra 
71. Fer-li l'arròs a la dona 
72. Fer-se més pesat que l'arròs caldós 
73. Fer-s'hi l'arròs 
74. Fideus no en veus, arròs no en "vòs", doncs què "vòs" 
75. Guixes tendres en arròs i entremig un conillet, arreglen un dinaret que ni fet a Vinaròs 
76. Haver-hi mosca en l'arròs 
77. I aire que es socarra l'arròs! 
78. L'arròs aigua vol, des que naix fins que mor 
79. L'arròs aparia el cos 
80. L'arròs caldós, remei pel cos 
81. L'arròs de les catedrals 
82. L'arròs es nega amb vi 
83. L'arròs fa bé entre glops 
84. L'arròs fa el cap gros 
85. L'arròs fa el cul gros 
86.  L'arròs fa el ventre gros 
87.  L'arròs fa el ventre gros i el pit estret 
88. L'arròs fa el ventre gros i la panxa llisa 
89. L'arròs fa el ventre gros i la panxa plena 
90. L'arròs fa el ventre gros i la panxa prima 
91. L'arròs fa el ventre gros, la panxa llisa i no cal camisa 
92. L'arròs fa l'enteniment gros 
93. L'arròs fa tornar el cap gros 
94. L'arròs i el gaspatxo volen foc de borratxo 
95. L'arròs i la dona, l'aigua la fa bona 
96. L'arròs i les patates allarguen la vida 
97. L'arròs i les patates bullides allarguen la vida 
98. L'arròs per ésser bo, al seu punt i raó 
99. L'arròs s'ha covat 
100. L'arròs viu en l'aigua i mor en l'aigua 
101. L'arròs, el peix i el carabassí naixen en aigua i moren en vi 
102. L'arròs, on es guisa, i la dona, amb camisa 
103. L'arròs, satisfà el cos, i la carn embafa 
104. Les xiques de Vinaròs / tenen el monyo molt gros: / se pensen que és cabellera / i és carabassa en arròs 
105. Les xiques de Vinaròs tenen el topo molt gros; pensen que és cabellera i es carabassa d'arròs 
106. Massa arròs fa mal al cos 
107. Matrimoni sense fills és com l'arròs sense oli 
108. Matrimoni sense fills, arròs sense oli 
109. Menjar arròs fa el ventre gros 
110. Més "sèrio" que un plat d'arròs sense tall 
111. Mira l'arròs i es fot les tallades 
112. Molt d'arròs fa mal al cos 
113. Mosca hi ha en l’arròs 
114. N'hi ha d'arròs 
115. Ni arròs socarrat ni guisat que sàpia a fumat 
116. Ni un gra d'arròs 
117. No socarrar-se l'arròs, [a algú] 
118. No tindre mai l'arròs triat 
119. No tindre res a veure els collons pa menjar arròs 
120. No tindre terra ni tarròs 
121. No tots els dies són de bou i arròs 
122. O panxa o arròs 
123. Paella de pobre: arròs amb ceba i bacallà 
124.  Pareix que mira l’arròs i mira les tallades 
125. Passar-se-li l'arròs 
126. Passar-se-li l'arròs a una dona 
127. Passar-se'n l'arròs 
128. Peix, arròs i meló volen el vi felló 
129. Peix, arròs i pebre volen vi per beure 
130.  Per a arròs, en la Ribera, | per a tomaques Gandia, | per a bon peix en Altea, | per a cacauet, Alzira 
131. Per a bon arròs a cal Tet d'Albanyà, per escudella fina a can Merlo de Lledó 
132. Per arròs, en la Ribera; per a tomaques Gandia; per a un bon peix, en Altea, per a xufes, Alboraia 
133. Per Corpus, arròs i carn de bou 
134. Per santa Caterina, arròs en gallina 
135. Plat d'arròs cap al cos, got de vi cap a mi, feina fuig d'aci 
136.  Portar el vestit de menjar arròs 
137. Quan no t'ho demani el cos, no hi posis un gra d'arròs 
138. Què farem, paelleta o arròs caldós? 
139. Sa beata Malandrina, que quan no té talent d'arròs, per mortificar-li el cos, li maten una gallina 
140. Sant Antoni de Puig-gros que a tothom donau arròs; si a mi no me'n donau, sant Antoni adéu-siau 
141. S'arròs fa es cap gros 
142. S'arròs fa fer es cul gros i sa panxa llisa 
143. S'arròs va a grumallons 
144. Sempre té arròs amb pelletes 
145. Ser (una cosa) com l'arròs amb pollastre... sense pollastre 
146. Ser d'eixos que els cau un granet d'arròs i s'abaixen a plegar-lo 
147. Ser més condidor que l’arròs caldós 
148. Ser més roí que l'arròs sense oli 
149. Ser més sèrio que un plat d'arròs 
150. Ser un arròs sense oli 
151. Si n'era un pagès de la boca grossa, tot menjant arròs s'empassa la llossa 
152. Si no t’ho demana el cos, no hi fiquis ni un gra d’arròs 
153. Si vols quedar bé, un bon arròs has de fer 
154.  Si vols tindre el ventre gros, menja't un bon plat d'arròs 
155.  Sia d'arròs, sia de faves, estigui jo ple 
156. Siga d'arròs o de faves, Déu ens ómpliga les panxes 
157. Socarrar-se l'arròs 
158. Sueca, arròs i taleca 
159. Sueca, arròs i taleca 
160. Tant és arròs, com fil negre 
161. Tant m'és arròs com fil negre 
162. Tot mariner de puny clos creix a l'aigua com l'arròs 
163. Un paquet d'arròs, cris, cras, cros 
164. Un plat d'aigua amb arròs, clavells i flors 
165.  Un potet d'arròs, pis, pas, pus! 
166. Val més no remenar l'arròs maldament s'aferri 
167. Val més un gra de pebre que un quintar d'arròs 
168. Val més un gra de pebre que una lliura d'arròs

Núvols

1. A cel núvol, mariner serè 
2. Abans de ploure es fa núvol 
3. Amics i rellotges de sol, sense núvols sí, sense núvols no 
4. Anar-se'n pels núvols 
5. Aprés de núvol, bell sol fa 
6. Aprimar-se els núvols 
7. Baixar del núvol (o dels núvols) 
8. Cap de Núvol 
9. Capell de núvol a Corvizó (o Carbizó), anuncia un dia bo 
10. Caure dels núvols [o del cel] 
11. De sant Miquel a Tots-Sants, cigronets (núvols petits) a grapats 
12. Del sol de l'hivern i dels núvols d'estiu, enganyats eixiu 
13. Dia núvol i posta clara mal temps prepara 
14. El prometre és núvol i el donar (o l'atendre) és pluja 
15. Els núvols a la Creu, pluja a tot arreu 
16. Els núvols passen, però el cel queda 
17. En març, ja està núvol, ja està ras 
18. Estar pels núvols 
19. Garbí amb núvol, llevant amb clar (et fot o et fotrà) 
20.  La lluna és una bruixa que juga amb els núvols i els arruixa 
21. L'any dolent comença núvol 
22. L'any maleït de núvols va ben vestit 
23. Llamps a llevant i núvols rojos a ponent, senyal de vent 
24. Lluna plena es menja els núvols 
25. Maig núvol i juny clar, pa per tot l'any 
26. Mes d'abril, aigua poca i núvols mil 
27. Mestral amb núvols i llevant amb clar si no te l'ha feta te la farà 
28. Molts núvols i poca pluja 
29. Ni tot núvol ni tot vent mou 
30. Nit de núvols, dia serè 
31. No et fiïs de mestral en núvol ni de llevant en clar 
32. No et fiïs d'hivern serè, ni d'estiu núvol 
33. Núvol barbut, vent corregut 
34. Núvol de fum, aigua al damunt 
35. Núvol groguenc porta vent 
36. Núvol rodó, vent o neu en abundor 
37. Núvol roig al matí, la pluja pel camí 
38. Núvol roig de la nit, bon temps es veu; núvol roig de migdia, la pluja tot el dia; núvol roig del matí, la pluja pel camí 
39. Núvol roig, vent o pluja 
40. Núvols a Burriac, aigua a mar 
41. Núvols a la muntanya, pluja segura 
42. Núvols a la posta, gregal a la porta 
43. Núvols al Cau de les Bruixes, pluja segura 
44. Núvols al matí i consell tardà, tot és aire 
45. Núvols amb creu, aigua segura o neu. 
46. Núvols amb rivets, amarra fort els canets 
47. Núvols barbats, camps mullats 
48. Núvols d'Aragó, pluja en abundor 
49. Núvols de fum, aigua al damunt 
50. Núvols de Mallorca, neu a la porta 
51. Núvols de migdia, pluja per tot el dia 
52. Núvols en creu, aigua a tot arreu 
53. Núvols en creu, aigua al peu (o aigua arreu, o aigua o neu, o aigua tindreu, o aigua veureu) 
54. Núvols en la muntanya, pluja segura 
55. Núvols en la posta, gregal a la porta 
56. Núvols en minvant, aigua endavant 
57. Núvols en terra, bonança en mar 
58. Núvols pel Cabeçó, prepara el caputxó 
59. Núvols per sant Magí, la pluja és pel camí 
60. Pel juliol núvols amb lluna, per a la vinya mala fortuna 
61. Posar (algú o alguna cosa) pels núvols 
62. Posar sobre un núvol 
63. Pujar-se’n als núvols 
64. Quan Déu (ho) vol, sense vent i sense núvols, plou 
65. Quan els núvols fan bassetes, a la terra hi ha pastetes 
66. Quan està núvol i plou, senyal d'aigua, si Déu vol 
67. Quan hi ha núvols a marina, cala foc a la feixina 
68. Quan hi ha seca a la mar els núvols porten aigua 
69. Quan hi ha tempesta, fils d'aigua dels núvols 
70. Quan no fa sol de migdia, núvols per tot el dia 
71. Quan vegis el vent de terra i els núvols jugar, mariner, fes-te a la mar
72. Ser un bufanúvols 
73. Si Déu vol, sens núvols plou 
74. Si el dijous el sol es pon entre núvols, pluja abans de tres dies 
75. Si el núvol ve de Sant Feliu del Pinyó, tingueu-li por 
76. Si els núvols van cap a la muntanya, posa el blat a la cabanya, si els núvols van cap el pla, posa el blat a assolellar 
77. Si està núvol el dia de Sant Fruitós, any de poca fruita 
78. Si Montserrat els núvols han tapat, aigua del Llobregat 
79. Si Sant Fruitós [23 de gener] passa núvol, els sarments no carreguen 
80. Si trona amb núvols, de vuit a nou dies no farà bo 
81. Tocar el núvol després de caiguda l'aigua 
82. Treure el morro dels núvols 
83. Ventada de mestral si veus núvols vermells per llevant 
84. Viure als núvols

Jocs i joguines

1. A gent bèstia, bonic joc
2. A joc forçat, mostra no hi cal
3. A mal joc, mala cara
4. Aigua, molí i foc, no juguen més que un joc
5. Això és jugar brut
6. Al joc juguem en Jep i jo
7. Al joc, a la taula i a la dansa es coneix la bona criança
8. Al matar els porcs, plaers i jocs
9. Amb armes, dones i focs, no hi vulguis jocs
10. Amb gent que no tinguen seny no hi vulguis tenir cap joc
11. Amb joc net
12. Amb la mar, no hi vulguis jugar, que a la llarga sempre et tocarà el perdre
13. Amb la salut no es juga
14. Amb les coses de menjar no s'hi juga
15. Anar jugant en el greix
16. Anem a jugar a “salta ferratge”… En el cul te l’estaque
17. Apuntar al peó que no juga
18. Aquest joc no es pot jugar de dos vegades
19. Calces negres, calces blanques, me jugue un duro que no m’alcances
20. Com el joc de Verdú: tres per mi i dos per tu
21. Com jugaria en Martí si sapigués amb qui!
22. Com jugaria Martí, si tinguera amb qui!
23. Com pot ser jugar i sempre guanyar?
24. Conéixer el joc [a algú]
25. Creu faràs o la jugada erraràs
26. D'amics, pocs, i amb ells, pocs jocs
27. De joc ras i patada al cap
28. De joguina
29. De joguines vénen renyines
30. De per jugar
31. Deixar fora de joc
32. Després de l'un juga l'altre
33. Ditxós qui pot fer el joc tot sol
34. Diu el tinyós: a tot jugam menys a capell llevar
35. Diuen els crios al joc el que parlen els pares al foc
36. Donar el joc per escampat
37. Donar joc
38. Dos eren que jugaven i el tercer va rebre
39. El bon jugador ha de saber perdre
40. El bon jugador juga tots jocs
41. El diable, quan no té què fer, juga amb lo rabo
42. El gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot
43. El joc de Déu, cadascú el seu
44. El joc de la guineu, quan s'alça ja no hi seu
45. El jugador de pilota que l'espera al bot, es fot
46. El jugar amb foc sol tenir mals resultats
47. El que juga, no torra castanyes
48. Els fadrins són jugadors
49. Els jocs solen acabar en plors
50. Els jugadors de pilota... en el carrer
51. En el joc tothom és igual
52. En el pati d'en Colom, qui juga no dorm
53. En Nadal els jocs, i en Pascua els focs
54. En Sant Antoni, comencen en jocs i acaben en focs
55. Entrar en joc
56. Entre sastres corre el joc
57. És el joc de Verdú, tres per mi i un per tu
58. Ésser joc de poques taules
59. Ésser un joc de xics
60. Fa de bon jugar quan es guanya
61. Fer (alguna cosa) jugant
62. Fer el doble joc
63. Fer el joc (a algú)
64. Fer el joc de Besalú: tres contra u
65. Fer el joc de taules
66. Fer el joc del mut
67. Fer el joc dels polissons: fugiren com estigueren rodons
68. Fer joc [una cosa amb una altra]
69. Fer jocs
70. Fer jugar (o marejar, o remenar) la perdiu
71. Fer la gran jugada
72. Fer mal joc
73. Fer tripijocs i martingales
74. Fer un doble joc
75. Fer una juguesca
76. Fer una mala jugada
77. Fet el joc, feta la llei
78. Fet el joc, feta la trampa
79. Fet el tracte, fet el joc
80. Fins que tornem jugar!
81. Ja hi tornaràs a jugar amb Na Rossa i et tirarà qualque coça
82. Joc a quatre (o a sis, etc.) bandes
83. Joc brut
84. Joc cantat, joc esguerrat
85. Joc de figuera, joc de quimera
86. Joc de foc és joc de boig
87. Joc de focs, joc de boigs
88. Joc de poques taules
89. Joc de quatre, joc de catre
90. Joc de sort, joc de badoc
91. Joc de sort, joc de boig
92. Joc de sort, joc de mort
93. Joc de sort, joc de trampa
94. Joc de sort, per un res i per altres tot
95. Joc d'hòsties
96. Joc llarg trencat, a les tornes donat
97. Joc mal començat mai no pot ésser ben acabat
98. Joc ras i patada al cap
99. Joc ras i puntada al fetge (o al cap, o al cul)
100. Jocs de foc, jocs de boig
101. Jocs de sort, jocs de mala mort
102. Jocs de sort, uns dies no res i uns altres dies tot
103. Jocs feixucs no duren sempre
104. Jocs que duren, puden
105. Jocs, menjars i amors, els primers són els millors
106. Jugador de pilota que l'espera al bot, es fot
107. Jugant dos el tres va perdre
108. Jugant, jugant, els ases es mosseguen
109. Jugar a alems
110. Jugar a amagar-se
111. Jugar a cara o creu
112. Jugar a fet
113. Jugar a la morra
114. Jugar a la puput
115. Jugar a la puta i la Ramoneta
116. Jugar a l'abadí
117. Jugar a l'empastifa que empastifaràs
118. Jugar a les falses per veure venir
119. Jugar a les gepes
120. Jugar a patacons
121. Jugar a penyores
122. Jugar a pic i ratlla
123. Jugar a qui corre més
124. Jugar a saber és el que cal fer
125. Jugar a tant se me'n fot
126. Jugar a tres bandes
127. Jugar agulla
128. Jugar al gat i a la rata
129. Jugar amb algú
130. Jugar amb el foc
131. Jugar amb els sentiments
132. Jugar amb foc
133. Jugar amb la salut
134. Jugar amb xambons fa perdre el temps i els dinerons
135. Jugar brut
136. Jugar dur
137. Jugar el tot pel tot
138. Jugar i no perdre mai, això rai
139. Jugar i passejar, quan no s'ha de treballar
140. Jugar l'agulla
141. Jugar mà a mà
142. Jugar net
143. Jugar o provar-se a tòrcer mans
144. Jugar tres contra u per robar-li els doblers
145. Jugar un paper
146. Jugar una mala passada (a algú)
147. Jugar, ballar i dormir, fan el bon fadrí
148. Jugarà qui tindrà bo
149. Jugaria Martí si tinguera amb qui
150. Jugar-la (a algú)
151. Jugar-la a dos mans
152. Jugar-li males passades alguna cosa
153. Jugar-li una passada
154. Jugar-s’hi el coll
155. Jugar-s’hi un peix
156. Jugar-se (una cosa) a cara o (o i) creu (o fer-s'ho a cara o (o i) creu
157. Jugar-se el coll
158. Jugar-se el coll i la camisa
159. Jugar-se el físic
160. Jugar-se el panís
161. Jugar-se el sol abans de sortir (o abans de néixer)
162. Jugar-se el sol abans d'eixir
163. Jugar-se el tot pel tot
164. Jugar-se els ous
165. Jugar-se la camisa
166. Jugar-se la cara
167. Jugar-se la missa
168. Jugar-se la pell
169. Jugar-se la vida
170. Jugar-se les ferradures
171. Jugar-se les orelles
172. Jugar-se l'escola
173. Jugar-se un peix
174. Jugar-se-la
175. Jugar-se-la a cara o creu
176. Jugar-se-la a tot o res
177. Jugar-s'hi alguna cosa
178. Jugar-s'hi el coll (o la vida)
179. Jugar-s'hi el sou
180. Jugar-s'hi el tot pel tot
181. Jugar-s'hi la pell
182. Jugar-s'hi l'ase i l'albarda
183. Jugar-s'hi les orelles
184. Jugar-s'hi un colló (o els collons)
185. Jugar-s'hi un peix
186. Jugar-s'ho tot en una reballada
187. L’aigua i el foc, només juguen a un joc
188. L’hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc
189. La cura va bé però l'ull me'l jugaré
190. La dona que en jugar perd, per bé que jugui no es pot refer
191. La jugada ja és feta
192. La lluna és una bruixa que juga amb sos níguls i los arruixa
193. La mar i el jugador, ara sí, ara no
194. La mar no vol jocs
195. La mar sempre juga de traïdor
196. La millor jugada, la sogra enterrada
197. La pilota es deu jugar quan vinga bé
198. La sort de Galta, que jugant tot sol perdia
199. La sort en el joc ajuda més els tontos que els bons jugadors
200. L'aigua i el foc no juguen més que a un joc
201. L'amor sol fer mal joc a la dona, car ell és foc i ella estopa
202. Les xiques de les Penelles | totes juguen a un joc, | amb la cua granen casa | i amb el cul bufen el foc
203. L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc (o les juga)
204. L'ofegor juga de traïdor
205. Mala jugada
206. Malhaja el joc i el nom i tot
207. Maria Rosa, si vols jugar posa
208. Matador d'última, jugador de calbot
209. M'ha jugat una mala passada
210. Nadal al foc, Pasqua al joc
211. Ni joc sense trampa ni sant sense estampa
212. Ningú pot guanyar sense jugar
213. No és bo cap joc, si no dura poc
214. No es pot jugar amb greix
215. No et fiïs mai del jurat, puix és joc de disbarats
216. No et moris de la pesta, ni juguis per Nadal
217. No fa poc qui calla i fa el seu joc
218. No fa temps de jugar a sapo-quedo
219. No facis jocs a qui no els entén
220. No hi ha cabal molt ni poc que no l'enfonsi el joc
221. No hi ha joc més divertit que aquell que es juga en el llit
222. No hi ha joc sense trampa
223. No hi ha jugador sense mania
224. No hi ha pitjor sagnia que el joc de la loteria
225. No jugar amb foc
226. No juguem amb canyetes que mos farem tallets
227. No juguem amb el duro, que és cabat
228. No juguem, jugant
229. No jugues amb canyetes que et faràs tallets
230. No jugues amb canyetes, que et tallaràs
231. No jugues amb el foc que et pixaràs al llit
232. No juguis amb Na Rosa, que et tirarà qualque coça
233. No juguis mai amb qui no sap de jugar, que sempre et guanyarà
234. No moris en mortaldat ni jugues per Nadal
235. No n'hi ha joc sense trampa
236. No sopis conill si ets vell, que t'hi jugaràs la pell
237. Noia honesta, res de jocs. Mira'm i no em tocs
238. Obrir-se com un joc de nines russes
239. Olorar la jugada
240. Papallona, papallona, | no juguis vora del foc: | amb gent que no tinguen seny, | no hi vulguis tenir cap joc
241. Patró que mal governa, la vida es juga
242. Peça tocada, peça jugada
243. Per la mort del porc, alegries i jocs
244. Per les errades es perden els jocs
245. Per Sant Antoni comencen els focs i acaben els jocs
246. Per sant Joan al joc, per Nadal al foc
247. Per un punt se perd el joc
248. Per un ratet de plorar, jugue tot el dia
249. Poder jugar-hi de peus
250. Poll de gener juga amb son pare al galliner
251. Portar un doble joc
252. Posar en joc (algú o alguna cosa)
253. Quan el bestiar juga, assenyala pluja
254. Quan el diable no té res per fer, juga amb la cua
255. Quan el diable va a jugar, mira que et vol enganyar
256. Quan el dofí juga, el vent bufa
257. Quan es moixos tenen juguera, senyal de pluja
258. Quan juguen els dofins, maror fora i maror dins
259. Quan l’esparver es fa vell els ocells juguen
260. Quan la sort fa cara de gos, jugueu vós
261. Quan les cabres salten i juguen, senyal de vent
262. Quan ve de volea, es juga
263. Quan vegis el vent de terra i els núvols jugar, mariner, fes-te a la mar
264. Que sap jugar a tots els jocs? Ten-lo per savi i no per boig
265. Què t'hi jugues?
266. Qui calla i fa son joc, no fa pas poc
267. Qui de cor juga, la salut es juga
268. Qui de jugar es dóna vergonya ni és home ni és dona
269. Qui decanta el cap no sap què jugar
270. Qui en fa massa, no és del joc
271. Qui es juga la joventut, ja està perdut
272. Qui es lloga els seus plaers s'hi juga, qui es casa se'ls ven
273. Qui fa el joc mai perd
274. Qui fa el joc, no perd
275. Qui fa trampes jugant, a l'infern va caminant
276. Qui juga a menut, sempre el veuràs perdut
277. Qui juga amb carbó es mascara
278. Qui juga amb foc acaba cremant-se
279. Qui juga amb foc i pixa en es llit, no té es seny complit
280. Qui juga amb foc, es crema
281. Qui juga ferm, juga bé
282. Qui juga net sempre perd
283. Qui juga net, net es queda
284. Qui juga no ha d'estar per res més
285. Qui juga no torra castanyes
286. Qui juga per guanyar perd per obligació
287. Qui juga, els pèls es juga
288. Qui juga, mai viu feliç
289. Qui molt juga amb el gat, en sortirà esgarrapat.
290. Qui no juga, no guanya
291. Qui no sap què jugar, a tots fa
292. Qui no vulgui perdre, que no jugui
293. Qui per Nadal juga a bitllets, per Pasqua s'escalfa els talons
294. Qui per Nadal juga al tocó, per Pasqua es calenta el taló
295. Qui perd vol tornar a jugar
296. Qui té el cap de vidre, no jugui a pedrades
297. Qui treu el joc mai perd
298. Reduir-se el joc a taules
299. Rematar la jugada
300. Rosa, si vols jugar, posa
301. Sa lluna es una bruixa que juga amb els níguls i los arruixa
302. Segons l'al·lot, les joguetes
303. Seguir el joc
304. Sembla que es nega i juga amb l'aigua
305. Sense amor ni jocs, res hi ha agradable
306. Sense interès, ningú juga
307. Ser [alguna cosa] un joc [per a algú]
308. Ser com qui juga a la campaneta de la ning-ning
309. Ser enjogassat, -da
310. Ser la joguina d'algú
311. Ser un mal joc
312. Ser un tripijoc
313. Si comences bé no t'espanti el joc darrer
314. Si el gresol fa mala cara, val més plegar la jugada
315. Si els jocs s'haguessin de jugar dues vegades, ningú perdria
316. Si es pogués jugar dues vegades, ningú perdria
317. Si jugues amb bancs, tindràs entrebancs
318. Si jugues amb un que no en sap, et deixarà pelat
319. Si no vols perdre, no juguis
320. Si per Nadal joc, per Pasqua foc
321. Si per Nadal jugues a bitllons, per Pasqua et torraràs els talons
322. Si vols jugar, posa, Maria Rosa
323. Sort en amors, desgraciat en el joc; sort en el joc, desgraciat en amors
324. Tancar el joc
325. Tant tenim del joc com del rebato
326. Taula i joc són pedra de toc
327. Té ses bromes pesades, es jocs feixucs...
328. Té una juguera malaïda
329. Tenir bona o mala mà en el joc
330. Tenir joc (una cosa)
331. Tenir jocs
332. Tenir mals jocs
333. 'Tonto' el qui juga i 'tonto' el qui no juga
334. Tornar la pilota a joc
335. Tornar-li les pilotes al joc
336. Tot bon jugador ha de saber perdre
337. Tot jugant, els burros es mosseguen
338. Tot jugant, jugant, es casen
339. Tots els jocs que duren, puden
340. Tripeta plena fa jocs
341. Tripeta plena fa jocs i no camiseta llímpia
342. Trobar-se en un tripijoc
343. Un bon badoc fa mudar el joc
344. Un sastre i un caçador jugaven a dir mentides; el caçador en va dir set i el sastre cent de seguides
345. Un sí vaig dar i la llibertat em vaig jugar
346. Una filla és un joc, però tres ja són un foc
347. Una vegada que el diable i la dona van jugar, aquesta el va guanyar
348. Uns juguen i uns altres paguen
349. Val més jugar a la segura que esperar bona ventura
350. Val més sort que ben jugar
351. Val més sort que bon joc
352. Val més ventura que ben jugar
353. Veure el joc mal parat
354. Veure-li el joc a un altre
355. Vols jugar-t'hi que...?
356. Xarxa estripada, fa mala jugada

El Joc i el jugador

1. A cartes vistes, tothom és jugador
2. A joc vist, tothom és savi
3. A jugar i perdre, pagar i callar
4. A jugar tots o a cremar la baralla
5. A jugar tots o esqueixar les cartes
6. A la bossa del jugador no li cal lligador
7. A la casa del jugador, tan aviat hi ha alegria com tristor
8. A la vetlla de viatjar, no et posis a jugar
9. A l'amic, si el guanyes en el joc, guanya-li poc.
10. A qui el joc ama, el joc el mata
11. A qui hagis de manar, no t'hi posis a jugar
12. Abans de jugar l'as, mira bé el que fas
13. Abans de viatjar no et posis a jugar, perquè la bossa hi deixaràs; jugaràs, però no viatjaràs
14. Acabat el joc amb el dos de bastos
15. Afortunat en el joc, desgraciat en amors
16. Afortunat en el joc, dissortat en amors
17. Això són bruixeries, jocs de mans i patranyes de xarlatans
18. Al bon jugador, les cartes li juguen soles
19. Al joc i al vi, l'home es fa coquí
20. Al joc no cal més que dues coses: paciència i diners
21. Al joc, a la taula i a la dansa es coneix la bona criança
22. Al treballador, faena; i al jugador, diners
23. Alberic està molt ric per les jugades de loto i les baralles de cartes i l'arròs de fora «coto»
24. Albur de rei i sis, no els juguis
25. Amb diner guanyat al joc mai no arribaràs al lloc
26. Amb el diner no s'hi juga, perquè sempre et toca el perdre
27. Amb el rei i l'as el joc dominaràs
28. Anar per la vida jugant a cartes vistes
29. As d'espases, bastos i sota, si jugues amb novells, jugada bona
30. Bé juga el que no juga
31. Begadors i jugadors, sa fam les va darrere
32. Bon jugador, mala ventura
33. Bona mina i dolent joc
34. Borratxos i jugadors, fora de casa
35. Bossa de jugador no és bossa de pagador
36. Bossa de jugador no ha de menester tancador
37. Bossa de jugador, no té aturador
38. Bruixes o jocs de mans, «patranyes» de xarlatans
39. Caçaire i jugaire no poden durar gaire
40. Cap jugador no arriba a vell
41. Cap jugador no pot ser home bo
42. Carta girada, carta jugada
43. Carta jugada, sort tirada
44. Carta tirada, ben jugada
45. Carta tocada, carta jugada
46. Cartes i armes, fins que s'han jugat no se'n sap el resultat
47. Cartes, dones, joc i vi el ric fan tornar mesquí
48. Casar-se és jugar-se la vida en una carta
49. Cavall de raça i jugador no és gaire durador
50. Començar jugant i acabar plorant
51. Company de camí, de joc o d'hostal, no el tinguis de seguida per amic formal
52. D'alegria de jugador, de salut de vell i de cel estrellat, ni me'n fio ni me n'he fiat
53. De cartes i de daus, els millors són no jugar-los
54. De diner guanyat al joc, no te'n compraràs cap porc
55. De jugador, borratxo i fart, Déu me n’apart
56. De jugar a cartes i de sembrar, mai no se'n sap prou
57. De jugar, ningú no se'n fa ric
58. De robar i de jugar benhaja qui me'n traurà
59. De tot el joc de cartes, oros, copes, bastos i espases
60. Del joc, en ve el foc
61. Del joc, en vénen tota mena de raons
62. Del joc, ni molt ni poc
63. Del joc, poc, i millor gota
64. Del jugador, gra o palla
65. Del jugar al robar una passa només hi ha
66. Del jugar, renegar i briconejar, costa de desavesar
67. Després de les cartes vistes, tots son jugadors
68. Déu me do per jugar un bon jugador, un que no en sàpiga, no
69. Diner de joc, ara molt, ara gens, ara poc
70. Diner del joc vingut, avui guanyat, demà perdut
71. Diner en el joc guanyat no és guanyat, sinó deixat: a jugar tornaràs i el perdràs
72. Diner que el joc ha portat, avui vingut i demà entornat
73. Diner vingut del joc, molts en tenen i pocs en retenen
74. Diners de joc no fan pilerot
75. Dir mal de les cartes i jugar amb dos jocs
76. Dóna-me'l afeccionat al joc i mentider, i jo te'l daré borratxo i faldiller
77. Dones, vi i joc són la perdició dels homes
78. Dur una pell de serp al damunt, fa veure les trampes dels qui fan jocs de mans
79. El bon gat de mar sap ben jugar, ben fumar i ben nedar
80. El bon joc és no jugar-lo
81. El bon jugador coneix les cartes amb l'olor
82. El bon jugador de manilla, tuti i truc i bescambrilla
83. El bon jugador dóna per sota
84. El bon jugador quan juga no coneix sa mare
85. El bon jugador, bon bevedor i bon fumador
86. El bon jugador, fumador i bevedor
87. El borratxo és la joguina del dimoni
88. El camí del jugador porta dret a la presó
89. El cau, no el juga cap home brau
90. El diner del jugador no té aturador
91. El joc crema més que el foc
92. El joc destruïx més que el foc
93. El joc fort, el vi ranci i la dona jove
94. El joc no és joc, que és foc, i crema qui el toc
95. El joc no paga la candela
96. El joc porta tots els mals
97. El joc, la dona i el vi fan tornar el ric mesquí
98. El joc, bé el conec; però el jugador, no ho crec
99. El joc, el llit, la nit i el foc no s'acontenten mai amb poc
100. El joc, la dona i la mar són tres mals
101. El joc, la sort i l'amor té els seus alts i baixos
102. El jugador de tarannà el que guanya avui ho perd demà
103. El jugador el joc cerca de cor
104. El jugador es faria barba d'or si a mig jugar sabia plegar
105. El jugador mai pot guanyar; si guanya avui ho perd demà
106. El jugador no deixa hisenda ni renda
107. El jugador no té jorn bo
108. El jugador per una sota dóna la dona, i per un cavall, la dona i el cavall
109. El jugador quan té sort, que no remeni les cartes
110. El millor de les cartes és no jugar-les
111. El millor joc és ni veure'l de lluny ni a prop
112. El millor jugador que hi ha, amb males cartes sap guanyar
113. El millor jugador, sense cartes
114. El que és donat a jugar, casa no farà, i si se la fa no la guardarà
115. El que juga amb el taverner, o és boig o li sobra el diner
116. El qui juga és juga la ventura
117. El qui juga o mira el joc, de sa casa cuida poc
118. El qui juga per obligació, perd per necessitat
119. El set i mig i la bescambrilla són jocs de faldilles
120. El tafurer, quan juga, sa mare envidaria; i si no ho volia fer que no es digui tafurer
121. El tito, el truc i la manilla no són jocs per faldilles
122. El tuti, joc de murri
123. El tuti, joc de muti
124. El vi del joc, el beu qui pot
125. El vi, la ira i el joc descobreixen l'home
126. El vi, les dones i el joc fan anar els homes de tort
127. El vici no va sol, el joc s'acompanya de tots
128. Els diners del joc són sagrats
129. Els jugadors reneguen, disbauxen i no engreixen
130. Els oros fan rodar el joc
131. Els que juguen quan guanyen beneeixen i quan perden reneguen
132. Els vells, fins les rates juguen amb ells
133. En casa de jugador, poc pa i baralles
134. En el joc i en el plat, l'home coneixeràs
135. En el joc l'argent ve a passes i l'or se'n va al galop
136. En el joc qui més guanya és el que mira i no juga
137. En el joc, en la taula i en la dansa es coneix la bona criança
138. En el joc, qui guanya es queda sense camisa i qui perd es queda nuet
139. En la taula i en el joc coneixeràs els homes
140. Encara que no faig el joc, mirant-ho m'alegro un poc
141. Engrifar-se les cartes en el joc
142. Entrar en joc
143. Es guanya el plet i es guanya el joc amb cataplasmes d'or
144. És joc de poques taules
145. És millor jugador el que guanya que el que perd
146. És un joc de tria l'as
147. Ésser joc de poques taules
148. Estar jugades les cartes
149. Fer bona cara i mal joc
150. Fer el joc de taules
151. Fer el joc del mut
152. Fer jocs de mans
153. Fer la gran jugada
154. Fer mal joc
155. Fer un doble joc
156. Fer un joc de mans
157. Fer un tripijoc
158. Fer una mala jugada
159. Fes una errada en el joc i ell en farà cent
160. Fill jugador, que no ens el dongui Nostre Senyor
161. Fumador de pipa, jugador de cartes, bevedor de vi, no el vull per a mi
162. Gastant molt i guanyant poc, mal ha d'acabar el joc
163. Guany del joc, no dura una setmana
164. Guanyant i perdent es fan els jugadors
165. Guanys de joc, duren molt poc
166. Guanys de joc, inflen i no engreixen
167. Home jugador no és res de bo
168. Home jugador no té aturador
169. Home jugador, cada dia pitjor
170. Home que juga molts jocs, ni de lluny ni de prop
171. Home que no juga, Déu se l'enduga
172. Home que no sap jugar per amic meu no es pot comptar
173. Joc cantat, joc esguerrat
174. Joc de cartes i jocs de peu, qui més hi mira menos hi veu
175. Joc de cartes, joc de trampes
176. Joc de cartes, jocs de males arts
177. Joc de mans, brega segura
178. Joc de mans, feina de mal art
179. Joc de mans, joc de vilans
180. Joc de poques taules
181. Joc de quatre, joc de catre
182. Joc de sort, joc de badoc
183. Joc de sort, joc de baralla
184. Joc de sort, joc de boig
185. Joc de sort, joc de mort
186. Joc de sort, joc de trampa
187. Joc de sort, per un res i per altres tot
188. Joc i beguda, casa perduda
189. Joc llarg trencat, a les tornes donat
190. Joc mal començat mai no pot ésser ben acabat
191. Joc nou, cada u un sou
192. Joc quatrer no val res
193. Joc quatrer, tira'l al carrer
194. Joc, vi i dones són la perdició dels homes
195. Jocs amb dany, no acaben l'any
196. Jocs de cartes, jocs de baralles
197. Jocs de cartes, jocs de bergants
198. Jocs de cartes, jocs de diables
199. Jocs de cartes, pels altres
200. Jocs de mans, jocs de vilans
201. Jocs de sort, jocs de mala mort
202. Jocs de sort, uns dies no res i uns altres dies tot
203. Jocs honestos usaràs i dels daus te guardaràs
204. Jocs que duren, puden
205. Jocs, menjars i amors, els primers són els millors
206. Juga el primer as i partida no perdràs
207. Juga el sis si no està contra el rei
208. Jugador de bot, pagador de butxaca
209. Jugador de cartes i bevedor d'aiguardent, sempre duu el cap calent
210. Jugador de cartes, fumador de pipa, bevedor de vi, no el vull pas per mi
211. Jugador de manilla, borratxo segur
212. Jugador de pilota que l'espera al bot, es fot
213. Jugador i bevedor de vi, magre i secardí
214. Jugador i caçador i pescador no tenen mai un xinxó
215. Jugador i cavall de raça, prompte passa
216. Jugador que juga i guanya, guanya l'infern i perd l'ànima
217. Jugador que juga i perd, perd el diner i guanya l'infern
218. Jugador que mira el cel les estrelles veu
219. Jugador que no té diners per jugar, les orelles es jugarà
220. Jugador que perd és un mal home
221. Jugador que perd, mal home
222. Jugador que tingui l'as, ja li pots anar al detràs
223. Jugador que vol guanyar, les cartes no ha de remenar
224. Jugador, pare i padrí
225. Jugador, pescador i pecador mai no tenen res de bo
226. Jugador, pintor, tot allò no val gaire
227. Jugador? Per marit no el vull pas jo
228. Jugaire, mentider, enredaire, donaria la dona per una bona carta
229. Jugant dos el tres va perdre
230. Jugar a carta tapada
231. Jugar a cartes vistes
232. Jugar a cartes vol més sort que traça
233. Jugar amb cartes descobertes
234. Jugar amb cartes matades
235. Jugar amb cartes netes
236. Jugar amb dos jocs de cartes
237. Jugar amb dos parells de mànegues
238. Jugar amb dues baralles
239. Jugar amb xambons fa perdre el temps i els dinerons
240. Jugar bé les seves cartes
241. Jugar i no perdre mai, això rai
242. Jugar i passejar, quan no s'ha de treballar
243. Jugar la darrera carta
244. Jugar mà a mà
245. Jugar més que les cartes
246. Jugar una sola carta
247. Jugar, beure i fumar, les tres tares d'un fadrí
248. Jugar-se el sol abans de sortir (o abans de néixer)
249. Jugar-se el tot pel tot
250. Jugar-se les cartes
251. Jugar-se l'última carta (en una cosa)
252. Jugar-s'ho tot a una sola carta
253. L’hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc
254. La bescambrilla, joc de calces; la manilla, joc de barbes
255. La bossa del jugador ara té diners ara no
256. La bossa del jugador corre sense aturador
257. La bossa del jugador no necessita lligador
258. La carrera del jugador fa cap a la presó
259. La carta que no jugues sempre és la millor
260. La dona que en jugar perd, per bé que jugui no es pot refer
261. La manilla és joc de borratxos
262. La manilla no la poden jugar els muts
263. La mar i el jugador, ara sí, ara no
264. La millor sort del daus, és no jugar-los
265. La millor sort del joc és no jugar
266. La sort de Galta, que jugant tot sol perdia
267. La sort en el joc ajuda més els tontos que els bons jugadors
268. La vida del carreter n'és vida molt regalada: cada dia bon menjar i el diumenge a jugar a cartes
269. L'as de joc, nou o net
270. L'as d'oros no el juguen «bobos»
271. Les cartes no es juguen més que una vegada
272. Les cases de joc cauen, però els jocs queden
273. Les dones, el vi i el joc fan anar els homes de tort
274. Les tres desgràcies de l'home són: el joc, les dones i el vi
275. L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc (o les juga)
276. L'ofegor juga de traïdor
277. Los jocs honests tu usaràs; | de jocs de dau te guardaràs. | Jamai bon manto portaràs | mentre el seguesques
278. Mala jugada
279. Malhaja el joc i el nom i tot
280. Matador d'última, jugador de calbot
281. Menjant, jugant i bevent es coneix la gent
282. Més hi veu qui mira que no pas qui juga
283. Més jugador que el Rei d'oro
284. Més jugador que unes cartes
285. Ni al gastador li manca què gastar ni al jugador què jugar, ni a l'avar què aplegar
286. Ni caça de caçador, ni diner de jugador
287. Ni dilluns sense lluna ni jugador amb fortuna
288. Ni joc sense trampa ni sant sense estampa
289. Nineta, si vols venir, / a la plaça de Begur / comprarem un joc de cartes / per jugar al trenta-u
290. No em pesa que mon fill sia jugador, sinó que va darrera de rescabalar-se
291. No és bon jugador de manilla el qui no és bon bevedor
292. No és bon jugador el que no renega
293. No hem pesa que mon fill siga jugador, sinó que vaja darrere de rescabalar-se
294. No hi ha cabal molt ni poc que no l'enfonsi el joc
295. No hi ha joc de mans sense trampa
296. No hi ha joc sense trampa
297. No hi ha jocs de mans sense paranys
298. No hi ha jugador sense mania
299. No juguis jamai de mans perquè és joc de vilans
300. No juguis mai a cartes amb qui no sàpiga jugar-hi
301. No n'hi ha joc sense trampa
302. No prengues per ofici, el que els rics tenen per vici: cacera, joc i ball
303. No saber amb qui et jugues els diners
304. No tots els jocs són asos i reis, que també hi ha vuits i nous
305. O juguem tots o es trenca la baralla
306. Oh!, n'han fet, de morts, el joc, borratxera i els vils amors!
307. Oros són trumfos i bastos fan joc
308. Ors són trumfos i joc espases
309. Peça tocada, peça jugada
310. Pels jugadors, Déu són les cartes
311. Per casa mira molt poc el qui juga a tot estrop
312. Per fer un bon joc, tenir molt i gastar poc
313. Per fumar, amb pipa, per beure, aiguardent, i per jugar, el joc més dolent
314. Per jugar no fan falta més que dues coses: paciència i doblers
315. Per sa casa mira poc el que juga o mira el joc
316. Perdre és ben guanyar, si no tornes a jugar
317. Perdut el diner, el jugador, com que no pot jugar, es posa a mirar
318. Pescador, jugador i bevedor no valen res
319. Pintar (o jugar) bastos
320. Posar nostres vides a joc d'una tria d'as
321. Qualsevol que és jugador, mai el veuràs guanyador
322. Quan el diable vol fer mal, juga a les cartes
323. Quan les cartes s'atravessen, que jugui un altre
324. Quan un està de sort, les cartes soles li juguen
325. Quan un jugador renega, senyal que perd
326. Quan vegis jugar a cartes, seràs prudent si te n'apartes
327. Quatre coses maten a qui les usa: amor de dona, caça, joc i vi
328. Que amb pipa fumés, que a cartes jugués i que vi begués mentre em volgués
329. Que bon jugador no es diga el qui no sap jugar a la manilla
330. Que sap jugar a tots els jocs? Ten-lo per savi i no per boig
331. Quedar moltes cartes per jugar
332. Qui a cartes juga baralles busca
333. Qui a cartes juga, els cabells s'empenya
334. Qui cartes juga en raons es met
335. Qui de jugar es dóna vergonya ni és home ni és dona
336. Qui decanta el cap no sap què jugar
337. Qui el joc ama, el joc el mata
338. Qui en fa massa, no és del joc
339. Qui és afortunat en amors sol ser desgraciat en el joc
340. Qui es fica a jugar, més pot perdre que guanyar
341. Qui és mà, que jug
342. Qui es posa a jugar, tant pot perdre com guanyar
343. Qui es surt del joc, perd l'aposta
344. Qui fa el joc mai perd
345. Qui fa el joc, no perd
346. Qui fa trampes jugant, a l'infern va caminant
347. Qui guanya pa i es juga el vi, perd pa i vi
348. Qui ha jugat jugarà, qui és boig no curarà
349. Qui joc ama, el joc lo mata
350. Qui juga a cartes el dimoni empaita
351. Qui juga a cartes es juga la felicitat
352. Qui juga a menut, sempre el veuràs perdut
353. Qui juga al rest obert, o tot ho guanya o tot ho perd
354. Qui juga amb dues baralles, guarda asos a les mànegues
355. Qui juga de broma, perd de veres
356. Qui juga diners, es juga la ventura
357. Qui juga en dissabte te mal diumenge
358. Qui juga i guanya vi i torna a jugar vi, paga vi
359. Qui juga i perd diners torna a jugar, i si guanya encara més
360. Qui juga i perd torna a jugar; si no hi torna avui hi tornarà demà
361. Qui juga i perd, just és que renegui
362. Qui juga i perd, paga
363. Qui juga molt a cartes no duu neta la casaca
364. Qui juga molt no té mai ni un sou
365. Qui juga molt, molt perd
366. Qui juga net sempre perd
367. Qui juga net, net es queda
368. Qui juga no dorm
369. Qui juga no dorm i qui dorm paga
370. Qui juga no ha d'estar per res més
371. Qui juga per guanyar perd per obligació
372. Qui juga per interès, esclau de les cartes és
373. Qui juga per misèria, perd per necessitat
374. Qui juga per necessitat, perd per obligació
375. Qui juga un trumfo, en puja un altre
376. Qui juga, els pèls es juga
377. Qui juga, guarda cabres
378. Qui juga, la bossa s'espluga
379. Qui juga, mai viu feliç
380. Qui juga, no dorm
381. Qui juga, no guarda cabres
382. Qui jugava a cartes i se n'ha sabut deixar ja pots dir que és bon cristià
383. Qui li agrada jugar casa alta no es farà
384. Qui no és bon bevedor, no pot ser bon jugador de manilla
385. Qui no fuma, ni juga, ni fot, el diable se n'hi porta tot
386. Qui no juga és el que guanya
387. Qui no juga és qui més guanya
388. Qui no juga, no guanya
389. Qui no sap jugar a cartes, Déu el té en gràcia
390. Qui no vulgui perdre, que no jugui
391. Qui perd vol tornar a jugar
392. Qui porta pell de serp a la butxaca, veu totes les trampes dels qui fan jocs de mans
393. Qui sempre juga i mai no treballa, somnia
394. Qui sovint juga, menja i beu paga tard el que deu
395. Qui té mà domina el joc, si el joc es deixa dominar
396. Qui té mà sempre guanya sense jugar
397. Qui treu el joc mai perd
398. Qui veu jugar i se'n sap estar, gran virtut ha
399. Reduir-se el joc a taules
400. Saber amb qui se la juga (o saber amb qui es juga els quartos (o els calés, o els diners, etc.))
401. Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u; el dimoni va fer trenta, i sant Antoni, trenta-u
402. Sant jugador, llàntia de fusta
403. Sense interès, ningú juga
404. Ser jugador com los diners
405. Ser un tripijoc
406. Set caçadors, set pescadors i set jugadors: vint-i-un perduts
407. Si al teu amic vols conèixer, fes-lo jugar i beure
408. Si comences bé no t'espanti el joc darrer
409. Si el gresol fa mala cara, val més plegar la jugada
410. Si el guardià juga a cartes, què faran els altres frares?
411. Si el jugador pot canviar, llavors també hi ha un remei contra la lepra
412. Si els bitllers estan en joc, l'aigua mansa es torna foc
413. Si els jocs s'haguessin de jugar dues vegades, ningú perdria
414. Si es pogués jugar dues vegades, ningú perdria
415. Si jugues amb un que no en sap, et deixarà pelat
416. Si manlleves al jugador que guanya, ell demà et manllevarà perquè perdrà
417. Si no vols perdre, no juguis
418. Sort en amors, desgraciat en el joc; sort en el joc, desgraciat en amors
419. Sota, el joc per sota
420. Tabac, joc i vi, amb taxa, distrauen, sens ella, un verí
421. Tafur quotidià, jugador perpetu
422. Tant a l'estiu com a l'hivern és més bon jugador el qui guanya que el qui perd
423. Tant per una carta de massa com per una carta de poc es perd el joc
424. Taula i joc són pedra de toc
425. Tenir bona o mala mà en el joc
426. 'Tonto' el qui juga i 'tonto' el qui no juga
427. Tot bon jugador ha de saber perdre
428. Tot bon mariner és bevedor, fumador i jugador
429. Tots els jocs que duren, puden
430. Tres coses fan perdre l’home: el joc, el vi i la dona
431. Tres coses perden l'home: plet, baralla i joc
432. Tres pescadors, tres jugadors i tres caçadors són nou pobres
433. Trobar-se en un tripijoc
434. Un bon badoc fa mudar el joc
435. Una carta salva un joc i una carta el perd
436. Una regla té el joc per guanyar: no jugar
437. Una vegada que el diable i la dona van jugar, aquesta el va guanyar
438. Uns juguen i uns altres paguen
439. Val més jugar a la segura que esperar bona ventura
440. Val més sort que ben jugar
441. Val més sort que bon joc
442. Val més un jugador que un calavera i bevedor
443. Val més ventura que ben jugar
444. Veure el joc mal parat
445. Veure-li el joc a un altre
446. Vi, tabac i joc, del més fort
447. Vingui aquí a jugar a la brisca
448. Vol jugar amb dues cartes

Oliva i olivera

1. A finals de novembre arreplegaràs l'oliva sempre
2. A l'octubre, ametlles collides; i al novembre olives marcides
3. A l'oliver, li fas mal i et dóna bé
4. A partir del giner l'oliva dixa l'oli a l'oliver
5. A Sant Joan [l'oliva], com la sal; a Sant Pere, com lo pebre
6. A Sant Martí agarra l'escala i vés a collir [les olives]
7. A Sóller, molts de tarongers, i oliveres amb excés
8. A últims de novembre arreplega los olives sempre
9. Abans de Santa Caterina, no cullis l'oliva
10. Aigua agostenca, oliva tendra
11. Aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el gra al graner i el vi al celler
12. Aigua de gener, prenya l'oliver
13. Aigua i lluna, temps d'oliveres
14. Al gener, l'aigua és bona per a l'oliver
15. Al gener, l'oli és a l'oliver
16. Al juliol, el raïmet porta dol i l'oliva també en vol
17. Al mes de gener, s'empeny l'oliver, pel febrer el jornal té
18. Any de bajoquetes, any d'olivetes
19. Any de neu, any d'oliva
20. Any de neu, any d'olives
21. Any de pinyol, any d'olives
22. Any d'escaldada, any d'olivada
23. Ara començ (a) entrar amb olivetes
24. Baix l' olivera m' estich | plegant olivetes fargues. | Esta nit es nit de bulla | y jugarém á les cartes
25. Ben podada l'olivera es renova tota entera
26. Boires per sant Pere maten les oliveres
27. Cada mussol a sa olivera
28. Cal que per la sega l'oliver estigui ben florit
29. Canviar l'aigua de les olives
30. Carn de ploma, peix d'espina i oli d'oliva
31. Casa de pare, vinya d’avi i oliver de besavi
32. Casa d'oliveres, casa de censals
33. Cava l'oliver i bona oliada espera
34. Cornudella de Montsant, amb olives van tirant
35. Costa més de criar, que un olivaró a la Plana
36. D’olives, una per Sant Joan i cent per Nadal
37. De la terra el forment i de l'olivar l'agudell
38. De pau la olivera signe és dels abres el més digne, com dels abres de poder la olivera és el primer
39. De què es fa l'oli? ─De les olives. ─Calla, burro, no me ho digues
40. De què es fa l'oli? ─De les olives. ─Calla, ruc, que ja ho sabia
41. De santa Llúcia, tot l'oli és a l'oliva
42. Del camp el forment i de l'olivar l'argudell
43. D'oliva oliveta, no passis de dotzeneta
44. D'olives i d'aglans, tantes en cullen els xics com els grans
45. D'olives, una per sant Joan i cent per Nadal
46. Dormir com una soca d’olivera
47. El dia de la Mare de Déu de Març s'emprenyen les oliveres
48. El gavià, si troba olives avui, no les deixa per demà
49. El mussol en l'oliver pel rei del món es té
50. El vent del gener porta l'oliva a l'oliver
51. Els abres de un olivar que de nou se vol formar han de estar ben enfilats y no masa junts plantats; conta sempre dotse pasos, y que no siguen escasos
52. Els estornells van cent vegades a un oliver i no el deixen fins que no hi deixen res
53. En la terra qu'és llaujera li va molt bé a la olivera; si és de cals o pedregosa també se fa molt hermosa; y entonces el resultat és un oli més dorat; en terra molt productiva molta rama y poca oliva
54. En terra reial, olivera
55. Entre olivera i olivera, dotze passes de carrera
56. Es febrer, s'oliva aixecaré
57. És tocat de l'olivera grossal
58. Es vent emprenya ses oliveres
59. Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida
60. Estar batejat amb aigua d'olives
61. Fer fust d'olives sabateres
62. Fer gust d'olives ensabatades
63. Fes la poda a l'oliver / per tot el mes de febrer / i segons el temps que faça, / s'adelanta o bé es retrassa
64. Flor d’olivera per l’abril, oli just per amanir
65. Flor d'oliver pel maig, oliada per a tot l'any
66. Flor d'olivera per l'abril, oli just per a amanir
67. Flor d'olivera per l'abril, val per mil
68. Flor d'olivera per sant Joan, oli en gran
69. Foc d'oliver, foc de cavaller
70. Gastar les olives
71. L’aigua de gener, omple la bóta i emprenya l’oliver
72. L’estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres
73. L’oliva amargant vol vi al darrere i vi al davant
74. La calçada de Sant Miquel fa arribar l'oliver al cel
75. La llenya d'oliver és llenya de cavaller
76. La lluna nova de febrer, porta l'esporga a l'oliver
77. La millor medecina, l'oli d'oliva
78. La millor oliva fa morques
79. La oliva dóna en febrer més producte que en jiner; no falta també qui ho nega y a fe que no sé a qui crega
80. La olivera desmochada deixanli huit pams d'alzada, y els arrails retallats (no retorsuts ni trencats), la poses en mitj del clot; y en bona terra, si es pot, femaeta y arreglada la deixes ya ben plantada
81. La tramuntana s'enduu tot el que veu: ordi, blat i civada, però no s'enduu res de l'olivada
82. La vida dels olivaires no és pas llarga de contar: al matí mengen pa i figues; als vespres, figues i pa
83. La vinya del pare, l'olivar de l'avi
84. L'aigua al gener, omple el graner i emprenya l'oliver
85. L'aigua de febrer, escalda l'oliver
86. L'aigua de gener emprenya l'oliver
87. L'aigua de gener omple la bóta i el graner i emprenya l'oliver
88. L'aigua de gener omple la bóta i emprenya l'oliver
89. L'aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el vi al celler i el gra al graner
90. L'any de traspàs les fulles de l'olivera es giren cap per avall
91. L'any que ve, com les oliveres de Ràfels
92. Les olives a la nit et donaran molt neguit
93. Les olives al matí fan venir gana, al migdia son i a la nit somiar
94. Les olives fan gana
95. Les olives i les dones, a les altres cases són més bones
96. Les olives no es poden amanir que no sigui sant Crispí
97. Les olives per sant Joan són com a grans de sal; per sant Pere, com a grans de pebre
98. Les olives, Déu les dóna; l'oli, no
99. Les olives, les dóna Déu, i l'oli, el moliner
100. Les quatre coses necessàries per a la vida són: llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment
101. L'estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres
102. Llaura bé la vinya i l’olivar i tindràs collita
103. Llaura bé la vinya i l'olivar i tindràs bona collita
104. Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment
105. Llenya d'oliver, foc de cavaller
106. Lluna i pluja viva, bons per l'oliva
107. Lo que vaig perdre en ses olives, ho vaig guanyar en so fonoi
108. L'oli d'oliva tot mal esquiva
109. L'oliva amargant vol vi al darrere i vi al davant
110. L'oliva com més està a l'oliver més oli té
111. L'oliva fresca en el molí fa l'oli fi
112. L'oliva ha d'ésser premsada així que és arreplegada
113. L'oliva molt llanosa fa poc oli
114. L'oliva, del dia; la serva, pansida
115. L'oliva, una és or, la segona plata i la tercera mata
116. L'oliver diu: "Pega'm i et donaré oli"
117. L'oliver, d'entre els arbres el primer
118. L'oliver, li fas mal i et dóna bé
119. L'olivera diu: Despulla'm, que et vestiré
120. L'olivera i la dona, per la falda és bona
121. L'olivera no vol rigor, ni de fred ni de calor
122. L'olivera plantada pel novembre mai no menteix
123. L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
124. L'olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s'enterra i pel maig surt al sol
125. L'oliveral estragat se reposa ben cuidat
126. L'oliveral ya podat deixalo també abonat, y el fem que li posaràs ben pasat el triaràs, perqu'este abre se resent si'l abono és masa ardent
127. Maig, l'olivera florirà i el blat granarà
128. Mal per a l'olivera quan los pollissos se fan grans
129. Menjar olives per sopar fa somiar
130. Molta mostra i poca oliva
131. Ni de fret ni de calor la olivera vol rigor; no li agrà res estremat, ni sequia ni humitat
132. No beguis aigua de bassa, ni d'olives mengis massa
133. No digues oliva, si no la veus davall la biga
134. No digues oliveta fins que no estiga dins la gerreta
135. No diguis oliva fins que no sigui collida
136. No diguis oliva que no sigui collida
137. No diguis oliva, que a l'agost no sigui eixida
138. No és oliva la que a l'agost no està sortida
139. No et casis amb cap ferrer, no t'enganyin ferradures: val més una oliverada que tots els malls i encluses
140. No et fiïs d'aigua de bassa, ni d'olives menges massa
141. No hi ha bona oliva, que a l'agost no sigui eixida
142. No totes les olives cauen a la borrassa
143. Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates
144. Oli d'oliva tot mal esquiva, oli de Sant Bernat tot mal cura i ha curat
145. Oli d'oliva, tot mal esquiva
146. Oliva covada, pudenta oliada
147. Oliva i fortuna, a vegades una i a vegades ninguna
148. Oliva menjada, pinyol a terra
149. Oliva una, i si és bona una dotzena
150. Oliva, al matí, or, a la tarda, plata, i, al vespre, mata
151. Oliva, una, i si és bona, no ve d'una
152. Oliva, una, i si no és bona, ni una
153. Oliver ben podat dóna oli doblat
154. Olivera batuda, l'anyada vinent perduda
155. Olivera de ton avi, i figuera de ton pare, i vinya de tu mateix
156. Olivera del teu avi, castanyer del teu pare, ametller teu
157. Olivera plantada pel novembre, mai no menteix
158. Olivera que estàs a prop de camí, ni tu faràs oli ni jo faré vi
159. Olivera sevillenca | ¡qui pugués está á ta sombra! | Allí voría 'l meu be | quan va á la plana y sen torna
160. Olivera vella, destral amb ella
161. Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves
162. Oliveres heretades, però no comprades
163. Olives amargues, pa i vi, fins que s'acaben
164. Olives i pa calent maten la gent
165. Olives sabateres, foc amb elles
166. Olives, la primera, d'or, la segona, de plata, la tercera, mata
167. Olives, una per sant Joan i cent per Nadal
168. Olivetes d'Orient, com més en mengen, més talent
169. P'a podar l'oliveral busca sempre un bon pardal, qu'els mals podadors fan ellsmolt més mal qu'els estornells
170. Patrimoni d'oliveres, patrimoni d'embusteres
171. Pel gener s'emprenya l'oliver
172. Pel gener, l'oli és a l'oliver
173. Pel juliol, el raïm (o el raïmet) porta dol, i l'oliva també en vol
174. Pel maig floreix l'olivera i grana el blat
175. Pel maig la flor d'olivera veuràs, i si la veus, oli per tot l'any arreplegaràs
176. Pel mal de ronyó, l'oli d'oliva és el millor
177. Per la lluna nova del febrer esporga l'oliver
178. Per la Mare de Déu de març s'emprenyen les oliveres
179. Per l'Ascensió, s'encreuen les fulles de les oliveres
180. Per sant Andreu, a les oliveres llaura el peu
181. Per sant Andreu, l'oliva al trull posareu
182. Per sant Crispí, l'oliva al tupí
183. Per Sant Lluc, posa les olives en suc
184. Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí
185. Per Sant Martí, l'oliva al topí, barra el teu vi i convida ton veí
186. Per Sant Martí, mata ton porc, posa les olives al tupí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí
187. Per Sant Pere mira s'olivera; si en veus una aquí, una allà, mig esplet hi ha
188. Per sant Pere posa el cap sota l'olivera
189. Per sant Pere vés a veure l'olivar; si veus una oliva, mil en pots esperar
190. Per santa Caterina, arreplega l'oliva
191. Per santa Caterina, cull l'oliva; la vella que ho sabia, collida ja la tenia
192. Per Santa Caterina, l'oli a l'oliva, i per Sant Llop, l'oli pertot
193. Per Santa Caterina, l'oli és a l'oliva
194. Per Santa Caterina, plega l'oliva; qui espera el gener no hi trobarà res
195. Per Santa Caterina, posaràs l'oliva
196. Per Santa Caterina, replega l'oliva
197. Per Santa Llúcia, l'oli torna a l'oliva. [o tot l'oli és a l'oliva]
198. Per Tots Sants, les olives a les mans
199. Per Tots Sants, les olives fan mig oli
200. Per Tots Sants, olives i aglans, amb totes dues mans
201. Plegar olives
202. Pluja i lluna, oliva segura
203. Polls de febrer roseguen l'ametller i l'oliver
204. Poques olives i bones
205. Quan el sol se'n va a la posta / i la lluna a les Garrigues, / quina cara ens farà l'avi / si hem collit poques olives!
206. Quan floreix pel juny, vés-hi amb el puny (l'olivera)
207. Quan les formigues arroseguen lo cul, aigua; quan los conills roseguen les peles d'oliver, neu
208. Quan se'n va santa Coloma, la darrera fruita (l'oliva) i la primera flor ens dóna (ametller)
209. Que açò és gerreta d'olives?
210. Que no passi sant Crispí, no posis les olives al topí
211. Qui aigua detura, olives mesura
212. Qui arreplega l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'olivera, i qui la cull passat el gener, cull la d'aquest any i la de l'any que ve
213. Qui cull l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'oliver
214. Qui escarra les olives abans del gener, té olives enguany i l'any que ve
215. Qui esporga l'olivera pel gener, l'esporga per res
216. Qui guerra vol, no deu portar cimbre d'oliva
217. Qui l'oliver llaurarà, / el fruit li demanarà; / qui l'afema, el lograrà / i qui el podi, se l'endurà
218. Qui l'olivera bé cultiva, li prega que faci oliva
219. Qui mol oliva fermentada, mal oli fa
220. Qui no poda bé deixa la meitat de l'oli a l'oliver
221. Qui olives vareja, no es mou de terra
222. Qui planta un oliver, no se'n veu bé
223. Qui rega al gener, posa l'oli a l'oliver, el gra al paller, i la palla al paller
224. Qui replega l'oliva abans del gener deixa l'oli a l'oliver... però el troba l'any que ve
225. Qui té vinya i olivar, les filles pot ben casar
226. Quin és el fem millor? L'olivarda i el roldó
227. Sant Salvador gloriós, / vós que sou d'Esparreguera, / si no es cull oliva al Pla, / que se'n culli a l'Escalera
228. Sant Silvestre, deixa l'any i vés-te'n. I el sant va dir: deixo la primera flor i el primer fruit (l'oliva i la flor de l'ametller)
229. Santa Caterina, l'oli és a l'oliva
230. Santa Magdalena, deu-nos l'ametlla plena, de bessó granat; olives i figues, i bones espigues, de xeixa i de blat
231. Santa Oliva beneita mata la cuca i deixa l'aceita. Santa Oliva de Montserrat mata la cuca i deixa el blat
232. Ser com el mussol de l'oliver, que pel rei del món es té
233. Ses olives i ses dones, a ses altres cases, són més bones
234. Ses ventades de març primeres, emprenyen ses oliveres
235. S'hivern, s'oliva caurà, i, qui vol oli, l'haurà d'aixecar
236. Si a l'agost vas a l'olivar, veus una oliva aquí una enllà, vés-te'n tranquil cap a casa, que d'olives prou n'hi haurà
237. Si culls les olives pel gener, deixaràs l'oli a l'olivarer
238. Si el dia de sant Pere vas a l'olivar i veus una oliva aquí i una altra allà, torna-te'n a cas, que olives hi haurà
239. Si fa vent per santa Creu, collita d'olives hi haurà l'any vinent
240. Si l'olivera és florida per sant Joan, oli fareu en quantitat gran
241. Si no vols que et falten les olives, compra't una cabra
242. Si per Santa Creu fa bon vent, collita d'olives per l'any vinent
243. Si plou al gener, l'oli és a l'oliver
244. Si vols mal a ta muller, dona-li llenya de figuera i de noguer, i si la vols bé, dona-la-hi d'alzina o d'oliver
245. Si vols somniar, menja olives per sopar
246. Sopes i olives, o gens o a estibes
247. Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones
248. Sort i olives, o cap o a estibes
249. Terra d'oliveres, terra d'embusteros
250. Tramuntana s'enduu tot el que veu: ordi, blat i civada, però no s'enduu res d'olivada
251. Tres olives en un brot, any de tot
252. Una oliva a sant Joan, cent a Nadal
253. Una oliva bé va; dues, ça com lla, i tres, massa n'hi ha
254. Una oliva és or, dues plata i la tercera mata
255. Una perdiu a dalt d'un oliver, aigua
256. Va dir l'olivera al podador: "Pren-me força fusta i et daré oli del bo i millor"

Mira també

• Matons (1922) - Matons i Colomer, August: "Vocabulari de l'oli i de l'olivera", dins "B.D.C.", gener-desembre de 1922, Barcelona, IEC, p. 101-132.
• Pérez Ortega (2009) - Pérez Ortega, Manuel Urbano: Refranero gastronómico de la aceituna y el aceite (Ed. Zumaque, Alcalá la Real, Jaén).