L'agricultura

1. A l'all res li fa que sigui mal plantat si és ben renegat
2. A l'any de traspàs de faves no en plantis pas
3. A l'hort on hi ha ruda, totes les plantes tenen fortuna
4. Arbre ben plantat, dóna bon resultat
5. Al juriol se plante la col
6. Al mallol recent plantat, tin-lo sempre molt cavat
7. Alls plantats en lluna nova, de grans un cove
8. Amb farigola, malves i grans de rosari es planta un ric herbolari
9. Amb plantatge i cascall, fuig el mal de queixal
10. Any de traspàs, de faves no en plantis pas
11. Aquí cols plantava l'avi, aquí cols planto jo, savi
12. Arbre molt transplantat, mai ben arrelat
13. Arbre transplantat, la terra no li prova
14. Arbre trasplantat ha de ser ben regat
15. Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat
16. Arbre vell, trasplantat a terra nova, mal li prova
17. Bona herència deixarà qui molt abre plantarà
18. Bona planta i mals fets
19. Cor sense amor, jardí sense flors
20. De bon cep planta la vinya, i de bona mare, la filla
21. De bona planta, bona vinya
22. De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi
23. De mala mata no ix bona planta
24. Deixar plantat
25. Deixar-se plantar la bleda al clatell
26. Dijous sant, carbasses a plantar
27. Diu la vinya: L'amo em planta, l'amo em poda, l'amo em lliga i el març em dóna la vida
28. Dona, si no saps plantar, tapa'm la barba i deixa'm estar
29. El dia de sant Lluc és el millor per a plantar faves
30. El millor fava és el plantat pel Pilar
31. El planter no saps cuidar si no't cuides d'escardar
32. El que bon peu planta, bon arbre cria
33. El que planta, canta
34. El qui planta un noguer, no en menjarà nous
35. El qui sempre mira els vents, mai sembra ni planta a temps
36. El vell planta la vinya, i el jove la verema
37. Els bojos no se sembren ni es planten, ixen sols
38. En febrer, rega el teu planter
39. En lloc baix sembra forment, en lloc alt planta sarment
40. En terra al riu arrimada no deixes de fer plantada
41. En terra de baró, no hi plantis ton bordó, i si l'hi plantes no l'hi plantis pregó
42. En terra de l'escuder, planta col i no noguer
43. Entre les dues Mares de Déu, ni planteu ni conreeu
44. És més lletja que una garba de planter mal lligada
45. Es sol purifica ses plantes, però esmorteeix ses bergantes
46. Floreix on t'han plantat
47. La flor, quan neix, ja fa planta
48. La millor col és la plantada en juliol
49. La planta de molta ufana té poca grana
50. La vinya de Sant Joaquim [26 de juliol], molta planta i poc raïm
51. L'any de traspàs, de faves no en plantis pas
52. Les fulles verdes mostren que la planta no és seca
53. Les gelades blanques són el greix de les plantes; les negres les aterren
54. Les tres herbes fetes pel dimoni són: el gram, la canyoca i la calcida, que es mengen les altres plantes
55. L'olivera plantada pel novembre mai no menteix
56. L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
57. Maig arribat, un jardí a cada prat
58. Mentre l'arbre fulla té, no el trasplanta qui el vol bé
59. Més val hort que jardí, i pollastre que teuladí
60. No hi ha millor pagador que l'agricultor
61. No hi ha vinya millor que la que planta i poda el seu amo
62. No plantes vinya en costera ni sembres blat en barranc ni et cases en forastera... Mira que t'enganyaran!
63. On es cria ruda totes les plantes tenen virtut
64. Pel febrer trau l’alfàbega del planter
65. Pel gener planta l'aller; cap al darrer, no pel primer
66. Pel mes d'abril planta la fava com un fil; pel mes de maig, com un pal
67. Per l'Assumpció, es planta la grana del Senyor: el carbassó
68. Per què no creixes, alfàbrega? Perquè no em va veure plantada santa Àgata
69. Per replantar i empeltar l'ametller, la lluna de Nadal va bé
70. Per Sant Andreu, si no heu plantat, planteu
71. Per Sant Bernabé, planta (o se sembra) el carbasser
72. Per Sant Bernabé, planta els fesols o fes-ho fer
73. Per sant Blai, planta ton all
74. Per sant Nin i sant Non es talla el raïm de la planta i es penja de la llàntia
75. Per Sant Pere, planta ton all; per Sant Pere, capça l'all; per Sant Pere arrenca l'all
76. Per sant Teresa, planta l'ametlla
77. Per sant Vidal, planteu els melons
78. Per santa Àgata, planta l'alfàbrega; dama polida ja la té eixida
79. Per Santa Àgueda planta l'alfàbrega, que per Santa Margarida ja serà florida
80. Per Santa Anna, vinya plantada
81. Per Santa Teresa, planta l'ametlla
82. Per tindre bona col, planta-la pel juliol
83. Planta el cep per Carnestoltes i tindràs bones redoltes
84. Planta que poc creix, ajuda mereix
85. Planta un cep allí on quep
86. Planta vinya... quan el vi estiga barat
87. Planta, sembra i cria, i viuràs amb alegria
88. Planta-me-la al clatell!
89. Planta-me-les aquí que no tinc butxaques
90. Plantant en pampa, un any s’avança
91. Plantar cebes fa gandul i treballar fa burro
92. Plantar en lluna creixent i sembrar en lluna minvant
93. Plantar la bleda al clatell
94. Plantis el que plantis, mulla-li els peus
95. Quan canta el rossinyol, planta el fesol.
96. Quan fa vent, les plantes tenen turment
97. Quan l'any s'acaba planta la fava
98. Quan Santa Cecilia vegis arribar, planta el favar
99. Qui a bèstia o a planta fa mla, és un insensat animal
100. Qui bones trumfes planta bones trumfes arrenca
101. Qui bons abres vol lograr un planter es deu formar
102. Qui de jove planta de vell canta
103. Qui de son ventre fa un jardí, ans de l'any en veu la fi
104. Qui de vinya plantar vol, procura que li toqui el sol, que millora el sarment anant de fred a calent
105. Qui moltes estaques planta, una o altra se li trenca
106. Qui planta maduixeres, menja maduixes
107. Qui planta per l'Advent guanya un any de temps
108. Qui planta un aglà, un roure collirà
109. Qui planta un pomer per ell ho fa
110. Ser un jardí de roses
111. Si faves vols menjar, per l'hivern les has de plantar
112. Si no tens aigua al jardí, no hi plantis res, creu-me a mi
113. Si terres tens prop de riu, no hi deixes de fer plantiu
114. Si vol tenir bona col, planta-la pel (o es) juliol
115. Si vols all coent planta'l un dimecres d'Advent
116. Si vols all coent, planta'l per l'advent; si el vols bo i fi sembra'l per Sant Martí
117. Si vols bon aller, planta'l pel febrer
118. Si vols bon planter, tu mateix te l'has de fer
119. Si vols ceba de diner, planta-la pel gener
120. Si vols cebes grosses, planta-les en quart creixent
121. Si vols enganyar el pagès, planta les faves i l'ordi espès
122. Si vols enganyar el teu veí, planta la morera grossa, la figuera petita i fema el teu prat per sant Martí
123. Si vols l'all coent, planta'l un dimecres de l'Advent
124. Si vols menjar pèsols pel segar, per l'abril els has de plantar
125. Si vols tenir bon cigronar, per Nadal l'has de plantar
126. Si vols tenir bona col, planta-la al juliol
127. Si vols tindre un bon favar, planta-lo pel Pilar.
128. Tansplantar el julivert porta mala sort
129. Tenir planta
130. Terra per a fer plantiu, la de vora riu
131. Tot lo qu'hajes trasplantat deixau sempre ben regat
132. Tota planta que es soterra, fa bon profit a la terra
133. Tota planta transplantada vol ser aviat regada
134. Tres coses hi ha perdurables: plantar palma, començar plet i esperar la mort d'un sogre
135. Una casa sense al.lots és com un jardí sense flors
136. Una taula sense porró, és com un jardí sense flors

Bibliografia

• FAGES DE ROMÀ (1853) - Narcís Fages de Romà (1853): El amic dels llauradors o aforismes rurals. València: Impremta Joseph Rius. Edició facsímil de Librerías París-Valencia, de 1980. Ressenya.
• GOMIS (1983) - Cels Gomis i Mestre (1983): Dites i tradicions populars referents a les plantes. Barcelona: Editorial Montblanc-Martín / Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Segona edició ampliada i modificada de la Botànica popular de l'any 1891. Ressenya.

Nota: Dedicat a l'amiga Cristina Broquetas, que m'ho va demanar per treballar-ho a la feina.

Ceràmica i terrissers

1. A boca d’ampolla
2. A Castellciutat, la forja, la bóta, la cullera i el plat
3. A cents i a milers, com els teulers
4. A comptar per mils a la teulada (o al teular)
5. A Eroles són guineus i trenquen olles
6. A Folgueroles fan cassoles, a Sant Julià, terrissers, a Calldetenes són xerraires i a Vic ne són mentiders
7. A Freixa, saltabarrancs i cagaolles
8. A la Granja, olla grossa
9. A la Selva (del Camp), plats i topins
10. A l'olla, tot hi cap
11. A mi ningú em posa l'olla
12. A Miravet, gerra i topí
13. A pastar fang
14. A Rasquera fan cabassos; a Ginestar, cabassoles; i a Miravet, plats i cassoles
15. A tota teulada hi ha goteres
16. Aigua de novembre, la teulada renta
17. Això és una olla
18. Al govern i al marranxó no els hi tinguis compassió (Marranxó: pitxet de vi de terrissa)
19. Amb peus de fang
20. Amb ulls com a plats
21. Amb una perola vella, se'n troba una de nova
22. Amistats i teules, les més bones les velles
23. Anar/enviar a pastar fang a la vora del riu
24. Anar-se'n com el broc del càntir
25. Anar-se'n de l'olla
26. Anar-se'n un càntir (o un sac, etc.)
27. Ànima de càntir
28. Any de set nevades, blat per les teulades
29. Arrossegar pel fang algú
30. Arruixa i no facis fang
31. Assemblar-se com els testos i les olles
32. Ball de càntirs
33. Benicolet no cap en un perolet
34. Benidorm davall teulada o de pillo s'adorm
35. Boca d'ampolla
36. Bufant, bufant, fan ampolles
37. Bufar i fer ampolles
38. Buidaampolles
39. Cada gerreta té la seva fargaladeta
40. Cada gota de pluja fa el seu fang
41. Cada olla té la seua cobertora
42. Cada oller (o terriser) alaba les seves olles, i més encara si són foradades
43. Cada perolet té la seua tapadoreta
44. Caldera vella i teulat vell, o tavella o forat
45. Cantiret que a la font vas, un dia o altre et trencaràs
46. Cap boig s'apedrega la teulada
47. Cara de no haver trencat mai un plat
48. Caure (alguna cosa a algú) com un gerro (o gerra, o galleda) d'aigua freda
49. Caure les teules
50. Ciutadella, terra de gerret
51. Coll d'ampolla
52. Com qui llença fang a la paret, si agafa, agafa
53. Començar la casa per la teulada
54. Compta com els teulers, a cent i a milers
55. Conill de teulada
56. Criada nova, perol trencat
57. Cul de got
58. Cul d'olla
59. D'allà on ets nat, no apedreguis el teulat
60. De casa de teulada mala, d'aqueixa te guarda
61. De tant anar a la font deixaràs el càntir
62. De teulada cap avall, cadascú menja del seu treball
63. Deixar en el fang
64. Déu ens guard de la pols de maig i del fang d’agost
65. Déu ens guard de pols de gener i de fang de juliol
66. Dormir sota teulada
67. Eixir del fang i caure al barranc (o en la merda)
68. El càntir nou fa l'aigua fresca
69. El Ginebraire del càntir gros
70. El llebeig porta la gerra al cul
71. El sol de l'estiu la cera ablaneix i el fang endureix
72. El terrisser que no treballa pel maig, no treballa en tot l'any
73. Els cantirets de Miravet, que van voler derrocar el castell a cops de càntir
74. Els plats (o els testos) s'assemblen a les olles. -del mig o de les vores-
75. Engegar (o enviar) a pastar fang algú o alguna cosa
76. Entrar en càntir
77. Entre poc i massa hi ha una tassa
78. Enyorar les olles d'Egipte
79. És un plat molt ben fet
80. Escuder pobre, tassa de plata i cànter de pobre
81. Ésser dels que plogueren i no feren fang
82. Esser persona de fang
83. Ésser sord com una perola
84. Ésser un cul de got
85. Ésser una ànima de càntir
86. Estar com un got entre dos pedres
87. Estar més moll que el fang d'un planter
88. Fang a l'hivern i pols a l'estiu, tot el camp reviu
89. Fang de maig, espiga d'agost, entra l'hivern de veritat
90. Fang i calç, tapen molts mals
91. Fangada abans de glaçada val per a mitja femada
92. Fangada abans de Nadal, per mitja femada val
93. Fer cara de no haver trencat mai un plat
94. Fer com sant Pelegrí de Pacs, que trencava els càntirs a cops de cap
95. Fer el got
96. Fer la copa (... el got)
97. Fer la gerra
98. Fer pagar els plats trencats
99. Fer plat d'una cosa
100. Ficar l'olla grossa dins la xica (o la petita)
101. Guardeu-nos de la pols de maig i de fang d'agost
102. Haver posat la mà al càntir
103. Hivern fangós, juny granellós
104. Home i fang de terrisser, no els preguntes què han de fer
105. Home pobre, olla d'argent i cànter de coure
106. La cançó dels teulers: sol i aire i aigua no
107. La mare i la teulada, com més vella més estimada
108. La més fresca és la del càntir
109. La Selva, tupins i plats fins
110. La tramuntana no se sol enfangar gaire
111. Les dones són com les gerres, la que no suma se n'ix (o la que no traspua vessa)
112. Les dones tenen la teulada de vidre
113. Llançar pedres contra la pròpia teulada
114. Llançar-se els plats pel cap
115. Mal n'eixiria pel broc si no n'hi ha en el càntir
116. Més amunt de la teulada no hi ha estat tothom que en parla
117. No començar la casa per la teulada
118. No creguis en pols de maig ni en fang de juliol
119. No et fiïs de pols de maig, ni de fang d'agost
120. No haver trencat mai cap plat [ ni cap olla]
121. No hi ha olla ni olleta que no trobi la seva tapadoreta
122. No hi ha olla ni ollot, que no trobi el seu cobertorot
123. No saber fer una O amb un cul de got
124. No tenir un pam de teulada
125. No tot és bufar i fer ampolles
126. Ofegar-se en el testet on beuen les gallines
127. Ofegar-se en un got d'aigua
128. Olla esquerdada sempre vessa
129. Olla i cassola de ferro, a la salut no fa esguerro
130. Olla nova pren l'olor del que s'hi posa
131. Olla sense anses, t'escaldarà
132. Olla vella, bony o forat, o tot plegat
133. Otos, una gerra plena d'ossos
134. Pa xiques guapes Sant Jordi i l'afaram de Cervera, per a la dansa Canet i per càntirs nous Traiguera
135. Pagar els plats trencats
136. Panxa d'ampolla
137. Pareix l' animeta del plateret
138. Parlar per boca de càntir
139. Pel so, l'olla; per la paraula, l'home
140. Per bona fangada, la del gener
141. Per fer olles, la millor terra és la de Sant Salvador de Breda
142. Perola vella, bony o forat
143. Plats trencats, mar bonança
144. Plats-i-olles
145. Ploure i no fer fang
146. Poca pluja, molt fang
147. Posar l'olla gran dins la petita
148. Qui no té teulada de vidre, no li fan por les pedres
149. Qui té la teulada de vidre, no tir pedres a la del veïnat
150. Qui té olles, prest té tests
151. Qui té plats, pot fer tests
152. Sa gerra, amb tant d'anar a dur aigua, arriba que hi cau
153. Sa gerra, tant d'anar an es pou, arriba que se romp
154. Sant Pelegrí de Pacs trencava els càntirs a cops de cap
155. Sempre plou (allà) on hi ha més fang
156. Ser bufar i fer ampolles
157. Ser sord com una perola
158. Ser un cul d'olla
159. Ser un llepaplats
160. Ser una ànima de càntir
161. Ser una olla
162. Ser una tasseta de plata
163. Si al càntir no n'hi ha, no en pot sortir pel bec
164. Si compres cosa vella, que siga gerra o teula
165. Sol blanc, parent (o senyal) del fang
166. Sol blanc, vent o fang
167. Sol i vent i foc per baix, ofici dels teulers
168. Sol i vent i pluja no, ofici dels teulers
169. Són olla i cobertora
170. Sonar la teula
171. Sortir de test
172. Sortir del fang per caure al barranc
173. Tant d'anar el càntir (cànter) a la font, arriba que es trenca / Tantes vegades va el càntir (o cànter) a la font que finalment es trenca
174. Tant d'anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp
175. Tant si el càntir topa amb la pedra com si la pedra topa amb el càntir, pobre càntir
176. Tant va la gerra al pou que s'arriba a estellar
177. Taula parada, gran teulada
178. Tenir ànima de càntir
179. Tenir els peus de fang
180. Tenir la teulada de vidre
181. Terra vermella, terra d'olles
182. Teula somoguda no cria molsa
183. Teules o maons de maig, més forts que fusta de faig
184. Tirar pedres al seu terrat [o teulada]
185. Tirar pedres contra la teulada pròpia
186. Tocat del perol
187. Tornar a les olles d'Egipte
188. Tot càntir nou fa l'aigua fresca
189. Trencar el càntir a la vella
190. Trencar el plat bonic
191. Tres coses fan plorar les dones: perdre una gallina, trencar el càntir i picada d'escarbat
192. Trincar els gots (copes, etc.)
193. Un càntir mallal (d'alguna cosa)
194. Vés a pastar fang!
195. Veure's com una ampolla entre dos cantals
196. Vinya vora teularia, per l'amo poca alegria
197. Xiu-xiu, xiu-xiu, pluja fina fa fang

Barca

1. A barca nova, patró vell
2. A barca vella, tothom hi fa estella
3. A barca vella, veles noves
4. A bordo, si duus dona o duus comanda, posa-les a bona banda
5. A la barca i a l'esposa sempre els falta alguna cosa
6. A la dona i a la barca, sempre alguna cosa els falta
7. A la mula, la barca i el carro, la càrrega al cul
8. A males dones i al mal vent, a tres braces barlovent
9. A més maror, més vela
10. A nau foradada tot vent li és contrari
11. A Portopí, dins quatre pams de fons s'hi perdé una barcada de patrons
12. A vela estripada, cap vent li va bé
13. A vela perduda, Déu ens do ajuda
14. Aigua d'enlaire, ni amb barca brandaire; però aigua de sota, tota càrrega és poca
15. Aigua per sota, ben carregat el barco; aigua per dalt, ni barca buida
16. Al marit barca i a la muller arca
17. Al molí, a la dona i a la barca, sempre els fa mal una cosa o altra
18. Amb bon vent i barca nova es va lluny
19. Amb un rem a cada mà fa de mal anar
20. Amb vent fluix o fort, qui és a barlovent és a port
21. Anar ençà i enllà com la barca del mal temps
22. Anar ençà i enllà com la barca d'Olesa
23. Aquest fa el tonto per no anar als vaixells
24. Barca a la capa, mariner a l’hamaca
25. Barca buida o barca plena, pel pescador sempre mullena
26. Barca desarmada, tots els vents li són dolents
27. Barca deturada, mar brava
28. Barca deturada, maror preparada
29. Barca en terra mai s'escapa
30. Barca en terra, sempre salvada
31. Barca estellada, barca varada
32. Barca i ruc, la càrrega al cul
33. Barca llesta bon temps espera
34. Barca mal guiada, aviat estrellada
35. Barca marinera ben carregada del darrera
36. Barca molt brandaire, barca caminaire
37. Barca molt marinera mareja els arbres i el patró al darrera
38. Barca parada no guanya nòlits
39. Barca parada no mou guerra
40. Barca perduda, mariner lliure
41. Barca perduda, patró ric
42. Barca sense coberta, sepultura oberta
43. Barca sense timó va a la perdició
44. Barca vella vol adob
45. Barca vella, bony o forat o tavella
46. Barca vella, per fer-ne estella
47. Barca, joc i camí de l'estrany en fan cosí
48. Barca, per qui la cavalca
49. Barco a la capa, mariner a l'hamaca
50. Barco fet mai està quiet
51. Barco gran, tant corrent com caminant
52. Bastiment aturat, mareig aviat
53. Bona és la vela, però tot no s'ha d'esperar d'ella
54. Cada pal que aguanti sa vela
55. Dalt de la barca el patró és més que l'emperador
56. De barca que mena el segon patró, liberanos dominó
57. El patró pesca per ell i per la barca
58. El patró, de la barca és el senyor
59. El vaixell gros, si no navega tot, en navega un tros
60. Embarcar en barca de canya, ho fa només qui s'enganya
61. Entre la barca i el barquer van fer un pet i no van saber qui l'havia fet
62. Fer com l'àncora: que no sap de nedar i sempre és a l'aigua
63. Fer més viatges que la barca del peix
64. Fer-ne més que barca dreta
65. La barca i el mercader es perden en una hora
66. La barca i la dona costen de compondre
67. La barca pel barquer i la terra pel masover
68. La vela s'ha de vetllar, i si no la pots vetllar, no l'has d'hissar
69. La ventura de la barca: de jove a treballar i de vella a cremar
70. La verga ben dreta i la vela ben tesa
71. L'home que no té que fer, prengui vaixell o muller
72. Molts patrons perden una barca
73. Molts patrons tiren la barca a perdre
74. Navega quan fa calor; quan fa fred, no
75. Navegar contra vent, perill de la vida i gran turment
76. Ni cavall sense esperó ni barca sense timó
77. Nit entrada, vela lligada
78. Nit tronada, vela ferrada
79. No fa de bon navegar amb barca nova
80. No t'embarquis amb barca de canya
81. On dona comanda, el vaixell a la banda
82. Or, vi i amic, vell; barca, dona i casa, nova
83. Passar-ho tot a rem i a vela
84. Patró que mal governa, la vida es juga
85. Patró que mena vaixell sempre en remull té la pell
86. Patró que quan mira el sol arrufa el nas, dóna-li pedaç
87. Patró que té dos quadros a la Sang, ni de franc
88. Per anar a part i a banda, pren el rem que no branda
89. Per la barca bona vela i per la dona bona candela
90. Per la barca que fa mesos que rodola, la merda hi sol córrer tota sola
91. Per la pinta es coneix la carta i per la vela la barca
92. Per l'aigua es perden les barques
93. Per manar una barca com Déu mana no n'hi ha prou d'haver nascut a la drassana
94. Per massa marinera pateix una nau
95. Per un punt es perd una mitja, per un nus una barca i per una paraula un home
96. Per varar la vela cal plegar
97. Per vella que sigui la barca, una vegada almenys passa la mar
98. Pluja abans de vent, arria veles al moment; vent davant i pluja darrera, hissa la vela marinera
99. Posa la barca a quart o a banda i és segur que no branda
100. Quan el timó marca bé guia la barca
101. Quan es belluga el vaixell el patró es desperta amb ell
102. Quan la gavina canta, tramuntana; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa!
103. Quan sentis la gavina cantar, procura desembarcar
104. Quan una barca va fina, un alè la despentina
105. Quan ve un barco foraster, cerca sa seu el primer
106. Qui arriba tard rema amb el rem tort
107. Qui barca maneja i dona passeja ha de saber de quin peu coixeja
108. Qui guarda la clau guarda la nau
109. Qui mor a la barca, la mar el demana
110. Qui mor en vaixell, el mar el vol per ell
111. Qui no sap de nedar que no s'embarqui
112. Qui no sap de resar que no s'embarqui
113. Qui no tingui res per fer, que meni barco o prengui muller
114. Qui passa barca no compta jornada
115. Qui pesca amb barca tot ho abarca
116. Qui s'ha embarcat una vegada i es torna a embarcar, no el planyis si es mareja
117. Qui té barques a la mar, el gall el sol despertar
118. Qui vetlla vela i desconfia mai no es perd
119. Riba tocada, barca salvada
120. Ser com la barca d'en Guillem: sens timó, vela ni rem
121. Si el rem es romp pel galló la culpa la té el patró; i, si la vela s'esqueix, passa el mateix
122. Si la vela bat el pal, va mal
123. Si vas amb vela major, faràs poc, però millor
124. Si vols conèixer si una barca camina, mira-li els nedants
125. Si vols vaixell, vés amb ell
126. Tant si fem com si no fem, mal va la barca sense rem
127. Temps i veles menen galeres
128. Un pam ençà, un pam enllà, la barca va
129. Una barca perduda en salva d'altres
130. Una cosa és manejar xarxes i l'altra governar veles
131. Una mica cada u, la barca va
132. Vaixell molt navegador mareja les veles i el patró
133. Val més anar amb mal carro que amb bona barca
134. Val més mal cavall que bona barca
135. Val més perdre el peix que perdre la caravel.la
136. Val més un ram de vela que cent rems de galera
137. Val més una mala sella que una bona quilla
138. Valen més calderes que ales i veles
139. Vela vol dir vetlla
140. Veles i cordes no se saben governar soles
141. Vella barcassa molta aigua abraça
142. Vent davant i pluja darrera, hissa la vela marinera
143. Vent en popa i mar bonança, navegava en Sanxo Pança
144. Vent en popa les carbasses naveguen

Mar

1. A cop de mar, cap serè
2. A la mar i a la terra, el peix gros es menja al petit
3. A la mar la fusta i els ossos a la terra
4. A la mar, entre un poc i un massa, sempre hi ha una barcassa
5. A la mar, no ve d'un peix
6. A la mar, per un peix no s'hi coneix
7. A la marinera (cast.)
8. A mala mar no hi val bon mariner
9. A mar boja, pit i fora
10. A mar boja, testa serena
11. A mar en popa, llarga l'escota
12. A temporal ferm, mariner de tremp
13. A temporal passat, bastiment salvat
14. Aigua, Senyor, que la mar es crema
15. Ajeu-te a la mar i adreça't en terra
16. Al petit pescador, el mar gran li fa por
17. Al ric donar és tirar aigua a mar
18. Alaba la mar i fuig d'ella
19. Alaba la mar i queda't en terra
20. Amb el temps, amb el mar i amb la guerra el més avi s'erra
21. Amb la mar, no hi vulguis jugar, que a la llarga sempre et tocarà el perdre
22. Amb poca aigua, poc es navega
23. Baladrejar més que la mar de llevant
24. Bo és el mar, però millor per terra anar
25. Bonança vol dir confiança, però alerta amb la bonança
26. Camp, mar i església donen la riquesa
27. Carn en terra i llenya a la mar
28. Com més mar, més peix
29. Com més maror, més peix
30. De cada cent homes que tracten amb la mar, pescadors o mariners, la mar se’n queda un per sos quefers
31. De cada cent persones que tracten amb la mar, mariners o pescadors, la mar se’n queda un
32. De la dona, de la mar i del foc, no te'n fiïs molt ni poc
33. De la mar el bon peixó i de la terra el bon moltó
34. De la mar i del caparrot, ningú en treu el que vol, sinó el que pot
35. De la mar l'esturió i de la terra el bacó
36. De la mar, de la dona i de la sal, en ve molt mal
37. De la mar, ni sentir-ne parlar
38. De peix, a la mar en neix
39. De peix, com més maror més
40. De tres coses no et pots fiar: del rei, del temps i de la mar
41. Dona, foc i mar són tres mals
42. El bon ventet per la proa s'admet
43. El bord bordeja i el mar mareja
44. El foc, el pessebre i la mar sempre tenen per mirar
45. El gran peix és al gran mar
46. El mar en guerra? Ben lluny d'en terra
47. El mar és bonic d'en terra
48. El mar és molt bonic mirat de lluny
49. El mar porta honra
50. El mar porta honra i pobresa; la terra, tresors i baixesa
51. El mateix en terra que a la mar les pesqueres són males de trobar
52. El mort és del mar, quan s'és lluny de terra
53. El que la mar dóna, la mar s'ho emporta
54. El que treguis de la mar pescat o salvat, t'ho has guanyat
55. El vent fa moure la mar
56. El verat amb maror ha d'ésser pescat
57. Els plets i la mar, de lluny te'ls has de mirar
58. Els plors de les dones són com onades de la mar
59. En mal temps tot recer és bon port
60. En mar i amors, hi entraràs quan voldràs i en sortiràs quan podràs
61. En terra, a la mar i en tota banda, tortuga que té cranc és cranc comanda
62. Església, mar o casa reial, si vols riquesa
63. Et vols curar l'amor? Posa-hi el mar entremig
64. Gavines en terra, temporal a la mar
65. Gavines per terra, la mar en guerra
66. Gavines per terra, plors a la mar
67. Gavinots al camp, mal temps a la mar
68. Jornada de mar no es deixa tassar
69. La mar al mariner més vell, posa en perill la pell
70. La mar com més té més brama
71. La mar costa d'enganyar
72. La mar costa d'entendre
73. La mar de ponent és com el plor de les dones: manca el vent, manca la mar
74. La mar dóna cent per un
75. La mar en calma molt enganya
76. La mar en fa de rics i de pobres
77. La mar ensenya a resar
78. La mar és dels peixos i dels anglesos
79. La mar és dura de tractar
80. La mar és generosa: pren poca i dóna molt
81. La mar és l'infern d'aquesta vida
82. La mar és molt noble i a tothom tracta igual
83. La mar és plana si Déu ho vol
84. La mar és reganyosa
85. La mar és traïdora com a femella que és
86. La mar és una femella que no deixa anar qui s'acotxa amb ella
87. La mar i el jugador, ara sí, ara no
88. La mar i les dones mirades de lluny són bones
89. La mar manté a tothom que la tracta
90. La mar no és avara
91. La mar no es mou sense vent
92. La mar no es queda res del que s'emporta
93. La mar no li apagaria la set
94. La mar no vol jocs
95. La mar pel mariner i la terra pel masover
96. La mar sempre juga de traïdor
97. La mar té mal geni
98. La mar torna pel que és seu
99. La mar un home mort reclama
100. La mar, al mariner més vell, posa en perill la pell
101. La mar, ditxós és qui no l'ha de passar
102. La mar, ditxós qui mai no l'ha vista
103. La mar, ditxós qui mai no n'ha sentit parlar
104. La mar, si no fos salada, deixaria d'ésser mar
105. La platja sap qui se'n va, però no qui tornarà
106. La serena de la mar cura de tot mal
107. La set de l'ambiciós ni la mar l'apaga
108. L'aigua de mar és medecina
109. L'aigua de mar i el creure fan de mal veure
110. L'aigua del mar cura tots els mals
111. L'almadrava vol mar blava
112. L'anar per mar cura de tot mal
113. Les dones i la mar, les has de saber enganyar
114. Les malalties s'agafen per terra; mentre es va per mar no se n'agafa cap
115. Llampant a la mar, llenya a la llar
116. Mai perdis l'esperança: darrera una maror ve una bonança
117. Mar a carrera, aigua a reguera
118. Mar alta sense vent, senyal de mal temps
119. Mar bonaire, no és pescaire
120. Mar bonança, mar de dones
121. Mar bonança, onada mansa
122. Mar brava, testa serena
123. Mar de fondo per la costa, dolent per la llagosta
124. Mar passada, mar oblidada
125. Mar plena i vent de fora, el cel està si plora o no plora
126. Mar ratllada, vent i aigua
127. Més et perdràs vora d'en terra que enmig d'en mar
128. Molta fusta fora l'aigua, recull la tormenta
129. Mort a la mar, tràngol segur
130. Mort a l'aigua, borrasca segura
131. Munta mula o vés en mar si vols perillar
132. No és bon pescador el que no sap enganyar la mar
133. No et tiris en mar quan està brava
134. No pot dir cap pescador que el mar no li hagi estat traïdor
135. No pot dir cap pescador que mai no ha caigut en mar
136. No sap a Déu pregar qui per mar no va
137. Parlar de la mar és un mai no acabar
138. Parlar de la mar i no voler-hi entrar és ben obrar
139. Per ben navegar, o molt a la vora de terra o molt endintre de mar
140. Per mar, hi va qui paga
141. Per terra hi ha camp per córrer, que per mar no
142. Per un peix no es perd la mar
143. Platja tova, corrent de llevant
144. Quan dormis en mar, no et cansis de preparar
145. Quan el mar morga, la maror es mor
146. Quan en mar es prometen misses i cera, mal va per la galera
147. Quan hi ha seca a la mar els núvols porten aigua
148. Quan juguen els dofins, maror fora i maror dins
149. Quan la mar brama, no la contradiguis
150. Quan la mar està en bonança, tothom pot ser mariner
151. Quan la mar fa illetes, cap a terra barquetes
152. Quan la mar rondina, senyal que té moïna, i deixa-la rondinar
153. Quan ronca la mar demana carn
154. Quan salta el peix salta la mar
155. Quan sentis la gavina cantar, popa a la mar
156. Quan tires la xarxa en mar mai saps què trauràs
157. Quan vegis terra és quan has de tenir més por de perdre't
158. Quan vegis terra és quan més segur estaràs en mar
159. Que no es queixi de la mar qui dues vegades la vol passar
160. Qui cau en la mar, no se'l troba
161. Qui és al mar navega i qui en terra conreua
162. Qui és en mar navega i qui és en terra fabrica
163. Qui ha passat la mar pot passar la verola
164. Qui li fa por la mar no menja peix
165. Qui mor en mar el vol la mar
166. Qui mor en vaixell, el mar el vol per ell
167. Qui no sàpiga de nedar que no es tiri al mar
168. Qui no sàpiga nedar que fugi de la mar
169. Qui no s'aventura no passa la mar
170. Qui no s'embarca no passa la mar
171. Qui passa la mar guanya la glòria
172. Qui per mar no s'aventura no troba ventura
173. Qui pesca en mar pesca treballs
174. Qui té la seva hisenda al mar molts afanys ha de passar
175. Qui va per mar i pot tornar, en gràcia deu estar
176. Qui va per mar mai no està malalt
177. Sant Elm a coberta, la mort certa
178. Sant Elm a coberta, mariner alerta
179. Sant Elm a coberta, mort certa
180. Sant Elm a coberta, no tinguis l'escotilla oberta
181. Sant Elm a l'arboradura, el bon temps poc dura
182. Sant Elm a l'arboradura, el mal temps molt dura
183. Sant Elm a l'arboradura, mala nit segura
184. Sant Elm a l'arbre mestre, tota la gent en destre
185. Sant Elm a l'arbre mestre, tots els vents en destre
186. Sant Elm de garbí, temps de diluví
187. Sant Elm porta el vent
188. Sant Elm porta turment
189. Si al matí trona a la mar, mariner ves-te'n a casa a esmorzar
190. Si Déu vols cridar, fica't a la mar
191. Si ens ve a veure sant Elm, treballs tindrem
192. Si et vols enganyar, parla del temps i de la mar
193. Si hi ha maror, peix en abundor
194. Si la mar bufa fort, senyal de vent nord
195. Si la mar deixava d'ésser brava, deixaria d'ésser mar
196. Si la mar es casés, deixaria d'ésser brava
197. Si la mar fa flor de llevor, l'endemà bon llevantó
198. Si pots anar per terra no vagis mai per mar
199. Si vols aprendre de resar, vés per la mar
200. Si vols ésser mariner, no et venguis per això, el terrer
201. Si vols estar mal a ton pler, vés per mar o pren muller
202. Si vols peix, al mar en creix
203. Si vols pescar, fondo has de calar
204. Si vols pescar, molt enfora tens de calar
205. Si vols saber si a la mar hi ha tribulls escolta un corn marí
206. Tirador d'art, pescador covard que mai no va en mar
207. Tot el de la mar qui ho agafa és seu, no hi ha teu ni meu
208. Tothom diu mal de la mar, però si la mar es moria el món acabaria
209. Tramuntana, la mar inflada
210. Vent de mar, dona i ventura, prest es muden
211. Vora de la costa, pescada poca

Mariners

1. A cel núvol, mariner serè
2. A gran maror no hi val bon patró
3. A on hi ha patró, no mana mariner
4. A patró jove i a barco vell, no hi fiïs la teva pell
5. A temporal desfet, mariner despert i dret
6. Ai mares que teniu filles, no les deu a mariners, en passant la Palomera, ja no pensen tornar més
7. Al mariner més vell la mar li posa en perill sa pell
8. Amb bon temps, tothom és [bon] mariner
9. Amb bon vent tothom és mariner
10. Amb bona mar, tothom és bon mariner
11. Amb bona mar, tothom és mariner
12. Amb volant o sense volant, el conductor de motores és un perill constant
13. Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb caputxina
14. Arc de sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb la caputxina
15. Ave Maria se canta per les places i carrers, pregau per los mariners, Verge de Terra Santa
16. Bandera vella, honra de patró
17. Barca a la capa, mariner a l’hamaca
18. Besada de mariner fa picada de grumet
19. Bon bolitxer i enamorat baladrer solen posar una campana en el capcer
20. Bon mariner, i a cada viatge treu les tripes...
21. Bon pescador, mal mariner; bon mariner, mal pescador
22. Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntis mai quant han costat
23. Cap home de mar no ha estat mai penjat
24. Cel aborregat, mariner ajaçat
25. Cel ras i estels llampurnents, poca feina pels mariners
26. Conya marinera
27. Dalt de la barca el patró és més que l'emperador
28. De barca que mena el segon patró, liberanos dominó
29. De bon mariner, no tothom en sap fer
30. De cada cent homes que tracten amb la mar, pescadors o mariners, la mar se’n queda un per sos quefers
31. De cada cent persones que tracten amb la mar, mariners o pescadors, la mar se’n queda un
32. De gent de barca, Déu me n'aparta
33. De gent de mar, que Déu ens en guard
34. De mal de mariners, el metges no en curen
35. De mariner i de pescador, no n'hi ha cap de mal home i de traïdor
36. De mariner no tothom en pot ser
37. De mariner no tothom en sap fer
38. De mariner tothom n’és
39. De mariner, no tothom en pot ser
40. De mariner, no tothom en sap ser
41. De patró, tothom ho és, els pilots tots són corders i els que han de fer la feina són els pobres mariners
42. Del cel, més en sap la gent de mar que la gent d'altar
43. Dones de mar, si vols patir i penar
44. El bisbe al palau i el mariner a la nau
45. El bon mariner es mareja en terra i en mar està seré
46. El bon mariner fa bon patró i el bon patró fa bon mariner
47. El bon mariner fa bon patró no menen marinera
48. El bon mariner fe bon patró i el bon patró fa bon mariner
49. El bon mariner ha de procurar per Sant Simó no trobar-se en mar
50. El bon mariner ha de vetllar les veles
51. El bon mariner navega amb calor, que amb fred no
52. El bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer
53. El bon pilot es coneix en la maror
54. El diable no va ésser mariner, perquè no sap encomanar-se a Déu
55. El mariner a la mar, el pagès a la terra i el soldat a la guerra
56. El mariner a la mar; el llaurador, a la terra, i el soldat, a la guerra
57. El mariner és àngel de Déu, que el vent el porta i el vent el treu
58. El mariner esteler sempre sap l'hora que és
59. El mariner i el vaixell són de la mateixa pell
60. El mariner menja brut, però s'afarta
61. El mariner menja brut, però te’n pots fiar
62. El mariner no pot perdre son lloguer
63. El mariner no pot ser ni gras ni vell ni poruc
64. El mariner té poc conhort, si no arriba a port
65. El mariner té poc conhort, si no pot arribar a port
66. El mariner tot ho porta a l’esquena
67. El mariner, a la mar; el pagès, a la terra, i el soldat, a la guerra
68. El mariner, honrat primer, el pescador ja no és tan bo, i el calafat d’egoisme està tocat
69. El mariner, ni gras ni vell ni poruc
70. El mariner, quan té peix, a sa mare desconeix
71. El mariner, si no hi havia un clau de què es pogués pagar, se deu pagar
72. El patró al pont, el timoner a la roda i el mariner pertot arreu ha de ser
73. El patró mana que mana, el timoner roda que roda i el pobre mariner tota la feina se n'emporta
74. El patró mana, el timoner roda i el mariner tota la feina ha de fer
75. El patró mana, el timoner roda i el pobre mariner tota la feina se n'emporta
76. El patró pesca per ell i per la barca
77. El patró vertader embarca el primer i desembarca el darrer
78. El patró, de la barca és el senyor
79. Els bons mariners parlen amb els estels
80. Els catalans, bons mariners i bons comerciants
81. Els focs de Sant Elm, el mariner tem
82. Els mallorquins, mariners fins
83. Els mariners en terra pareixen un ram de flors, si els vegéssiu en la mar, com passen els seus dolors
84. Els mariners per la mar mai no els hi falten penes, unes vegades pels rems i altres pels rems i les veles
85. Em caso amb un mariner de les cases d'Alcanar, que a mi sempre m'ha agradat l'ofici d'anar a pescar
86. En bon temps tothom és mariner
87. En bona mar, tothom és bon mariner
88. En les fortunes apar qui és bon mariner
89. En temps de fred, no et moguis, mariner, de ton indret
90. En temps de gel i en temps de fred, mariner, no surtis del teu indret
91. Entre amics, mariners i soldats, compliments són excusats
92. Entre la gent de mar no hi ha cap malvat
93. Entre mariners, no es paguen nòlits
94. Entre pescaire i caçaire no fan mai bon afaire
95. Es patró Mostela, que quan no feia vent bufava a sa vela
96. Ésser un Jan mariner
97. Estrelles llampurnents, poca feina pels mariners
98. Fa mal mariner parlar de la mar des de terra
99. Fa savi parlar de la mar i no entrar-hi
100. Farola de Capdepera, el mariner espera
101. Fer com el capità Aranya, que embarcava a tothom i ell es quedava en terra
102. Fer com el patró Aranya, que embarcava i es quedava en terra
103. Fer tornar tambor de marina
104. Fumar amb pipa, fa lletrat, bastaix o mariner
105. Gavina a la platja, mariner en terra
106. Gavina en terra, mariner passeja
107. Gent de mar i marina són de la mateixa farina
108. Gent de marina, dóna'ls la mà i tomba'ls l'esquena
109. Gent de marina, els dónes un bou i et tornen una sardina
110. Gent de marina, gent de barretina
111. Gent de marina, gent de rampinya
112. Gent de terra al mar no mou guerra
113. Gotós i mariner, prou desgràcia té
114. Grumejador de vorera i casat un poc tronera cerquen mar en sabonera
115. Hortolans i mariners, mai esguerren la collita
116. L´almadrava, vol mar brava
117. La cordonada de sant Francesc, la temen els pescadors i els mariners
118. La mar al mariner més vell, posa en perill la pell
119. La mar pel mariner i la terra pel masover
120. La mar, al mariner més vell, posa en perill la pell
121. La muller del mariner és casada i no n’és
122. La navegació vol vocació
123. La ventura del mariner: morir en un racó de casa
124. La vida del mariner / és una vida reial, / quan són joves, fan fatxenda, / quan són vells, a l'hospital
125. Lastre vol el mariner i bona mula el traginer
126. Les seques del gener, bones per al pescador i males per al mariner
127. Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són
128. Lluna aixecada, mariner ajagut
129. Lluna ajaguda ,mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut
130. Lluna ajaguda, mariner dret (o de peu)
131. Lluna ajaguda, mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut
132. Lluna clara, el mariner descansa
133. Lluna dreta, mariner a la quinzeneta (o guitzoneta)
134. Lluna dreta, mariner ajagut
135. Lluna dreta, mariner ajagut; lluna ajaguda, mariner dret
136. Lluna marinera, aigua al darrere
137. Lluna marinera, temps variable
138. Lluna penjada, mariner de vetlla
139. Lluna penjada, mariner en vetlla
140. Lluna que en néixer es tapa, mariner agafa la capa
141. Lluneta dreta mariner a la quinzeneta
142. Lo diable no va ser mariner
143. Maig ventós, pel mariner, dolorós
144. Març ventós, per al pagès és profitós, i per al mariner desastrós
145. ─Mariner, bon mariner, quin és el vent que et va bé? ─De bon matí vent de terra i cap al vespre vent de mar
146. Mariner d'aigua dolça
147. Mariner de bona llei, una mà per ell i l'altra pel rei
148. Mariner de la muntanya sempre troba la mar plana
149. Mariner enamorat, tot el viatge ha frisat
150. Mariner i pescador, de la gent el bo i millor
151. Mariner que dorm no mena vaixell
152. Mariner, bon mariner, abans d’anar a es Moro pensa-ho bé
153. Mariner, bon mariner, quin és el vent que et va bé? de bon matí vent de terra i cap al vespre vent de mar
154. Mariner, llenguallarg i mentider
155. Mariner, mariner, a cent braces de la costa, passi-ho bé
156. Me caso amb un mariner de les Cases d'Alcanar, quie a mi sempre m'ha agradat l'ofici d'anar a pescar
157. Misericòrdia de Canet, providencia del mariner
158. Moliner i mariner, vent els fa mal i vent els fa bé
159. Muller de mariner, vídua gairebé
160. Nau a la capa, mariner a l'hamaca
161. Ni amb llevant ni amb llebeig, mariner, segur no et veig
162. Ni ase de traginer, ni gos de mariner, ni filla d’hostaler no vulguis per cap diner
163. Ni en llevant, ni en llebeig, mariner, segur no et veig
164. Ningú no és mariner si no es troba en perill
165. No de bon mariner el qui no s’ha mig negat
166. No és bon mariner el que no ha anat a l'altra banda
167. No és bon mariner el que no ha caigut cent vegades a l’aigua
168. No és bon mariner el que no ha passat la mar gran
169. No és bon mariner el que no s'ha marejat mai
170. No és bon mariner el qui no ha caigut cent vegades a l'aigua
171. No és bon mariner el qui no s'ha mig negat
172. No et casis amb cap ferrer, que sempre hauràs de rentar; casa’t amb un mariner, que ja ve net de la mar
173. No et fiïs de promeses de mariners, de dones ni d'hostalers
174. No et fiïs de prometença de mariner ni de dona d'hostaler
175. No fa mariner no trobar-se en perills
176. No pot dir cap mariner: "D'aquesta aigua, no en beuré"
177. Noia, si feliç vols ser, no et casis amb mariner
178. On hi ha el patró, no mana el mariner
179. On hi ha patró no mana mariner
180. On hi ha patrons, no hi manen mariners
181. Per a mariner, l'anglès; per a invents, Alemanya; per a la música, Itàlia; i per a lladres, Espanya
182. Per la roda de Santa Caterina, el bon mariner en terra ha de ser
183. Per molts mariners pereix una nau
184. Per Nadal, mariner fora de la mar
185. Per Nadal, mariners fora la mar
186. Pescador sent fred i calor
187. Quan el desembre gela i glaça mariner a casa
188. Quan el març hagi passat, mariner, fes-te a la mar
189. Quan el mariner el conviden a beure, o li han fet treure el fetge o l'hi faran treure
190. Quan el patró va de brega, també hi va el mariner
191. Quan el temps està bé, tothom és bon mariner
192. Quan fa banyes el sol, mariner, més que pluja vol
193. Quan gela o glaça, mariner a casa
194. Quan la lluna en néixer es tapa, mariner agafa la capa
195. Quan la lluna neix amb banyes, treu els mariners de les cabanyes
196. Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, pel mariner fa bon temps
197. Quan resa el mariner, és molta la por que té
198. Quan vegis el vent de terra i els núvols jugar, mariner, fes-te a la mar
199. Quan vegis el vent de terra, mariner no et facis a la mar
200. Quan vegis les estrelles, mariner, hissa les veles
201. Quan vegis les veles, mariner, hissa les veles
202. Qui és mariner amb bon temps, ho ha d'ésser amb mal temps
203. Qui no fa bondat, a mariner o a soldat i ja sabrà com les gasten
204. Qui no sigui bo per mariner que no s’embarqui
205. Quin temps farà, mariner? Demà t'ho diré
206. Res poden bon patró i bon timoner amb mal mariner
207. Ser una conya marinera
208. Si a la vora vols arribar, vogar i vogar
209. Si abans que la pluja tens el vent, primer hissa gàbies, mariner
210. Si al matí trona a la mar, mariner ves-te'n a casa a esmorzar
211. Si bufa en Joanet dels ventalls, tindràs, mariner, treballs
212. Si corres pel carrer major, (Mar lliure) faràs poc, però millor (Mariner)
213. Si el patró és vell i la patrona no, més pesca la patrona que el patró
214. Si es romp una braga, el patró la paga
215. Si Montgó duu capell, mariner, aferra't amb ell
216. Si sa lluna jeu, mariner en peu
217. Si veus estrelles brillar, mariner, fes-te a la mar
218. Sol mariner, pluja al darrer
219. Tenir tela marinera
220. Timoner que està alerta no mulla la coberta
221. Tot bon mariner és bevedor, fumador i jugador
222. Tot mariner de puny clos creix a l'aigua com l'arròs
223. Tres coses fan bon mariner: ésser lleuger, bon ull haver i moltes mars saber
224. Tres coses fan mal mariner: renegar, no saber nedari gras estar
225. Un bon mariner deixa que es molí romangui en es mestral
226. Vent de llebeig? mariner, perdut et veig!
227. Voldria ser mariner per saber conèixer el vent: el cerç i la garbinada, el llevant i el sol ponent

Pescadors

1. A l'art d'en Peret tant n'hi caben sis, com n'hi caben set
2. A l'art, tothom guanya igual, tant si tira com si no tira
3. A l'art, tothom hi cap
4. A pescador de canya i moliner de vent, no els cal notari per fer testament
5. A pescador i a enamorat agrada, molt més que pescar, explicar la pescada
6. Al bon pescador, el peix se li posa dintre de l'ormeig
7. Al bon pescador, els ormeigs li van sols en mar
8. Al bon pescador, qualque dia el mar li fa traïdoria
9. Al caçador i al pescador, sempre la peça més grossa se’ls hi ha escapat
10. Al millor pescador, li escapa una anguila
11. Al pescador i al caçador sempre se’ls escapen els més grossos
12. Al pescador i al caçador, sempre se’ls escapa la millor
13. Al petit pescador, el mar gran li fa por
14. Barca buida o barca plena, per al pescador sempre mullena
15. Boira a la riera, pescador, enrere
16. Boira al pla, pescador, a pescar
17. Boira per terra, pescador a la mar
18. Boirina en la vall, pescador al treball; boirina en la muntanya, pescador en la cabanya
19. Bon pescador, mal mariner; bon mariner, mal pescador
20. Caçador de bosc, pescador de canya i collidor de sal, a morir a l’hospital
21. Caçador i pescador, fam, fred i calor
22. Caçadors i pescadors mai no han fet cap casa rica
23. Cacera i pesquera, fam espera
24. Cacera i pesquera, fam verdadera
25. Cada pesca té el seu enginy
26. Cada pesca val una esca
27. Cada pesca vol la seva esca
28. Cada pescador coneix el seu ormeig
29. Cadascú viu amb l'art que aprèn
30. Cap pescador no mor tip
31. Com ho passa, senyor vent?; Em tractes de senyor? ets moliner o ets pescador
32. Coraller, molta feina i poc diner
33. Coraller, poca feina i molt diner
34. Costa més de pescar que d'enamorar
35. De cada cent homes que tracten amb la mar, pescadors o mariners, la mar se'n queda un per sos quefers
36. De cada cent persones que tracten amb la mar, mariners o pescadors, la mar se’n queda un
37. De mariner i de pescador, no n'hi ha cap de mal home i de traïdor
38. De pescador, no en mor cap de ric ni de rodanxó
39. De pescar, nedar i parlar, no en sap tothom qui s'ho pensa
40. De pescar, ningú no en mor gras
41. De pescar, ningú no n'és savi
42. De pescar, no en sap tothom qui s'ho pensa
43. De pescar, tothom en sap igual
44. Déu ens guardi d'home boig i de pesca de salroig
45. Dones de caçadors, de pescadors i de moliners, malament van totes tres
46. Doneu l'art al qui l'ha
47. El bon caçador ha de fer vida al bosc, i el bon pescador a l’aigua
48. El bon pescador cap el peix on té l’ajocador
49. El bon pescador fa el que els peixos volen
50. El bon pescador no perd mai calada
51. El bon pescador parla amb els peixos
52. El bon pescador pesca sense ormeig
53. El bon pescador s’estima més el bastiment que la dona
54. El bon pescador sap el peix on té l'ajocador
55. El bon pescador treu el bo i millor
56. El bon pescador, el peix el va a trobar
57. El caçador, ben corregut, i el pescador, ben assegut
58. El dimarts els pescadors tiren les arts
59. El mateix en terra que a la mar les pesqueres són males de trobar
60. El millor pescador mai pot dir sí ni no
61. El patró pesca per ell i per la barca
62. El pescador avui sí i demà no
63. El pescador de canya i el caçador de cardina és tard quan dina
64. El pescador de canya perd més que no guanya
65. El pescador de riu vora del mar no riu
66. El pescador menja sardines el peixater moltes gallines
67. El pescador perfet, pel setembre cobra a la nansa i llança l’artet
68. El pescador pesca quan pot i no quan vol
69. El pescador quan es fa en mar mai no sap si pescarà
70. El pescador, avui sí i demà no
71. El pescador, la mar el governa
72. El pescador, quan té peix, sa mare desconeix
73. El pescar vol més cap que mans
74. El petit pescador tres braces més enllà de terra s'espanta
75. El socaire no es cansa gens
76. Els sabaters i els sastres, els pescadors i els caçadors, els quatre evangelistes de la mentida
77. Entre pescaire i caçaire no fan mai bon afaire
78. Es pescador d'ham a ca seva hi sol dur fam
79. Es pescador i es caçador amb son sau són coneixedors
80. Gavines al port, malament pel pescador
81. Gloriós Sant Sebastià, que éreu pescador de canya, mentre preníeu un bany us varen robar la capa
82. Gloriós Sant Sebastià, que éreu pescador de fluixa, mentre preníeu un bany us varen robar la jupa
83. Hams a mi, que sóc palangrer!
84. Jugador i caçador i pescador no tenen mai un xinxó
85. L’amor, com el carbó de pescador, no ha de restar mai ni el demanar-lo
86. La cordonada de sant Francesc, la temen els pescadors i els mariners
87. La corona de sol mulla el pescador
88. La golosia de l'esquer fa perdre el peix
89. La pesca de nansa vol bon temps i bonança
90. La pesca engresca quan es pesca
91. La pesca és boja: avui per tu, demà per mi i no hi val tenir magí
92. La pesca fa rics els peixaters i pobres els pescadors
93. La pesqueria vol més hora que dia
94. La platja sap qui se'n va, però no qui tornarà
95. L'amor, com el carbó de pescador, no ha de costar mai ni el demanar-lo
96. L'art, pesca d'aprenents
97. L'art, pesca de dones
98. L'art, pesca de nois
99. L'art, pesca de rucs
100. L'art, pesca de vells
101. Les seques del gener, bones per al pescador i males per al mariner
102. L'esca fa la pesca
103. L'ormeig es cobra més vegades buit que ple
104. Mai cap pescador ha estat en presó
105. Mar bonaire, no és pescaire
106. Mariner i pescador, de la gent el bo i millor
107. Me caso amb un mariner de les Cases d'Alcanar, quie a mi sempre m'ha agradat l'ofici d'anar a pescar
108. Moliner de vent, pescador de canya i caçador de bosc molts afanys i pocs diners
109. Molts van a pescar per no treballar
110. Ni el pescador de canya ni el caçador de cardina no compraran mai ni casa ni vinya
111. No és bon pescador el que no sap enganyar la mar
112. No és l'ham ni la canya, sinó la xixina el que enganya
113. No és pas l'home ni és pas la canya; és l'esquer el que els enganya
114. No hi ha plaer més viu que el que sent un pescador de riu
115. No pesquis mai amb ormeig d'altri
116. No pot dir cap pescador que el mar no li hagi estat traïdor
117. No pot dir cap pescador que mai no ha caigut en mar
118. No pot judicar de l'art qui en ell no té part
119. No sap a Déu pregar qui per mar no va
120. No t'embarquis amb barca de canya
121. No tothom que pesca és pescador
122. No tothom qui cala, no, es pot dir pescador
123. No tots els peixos es pesquen amb el mateix ormeig
124. No vagis mai a pescar mig adormit
125. Palangrer, bon manifasser
126. Pel febrer el bon pescador pren la canya i el bertrol
127. Pel pescador perfet, pel maig ni bou ni artet
128. Per la pesca i per la caça, catxassa
129. Per pescar s'ha de cavil.lar
130. Per pescar t'has de mullar
131. Per pescar, no hi val ser savi ni ser ruc
132. Pesca d'altura, no és per criatura
133. Pesca de costa, poca virosta
134. Pesca de palangre, pesca de baralles
135. Pesca de teranyina, pesca de ruïna
136. Pesca i caça no fan casa
137. Pescador a l’encesa, amic de la fosca
138. Pescador amb bona ventura, l'aigua se li torna truites; pescador amb ventura mala, les truites li tornen aigua
139. Pescador boig es el que deixa un peix per agafar-ne un altre
140. Pescador d’aigua dolça mai no té gran bossa
141. Pescador d’aigua dolça, hi cria molsa
142. Pescador d’art mai no pot fer un fart
143. Pescador d’esquer. pescador de res
144. Pescador d’ham, a casa seva sol dur fam
145. Pescador d’ham, moridor de fam
146. Pescador d’ham, patidor de fam
147. Pescador d’ham, pescador de fam
148. Pescador d’un peix, pescador és
149. Pescador d'aigua dolça mai no té gran bossa
150. Pescador d'aigua dolça, hi cria molsa
151. Pescador d'art mai no pot fer un fart
152. Pescador de bagarella, poc tall a la paella
153. Pescador de barca molt abarca
154. Pescador de bartol dina quan vol; pescador de llinya, és tant quan dina
155. Pescador de bolitx, no arriba a mig
156. Pescador de canya en comptes de peix treu banya
157. Pescador de canya i caçador de passerells, no vulguis dinar amb ells
158. Pescador de canya i de xeixina, poc dina
159. Pescador de canya i moliner de vent mal no han fet testament
160. Pescador de canya i moliner de vent, els hi basta l’ungla per fer testament
161. Pescador de canya i moliner de vent, mala olla i pitjor testament
162. Pescador de canya i moliner de vent, no els hi cal notari per fer testament
163. Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament
164. Pescador de canya menja més que el que guanya i si té gran ventura ruïna segura
165. Pescador de canya més hi perd que hi guanya
166. Pescador de canya perd més del que guanya
167. Pescador de canya perd més que no guanya
168. Pescador de canya, hi perd més que no guanya
169. Pescador de canya, la fam l'enganya
170. Pescador de canya, lladre de raïms
171. Pescador de canya, menja més que no guanya
172. Pescador de canya, moridor de gana
173. Pescador de canya, perd més que no guanya
174. Pescador de canya, pescador de ganya
175. Pescador de canyeta duu prima la panxeta
176. Pescador de canyeta, la fam l’apreta
177. Pescador de llinya i caçador de sardina, és miracle quan ho endevina
178. Pescador de llinya, la fam l’aprima
179. Pescador de melva, pescador de malva
180. Pescador de nansa fa bona panxa
181. Pescador de nansa, tot l'hivern a casa
182. Pescador de nina, ja és tard quan dina
183. Pescador de nou tot el mar remou
184. Pescador de traire sovint beu aigua
185. Pescador de xixina, tard és si dina el dia que dina
186. Pescador d'esquer, pescador de res
187. Pescador d'ham, a casa seva sol dur fam
188. Pescador d'ham, moridor de fam
189. Pescador d'ham, patidor de fam
190. Pescador i caçador, de béns no gaires
191. Pescador i caçador, fam, fred o calor
192. Pescador matiner cala primer
193. Pescador que agafa un peix, pescador és
194. Pescador que menja carn, pescador de mal any
195. Pescador que no crida, alguna espina s'ha engolida
196. Pescador que no pesca, mel en la bresca
197. Pescador que pesca un peix, pescador és
198. Pescador que va a la mar mai no sap si tornarà
199. Pescador sent fred i calor
200. Pescador, caçador i gaiter mai tindran gaire diner
201. Pescador, ofici de sant: treballs, perills i fam
202. Pescador, poc guany i molt dolor
203. Pescant crancs i agafant rates, pescador, posa't sabates
204. Pescant ningú no es fa ric
205. Pescar amb canya i moldre amb vent vol el seu talent
206. Pescar amb ham de mosca
207. Pescar amb l'ormeig eixut no pot pas ésser
208. Pescar molt no vol dir pas ésser bon pescador
209. Pescar no és feina de dones
210. Pescar per cada malla set peixos
211. Pescar vol dir paciència
212. Pesquera i cacera, segura pollera
213. Posa la barca a quart o a banda i és segur que no branda
214. Qualsevol ofici es millor que el de pescador
215. Quan en mar es prometen misses i cera, mal va per la galera
216. Quan la gavina visita el llaurador, malament pel pescador
217. Quan la grua va a pescar, no surtis en mar
218. Quan les gavines ballen, els pescadors reposen
219. Quan tires la xarxa en mar mai saps què trauràs
220. Qui bé cala bé cobra
221. Qui bé pesca mal navega
222. Qui cala, 'jala'
223. Qui cala, sempre pesca alguna cosa
224. Qui coralla a la brama, molts diners guanya
225. Qui dorm no pesca
226. Qui és de l'art que el gast
227. Qui molt pesca algun peix agafa
228. Qui no arrisca no pisca
229. Qui no esca no pesca
230. Qui pesca amb barca tot ho abarca
231. Qui pesca amb ham pesca amb fam
232. Qui pesca en mar pesca treballs
233. Qui pesca peix, enganya gitanos i domina ases és més savi que set savis
234. Qui té art va a qualsevol part
235. Qui té barquera, que li vagi al darrera
236. Qui té barques a la mar, el gall el sol despertar
237. Qui té millor esca més bé pesca
238. Qui tira l'art tira la fam
239. Qui vol menjar peix que es mulli les ungles
240. Qui vol pesca si el deix se deixa agafar
241. Sardinaler, tot o res
242. Sastres i sabaters, caçadors i pescadors, els quatre evangelistes de la mentida
243. Sempre pesca qui en treu un
244. Set de caçador i fam de pescador
245. S'ham de plata és una 'alaca' que et posa la mar dins sa butxaca
246. Si el patró és vell i la patrona no, més pesca la patrona que el patró
247. Si hi ha maror, peix en abundor
248. Si les dones fossin de pescador, a crits farien tornar els peixos sords
249. Si per Sant Pau fa tramuntana el pescador passarà gana
250. Si veus neu a la muntanya, pescador, deixa la canya
251. Si vols pescar peix, vés-hi tu mateix
252. Si vols pescar, fondo has de calar
253. Si vols pescar, molt enfora tens de calar
254. Socaire, feina de jaio
255. Temps i filada, que el peix picarà alguna vegada
256. Temps i veles menen galeres
257. Tirador d'art, pescador covard que mai no va en mar
258. Tirar l'art, feina de bou
259. Tot pescador ha començat tirant l’art
260. Tothom fa bona pesquera si el peix l'espera
261. Tothom pesca quan els peixos es deixen prendre
262. Tothom que tira l'art té la seva part
263. Tothom qui no sap de pescar tira l'art
264. Tres pescadors, tres jugadors i tres caçadors són nou pobres
265. Treure-ho del car i posar-ho a la pena, tot queda a l'antena
266. Un artet es tira dret
267. Un boig tira una pedra al mar i cent savis amb cent cordes no la poden pescar
268. Una calada no es perd mai; si res més no, es mulla l'ormeig
269. Valga'ns sant Semproni, pescador de canya, que se'l va menjar un peixet que va pescar
270. Vora de la costa, pescada poca
271. Xarxa calada, vinguis de peix enramada
272. Xarxa calada, xarxa esquinçada

Peixos

1. A la mar, no ve d'un peix
2. A la mar, per un peix no s'hi coneix
3. Amb el cuc es pesca l'anguila
4. Any de molta sardina, mal any
5. Cada peix fa sa mola
6. Cada peix té el seu nedar
7. Cada peix té la cua igual
8. Cada peix té la seva cua
9. Cap al vespre mor el peix
10. Cap i cua fan el peix
11. Carn fina és un calamar i et pot emmascarar
12. Com més avall, peix de més tall
13. Com més mar, més peix
14. Com més maror, més peix
15. Costa més haver enganyat el peix que les dones
16. De la bastina, el millor és l'espina
17. De molt de peix que menges, si sabies el que ha costat de treure, ploraries
18. De peix, a la mar en neix
19. De peix, com més maror més
20. Del lluç, la cua
21. Del pop val més el riure que tot
22. Déu li do tan bon repòs com al peix fora de l'aigua
23. Dia llarg, peix curt
24. Diners d'altri i brou de peix no fan greix
25. Dona i saupa tot l'any és paupa
26. El gran peix és al gran mar
27. El més fi del peix és l'ull
28. El millor peix és del pescador
29. El moll ha d'ésser: pescat, torrat i menjat
30. El palangre tot l'any guanya i el bolitx, tot l'any i mig
31. El peix a l'aigua i el ferrer a la farga
32. El peix alimenta i no fa greix
33. El peix costa llàgrimes i es ven per diners
34. El peix del pescador costa llàgrimes i dolor
35. El peix dins de l'aigua creix
36. El peix és de qui se'l mereix
37. El peix fa salut i no fa greix
38. El peix gros es cria molt enfora
39. El peix gros es menja el xic
40. El peix ha de nedar tres vegades en aigua, en vi i en oli
41. El peix menut al cap d'una hora put
42. El peix per a qui se'l mereix, i l'espina per al gat
43. El peix per la cua es podreix
44. El peix quan vol es pesca ell tot sol
45. El peix quan vol se'n va a l'ormeig ell tot sol
46. El peix que cerca l'ham cerca el seu mal
47. El peix varia de preu segons allà on jeu
48. El peix, per la cua se'l coneix
49. El peix, qui l'agafa és seu
50. El pop sempre mor a la culàrsega
51. El que hi ha al cove, és peix; tot el demés és pesquera
52. El sardinal o molt bé o molt mal
53. El verat amb maror ha d'ésser pescat
54. Els miracles de la Peixfrit, que comprava el peix a set i el venia a sis
55. Els peixos s'agafen amb ham i els homes amb reclam
56. En terra, a la mar i en tota banda, tortuga que té cranc és cranc comanda
57. En un mal cuc s'agarra'l millor peix
58. Estar com el peix a l'aigua
59. Fer més viatges que la barca del peix
60. Hoste i peix menut, al cap de tres dies put
61. Infant i peix a l'aigua creix
62. La sal és el menjar dels peixos
63. La sal és el pa dels peixos
64. La salta i l'almadrava mai no es poden veure; quan l'una està calada, l'altra està en terra
65. La sardina, per fer xixina
66. L'almadrava vol mar blava
67. L'anguila com més fort s'agafa més s'escapa
68. L'anguila, agafa-la pel coll, i no per la cua
69. Lo que hi ha en lo cove és peix i lo demés és pescar
70. L'ocell amb el cantar i el peix amb el nedar
71. Los cargols i els peixos, naixen en aigua i moren en vi
72. Mar de fondo per la costa, dolent per la llagosta
73. Murlà a flor d'aigua, senyal d'aigua
74. No és peix tot el que s'agafa amb l'ham
75. Peix blanc, a la brasa
76. Peix blanc, peix de malalt
77. Peix blau, peix de pobre
78. Peix cria peix
79. Peix d'art, tothom hi té part
80. Peix de bon menjar ha d'ésser de mar
81. Peix de calada, peix de tallada
82. Peix de cames, guarda't d'ell
83. Peix de canya, peix de res
84. Peix de mar de perills és car
85. Peix de mar és peix, peix de riu no és res
86. Peix de mar, gran cosa; peix de riu, poca cosa
87. Peix de mar, peix de gran treball
88. Peix de sang i dona que té flato, dona'ls barato
89. Peix de vora terra menja merda
90. Peix de vora terra, peix de merda
91. Peix d'escata, peix de barata
92. Peix d'escata, peix dolent
93. Peix d'ham, peix de mort de fam
94. Peix fa mal a peix
95. Peix fora de l'aigua de seguida acaba
96. Peix fora de l'aigua, peix mort
97. Peix gros i rafit un altre n'ha engolit
98. Peix i garrí viuen en aiguai moren en vi
99. Peix menja peix
100. Peix que camina, peix sense espina
101. Peix que fuig, qui l'agafa és seu
102. Peix que llambreja es riu de qui el grumeja
103. peix que neda és de qui l'agafa
104. Peix que no es veu, no l'agafareu
105. Peix que no neda, peix que no val
106. Peix que no val, cap a la mar altra vegada
107. Peix que pica, peix pescat
108. Peix que put, tira'l al mar
109. Peix que salta de la barca és de qui l'atrapa
110. Peix que salta de la xarxa és de qui l'agafa
111. Peix que salta, l'ham no l'agafa
112. Peix que s'emmalla no sap el que fa
113. Peix que s'emmalla, cap a la barca
114. Peix que s'escapa de la xarxa mai més no s'agafa
115. Peix que surt de la mar, no hi sol tornar
116. Peix vermell fa mal al ventrell
117. Peix vermell obre els esperits
118. Peix vermell, el diable amb ell
119. Peix vermell, guarda't d'ell
120. Per la boca mor el peix
121. Per miracles, Madó Bis: venia el peix a quatre i el pagava a sis
122. Per un peix no es perd la mar
123. Pesat com un pop
124. Petit peix, pel camí creix
125. Picada d'escorpra i d'eriçó, no hi és a temps l'extremunció
126. Quan el peix no vol, no hi val saber de pescar
127. Quan el temps és arribat, el peix se'n va al plat
128. Quan salta el peix salta la mar
129. Quan vegis el peix saltar para la trama i deixa de caçar
130. Qui bon peix vol menjar, de la bossa ha de pagar
131. Qui de tots els peixos sap el nom és mirat savi per tothom
132. Qui li fa por la mar no menja peix
133. Qui menja besuc i beu aigua al darrera, la mort l'espera
134. Qui menja peix salut té
135. Qui peix pesca peix menja
136. Qui peix vol menjar la cua s'ha d'estirar
137. Qui peix vol menjar la roba s'ha de mullar
138. Qui vulgui peix que es mulli el cul
139. Qui vulgui peixet que es mulli la panxeta
140. Sa dona i es pop, tots dos ben ablanits són millors
141. Salmó, allí on cauen
142. Sang d'anguila verdadera cura la borratxera
143. Sardina a l'art, maror a la mar
144. Saupa i dona tot temps és bona
145. Segons el peix, l'ormeig
146. Ser prim com una anguila
147. S'escorpra, sa sogra i ses cunyades tenen pues metzinades
148. Si tens manya, amb un pedaç, cranc i dona agafaràs
149. Si tens una anguila per la cua i una nina per la fe, ja pots dir que no tens res
150. Si vols peix, al mar en creix
151. Tonyina, per la gent roïna
152. Tots els peixos són prou bons si els guisa un pescador
153. Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no
154. Tu pagaràs, peix menut, l'oli que t'has begut
155. Val més ésser cap d'arengada que cua de lluç
156. Val més perdre el peix que perdre la caravel.la
157. Val més ser cap d'arengada que cua de pagell
158. Val més un esparrall a la mà que una tonyina nedar (o que una sardina, o un reix, a la mà)
159. Val més una costelleta que una sardineta

Sant Antoni (abat, del porquet, de gener)

1. A la novena de sant Antoni, lo que no vingue no tindrà oli
2. A sant Anton, la neu ja té cames
3. A sant Anton, un pas de bou
4. A sant Antoni, la perdiu busca matrimoni
5. A sant Antoni, un pas de dimoni
6. Acabar com el porquet de sant Antoni
7. Ai! Sant Antoni
8. Anar més solt que el porquet de sant Antoni
9. De Sant Antoni a Sant Sebastià fa el fred més fort de l'any
10. De Sant Tomàs a Sant Anton, temps de Nadal som
11. Dels sants del gener, Sant Antoni és el primer
12. Des de Sant Anton, una hora més de sol
13. Després de Sant Anton Carnestoltes són
14. El disset és Sant Antoni i el vint és Sant Sebastià; qui bones obres farà no tindrà por del dimoni
15. Els de Sant Antoni són de la pell del dimoni
16. Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa
17. Fins a Sant Anton, pasqües són
18. Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Llorenç
19. Haver-hi (un) foc de sant Antoni
20. La fornera de Patraix, que anava a missa a Sant Antoni i no feia falta al forn
21. La maledicció del dimarts, sant Antoni la llevà
22. La molinera de Silla, que va a missa a Sant Antoni
23. La que va enganyar a sant Antoni
24. L'endemà de Sant Antoni comencen a sortir el boig i el dimoni
25. Les cols de Sant Antoni mantenen fins el dimoni
26. Més barbut que sant Antoni
27. Més brut que el porc de sant Antoni
28. Més lletja que la que va enganyar sant Pere, va temptar sant Antoni i va apedregar sant Esteve
29. N'ha fetes més en Saldoni que miracles sant Antoni
30. Pareixia la que anà a enganyar sant Antoni
31. Passat Sant Anton, sastres al sol
32. Patró sant Antoni, amic dels rucs i pelut com els gitanos
33. Per a Sant Antoni grans balles hi ha: per a Sant Maurici tot el poble hi va
34. Per Nadal, es dia creix una passa de pardal; pels Reis, una passa de vells; per sant Antoni, una passa de dimoni
35. Per Nadal, una passa de pardal; per Sant Antoni, una passa de dimoni
36. Per Sant Anton de gener, perd la boira l'«aposenter»
37. Per Sant Anton tot ocell pon
38. Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol
39. Per Sant Anton, Carnestoltes són
40. Per Sant Anton, diu el gall a la gallina: pon!
41. Per Sant Anton, la boira en un «rincon»
42. Per Sant Anton, la gallina pon
43. Per Sant Antoni (17 de gener), (es creix) una passa de dimoni
44. Per Sant Antoni Abat, dos peus i un cap
45. Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap
46. Per Sant Antoni Abat, s'allarga el dia mitja hora per cap
47. Per Sant Antoni cargols amb allioli
48. Per Sant Antoni comencen els focs i s'acaben els jocs
49. Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer
50. Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer
51. Per Sant Antoni de gener penja el perdigot on et vingui bé, i si no vol cantar, penja'l per Sant Sebastià
52. Per Sant Antoni de gener prova el teu perdiguer, i si no vol caçar, ja el pots deixar anar
53. Per sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré
54. Per sant Antoni de gener, cavalls amb flocs pel carrer
55. Per Sant Antoni de gener, el sol al peu del carrer
56. Per sant Antoni de gener, fan festa el cavall (o el ruc) i el traginer
57. Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner
58. Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner, i el porc encara mig sencer
59. Per sant Antoni de gener, una hora més de civader
60. Per Sant Antoni de gener, una hora més pel traginer
61. Per Sant Antoni del bacó cada u en el seu racó
62. Per Sant Antoni del gener, mig porquet i mig paller, que si no en tens malament ho passaràs
63. Per Sant Antoni del gener, tinc l'ovella amb son corder a la panxa o al braguer
64. Per Sant Antoni del porcot cada perdiu amb el seu perdigot
65. Per Sant Antoni del porquet a les cinc ja es veu (el) solet
66. Per Sant Antoni del porquet cada perdiu canta en son indret
67. Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet
68. Per Sant Antoni es comença a fer el toni
69. Per Sant Antoni fa un fred del dimoni
70. Per Sant Antoni fa un fred del dimoni; per sant Julià cuida matar
71. Per Sant Antoni fes el toni, per Sant Sebastià comença a bogejar
72. Per Sant Antoni fredura i per Sant Llorenç calura, ni l'una ni l'altra dura
73. Per Sant Antoni gelades, i per Sant Llorenç, calorades
74. Per Sant Antoni i Sant Sebastià sol i aire no cal pregar
75. Per Sant Antoni ja es comença a fer el toni
76. Per Sant Antoni s'acaben els jocs i comencen els focs
77. Per Sant Antoni, a l'hivern li talle els peus lo dimoni
78. Per Sant Antoni, cargols amb allioli
79. Per Sant Antoni, es comença a fer el toni
80. Per Sant Antoni, fa un fred com un dimoni
81. Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni; per Sant Julià, cuida a matar
82. Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni; per Sant Sebastià, cuida a matar
83. Per Sant Antoni, gelades i per sant Llorenç, calorades
84. Per Sant Antoni, ja es comença a fer el toni; i per Sant Sebastià ja es comença a bogejar
85. Per Sant Antoni, la boira al dimoni
86. Per Sant Antoni, mitja hora de cada cap
87. Per Sant Antoni, pas (o un pas) de dimoni
88. Per Sant Antoni, s'allarga un pas de dimoni
89. Per Sant Antoni, un fred com un dimoni
90. Per Sant Antoni, un pas de butoni
91. Per Sant Antoni, un pas de dimoni
92. Pocs diners, poca música i pocs sants Antonis
93. Pocs diners, pocs sant Antonis
94. Promès, dona, sant Antoni i sant Josep, matrimoni
95. Quan està el vent al davall, després de Sant Antoni, puja l'aigua del port com un dimoni
96. Quan vénen els tres barbuts: Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abad, vénen els freds cascarruts
97. Qui guarda els xais? Sant Antoni
98. Sant Anton s'enamorà d'un porc
99. Sant Anton treu la boira del món
100. Sant Antoni beneït, feu-me trobar un bon marit, que sigui bon home i ric, i, si pot ser, de seguit
101. Sant Antoni de gener, cavalls amb flocs pel carrer
102. Sant Antoni de gener, compta bé, que disset és
103. Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner
104. Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner; mig hort i mig porc, i qui no té ni hort ni porc valdria més que fos mort
105. Sant Antoni de gener, sant Antoni verdader
106. Sant Antoni del porquet de gener és el disset
107. Sant Antoni del porquet és el primer sant del fred
108. Sant Antoni del porquet sempre s'escau en disset
109. Sant Antoni del porquet, a les velles fa ganyotes (o carasses) i a les joves fa l'ullet
110. Sant Antoni del porquet, del gener, dia disset
111. Sant Antoni del porquet, mitja palla i mig graner; si gaire menys n'has, fretura en passaràs
112. Sant Antoni del porquet, sempre s'escau en disset
113. Sant Antoni del porquí tot just ha nat el garrí
114. Sant Antoni del porquí tot just ha nat el garrí
115. Sant Antoni eixut omple el graner i el cup
116. Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra
117. Sant Antoni és un bon sant i el qui té un diner li dóna: mira't bé, tu, l'animal, que és de pèl i no de ploma
118. Sant Antoni es va enamorar d'un porc
119. Sant Antoni es va enamorar d'un porc, sant Joan d'un be, i jo de vostè
120. Sant Antoni es va enamorar d'un porc, sant Roc d'un gos i jo de vós
121. Sant Antoni gloriós!
122. Sant Antoni governa l'oli
123. Sant Antoni guarda'ns de foc i dimoni
124. Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u; el dimoni va fer trenta, i sant Antoni, trenta-u
125. Sant Antoni i Sant Jeroni van tenir quatre raons, tot plegat per unes calces que no hi havia botons
126. Ssant Antoni mullat, bé per a les patates i dolent per al blat
127. Sant Antoni mullat, bo per a les patates i mal per al blat
128. Sant Antoni pixaner porta les velles al joquer
129. Sant Antoni plover per a les patates va bé
130. Sant Antoni que el ruc cau!
131. Sant Antoni que mos diu que li donem un dobler, si li donam de gener ell mos tornarà en estiu
132. Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba Sant Sebastià; Sant Sebastià reganya les dents, troba Sant Vicenç; Sant Vicenç se'n va a palau, troba Sant Pau; Sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera. Sant Julià, a casa deixeu-me tornar
133. Sant Antoni serè omple la bóta i el graner
134. Sant Antoni va pel món tocant una campana, demanant llet per als infants que no tenen mamelleta
135. Sant Antoni va per mar amb un porc a cada costat
136. Sant Antoni, el ruc al rec
137. Sant Antoni, patró dels rucs
138. Sant Antoni, que el ruc cau!
139. Sant Antoni, sant Antoni, és a disset de ginê i a la meua faldriquera no hi ha entrat cap de dinê
140. Sant Antoni, sant Antoni, una cosa et voldria dî: que els pobres planten la vinya i els rics se beuen lo vi
141. Sant Antoni, un pas de dimoni
142. Sant Pau bromic troba Sant Antoni, Sant Antoni allarga la mà i troba Sant Sebastià, Sant Sebastià reganya les dents i troba Sant Vicenç, Sant Vicenç rosega les crostes i troba Carnestoltes, Carnestoltes dura tres dies, vet aquí Sant Maties, tant de nit com de dies
143. Semblar la que va anar a enganyar a Sant Antoni
144. Ser com sant Antoni del porquet
145. Si per Sant Antoni està embromat, per Sant Joan estarà estrellat
146. Si plou per Sant Antoni, pluja de dimoni
147. Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni
148. Són sant Antoni i el porquet
149. Tenir menys vergonya que el porquet de sant Antoni
150. Tenir més barbes que sant Antoni
151. Tenir o donar la fava de sant Antoni
152. Tindre més fam que lo gorrinet de sant Antoni / que lo xic de l'esquilador
153. Tothom té, i sant Joan té es xot i sant Antoni es porc
154. Va dir sant Antoni que Déu va fer el vi i la borratxera el dimoni
155. Val més ésser porc de Sant Antoni, que el passegen amb música
156. Voltar com lo gorrionet de sant Antoni
157. Voltar més que els porcs de sant Antoni

Cap d'Any (o Ninou)

1. Amoretes de Cap d'Any, per Nadal afanys
2. Amoretes de Cap d'Any, per Sant Miquel afany
3. Apedaçant s'arriba al cap d'any
4. Boig serà el campaner que assenyala pedregada per Cap d'Any
5. Cap d'Any en dijous porta mals de cor
6. Cap d'Any en dimarts porta mal de cap
7. Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris
8. Cap d'Any en divendres porta mal de ventre
9. Cap d'Any gelat, any de molt blat
10. Cap d'Any gelat, molt pa assegurat
11. Cap d'Any llegany, mal any
12. Cap d'Any serè, tot l'any va bé
13. Cap d'Any, neules
14. Ceba de Cap d'Any fa bon averany
15. De sant Andreu a Nadal no hi ha un mes per un igual; la vella que ho va comptar pel Cap d'Any l'hi va trobar
16. De Sant Andreu a Nadal, un mes no hi val; la vella que ho va comptar per Any Nou (o per Cap d'Any) l'hi va trobar
17. Després de Cap d'Any, figues seques per company
18. El dia no es mou fins a Ninou
19. El foc de Cap d'Any, no fa dany
20. El que es fa per Cap d'Any, es fa tot l'any
21. El qui no visita el camp per Cap d'Any, té mal any
22. Els qui es casen en dilluns, al cap d'any són difunts
23. Estrena de Cap d'Any sac ple, budell gran
24. Gelada de Cap d'Any, pa per tot l'any
25. La missa de Cap d'Any val per tot l'any
26. La que no fila en tot l'any, fila el dia de cap d'any
27. Les dones, només es veuen menjar dues vegades a l'any: per Nadal i per Cap d'Any
28. Lluna creixent per Cap d'Any, blat abundant
29. Menjar raïms per Cap d'Any porta diners per tot l'any
30. Missa de cap d'any, serveix per a tot l'any
31. Nadal passat, Cap d'Any aviat
32. Ninou, ninou, la cua del bou
33. Pa torrat, pa torrat, que Cap d'Any és arribat
34. Per Cap d'Any cada u resa pel seu sant
35. Per Cap d'Any el dia s'allarga un pam
36. Per Cap d'Any els tísics fan el dany
37. Per Cap d'Any i cap de mes aneu-vos-en de casa que no us hi vull més
38. Per Cap d'Any i cap de mes deixaré la casa, que no em convé més
39. Per Cap d'Any s'enceten les figues seques
40. Per Cap d'Any s'estira el dia, però no s'estira el guany
41. Per cap d'any, el dia s'allarga un pam
42. Per Nadal i per Cap d'Any, cadascú amb el seu company
43. Per Ninou (Cap d'Any) un pas de bou
44. Per Ninou pagar el sou i tracte nou
45. Per Ninou s'allarga el dia, però no s'allarga el sou
46. Per Ninou tracte nou i paga el sou
47. Per Ninou un pas de bou
48. Per Ninou, pagar el sou i tracte nou
49. Per Ninou, tracte nou i paga el sou
50. Per Ninou, un pas de bou
51. Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
52. Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix
53. Per santa Llúcia, un salt de puça, per Nadal un salt de gall, per Cap d'Any un pas de bou, per Reis mitja hora creix
54. Pluja de Cap d'Any duu mal averany
55. Pluja de Cap d'Any, mal any
56. Qui menja raïm per Cap d'Any, té diners tot l'any
57. Qui no passa el Nadal, no arriba a Cap d'Any
58. Qui no treballa en tot l'any treballa el dia de Cap d'Any
59. Qui no visita el camp per Cap d'Any té mal any
60. Qui treballa el dia de Cap d'Any teballa tot l'any
61. Sant Silvestre no pot estre sinó una vegada a l'any: la vigília de Cap d'Any
62. Sant Silvestre no protesta sinó una vegada a l'any, que és la vigília de Cap d'Any
63. Segons cacis el dia de Cap d'Any, caçaràs la resta de l'any
64. Sempre ha estat Ninou després de nadal, i qui ha tingut sous ha menjat bon gall
65. Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel
66. Si ets cast per Cap d'Any, passaràs bona quaresma
67. Si ets cast per Cap d'Any, per quaresma no tindràs afany
68. Si files per Cap d'Any, filaràs tot l'any
69. Si no vols passar un mal any no et casis per Cap d'Any
70. Si plou per Cap d'Any s'esguerra tot l'any
71. Si treballes per cap d'any, hauràs de treballar tot l'any
72. Tretze a taula, mala sort. Al cap de l'any, un de mort
73. Trons per Cap d'Any porten mal any

Brou (sopa, escudella, caldo...)

1. A Alcarràs mengen sopes amb un cabàs
   
2. A Gramós, fan el caldo sense carn ni os
3. A l'Albagés, sopes i no res
   
4. A l'hivern farinetes per esmorzar, i per dinar sopes bullides
   
5. A la escudella, y pitança, bufarli és mala criança
6. A la Granadella, cada dia escudella
7. A la peresa, doneu-li sopes
   
8. A la sopa del convent tant n'hi mengen vint com cent
9. A les joves, un caldo de polles, un llamp de mamelles i un bon xicot
10. A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves
11. A les tres, sopa de rap
12. A les velles, caldo d'estelles i llamps que les toc; a les joves, caldo de polles i un bon xicot
13. A les velles, un caldo d'estelles, un mal de mamelles i un llamp que les fot
14. A l'escudella i pitança, bufar-hi és mala criança
15. A l'escudella sense escumar molta brutícia hi ha
16. A l'hivern, bona sopa (o escudella) i vi calent
17. A Malpartit fan sopes, a Alguaire les escudelles, a Rosselló hi posen oli i a Almacelles se les mengen
    
18. A Montbui fan les sopes en una campana
    
19. A qui no té dents, doneu-li sopes
    
20. A qui no vol brou, tassa plena
21. A qui no vol caldo, dues tasses
22. A qui no vol caldo, tres tasses
23. A Seròs, sopes amb tomàquet
    
24. Aigua i pa sopa farà
25. Això és bufar en caldo fret
26. Al bon caldo, el vi li fa coixí
27. Al bon caldo, el vi li obre el camí
28. Al bon vi, el brou li fa camí
29. Al fer escudella es veu la triadella
30. Al malalt li preguntes si vol caldo
31. Al que no vol brou, deu escudelles
32. Al qui no li agrada una escudella bona, no és home ni dona
33. Al qui no vol brou, dar-li'n tres tasses
34. Al qui no vol 'caldo', tassa i mitja
35. Al Soleràs, mengen sopes en un cabàs
    
36. Alimenta més l'escudella que una bona costella, però si pot ésser la costella i l'escudella
37. Als vells atuells, bona sopa
38. Amb aigua sola no es fa bon brou (o caldo)
39. Amb escudella i bon vi, no et faci por el camí
40. Amb escudella i bon vi, no tinguis por de morir
41. Amb l'escudella beu una vegada, dues amb el peix i amb la carn tres
42. Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir
43. Amb pa d'altri, sopa espessa
44. Amb sopes d'all i vi no et faci por el morir
    
45. Amb sopes i all i vi fort no et faci por la mort
    
46. Amb sopes i surres se crien les criatures
    
47. Amb surres i sopes se crien les bones mosses
    
48. Amb una bona escudella per endavant la resta no ve d'un pam
49. Anar (algú) a la sopa
50. Beu brou i viuràs prou
51. Beu una vegada amb l'escudella, dues amb el peix i amb la carn tres
52. Beure un afront com una sopa de llet
53. Bon convent, si donen sopa
54. Bon vi darrera bon brou, mai ningú l'ha alabat prou
55. Bon vi i bona escudella i que treballi el qui em ve al darrera
56. Bon vi i sopa bullida allarguen la vida
57. Borratxo com una sopa
58. Brou de gallina els morts ressuscita
59. Brou de gallina torna la vida
60. Brou de gallina, la millor medecina
61. Brou de gallina, torna la vida
62. Brou de la taverna no beveu
63. Brou de llengües
64. Brou de partera
65. Brou de partera, gallina sencera
66. Brou rescalfat i amic reconciliat, perden el gust
67. Brou rescalfat, pel dimoni
68. Brou sense greix amb escreix
69. Bufa es brou i el té ben fred
70. Bufar en brou (caldo) fred (o gelat)
71. Bufar es brou i tenir-lo fred
72. Cada dia cols amarga el caldo
73. Cada dia olla amarga el caldo
74. Caldo de gallina, torna la vida
75. Caldo dolent bufant i bevent i com més dolent més bullent
76. Caldo dolent, bufant i bullent
77. Caldo i casament, en calent
78. Caldo massa calent, caldo dolent
79. Caldo rescalfat i amic reconciliat perden el gust
80. Caldo rescalfat, pel dimoni
81. Caldo rescalfat, pel gat
82. Caldo sense pernil ni gallina, no val una sardina
83. Calent com un caldo
84. Carn de carpó fa caldo millor
85. Carn vella fa bon brou
86. Com caldo de tramussos o de guilla, que està fred i crema
87. Constipat com una sopa
88. Contar sopars de duro
89. Crear un caldo de cultiu
90. Cundir més que l'escudella caldosa
91. De la má á la boca, se pert la sopa
92. De les sopes de la infantesa queden records a la vellesa
    
93. De poc pa, no se'n poden fer gaires sopes
    
94. De quin pa farem sopes?
    
95. Del seu pa faràs sopes
    
96. Deixar per un plat d'escudella
97. Deixar sense pilota l'escudella
98. Del cigró, beu-te el caldo i tira-ló
99. Del plat a la boca es perd la sopa
100. Descobrir (o inventar) (algú) la sopa d'all
101. D'escudella sense oli
102. Després de l'escudella i la carn d'olla hi ha els entrants
103. Després d'una festa major, una sopa amb oli
104. Diners d'altri i brou (o caldo) de peix, no fan greix
105. Dona d'altre marit, olla de caldo afegit
106. Dona que estima el maridet, darrera l'escudella bon traguet
107. Dona que estima el marit, darrera la sopa un traguet de vi
108. Dona que estima el marit, darrera l'escudella li dóna vi tot seguit
109. Donar (o explicar) un sopar d'a duro
110. El bon brou amb un all de ceba ja en té prou
111. El bon brou bon vi vol
112. El bon vi i la sopa bullida allarguen la vida
113. El brou amb tassa i sense tatxa
114. El brou bon vi vol
115. El brou de gallina resta set anys dintre del ventre
116. El brou i el casament, en calent
117. El brou sense greix i amb escreix
118. El brou, a gust del malalt
119. El caldo de gallina per tots mals és medicina
120. El caldo de gallina resta set anys dins del ventre
121. El caldo de gallina, el mort ressuscita
122. El caldo de gallina, és gran medecina
123. El caldo és bo pel matiner
124. El caldo fi, vol vi per coixí
125. El caldo i el casament, en calent
126. El dijous, sopes amb ous i la vella no fila
127. El dimecres, menja sopes amb vetes i la vella no fila
     
128. El llit calent fa menjar la sopa freda
129. El millor brou és el de palet
130. El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
131. El que menja sopes se les pensa totes
     
132. El que no put ni fa olor, no fa bon brou
133. El qui sopa sopa es pensa que sopa i no sopa
134. El vi calent i caldo fred
135. El vi fred i el caldo calent i si pot ser bullent
136. els cinc manaments del pastor: el primer, menjar sopes en calder; el segon, que del seu ramat és tot el món; el tercer, menjar-se el millor corder; el quart, dejunar després de fart; el cinquè, viure sense fer res
137. Els d'Alfarràs mengen sopes amb un cabàs
138. Els de Montbui fan les sopes en una campana
     
139. Els llençols calents fan menjar l'escudella freda
140. Els qui mengen sopes són bons balladors
     
141. En fer l'escudella es veu la triadella
142. En hivern, bona sopa i vi calent
143. En l'hivern, bona sopa i vi calent
144. Entre cunyades, caldo al carrer
145. És un brou que es pot tallar
146. Escudella a la correguda
147. Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida
148. Escudella amb forquilla
149. Escudella amb mitja polla vol gran olla
150. Escudella amb pa, menjar de frare
151. Escudella amb porc, moltó i gallina, la millor medecina
152. Escudella amb vi fa bon sagí
153. Escudella amb vi, aixequen el padrí
154. Escudella ben bullida a tothom convida
155. Escudella calenta, menjar de senyor, escudella freda no la vol ni el gos
156. Escudella clara, per rentar la cara
157. Escudella de Cadaqués, naps i cols i no res més
158. Escudella de can Claret, poca carn i molt suquet
159. Escudella de gallina els morts ressuscita
160. Escudella de moltó, escudella de senyor
161. Escudella de sagí, no la vull per mi
162. Escudella de sagí, olla de mesquí
163. Escudella de tota carn, olla podrida
164. Escudella de tripes, bé te'n repiques
165. Escudella de vint-i-nou bulls feta de pressa i sense carn
166. Escudella d'escopina per la meva veïna
167. Escudella d'esquirol cura diarrea
168. Escudella endevinada a qui no agrada
169. Escudella espessa cura la cabeça
170. Escudella freda, i vi calent, fan mal al ventrell
171. Escudella i aixeca't
172. Escudella i carn d'olla
173. Escudella i vi fan bon sagí
174. Escudella massa bullida, perd sentida
175. Escudella per dinar i escudella per sopar acaba per cansar
176. Escudella per dinar i per sopar acaba per cansar
177. Escudella per dinar un gran menjar, escudella per sopar la pots llençar
178. Escudella que bull massa té gust de carbassa
179. Escudella que bull massa, carabassa
180. Escudella reposada és la millor menjada
181. Escudella reposada fa més llarga la dinada
182. Escudella reposada, la millor menjada
183. Escudella rescalfada, pel gat o per la criada
184. Escudella rescalfada, que se la mengi la criada
185. Escudella sense col no val un caragol
186. Escudella sense gallina, per la meva veïna
187. Escudella sense patata, com boda sense ballada
188. Escudella sense porc no val molt ni poc
189. Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina
190. Espès com un caldo de faves
191. Ésser brou de llengua
192. Ésser el qui va fregir l'escudella
193. Ésser l'inventor de la sopa d'all
194. Ésser un sopes
     
195. Estar (algú) a la sopa
196. Estar (algú) com una sopa (o fet una sopa)
197. Estar (algú) fet caldo
198. Estar a la sopa
199. Estar borratxo com una sopa
200. Estar com una sopa
201. Estar fet caldo
202. Estar gat com una sopa
203. Explicar sopars de duro
204. Explicar un sopar de duro
205. Fer com el bisbe Don Opes, que menjava pa amb les sopes
     
206. Fer com en Cluella, que menja primer la vianda que l'escudella
207. Fer com en Cluella, que menjava primer la carn d'olla que l'escudella
208. Fer com en Cucuella que primer es menjava la carn de l'olla que l'escudella
209. Fer com en Lluella, que menja primer la vianda que l'escudella
210. Fer el caldo gras a algú
211. Fer escudella
212. Fer l'escudella
213. Fer l'escudella magra
214. Fer olor d'escudella
215. Fer sopes (d'algú)
216. Fer-se les sopes (en un lloc)
     
217. Fesolet o caldo és bo per a qui matina
218. Fins a la sopa
219. Foll és, i trop ardit, qui diu del vi del rei agre ni del brou de la sua caldera magre
220. Gallina jove, caldo clar
221. Gallina vella fa bon brou
222. Gallina vella fa bon caldo
223. Gallina vella, fa bon caldo... però que se'l begui qui està malalt
224. Gat com una sopa
225. Gat que no miola no sopa
226. Haver inventat la sopa d'all
227. Haver-li donat brou de llengües
228. Inventar la sopa d'all
229. La benedicció de la sopa, si no me l'acabo, en guardaré poca
230. La bona escudella fa bona costella
231. La bona escudella infla la mamella
232. La carn del carpó fa el brou millor
233. La casa ben regida al migdia escudella i al vespre amanida
234. La cullera fa el brou
235. La gallina grossa fa el bon brou
236. La mare no vol que begui vi i ell hi fa sopes
     
237. La menta no pot mentir: l'escudella fa pair
238. La núvia ben ballada, i l'escudella reposada
239. La peresa vol sopes
     
240. La que estimi el marit, després de la sopa que li doni vi
241. La sopa bollida, allargue la vida; i l'escudella, doblada
242. La sopa bullida allarga la vida, la sopa escaldada l'allarga doblada
243. La sopa clara i el xocolate espès
244. La sopa d'all si no fa bé no fa mal
245. La sopa de sagí fa de bon pair
246. La sopa és el coixí del païdor
247. La sopa és fada
248. La sopa escalda(da) allarga l'anya(da)
249. La sopa escaldada fa sortir el color a la cara
250. La sopa escaldada treu llustre en cara
251. La sopa fa la galta grossa
252. La sopa i el casament, en calent
253. Les bromades del juliol, molt soroll i poc brou
254. Les gràcies es donen després de sopar
255. Les sopes i el sol a l'hivern donen consol
256. Les sopes i els amors, els primers són els millors
257. Les sopes són el llevat del ventre
258. les sopes tenen cinc virtuts: bones per dormir, millor per pair, esmolen les dents, omplen el ventrell i fan posar vermell
     
259. L'escudella a taula, santa paraula
260. L'escudella al migdia or, al vespre plata i l'endemà mata
261. L'escudella amb carbassa vol ser ofegada amb vi, aigua no massa
262. L'escudella calenta retorna el ventre, però si no ho és no val res
263. L'escudella calenta tempera el ventre
264. L'escudella de llentilles aclareix el cervell i no te'n rigues
265. L'escudella de pagès atipa i saps què és
266. L'escudella de pagès és el plat que atipa més
267. L'escudella de sagí no la vol el veí
268. L'escudella de sant Claret, poca pasta i molt suquet
269. L'escudella de santa Clara, verdura i aigua
270. L'escudella del palau nap i cols i adéu-siau
271. L'escudella del palau, aigua, trumfes i adéu-siau
272. L'escudella d'esquirol fa passar la diarrea
273. L'escudella endevina a qui no agrada
274. L'escudella és bona pel cos i per la butxaca
275. L'escudella és el llevat del ventre
276. L'escudella es fa sola
277. L'escudella és la cadira del menjar
278. L'escudella és la mare del ventre
279. L'escudella fa bon ventre
280. L'escudella i els amors els més promptes són millors
281. L'escudella i la carn d'olla, omplen la garjola
282. L'escudella i pitança, bufar-hi és de mala criança
283. L'escudella manté el cos i la butxaca
284. L'escudella no s'ha de remenar per més que cremi
285. L'escudella per dinar, menjar bo i sa; l'escudella pel vespre, tira-la per la finestra
286. L'escudella reposada és la millor menjada
287. L'escudella reposada fa la vida a la criada
288. L'escudella sense espumar, molta brutícia hi ha
289. L'escudella, al migdia és or, al vespre plata i l'endemà mata
290. L'escudella, ben bullida i ben humida
291. L'inventor de la sopa d'all
292. L'olla sense cap patata, escudella de beata
293. Los bons, al caldo
294. Llençols calents, fan menjar la sopa freda
295. Massa cols el caldo amargueja
296. Matar el porc en lluna vella fa dolenta l'escudella
297. Menjar la sopa boba
298. Menjar l'escudella amb forquilla
299. Menjar l'escudella bé i amb tranquil•litat com a can Pagès d'Armadà
300. Menjar l'escudella freda
301. Menjar-se la sopa boba
302. Menjar-se l'escudella freda amb prou temps
303. Menjar-se-li l'escudella al cap
304. Mirar el caldo i els talls
305. Misericòrdia amb escudella, brou amb graella
306. Misericòrdia en sopes, caldo en graelles
307. Molt caldo i pocs trossos
308. Molta verdura i poca carn, escudella per matar de fam
309. Molts de cuiners junts no fan es brou bo
310. Mullar-se com una sopa
311. Naps i cols i cols i naps, escudella de soldat
312. Naps i cols, escudella de pagès
313. Ni escudella de congre sense porro ni graells, ni herència de tutors sense trampes ni consells
314. Ni escudella rescalfada ni donzella festejada
315. Ni escudella rescalfada ni promesa conciliada
316. Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni bona salsa sense all
317. Ni menjar sopes sense cullera ni tenir porta amb polleguera
     
318. Ni put, ni ol, ni fa bon brou
319. Ni vi calent ni brou fred
320. No es fa bon brou, amb aigua sola
321. No et fiïs d'aire de forat, de frare desfrarat ni de caldo rescalfat
322. No fer-li l'escudella a gust
323. No haver trencat mai cap escudella
324. No remenis l'escudella encara que es cremi
325. No saber de què fer l'escudella
326. No saber de quin pa fer sopes
     
327. No saber ni treure l'escudella del foc
328. No servir ni per treure l'escudella del foc
329. No vols "caldo"?; Dues tasses
330. No vols brou? Tassa i mitja
331. No vols 'caldo'? Tassa i mitja
332. No vols caldo? Tres tasses!
333. Olla petita, escudella pobra i magra
334. Olla sense sal, escudella que no val
335. Olla sense sal, escudella sense ànima, taula sense menjar
336. Pa eixut i escudella reposada treuen l'hoste de casa
337. Pa i aigua: sopa (o sopes)
     
338. Parlar (o fer) sopes
     
339. Partir-se l'escudella
340. Passe avant i afegirem caldo
341. Pel desembre, farinetes i sopes de tupí
     
342. Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades
     
343. Pel juliol, molt soroll i poc brou
344. Pel vell, sopa clara i vi bo és el millor
345. Pel vell, sopes, caldo i vi bo és el millor
346. Pels vells escudella i vi novell, és el millor
347. Per a bon arròs a cal Tet d'Albanyà, per escudella fina a can Merlo de Lledó
348. Per a la primera tassa mai no hi falta brou
349. Per la gent de marina, sopes amb vi és medecina
     
350. Per les velles, caldo d'estrelles; pels hereus, caldo de peus; pels fadrins, caldo d'escorpins; pels casats, caldo de gats; per les joves, caldo de polles
351. Per qui no pot rosegar l'escudella és el millor menjar
352. Per qui no té dents l'escudella és el millor element
353. Per un cigró no es perd l'escudella
354. Poder-s'hi menjar sopes
     
355. Posar-se com una sopa
356. Precaució i brou de gallina estalvia medecina
357. Predica na Saura que no begui vi i ella hi feia sopes
     
358. Prou escudella
359. Quan hi ha poc pa, escudella't primer, que la vianda ho pagarà
360. Quan l'ase pixi et beus el brou
361. Quan les Cabrelles es ponen a l'hora de sopar, el pastor a la muntanya ha de tornar
362. Quan les Cabrelles es ponen a l'hora de sopar, el pastor se'n pot tornar
363. Quan les Cabrelles van a sopar a la muntanya, el bon pastor torna a la cabanya
364. Quan treguin l'escudella del foc, no abandonis mai el lloc
365. Que es faci fúmer l'estalviar, una arengada per a tots dos i l'espina pel caldo
366. Que n'has de menjar de plats d'escudella!
367. Que no ens faltin sopes, i encara no poques
     
368. Quedar fet una sopa
369. Qui amb la sopa beu, quan és mort no hi veu
370. Qui beu amb l'escudella quan es mor no beu amb botella
371. Qui beu radere la sopa después de mort no hi veu gota
372. Qui després de la sopa beu s'acosta al tombeu
373. Qui en tingui més, que mengi més sopes
     
374. Qui escudella d'altre espera, dinarà tard
375. Qui escudella d'altre espera, freda se la menja
376. Qui escudella d'altri espera mai se la menja calenta
377. Qui escudella d'altri espera mai se la menja sencera
378. Qui escudella d'altri espera, freda se la menja... i a vegades ni freda ni calenta
379. Qui ha d'esperar un altre menja l'escudella tard i dolenta
380. Qui l'escudella d'altri espera, freda la menja
381. Qui menja escudella de carn, menja galant
382. Qui menja sopes les entén totes
383. Qui menja sopes se les pensa totes
     
384. Qui no li agrada l'escudella bona no és home ni dona
385. Qui no menja escudella no està gras
386. Qui no menja escudella no menja fregit
387. Qui no menja escudella omple la mamella
388. Qui no menja sopes, no se les té totes
     
389. Qui no té pa no pot fer sopes
     
390. Qui no vol «caldo», tres tasses
391. Qui no vol brou, set escudelles
392. Qui no vol caldo, dues tasses
393. Qui no vota no sopa
394. Qui té mare minge sopes i qui no en té no se les minge totes
     
395. Qui té pa cuit, ja es pot fer sopes
     
396. Qui té pa sec que es faci sopa i qui té pa tou que es faci rostes
397. Qui tinga crostes, que es faci sopes i qui no en tinga, que badalli
     
398. Qui tingui més pa, que se'n faci sopes
     
399. Qui vol menjar sopes a l'estiu, ha de sembrar pèsols al mes d'abril
     
400. Remena, Ramon, que sopes són
     
401. Sa mare no vol que begui vi i ell se'n fa sopes
     
402. Seguit, seguit, el caldo amarga
403. Sense pa no es fan sopes
     
404. Ser bufar en caldo fred
405. Ser caldo de borraines
406. Ser clar com caldo de sopista
407. Ser com l'escudella de sant Claret, poca pasta i molt suquet
408. Ser com l'escudella de santa Clara, verdura i aigua
409. Ser estudiant de la sopa
410. Ser un agafa-sopes
     
411. Si el ventre et dol, menja sopes amb poliol
     
412. Si eres vella, caldo de tella
413. Si no vols brou, dues tasses!
414. Si no vols caldo, dues tasses
415. Si no vols caldo, tassa i mitja
416. Si no vols menjar sopes tot l'estiu, sembra pèsols per l'abril
     
417. Si tens mal de ventre menja sopes de menta
     
418. Si vols bé al teu marit, després de les sopes dóna-li vi
     
419. Si vols tenir bon sagí, menja sopes de pa vespre i matí
     
420. Sobretot canyella, que fa bon brou
421. Sopa bullida allarga la vida
422. Sopa d'aigua
423. Sopa d'all, per a esperar el tall
424. Sopa de flocs de civada
425. Sopa de menta, pel mal de ventre, de farigola pel mal de cap, d'un raig d'oli escaldat pel rogall i la de ruda per l'histeri
426. Sopa de pa, de mon mastegar
427. Sopa de pa, fa de bon mastegar, escudella de sagí, fa de bon pair
428. Sopa grassa, testament magre
429. Sopa sense oli no val un dimoni
430. Sopes amb pa, menjar beneït
     
431. Sopes amb vi aixequen el padrí
     
432. Sopes amb vi fan bon sagí
433. Sopes amb vi no emborratxen, però aixafen
434. Sopes amb vi no emborratxen, però alegren la panxa
435. Sopes amb vi no emborratxen, però escalfen
436. Sopes de pa, menjar de beneits
437. Sopes i olives, o cap o a estibes
     
438. Sopes, aigua i pa
439. Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones
440. Suar-se les sopes
     
441. Tenir l'escudella assegurada
442. Tirar l'escudella a terra
443. Tirar terra a l'escudella
444. Tonteries són sopes i es mingen a grapats
     
445. Tot passa, fins l'escudella
446. Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada
447. Trellat, ¿vols sopes?
     
448. Trobar fins a la sopa
449. Trobar pèls a la sopa
450. Trobar-se (algú) [fins] a la sopa
451. Trobar-te'l fins a la sopa
452. Unes sopes d'un caldo de borraines entren com sant Josep i la Virgen
453. Valer més el brou que les tallades
454. Vella gallina fa bon brou
455. Vessar-se l'escudella
456. Viuda d'altre marit, olla de caldo afegit
457. Viure de la sopa boba
458. Xocolata i sopa bullida, allarguen la vida
459. Xop com una sopa
460. Xopat com una sopa

 Mira també

Joan Amades i Gelats (1978b): L'escudella. Ed. Selecta. Col·lecció «El Tresor Popular de Catalunya», núm. 2. 142 pàg.