dilluns, 4 d’abril de 2016

Merla


  1. A falta de grives, bones són merles
  2. A Perles són les merles, / a Cambrils són les gentils, / a Alinypa són les fumades / burladores de fadrins
  3. A Perles, merles
  4. Agafar una merla
  5. Amics i merles blanques, són dues coses rares
  6. Any d'ametles, any de merles
  7. No serà Pasqua passada sense merla arribada
  8. Quan la merla canta i no plou, senyal d'aigua si Déu vol
  9. Quan la merla canta, la griva li diu: "Atipeu-vos, comare, que ja ha arribat l’estiu"
  10. Rar com una merla blanca
  11. Si és tord, si és merla
  12. Val més merla en mà que alosa al cel
  13. Xerrar més que una merla

dimecres, 9 de desembre de 2015

Magrana


  1. A les costes de Riago floreixen els magraners, les xiques de ca la Tesa ja no volen canterets 
  2. Anar a esqueixa magraner 
  3. Any de magranes, any de blat 
  4. Bonico o bonica, com la magrana d'Elx 
  5. Campanar d'Espinavessa, tot voltat de magraners; els fadrins no donen balles perquè no tenen diners 
  6. Carregat i vora camí? Agres són les magranes! 
  7. Dels colors la grana i de les fruites la magrana 
  8. Dones i magranes, de l'Alcora les més bones 
  9. El campanar d'Almassora s'ha obert com una magrana 
  10. El poble d'Avinyonet, / enrondat de magraners, / els fadrins no tenen balles / perquè no tenen diners 
  11. Esclatar com una magrana 
  12. Estar fet una magrana 
  13. Fer cara de magranetes agres 
  14. Figuera, codonyer i magraner, volen l'amo carnisser 
  15. Ha perdut s'ai i ses magranes 
  16. La campana de Lledó s'ha obert com una magrana perquè les castelloneses festegen de mala gana 
  17. La magrana al matí és or, al migdia plata i al vespre mata 
  18. La magrana i la taronja primer que altra fruita 
  19. La magrana i la taronja, les fruites més bones 
  20. Magraner a la vora del camí: agre o bort 
  21. Magraner carregat a la vora del camí: agre o l'amo lladre 
  22. Magraner fes castanyes, m’enganyes 
  23. Magraner fi a vora camí, tirori 
  24. Magraner ple, dolç i, a vora camí, xiula-li 
  25. Magranera prop de camí, agre segur 
  26. Magranes i dones d'Alcora són les bones 
  27. Més vermell que una magrana 
  28. Obrir-se com una magrana 
  29. Per l'octubre, la magrana madura 
  30. Per Sant Francesc maduren les magranes i les figues tardanes 
  31. Per Sant Francesc, les magranes 
  32. Per Sant Jaume i Santa Anna, maduren el raïm i la magrana 
  33. Per Sant Jaume i Santa Anna, pinta el raïm i la magrana 
  34. Perdre l'ase i les magranes 
  35. Ple com una magrana 
  36. Primer que gana, taronja i magrana 
  37. Quan per Sant Miquel seràs, les magranes colliràs 
  38. Quedarà aixafat com una magrana 
  39. Sa figuera i es magraner han de mester son amo carnicer 
  40. Si et vols morir, menja magrana i vés-te’n a dormir 
  41. Si vols agafar gana, menja magrana 
  42. Tibi, Tibi, carreret i mig, magranetes agres i farinetes de panís 
  43. Tindre cara de magranetes agres 
  44. Tindre el cap com una magrana 
  45. Tindre les dents pal concurs de la magrana de Carcaixent 
  46. Va fer-se més roja que una magrana 
  47. Val més taronja i magrana que passar gana

dijous, 26 de novembre de 2015

Gavina


  1. Gavina a la platja, mariner en terra 
  2. Gavina en terra i el cel trist, mala cosa has vist 
  3. Gavina en terra, mariner passeja 
  4. Gavina escampada, aigua o ventada 
  5. Gavina que canta, tramuntana que arriba 
  6. Gavina que canta, tramuntana que arriba; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa 
  7. Gavines (o gallinestes) en terra, temporal a la mar 
  8. Gavines a l'hort, temporal al port 
  9. Gavines a (o en) terra, temporal a la mar (o al mar) 
  10. Gavines al port, malament pel pescador 
  11. Gavines cap al cel, migjorn a la terra 
  12. Gavines en terra i el cel trist, mala cosa has vist 
  13. Gavines per l'horta, tanca la porta 
  14. Gavines per terra, la mar en guerra 
  15. Gavines per terra, plors a la mar 
  16. Gavines per terra, temporal a la mar 
  17. Gavines volant molt alt, senyalen vent de llevant 
  18. Gavinots al camp, mal temps a la mar 
  19. Gavinots per l'horta, encén el foc i tanca la porta 
  20. L’octubre és arribat, la gavina vora el (o la) mar 
  21. La gavina crida la tramuntana 
  22. La gavina, el temps que farà endevina 
  23. Les gavines en terra i el sol trist, mala cosa han vist 
  24. L'octubre és arribat, la gavina vora el mar 
  25. Quan la gavina canta, tramuntana; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa! 
  26. Quan la gavina fa el cargol, mestral remou 
  27. Quan la gavina va a l’horta, encén el foc i tanca la porta 
  28. Quan la gavina va cap en terra, vés-hi tu i deixa la mar, que si no la deixes te’n penediràs 
  29. Quan la gavina (o merita) va per l’horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta 
  30. Quan la gavina va per l’horta, malament per la costa 
  31. Quan la gavina visita el llaurador, malament pel pescador 
  32. Quan la gavina vola per vora del riu, assenyala pluja 
  33. Quan les gavines ballen, els pescadors reposen 
  34. Quan sentís la gavina cantar, popa a la mar 
  35. Quan sentis la gavina cantar, procura desembarcar 
  36. Quan vegis la gavina per l'horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta 
  37. Si al gener la gavina va per l’horta, fes foc i tanca la porta

dimecres, 4 de febrer de 2015

Neu


  1. A la neu de març tots els vents li són contraris
  2. A la panxa del bou ni neva ni plou
  3. A l'hivern boirina i la neu per veïna
  4. A mitjan novembre, bufa el vent, plou i neva
  5. A Nadal neu a la serra, i pau a la terra
  6. A on n'hi ha neu no hi aneu
  7. A partir de la Concepció, plou, neva i fa fred redó
  8. A punt de neu
  9. A Sant Andreu aigua o neu o un fred molt breu
  10. A Sant Andreu, guardaneus
  11. A sant Anton, la neu ja té cames
  12. A Sineu, a s'aigo amb neu, qui la paga la beu
  13. A torrar neu!
  14. A Tots Sants, neu en els alts
  15. Aigua de desembre, és neu sempre
  16. Aigua de neu eixampla el ventre i a treballar arreu
  17. Aire de baciver, la neu al darrer
  18. Així és el Montseny: com més blanqueja més bogeja. La neu del gener s'hi assenta com un cavaller
  19. Això són neus d'antany
  20. Al gener la neu s'assenta com un cavaller, al febrer fuig com un ca llebrer
  21. Al mes de febrer, la neu fuig com un ca llebrer
  22. Amb neu de gener, cap any és groller
  23. Any d'abelles, any de neus
  24. Any d'avellanes, any de neu
  25. Any de Déu, any de neu
  26. Any de neu allargades, any de poques garbes
  27. Any de neu, any d’olives
  28. Any de neu, any de bé de Déu
  29. Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat
  30. Any de neu, any de Déu
  31. Any de neu, any de gra
  32. Any de neu, any de moc
  33. Any de neu, any d'oli
  34. Any de neu, oli per tot arreu
  35. Any de neus any de déus
  36. Any de neus senyorials, a l’estiu pastures frescals
  37. Any de neus tardanes, any de pedregades
  38. Any de nevada, any d'oliada
  39. Any de nevada, bones fornades
  40. Any de rosada, any de forment
  41. Any de rovellons, neu fins als collons
  42. Any de set nevades, blat per les teulades
  43. Any de set nevades, s'ordi arribarà a ses teulades
  44. Bé que de Déu no veu, es desfà com la neu
  45. Blanc com la neu (o blanc com un borralló de neu)
  46. Boires de desembre, la neu no és de tembre
  47. Boires de desembre, ni pluges ni neus són de tembre
  48. Bon punt Sant Andreu, si no fos a l'estiu la boira i a l'hivern la neu
  49. Bona és la neu quan ve al seu temps
  50. Bona és la neu, si ve al seu temps
  51. Bones són les nevades quan mantenen les gelades
  52. Bromes en rodó, vent o neu en abundor
  53. C´réixer com una bola de neu
  54. Cada cosa al seu temps, com la neu el mes de desembre
  55. Cap d'Any nevat, bon any assegurat
  56. Cel a borreguets, neu a cabassets
  57. Cel a borrellonets, neu a cabassets
  58. Cel aborregat, dins tres dies plogut o nevat
  59. Cel aplomat, neu a muntanya
  60. Cel de panxa de burra, neu segura
  61. Com a bon tossut, sosté que la neu és negra i el sutge és blanc
  62. Com de neu fosa
  63. Com era de neu, es desfeu
  64. Comerciant de fruita o neu, soterrar per l'amor de Déu
  65. Créixer com una bola de neu
  66. Cuidar-se'n com les neus d'antany
  67. De la neu de febrer, com l'aigua dintre d'un paner
  68. De l'any de la neu
  69. De novembre a Nadal, neu, pluja, temporal i mal temps cabal
  70. De Tots Sants Sant Andreu, vent o pluja o fred o neu
  71. De Tots Sants a Nadal, neu i pluja i vent cabal
  72. De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar
  73. De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu
  74. desembre florit? Quan hi ha neu a la terra
  75. Desembre nevat, blat assegurat; omplenarà el graner i farem bon paller
  76. Desembre nevat, bon any assegurat
  77. Desembre nevat, bon any per al blat
  78. Desembre, gelat i nevat
  79. Desembre, gelat i nevat, mata els cucs i prepara el bon any
  80. Desfer-se els quartos a la mà com la neu
  81. Després de la gelada, pot vindre una nevada
  82. Després de la gelada, ve la nevada
  83. després d'una bona nevada, ve una bona fredada
  84. Dia de sol, vespra de neu
  85. El dia de la Candelera, l'hivern enrere; però si neva o vol nevar, l'hivern encara ha de començar
  86. El fred i la neu no es queden al cel
  87. El març marcejava i l'abril aigua nevava
  88. El millor mercader per la neu és el ponent
  89. El negre escau a les dones blanques com la neu
  90. Els beneits se moriren l'any de la neu
  91. Els Bordons a la serra, neu i fred a la terra
  92. En Nadal, neu en la serra i pau en la terra
  93. En temps de neu, un all val com un cavall
  94. Entre Tots Sants i Nadal, pluja i neu faran prou mal
  95. Ésser blanc com la neu
  96. Febrer, neu en darrer
  97. Fer-se com una bola de neu
  98. Fondre's com la neu
  99. Forta aigualada, parenta de la nevada
  100. Fred en es pla, neu a sa muntanya
  101. Fred i neu, per Sant Andreu
  102. Fredeluga per l’octubre, neu segura
  103. Gener emblanquit, estiu humit; gener nevat, estiu regelat
  104. Gener nevat, estiu regalat
  105. Hivern de gelades, collita assegurada
  106. Ja plou, ja neva, ja pixa l'ovella
  107. La Candelera la neu espera; si ja ha nevat, l'hivern ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
  108. La garsa a poblat? Plourà o nevarà
  109. La Mare de Déu encandelada, gran nevada, gran gelada o gran ventada
  110. La neu al febrer fuig com un gos llebrer
  111. La neu al pi, un altre en vi
  112. La neu al prat, l'hivern s'ha acabat
  113. La neu d'Advent dura molt temps
  114. La neu d'Advent gela molt fàcilment
  115. La neu d'advent glaça les dents
  116. La neu d'Advent, gela les dents
  117. La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com un gos llebrer
  118. La neu de febrer la gallina se l'endú al peu
  119. La neu de febrer marxa com un gos llebrer
  120. La neu de febrer se l'emporta amb les potes el llebrer
  121. La neu de febrer se’n va com un gos llebrer
  122. La neu de febrer, com aigua dins el paner
  123. La neu de gener s'asseu com un cavaller
  124. La neu de gener tot l'any va bé
  125. La neu de gener, aigua en un paner
  126. La neu de gener, omple la bóta i el graner
  127. La neu de l'Advent gela les dents
  128. La neu de l'Advent gela molt fàcilment
  129. La neu de l'Advent té queixal i dent
  130. La neu de l'Advent, gela fàcilment
  131. La neu de Nadal de femada val
  132. La neu de Nadal val un gavadal
  133. La neu de sant Andreu fins a Carnestoltes la veureu
  134. La neu del Peguera, és la que es queda
  135. La neu del Peguera, una altra n'espera
  136. La neu escalfa
  137. La neu que cau pel gener, / s'asseu com un cavaller; / la neu que cau pel febrer, / fuig com un ca llebrer
  138. La neu rodona, una altra en dóna
  139. La neu, pel qui la veu
  140. L'any de la neu
  141. Les rosades aturen les nevades
  142. Llevant, marinada, fon la neu de l'obaga
  143. Lo (o Tot) bé que no ve de Déu se fon prompte com la neu
  144. Mare de Déu encandelada, pluja, neu o gran ventada, i a vegades tota plegada
  145. Marinada sobregelada, pluja o nevada
  146. Marinets sobre gelada, pluja o nevada
  147. Mentre vegis neu a Montsec, no podis el cep
  148. Mentre vegis neu al Montseny no podis el cep
  149. Més fred que neu
  150. Moixons arramadats, neu pels serrats
  151. Nadal en diumenge, fred i neu arreu en penja
  152. Nadal mullat, blat nevat
  153. Nadal mullat, el blat neulat
  154. Nadal nevat, any de blat
  155. Nadal nevat, anyada de blat
  156. Nadal nevat, cara de gat
  157. Nadal nevat, estiu regalat
  158. Nadal nevat, maig regalat
  159. Nadal nevat, poca palla i molt de blat
  160. Nadal nevat, primavera regalada
  161. Negoci de neu, era gran i es desféu
  162. Neu a la muntanya, fred a la plana
  163. Neu a la muntanya, pescador arracona la canya
  164. Neu a la muntanya, pluja a l'Empordà
  165. Neu a l'abril, pedregades a l'estiu
  166. Neu a Mallorca, fred i mal temps a la costa
  167. Neu abans de festes, mata persones i bèsties
  168. Neu adventina porta ruïna
  169. Neu al Canigó, pluja al Rosselló
  170. Neu al Canigó, tords a Lledó
  171. Neu al gener, porta gemecs
  172. Neu al gener, tot l'any va bé
  173. Neu al pi, altra pel camí
  174. Neu canenca, fred segur
  175. Neu d’abril, pedregada a l’estiu
  176. Neu d'Advent, té queixal i dent
  177. Neu de febrer fuig com un llebrer
  178. Neu de febrer, aigua en un paner
  179. Neu de febrer, bona si és de primer
  180. Neu de febrer, corre com un gos llebrer
  181. Neu de febrer, la gallina la porta al galliner
  182. Neu de febrer, no té ales ni peu
  183. Neu de gener omple el graner
  184. Neu de gener, s'hi asseu un cavaller
  185. Neu en terra, borrasca en mar
  186. Neu gelada al mes de març, pluja forta al mes de maig
  187. Neu gelada al mes de març, pluja o gelada de maig
  188. Neu i pluja de febrer, el millor femer
  189. Neu pel Gener, tot l'any va bé
  190. Neu pel novembre, Nadal pel desembre
  191. Neu pels alts!
  192. Neu per Nadal, salut per l'any
  193. Neu per Santa Àgueda, al camp agrada
  194. Neu redona, una altra en dóna
  195. Neu rodona altra en ve de bona
  196. Neu rodona Déu en dóna
  197. Neu tardana a la muntanya, pedregada al pla de Bages
  198. Neu, neu, a mi no em deu
  199. Neus pel desembre, bon any pel que ve
  200. Neus per Nadal, salut per tot l'any
  201. Neus per Nadal, ventura per tot l'any
  202. Neva a Madrid, neva a la plana de Vic
  203. Nevada abans de Nadal, per mitja femada val
  204. Nevada d'abril, pedregada a l'estiu
  205. Nevada en dijous sembra fins al rierol
  206. Nevades a l'abril, pedregades a l'estiu
  207. Nevades darrerenques, calabruixades primerenques
  208. Nevades darrerenques, pedregades primerenques
  209. Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer
  210. Nevades en abril, pedregades a l’estiu
  211. Nevades tardorenques, pedregades primerenques
  212. Nevar a l'agost
  213. Nevar con si caigueren tovallons
  214. Ni Nadal sense nevada, ni Carnestoltes sense lluna, ni Quaresma sense pluja
  215. Ni plou ni neva
  216. No hi ha Candelera sense neu ploranera
  217. No hi ha març sense neu
  218. No hi ha març sense neu, ni sense Mare de Déu
  219. No hi ha millor mercader per a la neu que el ponent
  220. No sembris patates a l'hort mentre vegis neu al port
  221. Núvol rodó, vent o neu en abundor
  222. Núvols de Mallorca, neu a la porta
  223. Núvols en creu, pluja o neu
  224. Ocells amb grans vols, molta neu i poc sol
  225. Octubre tronat, hivern nevat
  226. Pa torrat, pa torrat; que Cap d'Any és nevat
  227. Paréixer un majoles i aigua de neu
  228. Paréixer una majoles i aigua de neu
  229. Pasqua nevada, primavera gelada
  230. Pasqua nevada, primavera gemada
  231. Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques
  232. Pel desembre brusques i nevades, i si pot ser, moltes vegades
  233. Pel desembre gelades i nevades i llargues matinades
  234. Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades
  235. Pel desembre, gelades i nevades, i llargues matinades
  236. Pel desembre, gelades i nevades, i tot plegat moltes vegades
  237. Pel febrer, la neu fuig com a llebrer
  238. Pel febrer, la neu fuig com un ca llebrer
  239. Pel gener, la neu s’hi asseu com un cavaller; pel febrer, la neu ja fuig com un ca llebrer
  240. Pel març i l'abril el cucut surt del niu, però, si hi ha neu, no el veureu
  241. Pel març, neu no en veuràs (a la plana)
  242. Pensar en les neus d'antany, per si cauran enguany
  243. Per la Candelària, neu o aigua
  244. Per la Candelera la neu fuig del pla i se’n va a la cinglera
  245. Per la Candelera, grossa gelada o grossa nevada
  246. Per la Candelera, si no ha nevat, l’hivern no ha començat
  247. Per la fira de Sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu
  248. Per la fira de Sarral, neu segura, o, si no, per la de la Llacuna
  249. Per la Mare de Déu encandelada grossa nevada, grossa gelada, o grossa ventada, vuit dies ençà, vuit dies enllà, si no l'ha feta la farà
  250. Per la neu de Nadal, no deixis ton hostal
  251. Per mitja femada val, la nevada de Nadal
  252. Per Nadal moquina i neu per veïna
  253. Per Sant Andreu espera aigua i neu
  254. Per Sant Andreu pluja, neu o fred molt greu
  255. Per Sant Andreu pluja, neu o un sol de Déu
  256. Per sant Andreu si no hi sóc hi seré ben aviat, diu la neu
  257. Per Sant Andreu, | a la Llacuna | fred o neu
  258. Per Sant Andreu, aigua o neu
  259. Per sant Andreu, els bordons a la serra i la neu a terra
  260. Per sant Andreu, fred o neu; si no per la fira de la Llacuna, a Sarral cosa segura
  261. Per sant Andreu, fred, pluja i neu
  262. Per Sant Andreu, ix a la porta que veuràs neu
  263. Per Sant Andreu, la neu al conreu, o per tot arreu
  264. Per sant Andreu, la neu al peu
  265. Per Sant Andreu, neu per tot arreu
  266. Per sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu
  267. Per Sant Benet, molta neu i molt de fred
  268. Per Sant Blai, la cigonya per l’espai; si no l’hi veus, senyal de neus
  269. Per Sant Blai, la neu al pas
  270. Per Sant Blai, neu fins a la cua del cavall
  271. Per Sant Climent, la neu a les dents
  272. Per sant Esteve plou i neva
  273. Per sant Lluc la neu fa cluc
  274. Per sant Martí la neu al pi i del pi al prat tot nevat
  275. Per Sant Martí la neu al pi, per Sant Andreu per tot arreu
  276. Per sant Martí la neu al pi; per sant Andreu, la neu al peu, i per Nadal, fins dalt del fumeral
  277. Per Sant Martí la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí
  278. Per Sant Martí, la neu al pi, si no hi és al vespre, hi és al matí
  279. Per sant Martí, la neu aquí
  280. Per Sant Martí, la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí
  281. Per sant Martí, la neu pel camí i per sant Andreu, ací só, ha dit la neu
  282. Per Sant Mateu, la neu al peu
  283. Per Sant Nicolau, la neu hi cau
  284. Per sant Romà, la neu al pla
  285. Per Sant Sadurní, la neu pel camí
  286. Per Sant Tomàs, neu al nas
  287. Per sant Tomàs, neu veuràs
  288. Per santa Caterina, la neu per veïna
  289. Per Santa Cecília de Molló, neva per cada cantó
  290. Per Tots Sants, la neu als alts, i per Sant Andreu, la neu al peu
  291. Per Tots Sants, neu en els alts
  292. Plou i neva a les portes de Sant Pere; neva i plou a les portes de Sant Pol
  293. Plou i neva, la bassa de l'Esteve; plou i fa sol, la bassa del Pinyol
  294. Pluges pel febrer, any civader; neu i pluja de febrer, el millor femer
  295. Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural
  296. Pluja al pla, neu a la muntanya
  297. Pluja per Sant Mateu, any de neu
  298. Quan canta el gall a la vesprada, pluja o nevada
  299. Quan Carroi es posa el capell, pluja o neu a la vall del Consell
  300. Quan el frare fa l'ullet a la Mare de Déu, pluja o neu
  301. Quan el gat s'asseu de cul al foc, foc o neu a prop
  302. Quan el gregal fa venir son és la neu que tragina
  303. Quan el sutge s'encén, senyal de neu
  304. Quan el vent baixa del Port, no hi falta mai neu a Sort
  305. Quan l’octubre trona, neu dóna
  306. Quan la neu és a Guara, a Almenar hi ha gelada
  307. Quan les formigues arroseguen lo cul, aigua; quan los conills roseguen les peles d'oliver, neu
  308. Quan l'octubre trona, neu dóna
  309. Quan Nadal és en diumenge, fred i neu pertot en penja
  310. Quan neva a la muntanya, fred a la terra baixa
  311. Quan neva per Nadal el pagès guanya son cabal
  312. Quan plou en Peret no es mou, i quan neva en Peret no es lleva
  313. Quan plou, el peó no es mou; quan neva, el peó no es lleva
  314. Quan plou, plou, quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps
  315. Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, pel mariner fa bon temps
  316. Quan sant Pere (de Roda) fa l'ullet a la Mare de Déu (del Mont), pluja o neu
  317. Quan Sant Pere fa l'ullet a la Mare de Déu, pluja o neu
  318. Quan trona pel mes d Octubre, neu segura
  319. Qui demaneu per la part de Déu?
  320. Sant Andreu, amb neu
  321. Sant Blai nevat, hivern acabat
  322. Sant Francesc menja per tres; quan plou, menja per nou; quan neva, menja que es crema, i quan fa bon temps reganya les dents
  323. Sant Nicolau, de la neu porta la clau
  324. Sant Pau nevat, any de fam assegurat
  325. Santa Cecília, duu la neu a la faldilla
  326. Setembre nevat, bo per al blat
  327. Si al febrer neva, no hi ha mildiu a l'estiu
  328. Si cau neu a la muntanya, la plana serà ventada
  329. Si el bestiar menja coscoll i coses inhabituals, senyal de neu
  330. Si el Desembre amb neus ve, eixampla paller i graner
  331. Si els gats jauen d’esquena al foc, senyal de neu
  332. Si fa neu es desembre, bon any sempre
  333. Si fa sol i cante el mussol, neu a l'altre dia
  334. Si Gelida està cobert de neu, no surtis fins a les deu
  335. Si Gelida està nevat, no surtis desabrigat
  336. Si hi ha neu a la Mola, no corre la caragola
  337. Si la Candelera neva o vol nevar, l'hivern per començar
  338. Si la Candelera neva, neva trenta dies al seu darrera
  339. Si la Candelera plora, l'hivern és fora, però si neva per sant Blai, no acaba mai
  340. Si neva entre la Candelera i la Mare de Déu, quaranta dies més d'hivern
  341. Si neva pel febrer, fins al segar bon temps ve
  342. Si neva per l'abril i plou pel gener, any de no res
  343. Si neva per sant Andreu, després neva molt més
  344. Si neva per Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu
  345. Si neva per Sant Andreu, tot l'hivern neu
  346. Si neva per Sant Andreu, tot l'hivern nou
  347. Si pel desembre neva bé, eixample el graner i el paller
  348. Si plou en juliol, hivern de neu
  349. Si plou l'ase no es mou; si neva l'ase no es lleva
  350. Si plou per Sant Andreu, dins pocs dies tendrem neu
  351. Si plou, caragols, i si neva, vaquetes
  352. Si plou, en Josep no es mou; si neva, en Josep no es lleva
  353. Si plou, l'ase no es mou, si neva, l'ase no es lleva
  354. Si tenim oli i pa, ja pot nevar
  355. Si tenim patates i pa, ja pot nevar
  356. Si veus neu a la muntanya, pescador, deixa la canya
  357. Sol i neu, riquesa del pagès
  358. Tan fred com neu
  359. Tan mal temps tingui la veïna, com la neu marcina
  360. Tant baixa el gel, baixa la neu
  361. Tantes glaçades de març, tantes nevades d'abril
  362. Temps de neu, temps de bé de Déu
  363. Tinc els peus com la neu
  364. Tot bé que no ve de Déu se fon com se fon la neu
  365. Tron d'abril, la neu allí
  366. Tronades a darrers d’octubre, any de neu
  367. Trons d'abril, la neu fins la teulada
  368. Una bona nevada abans de Nadal, per mitja femada val
  369. Una bona nevada és una bona femada
  370. Una nevada és una femada
  371. Una nevada és una llaurada
  372. Una nevada per Nadal, per mitja femada val
  373. Val més una bona nevada que una bona plujada
  374. Vent de mar sobre gelada, pluja o nevada
  375. Vent marí sobre gelada: pluja o nevada
  376. Ventada de Sant Andreu, Nadal tapat de neu

dimarts, 13 de gener de 2015

Arbres


  1. A bon arbre, bona llenya (o bona ombra)
  2. A l'arbre caigut tothom hi fa llenya
  3. Al bosc hi ha més fulles que arbres
  4. A Madrid en tenc un arbre que té ses rels a Maó, ha florit a Ciutadella i ha tret ses llavors a Alaó
  5. A partir de Sant Joan, creix l'arbre i creix l'infant
  6. Al bosc hi ha més fulles que arbres
  7. Arbre a terra, tothom li fa guerra
  8. Arbre ben plantat, dóna bon resultat
  9. Arbre bord no dóna fruit
  10. Arbre coput fa ombra encara que done poc de fruit
  11. Arbre d'esplet, un any per altre
  12. Arbre de bon nadiu, pren un pam i en paga cinc
  13. Arbre de bona casta pren un pam i en dóna quatre
  14. Arbre de millor profit, com s'ametler no n'hi ha; fa fuies p'es bestiar, ses cloveies per cremar
  15. Arbre dolent no pot donar fruit
  16. Arbre fruiter abundós vora de camí, agre segur
  17. Arbre gran, abans el trencaràs que el vinclaràs
  18. Arbre molt transplantat, mai ben arrelat
  19. Arbre mort, tothom l’estella
  20. Arbre que floreix pot donar fruit
  21. Arbre que no dóna, aviat al foc
  22. Arbre que no dóna fruit, a terra
  23. Arbre que no floreix, no grana
  24. Arbre que perd la fulla, talla'l de lluna vella; arbre que la conserva, talla'l de lluna tendra
  25. Arbre que siga trasplantat, que siga ben regat
  26. Arbre sense flor, dia sense sol
  27. Arbre sense fruita, digues-li llenya
  28. Arbre sovint mudat, mai ben arrelat
  29. Arbre sovint trasplantat no posa arrels
  30. Arbre tort quan neix mai en guareix
  31. Arbre vell canviat d'aire, no viurà gaire
  32. Arbre vell i mudat d'aire, no viurà gaire
  33. Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat
  34. Arbre xic si vinclar vols, li faràs donar els seus volts
  35. Arbres fruiters, fes-los a milers
  36. Arbres i amors, mentre tinguen arrels tindran fruits i flors
  37. Arbres vells i bons amics, no en té qui vol
  38. Arrenca l'arbre de la partició, que és de l'amo la perdició
  39. Arrima't a bon arbre i tindràs bona ombra
  40. Barca molt marinera mareja els arbres i el patró al darrera
  41. Bon arbre és el garrofer que fa garrofes tot l'any; quan li cullen les d'enguany, ja té les de l'any que ve
  42. Branca seca, fora de l'arbre
  43. Brots d'arbre bord no poden molt pujar en alt
  44. Cada arbre fa ombra segons la llum d'on li ve
  45. Cada arbre fa son fruit
  46. Cada gota de pluja té un arbre que l'espera
  47. Cau la fulla d'un arbre, cau la bellor de la cara
  48. Com els arbres són les persones: uns fan ombra i fruits i d'altres ni ombra ni fruits
  49. Conforme es l'arbre, així dóna el fruit
  50. Costa més criar a un arbre que a un fill
  51. Créixer (o criar-se) com els arbres de la Rambla
  52. D'arbre bo, bon fruit (o el fruit millor)
  53. D'arbre dolent, el fruit se'n sent; d'arbre bo, el fruit és millor
  54. D'un mateix arbre, ixen rebrots verds i borts
  55. Davall dels arbres plou dues vegades
  56. De l'arbre caigut tothom en fa estelles (o llenya)
  57. De l'arbre que no saba pel maig llenya en faig
  58. De les més petites llavors neixen els grans arbres
  59. De mal arbre, mala fusta
  60. De menudet (o ben xicotet, o petit) se cria l’arbre dret
  61. Després del gener, poda l’arbre fruiter
  62. El que bon peu planta, bon arbre cria
  63. Els arbres de pinyol, pel novembre s'enterren i pel maig surten al sol
  64. Els arbres són com els humans, d'uns en fan carbó i dels altres sants
  65. Empelt a arbre vell, no aferra
  66. En la nova lluna, talla l'arbre que perd fulla; i en la lluna vella, el de fulla eterna
  67. En lluna minvant, no sembres ni un gra; en la nova lluna, talla l´arbre que perd la fulla; i en la lluna vella, talla l'arbre de fulla eterna
  68. En vil arbre no hi trobaràs fruit que bo sia
  69. Ésser un mosquit d'arbre
  70. Estar com un arbre sense fulles
  71. Fa més fressa un arbre que cau que un bosc que creix
  72. Florits els arbres, ni els regues ni els llaures
  73. L'agricultor planta arbres que faran profit a una altra generació
  74. L'arbre ben plantat, dona bon resultat
  75. L'arbre de menut s'adreça
  76. L’arbre no es talla pas d’un sol cop
  77. L’arbre vell fa més ombra que el novell
  78. L’olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s’enterra i pel maig surt al sol
  79. La fulla et dirà, i l’ullet, si l’arbre té o no té set
  80. Mentre l’arbre fulla té, no el trasplanta qui el vol bé
  81. Més val l'arbre que les flors
  82. Molt més que bons podadors hi ha dels arbres destructors
  83. No es mou l’arbre si no fa vent
  84. No es mou la fulla de l'arbre sense la voluntat de Déu
  85. No es mou la fulla de l'arbre si no fa aire
  86. No n'hi ha prou amb un cop per tombar un arbre
  87. Pel fruit hom coneix l'arbre
  88. Per pujar sobre l'arbre, cal començar pel peu
  89. Per Sant Joan creix l’arbre i creix i l’infant
  90. Quan cauen llamps, aparta't dels arbres i dels canals d'aire
  91. Quan l'arbre és ben esporgat, per l'abril treu l'esclat
  92. Quan plou pel juliol, plou fusta
  93. Quan s'arbre és verd, s'ombra és bona
  94. Quedar-se com un arbre sense fulles
  95. Qui a bon arbre s'acosta, bé n'ha del fruit i de l'ombra
  96. Qui adoba arbre d'estaca, bona ombra no li falta
  97. Qui estima l'arbre, estima el fruit
  98. Qui rega un arbre sec perd l'aigua i perd el temps
  99. Renego de l'arbre que no dóna fruit sinó a bastonades
  100. Segons l'arbre, el fruit
  101. Si l'arbre gran vinclar voldràs, abans que el vincles el trencaràs
  102. Si no vols l’arbre corcat, en lluna vella ha de ser tallat
  103. Si serres l’arbre novell, com vols tindre roure vell?
  104. Sol com un arbre sense fulles
  105. Tot arbre bord deu esser tallat i mes al foc
  106. Tot arbre que és dret, és subjecte a caure
  107. Tremolar com a la fulla de l'arbre
  108. Val més criar arbres que fer cases
  109. Val més l'arbre que les flors
  110. Vols un bon arbràs? Fes un bon sotàs
(dedicat a la Cristina Milián i als seus estudis sobre Biopsicogenealogia)

divendres, 6 de setembre de 2013

Arròs


  1. A Amposta són fartsdarròs 
  2. A l'arròs de Montserrat, qui no hi és no hi és comptat 
  3. A Reus per Sant Pere bou i arròs 
  4. Aboca l'arròs, Tereseta, que vinc enseguideta 
  5. Agafar-se l'arròs 
  6. Aire, que se socarra l'arròs! 
  7. Això és reserva pels dies de bou i arròs 
  8. Al Tarròs mingen arròs 
  9. Alberic està molt ric per les jugades de loto i les baralles de cartes i l'arròs de fora «coto» 
  10. Anar d’arròs 
  11. Arròs a la sorra 
  12. Arròs amb rap, caldós o socarrat 
  13. Arròs caldós dura fins les "dos" 
  14. Arròs caldós per al gat i el gos 
  15. Arròs Caterina, que la carn embafa 
  16. Arròs covat, dóna'l al gat 
  17. Arròs covat, per al gat 
  18. Arròs de bóta 
  19. Arròs de músic 
  20. Arròs de primavera, per l'herba és fem 
  21. Arròs i beguda, foc de brasa 
  22. Arròs i bugada, foc de brasa 
  23. Arròs i carn cuinada 
  24. Arròs i patata bullida allarguen la vida 
  25. Arròs i sol, mai n'hi ha prou 
  26. Arròs i tartana i casaca a la moda 
  27. Arròs que fa el ventre gros 
  28.  Arròs, carbassa i peix, mor en vi i en aigua neix 
  29. Arròs, Caterina!, que la carn embafa 
  30. Arròs, Caterina, que cada dia carn embafa 
  31. Arròs, gall mort i gallina morta 
  32. Arròs, peix i meló, volen el vi ben felló 
  33. Arròs, peix i pebrot, volen el vi ben fort 
  34. Bon arròs, bona llimona; bona barca, bon timó 
  35. Bou i arròs 
  36. Camarada com la nostra no la hi ha en tot Vinaròs: de que plegue més garrofes ni que menge més arròs 
  37. Caure la mosca en l'arròs 
  38. Com el sastre terròs, que perquè no sabia cosir bullia l'arròs 
  39. Com pèsol d’arròs 
  40. Creix més que l'arròs caldós 
  41. Cremar-se l'arròs 
  42. D'arròs 
  43. D'arròs, cansalada i pa, en Josep us en vendrà 
  44. De totes maneres... arròs amb ceba 
  45. Demà de Nadal, arròs de catedral 
  46. Després de festa major, arròs en espinacs 
  47. Dinar arròs amb crits 
  48. Donar bou i arròs 
  49. Donar la volta a l'arròs 
  50. El bon dependent recull un gra d'arròs del taulell 
  51. El gall, amb arròs o amb oli i all 
  52. El peix, arròs i meló demanen el vi felló 
  53. El peix, arròs i pebrot, demanen el vi ben fort 
  54. El que es cria amb aigua s’ha de menjar amb vi, com l’arròs i el peixolí 
  55. El sastre gros, com no sabia cosir feia l'arròs 
  56. Els blavets de la Marina quan van a segar arròs, només mengen tonyina, pa, tomaques i alficós 
  57. Els de Pals són arrossers, mengen l'arròs a llossades 
  58. Els deu manaments es tanquen en dos: en bajoquetes tendres i arròs caldós 
  59.  Els escolans de Santa Coloma, tot menjant arròs es van cremar la gola 
  60. Embafa mes que l’arròs caldós 
  61. En l'arròs, anar a grumollons 
  62. En treure l'arròs del foc no abandonis mai el lloc 
  63. Es comptes clars i s'arròs espès 
  64. Farem xerinola i menjarem arròs a la cassola 
  65. Fer (algú) amb arròs 
  66. Fer arròs amb gegants i «nanos» 
  67. Fer arròs per la trompa 
  68. Fer cara d'arròs sense oli 
  69. Fer com el sastre Terròs, que perquè no sabia cosir bullia l'arròs 
  70. Fer l'arròs de la terra 
  71. Fer-li l'arròs a la dona 
  72. Fer-se més pesat que l'arròs caldós 
  73. Fer-s'hi l'arròs 
  74. Fideus no en veus, arròs no en "vòs", doncs què "vòs" 
  75. Guixes tendres en arròs i entremig un conillet, arreglen un dinaret que ni fet a Vinaròs 
  76. Haver-hi mosca en l'arròs 
  77. I aire que es socarra l'arròs! 
  78. L'arròs aigua vol, des que naix fins que mor 
  79. L'arròs aparia el cos 
  80. L'arròs caldós, remei pel cos 
  81. L'arròs de les catedrals 
  82. L'arròs es nega amb vi 
  83. L'arròs fa bé entre glops 
  84. L'arròs fa el cap gros 
  85. L'arròs fa el cul gros 
  86.  L'arròs fa el ventre gros 
  87.  L'arròs fa el ventre gros i el pit estret 
  88. L'arròs fa el ventre gros i la panxa llisa 
  89. L'arròs fa el ventre gros i la panxa plena 
  90. L'arròs fa el ventre gros i la panxa prima 
  91. L'arròs fa el ventre gros, la panxa llisa i no cal camisa 
  92. L'arròs fa l'enteniment gros 
  93. L'arròs fa tornar el cap gros 
  94. L'arròs i el gaspatxo volen foc de borratxo 
  95. L'arròs i la dona, l'aigua la fa bona 
  96. L'arròs i les patates allarguen la vida 
  97. L'arròs i les patates bullides allarguen la vida 
  98. L'arròs per ésser bo, al seu punt i raó 
  99. L'arròs s'ha covat 
  100. L'arròs viu en l'aigua i mor en l'aigua 
  101. L'arròs, el peix i el carabassí naixen en aigua i moren en vi 
  102. L'arròs, on es guisa, i la dona, amb camisa 
  103. L'arròs, satisfà el cos, i la carn embafa 
  104. Les xiques de Vinaròs / tenen el monyo molt gros: / se pensen que és cabellera / i és carabassa en arròs 
  105. Les xiques de Vinaròs tenen el topo molt gros; pensen que és cabellera i es carabassa d'arròs 
  106. Massa arròs fa mal al cos 
  107. Matrimoni sense fills és com l'arròs sense oli 
  108. Matrimoni sense fills, arròs sense oli 
  109. Menjar arròs fa el ventre gros 
  110. Més "sèrio" que un plat d'arròs sense tall 
  111. Mira l'arròs i es fot les tallades 
  112. Molt d'arròs fa mal al cos 
  113. Mosca hi ha en l’arròs 
  114. N'hi ha d'arròs 
  115. Ni arròs socarrat ni guisat que sàpia a fumat 
  116. Ni un gra d'arròs 
  117. No socarrar-se l'arròs, [a algú] 
  118. No tindre mai l'arròs triat 
  119. No tindre res a veure els collons pa menjar arròs 
  120. No tindre terra ni tarròs 
  121. No tots els dies són de bou i arròs 
  122. O panxa o arròs 
  123. Paella de pobre: arròs amb ceba i bacallà 
  124.  Pareix que mira l’arròs i mira les tallades 
  125. Passar-se-li l'arròs 
  126. Passar-se-li l'arròs a una dona 
  127. Passar-se'n l'arròs 
  128. Peix, arròs i meló volen el vi felló 
  129. Peix, arròs i pebre volen vi per beure 
  130.  Per a arròs, en la Ribera, | per a tomaques Gandia, | per a bon peix en Altea, | per a cacauet, Alzira 
  131. Per a bon arròs a cal Tet d'Albanyà, per escudella fina a can Merlo de Lledó 
  132. Per arròs, en la Ribera; per a tomaques Gandia; per a un bon peix, en Altea, per a xufes, Alboraia 
  133. Per Corpus, arròs i carn de bou 
  134. Per santa Caterina, arròs en gallina 
  135. Plat d'arròs cap al cos, got de vi cap a mi, feina fuig d'aci 
  136.  Portar el vestit de menjar arròs 
  137. Quan no t'ho demani el cos, no hi posis un gra d'arròs 
  138. Què farem, paelleta o arròs caldós? 
  139. Sa beata Malandrina, que quan no té talent d'arròs, per mortificar-li el cos, li maten una gallina 
  140. Sant Antoni de Puig-gros que a tothom donau arròs; si a mi no me'n donau, sant Antoni adéu-siau 
  141. S'arròs fa es cap gros 
  142. S'arròs fa fer es cul gros i sa panxa llisa 
  143. S'arròs va a grumallons 
  144. Sempre té arròs amb pelletes 
  145. Ser (una cosa) com l'arròs amb pollastre... sense pollastre 
  146. Ser d'eixos que els cau un granet d'arròs i s'abaixen a plegar-lo 
  147. Ser més condidor que l’arròs caldós 
  148. Ser més roí que l'arròs sense oli 
  149. Ser més sèrio que un plat d'arròs 
  150. Ser un arròs sense oli 
  151. Si n'era un pagès de la boca grossa, tot menjant arròs s'empassa la llossa 
  152. Si no t’ho demana el cos, no hi fiquis ni un gra d’arròs 
  153. Si vols quedar bé, un bon arròs has de fer 
  154.  Si vols tindre el ventre gros, menja't un bon plat d'arròs 
  155.  Sia d'arròs, sia de faves, estigui jo ple 
  156. Siga d'arròs o de faves, Déu ens ómpliga les panxes 
  157. Socarrar-se l'arròs 
  158. Sueca, arròs i taleca 
  159. Sueca, arròs i taleca 
  160. Tant és arròs, com fil negre 
  161. Tant m'és arròs com fil negre 
  162. Tot mariner de puny clos creix a l'aigua com l'arròs 
  163. Un paquet d'arròs, cris, cras, cros 
  164. Un plat d'aigua amb arròs, clavells i flors 
  165.  Un potet d'arròs, pis, pas, pus! 
  166. Val més no remenar l'arròs maldament s'aferri 
  167. Val més un gra de pebre que un quintar d'arròs 
  168. Val més un gra de pebre que una lliura d'arròs

dimecres, 4 d’abril de 2012

Núvols

  1. A cel núvol, mariner serè 
  2. Abans de ploure es fa núvol 
  3. Amics i rellotges de sol, sense núvols sí, sense núvols no 
  4. Anar-se'n pels núvols 
  5. Aprés de núvol, bell sol fa 
  6. Aprimar-se els núvols 
  7. Baixar del núvol (o dels núvols) 
  8. Cap de Núvol 
  9. Capell de núvol a Corvizó (o Carbizó), anuncia un dia bo 
  10. Caure dels núvols [o del cel] 
  11. De sant Miquel a Tots-Sants, cigronets (núvols petits) a grapats 
  12. Del sol de l'hivern i dels núvols d'estiu, enganyats eixiu 
  13. Dia núvol i posta clara mal temps prepara 
  14. El prometre és núvol i el donar (o l'atendre) és pluja 
  15. Els núvols a la Creu, pluja a tot arreu 
  16. Els núvols passen, però el cel queda 
  17. En març, ja està núvol, ja està ras 
  18. Estar pels núvols 
  19. Garbí amb núvol, llevant amb clar (et fot o et fotrà) 
  20.  La lluna és una bruixa que juga amb els núvols i els arruixa 
  21. L'any dolent comença núvol 
  22. L'any maleït de núvols va ben vestit 
  23. Llamps a llevant i núvols rojos a ponent, senyal de vent 
  24. Lluna plena es menja els núvols 
  25. Maig núvol i juny clar, pa per tot l'any 
  26. Mes d'abril, aigua poca i núvols mil 
  27. Mestral amb núvols i llevant amb clar si no te l'ha feta te la farà 
  28. Molts núvols i poca pluja 
  29. Ni tot núvol ni tot vent mou 
  30. Nit de núvols, dia serè 
  31. No et fiïs de mestral en núvol ni de llevant en clar 
  32. No et fiïs d'hivern serè, ni d'estiu núvol 
  33. Núvol barbut, vent corregut 
  34. Núvol de fum, aigua al damunt 
  35. Núvol groguenc porta vent 
  36. Núvol rodó, vent o neu en abundor 
  37. Núvol roig al matí, la pluja pel camí 
  38. Núvol roig de la nit, bon temps es veu; núvol roig de migdia, la pluja tot el dia; núvol roig del matí, la pluja pel camí 
  39. Núvol roig, vent o pluja 
  40. Núvols a Burriac, aigua a mar 
  41. Núvols a la muntanya, pluja segura 
  42. Núvols a la posta, gregal a la porta 
  43. Núvols al Cau de les Bruixes, pluja segura 
  44. Núvols al matí i consell tardà, tot és aire 
  45. Núvols amb creu, aigua segura o neu. 
  46. Núvols amb rivets, amarra fort els canets 
  47. Núvols barbats, camps mullats 
  48. Núvols d'Aragó, pluja en abundor 
  49. Núvols de fum, aigua al damunt 
  50. Núvols de Mallorca, neu a la porta 
  51. Núvols de migdia, pluja per tot el dia 
  52. Núvols en creu, aigua a tot arreu 
  53. Núvols en creu, aigua al peu (o aigua arreu, o aigua o neu, o aigua tindreu, o aigua veureu) 
  54. Núvols en la muntanya, pluja segura 
  55. Núvols en la posta, gregal a la porta 
  56. Núvols en minvant, aigua endavant 
  57. Núvols en terra, bonança en mar 
  58. Núvols pel Cabeçó, prepara el caputxó 
  59. Núvols per sant Magí, la pluja és pel camí 
  60. Pel juliol núvols amb lluna, per a la vinya mala fortuna 
  61. Posar (algú o alguna cosa) pels núvols 
  62. Posar sobre un núvol 
  63. Pujar-se’n als núvols 
  64. Quan Déu (ho) vol, sense vent i sense núvols, plou 
  65. Quan els núvols fan bassetes, a la terra hi ha pastetes 
  66. Quan està núvol i plou, senyal d'aigua, si Déu vol 
  67. Quan hi ha núvols a marina, cala foc a la feixina 
  68. Quan hi ha seca a la mar els núvols porten aigua 
  69. Quan hi ha tempesta, fils d'aigua dels núvols 
  70. Quan no fa sol de migdia, núvols per tot el dia 
  71. Quan vegis el vent de terra i els núvols jugar, mariner, fes-te a la mar
  72. Ser un bufanúvols 
  73. Si Déu vol, sens núvols plou 
  74. Si el dijous el sol es pon entre núvols, pluja abans de tres dies 
  75. Si el núvol ve de Sant Feliu del Pinyó, tingueu-li por 
  76. Si els núvols van cap a la muntanya, posa el blat a la cabanya, si els núvols van cap el pla, posa el blat a assolellar 
  77. Si està núvol el dia de Sant Fruitós, any de poca fruita 
  78. Si Montserrat els núvols han tapat, aigua del Llobregat 
  79. Si Sant Fruitós [23 de gener] passa núvol, els sarments no carreguen 
  80. Si trona amb núvols, de vuit a nou dies no farà bo 
  81. Tocar el núvol després de caiguda l'aigua 
  82. Treure el morro dels núvols 
  83. Ventada de mestral si veus núvols vermells per llevant 
  84. Viure als núvols

dijous, 18 d’agost de 2011

Jocs i joguines

  1. A gent bèstia, bonic joc
  2. A joc forçat, mostra no hi cal
  3. A mal joc, mala cara
  4. Aigua, molí i foc, no juguen més que un joc
  5. Això és jugar brut
  6. Al joc juguem en Jep i jo
  7. Al joc, a la taula i a la dansa es coneix la bona criança
  8. Al matar els porcs, plaers i jocs
  9. Amb armes, dones i focs, no hi vulguis jocs
  10. Amb gent que no tinguen seny no hi vulguis tenir cap joc
  11. Amb joc net
  12. Amb la mar, no hi vulguis jugar, que a la llarga sempre et tocarà el perdre
  13. Amb la salut no es juga
  14. Amb les coses de menjar no s'hi juga
  15. Anar jugant en el greix
  16. Anem a jugar a “salta ferratge”… En el cul te l’estaque
  17. Apuntar al peó que no juga
  18. Aquest joc no es pot jugar de dos vegades
  19. Calces negres, calces blanques, me jugue un duro que no m’alcances
  20. Com el joc de Verdú: tres per mi i dos per tu
  21. Com jugaria en Martí si sapigués amb qui!
  22. Com jugaria Martí, si tinguera amb qui!
  23. Com pot ser jugar i sempre guanyar?
  24. Conéixer el joc [a algú]
  25. Creu faràs o la jugada erraràs
  26. D'amics, pocs, i amb ells, pocs jocs
  27. De joc ras i patada al cap
  28. De joguina
  29. De joguines vénen renyines
  30. De per jugar
  31. Deixar fora de joc
  32. Després de l'un juga l'altre
  33. Ditxós qui pot fer el joc tot sol
  34. Diu el tinyós: a tot jugam menys a capell llevar
  35. Diuen els crios al joc el que parlen els pares al foc
  36. Donar el joc per escampat
  37. Donar joc
  38. Dos eren que jugaven i el tercer va rebre
  39. El bon jugador ha de saber perdre
  40. El bon jugador juga tots jocs
  41. El diable, quan no té què fer, juga amb lo rabo
  42. El gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot
  43. El joc de Déu, cadascú el seu
  44. El joc de la guineu, quan s'alça ja no hi seu
  45. El jugador de pilota que l'espera al bot, es fot
  46. El jugar amb foc sol tenir mals resultats
  47. El que juga, no torra castanyes
  48. Els fadrins són jugadors
  49. Els jocs solen acabar en plors
  50. Els jugadors de pilota... en el carrer
  51. En el joc tothom és igual
  52. En el pati d'en Colom, qui juga no dorm
  53. En Nadal els jocs, i en Pascua els focs
  54. En Sant Antoni, comencen en jocs i acaben en focs
  55. Entrar en joc
  56. Entre sastres corre el joc
  57. És el joc de Verdú, tres per mi i un per tu
  58. Ésser joc de poques taules
  59. Ésser un joc de xics
  60. Fa de bon jugar quan es guanya
  61. Fer (alguna cosa) jugant
  62. Fer el doble joc
  63. Fer el joc (a algú)
  64. Fer el joc de Besalú: tres contra u
  65. Fer el joc de taules
  66. Fer el joc del mut
  67. Fer el joc dels polissons: fugiren com estigueren rodons
  68. Fer joc [una cosa amb una altra]
  69. Fer jocs
  70. Fer jugar (o marejar, o remenar) la perdiu
  71. Fer la gran jugada
  72. Fer mal joc
  73. Fer tripijocs i martingales
  74. Fer un doble joc
  75. Fer una juguesca
  76. Fer una mala jugada
  77. Fet el joc, feta la llei
  78. Fet el joc, feta la trampa
  79. Fet el tracte, fet el joc
  80. Fins que tornem jugar!
  81. Ja hi tornaràs a jugar amb Na Rossa i et tirarà qualque coça
  82. Joc a quatre (o a sis, etc.) bandes
  83. Joc brut
  84. Joc cantat, joc esguerrat
  85. Joc de figuera, joc de quimera
  86. Joc de foc és joc de boig
  87. Joc de focs, joc de boigs
  88. Joc de poques taules
  89. Joc de quatre, joc de catre
  90. Joc de sort, joc de badoc
  91. Joc de sort, joc de boig
  92. Joc de sort, joc de mort
  93. Joc de sort, joc de trampa
  94. Joc de sort, per un res i per altres tot
  95. Joc d'hòsties
  96. Joc llarg trencat, a les tornes donat
  97. Joc mal començat mai no pot ésser ben acabat
  98. Joc ras i patada al cap
  99. Joc ras i puntada al fetge (o al cap, o al cul)
  100. Jocs de foc, jocs de boig
  101. Jocs de sort, jocs de mala mort
  102. Jocs de sort, uns dies no res i uns altres dies tot
  103. Jocs feixucs no duren sempre
  104. Jocs que duren, puden
  105. Jocs, menjars i amors, els primers són els millors
  106. Jugador de pilota que l'espera al bot, es fot
  107. Jugant dos el tres va perdre
  108. Jugant, jugant, els ases es mosseguen
  109. Jugar a alems
  110. Jugar a amagar-se
  111. Jugar a cara o creu
  112. Jugar a fet
  113. Jugar a la morra
  114. Jugar a la puput
  115. Jugar a la puta i la Ramoneta
  116. Jugar a l'abadí
  117. Jugar a l'empastifa que empastifaràs
  118. Jugar a les falses per veure venir
  119. Jugar a les gepes
  120. Jugar a patacons
  121. Jugar a penyores
  122. Jugar a pic i ratlla
  123. Jugar a qui corre més
  124. Jugar a saber és el que cal fer
  125. Jugar a tant se me'n fot
  126. Jugar a tres bandes
  127. Jugar agulla
  128. Jugar al gat i a la rata
  129. Jugar amb algú
  130. Jugar amb el foc
  131. Jugar amb els sentiments
  132. Jugar amb foc
  133. Jugar amb la salut
  134. Jugar amb xambons fa perdre el temps i els dinerons
  135. Jugar brut
  136. Jugar dur
  137. Jugar el tot pel tot
  138. Jugar i no perdre mai, això rai
  139. Jugar i passejar, quan no s'ha de treballar
  140. Jugar l'agulla
  141. Jugar mà a mà
  142. Jugar net
  143. Jugar o provar-se a tòrcer mans
  144. Jugar tres contra u per robar-li els doblers
  145. Jugar un paper
  146. Jugar una mala passada (a algú)
  147. Jugar, ballar i dormir, fan el bon fadrí
  148. Jugarà qui tindrà bo
  149. Jugaria Martí si tinguera amb qui
  150. Jugar-la (a algú)
  151. Jugar-la a dos mans
  152. Jugar-li males passades alguna cosa
  153. Jugar-li una passada
  154. Jugar-s’hi el coll
  155. Jugar-s’hi un peix
  156. Jugar-se (una cosa) a cara o (o i) creu (o fer-s'ho a cara o (o i) creu
  157. Jugar-se el coll
  158. Jugar-se el coll i la camisa
  159. Jugar-se el físic
  160. Jugar-se el panís
  161. Jugar-se el sol abans de sortir (o abans de néixer)
  162. Jugar-se el sol abans d'eixir
  163. Jugar-se el tot pel tot
  164. Jugar-se els ous
  165. Jugar-se la camisa
  166. Jugar-se la cara
  167. Jugar-se la missa
  168. Jugar-se la pell
  169. Jugar-se la vida
  170. Jugar-se les ferradures
  171. Jugar-se les orelles
  172. Jugar-se l'escola
  173. Jugar-se un peix
  174. Jugar-se-la
  175. Jugar-se-la a cara o creu
  176. Jugar-se-la a tot o res
  177. Jugar-s'hi alguna cosa
  178. Jugar-s'hi el coll (o la vida)
  179. Jugar-s'hi el sou
  180. Jugar-s'hi el tot pel tot
  181. Jugar-s'hi la pell
  182. Jugar-s'hi l'ase i l'albarda
  183. Jugar-s'hi les orelles
  184. Jugar-s'hi un colló (o els collons)
  185. Jugar-s'hi un peix
  186. Jugar-s'ho tot en una reballada
  187. L’aigua i el foc, només juguen a un joc
  188. L’hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc
  189. La cura va bé però l'ull me'l jugaré
  190. La dona que en jugar perd, per bé que jugui no es pot refer
  191. La jugada ja és feta
  192. La lluna és una bruixa que juga amb sos níguls i los arruixa
  193. La mar i el jugador, ara sí, ara no
  194. La mar no vol jocs
  195. La mar sempre juga de traïdor
  196. La millor jugada, la sogra enterrada
  197. La pilota es deu jugar quan vinga bé
  198. La sort de Galta, que jugant tot sol perdia
  199. La sort en el joc ajuda més els tontos que els bons jugadors
  200. L'aigua i el foc no juguen més que a un joc
  201. L'amor sol fer mal joc a la dona, car ell és foc i ella estopa
  202. Les xiques de les Penelles | totes juguen a un joc, | amb la cua granen casa | i amb el cul bufen el foc
  203. L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc (o les juga)
  204. L'ofegor juga de traïdor
  205. Mala jugada
  206. Malhaja el joc i el nom i tot
  207. Maria Rosa, si vols jugar posa
  208. Matador d'última, jugador de calbot
  209. M'ha jugat una mala passada
  210. Nadal al foc, Pasqua al joc
  211. Ni joc sense trampa ni sant sense estampa
  212. Ningú pot guanyar sense jugar
  213. No és bo cap joc, si no dura poc
  214. No es pot jugar amb greix
  215. No et fiïs mai del jurat, puix és joc de disbarats
  216. No et moris de la pesta, ni juguis per Nadal
  217. No fa poc qui calla i fa el seu joc
  218. No fa temps de jugar a sapo-quedo
  219. No facis jocs a qui no els entén
  220. No hi ha cabal molt ni poc que no l'enfonsi el joc
  221. No hi ha joc més divertit que aquell que es juga en el llit
  222. No hi ha joc sense trampa
  223. No hi ha jugador sense mania
  224. No hi ha pitjor sagnia que el joc de la loteria
  225. No jugar amb foc
  226. No juguem amb canyetes que mos farem tallets
  227. No juguem amb el duro, que és cabat
  228. No juguem, jugant
  229. No jugues amb canyetes que et faràs tallets
  230. No jugues amb canyetes, que et tallaràs
  231. No jugues amb el foc que et pixaràs al llit
  232. No juguis amb Na Rosa, que et tirarà qualque coça
  233. No juguis mai amb qui no sap de jugar, que sempre et guanyarà
  234. No moris en mortaldat ni jugues per Nadal
  235. No n'hi ha joc sense trampa
  236. No sopis conill si ets vell, que t'hi jugaràs la pell
  237. Noia honesta, res de jocs. Mira'm i no em tocs
  238. Obrir-se com un joc de nines russes
  239. Olorar la jugada
  240. Papallona, papallona, | no juguis vora del foc: | amb gent que no tinguen seny, | no hi vulguis tenir cap joc
  241. Patró que mal governa, la vida es juga
  242. Peça tocada, peça jugada
  243. Per la mort del porc, alegries i jocs
  244. Per les errades es perden els jocs
  245. Per Sant Antoni comencen els focs i acaben els jocs
  246. Per sant Joan al joc, per Nadal al foc
  247. Per un punt se perd el joc
  248. Per un ratet de plorar, jugue tot el dia
  249. Poder jugar-hi de peus
  250. Poll de gener juga amb son pare al galliner
  251. Portar un doble joc
  252. Posar en joc (algú o alguna cosa)
  253. Quan el bestiar juga, assenyala pluja
  254. Quan el diable no té res per fer, juga amb la cua
  255. Quan el diable va a jugar, mira que et vol enganyar
  256. Quan el dofí juga, el vent bufa
  257. Quan es moixos tenen juguera, senyal de pluja
  258. Quan juguen els dofins, maror fora i maror dins
  259. Quan l’esparver es fa vell els ocells juguen
  260. Quan la sort fa cara de gos, jugueu vós
  261. Quan les cabres salten i juguen, senyal de vent
  262. Quan ve de volea, es juga
  263. Quan vegis el vent de terra i els núvols jugar, mariner, fes-te a la mar
  264. Que sap jugar a tots els jocs? Ten-lo per savi i no per boig
  265. Què t'hi jugues?
  266. Qui calla i fa son joc, no fa pas poc
  267. Qui de cor juga, la salut es juga
  268. Qui de jugar es dóna vergonya ni és home ni és dona
  269. Qui decanta el cap no sap què jugar
  270. Qui en fa massa, no és del joc
  271. Qui es juga la joventut, ja està perdut
  272. Qui es lloga els seus plaers s'hi juga, qui es casa se'ls ven
  273. Qui fa el joc mai perd
  274. Qui fa el joc, no perd
  275. Qui fa trampes jugant, a l'infern va caminant
  276. Qui juga a menut, sempre el veuràs perdut
  277. Qui juga amb carbó es mascara
  278. Qui juga amb foc acaba cremant-se
  279. Qui juga amb foc i pixa en es llit, no té es seny complit
  280. Qui juga amb foc, es crema
  281. Qui juga ferm, juga bé
  282. Qui juga net sempre perd
  283. Qui juga net, net es queda
  284. Qui juga no ha d'estar per res més
  285. Qui juga no torra castanyes
  286. Qui juga per guanyar perd per obligació
  287. Qui juga, els pèls es juga
  288. Qui juga, mai viu feliç
  289. Qui molt juga amb el gat, en sortirà esgarrapat.
  290. Qui no juga, no guanya
  291. Qui no sap què jugar, a tots fa
  292. Qui no vulgui perdre, que no jugui
  293. Qui per Nadal juga a bitllets, per Pasqua s'escalfa els talons
  294. Qui per Nadal juga al tocó, per Pasqua es calenta el taló
  295. Qui perd vol tornar a jugar
  296. Qui té el cap de vidre, no jugui a pedrades
  297. Qui treu el joc mai perd
  298. Reduir-se el joc a taules
  299. Rematar la jugada
  300. Rosa, si vols jugar, posa
  301. Sa lluna es una bruixa que juga amb els níguls i los arruixa
  302. Segons l'al·lot, les joguetes
  303. Seguir el joc
  304. Sembla que es nega i juga amb l'aigua
  305. Sense amor ni jocs, res hi ha agradable
  306. Sense interès, ningú juga
  307. Ser [alguna cosa] un joc [per a algú]
  308. Ser com qui juga a la campaneta de la ning-ning
  309. Ser enjogassat, -da
  310. Ser la joguina d'algú
  311. Ser un mal joc
  312. Ser un tripijoc
  313. Si comences bé no t'espanti el joc darrer
  314. Si el gresol fa mala cara, val més plegar la jugada
  315. Si els jocs s'haguessin de jugar dues vegades, ningú perdria
  316. Si es pogués jugar dues vegades, ningú perdria
  317. Si jugues amb bancs, tindràs entrebancs
  318. Si jugues amb un que no en sap, et deixarà pelat
  319. Si no vols perdre, no juguis
  320. Si per Nadal joc, per Pasqua foc
  321. Si per Nadal jugues a bitllons, per Pasqua et torraràs els talons
  322. Si vols jugar, posa, Maria Rosa
  323. Sort en amors, desgraciat en el joc; sort en el joc, desgraciat en amors
  324. Tancar el joc
  325. Tant tenim del joc com del rebato
  326. Taula i joc són pedra de toc
  327. Té ses bromes pesades, es jocs feixucs...
  328. Té una juguera malaïda
  329. Tenir bona o mala mà en el joc
  330. Tenir joc (una cosa)
  331. Tenir jocs
  332. Tenir mals jocs
  333. 'Tonto' el qui juga i 'tonto' el qui no juga
  334. Tornar la pilota a joc
  335. Tornar-li les pilotes al joc
  336. Tot bon jugador ha de saber perdre
  337. Tot jugant, els burros es mosseguen
  338. Tot jugant, jugant, es casen
  339. Tots els jocs que duren, puden
  340. Tripeta plena fa jocs
  341. Tripeta plena fa jocs i no camiseta llímpia
  342. Trobar-se en un tripijoc
  343. Un bon badoc fa mudar el joc
  344. Un sastre i un caçador jugaven a dir mentides; el caçador en va dir set i el sastre cent de seguides
  345. Un sí vaig dar i la llibertat em vaig jugar
  346. Una filla és un joc, però tres ja són un foc
  347. Una vegada que el diable i la dona van jugar, aquesta el va guanyar
  348. Uns juguen i uns altres paguen
  349. Val més jugar a la segura que esperar bona ventura
  350. Val més sort que ben jugar
  351. Val més sort que bon joc
  352. Val més ventura que ben jugar
  353. Veure el joc mal parat
  354. Veure-li el joc a un altre
  355. Vols jugar-t'hi que...?
  356. Xarxa estripada, fa mala jugada

dimecres, 17 d’agost de 2011

El Joc i el jugador

  1. A cartes vistes, tothom és jugador
  2. A joc vist, tothom és savi
  3. A jugar i perdre, pagar i callar
  4. A jugar tots o a cremar la baralla
  5. A jugar tots o esqueixar les cartes
  6. A la bossa del jugador no li cal lligador
  7. A la casa del jugador, tan aviat hi ha alegria com tristor
  8. A la vetlla de viatjar, no et posis a jugar
  9. A l'amic, si el guanyes en el joc, guanya-li poc.
  10. A qui el joc ama, el joc el mata
  11. A qui hagis de manar, no t'hi posis a jugar
  12. Abans de jugar l'as, mira bé el que fas
  13. Abans de viatjar no et posis a jugar, perquè la bossa hi deixaràs; jugaràs, però no viatjaràs
  14. Acabat el joc amb el dos de bastos
  15. Afortunat en el joc, desgraciat en amors
  16. Afortunat en el joc, dissortat en amors
  17. Això són bruixeries, jocs de mans i patranyes de xarlatans
  18. Al bon jugador, les cartes li juguen soles
  19. Al joc i al vi, l'home es fa coquí
  20. Al joc no cal més que dues coses: paciència i diners
  21. Al joc, a la taula i a la dansa es coneix la bona criança
  22. Al treballador, faena; i al jugador, diners
  23. Alberic està molt ric per les jugades de loto i les baralles de cartes i l'arròs de fora «coto»
  24. Albur de rei i sis, no els juguis
  25. Amb diner guanyat al joc mai no arribaràs al lloc
  26. Amb el diner no s'hi juga, perquè sempre et toca el perdre
  27. Amb el rei i l'as el joc dominaràs
  28. Anar per la vida jugant a cartes vistes
  29. As d'espases, bastos i sota, si jugues amb novells, jugada bona
  30. Bé juga el que no juga
  31. Begadors i jugadors, sa fam les va darrere
  32. Bon jugador, mala ventura
  33. Bona mina i dolent joc
  34. Borratxos i jugadors, fora de casa
  35. Bossa de jugador no és bossa de pagador
  36. Bossa de jugador no ha de menester tancador
  37. Bossa de jugador, no té aturador
  38. Bruixes o jocs de mans, «patranyes» de xarlatans
  39. Caçaire i jugaire no poden durar gaire
  40. Cap jugador no arriba a vell
  41. Cap jugador no pot ser home bo
  42. Carta girada, carta jugada
  43. Carta jugada, sort tirada
  44. Carta tirada, ben jugada
  45. Carta tocada, carta jugada
  46. Cartes i armes, fins que s'han jugat no se'n sap el resultat
  47. Cartes, dones, joc i vi el ric fan tornar mesquí
  48. Casar-se és jugar-se la vida en una carta
  49. Cavall de raça i jugador no és gaire durador
  50. Començar jugant i acabar plorant
  51. Company de camí, de joc o d'hostal, no el tinguis de seguida per amic formal
  52. D'alegria de jugador, de salut de vell i de cel estrellat, ni me'n fio ni me n'he fiat
  53. De cartes i de daus, els millors són no jugar-los
  54. De diner guanyat al joc, no te'n compraràs cap porc
  55. De jugador, borratxo i fart, Déu me n’apart
  56. De jugar a cartes i de sembrar, mai no se'n sap prou
  57. De jugar, ningú no se'n fa ric
  58. De robar i de jugar benhaja qui me'n traurà
  59. De tot el joc de cartes, oros, copes, bastos i espases
  60. Del joc, en ve el foc
  61. Del joc, en vénen tota mena de raons
  62. Del joc, ni molt ni poc
  63. Del joc, poc, i millor gota
  64. Del jugador, gra o palla
  65. Del jugar al robar una passa només hi ha
  66. Del jugar, renegar i briconejar, costa de desavesar
  67. Després de les cartes vistes, tots son jugadors
  68. Déu me do per jugar un bon jugador, un que no en sàpiga, no
  69. Diner de joc, ara molt, ara gens, ara poc
  70. Diner del joc vingut, avui guanyat, demà perdut
  71. Diner en el joc guanyat no és guanyat, sinó deixat: a jugar tornaràs i el perdràs
  72. Diner que el joc ha portat, avui vingut i demà entornat
  73. Diner vingut del joc, molts en tenen i pocs en retenen
  74. Diners de joc no fan pilerot
  75. Dir mal de les cartes i jugar amb dos jocs
  76. Dóna-me'l afeccionat al joc i mentider, i jo te'l daré borratxo i faldiller
  77. Dones, vi i joc són la perdició dels homes
  78. Dur una pell de serp al damunt, fa veure les trampes dels qui fan jocs de mans
  79. El bon gat de mar sap ben jugar, ben fumar i ben nedar
  80. El bon joc és no jugar-lo
  81. El bon jugador coneix les cartes amb l'olor
  82. El bon jugador de manilla, tuti i truc i bescambrilla
  83. El bon jugador dóna per sota
  84. El bon jugador quan juga no coneix sa mare
  85. El bon jugador, bon bevedor i bon fumador
  86. El bon jugador, fumador i bevedor
  87. El borratxo és la joguina del dimoni
  88. El camí del jugador porta dret a la presó
  89. El cau, no el juga cap home brau
  90. El diner del jugador no té aturador
  91. El joc crema més que el foc
  92. El joc destruïx més que el foc
  93. El joc fort, el vi ranci i la dona jove
  94. El joc no és joc, que és foc, i crema qui el toc
  95. El joc no paga la candela
  96. El joc porta tots els mals
  97. El joc, la dona i el vi fan tornar el ric mesquí
  98. El joc, bé el conec; però el jugador, no ho crec
  99. El joc, el llit, la nit i el foc no s'acontenten mai amb poc
  100. El joc, la dona i la mar són tres mals
  101. El joc, la sort i l'amor té els seus alts i baixos
  102. El jugador de tarannà el que guanya avui ho perd demà
  103. El jugador el joc cerca de cor
  104. El jugador es faria barba d'or si a mig jugar sabia plegar
  105. El jugador mai pot guanyar; si guanya avui ho perd demà
  106. El jugador no deixa hisenda ni renda
  107. El jugador no té jorn bo
  108. El jugador per una sota dóna la dona, i per un cavall, la dona i el cavall
  109. El jugador quan té sort, que no remeni les cartes
  110. El millor de les cartes és no jugar-les
  111. El millor joc és ni veure'l de lluny ni a prop
  112. El millor jugador que hi ha, amb males cartes sap guanyar
  113. El millor jugador, sense cartes
  114. El que és donat a jugar, casa no farà, i si se la fa no la guardarà
  115. El que juga amb el taverner, o és boig o li sobra el diner
  116. El qui juga és juga la ventura
  117. El qui juga o mira el joc, de sa casa cuida poc
  118. El qui juga per obligació, perd per necessitat
  119. El set i mig i la bescambrilla són jocs de faldilles
  120. El tafurer, quan juga, sa mare envidaria; i si no ho volia fer que no es digui tafurer
  121. El tito, el truc i la manilla no són jocs per faldilles
  122. El tuti, joc de murri
  123. El tuti, joc de muti
  124. El vi del joc, el beu qui pot
  125. El vi, la ira i el joc descobreixen l'home
  126. El vi, les dones i el joc fan anar els homes de tort
  127. El vici no va sol, el joc s'acompanya de tots
  128. Els diners del joc són sagrats
  129. Els jugadors reneguen, disbauxen i no engreixen
  130. Els oros fan rodar el joc
  131. Els que juguen quan guanyen beneeixen i quan perden reneguen
  132. Els vells, fins les rates juguen amb ells
  133. En casa de jugador, poc pa i baralles
  134. En el joc i en el plat, l'home coneixeràs
  135. En el joc l'argent ve a passes i l'or se'n va al galop
  136. En el joc qui més guanya és el que mira i no juga
  137. En el joc, en la taula i en la dansa es coneix la bona criança
  138. En el joc, qui guanya es queda sense camisa i qui perd es queda nuet
  139. En la taula i en el joc coneixeràs els homes
  140. Encara que no faig el joc, mirant-ho m'alegro un poc
  141. Engrifar-se les cartes en el joc
  142. Entrar en joc
  143. Es guanya el plet i es guanya el joc amb cataplasmes d'or
  144. És joc de poques taules
  145. És millor jugador el que guanya que el que perd
  146. És un joc de tria l'as
  147. Ésser joc de poques taules
  148. Estar jugades les cartes
  149. Fer bona cara i mal joc
  150. Fer el joc de taules
  151. Fer el joc del mut
  152. Fer jocs de mans
  153. Fer la gran jugada
  154. Fer mal joc
  155. Fer un doble joc
  156. Fer un joc de mans
  157. Fer un tripijoc
  158. Fer una mala jugada
  159. Fes una errada en el joc i ell en farà cent
  160. Fill jugador, que no ens el dongui Nostre Senyor
  161. Fumador de pipa, jugador de cartes, bevedor de vi, no el vull per a mi
  162. Gastant molt i guanyant poc, mal ha d'acabar el joc
  163. Guany del joc, no dura una setmana
  164. Guanyant i perdent es fan els jugadors
  165. Guanys de joc, duren molt poc
  166. Guanys de joc, inflen i no engreixen
  167. Home jugador no és res de bo
  168. Home jugador no té aturador
  169. Home jugador, cada dia pitjor
  170. Home que juga molts jocs, ni de lluny ni de prop
  171. Home que no juga, Déu se l'enduga
  172. Home que no sap jugar per amic meu no es pot comptar
  173. Joc cantat, joc esguerrat
  174. Joc de cartes i jocs de peu, qui més hi mira menos hi veu
  175. Joc de cartes, joc de trampes
  176. Joc de cartes, jocs de males arts
  177. Joc de mans, brega segura
  178. Joc de mans, feina de mal art
  179. Joc de mans, joc de vilans
  180. Joc de poques taules
  181. Joc de quatre, joc de catre
  182. Joc de sort, joc de badoc
  183. Joc de sort, joc de baralla
  184. Joc de sort, joc de boig
  185. Joc de sort, joc de mort
  186. Joc de sort, joc de trampa
  187. Joc de sort, per un res i per altres tot
  188. Joc i beguda, casa perduda
  189. Joc llarg trencat, a les tornes donat
  190. Joc mal començat mai no pot ésser ben acabat
  191. Joc nou, cada u un sou
  192. Joc quatrer no val res
  193. Joc quatrer, tira'l al carrer
  194. Joc, vi i dones són la perdició dels homes
  195. Jocs amb dany, no acaben l'any
  196. Jocs de cartes, jocs de baralles
  197. Jocs de cartes, jocs de bergants
  198. Jocs de cartes, jocs de diables
  199. Jocs de cartes, pels altres
  200. Jocs de mans, jocs de vilans
  201. Jocs de sort, jocs de mala mort
  202. Jocs de sort, uns dies no res i uns altres dies tot
  203. Jocs honestos usaràs i dels daus te guardaràs
  204. Jocs que duren, puden
  205. Jocs, menjars i amors, els primers són els millors
  206. Juga el primer as i partida no perdràs
  207. Juga el sis si no està contra el rei
  208. Jugador de bot, pagador de butxaca
  209. Jugador de cartes i bevedor d'aiguardent, sempre duu el cap calent
  210. Jugador de cartes, fumador de pipa, bevedor de vi, no el vull pas per mi
  211. Jugador de manilla, borratxo segur
  212. Jugador de pilota que l'espera al bot, es fot
  213. Jugador i bevedor de vi, magre i secardí
  214. Jugador i caçador i pescador no tenen mai un xinxó
  215. Jugador i cavall de raça, prompte passa
  216. Jugador que juga i guanya, guanya l'infern i perd l'ànima
  217. Jugador que juga i perd, perd el diner i guanya l'infern
  218. Jugador que mira el cel les estrelles veu
  219. Jugador que no té diners per jugar, les orelles es jugarà
  220. Jugador que perd és un mal home
  221. Jugador que perd, mal home
  222. Jugador que tingui l'as, ja li pots anar al detràs
  223. Jugador que vol guanyar, les cartes no ha de remenar
  224. Jugador, pare i padrí
  225. Jugador, pescador i pecador mai no tenen res de bo
  226. Jugador, pintor, tot allò no val gaire
  227. Jugador? Per marit no el vull pas jo
  228. Jugaire, mentider, enredaire, donaria la dona per una bona carta
  229. Jugant dos el tres va perdre
  230. Jugar a carta tapada
  231. Jugar a cartes vistes
  232. Jugar a cartes vol més sort que traça
  233. Jugar amb cartes descobertes
  234. Jugar amb cartes matades
  235. Jugar amb cartes netes
  236. Jugar amb dos jocs de cartes
  237. Jugar amb dos parells de mànegues
  238. Jugar amb dues baralles
  239. Jugar amb xambons fa perdre el temps i els dinerons
  240. Jugar bé les seves cartes
  241. Jugar i no perdre mai, això rai
  242. Jugar i passejar, quan no s'ha de treballar
  243. Jugar la darrera carta
  244. Jugar mà a mà
  245. Jugar més que les cartes
  246. Jugar una sola carta
  247. Jugar, beure i fumar, les tres tares d'un fadrí
  248. Jugar-se el sol abans de sortir (o abans de néixer)
  249. Jugar-se el tot pel tot
  250. Jugar-se les cartes
  251. Jugar-se l'última carta (en una cosa)
  252. Jugar-s'ho tot a una sola carta
  253. L’hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc
  254. La bescambrilla, joc de calces; la manilla, joc de barbes
  255. La bossa del jugador ara té diners ara no
  256. La bossa del jugador corre sense aturador
  257. La bossa del jugador no necessita lligador
  258. La carrera del jugador fa cap a la presó
  259. La carta que no jugues sempre és la millor
  260. La dona que en jugar perd, per bé que jugui no es pot refer
  261. La manilla és joc de borratxos
  262. La manilla no la poden jugar els muts
  263. La mar i el jugador, ara sí, ara no
  264. La millor sort del daus, és no jugar-los
  265. La millor sort del joc és no jugar
  266. La sort de Galta, que jugant tot sol perdia
  267. La sort en el joc ajuda més els tontos que els bons jugadors
  268. La vida del carreter n'és vida molt regalada: cada dia bon menjar i el diumenge a jugar a cartes
  269. L'as de joc, nou o net
  270. L'as d'oros no el juguen «bobos»
  271. Les cartes no es juguen més que una vegada
  272. Les cases de joc cauen, però els jocs queden
  273. Les dones, el vi i el joc fan anar els homes de tort
  274. Les tres desgràcies de l'home són: el joc, les dones i el vi
  275. L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc (o les juga)
  276. L'ofegor juga de traïdor
  277. Los jocs honests tu usaràs; | de jocs de dau te guardaràs. | Jamai bon manto portaràs | mentre el seguesques
  278. Mala jugada
  279. Malhaja el joc i el nom i tot
  280. Matador d'última, jugador de calbot
  281. Menjant, jugant i bevent es coneix la gent
  282. Més hi veu qui mira que no pas qui juga
  283. Més jugador que el Rei d'oro
  284. Més jugador que unes cartes
  285. Ni al gastador li manca què gastar ni al jugador què jugar, ni a l'avar què aplegar
  286. Ni caça de caçador, ni diner de jugador
  287. Ni dilluns sense lluna ni jugador amb fortuna
  288. Ni joc sense trampa ni sant sense estampa
  289. Nineta, si vols venir, / a la plaça de Begur / comprarem un joc de cartes / per jugar al trenta-u
  290. No em pesa que mon fill sia jugador, sinó que va darrera de rescabalar-se
  291. No és bon jugador de manilla el qui no és bon bevedor
  292. No és bon jugador el que no renega
  293. No hem pesa que mon fill siga jugador, sinó que vaja darrere de rescabalar-se
  294. No hi ha cabal molt ni poc que no l'enfonsi el joc
  295. No hi ha joc de mans sense trampa
  296. No hi ha joc sense trampa
  297. No hi ha jocs de mans sense paranys
  298. No hi ha jugador sense mania
  299. No juguis jamai de mans perquè és joc de vilans
  300. No juguis mai a cartes amb qui no sàpiga jugar-hi
  301. No n'hi ha joc sense trampa
  302. No prengues per ofici, el que els rics tenen per vici: cacera, joc i ball
  303. No saber amb qui et jugues els diners
  304. No tots els jocs són asos i reis, que també hi ha vuits i nous
  305. O juguem tots o es trenca la baralla
  306. Oh!, n'han fet, de morts, el joc, borratxera i els vils amors!
  307. Oros són trumfos i bastos fan joc
  308. Ors són trumfos i joc espases
  309. Peça tocada, peça jugada
  310. Pels jugadors, Déu són les cartes
  311. Per casa mira molt poc el qui juga a tot estrop
  312. Per fer un bon joc, tenir molt i gastar poc
  313. Per fumar, amb pipa, per beure, aiguardent, i per jugar, el joc més dolent
  314. Per jugar no fan falta més que dues coses: paciència i doblers
  315. Per sa casa mira poc el que juga o mira el joc
  316. Perdre és ben guanyar, si no tornes a jugar
  317. Perdut el diner, el jugador, com que no pot jugar, es posa a mirar
  318. Pescador, jugador i bevedor no valen res
  319. Pintar (o jugar) bastos
  320. Posar nostres vides a joc d'una tria d'as
  321. Qualsevol que és jugador, mai el veuràs guanyador
  322. Quan el diable vol fer mal, juga a les cartes
  323. Quan les cartes s'atravessen, que jugui un altre
  324. Quan un està de sort, les cartes soles li juguen
  325. Quan un jugador renega, senyal que perd
  326. Quan vegis jugar a cartes, seràs prudent si te n'apartes
  327. Quatre coses maten a qui les usa: amor de dona, caça, joc i vi
  328. Que amb pipa fumés, que a cartes jugués i que vi begués mentre em volgués
  329. Que bon jugador no es diga el qui no sap jugar a la manilla
  330. Que sap jugar a tots els jocs? Ten-lo per savi i no per boig
  331. Quedar moltes cartes per jugar
  332. Qui a cartes juga baralles busca
  333. Qui a cartes juga, els cabells s'empenya
  334. Qui cartes juga en raons es met
  335. Qui de jugar es dóna vergonya ni és home ni és dona
  336. Qui decanta el cap no sap què jugar
  337. Qui el joc ama, el joc el mata
  338. Qui en fa massa, no és del joc
  339. Qui és afortunat en amors sol ser desgraciat en el joc
  340. Qui es fica a jugar, més pot perdre que guanyar
  341. Qui és mà, que jug
  342. Qui es posa a jugar, tant pot perdre com guanyar
  343. Qui es surt del joc, perd l'aposta
  344. Qui fa el joc mai perd
  345. Qui fa el joc, no perd
  346. Qui fa trampes jugant, a l'infern va caminant
  347. Qui guanya pa i es juga el vi, perd pa i vi
  348. Qui ha jugat jugarà, qui és boig no curarà
  349. Qui joc ama, el joc lo mata
  350. Qui juga a cartes el dimoni empaita
  351. Qui juga a cartes es juga la felicitat
  352. Qui juga a menut, sempre el veuràs perdut
  353. Qui juga al rest obert, o tot ho guanya o tot ho perd
  354. Qui juga amb dues baralles, guarda asos a les mànegues
  355. Qui juga de broma, perd de veres
  356. Qui juga diners, es juga la ventura
  357. Qui juga en dissabte te mal diumenge
  358. Qui juga i guanya vi i torna a jugar vi, paga vi
  359. Qui juga i perd diners torna a jugar, i si guanya encara més
  360. Qui juga i perd torna a jugar; si no hi torna avui hi tornarà demà
  361. Qui juga i perd, just és que renegui
  362. Qui juga i perd, paga
  363. Qui juga molt a cartes no duu neta la casaca
  364. Qui juga molt no té mai ni un sou
  365. Qui juga molt, molt perd
  366. Qui juga net sempre perd
  367. Qui juga net, net es queda
  368. Qui juga no dorm
  369. Qui juga no dorm i qui dorm paga
  370. Qui juga no ha d'estar per res més
  371. Qui juga per guanyar perd per obligació
  372. Qui juga per interès, esclau de les cartes és
  373. Qui juga per misèria, perd per necessitat
  374. Qui juga per necessitat, perd per obligació
  375. Qui juga un trumfo, en puja un altre
  376. Qui juga, els pèls es juga
  377. Qui juga, guarda cabres
  378. Qui juga, la bossa s'espluga
  379. Qui juga, mai viu feliç
  380. Qui juga, no dorm
  381. Qui juga, no guarda cabres
  382. Qui jugava a cartes i se n'ha sabut deixar ja pots dir que és bon cristià
  383. Qui li agrada jugar casa alta no es farà
  384. Qui no és bon bevedor, no pot ser bon jugador de manilla
  385. Qui no fuma, ni juga, ni fot, el diable se n'hi porta tot
  386. Qui no juga és el que guanya
  387. Qui no juga és qui més guanya
  388. Qui no juga, no guanya
  389. Qui no sap jugar a cartes, Déu el té en gràcia
  390. Qui no vulgui perdre, que no jugui
  391. Qui perd vol tornar a jugar
  392. Qui porta pell de serp a la butxaca, veu totes les trampes dels qui fan jocs de mans
  393. Qui sempre juga i mai no treballa, somnia
  394. Qui sovint juga, menja i beu paga tard el que deu
  395. Qui té mà domina el joc, si el joc es deixa dominar
  396. Qui té mà sempre guanya sense jugar
  397. Qui treu el joc mai perd
  398. Qui veu jugar i se'n sap estar, gran virtut ha
  399. Reduir-se el joc a taules
  400. Saber amb qui se la juga (o saber amb qui es juga els quartos (o els calés, o els diners, etc.))
  401. Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u; el dimoni va fer trenta, i sant Antoni, trenta-u
  402. Sant jugador, llàntia de fusta
  403. Sense interès, ningú juga
  404. Ser jugador com los diners
  405. Ser un tripijoc
  406. Set caçadors, set pescadors i set jugadors: vint-i-un perduts
  407. Si al teu amic vols conèixer, fes-lo jugar i beure
  408. Si comences bé no t'espanti el joc darrer
  409. Si el gresol fa mala cara, val més plegar la jugada
  410. Si el guardià juga a cartes, què faran els altres frares?
  411. Si el jugador pot canviar, llavors també hi ha un remei contra la lepra
  412. Si els bitllers estan en joc, l'aigua mansa es torna foc
  413. Si els jocs s'haguessin de jugar dues vegades, ningú perdria
  414. Si es pogués jugar dues vegades, ningú perdria
  415. Si jugues amb un que no en sap, et deixarà pelat
  416. Si manlleves al jugador que guanya, ell demà et manllevarà perquè perdrà
  417. Si no vols perdre, no juguis
  418. Sort en amors, desgraciat en el joc; sort en el joc, desgraciat en amors
  419. Sota, el joc per sota
  420. Tabac, joc i vi, amb taxa, distrauen, sens ella, un verí
  421. Tafur quotidià, jugador perpetu
  422. Tant a l'estiu com a l'hivern és més bon jugador el qui guanya que el qui perd
  423. Tant per una carta de massa com per una carta de poc es perd el joc
  424. Taula i joc són pedra de toc
  425. Tenir bona o mala mà en el joc
  426. 'Tonto' el qui juga i 'tonto' el qui no juga
  427. Tot bon jugador ha de saber perdre
  428. Tot bon mariner és bevedor, fumador i jugador
  429. Tots els jocs que duren, puden
  430. Tres coses fan perdre l’home: el joc, el vi i la dona
  431. Tres coses perden l'home: plet, baralla i joc
  432. Tres pescadors, tres jugadors i tres caçadors són nou pobres
  433. Trobar-se en un tripijoc
  434. Un bon badoc fa mudar el joc
  435. Una carta salva un joc i una carta el perd
  436. Una regla té el joc per guanyar: no jugar
  437. Una vegada que el diable i la dona van jugar, aquesta el va guanyar
  438. Uns juguen i uns altres paguen
  439. Val més jugar a la segura que esperar bona ventura
  440. Val més sort que ben jugar
  441. Val més sort que bon joc
  442. Val més un jugador que un calavera i bevedor
  443. Val més ventura que ben jugar
  444. Veure el joc mal parat
  445. Veure-li el joc a un altre
  446. Vi, tabac i joc, del més fort
  447. Vingui aquí a jugar a la brisca
  448. Vol jugar amb dues cartes

dilluns, 8 de novembre de 2010

Oliva i olivera

  1. A finals de novembre arreplegaràs l'oliva sempre
  2. A l'octubre, ametlles collides; i al novembre olives marcides
  3. A l'oliver, li fas mal i et dóna bé
  4. A partir del giner l'oliva dixa l'oli a l'oliver
  5. A Sant Joan [l'oliva], com la sal; a Sant Pere, com lo pebre
  6. A Sant Martí agarra l'escala i vés a collir [les olives]
  7. A Sóller, molts de tarongers, i oliveres amb excés
  8. A últims de novembre arreplega los olives sempre
  9. Abans de Santa Caterina, no cullis l'oliva
  10. Aigua agostenca, oliva tendra
  11. Aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el gra al graner i el vi al celler
  12. Aigua de gener, prenya l'oliver
  13. Aigua i lluna, temps d'oliveres
  14. Al gener, l'aigua és bona per a l'oliver
  15. Al gener, l'oli és a l'oliver
  16. Al juliol, el raïmet porta dol i l'oliva també en vol
  17. Al mes de gener, s'empeny l'oliver, pel febrer el jornal té
  18. Any de bajoquetes, any d'olivetes
  19. Any de neu, any d'oliva
  20. Any de neu, any d'olives
  21. Any de pinyol, any d'olives
  22. Any d'escaldada, any d'olivada
  23. Ara començ (a) entrar amb olivetes
  24. Baix l' olivera m' estich | plegant olivetes fargues. | Esta nit es nit de bulla | y jugarém á les cartes
  25. Ben podada l'olivera es renova tota entera
  26. Boires per sant Pere maten les oliveres
  27. Cada mussol a sa olivera
  28. Cal que per la sega l'oliver estigui ben florit
  29. Canviar l'aigua de les olives
  30. Carn de ploma, peix d'espina i oli d'oliva
  31. Casa de pare, vinya d’avi i oliver de besavi
  32. Casa d'oliveres, casa de censals
  33. Cava l'oliver i bona oliada espera
  34. Cornudella de Montsant, amb olives van tirant
  35. Costa més de criar, que un olivaró a la Plana
  36. D’olives, una per Sant Joan i cent per Nadal
  37. De la terra el forment i de l'olivar l'agudell
  38. De pau la olivera signe és dels abres el més digne, com dels abres de poder la olivera és el primer
  39. De què es fa l'oli? ─De les olives. ─Calla, burro, no me ho digues
  40. De què es fa l'oli? ─De les olives. ─Calla, ruc, que ja ho sabia
  41. De santa Llúcia, tot l'oli és a l'oliva
  42. Del camp el forment i de l'olivar l'argudell
  43. D'oliva oliveta, no passis de dotzeneta
  44. D'olives i d'aglans, tantes en cullen els xics com els grans
  45. D'olives, una per sant Joan i cent per Nadal
  46. Dormir com una soca d’olivera
  47. El dia de la Mare de Déu de Març s'emprenyen les oliveres
  48. El gavià, si troba olives avui, no les deixa per demà
  49. El mussol en l'oliver pel rei del món es té
  50. El vent del gener porta l'oliva a l'oliver
  51. Els abres de un olivar que de nou se vol formar han de estar ben enfilats y no masa junts plantats; conta sempre dotse pasos, y que no siguen escasos
  52. Els estornells van cent vegades a un oliver i no el deixen fins que no hi deixen res
  53. En la terra qu'és llaujera li va molt bé a la olivera; si és de cals o pedregosa també se fa molt hermosa; y entonces el resultat és un oli més dorat; en terra molt productiva molta rama y poca oliva
  54. En terra reial, olivera
  55. Entre olivera i olivera, dotze passes de carrera
  56. Es febrer, s'oliva aixecaré
  57. És tocat de l'olivera grossal
  58. Es vent emprenya ses oliveres
  59. Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida
  60. Estar batejat amb aigua d'olives
  61. Fer fust d'olives sabateres
  62. Fer gust d'olives ensabatades
  63. Fes la poda a l'oliver / per tot el mes de febrer / i segons el temps que faça, / s'adelanta o bé es retrassa
  64. Flor d’olivera per l’abril, oli just per amanir
  65. Flor d'oliver pel maig, oliada per a tot l'any
  66. Flor d'olivera per l'abril, oli just per a amanir
  67. Flor d'olivera per l'abril, val per mil
  68. Flor d'olivera per sant Joan, oli en gran
  69. Foc d'oliver, foc de cavaller
  70. Gastar les olives
  71. L’aigua de gener, omple la bóta i emprenya l’oliver
  72. L’estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres
  73. L’oliva amargant vol vi al darrere i vi al davant
  74. La calçada de Sant Miquel fa arribar l'oliver al cel
  75. La llenya d'oliver és llenya de cavaller
  76. La lluna nova de febrer, porta l'esporga a l'oliver
  77. La millor medecina, l'oli d'oliva
  78. La millor oliva fa morques
  79. La oliva dóna en febrer més producte que en jiner; no falta també qui ho nega y a fe que no sé a qui crega
  80. La olivera desmochada deixanli huit pams d'alzada, y els arrails retallats (no retorsuts ni trencats), la poses en mitj del clot; y en bona terra, si es pot, femaeta y arreglada la deixes ya ben plantada
  81. La tramuntana s'enduu tot el que veu: ordi, blat i civada, però no s'enduu res de l'olivada
  82. La vida dels olivaires no és pas llarga de contar: al matí mengen pa i figues; als vespres, figues i pa
  83. La vinya del pare, l'olivar de l'avi
  84. L'aigua al gener, omple el graner i emprenya l'oliver
  85. L'aigua de febrer, escalda l'oliver
  86. L'aigua de gener emprenya l'oliver
  87. L'aigua de gener omple la bóta i el graner i emprenya l'oliver
  88. L'aigua de gener omple la bóta i emprenya l'oliver
  89. L'aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el vi al celler i el gra al graner
  90. L'any de traspàs les fulles de l'olivera es giren cap per avall
  91. L'any que ve, com les oliveres de Ràfels
  92. Les olives a la nit et donaran molt neguit
  93. Les olives al matí fan venir gana, al migdia son i a la nit somiar
  94. Les olives fan gana
  95. Les olives i les dones, a les altres cases són més bones
  96. Les olives no es poden amanir que no sigui sant Crispí
  97. Les olives per sant Joan són com a grans de sal; per sant Pere, com a grans de pebre
  98. Les olives, Déu les dóna; l'oli, no
  99. Les olives, les dóna Déu, i l'oli, el moliner
  100. Les quatre coses necessàries per a la vida són: llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment
  101. L'estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres
  102. Llaura bé la vinya i l’olivar i tindràs collita
  103. Llaura bé la vinya i l'olivar i tindràs bona collita
  104. Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment
  105. Llenya d'oliver, foc de cavaller
  106. Lluna i pluja viva, bons per l'oliva
  107. Lo que vaig perdre en ses olives, ho vaig guanyar en so fonoi
  108. L'oli d'oliva tot mal esquiva
  109. L'oliva amargant vol vi al darrere i vi al davant
  110. L'oliva com més està a l'oliver més oli té
  111. L'oliva fresca en el molí fa l'oli fi
  112. L'oliva ha d'ésser premsada així que és arreplegada
  113. L'oliva molt llanosa fa poc oli
  114. L'oliva, del dia; la serva, pansida
  115. L'oliva, una és or, la segona plata i la tercera mata
  116. L'oliver diu: "Pega'm i et donaré oli"
  117. L'oliver, d'entre els arbres el primer
  118. L'oliver, li fas mal i et dóna bé
  119. L'olivera diu: Despulla'm, que et vestiré
  120. L'olivera i la dona, per la falda és bona
  121. L'olivera no vol rigor, ni de fred ni de calor
  122. L'olivera plantada pel novembre mai no menteix
  123. L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
  124. L'olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s'enterra i pel maig surt al sol
  125. L'oliveral estragat se reposa ben cuidat
  126. L'oliveral ya podat deixalo també abonat, y el fem que li posaràs ben pasat el triaràs, perqu'este abre se resent si'l abono és masa ardent
  127. Maig, l'olivera florirà i el blat granarà
  128. Mal per a l'olivera quan los pollissos se fan grans
  129. Menjar olives per sopar fa somiar
  130. Molta mostra i poca oliva
  131. Ni de fret ni de calor la olivera vol rigor; no li agrà res estremat, ni sequia ni humitat
  132. No beguis aigua de bassa, ni d'olives mengis massa
  133. No digues oliva, si no la veus davall la biga
  134. No digues oliveta fins que no estiga dins la gerreta
  135. No diguis oliva fins que no sigui collida
  136. No diguis oliva que no sigui collida
  137. No diguis oliva, que a l'agost no sigui eixida
  138. No és oliva la que a l'agost no està sortida
  139. No et casis amb cap ferrer, no t'enganyin ferradures: val més una oliverada que tots els malls i encluses
  140. No et fiïs d'aigua de bassa, ni d'olives menges massa
  141. No hi ha bona oliva, que a l'agost no sigui eixida
  142. No totes les olives cauen a la borrassa
  143. Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates
  144. Oli d'oliva tot mal esquiva, oli de Sant Bernat tot mal cura i ha curat
  145. Oli d'oliva, tot mal esquiva
  146. Oliva covada, pudenta oliada
  147. Oliva i fortuna, a vegades una i a vegades ninguna
  148. Oliva menjada, pinyol a terra
  149. Oliva una, i si és bona una dotzena
  150. Oliva, al matí, or, a la tarda, plata, i, al vespre, mata
  151. Oliva, una, i si és bona, no ve d'una
  152. Oliva, una, i si no és bona, ni una
  153. Oliver ben podat dóna oli doblat
  154. Olivera batuda, l'anyada vinent perduda
  155. Olivera de ton avi, i figuera de ton pare, i vinya de tu mateix
  156. Olivera del teu avi, castanyer del teu pare, ametller teu
  157. Olivera plantada pel novembre, mai no menteix
  158. Olivera que estàs a prop de camí, ni tu faràs oli ni jo faré vi
  159. Olivera sevillenca | ¡qui pugués está á ta sombra! | Allí voría 'l meu be | quan va á la plana y sen torna
  160. Olivera vella, destral amb ella
  161. Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves
  162. Oliveres heretades, però no comprades
  163. Olives amargues, pa i vi, fins que s'acaben
  164. Olives i pa calent maten la gent
  165. Olives sabateres, foc amb elles
  166. Olives, la primera, d'or, la segona, de plata, la tercera, mata
  167. Olives, una per sant Joan i cent per Nadal
  168. Olivetes d'Orient, com més en mengen, més talent
  169. P'a podar l'oliveral busca sempre un bon pardal, qu'els mals podadors fan ellsmolt més mal qu'els estornells
  170. Patrimoni d'oliveres, patrimoni d'embusteres
  171. Pel gener s'emprenya l'oliver
  172. Pel gener, l'oli és a l'oliver
  173. Pel juliol, el raïm (o el raïmet) porta dol, i l'oliva també en vol
  174. Pel maig floreix l'olivera i grana el blat
  175. Pel maig la flor d'olivera veuràs, i si la veus, oli per tot l'any arreplegaràs
  176. Pel mal de ronyó, l'oli d'oliva és el millor
  177. Per la lluna nova del febrer esporga l'oliver
  178. Per la Mare de Déu de març s'emprenyen les oliveres
  179. Per l'Ascensió, s'encreuen les fulles de les oliveres
  180. Per sant Andreu, a les oliveres llaura el peu
  181. Per sant Andreu, l'oliva al trull posareu
  182. Per sant Crispí, l'oliva al tupí
  183. Per Sant Lluc, posa les olives en suc
  184. Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí
  185. Per Sant Martí, l'oliva al topí, barra el teu vi i convida ton veí
  186. Per Sant Martí, mata ton porc, posa les olives al tupí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí
  187. Per Sant Pere mira s'olivera; si en veus una aquí, una allà, mig esplet hi ha
  188. Per sant Pere posa el cap sota l'olivera
  189. Per sant Pere vés a veure l'olivar; si veus una oliva, mil en pots esperar
  190. Per santa Caterina, arreplega l'oliva
  191. Per santa Caterina, cull l'oliva; la vella que ho sabia, collida ja la tenia
  192. Per Santa Caterina, l'oli a l'oliva, i per Sant Llop, l'oli pertot
  193. Per Santa Caterina, l'oli és a l'oliva
  194. Per Santa Caterina, plega l'oliva; qui espera el gener no hi trobarà res
  195. Per Santa Caterina, posaràs l'oliva
  196. Per Santa Caterina, replega l'oliva
  197. Per Santa Llúcia, l'oli torna a l'oliva. [o tot l'oli és a l'oliva]
  198. Per Tots Sants, les olives a les mans
  199. Per Tots Sants, les olives fan mig oli
  200. Per Tots Sants, olives i aglans, amb totes dues mans
  201. Plegar olives
  202. Pluja i lluna, oliva segura
  203. Polls de febrer roseguen l'ametller i l'oliver
  204. Poques olives i bones
  205. Quan el sol se'n va a la posta / i la lluna a les Garrigues, / quina cara ens farà l'avi / si hem collit poques olives!
  206. Quan floreix pel juny, vés-hi amb el puny (l'olivera)
  207. Quan les formigues arroseguen lo cul, aigua; quan los conills roseguen les peles d'oliver, neu
  208. Quan se'n va santa Coloma, la darrera fruita (l'oliva) i la primera flor ens dóna (ametller)
  209. Que açò és gerreta d'olives?
  210. Que no passi sant Crispí, no posis les olives al topí
  211. Qui aigua detura, olives mesura
  212. Qui arreplega l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'olivera, i qui la cull passat el gener, cull la d'aquest any i la de l'any que ve
  213. Qui cull l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'oliver
  214. Qui escarra les olives abans del gener, té olives enguany i l'any que ve
  215. Qui esporga l'olivera pel gener, l'esporga per res
  216. Qui guerra vol, no deu portar cimbre d'oliva
  217. Qui l'oliver llaurarà, / el fruit li demanarà; / qui l'afema, el lograrà / i qui el podi, se l'endurà
  218. Qui l'olivera bé cultiva, li prega que faci oliva
  219. Qui mol oliva fermentada, mal oli fa
  220. Qui no poda bé deixa la meitat de l'oli a l'oliver
  221. Qui olives vareja, no es mou de terra
  222. Qui planta un oliver, no se'n veu bé
  223. Qui rega al gener, posa l'oli a l'oliver, el gra al paller, i la palla al paller
  224. Qui replega l'oliva abans del gener deixa l'oli a l'oliver... però el troba l'any que ve
  225. Qui té vinya i olivar, les filles pot ben casar
  226. Quin és el fem millor? L'olivarda i el roldó
  227. Sant Salvador gloriós, / vós que sou d'Esparreguera, / si no es cull oliva al Pla, / que se'n culli a l'Escalera
  228. Sant Silvestre, deixa l'any i vés-te'n. I el sant va dir: deixo la primera flor i el primer fruit (l'oliva i la flor de l'ametller)
  229. Santa Caterina, l'oli és a l'oliva
  230. Santa Magdalena, deu-nos l'ametlla plena, de bessó granat; olives i figues, i bones espigues, de xeixa i de blat
  231. Santa Oliva beneita mata la cuca i deixa l'aceita. Santa Oliva de Montserrat mata la cuca i deixa el blat
  232. Ser com el mussol de l'oliver, que pel rei del món es té
  233. Ses olives i ses dones, a ses altres cases, són més bones
  234. Ses ventades de març primeres, emprenyen ses oliveres
  235. S'hivern, s'oliva caurà, i, qui vol oli, l'haurà d'aixecar
  236. Si a l'agost vas a l'olivar, veus una oliva aquí una enllà, vés-te'n tranquil cap a casa, que d'olives prou n'hi haurà
  237. Si culls les olives pel gener, deixaràs l'oli a l'olivarer
  238. Si el dia de sant Pere vas a l'olivar i veus una oliva aquí i una altra allà, torna-te'n a cas, que olives hi haurà
  239. Si fa vent per santa Creu, collita d'olives hi haurà l'any vinent
  240. Si l'olivera és florida per sant Joan, oli fareu en quantitat gran
  241. Si no vols que et falten les olives, compra't una cabra
  242. Si per Santa Creu fa bon vent, collita d'olives per l'any vinent
  243. Si plou al gener, l'oli és a l'oliver
  244. Si vols mal a ta muller, dona-li llenya de figuera i de noguer, i si la vols bé, dona-la-hi d'alzina o d'oliver
  245. Si vols somniar, menja olives per sopar
  246. Sopes i olives, o gens o a estibes
  247. Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones
  248. Sort i olives, o cap o a estibes
  249. Terra d'oliveres, terra d'embusteros
  250. Tramuntana s'enduu tot el que veu: ordi, blat i civada, però no s'enduu res d'olivada
  251. Tres olives en un brot, any de tot
  252. Una oliva a sant Joan, cent a Nadal
  253. Una oliva bé va; dues, ça com lla, i tres, massa n'hi ha
  254. Una oliva és or, dues plata i la tercera mata
  255. Una perdiu a dalt d'un oliver, aigua
  256. Va dir l'olivera al podador: "Pren-me força fusta i et daré oli del bo i millor"

Mira també
  • Matons (1922) - Matons i Colomer, August: "Vocabulari de l'oli i de l'olivera", dins "B.D.C.", gener-desembre de 1922, Barcelona, IEC, p. 101-132.
  • Pérez Ortega (2009) - Pérez Ortega, Manuel Urbano: Refranero gastronómico de la aceituna y el aceite (Ed. Zumaque, Alcalá la Real, Jaén).