Sant Antoni (abat, del porquet, de gener)

1. A la novena de sant Antoni, lo que no vingue no tindrà oli
2. A sant Anton, la neu ja té cames
3. A sant Anton, un pas de bou
4. A sant Antoni, la perdiu busca matrimoni
5. A sant Antoni, un pas de dimoni
6. Acabar com el porquet de sant Antoni
7. Ai! Sant Antoni
8. Anar més solt que el porquet de sant Antoni
9. De Sant Antoni a Sant Sebastià fa el fred més fort de l'any
10. De Sant Tomàs a Sant Anton, temps de Nadal som
11. Dels sants del gener, Sant Antoni és el primer
12. Des de Sant Anton, una hora més de sol
13. Després de Sant Anton Carnestoltes són
14. El disset és Sant Antoni i el vint és Sant Sebastià; qui bones obres farà no tindrà por del dimoni
15. Els de Sant Antoni són de la pell del dimoni
16. Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa
17. Fins a Sant Anton, pasqües són
18. Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Llorenç
19. Haver-hi (un) foc de sant Antoni
20. La fornera de Patraix, que anava a missa a Sant Antoni i no feia falta al forn
21. La maledicció del dimarts, sant Antoni la llevà
22. La molinera de Silla, que va a missa a Sant Antoni
23. La que va enganyar a sant Antoni
24. L'endemà de Sant Antoni comencen a sortir el boig i el dimoni
25. Les cols de Sant Antoni mantenen fins el dimoni
26. Més barbut que sant Antoni
27. Més brut que el porc de sant Antoni
28. Més lletja que la que va enganyar sant Pere, va temptar sant Antoni i va apedregar sant Esteve
29. N'ha fetes més en Saldoni que miracles sant Antoni
30. Pareixia la que anà a enganyar sant Antoni
31. Passat Sant Anton, sastres al sol
32. Patró sant Antoni, amic dels rucs i pelut com els gitanos
33. Per a Sant Antoni grans balles hi ha: per a Sant Maurici tot el poble hi va
34. Per Nadal, es dia creix una passa de pardal; pels Reis, una passa de vells; per sant Antoni, una passa de dimoni
35. Per Nadal, una passa de pardal; per Sant Antoni, una passa de dimoni
36. Per Sant Anton de gener, perd la boira l'«aposenter»
37. Per Sant Anton tot ocell pon
38. Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol
39. Per Sant Anton, Carnestoltes són
40. Per Sant Anton, diu el gall a la gallina: pon!
41. Per Sant Anton, la boira en un «rincon»
42. Per Sant Anton, la gallina pon
43. Per Sant Antoni (17 de gener), (es creix) una passa de dimoni
44. Per Sant Antoni Abat, dos peus i un cap
45. Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap
46. Per Sant Antoni Abat, s'allarga el dia mitja hora per cap
47. Per Sant Antoni cargols amb allioli
48. Per Sant Antoni comencen els focs i s'acaben els jocs
49. Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer
50. Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer
51. Per Sant Antoni de gener penja el perdigot on et vingui bé, i si no vol cantar, penja'l per Sant Sebastià
52. Per Sant Antoni de gener prova el teu perdiguer, i si no vol caçar, ja el pots deixar anar
53. Per sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré
54. Per sant Antoni de gener, cavalls amb flocs pel carrer
55. Per Sant Antoni de gener, el sol al peu del carrer
56. Per sant Antoni de gener, fan festa el cavall (o el ruc) i el traginer
57. Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner
58. Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner, i el porc encara mig sencer
59. Per sant Antoni de gener, una hora més de civader
60. Per Sant Antoni de gener, una hora més pel traginer
61. Per Sant Antoni del bacó cada u en el seu racó
62. Per Sant Antoni del gener, mig porquet i mig paller, que si no en tens malament ho passaràs
63. Per Sant Antoni del gener, tinc l'ovella amb son corder a la panxa o al braguer
64. Per Sant Antoni del porcot cada perdiu amb el seu perdigot
65. Per Sant Antoni del porquet a les cinc ja es veu (el) solet
66. Per Sant Antoni del porquet cada perdiu canta en son indret
67. Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet
68. Per Sant Antoni es comença a fer el toni
69. Per Sant Antoni fa un fred del dimoni
70. Per Sant Antoni fa un fred del dimoni; per sant Julià cuida matar
71. Per Sant Antoni fes el toni, per Sant Sebastià comença a bogejar
72. Per Sant Antoni fredura i per Sant Llorenç calura, ni l'una ni l'altra dura
73. Per Sant Antoni gelades, i per Sant Llorenç, calorades
74. Per Sant Antoni i Sant Sebastià sol i aire no cal pregar
75. Per Sant Antoni ja es comença a fer el toni
76. Per Sant Antoni s'acaben els jocs i comencen els focs
77. Per Sant Antoni, a l'hivern li talle els peus lo dimoni
78. Per Sant Antoni, cargols amb allioli
79. Per Sant Antoni, es comença a fer el toni
80. Per Sant Antoni, fa un fred com un dimoni
81. Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni; per Sant Julià, cuida a matar
82. Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni; per Sant Sebastià, cuida a matar
83. Per Sant Antoni, gelades i per sant Llorenç, calorades
84. Per Sant Antoni, ja es comença a fer el toni; i per Sant Sebastià ja es comença a bogejar
85. Per Sant Antoni, la boira al dimoni
86. Per Sant Antoni, mitja hora de cada cap
87. Per Sant Antoni, pas (o un pas) de dimoni
88. Per Sant Antoni, s'allarga un pas de dimoni
89. Per Sant Antoni, un fred com un dimoni
90. Per Sant Antoni, un pas de butoni
91. Per Sant Antoni, un pas de dimoni
92. Pocs diners, poca música i pocs sants Antonis
93. Pocs diners, pocs sant Antonis
94. Promès, dona, sant Antoni i sant Josep, matrimoni
95. Quan està el vent al davall, després de Sant Antoni, puja l'aigua del port com un dimoni
96. Quan vénen els tres barbuts: Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abad, vénen els freds cascarruts
97. Qui guarda els xais? Sant Antoni
98. Sant Anton s'enamorà d'un porc
99. Sant Anton treu la boira del món
100. Sant Antoni beneït, feu-me trobar un bon marit, que sigui bon home i ric, i, si pot ser, de seguit
101. Sant Antoni de gener, cavalls amb flocs pel carrer
102. Sant Antoni de gener, compta bé, que disset és
103. Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner
104. Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner; mig hort i mig porc, i qui no té ni hort ni porc valdria més que fos mort
105. Sant Antoni de gener, sant Antoni verdader
106. Sant Antoni del porquet de gener és el disset
107. Sant Antoni del porquet és el primer sant del fred
108. Sant Antoni del porquet sempre s'escau en disset
109. Sant Antoni del porquet, a les velles fa ganyotes (o carasses) i a les joves fa l'ullet
110. Sant Antoni del porquet, del gener, dia disset
111. Sant Antoni del porquet, mitja palla i mig graner; si gaire menys n'has, fretura en passaràs
112. Sant Antoni del porquet, sempre s'escau en disset
113. Sant Antoni del porquí tot just ha nat el garrí
114. Sant Antoni del porquí tot just ha nat el garrí
115. Sant Antoni eixut omple el graner i el cup
116. Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra
117. Sant Antoni és un bon sant i el qui té un diner li dóna: mira't bé, tu, l'animal, que és de pèl i no de ploma
118. Sant Antoni es va enamorar d'un porc
119. Sant Antoni es va enamorar d'un porc, sant Joan d'un be, i jo de vostè
120. Sant Antoni es va enamorar d'un porc, sant Roc d'un gos i jo de vós
121. Sant Antoni gloriós!
122. Sant Antoni governa l'oli
123. Sant Antoni guarda'ns de foc i dimoni
124. Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u; el dimoni va fer trenta, i sant Antoni, trenta-u
125. Sant Antoni i Sant Jeroni van tenir quatre raons, tot plegat per unes calces que no hi havia botons
126. Ssant Antoni mullat, bé per a les patates i dolent per al blat
127. Sant Antoni mullat, bo per a les patates i mal per al blat
128. Sant Antoni pixaner porta les velles al joquer
129. Sant Antoni plover per a les patates va bé
130. Sant Antoni que el ruc cau!
131. Sant Antoni que mos diu que li donem un dobler, si li donam de gener ell mos tornarà en estiu
132. Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba Sant Sebastià; Sant Sebastià reganya les dents, troba Sant Vicenç; Sant Vicenç se'n va a palau, troba Sant Pau; Sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera. Sant Julià, a casa deixeu-me tornar
133. Sant Antoni serè omple la bóta i el graner
134. Sant Antoni va pel món tocant una campana, demanant llet per als infants que no tenen mamelleta
135. Sant Antoni va per mar amb un porc a cada costat
136. Sant Antoni, el ruc al rec
137. Sant Antoni, patró dels rucs
138. Sant Antoni, que el ruc cau!
139. Sant Antoni, sant Antoni, és a disset de ginê i a la meua faldriquera no hi ha entrat cap de dinê
140. Sant Antoni, sant Antoni, una cosa et voldria dî: que els pobres planten la vinya i els rics se beuen lo vi
141. Sant Antoni, un pas de dimoni
142. Sant Pau bromic troba Sant Antoni, Sant Antoni allarga la mà i troba Sant Sebastià, Sant Sebastià reganya les dents i troba Sant Vicenç, Sant Vicenç rosega les crostes i troba Carnestoltes, Carnestoltes dura tres dies, vet aquí Sant Maties, tant de nit com de dies
143. Semblar la que va anar a enganyar a Sant Antoni
144. Ser com sant Antoni del porquet
145. Si per Sant Antoni està embromat, per Sant Joan estarà estrellat
146. Si plou per Sant Antoni, pluja de dimoni
147. Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni
148. Són sant Antoni i el porquet
149. Tenir menys vergonya que el porquet de sant Antoni
150. Tenir més barbes que sant Antoni
151. Tenir o donar la fava de sant Antoni
152. Tindre més fam que lo gorrinet de sant Antoni / que lo xic de l'esquilador
153. Tothom té, i sant Joan té es xot i sant Antoni es porc
154. Va dir sant Antoni que Déu va fer el vi i la borratxera el dimoni
155. Val més ésser porc de Sant Antoni, que el passegen amb música
156. Voltar com lo gorrionet de sant Antoni
157. Voltar més que els porcs de sant Antoni

Cap d'Any (o Ninou)

1. Amoretes de Cap d'Any, per Nadal afanys
2. Amoretes de Cap d'Any, per Sant Miquel afany
3. Apedaçant s'arriba al cap d'any
4. Boig serà el campaner que assenyala pedregada per Cap d'Any
5. Cap d'Any en dijous porta mals de cor
6. Cap d'Any en dimarts porta mal de cap
7. Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris
8. Cap d'Any en divendres porta mal de ventre
9. Cap d'Any gelat, any de molt blat
10. Cap d'Any gelat, molt pa assegurat
11. Cap d'Any llegany, mal any
12. Cap d'Any serè, tot l'any va bé
13. Cap d'Any, neules
14. Ceba de Cap d'Any fa bon averany
15. De sant Andreu a Nadal no hi ha un mes per un igual; la vella que ho va comptar pel Cap d'Any l'hi va trobar
16. De Sant Andreu a Nadal, un mes no hi val; la vella que ho va comptar per Any Nou (o per Cap d'Any) l'hi va trobar
17. Després de Cap d'Any, figues seques per company
18. El dia no es mou fins a Ninou
19. El foc de Cap d'Any, no fa dany
20. El que es fa per Cap d'Any, es fa tot l'any
21. El qui no visita el camp per Cap d'Any, té mal any
22. Els qui es casen en dilluns, al cap d'any són difunts
23. Estrena de Cap d'Any sac ple, budell gran
24. Gelada de Cap d'Any, pa per tot l'any
25. La missa de Cap d'Any val per tot l'any
26. La que no fila en tot l'any, fila el dia de cap d'any
27. Les dones, només es veuen menjar dues vegades a l'any: per Nadal i per Cap d'Any
28. Lluna creixent per Cap d'Any, blat abundant
29. Menjar raïms per Cap d'Any porta diners per tot l'any
30. Missa de cap d'any, serveix per a tot l'any
31. Nadal passat, Cap d'Any aviat
32. Ninou, ninou, la cua del bou
33. Pa torrat, pa torrat, que Cap d'Any és arribat
34. Per Cap d'Any cada u resa pel seu sant
35. Per Cap d'Any el dia s'allarga un pam
36. Per Cap d'Any els tísics fan el dany
37. Per Cap d'Any i cap de mes aneu-vos-en de casa que no us hi vull més
38. Per Cap d'Any i cap de mes deixaré la casa, que no em convé més
39. Per Cap d'Any s'enceten les figues seques
40. Per Cap d'Any s'estira el dia, però no s'estira el guany
41. Per cap d'any, el dia s'allarga un pam
42. Per Nadal i per Cap d'Any, cadascú amb el seu company
43. Per Ninou (Cap d'Any) un pas de bou
44. Per Ninou pagar el sou i tracte nou
45. Per Ninou s'allarga el dia, però no s'allarga el sou
46. Per Ninou tracte nou i paga el sou
47. Per Ninou un pas de bou
48. Per Ninou, pagar el sou i tracte nou
49. Per Ninou, tracte nou i paga el sou
50. Per Ninou, un pas de bou
51. Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
52. Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix
53. Per santa Llúcia, un salt de puça, per Nadal un salt de gall, per Cap d'Any un pas de bou, per Reis mitja hora creix
54. Pluja de Cap d'Any duu mal averany
55. Pluja de Cap d'Any, mal any
56. Qui menja raïm per Cap d'Any, té diners tot l'any
57. Qui no passa el Nadal, no arriba a Cap d'Any
58. Qui no treballa en tot l'any treballa el dia de Cap d'Any
59. Qui no visita el camp per Cap d'Any té mal any
60. Qui treballa el dia de Cap d'Any teballa tot l'any
61. Sant Silvestre no pot estre sinó una vegada a l'any: la vigília de Cap d'Any
62. Sant Silvestre no protesta sinó una vegada a l'any, que és la vigília de Cap d'Any
63. Segons cacis el dia de Cap d'Any, caçaràs la resta de l'any
64. Sempre ha estat Ninou després de nadal, i qui ha tingut sous ha menjat bon gall
65. Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel
66. Si ets cast per Cap d'Any, passaràs bona quaresma
67. Si ets cast per Cap d'Any, per quaresma no tindràs afany
68. Si files per Cap d'Any, filaràs tot l'any
69. Si no vols passar un mal any no et casis per Cap d'Any
70. Si plou per Cap d'Any s'esguerra tot l'any
71. Si treballes per cap d'any, hauràs de treballar tot l'any
72. Tretze a taula, mala sort. Al cap de l'any, un de mort
73. Trons per Cap d'Any porten mal any

Brou (sopa, escudella, caldo...)

1. A Alcarràs mengen sopes amb un cabàs
   
2. A Gramós, fan el caldo sense carn ni os
3. A l'Albagés, sopes i no res
   
4. A l'hivern farinetes per esmorzar, i per dinar sopes bullides
   
5. A la escudella, y pitança, bufarli és mala criança
6. A la Granadella, cada dia escudella
7. A la peresa, doneu-li sopes
   
8. A la sopa del convent tant n'hi mengen vint com cent
9. A les joves, un caldo de polles, un llamp de mamelles i un bon xicot
10. A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves
11. A les tres, sopa de rap
12. A les velles, caldo d'estelles i llamps que les toc; a les joves, caldo de polles i un bon xicot
13. A les velles, un caldo d'estelles, un mal de mamelles i un llamp que les fot
14. A l'escudella i pitança, bufar-hi és mala criança
15. A l'escudella sense escumar molta brutícia hi ha
16. A l'hivern, bona sopa (o escudella) i vi calent
17. A Malpartit fan sopes, a Alguaire les escudelles, a Rosselló hi posen oli i a Almacelles se les mengen
    
18. A Montbui fan les sopes en una campana
    
19. A qui no té dents, doneu-li sopes
    
20. A qui no vol brou, tassa plena
21. A qui no vol caldo, dues tasses
22. A qui no vol caldo, tres tasses
23. A Seròs, sopes amb tomàquet
    
24. Aigua i pa sopa farà
25. Això és bufar en caldo fret
26. Al bon caldo, el vi li fa coixí
27. Al bon caldo, el vi li obre el camí
28. Al bon vi, el brou li fa camí
29. Al fer escudella es veu la triadella
30. Al malalt li preguntes si vol caldo
31. Al que no vol brou, deu escudelles
32. Al qui no li agrada una escudella bona, no és home ni dona
33. Al qui no vol brou, dar-li'n tres tasses
34. Al qui no vol 'caldo', tassa i mitja
35. Al Soleràs, mengen sopes en un cabàs
    
36. Alimenta més l'escudella que una bona costella, però si pot ésser la costella i l'escudella
37. Als vells atuells, bona sopa
38. Amb aigua sola no es fa bon brou (o caldo)
39. Amb escudella i bon vi, no et faci por el camí
40. Amb escudella i bon vi, no tinguis por de morir
41. Amb l'escudella beu una vegada, dues amb el peix i amb la carn tres
42. Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir
43. Amb pa d'altri, sopa espessa
44. Amb sopes d'all i vi no et faci por el morir
    
45. Amb sopes i all i vi fort no et faci por la mort
    
46. Amb sopes i surres se crien les criatures
    
47. Amb surres i sopes se crien les bones mosses
    
48. Amb una bona escudella per endavant la resta no ve d'un pam
49. Anar (algú) a la sopa
50. Beu brou i viuràs prou
51. Beu una vegada amb l'escudella, dues amb el peix i amb la carn tres
52. Beure un afront com una sopa de llet
53. Bon convent, si donen sopa
54. Bon vi darrera bon brou, mai ningú l'ha alabat prou
55. Bon vi i bona escudella i que treballi el qui em ve al darrera
56. Bon vi i sopa bullida allarguen la vida
57. Borratxo com una sopa
58. Brou de gallina els morts ressuscita
59. Brou de gallina torna la vida
60. Brou de gallina, la millor medecina
61. Brou de gallina, torna la vida
62. Brou de la taverna no beveu
63. Brou de llengües
64. Brou de partera
65. Brou de partera, gallina sencera
66. Brou rescalfat i amic reconciliat, perden el gust
67. Brou rescalfat, pel dimoni
68. Brou sense greix amb escreix
69. Bufa es brou i el té ben fred
70. Bufar en brou (caldo) fred (o gelat)
71. Bufar es brou i tenir-lo fred
72. Cada dia cols amarga el caldo
73. Cada dia olla amarga el caldo
74. Caldo de gallina, torna la vida
75. Caldo dolent bufant i bevent i com més dolent més bullent
76. Caldo dolent, bufant i bullent
77. Caldo i casament, en calent
78. Caldo massa calent, caldo dolent
79. Caldo rescalfat i amic reconciliat perden el gust
80. Caldo rescalfat, pel dimoni
81. Caldo rescalfat, pel gat
82. Caldo sense pernil ni gallina, no val una sardina
83. Calent com un caldo
84. Carn de carpó fa caldo millor
85. Carn vella fa bon brou
86. Com caldo de tramussos o de guilla, que està fred i crema
87. Constipat com una sopa
88. Contar sopars de duro
89. Crear un caldo de cultiu
90. Cundir més que l'escudella caldosa
91. De la má á la boca, se pert la sopa
92. De les sopes de la infantesa queden records a la vellesa
    
93. De poc pa, no se'n poden fer gaires sopes
    
94. De quin pa farem sopes?
    
95. Del seu pa faràs sopes
    
96. Deixar per un plat d'escudella
97. Deixar sense pilota l'escudella
98. Del cigró, beu-te el caldo i tira-ló
99. Del plat a la boca es perd la sopa
100. Descobrir (o inventar) (algú) la sopa d'all
101. D'escudella sense oli
102. Després de l'escudella i la carn d'olla hi ha els entrants
103. Després d'una festa major, una sopa amb oli
104. Diners d'altri i brou (o caldo) de peix, no fan greix
105. Dona d'altre marit, olla de caldo afegit
106. Dona que estima el maridet, darrera l'escudella bon traguet
107. Dona que estima el marit, darrera la sopa un traguet de vi
108. Dona que estima el marit, darrera l'escudella li dóna vi tot seguit
109. Donar (o explicar) un sopar d'a duro
110. El bon brou amb un all de ceba ja en té prou
111. El bon brou bon vi vol
112. El bon vi i la sopa bullida allarguen la vida
113. El brou amb tassa i sense tatxa
114. El brou bon vi vol
115. El brou de gallina resta set anys dintre del ventre
116. El brou i el casament, en calent
117. El brou sense greix i amb escreix
118. El brou, a gust del malalt
119. El caldo de gallina per tots mals és medicina
120. El caldo de gallina resta set anys dins del ventre
121. El caldo de gallina, el mort ressuscita
122. El caldo de gallina, és gran medecina
123. El caldo és bo pel matiner
124. El caldo fi, vol vi per coixí
125. El caldo i el casament, en calent
126. El dijous, sopes amb ous i la vella no fila
127. El dimecres, menja sopes amb vetes i la vella no fila
     
128. El llit calent fa menjar la sopa freda
129. El millor brou és el de palet
130. El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
131. El que menja sopes se les pensa totes
     
132. El que no put ni fa olor, no fa bon brou
133. El qui sopa sopa es pensa que sopa i no sopa
134. El vi calent i caldo fred
135. El vi fred i el caldo calent i si pot ser bullent
136. els cinc manaments del pastor: el primer, menjar sopes en calder; el segon, que del seu ramat és tot el món; el tercer, menjar-se el millor corder; el quart, dejunar després de fart; el cinquè, viure sense fer res
137. Els d'Alfarràs mengen sopes amb un cabàs
138. Els de Montbui fan les sopes en una campana
     
139. Els llençols calents fan menjar l'escudella freda
140. Els qui mengen sopes són bons balladors
     
141. En fer l'escudella es veu la triadella
142. En hivern, bona sopa i vi calent
143. En l'hivern, bona sopa i vi calent
144. Entre cunyades, caldo al carrer
145. És un brou que es pot tallar
146. Escudella a la correguda
147. Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida
148. Escudella amb forquilla
149. Escudella amb mitja polla vol gran olla
150. Escudella amb pa, menjar de frare
151. Escudella amb porc, moltó i gallina, la millor medecina
152. Escudella amb vi fa bon sagí
153. Escudella amb vi, aixequen el padrí
154. Escudella ben bullida a tothom convida
155. Escudella calenta, menjar de senyor, escudella freda no la vol ni el gos
156. Escudella clara, per rentar la cara
157. Escudella de Cadaqués, naps i cols i no res més
158. Escudella de can Claret, poca carn i molt suquet
159. Escudella de gallina els morts ressuscita
160. Escudella de moltó, escudella de senyor
161. Escudella de sagí, no la vull per mi
162. Escudella de sagí, olla de mesquí
163. Escudella de tota carn, olla podrida
164. Escudella de tripes, bé te'n repiques
165. Escudella de vint-i-nou bulls feta de pressa i sense carn
166. Escudella d'escopina per la meva veïna
167. Escudella d'esquirol cura diarrea
168. Escudella endevinada a qui no agrada
169. Escudella espessa cura la cabeça
170. Escudella freda, i vi calent, fan mal al ventrell
171. Escudella i aixeca't
172. Escudella i carn d'olla
173. Escudella i vi fan bon sagí
174. Escudella massa bullida, perd sentida
175. Escudella per dinar i escudella per sopar acaba per cansar
176. Escudella per dinar i per sopar acaba per cansar
177. Escudella per dinar un gran menjar, escudella per sopar la pots llençar
178. Escudella que bull massa té gust de carbassa
179. Escudella que bull massa, carabassa
180. Escudella reposada és la millor menjada
181. Escudella reposada fa més llarga la dinada
182. Escudella reposada, la millor menjada
183. Escudella rescalfada, pel gat o per la criada
184. Escudella rescalfada, que se la mengi la criada
185. Escudella sense col no val un caragol
186. Escudella sense gallina, per la meva veïna
187. Escudella sense patata, com boda sense ballada
188. Escudella sense porc no val molt ni poc
189. Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina
190. Espès com un caldo de faves
191. Ésser brou de llengua
192. Ésser el qui va fregir l'escudella
193. Ésser l'inventor de la sopa d'all
194. Ésser un sopes
     
195. Estar (algú) a la sopa
196. Estar (algú) com una sopa (o fet una sopa)
197. Estar (algú) fet caldo
198. Estar a la sopa
199. Estar borratxo com una sopa
200. Estar com una sopa
201. Estar fet caldo
202. Estar gat com una sopa
203. Explicar sopars de duro
204. Explicar un sopar de duro
205. Fer com el bisbe Don Opes, que menjava pa amb les sopes
     
206. Fer com en Cluella, que menja primer la vianda que l'escudella
207. Fer com en Cluella, que menjava primer la carn d'olla que l'escudella
208. Fer com en Cucuella que primer es menjava la carn de l'olla que l'escudella
209. Fer com en Lluella, que menja primer la vianda que l'escudella
210. Fer el caldo gras a algú
211. Fer escudella
212. Fer l'escudella
213. Fer l'escudella magra
214. Fer olor d'escudella
215. Fer sopes (d'algú)
216. Fer-se les sopes (en un lloc)
     
217. Fesolet o caldo és bo per a qui matina
218. Fins a la sopa
219. Foll és, i trop ardit, qui diu del vi del rei agre ni del brou de la sua caldera magre
220. Gallina jove, caldo clar
221. Gallina vella fa bon brou
222. Gallina vella fa bon caldo
223. Gallina vella, fa bon caldo... però que se'l begui qui està malalt
224. Gat com una sopa
225. Gat que no miola no sopa
226. Haver inventat la sopa d'all
227. Haver-li donat brou de llengües
228. Inventar la sopa d'all
229. La benedicció de la sopa, si no me l'acabo, en guardaré poca
230. La bona escudella fa bona costella
231. La bona escudella infla la mamella
232. La carn del carpó fa el brou millor
233. La casa ben regida al migdia escudella i al vespre amanida
234. La cullera fa el brou
235. La gallina grossa fa el bon brou
236. La mare no vol que begui vi i ell hi fa sopes
     
237. La menta no pot mentir: l'escudella fa pair
238. La núvia ben ballada, i l'escudella reposada
239. La peresa vol sopes
     
240. La que estimi el marit, després de la sopa que li doni vi
241. La sopa bollida, allargue la vida; i l'escudella, doblada
242. La sopa bullida allarga la vida, la sopa escaldada l'allarga doblada
243. La sopa clara i el xocolate espès
244. La sopa d'all si no fa bé no fa mal
245. La sopa de sagí fa de bon pair
246. La sopa és el coixí del païdor
247. La sopa és fada
248. La sopa escalda(da) allarga l'anya(da)
249. La sopa escaldada fa sortir el color a la cara
250. La sopa escaldada treu llustre en cara
251. La sopa fa la galta grossa
252. La sopa i el casament, en calent
253. Les bromades del juliol, molt soroll i poc brou
254. Les gràcies es donen després de sopar
255. Les sopes i el sol a l'hivern donen consol
256. Les sopes i els amors, els primers són els millors
257. Les sopes són el llevat del ventre
258. les sopes tenen cinc virtuts: bones per dormir, millor per pair, esmolen les dents, omplen el ventrell i fan posar vermell
     
259. L'escudella a taula, santa paraula
260. L'escudella al migdia or, al vespre plata i l'endemà mata
261. L'escudella amb carbassa vol ser ofegada amb vi, aigua no massa
262. L'escudella calenta retorna el ventre, però si no ho és no val res
263. L'escudella calenta tempera el ventre
264. L'escudella de llentilles aclareix el cervell i no te'n rigues
265. L'escudella de pagès atipa i saps què és
266. L'escudella de pagès és el plat que atipa més
267. L'escudella de sagí no la vol el veí
268. L'escudella de sant Claret, poca pasta i molt suquet
269. L'escudella de santa Clara, verdura i aigua
270. L'escudella del palau nap i cols i adéu-siau
271. L'escudella del palau, aigua, trumfes i adéu-siau
272. L'escudella d'esquirol fa passar la diarrea
273. L'escudella endevina a qui no agrada
274. L'escudella és bona pel cos i per la butxaca
275. L'escudella és el llevat del ventre
276. L'escudella es fa sola
277. L'escudella és la cadira del menjar
278. L'escudella és la mare del ventre
279. L'escudella fa bon ventre
280. L'escudella i els amors els més promptes són millors
281. L'escudella i la carn d'olla, omplen la garjola
282. L'escudella i pitança, bufar-hi és de mala criança
283. L'escudella manté el cos i la butxaca
284. L'escudella no s'ha de remenar per més que cremi
285. L'escudella per dinar, menjar bo i sa; l'escudella pel vespre, tira-la per la finestra
286. L'escudella reposada és la millor menjada
287. L'escudella reposada fa la vida a la criada
288. L'escudella sense espumar, molta brutícia hi ha
289. L'escudella, al migdia és or, al vespre plata i l'endemà mata
290. L'escudella, ben bullida i ben humida
291. L'inventor de la sopa d'all
292. L'olla sense cap patata, escudella de beata
293. Los bons, al caldo
294. Llençols calents, fan menjar la sopa freda
295. Massa cols el caldo amargueja
296. Matar el porc en lluna vella fa dolenta l'escudella
297. Menjar la sopa boba
298. Menjar l'escudella amb forquilla
299. Menjar l'escudella bé i amb tranquil•litat com a can Pagès d'Armadà
300. Menjar l'escudella freda
301. Menjar-se la sopa boba
302. Menjar-se l'escudella freda amb prou temps
303. Menjar-se-li l'escudella al cap
304. Mirar el caldo i els talls
305. Misericòrdia amb escudella, brou amb graella
306. Misericòrdia en sopes, caldo en graelles
307. Molt caldo i pocs trossos
308. Molta verdura i poca carn, escudella per matar de fam
309. Molts de cuiners junts no fan es brou bo
310. Mullar-se com una sopa
311. Naps i cols i cols i naps, escudella de soldat
312. Naps i cols, escudella de pagès
313. Ni escudella de congre sense porro ni graells, ni herència de tutors sense trampes ni consells
314. Ni escudella rescalfada ni donzella festejada
315. Ni escudella rescalfada ni promesa conciliada
316. Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni bona salsa sense all
317. Ni menjar sopes sense cullera ni tenir porta amb polleguera
     
318. Ni put, ni ol, ni fa bon brou
319. Ni vi calent ni brou fred
320. No es fa bon brou, amb aigua sola
321. No et fiïs d'aire de forat, de frare desfrarat ni de caldo rescalfat
322. No fer-li l'escudella a gust
323. No haver trencat mai cap escudella
324. No remenis l'escudella encara que es cremi
325. No saber de què fer l'escudella
326. No saber de quin pa fer sopes
     
327. No saber ni treure l'escudella del foc
328. No servir ni per treure l'escudella del foc
329. No vols "caldo"?; Dues tasses
330. No vols brou? Tassa i mitja
331. No vols 'caldo'? Tassa i mitja
332. No vols caldo? Tres tasses!
333. Olla petita, escudella pobra i magra
334. Olla sense sal, escudella que no val
335. Olla sense sal, escudella sense ànima, taula sense menjar
336. Pa eixut i escudella reposada treuen l'hoste de casa
337. Pa i aigua: sopa (o sopes)
     
338. Parlar (o fer) sopes
     
339. Partir-se l'escudella
340. Passe avant i afegirem caldo
341. Pel desembre, farinetes i sopes de tupí
     
342. Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades
     
343. Pel juliol, molt soroll i poc brou
344. Pel vell, sopa clara i vi bo és el millor
345. Pel vell, sopes, caldo i vi bo és el millor
346. Pels vells escudella i vi novell, és el millor
347. Per a bon arròs a cal Tet d'Albanyà, per escudella fina a can Merlo de Lledó
348. Per a la primera tassa mai no hi falta brou
349. Per la gent de marina, sopes amb vi és medecina
     
350. Per les velles, caldo d'estrelles; pels hereus, caldo de peus; pels fadrins, caldo d'escorpins; pels casats, caldo de gats; per les joves, caldo de polles
351. Per qui no pot rosegar l'escudella és el millor menjar
352. Per qui no té dents l'escudella és el millor element
353. Per un cigró no es perd l'escudella
354. Poder-s'hi menjar sopes
     
355. Posar-se com una sopa
356. Precaució i brou de gallina estalvia medecina
357. Predica na Saura que no begui vi i ella hi feia sopes
     
358. Prou escudella
359. Quan hi ha poc pa, escudella't primer, que la vianda ho pagarà
360. Quan l'ase pixi et beus el brou
361. Quan les Cabrelles es ponen a l'hora de sopar, el pastor a la muntanya ha de tornar
362. Quan les Cabrelles es ponen a l'hora de sopar, el pastor se'n pot tornar
363. Quan les Cabrelles van a sopar a la muntanya, el bon pastor torna a la cabanya
364. Quan treguin l'escudella del foc, no abandonis mai el lloc
365. Que es faci fúmer l'estalviar, una arengada per a tots dos i l'espina pel caldo
366. Que n'has de menjar de plats d'escudella!
367. Que no ens faltin sopes, i encara no poques
     
368. Quedar fet una sopa
369. Qui amb la sopa beu, quan és mort no hi veu
370. Qui beu amb l'escudella quan es mor no beu amb botella
371. Qui beu radere la sopa después de mort no hi veu gota
372. Qui després de la sopa beu s'acosta al tombeu
373. Qui en tingui més, que mengi més sopes
     
374. Qui escudella d'altre espera, dinarà tard
375. Qui escudella d'altre espera, freda se la menja
376. Qui escudella d'altri espera mai se la menja calenta
377. Qui escudella d'altri espera mai se la menja sencera
378. Qui escudella d'altri espera, freda se la menja... i a vegades ni freda ni calenta
379. Qui ha d'esperar un altre menja l'escudella tard i dolenta
380. Qui l'escudella d'altri espera, freda la menja
381. Qui menja escudella de carn, menja galant
382. Qui menja sopes les entén totes
383. Qui menja sopes se les pensa totes
     
384. Qui no li agrada l'escudella bona no és home ni dona
385. Qui no menja escudella no està gras
386. Qui no menja escudella no menja fregit
387. Qui no menja escudella omple la mamella
388. Qui no menja sopes, no se les té totes
     
389. Qui no té pa no pot fer sopes
     
390. Qui no vol «caldo», tres tasses
391. Qui no vol brou, set escudelles
392. Qui no vol caldo, dues tasses
393. Qui no vota no sopa
394. Qui té mare minge sopes i qui no en té no se les minge totes
     
395. Qui té pa cuit, ja es pot fer sopes
     
396. Qui té pa sec que es faci sopa i qui té pa tou que es faci rostes
397. Qui tinga crostes, que es faci sopes i qui no en tinga, que badalli
     
398. Qui tingui més pa, que se'n faci sopes
     
399. Qui vol menjar sopes a l'estiu, ha de sembrar pèsols al mes d'abril
     
400. Remena, Ramon, que sopes són
     
401. Sa mare no vol que begui vi i ell se'n fa sopes
     
402. Seguit, seguit, el caldo amarga
403. Sense pa no es fan sopes
     
404. Ser bufar en caldo fred
405. Ser caldo de borraines
406. Ser clar com caldo de sopista
407. Ser com l'escudella de sant Claret, poca pasta i molt suquet
408. Ser com l'escudella de santa Clara, verdura i aigua
409. Ser estudiant de la sopa
410. Ser un agafa-sopes
     
411. Si el ventre et dol, menja sopes amb poliol
     
412. Si eres vella, caldo de tella
413. Si no vols brou, dues tasses!
414. Si no vols caldo, dues tasses
415. Si no vols caldo, tassa i mitja
416. Si no vols menjar sopes tot l'estiu, sembra pèsols per l'abril
     
417. Si tens mal de ventre menja sopes de menta
     
418. Si vols bé al teu marit, després de les sopes dóna-li vi
     
419. Si vols tenir bon sagí, menja sopes de pa vespre i matí
     
420. Sobretot canyella, que fa bon brou
421. Sopa bullida allarga la vida
422. Sopa d'aigua
423. Sopa d'all, per a esperar el tall
424. Sopa de flocs de civada
425. Sopa de menta, pel mal de ventre, de farigola pel mal de cap, d'un raig d'oli escaldat pel rogall i la de ruda per l'histeri
426. Sopa de pa, de mon mastegar
427. Sopa de pa, fa de bon mastegar, escudella de sagí, fa de bon pair
428. Sopa grassa, testament magre
429. Sopa sense oli no val un dimoni
430. Sopes amb pa, menjar beneït
     
431. Sopes amb vi aixequen el padrí
     
432. Sopes amb vi fan bon sagí
433. Sopes amb vi no emborratxen, però aixafen
434. Sopes amb vi no emborratxen, però alegren la panxa
435. Sopes amb vi no emborratxen, però escalfen
436. Sopes de pa, menjar de beneits
437. Sopes i olives, o cap o a estibes
     
438. Sopes, aigua i pa
439. Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones
440. Suar-se les sopes
     
441. Tenir l'escudella assegurada
442. Tirar l'escudella a terra
443. Tirar terra a l'escudella
444. Tonteries són sopes i es mingen a grapats
     
445. Tot passa, fins l'escudella
446. Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada
447. Trellat, ¿vols sopes?
     
448. Trobar fins a la sopa
449. Trobar pèls a la sopa
450. Trobar-se (algú) [fins] a la sopa
451. Trobar-te'l fins a la sopa
452. Unes sopes d'un caldo de borraines entren com sant Josep i la Virgen
453. Valer més el brou que les tallades
454. Vella gallina fa bon brou
455. Vessar-se l'escudella
456. Viuda d'altre marit, olla de caldo afegit
457. Viure de la sopa boba
458. Xocolata i sopa bullida, allarguen la vida
459. Xop com una sopa
460. Xopat com una sopa

 Mira també

Joan Amades i Gelats (1978b): L'escudella. Ed. Selecta. Col·lecció «El Tresor Popular de Catalunya», núm. 2. 142 pàg.

Barretina

1. A Olot, barretines
2. A Olot, barretines de pertot
3. Això no em cap a la barretina
4. Amb barretines i esclops no tindràs piulots, i amb tricot i peücs, ni fredelucs
5. Arc per la matina, prepara la barretina
6. Au!, a can Daldo d'Olot a forrar (o enfortir) barretines
7. Barretina a la dreta, discreta; barretina a l'esquerra vol guerra
8. Barretina de costat, fa enamorat
9. Barretina d'Olot
10. Barretina en mà, és el millor anar
11. Barretina endavant i peu endarrera
12. Cap sense barretina, tothom hi barrina
13. De barretines i mocadors, d'allà on n'entra un ne surten dos
14. En temps de fred, val més una barretina que un barret
15. Encara era a enfortir barretines a Olot
16. Ésser encara a enfortir barretines
17. Fer (algú) barretines
18. Ficar-s'ho a la barretina
19. Gent de marina, gent de barretina
20. Haver-n'hi per tirar la barretina al foc
21. No cabre a la barretina una cosa a algú
22. No em passa per la barretina!
23. On hi ha barretines, no hi campen mantellines (o caputxines)
24. On parlen barretines, callen mantellines (o caputxines)
25. Passar alguna cosa per la barretina
26. Peu endavant i barretina endarrera
27. Qui gasta molt en barretines sempre va amb esclops
28. Qui gasta molt en barretines, sempre va descalç
29. Si es gira la barretina al revés, fa de mal parlar-hi
30. Si l'enveja es tornés tinya, a molts no els cabria la barretina
31. Sortir de la barretina
32. Suar la barretina
33. Tant se val barretina vermella que vermella barretina
34. Tant se val barretina vermella, com vermella barretina
35. Tenir pedres a la barretina
36. Tirar la barretina
37. Treure's alguna cosa de la barretina
38. Trons i llamps, barretines de set pams

Mira també

Joan Amades (1955): La barretina. Barcelona. Col·lecció «Biblioteca de cultura tradicional». 78 pàgines. | Edició facsímil el 1982. Barcelona, Ed. Diàfora. 78 pàgines.

Boca

1. A boca de canó
2. A boca de fosc (o a boca nit)
3. A boca de fosc, les noies a casa
4. A boca plena
5. A boca que no parla, Deu no l'ou
6. A boca què vols
7. A boca tancada no hi entren mosques
8. A boca tancada, no entra ni mosca ni alada
9. A cor què vols, boca què desitges
10. A demanar de boca
11. A la boca del ca no hi busquis pa
12. A la boca del discret, el que és públic és secret
13. A la dona i a la mula, per la boca els entra l'hermosura
14. A Massalcoreig comença la flor de les catalanes; a la Granja, bocatoves i a Torrent, les esmolades
15. A Paüls primer obren la boca que els ulls
16. A tu ningú et busca la boca per un foguer
17. A Vinebre cargols, a la Torre (de l'Espanyol) raboses i a Cabassers bocamolls
18. Abans d'obrir sa boca, ja li han (o he) vist ses dents
19. Agafar per la boca
20. Ai, boca pecadora!
21. Així que ha obert la boca, li he vist les dents
22. Alhaja que te boca, ningú la toca
23. Amb el dinar a la boca
24. Amb el menjar a la boca
25. Amb el mos a la boca
26. Amb la boca menuda
27. Amb la boca petita
28. Amb la boca plena
29. Amb la boca plena d'aigua, bufar el foc
30. Amb la boca tancada
31. Amb mal gust de boca
32. Amic de boca, pec se fa i és moix; si l'ha om ops a tòrcer verduc, serà de boix
33. Amics, fins els ocs, a la boca no m'hi tocs
34. Anar (o córrer) de boca en boca
35. Anar amb set pams de boca oberta (o amb set pams de llengua)
36. Anar bocaplè d'alguna cosa
37. Anar de boca a orella
38. Anar de boca en boca
39. Anar fent boca
40. Anar tirant el lleu per la boca
41. Anar-se'n de la boca
42. Aquest parla per sa boca, com sant Pau
43. Aquí, com a París, es menja amb la boca
44. Argent en boca i guarda la bossa
45. Badar boca
46. Badar la boca (o els ulls)
47. Badar la boca al vent
48. Bé està la llengua dins la boca
49. Bèstia que té boca, ningú la toca
50. Boca (o la boca) que no parla, Déu no l'ou
51. Boca a boca
52. Boca amarga no pot escopir mel
53. Boca amarga no pot tirar mai dolçor
54. Boca amarga no pot tirar mai saliva dolça
55. Boca amb boca, es desboca
56. Boca ampla, golós segur
57. Boca besada no perdé ventura, ans se renova com ho fa la lluna
58. Boca de mel i cor de fel, hipòcrita i cruel
59. Boca de mel i mans de fel
60. Boca de mel, cor de fel
61. Boca de molta besada, de cap no s'agrada
62. Boca de pinyó, testa de meló
63. Boca de pobre, panxa d'infern
64. Boca de ric i butxaca de pobre
65. Boca d'infern (o de fel, o de trons, o de verí, o del dimoni)
66. Boca fada, o riu o bada
67. Boca grossa, malparlada
68. Boca i bossa oberta fan casa certa
69. Boca jove tota sola riu i cul de vell sol peta
70. Boca muda mai és retuda (o vençuda)
71. Boca muda mai fou abatuda
72. Boca muda mai no és batuda
73. Boca per avall
74. Boca precipitada, aviat lamentada
75. Boca que diu que no, qualque pic pot dir que sí
76. Boca que diu sí també diu no
77. Boca que menja fel, no pot escupir mel
78. Boca que no parla, Déu no la sent
79. Boca que no parla, Déu no la vol
80. Boca que no parla, Déu no l'ou
81. Boca que parla, Déu l'ou
82. Boca què vol?
83. Boca què vols
84. Boca què vols, cor què desitges
85. Boca sense queixals, molí sense mola
86. Boca tancada no diu res
87. Boca tancada, Déu no l'ou i el diable no l'entén
88. Boca xica l'amor crida
89. Bocaalabau -ua
90. Bocamoll -lla
91. Bona boca i casa oberta fan casa certa
92. Cada boca llança son vent
93. Cada vegada que (algú) obre la boca, (algú altre) li fa els cors
94. Cada vegada que obres la boca pugen el pa
95. Cagar-se a la boca (d'algú)
96. Calleu, mala boca!
97. Cansa't de peus i tanca't de boca i et curaràs la gota
98. Carta tirada no pot ser reculada, ni paraula dita a la boca no pot ser tornada
99. Cent en boca i guarda la bossa
100. Cloure la boca
101. Coca, del nas a la boca
102. Coca, del nas a la boca i de la boca al nas de coca no en tastaràs
103. Com el badall d'en Feliu, que va obrir la boca a l'hivern i la va tancar a l'estiu
104. Com el valent de Prades, que matava les rates a trabucades
105. Com l'avi Jai, que va morir amb la boca oberta
106. Com parlar per boca d'ase
107. Comentar amb la boca petita
108. Córrer de boca en boca
109. Córrer més que un cavall desbocat
110. Cortesia de boca, molt val i poc costa
111. Cosir-se [un punt a] la boca
112. Cosir-se la boca
113. D'aigua, poca; de pernil, fins la boca
114. De boca
115. De boca en boca
116. De bocaterrosa
117. De cor amarg, mai boca dolça
118. De la boca al nas, no en tastaràs pas
119. De la mà a la boca, mai no s'equivoca
120. De la mà la boca se perd la sopa
121. De la mà la boca, se fon la sopa
122. De l'abundància del cor, en parla la boca
123. De l'abundància del cor, la boca en vessa
124. De què ha dinat? Sa boca calla, es ventre ho sap
125. Deixar algú amb la mel a la boca
126. Deixar algú amb la paraula a la boca
127. Deixar algú amb un pam de boca
128. Deixar amb la mel a la boca
129. Deixar amb la paraula a la boca
130. Deixar amb un pam de boca
131. Deixar bocabadat
132. Deixar bocassa
133. Deixar bona boca
134. Deixar mal gust de boca
135. Deixar mal regust de boca
136. Deixar mala boca
137. Deixar un bon sabor de boca
138. Deixar-lo amb la paraula a la boca
139. Del boca orella
140. Del nas a la boca, te'n tocarà una gota, però de la boca al nas ni una gota en tocaràs
141. Del plat a la boca es perd la sopa
142. Del plat a la boca, ningú s'equivoca
143. Del plat a la boca, ningú s'equivoca; però de la boca al nas, no n'hauràs
144. Dels bons menjars, primer que la boca en tasta el nas
145. Déu en la boca i el diable en el cor
146. Déu m'entén i punt en boca
147. Diner en boca i guarda la bossa
148. Dir a mitja boca
149. Dir a plena boca
150. Dir aquesta boca és meva
151. Dir una cosa a boca plena
152. Dir una cosa només de boca
153. Diu Na Joana Matroca: "Una agulla per la roba i altres dues per la boca"
154. Diuen les dones del born: per la boca s'escalfa el forn
155. Doblers en bossa i mel a sa boca
156. Dolç a la boca, amarg al cos
157. Dolç a la boca, amargant al cos
158. Dona boja, parlin les mans, i calli la boca
159. Donar gust a la boca
160. Donar puntades de peu a la boca
161. Dues mans pre treballar i una boca per menjar
162. Dur la flor al pit fa formal, dur-la a la boca fa animal
163. El badall d'en Carreres, que es va quedar amb la boca oberta
164. El badall va d'una boca a l'altra com l'ocell de branca en branca
165. El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró
166. El camí de la boca, ningú l'equivoca
167. El cap, el nas i la boca, fins la mort els cura
168. El cavall desembocat, mira'l de lluny i amagat
169. El cervell està dalt de tot per regir els ulls, orelles, boca i cor
170. El cor dicta la boca
171. El gat amb la cua afalaga i amb la boca mossega
172. El guanyar fa riure i el perdre mala boca
173. El mal vola, s'aboca i s'enganxa
174. El nas i la boca, fins la mort els adoba
175. El pare Gegantàs amb una boca com un cabàs
176. El peix per sa pròpia boca mor
177. El que agrada a la boca fa mal al ventrell
178. El que cura la boca fa patir la bossa
179. El que és bo per la boca és dolent pel cos
180. El que és bo per la boca, és mal per la bossa
181. El que has dinat i has menjat la boca ho calla i el ventre ho sap
182. El que la boca erra, la butxaca ho paga
183. El que no agrada als ulls no agrada a la boca
184. El que no agrada als ulls, no plau a la boca
185. El que peca la boca, ho paga la closca
186. El sègol floreix a la boca
187. El vi ha de tenir coses de la dona hermosa: bon color, bon nas i bona boca
188. El vi ha de tenir tres qualitats de dona maca: bona olor, bon nas i bona boca
189. Els de Paüls, obren la boca abans que els ulls
190. Els ulls mengen més que sa boca
191. En Alaquàs, els de la boca al cul
192. En boca cosida mosca no hi entra
193. En boca d'algú
194. En boca de
195. En boca de discret, lo públic és secret
196. En boca de dona, tot bé sona
197. En boca de mentider, la veritat és sospitosa
198. En boca del neci està el seu cor; al cor del savi sa boca d'or
199. En boca i ploma (d'algú)
200. En boca nostra
201. En boca tancada no hi entra mosca ni alada
202. En boca tancada, la mosca no hi farà entrada
203. En boca tancada, no hi entren mosques
204. En Ja Ho Faré, va morir amb la boca oberta
205. En la boca del discret allò que és públic és secret
206. En la boca està la ganància
207. Encara no has obert la boca que ja t'he vist les dents
208. Encara que et facin la boca gran, els diners la taparan
209. Ensuma de nas, que de boca no en tastaràs
210. Es menja més amb els ulls que amb la boca
211. Es menja més pels ulls que per la boca
212. Es treuria el pa de la boca
213. Escalfar-se la boca algú
214. Ésser a la boca del llop
215. Ésser fluix de boca
216. Ésser gra de mill en boca d'ase
217. Ésser moll de boca
218. Ésser un bocamoll
219. Ésser una boca de trons
220. Ésser una boca d'infern
221. Ésser una boca d'or
222. Ésser vent de boca
223. Estar bocabadat
224. Estirar-se de bocaterrosa
225. Fer boca
226. Fer boca de títaro
227. Fer bocades (d'algú o d'alguna cosa)
228. Fer com l'abella, qui porta la mel en la boca i el fibló a la cua
229. Fer de la boca cul
230. Fer el boca a boca
231. Fer obrir la boca
232. Fer sang (per la boca, el nas, etc.)
233. Fer treure la fel per la boca
234. Fer venir (l')aigua a la boca
235. Fer venir a algú aigua a la boca
236. Fer-hi boca
237. Fer-li a u boca un frare
238. Fer-li venir aigua a la boca
239. Fer-ne bocades
240. Fer-se la boca gran de parlar
241. Fer-se-li la boca aigua
242. Fica-li (o fiqui-li, etc.) el dit (o els dits) a la boca
243. Fica-li el dit a la boca i veuràs si mossega
244. Ficar-li (a algú) els dits a la boca
245. Fluix de boca
246. Girar-li a u la boca a un costat
247. Gitar la fel (o el fetge) per la boca
248. Governa la bossa segons la boca
249. Gra de mel per boca d'ase
250. Gra de mill en boca d'ase no diu
251. Guarda la boca i excusaràs la sagnia
252. Hi ha homes vans, que tenen boca però no tenen mans
253. La boca amarga no pot llançar sinó fel
254. La boca el perd
255. La boca encén el foc, mes, si vol, l'apaga tot
256. La boca és un petit cancell que tira a terra un gran castell
257. La boca és un petit portell i és capaç de destruir un gros castell
258. La boca fa foc
259. La boca ho calle i la panxa ho sap
260. La boca i la bossa oberta, donen sempre entrada certa
261. La boca li és mesura
262. La boca no admet raons
263. La boca no vol noves
264. La boca pren el que se li dóna
265. La boca que diu no, diu sí
266. La boca que no parla, Déu no l'ou
267. La bocana, el sol se la mama
268. La cua del ca li fa guanyar menjar i sa boca bastonades
269. La dona i el peix moren per la boca
270. La flor al pit fa garrit, dur-la a la boca fa tanoca
271. La llengua està bé dins la boca
272. La mel no és feta per a la boca de l'ase
273. La paraula eixida de la boca, no pot tornar enrera
274. La paraula que ha sortit de la boca no pot tornar enrera
275. La pobra de la coca és quan és a la boca
276. La sogra pa ser bona ha d'estar amb la boca tancada i la butxaca oberta
277. L'enganyador, així com l'abella, ha la mel en la boca i el fibló en la cua
278. Les dones són com l'abella: mel a la boca i fibló a la cua
279. Lo que no agrada als ulls, no agrada a la boca
280. Lo que no agrada als ulls, no plau á la boca
281. Los catalans, amples de boca i estrets de mans
282. Los de Paüls, primer obrin la boca que els ulls
283. Llançar sapos i culebres per la boca
284. Llaor en pròpia boca és fosca i sorda
285. Llarg de boca, curt de mà
286. Llengo dins sa boca, fa sa dona hermosa
287. Llepar amb la boca i mossegar amb la cua
288. Mala boca muda torna
289. Mala cara i pitjor boca
290. Mana la boca segons la bossa
291. Mel a la boca i guarda la bossa
292. Menja més la salut que boca gran
293. Menja més la salut que la boca
294. Menjar a boca plena
295. Menjar més amb els ulls que amb la boca
296. Menjar més pels ulls que per la boca
297. Més val aigua calenta que boca coenta
298. M'ho has tret de la boca
299. Miquel, boca de mel, queixal de pega, merda mastega
300. Molt fa de boca i de fets no res
301. Molts moren per la boca, com els peixos
302. Moll de boca
303. Morir com l'ase d'en Cabossa, que va morir amb la boca oberta
304. Morir com l'avi Gai, amb la boca oberta
305. Mort bocabadat, en crida un altre al seu costat
306. No badar boca
307. No és a tot cul ni a tota boca parlar
308. No és la mel per a la boca de l'ase
309. No està feta la mel per a la boca del ruc
310. No ficar-li ningú el dit a la boca
311. No gosar dir esta boca és meua
312. No obrir boca
313. No obrir la boca
314. No saber-se treure les paraules de la boca
315. No sempre el foc del cor fuma per la boca
316. No s'ha fet la mel per a la boca de l'ase
317. No tenir boca per
318. No tenir prou boca amb què alabar a algú
319. No tenir prou boca...
320. No tenir u boca amb què parlar
321. Obre la boca i acluca els ulls
322. Obre la boca i tanca la bossa
323. Obrir la boca
324. Obrir primer la boca que els ulls
325. Obrir una boca de pam
326. Omplir-se'n la boca
327. Orar sols de boca, pluja a roca
328. Ovella que bela perd bocada
329. Pa de civada, mala bocada
330. Païdor malalt, boca dolenta
331. Paraula que surt de la boca no torna enrere
332. Parlar amb la boca plena
333. Parlar amb la boca plena de sopes
334. Parlar per boca d'altres
335. Parlar per boca d'altri
336. Parlar per boca de cànter
337. Parlar per boca de rap
338. Partir la boca (a algú)
339. Pecat en boca, Déu el perdona
340. Per anar fent boca
341. Per boca de
342. Per fer boca
343. Per la boca del badoc, tant se li és molt com poc
344. Per la boca el peix s'agafa
345. Per la boca mor el peix
346. Per la boca s'escalfa el forn
347. Per la boca, posa-hi, però no en treguis
348. Per la Candelera, eixuga la bucadera
349. Per Sant Tomàs, de la boca al nas
350. Per tothom obre la boca i per ningú no obris la bossa
351. Petonets al cul i patades a la boca
352. Pixar-se a la boca (d'algú)
353. Pobre del que entre a la panxa/boca d'un altre
354. Posar a algú la mel a la boca
355. Posar el caramel a la boca
356. Posar els dits a la boca
357. Posar en boca d'algú
358. Posar punt en boca
359. Posar-li el dit a la boca a veure si mossega
360. Posar-se a la boca
361. Posar-se un glop d'aigua dins sa boca
362. Pregar a Déu que vostra boca pecadora no vinga a pa eixut
363. Primer obre la boca que allarga la mà
364. Primer obre la boca que els ulls
365. Quan el cor n'és ple, la boca en parla
366. Quan el cor n'és ple, la boca ho ha de dir
367. Quan la boca no el demana, [el menjar] el païdor no l'obeeix
368. Quan la boca put el ventre és brut
369. Quan obres la boca, ja se't veuen les dents
370. Que bé que està sa llengua dins sa boca!
371. Quedar amb la boca oberta
372. Quedar bocabadat
373. Quedar-se amb la boca oberta
374. Quedar-se amb la mel a la boca
375. Quedar-se amb un pam de boca oberta
376. Qui a mon fill moca, a mi em besa en la boca
377. Qui aboca l'aigua de colp en la canterella, li'n cau més fora que en ella
378. Qui aigo aboca aviat, no umpl, i roman banyat
379. Qui bada boca, es queda sense coca
380. Qui escolta, aprèn, qui és bocamoll desparla
381. Qui guarda la boca, guarda els diners de la bossa
382. Qui guarda la boca, guarda la bossa
383. Qui guarda la seva boca, guarda la seva ànima
384. Qui menja fel té la boca amarga
385. Qui no té diner en bossa, ha de tenir mel en boca
386. Qui no té diners en bossa té fel en boca
387. Qui no té diners en bossa, ha de tenir mel en boca
388. Qui no té paraula en boca ha de tenir diners a la bossa
389. Qui no tingui diners a la bossa que tingui mel a la boca
390. Qui parla brut, a la boca se li fa engrut!
391. Qui pot dir mare gran boca bada
392. Qui tanca la boca no ensenya les dents
393. Qui té boca s'equivoca
394. Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca
395. Qui té boca tot ho aboca
396. Qui té mare gran boca bada i qui no en té no por dir res
397. Qui té mare, gran boca bada
398. Rebre'l amb un somriure a la boca
399. Sang per la boca, ni molta ni poca
400. Sant Bartomeu aboca aigua pertot arreu
401. Sant Nicolau de la boca des port, que ens doni bona vida i bona mort
402. Se n'ha anat per la boca, com a bot
403. Sembla que t'hagi fet la boca un frare
404. Semblar na Joana Boca
405. Sense badar boca
406. Sense obrir la boca
407. Ser cargol de boca molla
408. Ser moll de boca
409. Ser u moll de boca (o boquimoll)
410. Ser un (una) boca molla
411. Ser un bocamoll
412. Ser un boca-obert
413. Ser una boca de trons
414. Ser una boca d'infern
415. Si governes la boca, governaràs la bossa
416. Si n'era un pagès de la boca grossa, tot menjant arròs s'empassa la llossa
417. Si tanques la boca a temps, t'estalviaràs molts sentiments
418. Si vols estar com un brau, a la boca no donis frau
419. Si vols fer surar la teva raó, trabucada!
420. Si vols ser bona sogra i per la teva nora alabada, tinguis la bossa sempre oberta i la boca ben tancada
421. Si vols tenir el cor d'un brau, no donis a la boca frau
422. Tal cosa demans que pugues trobar i aprèn ço que pusques saber i met fe en ta boca i en ta cobesa
423. Tanca la boca i la bossa
424. Tancar (algú) la boca
425. Tancar la boca a algú
426. Tant menja una boca gran com una de xica, però la gran fa feina i la xica no
427. Tapar la boca
428. Tapar la boca amb una figa
429. Tapar-li la boca
430. Tapa't la boca i estalviaràs la sagnia
431. Tenim dos ulls per mirar molt i una boca per parlar poc
432. Tenir a demanar de boca
433. Tenir boca d'ase
434. Tenir bocassa
435. Tenir Déu en la boca i els diables en el cos
436. Tenir el cony com la boca del metro (o com una casa de pagès, o com una catedral, etcd.)
437. Tenir el cor a la boca
438. Tenir la boca amarga
439. Tenir la boca per mesura
440. Tenir la boca tancada
441. Tenir mel a la boca
442. Tenir mel a sa boca i fel en es cor
443. Tenir sants a la boca i dimonis al cos
444. Tenir sempre a la boca
445. Tenir sempre a la boca una cosa
446. Tenir un gust amarg a la boca
447. Tenir una boca com un infern
448. Tenir una boca de calaix
449. Tenir una boca de pinyó
450. Tenir una boca d'infern
451. Tindràs ta boca i cor tancat, quan el neci és porfiat
452. Tindre la boca ben foradada
453. Tindre una boca com un infiarn
454. Tindre una pena a la boca del cos
455. Tirar a boca de canó
456. Tirar foc i flama per la boca
457. Tornar a la boca
458. Tot el que té al cor, té a la boca
459. Tot és bo en boca de dona
460. Tota sogra és bona, si té la boca tancada i la bossa oberta
461. Totes coses estan bé en boca de dona
462. Tothom té la boca sota el nas
463. Tractar a boca què vols, cor què desitges
464. Tractar algú a boca què vols
465. Traure de la boca
466. Traure els lleus per la boca
467. Traure foc per la boca
468. Trencar la boca a algú
469. Tres coses desfan l'home: mala muller, boca llaminera i llengua malparlera
470. Tres coses fan la dona lletja: el nas tort, els ulls torts i la boca torta
471. Treure (algú) el fetge per la boca
472. Treure fel per la boca
473. Treure la freixura per la boca
474. Treure les tripes per la boca
475. Treure-ho de la boca
476. Treure's (algú) el pa de la boca
477. Treure's el mal gust de boca
478. Treure's el menjar de la boca
479. Trobar-se a la boca del llop
480. Ulls blaus i boca petita fan la cara bonica
481. Un nus a la bossa i dos a la boca
482. Una boca sense queixals és com un molí sense moles
483. Una cosa és fumar i una altra portar la pipa a la boca
484. Vent de boca
485. Vent de garbí d'hivern, boca d'infern
486. Vessar vi, bon destí; abocar sal, mal senyal

Mira també

Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies. Girona, CCG Edicions.

Matrimoni / Casament

1. A Alboraia, mare meua, me'n tinc d'anar a casar, que en paguen el dot en xufes i tindré per rosegar
2. A bodes i a casaments, no hi posis reverends
3. A casar, a cops de cul s'hi pot anar
4. A casar, ni a recules s'hi pot anar
5. A casar, riu qui hi va i plora qui en torna
6. A filla casada, cent partits a la cantonada
7. A fills petits, treballs petits; a fills grans, treballs grans, i si són casats, doblats
8. A foc i casament hi va tota la gent
9. A la ben casada, només el seu marit li agrada
10. A la creu del matrimoni, la sogra hi fa de dimoni
11. A la dona ben casada, el marit li basta
12. A la dona ben casada, mai li falta promès (o mai li manquen promesos)
13. A la filla dolenta, diners i casar-la
14. A la malcasada, mira-li la cara
15. A la malcasada, se li coneix set anys a la cara
16. A la vellesa el diable es va casar
17. A les tres amonestacions, casament
18. A Montserrat vés-hi fadrí i torna casat
19. A Montserrat, qui no hi porta la dona no és ben casat
20. A Montserrat, vés-hi casat
21. A Noves, cornuts i pobres, casats per força i canalla a trompons
22. A sant Antoni, la perdiu busca matrimoni
23. A Sant Magí, vés-hi fadrí, i a Montserrat, vés-hi fadrí i torna-hi casat
24. A Sant Magí, vés-hi fadrí; a Montserrat, vés-hi casat
25. A Santa Marina, no hi fagis fadrina, que si fadrina hi vas casada en tornaràs
26. A santa Marina, vés-hi fadrina, si fadrina hi vas, casada en tornaràs
27. A trenta anys, l'home casat, frare o soldat
28. Abans de casar tingues casa per estar, terres per llaurar i vinyes per podar
29. Abans de casar, mira bé el què fas
30. Abans de casar, molt t'hi has de pensar
31. Abans de casar-te pensa-t'hi cent vegades
32. Aconsola't de gastar si et vols casar
33. Ai mares que teniu filles, procureu-les a casar, que elles ne són atrevides i no es poden deixar anar
34. Al fer llaurar el bou negre es desfan molts casaments
35. Al matrimoni, pel matrimoni
36. Amb les vinyes t'has casat i després se t'han glaçat
37. Amb un any de casats, tots dos cansats
38. Amb vídua no hi vulguis res, si t'hi has de casar després
39. Amors de Carnestoltes, amors (o casaments) de revoltes
40. Amors de Carnestoltes, casaments de revoltes
41. Anar a la guerra i casar, fa de mal aconsellar
42. Anar a la guerra i casar, no s'han d'aconsellar
43. Any d'avellanes, any de casaments
44. Aquell que es vulgui casar, abans ho deu meditar
45. Aquell serà l'imprudent, que s'enfada en el casament
46. Arribat el casar, fugit el descansar
47. As Migjorn hi ha fadrina qui té gana de casar i al Toru promet anar peu descalç si ho endevina
48. Aubada li fas? Tu t'hi casaràs
49. Baralla i casament, ben rabents
50. Barx i Barxeta es volien casar, hi va anar Pinet i ho va desbaratar
51. Bateigs i casaments, tothom contents
52. Beneïda i casada, abans que a monja ficada
53. Bo és el missar, mes també casa guardar, casada, viuda o donzella
54. Boda, boda, ja ens veurem; si no ens casem, ja ens casarem (o si ens casem, ens casarem)
55. Bonic cabell i ben cantar ajuden a ben casar
56. Cabres a salvar, filla per casar, fotut treball
57. Caçador de vesc, pescador de canya i moliner de vent, no els cal notari per a fer casament
58. Cada matrimoni té el seu dimoni
59. Cadascú (o cada u) ha d'ésser casat segons la seva qualitat
60. Caldo i casament, en calent
61. Capellà prim i casat gros no acompleixen sa obligació
62. Casa adobada i vinya plantada, fadrina casada
63. Casa obrada i vinya criada, dona casada
64. Casada amb un vell, comporta't com ell
65. Casada endreçada treu el marit de casa d'altri
66. Casada i amb fills et voldria veure, que donzella i formosa qualsevol ho és
67. Casada, a casa
68. Casament amb pubilles duen pesadilles
69. Casament calculat sempre surt esguerrat
70. Casament d'alforja sempre està a la porta
71. Casament de Carnaval, casament que res val
72. Casament de dos joves, casament de Déu; casament d'un jove i un vell, casament del dimoni; casament de dos vells, casament de merda
73. Casament de fora vila dura més d'un dia
74. Casament de maig, curta durada
75. Casament de parents té mil inconvenients
76. Casament de parents, grans turments
77. Casament de sant Josep, la babau amb el babau
78. Casament de ventura, dona, dot i criatura
79. Casament de ventura: dona, llit i criatura
80. Casament en dijous, mainadatge a cinc sous
81. Casament en dijous, mainatge a cinc sous
82. Casament en dilluns, al cap de l'any difunts
83. Casament en dilluns, al cap de l'any o tres o un
84. Casament en dilluns, aviat no viuen junts
85. Casament en dilluns, molta roba i pocs punts
86. Casament en dimarts, són uns desgraciats
87. Casament en dimecres tard se'ls fa els vespres
88. Casament en dimecres, al cap de l'any són tres
89. Casament en dimecres, al cap de l'any, tres
90. Casament en dimecres, tard se'ls fa els vespres
91. Casament en dissabte, mal de recapte
92. Casament en diumenge, val més que es pengin
93. Casament en divendres és molt de tembre
94. Casament entre joves, casament de Déu; casament entre joves i vells, casament de res; casament entre vells, casament del diable
95. Casament entre parents no fan bon xiu (o no fan prova)
96. Casament entre parents, curta vida i llargs turments
97. Casament entre parents, els fills tarats i dolents
98. Casament i meló, surti com surit
99. Casament i mort fan trescar el diable
100. Casament i mortalla del cel davalla
101. Casament i senyoriu no volen força ni braó
102. Casament i venda tot ho trenca
103. Casament per interès jamai encertat és
104. Casament sense cordura porta amargura
105. Casament sense enganys, un cada cent anys
106. Casament sense fills, dia sense sol
107. Casament, casament, i penediment en seguiment
108. Casament, encegament
109. Casaments entre parents no fan bon xiu
110. Casaments entre parents no fan prova
111. Casaments i baralles, de pressa
112. Casaments i punyalades, de pressa passar-les
113. Casaments pel maig, durada curta
114. Casar [una noia] sense dot
115. Casar a gust i vestir a la moda
116. Casar a gust i vestir a l'ús
117. Casar els colors
118. Casar i mal dia no ve en un dia
119. Casar i morir, un camí
120. Casar i morir, un sol camí
121. Casar i sembrar, a Déu s'han de comanar
122. Casar i tractar, en son lugar i, si pot ser, en el mateix carrer
123. Casar la gana amb la set
124. Casar la jove amb el vell no és bon consell
125. Casar la minyona i vendre el vi de bona hora, l'afer és bona
126. Casar no fora res si al cap de l'any no fossin tres
127. Casar una vegada i morir-ne una altra
128. Casar, bo de recomanar i mal de practicar
129. Casar, casar, de lluny fa riure i de prop fa plorar
130. Casar, casar, es diu bé i mal es fa
131. Casar, casar, i a l'abadia a cercar pa
132. Casar? ... de lluny fa riure; de prop, fa plorar
133. Casaràs i amansiràs
134. Casaràs ta filla i vendràs el vi si ho vol el teu veí
135. Casaràs? T'amansiràs
136. Casar-se (un home) de penal
137. Casar-se (una dona) de penal
138. Casar-se a gust i vestir a la moda
139. Casar-se amb dona riqueta és negoci de bragueta
140. Casar-se amb el primer ase que li ha bramat davant
141. Casar-se amb la filla de l'afegit
142. Casar-se amb parents no porta sort
143. Casar-se bé (amb una noia rica)
144. Casar-se cosins germans és entrar en perills grans
145. Casar-se de penal
146. Casar-se és jugar-se la vida en una carta
147. Casar-se i bon dia, tot ve en un dia
148. Casar-se i morir, un sol camí
149. Casar-se lluny de casa és beure amb carabassa
150. Casar-se pel carrabiner
151. Casar-se per darrere l'església
152. Casar-se per diners
153. Casar-se sense passar per la sagristia
154. Casar-se, més que sia amb un bastó vestit
155. Casat cagat, i solter un palter
156. Casat defunt, mai fonc trobat amonedat
157. Casat dues vegades, bodes deshonrades
158. Casat en dilluns, malalts o difunts
159. Casa't en diumenge, Joan, que el dilluns seràs casat i el dimarts preguntaràs a on venen pa fiat
160. Casat i prenyat no pot anar amagat
161. Casat per amor, casat amb dolor
162. Casat que lluny se'n va, banyes en tornar
163. Casat sóc, què m'hi dieu?
164. Casat vol dir cagat, casera vol dir caguera
165. Casat, aviat s'ho és; els treballs vénen després
166. Casat, cagat
167. Casat, casa vol
168. Casat, penedit
169. Casats de nou, a la bossa els cou
170. Casats de quatre dies, tot són manyagueries; al cap d'un any de matrimoni, arri allí, dimoni
171. Cellers, poble de mala mort, no hi ha cap fadrina maca ni cap casada tampoc
172. Cinc coses ha de fer la dona ben casada: rentar, cosir, cuinar, escombrar i pastar
173. Coix abans de matrimoni no lleva nova fruita
174. Com el matrimoni d'en Tutia, que va durar cent set-cents anys, quatre mesos, tres setmanes i vint-i-un dia, i no ho varen poder afinar, perquè el rellotge es va parar
175. Com lo casament de Cervera, que no'n va faltâ, ni'n va sobrâ, ni'n va havê prou
176. Com que casar-me no puc, em miro el ruc
177. Com sant Pau d'Anglesola, que és casat i no té dona
178. Consumar (una parella) el matrimoni
179. Convits i balls i dimonis destrueixen molts matrimonis
180. Costurera casada, agulla despuntada
181. Damunt un bon fonament, s'hi pot fer un bon casat
182. D'anar a la guerra i de casar, fa de mal aconsellar
183. D'anar a la guerra, de casar i de navegar fa de mal aconsellar
184. D'àngels petit veïnat, cada any un bateig o un albat, un casament o un soldat
185. Darrera d'un bon casar, ve un bon cagar
186. D'ase amb somera, de passera en costera, de gallina voladora, de fadrina finestrera, de casada aigua
187. De casar filles i vendre vi, mai te n'hauràs de penedir
188. De casar i de sembrar, consell no en vulguis donar
189. De casar i de sembrar, ningú en pot dar consell
190. De casar i sembrar, consells ningú en pot donar
191. De casar, d'embarcar i de sembrar, consell no en vulguis donar
192. De casar-se jove i aixecar-se de matí, ningú se n'ha penedit
193. De casar-se jove i de berenar de matí, ningú se n'ha penedit
194. De casar-se jove i d'esmorzar de matí, ningú no se n'ha hagut de penedir
195. De casar-se jove i llevar-se de matí, mai ningú se n'ha hagut de penedir
196. De casar-se, cap ximple se'n descuida
197. De casat a cagat, només una lletra ha canviat
198. De casat a cansat, només una lletra hi cap
199. De dues cases fer-ne una: casar un hereu amb una pubilla
200. De flors de romaní i de noies per casar, tot l'any n'hi ha
201. De ponent ni vent, ni gent, ni casament
202. De ponent, ni bon vent ni bon casament
203. De ponent, ni dona, ni vent, ni casament
204. De ponent, ni pluja, ni vent, ni casament
205. De ponent, ni vent ni gent. De ponent, ni vent, ni gent, ni casament
206. De ponent, ni vent, ni dona, ni casament
207. De soltera bullanguera, de casada bugadera
208. De tant guapa la casarem sin dot
209. Després de casada la filla, ixen los gendres
210. D'estalviar, de casar filles i de vendre vi, mai ningú no se n'ha hagut de penedir
211. Déu els faça ben casats
212. Diga-la-hi, diga-la-hi, en ésser casada ja no hi ha remei
213. Dimarts, ni embarcats ni casats
214. Dit i fet, com el casament de na Bet
215. Dit i fet, com es casament de na Beta
216. Ditxós aquell que logra, casar-se i no tenir sogra
217. Dona ben casada, la que al seu marit agrada
218. Dona bonica i despentinada, mai casada
219. Dona casada del seu marit és reina o esclava
220. Dona casada i del seu home agradada
221. Dona casada, a casa tancada
222. Dona casada, burra acabada
223. Dona casada, burra espatllada
224. Dona casada, dona deixada
225. Dona casada, dona desgraciada
226. Dona casada, dona espatllada
227. Dona casada, guitarra espatllada
228. Dona casada, on vol ella és respectada
229. Dona casada, sota tàlem
230. Dona de bon estament i faràs bon casament
231. Dona de ton (o del teu) estament i faràs bon casament
232. Dona del teu estament i faràs bon casament
233. Dona en casament és gran goig o gran turment
234. Dona maca i casada no pot ser honrada
235. Dona ploradora, dona casadora
236. Dona provada, ni viuda ni casada
237. Dona que no sap filar, no es pot casar
238. Dona que sap de filar, pastar i rentar, ja es pot casar
239. Dona que segueix les festes, si és casada, banyes a la testa
240. Donzella navarra, monja catalana, casada valenciana i vídua aragonesa
241. Donzella que pinta mal, casar-la i donar-li cabal
242. Donzelles per casar, ramat de mal guardar
243. Durar tres dies, com es casament de na Beta
244. El brou i el casament, en calent
245. El cabell i el cantar no es paguen, però ajuden a casar
246. El caldo i el casament, en calent
247. El casament bé deu ser cosa bona quan els capellans el beneeixen
248. El casament d'en Simó, que es va desfer per un cigró
249. El casament és de bon fer, però qui l'ha de mantenir molt ha de saber
250. El casament ha de ser a gust
251. El casament i la caixa del cel baixa
252. El casament no fóra res, si al cap de l'any no fossin tres
253. El casament no té sinó un mes de bon temps
254. El casament ve de Déu
255. El casar és bo de recomanar, però mal de practicar
256. El casar i mal dia, tot ve en un dia
257. El casat casa vol, per estar sol
258. El casat descontent sempre viu amb turment
259. El casat, casa vol
260. El dia que em vaig casar no tenia pa ni vi sinó una quartera d'ordi, la vaig fer portar al molí
261. El dia que em vaig casar vaig pujar dalt d'un serrat i vaig dir «adéu bon temps, que per mi ja ets acabat»
262. El dia que em vaig casar, a cadena em vaig condemnar
263. El diable, per tonto el van casar
264. El dimarts, ni embarcats ni casats
265. El llaurador ben casat no sap el bé qu'ha trovat, que la dona és un tesor que pot valdre més que l'or
266. El marit sord i la dona cega i muda, matrimoni de fortuna
267. El matrimoni d'en Tutia que va durar set-cents anys, quatre mesos, tres setmanes i vint-i-un dia, i no el van poder afinar, perquè el rellotge es va parar
268. El matrimoni és pitjor que el dimoni
269. El matrimoni no fóra càrrega si la sogra no la fes amarga
270. El matrimoni, cosa del dimoni
271. El matrimoni, desgraciat el que l'encerta
272. El meló i el casament enganyen molta gent
273. El meló i el casament són cosa d'encertament
274. El millor casat se'n penedeix set vegades cada dia
275. El pagès que és ben casat no sap el bé que ha trobat
276. El poder menjar, molts en fa casar
277. El primer casament el fa Déu, el segon, els homes, i el tercer, llucifer
278. El que fa casaments, el maleeixen i no hi guanya res
279. El que no es va casar de mil mals es va escapar
280. El que no ve de fadrinets, de casats no n'hi ha de fets
281. El qui enviuda i es torna a casar, té algun pecat que purgar
282. El qui lluny se va a casar, va enganyat o a enganyar va
283. Els capellans moren de fam, els casats, moren de farts, els fadrins, moren de prims
284. Els casaments es fan al cel i es compleixen a la terra
285. Els fills quan són petits són de les mares, quan són fadrins són de les noies i quan són casats són de la dona
286. Els fills, de petits donen fatics, de grans afanys i de casats doblats
287. Els fills, quan són xics donen disgustos xics; quan són grans els donen grans, i al ser casats, doblats
288. Els jueus tot s'ho gasten en festes, els moros en casaments i els cristians en plets
289. Els tres consells de Salomó: no empenyorar-se per casar fills, no casar vells amb joves i no desheretar fills per heretar la dona
290. En arribar a l'escudeller, mare, quan em casaré?
291. En el matrimoni un fill liga i dos deslliguen
292. En guerra anar, o a casar, no se deu aconsellar
293. En la vida ta muller tres sortides ha de fer: pel naixement, pel casament i per l'enterrament
294. En no agradar, no casar
295. En parlant de matrimoni les donzelles de Pedró, se'ls adrecen les orelles com el gos quan sent remor
296. En principi de casats, tot són flors i violes
297. En testament i casaments, no t'hi fiquis si no hi entens
298. En tot casament com cal, qui no estrena és que poc val
299. En tractant-se de casar, abans ho deus meditar
300. En tractant-se de casar, fa de mal aconsellar
301. Enramada li fas? No t'hi casaràs
302. Enramada li fas? No t'hi casaràs. Flors li posaràs? No t'hi casaràs
303. Entre males ortigues, malcasat, no estigues
304. Entre prometre i donar, ta filla tens de casar
305. Errar per errar, val més casar-se primerenc que tardà
306. Es batlle de Son Cervera com duu sa vara amb ses mans a homos casats i bergants los fa anar amb sos peus més plans que qualsevol rotllo d'era
307. És ben casada, la que no té sogra ni cunyada
308. Es Castell, terra de vent i també de remolins, tant es casats com fadrins per riure estrenyen ses dents
309. És el matrimoni creu, però ningú vol cirineu
310. És gran ditxa pel casat, fer-li sa muller costat
311. És malcasar casar-se tard
312. És malcasar, casar-se aviat
313. És perden naus i galeres, i les noies casadores
314. És un meló el casar, que no es pot tatxar
315. Ésser dit i fet, com es casament de na Beta
316. Ésser fadrí val molt més que casar per interès
317. Estar casat amb algú
318. Fadrí que gallegi, casat el vegi
319. Fadrina retirada és mig casada
320. Fadrina soiada, o aixuixí o mal casada
321. Fadrina, viuda o casada, sies sempre recatada
322. Faràs bon casament amb dona de ton estament
323. Farta de filar, ara em vull casar
324. Fer com sant Pau de Narbona, que és casat i no té dona
325. Fer justet, com el casament de Cervera
326. Festejar (o casar-se) amb el fill (o la filla) d'en Sense
327. Festejar no és casar
328. Festes li fa i no s'hi casarà
329. Fill casat, fill mig perdut, que oblida el favor rebut
330. Filla casada, casa empenyada
331. Filla casada, feina doblada
332. Filla casada, filla apartada
333. Filla casada, filla perduda
334. Filla casada, pena doblada
335. Filla casada, prenda empenyada
336. Filla casadora, filla filadora
337. Filla d'hostalera, ni viuda, ni casada, ni soltera
338. Filla enllotada, ni vídua ni casada
339. Filla rebaixada, ni viuda ni casada
340. Filles per casar, mal bestiar per guardar
341. Fills criats, mal / treballs doblats, i después de casats, multiplicats
342. Fills criats, mals de caps, i casats, redoblats
343. Flor de romaní i noies per casar, tot l'any n'hi ha
344. Flors li posaràs? No t'hi casaràs
345. Grumejador de vorera i casat un poc tronera cerquen mar en sabonera
346. Guapesa molt publicada, mai ben casada
347. Guarda't de persona assenyalada i de dona dues vegades casada
348. Hi ha tres coses que un hom sempre se'n penedeix: casar-se, fer-se frare i fer-se capellà
349. Home casat ruc espatllat
350. Home casat, ase albardat
351. Home casat, ase espatllat
352. Home casat, burro espatllat
353. Home casat, home cagat
354. Home casat, home endeutat
355. Home casat, home engabiat
356. Home casat, home espatllat
357. Home casat, home mudat
358. Home casat, home sanat
359. Home casat, l'un peu nu i l'altre calçat
360. Home casat, o boig o retirat
361. Home casat, ocell eixalat
362. Home casat, ruc (o ase, o burro) espatllat
363. Home casat, ruc albardat
364. Home casat, ruc cagat
365. Ja arribes a la xemeneia, ja et pots casar
366. Ja està llesta ma germana: ahir la vam casar i avui ja ha avorrit les arengades
367. Ja se casarie Martí si tinguere amb qui
368. Just com lo casament de Cervera / Corbera, que ni en va faltar, ni en va sobrar, ni en va haver prou
369. La bona casada creient el seu marit mana
370. La bona casada, neta, sana i endreçada
371. La cabra busca la muntanya i la noia a casar la plana
372. La casada parla més que fetge a la brasa
373. La casadera ve com la caguera
374. La creu del matrimoni
375. La dona al casar-se es posa les calces
376. La dona amb qui et casaràs que no et guanyi amb heretats
377. La dona amb qui et casaràs, fes que sigui del teu braç
378. La dona anellada, promesa o casada
379. La dona ben casada no té sogra ni cunyada
380. La dona casada en el bosc és albergada
381. La dona casada ha d'ésser molt recaptada
382. La dona casada no ha de viure descuidada
383. La dona casada on vol ella és respectada
384. La dona casada, a casa amb la cama trencada
385. La dona casada, amb el marit és respectada
386. La dona casada, en el bosc és albergada
387. La dona desgraciada, cent anys fadrina, cent anys vídua i un any casada
388. La dona dóna dos dies bons: el de les bodes i el del enterro any casada
389. La dona enfangada, ni viuda ni casada
390. La dona malcasada té tractes amb la criada
391. La dona per ésser ben casada, no ha de tenir ni sogra ni cunyada
392. La dona prudent i casada pertot arreu és albergada
393. La dona que casaràs, que sia del teu braç
394. La dona que és ben casada no sap el do que Déu li ha dat
395. La dona que és ben casada, no té sogra ni cunyada
396. La dona que és casada, en el bosc és albergada
397. La dona que vulguis per a casar, cal que sigui jove, neta i prima, puix que un cop casada, prou que es farà vella, bruta i grassa
398. La dona, casada o monja
399. La donzella recatada serà molt bona casada
400. La guapesa no fa casar les filles, però mai fa nosa, contesten les polides
401. La mal casada es coneix amb la cara
402. La muller del mariner és casada i no n'és
403. La noia que casaràs que sia del teu braç
404. La ploma de milà fa casar
405. La primera dona és matrimoni, la segona companyia i la tercera és fellonia
406. La que a trenta anys no és casada, ja pot dir que està nafrada
407. La que amb pobre s'ha de casar, sàpiga més d'apedaçar que de brodar
408. La sopa i el casament, en calent
409. La sort no està en criar-te, sinó en casar-te
410. L'alegria del casar d'un pobre són quatre dies; que al punt tot són flastomies, bastonades i poc pa
411. L’anar á la guerra, lo navegar y lo casar, fan de mal aconsellar
412. Les baralles dels casats s'aturen al matalàs
413. Les dones lletges i les errades solen ésser les més ben casades
414. Les filles ben casades, ben lluny de les seves mares
415. Les filles, per casar-les, ensenyar-les
416. Les tres ces que aterren la vellesa: caiguda, catarro i casament
417. Les xiques de Torrella diu que hi volen anar, a València, a la fira, perquè es volen casar; amb lo monyo ben fet i la cara llavà, arracades de plata i una agulla daurà
418. L'home ben casat ha de tenir deu anys més que la dona
419. L'home casat no es perteneix més que la meitat
420. L'home casat, l'un peu nu i l'altre calçat
421. L'home prudent no aconsella guerra i casament
422. L'home quan té edat, casat, frare o soldat
423. L’home qui lluny va a casar, va enganyat, o va a enganyar
424. L'home, quan té l'edat, casat, frare o soldat
425. Lo casar i comprar mula, s'aventura
426. L'orgue del casat és el primer nat
427. Llenya d'argilaga, foc de casada
428. Lleona de fadrina, de casada pollina
429. Llevant en té una altra casada a Ponent, quan ell la va a veure se'n torna rient
430. Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la va a veure, se'n torna plorant
431. Lliura't de gastar si et vols casar
432. Ma mare no vol que em case en Castelló de la Plana, i si em creme em casaré amb un sarriero d'Artana
433. Mal casat, de muller i fills despreciat
434. Mal casat, mal mirat
435. Mare de Déu de la Cor, jo pla voldria casar-me, siau vós ma guia i nord per un bon marit trobar-ne
436. Mare de Déu de la Roca, sant Cristo de Balaguer: si voleu que em faci monja, deixeu-me casar primer
437. Mare meua, em vull casar. -Filla meua no tinc olles. -Mo n'anirem a l'Alcora i en comprarem de noves
438. Mare vella que té un fill, a la pubilla de no casar-se posa en perill
439. Mare, badejo, badejo, que la tonyina va cara; les xiques de la Mussara no es poden casar per ara
440. Mare, em vull casar, que ja sé menjar pa
441. Mare, què cosa és casar? -Filla, filar, parir i plorar
442. Mare, què vol dir casar? Parir, rentar i plorar
443. Maria, fes-te la trena, que ton pare et vol casar amb un xic de Riba-roja i amb un altre de Catllar
444. Maria, si et vols casar, no et casis a la Ribera, que et faran menjar bajoques i flors de carabasse
445. Marieta, pensa-hi, que, en ésser casada, ja no te'n pots desdir
446. Marieta, pensa-hi; que en ésser casats no hi ha remei
447. Matrimoni ben avenit, sempre junta muller i marit
448. Matrimoni de fortuna, set fills i filles només una
449. Matrimoni del diable, si està com el gat i el gos, sempre estarà miseriós
450. Matrimoni que té filla primer, tindrà molts fills després
451. Matrimoni sense fills, arròs sense oli
452. Matrimoni sense fills, campanar sense campanes
453. Matrimoni sense patrimoni, dóna'l al dimoni
454. Matrimoni sense vinyes, els seus fills no tindran disputes
455. Matrimoni ven avenit, sempre junts muller i marit
456. Meló i casament, és cosa d'encertament
457. Meló i casament, qüestió d'encertament
458. Menta olorada, noia casada
459. Mentre na Maria sigui casada, les altres tinguin males fades
460. Mentre un altre tingui dona, el casar tant se me'n dóna
461. Més aviat és un home casat, que burro albardat (o que un ase aubardat)
462. Més mal volien a Jesús el que el volien casar que els que el van crucificar
463. Més val ben amistançada que mal casada
464. Més val casar-se a gust i vestir a la moda
465. Més val mal casada, que ben amigada
466. Més val saber casar-se que saber citar-se
467. Més val solter quedar, que mal casar
468. Més val un mal casament que un bon enterrament
469. Millor és casar-se que cremar-se
470. Moltes alcavotes, casament desfet
471. Molts arregladors desfan els casaments de les núvies
472. Molts fadrins no fan sinó pixar la polleguera a les xiques casadores
473. Muller tossuda, marit tossut, matrimoni mal avingut
474. Música li fas? No t'hi casaràs
475. Música li fas? Tu t'hi casaràs (o tu l'hauràs)
476. Naixement, casament i mortalla, del cel davalla
477. Ni albarda ni albardó sense tafarra, ni casar-me amb fadrina festejada
478. Ni bleda rescalfada, ni dona dos cops casada
479. Ni casament pobre, ni soterrar ric
480. Ni casament sense flors, ni mortuori sense plors
481. Ni dissabte sense sol, ni fadrina sense amor, ni casada sense dol
482. Ni dissabte sense sol, ni fadrina sense amor, ni casada sense dolor, ni vídua sense dol
483. Ni en divendres ni en dimarts, no et vulguis casar ni embarcar
484. Ni fer-se nuvi, ni casar, no s'ha d'aconsellar
485. Ni gat amb cascavell ni casament de dona jove i home vell
486. Ni guerra ni casament no aconsella el prudent
487. Ni manso sense esquella ni casar home jove amb dona vella
488. Ni manyac sense esquella ni casar home jove amb dona vella
489. Ni pet (o pets) de col ni casar-se amb qui no em vol
490. No casar-se amb ningú
491. No casar-se mentre les dones no mínjon fenàs
492. No em diguis ben casada que no em vegis morta i enterrada
493. No és ben casada, la que per la lluna de mel no fa l'olla cremada o salada
494. No és ben casat el que no duu la dona a Montserrat
495. No és ben casat el qui no porta la dona a Montserrat, i el qui no la hi porta al Born a passejar
496. No et deixaràs de casar per això
497. No et fiïs de la casada que va massa endiumenjada
498. No hi ha cap casada que no porti sa cullerada, qui més plena, qui més curullada
499. No hi ha cap casament pobre
500. No hi ha cap casament pobre, ni cap mort rica
501. No hi ha cap casament sense flors ni mort sense plors
502. No hi ha casament sense plors ni mort sense flors
503. No hi ha dissabte sense sol ni viudeta sense dol ni casada sens dolor ni donzella sense aimador
504. No hi ha dissabte sense sol, ni viudeta sense dol, ni donzella sense amor, ni casada sense pena, ni prenyada sense dolor
505. No hi ha mort sense rialles ni casament sense ploralles
506. No hi ha soterrar sense 'rises' ni casament sense plors
507. Noia bonica i despentinada, mai casada
508. Noia tocada, ni donzella ni viuda ni casada
509. Noies ben casades, poc festejades
510. Noies boges i per casar, mal bestiar de guardar
511. Noies que es volen casar són bestiar de mal guardar
512. Noies: casar, casar!, que no teniu res més en què pensar
513. Nora que no té sogra ni cunyada, es pot dir que no és casada
514. Novençà que no va a Montserrat no és ben casat
515. Obre bé els ulls abans del matrimoni, però acluques-los després
516. Pastanagues i naps, matrimoni ben casat
517. Pel casament d'un vell toquen a morts o a banyes
518. Per a ésser malcasat val més quedar-se fadrí
519. Per a ser feliç un matrimoni, el marit ha de ser sord i la dona cega
520. Per a ser tu el senyor, t'has de casar amb una dona igual o menor
521. Per casar filles donzelles no et venguis moltons ni ovelles
522. Per casar filles solteres, no venguis moltons ni ovelles
523. Per casar una filla, s'ha de cremar molta brosta
524. Per casar, saber d'on ve i a on va
525. Per casar-se, l'home ha de tenir per dinar i la dona per sopar
526. Per ésser casada i mal menjar, val més soltera quedar
527. Per ésser un mal casat, val més quedar-se fadrí
528. Per la dona casada, els fills i la casa
529. Per les filles ben casar, no vulguis ton argent gastar
530. Per mal casar, val més a casa seva estar
531. Per menjar poc de casada, val més fadrina i tirar la xarxa
532. Per morts Girona, per bateigs Barcelona i per casaments Montserrat
533. Per què no m'he barallat? Perquè no m'he casat
534. Per riure la van casar, i ella plorava
535. Per Sant Antoni la perdiu vol matrimoni
536. Per Sant Macià, els ocells es volen casar
537. Per ser casada i malmenjar, val més soltera quedar
538. Per terra comprar i filla casar no et deixis pels amics enganyar
539. Per tes filles ben casar, no vulguis anar a captar
540. Per un matrimoni encertat, contraents igual en gents, en temps i en béns
541. Per un pet, un casament
542. Pescador de canya, i moliner de vent no cal pas notari pel casament
543. Piga de nuvis, berruga de casats
544. Plora, plora, que ja riuràs quan et casaràs
545. Plore de jove i riu de vella; no està casada i té parella (la sabata)
546. Ponent té una filla casada a llevant; quan la va a veure, se'n torna plorant (plou)
547. Poques dones s'han casat amb l'home que han estimat
548. Pot estar content el casat que la muller li fa costat
549. Primer casa per habitar que dona per casar
550. Primer casa per on estar que dona per a casar
551. Primer enterrat que casat
552. Primers anys de casat, o pobresa o malalt
553. Priva't de gastar, si et vols casar
554. Promès, dona, sant Antoni i sant Josep, matrimoni
555. Quan a ton fill vulgues casar, a viafors has de cridar
556. Quan els fills són casats, els maldecaps són doblats
557. Quan els fills són petits són de les mares, quan són fadrins són de les noies i quan són casats són de les dones
558. Quan ens casarem, Pasqual? -Ara que s'acosten festes. -Quines festes són aquestes? -Són les festes de Nadal
559. Quan et cases, blat i farina; quan ets casat, ni farina ni blat
560. Quan et vagis a casar tingues casa per estar, terres per llaurar i vinyes per podar
561. Quan fou casada, li sortiren els partits
562. Quan la filla és casada, surten els gendres
563. Quan la mare dorm, senyal que vol casar la filla
564. Quan les dones són casades ja no són tan endreçades
565. Quan les filles casaràs, les sobres els daràs
566. Quan les filles són casades, les penes són doblades
567. Quan sa jove fou casada, li sortiren els partits
568. Quan se va casar ni camisa va estrenar
569. Quan són casats, doblats
570. Quan tes filles casaràs les sobres els donaràs
571. Quan t'hagis de casar, els amics deixaràs anar
572. Quan tos fills en casaràs les sobres els donaràs
573. Quan un home es vol casar, via fora ha de cridar
574. Quan un matrimoni s'estima, pot viure només amb pa i ceba
575. Quan vages a un casament, sigues prudent
576. Quan van voler mal al diable el van casar
577. Quan voldré casar la noia gran amagarem la petita a la cendrera
578. Què cosa és casar? Filar i plorar
579. Que les cantin les casades, que les cantin les cançons; que les han estudiades gronxolant llurs infantons
580. Que les cantin, les corrandes, les casades de Montclar; que les cantin les casades, que les saben de cantar
581. Que no hi ha més que casar-se?
582. Que sa muller li faci costat és gran ventura pel casat
583. Qui a fora es va a casar, o bé enganya o va enganyat
584. Qui a vint anys no barba i a trenta no es casa i a quaranta no té, no es casarà, ni barbarà ni tindrà rê
585. Qui al casar no encerta té la fossa oberta
586. Qui bé endevina el casar tot ho endevinarà
587. Qui de fadrí o de casat no ha estat a Montserrat és mig nat
588. Qui el casament encerta en res erra
589. Qui el casament encerta té la sort feta; qui l'erra, la fossa oberta
590. Qui encerta en el casar res li queda per endevinar
591. Qui es casa es caga; ja t'has casat, ja t'has cagat
592. Qui és casat, que estigui amb sa dona
593. Qui festeja la casada, la vida porta exposada
594. Qui festeja una casada duu la vida equivocada
595. Qui festeja una casada té la vida amenaçada
596. Qui lluny es va a casar, a enganyar-se va
597. Qui lluny es va a casar, va a enganyar-se o a enganyar
598. Qui m'estima ja no em veu, qui volia ja és casat, i al qui em vol no n'hi tinc grat
599. Qui no sia bo per casat, que no enganyi la dona
600. Qui sap cuinar, filar i pastar, ja es pot casar
601. Qui s'ha casat, s'ha obligat
602. Qui té filles per casar molt bé ha de cavil•lar
603. Qui té filles per casar prengui borres per filar
604. Qui té filles per casar, ai, Déu meu! que patirà
605. Qui té filles per casar, prengui borres per filar
606. Qui té quatre filles per casar, ja té en què pensar
607. Regne i casament, companyó no consent
608. Sant Casar és un gran sant; sant Casat ja no ho és tant
609. Sant Nicolau, feu-nos casar, si us plau
610. Sastressa casada, agulla espuntada
611. Semblar el casament d'en Saldoni i la Margarida
612. Sembra, casament i mortalla del cel davalla
613. Serà bon casament si la dona és cega i l'home sord
614. Si a casar-te vas, veges primer el que fas
615. Si a ta casa tens teranyines no podràs casar tes filles
616. Si a trenta no ets casat i a quaranta no tens béns, agafa un cabàs i vés a collir fems
617. Si als marits joves els posen capells, que serà als casats vells?
618. Si bon casament vols fer, que siga en el teu carrer
619. Si casat vas a Montserrat, fuig-ne aviat
620. Si dius sempre que no, no et casaràs mai
621. Si donzella és aplicada, no sempre ho serà casada
622. Si et vols casar bé casa't al carrer
623. Si et vols casar bé, casa't al mateix carrer
624. Si et vols casar bé, no et moguis d'es teu carrer
625. Si et vols casar i vols encertar bé, casa't el trenta de febrer
626. Si et vols casar, aconsola't de gastar
627. Si ets casat, d'alguns mals et pots guardar
628. Si l'amor de la dona és una comèdia, el matrimoni serà un drama
629. Si no vols casar-te mal, casa't amb ton igual
630. Si plou quan tens bugada, senyal que no ets ben casada
631. Si tens filla per casar, dóna-li marit sense trigar
632. Si tens filles per casar molt tindràs de cavil•lar
633. Si tens filles per casar, del sol de Març les has de guardar
634. Si tens filles per casar, prengues hores per pensar
635. Si t'has de casar, busca-te-la neta i prima, que porca i grossa ja se'n tornarà
636. Si tocaven a descasar, no s'entendrien d'empentes
637. Si ve de Déu en Pere serà meu, si de Déu ve amb en Pau em casaré
638. Si veus un home carregat, no cal que preguntis si és casat
639. Si vols ben casar ta filla, no la facis mai pubilla
640. Si vols casar les filles donzelles, no criïs moltons ni ovelles
641. Si vols casar-te en acert, busca la xica a Artana; si vols figuera de gust, planta-la napolitana
642. Si vols ésser ben casat casa't amb dona del veïnat
643. Si vols ésser ben casat, casa't al mateix veïnat
644. Si vols ésser ben casat, casa't pel veïnat, però no de la casa del costat
645. Si vols ésser ben casat, porta la dona a Montserrat
646. Si vols estar ben casat, a la casa del costat
647. Sóc casat i sóc fadrí, tinc dona i no me'n puc servir
648. Sogra enamorada, filla malcasada
649. Tant si et casaràs com si no et casaràs, sempre te'n penediràs
650. Té una filla el ponent casada a llevant, la va a veure rient i s'en torna plorant
651. Tenir enteniment de casat
652. Testament i casament que hi intervingui un frare, no et fiïs d'ell
653. T'has casat, t'has cagat
654. Tot nou casat porta la dona a Montserrat
655. Tota dona ben casada fa bon sol quan té bugada
656. Tota dona ben casada no té sogra ni cunyada
657. Tota dona ben casada té bon sol quan fa bugada
658. Tota dona ben casada, al cap del mes altra vegada
659. Tota dona ben casada, per la lluna de mel, fa l'escudella casada
660. Tota dona malcasada, se li esguerra la bugada
661. Totes les desgràcies vénen quan un hom és mal casat
662. Totes ses endreces vénen quan s'home ja és casat
663. Tothom es casa i jo miro l'ase: i jo, que casar-me no puc, em miro el ruc
664. Tots els que són ben casats viuen sempre enamorats
665. Trencar-se un matrimoni
666. Tres anys fa que só casat i cada any he mort un porc, menys aquest any ni l'altre, ni ara fa tres anys tampoc
667. Un cop et casaràs i mil et penediràs
668. Un tort, geperut i coix 'este' matí s'ha casat. Què tal seria la xica, que encara n'ha eixit guanyat
669. Una dona mal casada, és una troca esbullada
670. Una filla costa més de casar que de criar
671. Una vegada et casaràs i mil te'n penediràs
672. Val més ben amistançada que malcasada
673. Val més casar que pecar
674. Val més casar-se a gust que cremar-se
675. Val més casar-se amb un gos i aprendre de lladrar, que no casar-se amb un sastre i aprendre de robar
676. Val més casar-se amb un vell entenimentat que amb un fadrí eixelebrat
677. Val més casar-se que cremar-se
678. Val més casat que condemnat
679. Val més el casament d'un dia que el d'un any
680. Val més fadrí estar que malcasar
681. Val més filla malcasada que ben amistançada
682. Val més malcasar que ben amistançar
683. Val més malcasat que condemnat
684. Val més ser mal casada que vella criticada
685. Val més ser mal casat que ben amancebat
686. Val més ser un bon casat que un mal capellà
687. Val més una pasterada esguerrada que una filla mal casada
688. Val més viuda estar que malcasar
689. Vida de capellà, malaltia de casat i mort de frare
690. Vidu que es torna a casar, no se'l pot perdonar
691. Vídua que no dorm, casar-se vol
692. Viudo que es torna a casar i nàufrag que es torna a embarcar no es poden perdonar
693. Xica balladora, mala casadora