Banya

1. A Alella són cargolers, que els cargols en treuen banya
2. A Ares, banyuts
3. A Argolell, pedregats i banyatous
4. A Calbinyà, banyuts i secants
5. A darrera el rei, figues o banyes li fan
6. A la Serra són serranos, / a Guiamets són banyuts,/ a Capçanes són bonicos / i a Marsà són geperuts
7. A Ribes, banyuts, / a Sitges, gitanos, / i a Vilanova, fanàtics!
8. Abatre les banyes a algú
9. Agafar el bou per les banyes
10. Al cel de les cabretes on els àngels duen banyetes
11. Anyell primerenc treu bona banya
12. Apuntar les banyes
13. Banya de bou per qui se n'agrada
14. Banyas y cabells blanchs no van per anys
15. Banyes a la Bassola, lluna nova
16. Banyes a Morella, lluna vella
17. Banyes de cabra es capvespre, d'aigua en farem festa
18. Banyes i cabells blancs no vénen per anys
19. Banyes i senyals, qui les posa les sap
20. Banyes sense d'acord estar, fan de mal portar
21. Cap de bou de Mataró, porta banyes i jo no
22. Cap geperut no es veu el gep, ni cap banyut les banyes
23. Caragol primerenc treu bona banya
24. Caragol trau les banyes que ix el sol
25. Caragol, treu banya…!
26. Cargol treu banyes, que el teu pare cou castanyes
27. Cocentaina trau la banya de la dolçaina
28. Content i banyut (o content i fotut)
29. De que li armin plet i de que li facin portar banyes, ningú n'està salvat
30. Deixar (algú) a les banyes del bou
31. Deixar-hi les banyes
32. Diu el bou pel febrer: -Prou aigua, que se'm podreix la banya
33. Dona barbuda, ovella banyuda, vedell virolat, posa-m'ho de costat
34. Dona que segueix les festes, si és casada, banyes a la testa
35. Du fenc a la banya
36. El bou per la banya i l'home per la paraula
37. El bou sempre treu la banya
38. El camell, tot cercant banyes, va perdre les orelles
39. El caragol d'en Maura, quan fica la banya en un forat, no le'n pot treure
40. El cargol per la banya, l'anguila per la cua i la nina per la fe, ja pots dir que no tens re
41. El català té les facultats de la banya: llarga, forta i recargolada
42. El darrer que ho sap és el banyut
43. El dimoni només li guanya de banyes
44. El fred del març entra dins les banyes dels bous
45. Els uns neixen amb una flor al cul, altres amb una banya
46. En banyeta verda
47. En ficar la banya en un forat, no hi ha qui la'm tregui
48. En juliol no li busques la banya al caragol
49. En país estranger, les vaques banyeguen els bous
50. Entre les banyes d'un toro
51. És banya i no de caragol
52. Escrupulor, escrupulor, fer-se escrúpol de ses banyes i no fer-se'n d'es moltó
53. Ésser banyabaix
54. Ésser cornut (o banyut)
55. Ésser més tossut que una banya de marrà
56. Estar a les banyes del bou
57. Estar més sec que unes banyes
58. Estar tort com una banya de cabra
59. Fer banyes
60. Fer passar el bou amb banyes
61. Fer portar banyes
62. Fer-se una banya
63. Ficar la banya
64. Ficar la banya en un forat
65. Ficar la banyeta
66. Ficar la banyeta massa a dins
67. Foc de canya, foc de banya
68. Fotut i banyut
69. La barba fa el baró, la banya fa el moltó i la cua fa el moixó
70. La faena és un dimoni / mira quines banyes té / faena fuig no em toques / que jo tampoc et tocaré
71. La trena fa la donzella, les banyes fan l’ovella i la cua fa l’ocella
72. Les banyes d'en Bernat: una al pap i l'altra al sac
73. Les banyes i les canes, ixen sense ganes 
74. Les paraules lliguen els homes, i les cordes, les banyes dels toros
75. Lluna amb banyes cap al mar porta vent i tempestat
76. Lluna amb banyes, terra mullada
77. Lluna banyuda, forta ploguda
78. Mardà sull no porta banyes
79. Menjar-se un bou amb banyes
80. Més tossut que una banya de bou
81. No és tot u, portar banyes o fer-les dur
82. No hi ha cornut sense banyes, ni borni amb els dos ulls, ni geperut amb l'esquena dreta
83. Pel casament d'un vell toquen a morts o a banyes
84. Per l’octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes
85. Per on passa banya
86. Per Sant Andreu, castanyes i caragols amb banyes
87. Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes
88. Portar banyes
89. Posar (algú) a les banyes de la lluna
90. Posar banyes (a algú)
91. Quan el sol fa banyes, vés-te'n pastor de la muntanya
92. Quan fa banyes el sol, mariner, més que pluja vol
93. Quan la lluna neix amb banyes, treu els mariners de les cabanyes
94. Quan la lluna porta banya, brunz el vent a la muntanya 
95. Quan l'ase traurà banyes, s'haurà mort de rialles
96. Quan parlen del bou, és que li han vist les banyes
97. Què fa quan plou? ─Cau aigua. ─Es mullen les banyes d'aquest bou
98. Qui de banyut s'escapa té més privilegi que el Papa
99. Qui té un bou per la banya i una nina per la fe i una anguila per la cua pot jurar que no té res
100. Quin dimoni s'ha petat la banya?
101. Rompre's les banyes
102. Ser banyeta de visc
103. Ser en banyeta
104. Ser més tossut que una banya de crestó (o que un aragonés, o que una mula)
105. Ser sec com unes banyes
106. Ser tossut com una banya de marrà
107. Ses banyes no cansen es bou
108. Si la banya li sua al bou, prest plou
109. Si voleu ballar corrandes, aneu a Castellfollit, que allí guarneixen les flautes amb les banyes dels cabrits
110. Sol amb banyes, gregal amb cames
111. Tirar-se a les banyes del bou
112. Tort com les banyes d'en Barrufet
113. Tossut com una banya
114. Tossut com una banya de bou
115. Tossut com una banya de marrà
116. Tot el mal el fa en Banyota
117. Trencar-se les banyes
118. Un bou amb banyes llargues serà acusat d'embestir, per manyac que sigui
119. Una cabra sedega bedega banyuga banyega peluda pelada, va tenir un cabrit sedec, bedec, banyuc, banyec, pelut, pelat; si la cabra no hagués estat sedega bedega banyuda banyega peluda pelada, no hauria tingut el cabrit sedec bedec banyuc banyec pelut, pelat
120. Veure’s les banyes

Mel

1. A bona dona, llavis de mel; a mala dona, treu-los de fel 
2. A flor de mel 
3. A la gola mel, a l'estómac fel 
4. A la novena de sant Miquel, lo que no vingue no tindrà mel 
5. A l'abeller no li ha d'agradar la mel 
6. A Manacor, mel a sa boca i fel en es cor 
7. A on van les abelles? A la mel 
8. A qui es fa de mel, les mosques se'l mengen  
9. A qui s'unta de mel, les mosques li corren darrera 
10. Abelles beneïdes, sants abellars, donen mel als homes i ciris als altars 
11. Acudir a un lloc com les mosques a la mel 
12.  Això és mel 
13. Això és mel i mató 
14. Al cul està la mel 
15. Al fons està la mel 
16. Alimenta tant la mel d'abelles com la llet d'ovelles 
17. Amb la mel del totxo, tothom hi fa sopes 
18. Amb mel s'agafen mosques 
19. Anar-hi com les mosques a la mel 
20. Any de mel, any de Déu 
21. Any de mel, any de fel 
22. Beguda d'aigua, mel en salses 
23. Boca amarga no pot escopir mel 
24. Boca de mel i cor de fel, hipòcrita i cruel 
25. Boca de mel i mans de fel 
26. Boca de mel, cor de fel 
27. Boca que menja fel, no pot escopir mel 
28. Cara de mel, cor de fel 
29. Carabassa, la mel porta bullint 
30. Caure la sopa a la mel 
31. Caure-hi com les mosques a la mel 
32. Com el meler Manel, que venia més mosques que mel 
33. Com mosques a la mel 
34. Com pa i mel 
35. Com un bunyol dins sa mel 
36. De bones flors raja la mel; de mals cors, el fel 
37. De fel té més que de mel 
38. De la flor de gener se'n fa el meler 
39. De mel i mató 
40. De mel i sucre 
41. De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni peix, ni mel 
42. De sant Jordi a sant Miquel, ni dona, ni vi, ni mel 
43. De ses roses de Pampalònia, ses abelles no en fan mel 
44. Deixar [algú] amb la mel en la boca 
45. Del cel tot no és mel 
46. Del cel, tot no és mel 
47. Després de la lluna de mel, ve la lluna de fel 
48. Després de la mel, ve la fel 
49. Després del fel, ve la mel 
50. Deu ben drets són plens de pèl, res, res, res. Set nens nets són plens de mel 
51. Déu dóna el cel, i les abelles la mel 
52. Ditada de mel 
53. Doblers en bossa i mel en boca 
54. Dolç com la mel 
55. Dona que et promet molta mel et donarà fel donar una culleradeta de mel (a algú) 
56. Donar una ditada de mel (a algú) 
57. El llavi de la dona té dues pells: una de mel i una altra de fel 
58. El llépol de Roc el jutge, que menjava la mel amb sucre 
59. El que es fa de mel, se'l mengen les formigues 
60. El que roba mel, que vigili els fiblons 
61. El qui va sempre en manlleu, altres fan mel del que és seu 
62. El senyor de Boadelles passa el dia rumiant com podrà fer mel d'abelles: i té el rusc sempre al davant 
63. En Venturí de Mesurelles té una gran por de les abelles, més, llaminer de soca-rel, a l'escudella es posa mel 
64. Es trau més amb mel que amb fel 
65. Ésser (una persona) tot mel ésser mel i mantega 
66. Ésser mel i mató 
67. Ésser Na Mel-i-Sucre 
68. Ésser sa mel d’es sogre 
69. Ésser tot mel ésser tot mel (algú) 
70. Està de mel i mató 
71. Fer com l'abella, que porta la mel a la boca, i el fibló al darrere (o en la cua) 
72. Fer volar l'estel no és pa amb mel 
73. Fer-se de mel  
74. Fes vida bona i retirada, també la mel es guarda tapada 
75. Gener sense gel, any de mel 
76. Gra de mel per boca d'ase 
77. Ja és morta l'abella que la mel feia 
78. La Bel vol el bell bol per a la mel 
79. La bona mel, per sant Miquel 
80. La mare és de mel, la madrastra, de fel 
81. La mel de Maella (o de Morella) és més dolça que set mels 
82. La mel de maig, la reina de les mels 
83.  La mel en la boca i el fibló en la cua 
84. La mel és bona a qualsevol hora 
85. La mel i el vénen plegats 
86. La mel no ha estat mai menja d'ase 
87. La mel no s'ha fet (o no és) per a la boca de l'ase 
88. La mel, tan dolça i tan amarga 
89. La muller que no conserva la mel als llavis, és dona fracassada 
90. La pipa quan és nova té gust de soc, quan és a mig fumar té gust de mel, i quan és vella, té gust de cel 
91. L'abella amarga no pot treure la mel dolça 
92. Les abelles s'agarren en mel i no en fel 
93. Les coques de sant Nicolau totes són plenes de mel 
94. Les dones són com l'abella: mel a la boca i fibló a la cua 
95. Les mosques busquen la mel 
96. Les mosques de malavà es mengen la mel i el bestiar 
97. L'escudella i la carn d'olla per a la Pepa i per a la Tolla; la llet, la mel i el mató per a la bella del cantó 
98. L'home que rosega fel no vomita dolça mel 
99. Li han donat una ditada de mel 
100. Llagrimetes d' alegria | són mes dolces que la mel; | llagrimetes de tristesa | més amargues que la fel 
101. Llengua de mel, llengua del cel 
102. Lo qui treballe la mel, al final la xupe. 
103. L'oli del damunt, vi del mig i mel de la de sota 
104. L'oli, primer; el vi, del mig; la mel, darrera 
105. Mà morta, mà morta, mata la mosca. Mall, mel, mill, molt, mul 
106. Maig corrent, la mel rossa com l'or, blanca com l'argent 
107. Mal nodriment afolla l'obra, això com fa el vinagre a la mel 
108. Mall, mel, mill, molt, mul 
109. Marta la piadosa, que es cruspia la mel dels malalts 
110. Mel a la boca i fel al cor 
111. Mel a la boca i guarda la bossa 
112. Mel amb vinagre cura el mal, però és molt aspre 
113. Mel d'abelles diu bé, i alimenta també 
114. Mel damunt bunyols Mel damunt bunyols estalvia fel al cor 
115. Mel de maig, mel de rei 
116. Mel de maig, rica mel; mel de juny, mitja mel 
117. Mel de romer! 
118. Mel és el diner i porta mil mosques al darrer 
119. Mel nova i vi vell 
120. Mel! 
121. Mel, cada dia, i formatge, cada any un dia 
122. Menjar mel i escopir fel 
123. Més dolç que la mel 
124. Més mosques caça una gota de mel que un plat (o got) de vinagre 
125. Més mosques es maten amb mel que amb fel 
126. Més val ser xicra de mel que caragolí de vinagre 
127. Millor amb mel que amb fel 
128. Miquel, boca de mel, queixal de pega, merda mastega 
129. Miquel, Miquel: no tens abelles i vens mel! 
130. Molt mal fa la mel a l'humil mul que mol 
131. No escoltis llengua de mel, si el cor és de fel 
132. No hi ha mel sense fel 
133. No hi ha res més dolç que la mel, sinó que una figa amb pèl 
134. No volia el bunyol més que la mel calenta 
135. No vore res més que coquetes en mel 
136. On hi ha mel, hi ha fel 
137. On van les abelles? Allà on hi ha mel 
138. On vas Miquel? on hi ha mel 
139. Pa i mel 
140. Paréixer una mel cuita 
141. Passar la lluna de mel 
142. Pel maig, la millor mel 
143. Per alegrar el Rei del cel, jo vull portar-li coques amb mel 
144. Per l'Advent l'aigua del cel té gust de mel 
145. Per l'agost, l'aigua del cel, fa bona mel 
146. Per l'agost, safrà, mel i most 
147. Per l'Ascensió que Claret fa festa major menjarem mel i mató 
148. Per Sant Miquel [29 de setembre], el raïm té gust de mel 
149. Per Sant Miquel el meló és dolç com la mel 
150. Per Sant Miquel hi ha la millor mel 
151. Per Sant Miquel, cresta les abelles i tasta la mel 
152. Per Sant Miquel, el berenar té gust de mel 
153. Per Sant Miquel, el porc té gust de mel 
154. Per Sant Miquel, el raïm és com mel 
155. Per Sant Miquel, les figues són mel 
156. Per Sant Miquel, poques caseres i molta mel 
157. Per Tots Sants, arboços i glans, llentrisca madura i esclata-sangs, mel i mantega pels estudiants 
158. Pes maig ton ses ovelles i treu sa mel a ses abelles 
159. Picada d'escorpí, amb mel s'ha de guarir 
160. Picada d'escorpí, mel de romaní 
161. Pluges per l'agost, safrà, mel i most 
162. Poca fel fa amarga molta mel 
163. Posar la mel a la boca i no deixar-la tastar 
164. Posar-li la mel a la boca 
165.  Pot de mel, tot són mosques 
166. Prendre és mel, tornar és fel 
167. Quan el pagès mira al cel, l'abella plega la mel 
168. Quan parla sembla que tingui mel a la boca 
169. Quan té la mel vol la cera 
170. Quan tens la cera, vols la mel, quan tens la mel, cols l'arna 
171. Què és més dolç que la mel? ─Mel i mitja 
172. Què li darem an el Noi de la Mare? / Què li darem que li sàpiga bo? / ─Panses i figues i nous i olives / i una plateta de mel i mató 
173. Quedar-se amb la mel a la boca 
174. Quedar-se un a mitja mel 
175. Qui beu fel, no pot escopir mel 
176. Qui camina per damunt mel, qualque cosa se li aferra 
177. Qui es fa de mel se'l mengen les formigues 
178. Qui es fa de mel, se'l mengen les mosques 
179. Qui es menja la mel, caga la cera 
180. Qui estopa fila, tot temps va de busques enramat, així com qui mel porta, acompanyat de mosques 
181. Qui et dóna la fel, et donarà la mel 
182. Qui haja or en borsa que haja mel en bocca! 
183. Qui mel maneja, els dits se n'unta 
184. Qui mel meleja, los dits se llepa 
185. Qui mel menja, els dits se n'unta 
186. Qui menja fel no pot escopir mel 
187. Qui neix el dia abans de Sant Ponç, només menja bresca, mel nova i bombons 
188. Qui no ha provat la fel no sap què vol dir mel 
189. Qui no té diners en bossa, ha de tenir mel en boca 
190. Qui promet molta mel, acostuma a donar fel 
191. Qui té la mel, que tingui la fel 
192. Qui té sal a la boca, no coneix la mel 
193. Qui treballe la mel al final la xupe 
194. Quina és la flor de més mel? La de més amarga arrel 
195. Ronya ha la mel i escuma, si tot s'és dolça 
196. Rosades d'agost, bona mel i bon most 
197. Sa mel és bona a qualsevol hora 
198. Sa mel és bona a qualsevol hora 
199. Sa mel se menja perquè és dolça 
200. Saber a mel una cosa 
201. S'aconsegueix més amb una gota de mel que amb un quilo de fel 
202. S'agafen més mosques amb una gota (o cullerada) de mel, que amb una gerra (o arrova, o barril, o calderada, o plat, o tona) de fel 
203. Santa Dorotea gloriosa, deu-me una lluna de mel com si estigués al cel 
204. Ser [algú] una mel 
205. Ser [una cosa] mel 
206. Ser lleuger com la mosca dins la mel 
207. Ser més viu que es ca d'en Mel 
208. Ser pa i mel 
209. Ses abelles fan mel... però piquen 
210. Ses abelles coneixen ses flors que fan mel 
211. Ses mosques van a sa mel 
212. Si es maig neix un mul, o és bo com a mel, o renega i alça es cul 
213. Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel 
214. Si la dona dóna mel, sol també vomitar fel 
215. Si sembres faves per sant Lluc, en carregaràs un ruc; si les sembres per Sant Miquel, seran bones com la mel 
216. Si vols comprar bé, l'oli del damunt, el vi del mig i la mel de baix 
217. Si vols la mel, has de suportar la picada de les abelles 
218. Si vols mel, fes-la per Sant Miquel 
219. Si vols tenir bona mel, vés a l'arna per Sant Miquel 
220. Sota la dolça mel s'amaguen verins mortals 
221. Tenir mel a la boca 
222. Tenir mel a la boca i fel al cor 
223. Tindre boqueta de mel 
224. Tindre mel en el parlar 
225. Torrons del Collell, més bons que la mel 
226. Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada 
227. Totes les mosques volen fer mel 
228. Tothom fa mel si té ocasió i troba lloc 
229. Treu la mel dels tous pel gener, que sinó no et quedarà res 
230. Una cullerada de mel i dues de fel 
231. Una gota de fel tuda una olla de mel 
232. Val més mel que fel 
233. Val més una gota de mel que un càntir de fel 
234. Vi de grans és de mel, vi de premsa és de fel 
235. Vi, son i mel, remei de vell

Mira també

- Barceló Roig, Bartomeu (2002): "El món de les abelles a Balears. Dites i refranys". Camp d'Aprenentatge Son Ferriol. L'abella de la mel. 7 pàg. Extracte de la part de dites i refranys, tret de: BARCELÓ ROIG, B. (2002): El món de les abelles a Balears. Lleonard Muntaner, editor. Palma.) i Recull de Francesc Capó. (Refranys dites i coverbos. ABA - Asociación Balear de Apicultores, num. 78 abril, mayo, junio 2001). Es troba en línia a http://www.campsdaprenentatgeib.cat/sonferriol/material/pdfapicultura/dites%20i%20refranys.pdf

Diable (o dimoni)

1. ... I el dimoni, que estossegui! 
2. A Anglès, el dimoni hi és; a la Cellera, el dimoni hi era 
3. A Arbúcies són gent d'astúcies, a Breda tenen mala art, a Sant Celoni dimonis, i a Hostalric són cremats 
4. A Artà, el dimoni no s'hi pogué estar 
5. A Caimari, fins al dimoni van fer pssar el rosari 
6. A Cincclaus, cinc cases i cinc dimonis 
7. A Consell, el dimoni hi va trobar remei 
8. A Déu no sia retret i al diable pastanaga 
9. A enganyar el diable, que té cara de porc! 
10. A Horta, el dimoni se'ls emporta 
11. A la bossa de l'avar, el diable hi fa forat 
12. A la caixa de l'avar, el diable hi fa son joc 
13. A la casa on no hi ha pa, ni el dimoni no hi pot estar 
14. A la creu del matrimoni, la sogra hi fa de dimoni 
15. A la dona ballar (o dansar) i al ruc bramar, el dimoni (o diable) els ho degué ensenyar 
16. A la vellesa el diable (o dimoni) es féu barber (o frare, o sabater) 
17. A la vellesa el diable es va casar 
18. A la vellesa el diable s'embolica 
19. A la vellesa, el diable l'enreda 
20. A l'Anglada són dimonis, a la Coma bona gent, a Samalús la coca seca i a Oriola el pa calent 
21. A l'arca de l'avar, el diable s'hi amaga 
22. A l'arca de l'avar, hi jau el diable 
23. A les criatures de plorar, a les dones de xafardejar i als ases de bramar, el diable els ho degué ensenyar 
24. A les dotze de la nit, corre el diable (o dimoni) per sota el llit 
25. A l'home, li basta ser una mica menos lleig (o pelut) que el diable 
26. A Manacor, el diable s'hi va fer por 
27. A Nadal, un pas de gall; a Sant Antoni, un pas de dimoni; a Sant Sebastià, bèstia serà 
28. A on dimonis...? 
29. A on no hi ha, el dimoni hi balla 
30. A Petra, el dimoni s'hi va perdre 
31. A porta tancada el diable (o dimoni) se'n torna 
32. A qui busca el dels altres, el diable li pren el seu 
33. A qui Déu no dóna fills, el dimoni (o el diable) dóna nebots 
34. A qui en sa casa és un dimoni, quan se'n va pareix un sant 
35. A qui es burla, el diable (o dimoni) li furga 
36. A qui es pixa pel camí, el dimoni li és padrí 
37. A qui furta el dels altres, el diable li pren el seu 
38. A qui no te feina, el dimoni li'n dona o li'n mana 
39. A qui no té fills, el dimoni li dóna nebots 
40. A robar al diable, que no té part amb Déu 
41. A Sant Antoni, un pas de dimoni 
42. A Sant Celoni són de la pell del dimoni 
43. A Sant Marçal, tres pagesos i quatre menestrals, set dimonis infernals 
44. A Sant Pere va el diable amb un tió radere 
45. A Sarrià, capadiables 
46. A Sarrià, el diable van capar 
47. Adéu, dimecres de cendra, que el diable se t'endugui; per quatre dies de gras, set setmanes de dejuni 
48. Advocat del diable (o del dimoni) 
49. Ai dimoni xic, a on vas? ─A cavall d'en Jaumàs... fins a Llinàs! 
50. Al diable mateix el va fer Déu 
51. Al dimoni i a la dona mai els falta faena 
52. Al galà i a la dama, el dimoni li fa festa i l'ocasió la resta 
53. Al rei se'l serveix dret, a Déu agenollat i al diable ajassat 
54. Algun diable s'ha trencat el coll 
55. Alguna vegada té de trencar el diable les sabates 
56. Allà on hi ha una creu, no hi ha el dimoni 
57. Allí on hi ha pèl hi ha alegria i el diable a sota 
58. Allí on hi ha pèl hi ha el diable 
59. Allioli, menjar del dimoni 
60. Allioli, pa torrat i aiguardent i figues seques fan ballar endimoniat 
61. Allò que Déu guarda, el diable (o dimoni) no ho toca 
62. Allò que és mal guanyat, el diable s'ho emporta 
63. Als infants els protegeix el dimoni, perquè se'ls vol endur grans 
64. Amb creu d'argent, el diable s'espavent 
65. Amb dues dones la casa és un infern i si n'hi ha tres, el diable hi és 
66. Amb els diners a les mans, els dimonis es fan sants 
67. Amb tot i vol tenir parer el dimoni 
68. An es costat de s'arc de Sant Martí, sempre surt s'arc del dimoni 
69. Anar amb un diable (o dimoni) a cada orella 
70. Anar com cent mil dimonis 
71. Anar com l'ànima que s'enlleva el dimoni 
72. Anar el diable per casa 
73. Anar el diable prop [d’algú] 
74. Anar els dimonis solts 
75. Anar-li el diable prop 
76. Anar-se'n al diable (o al dimoni) 
77. Aneu amb nom de Déu, que el dimoni ja us coneix 
78. Antoni la capseta del dimoni 
79. Aparta’t, ànima, que el dimoni baixa 
80. Arc del dimoni 
81. Armes de foc, deixa-les, que el dimoni sol carregar-les 
82. Ballar-hi el diable 
83. Ballar-hi el dimoni pel mig 
84. Barcelona, ciutat del diable 
85. Beat d'església, diable de casa 
86. Béns de campana, Déu els dóna i el diable els escampa 
87. Béns de molts, guanys del diable 
88. Bo està el diable per a fer creus! 
89. Boca tancada, Déu no l'ou i el diable no l'entén 
90. Borni, mig dimoni 
91. Bròquil sense oli no val ni un dimoni 
92. Brou rescalfat, pel dimoni 
93. Bruixa del dimoni! 
94. Caçador que topa un borni, cacera del dimoni 
95. Cada matrimoni té el seu dimoni 
96. Cada vegada que el diable fa un pet, engega un sastre i l'encasta a la paret 
97. Cadascú a casa seva, per al diable la feina 
98. Cagar-se en els dimonis de l'infern 
99. Cal donar al diable el que sia seu 
100. Caldo rescalfat, pel dimoni 
101. Cansat de pecar el dimoni es va fer ermità 
102. Cansat el diable de fer mal, va fer-se ermità 
103. Cap de dona, cap de diable 
104. Casa sense pa, ni el dimoni hi pot habitar 
105. Casament de dos joves, casament de Déu; casament d'un jove i un vell, casament del dimoni; casament de dos vells, casament de merda 
106. Casament entre joves, casament de Déu; casament entre joves i vells, casament de res; casament entre vells, casaments del diable 
107. Casament i mort fan trescar el diable 
108. Casats de quatre dies, tot són manyagueries; al cap d'un any de matrimoni, arri allí, dimoni 
109. Clergue negligent, vaixell de diables 
110. Cols sense oli, que se les mengi el dimoni 
111. Com més a prop de la creu, més a prop del dimoni 
112. Com més a prop de missa, més a prop del diable 
113. Com un diable (o dimoni) 
114. Com un dimoni escuat, corre el que li prens el plat; mes no troba res a dir si et veu prendre el del veí 
115. Companyia de tres del diable és 
116. Comptar-li els pels al dimoni 
117. Convé estar bé amb tothom, ni que sia amb el mateix dimoni 
118. Convits i balls i dimonis destrueixen molts matrimonis 
119. Córrer com un diable (o dimoni) 
120. Cremar més que un dimoni 
121. Cremar un ciri a Déu i un altre al dimoni 
122. Cremar un ciri a sant Miquel i un altre al diable 
123. Creu al pit, però dimoni en fets 
124. Criada de criada, criada del diable 
125. Darrera de la Seu, s'hi amaga el diable 
126. Darrere la creu hi ha el diable (o dimoni) 
127. De Catí, el dimoni en va fugir 
128. De dimonis 
129. De dones, no n'hi ha cap de bona; una que n'hi havia, ni el diable la va voler de tan dolenta 
130. De franc, que hi treballi el diable (o dimoni), que té bones urpes 
131. De Granera, el diable n'era 
132. De jove ermità, vell diable 
133. De jove, fins el diable era guapo 
134. De la cintura cap a dalt, tots sants; de la cintura cap a vall, tots dimonis 
135. De la pell del diable 
136. De les lleis de l'honor, el diable n'és l'autor 
137. De mal just ve l'anyell que el diable (o dimoni) s'emporta la pell 
138. De mil dimonis 
139. De pare sant, el fill diable 
140. De porta tancada el diable se'n torna 
141. De tant que volia el diable el seu fill, li va treure un ull 
142. De Tendrui, lo dimoni en fui 
143. De terra dolenta, el dimoni en caga 
144. De tots los dimonis 
145. De trenta mil dimonis 
146. De vegades corre més el diable que la pedra 
147. De vianda cara, el diable en caga 
148. Del diable (o de tots els diables, o de mil diables) 
149. Del dimoni és lligat qui profana lloc sagrat 
150. Del mateix fust són sant Miquel i el diable 
151. Dels pecats de la ignorància, el diable en té ganància 
152. Dels que parlen oint missa, els dimonis fan gran rissa 
153. Desfer i desfer, feina de dimoni é 
154. Déu en la boca i el diable en el cor 
155. Déu ens guard de testimoni, que, tan falsos com verdaders, tots són dimonis 
156. Déu no m'ho tingui en retret, ni el diable en vanaglòria 
157. Déu nos guard d'anar al diable 
158. Déu nos guardi del dimoni i d'en Ramis de Sant Celoni 
159. Déu pot més que tots els diables 
160. Déu va fer el bes i el dimoni el demés 
161. Déu va inventar les balances i el dimoni la romana 
162. Déu va treure al diable el poder, però no el saber 
163. Digues tu un mal una vegada i el diable ho repetirà una milenada 
164. Digues-l'hi tu una vegada i el diable l'hi dirà cent 
165. Dimecres de cendra, que el diable et prenga 
166. Dimoni (o diable) és! dimoni boiet 
167. Dimoni dels collons! 
168. Dimoni! 
169. Dimonis són cartes i les dones diables 
170. Diner que se n'ha anat i no ha tornat el diable se l'ha emportat 
171. Diners i diables són temptadors 
172. Diners que el dimoni porta, el dimoni se'ls emporta 
173. Dir quatre fàstics al diable (o dimoni) 
174. Discreció sense condició, dar-la al dimoni 
175. Diuen al dimoni: "El poble no té pa". I ell respon: "Que mengen pastissos" 
176. Dolent com el dimoni 
177. Dona de bé amb el diable tracta 
178. Dona dolenta, del diable és parenta 
179. Dóna el diable la porta que qualsevol clau l'obre 
180. Dona i cabra, pel diable si és magra 
181. Dona peluda el diable ajuda D
182. ona que fila en diumenge, el dimoni la penja 
183. Dona sossa i tomàquet sense sal pel diable no val 
184. Donar a qui té més és donar al dimoni 
185. Donar al diable el que és seu 
186. Donar al qui té més és fer caritat al diable 
187. Donar al qui té prou és (com) fer almoina al diable 
188. Donar esca al dimoni 
189. Donar greix al dimoni 
190. Donar l'ànima al diable 
191. Donar què fer al diable 
192. Donar-se a tots los dimonis 
193. Donar-se al diable (o a tots els diables) 
194. Donar-se al dimoni (al diable) 
195. Donzella que arriba als trenta, tres vegades al dia el diable la tempta 
196. Drap dolent, dona'l al diable 
197. Dues dones en un hostal, o dos diables, tant se val 
198. Dues dones en una cosa són un infern; quan n'hi ha tres el diable hi és 
199. Dues filles i una mare, tres dimonis per a un pare 
200. Dur el rosari al coll i el dimoni al cos 
201. Dur els dimonis al cos 
202. Dur un dimoni a cada cabell 
203. Eixe sap el dimoni à on dorm 
204. El ben guanyat, el diable s'ho emporta, i el mal guanyat, a l'amo i tot 
205. El borratxo és la joguina del dimoni 
206. El cap és pel caçador, menys el de la perdiu que és pel dimoni 
207. El cos sant i l'ànima del diable 
208. El diable (o el dimoni) quan va esser vell es féu ferrer... per no anar pels alts (dalt els pals) 
209. El diable (o el dimoni) quan va ser vell (o quan no va tenir res que fer), es va fer ferrer 
210. El diable a estones fa bones coses 
211. El diable adorm amb poques palles 
212. El diable (o dimoni) ajuda els seus 
213. El diable algunes vegades diu veritat 
214. El diable als quinze anys era guapo 
215. El diable corre més de nit que de dia 
216. El diable d'Albanyà i el Sant Crist de Fontfreda són germans 
217. El diable de vell passava el rosari 
218. El diable dorm amb poques palles 
219. El diable em va donar a vós perquè ens perdéssim tots dos 
220. El diable en el cos i el rosari en la mà 
221. El diable en qualsevol lloc fa el llit 
222. El diable en sap més per vell que per diable 
223. El diable ensenya a robar, però no a amagar 
224. El diable (o dimoni) era la mona de Déu 
225. El diable era vell quan era jove 
226. El diable és el millor amic de l'home ric 
227. El diable és pelut, com les dones 
228. El diable es va empescar el diner per omplir l'infern d'ànimes 
229. El diable fa l'obra i ell mateix la descobre 
230. El diable hi balla de capoll 
231. El diable i les dones sempre en tenen una per fer 
232. El diable i les dones tot ho porten al revés 
233. El diable mai es cansa d'espatllar sabates 
234. El diable no acabarà el que no acaben les dones 
235. El diable (o dimoni) (mai) no dorm 
236. El diable no és porc i gruny 
237. El diable (o dimoni) no és tan lleig com el pinten 
238. El diable no menja fruita de la seva, sinó de la dels altres 
239. El diable no m'ha donat dona, però m'ha donat sogra 
240. El diable no té pa i arma ca 
241. El diable no va ésser mariner, perquè no sap encomanar-se a Déu 
242. El diable només té una feina: fer mal 
243. El diable només tempta el qui es vol deixar temptar 
244. El diable obra en tot mal afer 
245. El diable obri la porta i el vici la manté oberta 
246. El diable (o dimoni) paga malament a qui el serveix bé 
247. El diable part tindrà en qui no creu en Déu i a missa va 
248. El diable pesca amb fil d'or 
249. El diable promet guardar un secret i de seguida el descobreix 
250. El diable (o dimoni) quan dorm encara té un ull obert 
251. El diable quan va ésser vell es va fer sabater 
252. El diable que ho desempesqui 
253. El diable s'acosta als qui estan sols 
254. El diable s'amaga sota el pèl 
255. El diable sap donar bon dinar i mal sopar 
256. El diable sap molt, perquè és vell 
257. El diable s'atansa als qui estan sols 
258. El diable se n'emporta els diners que no tenen creu 
259. El diable se n'emporta els majorals que no deixen menjar els viatgers 
260. El diable sempre està darrera la porta 
261. El diable se'n riu, quan el pobre dóna al ric 
262. El diable si és tan astut no és pas perquè és diable, sinó perquè és molt vell 
263. El diable són bolles! 
264. El diable són les dones 
265. El diable tanca les portes i Déu les obre 
266. El diable tapa i el temps destapa 
267. El diable té cara de conill 
268. El diable té part en tot el que hi ha carn 
269. El diable té saber, però no té poder 
270. El diable té una capa que fa veure que tapa, i destapa 
271. El diable té una manta i un tabal; la manta per tapar la vergonya i el tabal per divulgar-la un cop comesa 
272. El diable va per casa 
273. El diable va perdre les gales, però no les ales 
274. El diable, cansat de carn, es va fer frare 
275. El diable, pare dels gats 
276. El diable, quan és vell, és fa ermità 
277. El diable, quan és vell, sap més per experiència que per consell 
278. El diable, quan no té què fer, s'entreté jugant amb el seu rabo 
279. El diable, quan va ser vell, es va fer ferrer 
280. El dijous és el diumenge del dimoni 
281. El dimoni carrega de tu! 
282. El dimoni ets! 
283. El dimoni fa el llit per agafar-hi l'inadvertit 
284. El dimoni fa olles, però no les cobertores 
285. El dimoni ho garbella, el dimoni ho pasta i el dimoni ho porta a vendre a la plaça 
286. El dimoni i la muller sempre tenen que fer 
287. El dimoni li fa llum! 
288. El dimoni no és tan lleig com el pinten 
289. El dimoni no fa sinó una feina i encara mal feta 
290. El dimoni no té sogra i sempre en troba 
291. El dimoni només li guanya de banyes 
292. El dimoni pertot arreu es fica 
293. El dimoni quan caga, caga bledes 
294. El dimoni que ho entengui 
295. El dimoni sap més per vell que per dimoni 
296. El dimoni sempre ajuda els seus 
297. El dimoni se'n pensa moltes 
298. El dimoni s'ha fet frare 
299. El dimoni són cartes i les dones diables 
300. El dimoni són les puces, un animalet tan menut, que es giten amb les fadrines i jo, fadrí, no puc 
301. El dimoni té cara de porc 
302. El dimoni té el saber però no el poder 
303. El dimoni té una manta i un tabal 
304. El dimoni tot l'any espigola i els darrers dies fa les segades 
305. El dimoni va pel mig 
306. El dimoni va voler fer una cosa roín amb sucre i ametla i no va poder 
307. El dimoni, a vegades, mos fa sa traveta 
308. El diner és cagat pel diable 
309. El diner és obra del diable i, com ell, es vesteix com li convé, de pagès o de cavaller 
310. El diner que se n'ha anat i no ha tornat, el diable se l'ha emportat 
311. El disset és sant Antoni i el vint és sant Sebastià; qui bones obres farà no tindrà por del dimoni 
312. El diumenge el dimoni es revenja 
313. El donat, el dimoni s'ho ha emportat 
314. El fals testimoni, el paga el dimoni 
315. El galant i la dama, el diable els inflama 
316. El mal guanyat pel diable i el ben guanyat per l'amo, i hom sempre resta sense res 
317. El mal guanyat, el diable s'ho emporta 
318. El matrimoni és pitjor que el dimoni 
319. El matrimoni, cosa del dimoni 
320. El metge té tres coses: d'àngel, quan se l'ha de menester; d'home, quan se'l va a cercar, i de dimoni, quan cobra 
321. El pecar és d'home; perseverar, de dimoni 
322. El pitjor diable és el qui resa 
323. El que cau a terra és del diable 
324. El que Déu guarda, el diable no ho toca 
325. El que encén un ciri al diable i un altre a sant Miquel, es queda en pèl 
326. El que és mal guanyat el diable (o dimoni) s'ho emporta 
327. El que fa de fals testimoni ofici fa de dimoni 
328. El que la dona no fa, el diable ho farà 
329. El que no farà un frare, no ho farà el diable 
330. El que no fuma ni beu vi, el diable pren altre camí 
331. El que no li agraden les dones, les cartes ni el vi, el diable el tempta per un altre camí 
332. El que no té por al dilluns, no li té por al dimoni 
333. El que pot amb el dilluns, pot amb el dimoni 
334. El qui escarneix, el diable el segueix 
335. El qui està sol, el diable el tempta 
336. El qui no beu, ni fuma, ni fot, el dimoni se li emporta tot 
337. El qui no dóna i pren, el diable el duu a l'infern 
338. El qui no fuma ni beu ni estira l'orella al gat el diable se l'emporta per un altre costat 
339. El qui no fuma ni beu vi, el dimoni se l'emporta per un altre camí 
340. El qui no li agraden les cartes i el vi, el dimoni el tempta per un altre camí 
341. El qui pren i no dóna, el diable se l'emporta 
342. El qui treballa en diumenge, el dimoni el penja 
343. El qui veu el fonoll i no se'l menja, el diable el penja 
344. El rosari al coll i el diable (o dimoni) al cos 
345. El rosari als dits i el dimoni als pits 
346. El sabater a cantar, el sastre a xafardejar i el barber a xerrar, el diable els ho degué ensenyar 
347. El sant Crist d'Albanyà i el dimoni de Fontfreda són germans 
348. El sastre que no fa nu, el dimoni se l'enduu 
349. El segon matrimoni, el fa el dimoni; el tercer, Llucifer 
350. El temps que un perd, el guanya el diable 
351. Els amanits sense oli són menjar del dimoni 
352. Els de Campins, dels diables són cosins 
353. Els de Sant Antoni són de la pell del dimoni 
354. Els de Sant Celoni, som la pell del dimoni 
355. Els diables i els diners, tot ho porten al través 
356. Els dimonis de l'infern gasten forques d'Alentorn 
357. Els dimonis de l'infern van pel carrer 
358. Els diners de campana, Déu els dóna i el diable els escampa 
359. Els hereus i els ases, ni els dimonis els treuen de les cases 
360. Els homes són macos encara que siguin set vegades més lleigs que el diable 
361. Els infants són angelets de Déu i testimonis del dimoni 
362. Els mentiders són els fills del diable 
363. Els ossos per a Déu, la carn per al diable 
364. Els rosaris a la mà i el diable a la butxaca 
365. Els rosaris al coll i el diable al cos 
366. Els trenta mil dimonis 
367. Els tres esglais són: llamps, trons i diables 
368. Els xatos, els tempta el diable set vegades cada dia 
369. En Benifalló guarden les ferramentes de capar el diable 
370. En el cor de la dona hi ha Déu o hi ha el diable 
371. En el costat de s'arc de Sant Martí, sempre surt s'arc del dimoni 
372. En la caixa de l'avar, el dimoni hi fa son jaç 
373. En porta tancada, el dimoni torna arrere 
374. Encendre un ciri a Déu i un altre al diable (o al dimoni) 
375. Enfugir-se del dimoni 
376. Engegar al diable 
377. Enravanet dimoni, que no’t casaràs may 
378. Enriure-se'n quan ploren los dimonis 
379. Entrar pertot, com el pet del dimoni 
380. Entre fadrinalla, el diable enmig hi balla 
381. Entre home i dona, el diable (o dimoni) hi balla al mig 
382. Entre la creu i l'aigua beneita, hi balla el diable 
383. Entre marits i mullers, el diable no hi pot ser 
384. Entre sogra i nora, ni el dimoni es posa 
385. Entre xiques i xics, el diable hi balla enmig 
386. Enviar (algú o alguna cosa) al diable 
387. Enviar a enganyar al dimoni 
388. Enviar o anar als dimonis 
389. Era dels que solen fer dimonis sense motlle 
390. És com un dimoni escuat. 
391. És el dimoni 
392. És el reverend dimoni 
393. És millor un pa amb Déu que deu amb el dimoni 
394. És per vell, que sap el dimoni 
395. Escarneix, escarneix, que el dimoni ja et segueix 
396. Ésser capaç d'arrencar els pèls del diable 
397. Ésser de color de diable quan fuig i sa mare l'atrapa 
398. Ésser de la pell del diable 
399. Ésser l'advocat del diable 
400. Ésser més llarg que un diable apallissat 
401. Ésser un pobre diable 
402. Estar (algú) que els dimonis se l'emporten 
403. Fa com el mosso del diable: més que no n'hi demanen 
404. Fa fred com un dimoni 
405. Fa un fred de mil dimonis. 
406. Fa un fred que el dimoni es peteja 
407. Faci's el miracle, encara que el faci el diable 
408. Feina de diumenge, el diable (o dimoni) se la menja 
409. Fembra és cap de pecat i arma del diable malvat 
410. Fembres són cordes del diable 
411. Fer caritat al diable (o dimoni) 
412. Fer caritat al diable és donar a qui té més 
413. Fer d'advocat del dimoni 
414. Fer diables sense motle 
415. Fer dimonis sense mola 
416. Fer el diable menut 
417. Fer feina pel dimoni 
418. Fer i desfer és treballar pel diable 
419. Fer i desfer, feina del diable (o dimoni) 
420. Fer regals als rics el diable riu 
421. Fer tremolar sants i dimonis 
422. Fer un fred com un dimoni 
423. Fer un fred de mil dimonis 
424. Fes bé al dimoni i et pagarà amb l'infern 
425. Fora, dimoni 
426. Fotre a algú pel cul del dimoni 
427. Fugir com el diable (o dimoni) de la creu 
428. Fugir com un dimoni 
429. Garbí d'hivern, dimonis a l'infern 
430. Gent amb gent, i el diable amb lo seu parent 
431. Gent de Tredòs, el diable al cos 
432. Gràcies al dimoni més xiquet 
433. Gregal a l'hivern, diables a l'infern 
434. Guarda't del diable quan resa 
435. Has d’anar amb un dimoni a cada orella. 
436. Has de fer el dimoni quatre. 
437. Hisenda d'estola, el diable la vola 
438. Home afamat, home endimoniat 
439. Home pelat al diable sia dat; home pelut, sempre benvingut 
440. Home solitari, o sant o dimoni 
441. Hort sense aigua, casa sense terrat, dona sense amor i marit descuidat, el diable els combat 
442. I el dimoni que estossegui! 
443. Jo pel teu i el diable pel meu 
444. Jocs de cartes, jocs de diables 
445. L’alegria, Déu la dona i el diable se l’emporta
446. La bossa del mesquí el diable l'obrí 
447. La bossa del miserable, l'obre el diable 
448. La bossa del miserable, ve el dimoni i l'obre 
449. La bugada del diumenge, el dimoni se la menja 
450. La capa del diable, el que per un costat tapa per altre destapa 
451. La capa del diable, mai tapa per tots els costats 
452. La carn al dimoni, els ossos a Déu 
453. La creu en els dits, i el diable en els pits 
454. La creu en els pits i el dimoni en els dits 
455. La creu en la cara i el diable en el cos 
456. La dona apunta més que el diable 
457. La dona barbuda, que el diable se l'enduga 
458. La dona dolenta és mig diable 
459. La dona és filla del diable i peluda com ell 
460. La dona és la mestressa del diable 
461. La dona és l'arma del dimoni 
462. La dona és mig dimoni i peluda com ell 
463. La dona i el dimoni sempre se'n pensen 
464. La dona sap un munt més que el diable 
465. La dona sap una lletra més que el diable (o dimoni) 
466.  La dona va tenir el diable per mestre i ha sortit més sàvia que ell 
467. La fadrina als trenta, trenta vegades al dia el diable la tempta 
468. La feina de la dona és feina del diable: s'aixeca per un cantó i cau per l'altre 
469. La fembra és cap de pecat, vaixell del diable malvat e gitament del sant regnat 
470. La gent de muntanya fins el diable enganya 
471. La mentida és filla del diable 
472. La misèria és lletja com el diable 
473. La misèria és més lletja que el diable 
474. La pedra fora de la mà, el diable (o dimoni) la porta 
475. La por fa més lleig el dimoni 
476. La primera paraula, la va dir l'àngel, i el diable va dir les altres 
477. La que als trenta no té nuvi, té l'humor com el dimoni 
478. La que de jove és santa, de vella és diable 
479. La roba estesa a la lluna és bandera que crida al dimoni 
480. La roba estesa en Dijous Sant és bandera del diable 
481. La sogra, més que el dimoni sobra 
482. La vella a estirar i el dimoni a arrugar 
483. L'alegria, Déu la dóna i el diable se l'emporta 
484. L'alegria, el diable ni la coneix de vista 
485. L'ase bramar i a la dona ballar, el diable els ho degué ensenyar 
486. L'avarícia té cara de diable 
487. L'endemà de Sant Antoni, comencen a sortir el boig i el dimoni 
488. Les armes de foc, el diable les carrega 
489. Les armes, el dimoni les carrega 
490. Les bledes, del diable (o dimoni) són fetes 
491. Les botes del diable no fan soroll 
492. Les cols de Sant Antoni mantenen fins al dimoni 
493. Les d'Aidí es mengen les cols sense sal ni oli i són fortes com lo dimoni 
494. Les dones fins fan por al dimoni 
495. Les dones i el diable sempre en tenen una per fer 
496. Les dones són amigues del diable perquè són peludes com ell 
497. Les dones són cordes del diable 
498. Les dones són el diable 
499. Les dones són lo dimoni perquè li han fet a sant Pere uns pantalons amb la bragueta darrere 
500. Les dones són més lletges que set diables 
501. Les obres es comencen en nom de Déu i s'acaben en nom del diable 
502. Les tres coses que només n'hi ha una al món: Déu, el dimoni i el papa 
503. Les tres herbes fetes pel dimoni són: el gram, la canyoca i la calcida, que es mengen les altres plantes 
504. L'home és foc i la dona estopa, ve el diable (o dimoni) i bufa 
505. L'home ja és prou bonic si es menys lleig que el dimoni 
506. L'home mentre sia un xic més guapo que el diable, ja n'hi ha prou 
507. Llamps d’hivern, dimonis de l’infern 
508. Llaurar amb rucs, batre amb bous i segar amb dones són tres feines de tots els dimonis 
509. Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern 
510. Lleig com un dimoni 
511. Llibre de metge i d'advocat, ni el diable en treu l'entrellat 
512. Lligar el dimoni 
513. Mal de queixal, el dimoni va inventa'l 
514. Mals companys, del dimoni paranys 
515. Matrimoni del diable, si està com el gat i el gos, sempre estarà miseriós 
516. Matrimoni sense patrimoni, dóna'l al dimoni 
517. Menges angelets, però cagues dimoniets 
518. Menja a compliment i que el diable el faci, el testament 
519. Menjar del dimoni són cols sense oli 
520. Més dolent que el dimoni 
521. Més pobre és el dimoni, que no té part amb Déu 
522. Més pot Déu al cel que tots els dimonis de l'infern 
523. Més pot Déu, que tots els diables de l'infern 
524. Més que un diable Més sap el diable (o dimoni) per vell que per diable 
525. Més valdria estar entre diables que entre fembres 
526. Mestral i tramuntana d'hivern, treuen els diables (o dimonis) de l'infern 
527. Migjorn d'hivern, dimonis de l'infern. Vent de migjorn, pluja de jorn 
528. Mira si el diable té cara de porc! 
529. Mocar la candela com el diable mocà sa mare: li arrencà el nas 
530. Molts companys?, del dimoni paranys 
531. Molts de tocs pels pits, i el dimoni pes cap dels dits 
532. Nadal en diumenge, el diable que sembri 
533. Nàquera i Serra, gent del dimoni, per mitja figa, maten un home 
534. Nas de ganxo, geni de dimoni 
535. Negre com lo dimoni 
536. Nines i nins, el diable entremig 
537. No és àngel ni és diable, sinó tot un home 
538. No ésser bo per a Déu ni per al diable 
539. No estar el diable per fer creus 
540. No hi ha cap diable que no trobi el seu sant Miquel 
541. No pot ser que el diable estigui sempre a una porta 
542. No servir per a Déu ni per al diable 
543. No som pas tan dimoni com negre 
544. No témer Déu ni el diable 
545. No valer ni un pet de diable 
546. Nosaltres pel dels altres i el diable pel nostre 
547. Nosaltres som els dolents i dem la culpa al dimoni 
548. Nostre Senyor fa coses cada dia que el dimoni no les faria 
549. Nostre Senyor les coses millora i el dimoni les empitjora 
550. Nostre Senyor va fer el bes i el diable el demés 
551. O és ell o el diable en sa figura 
552. Ocell de bec corbat, guarda-te'n com el diable 
553. Olla sense col, ni el dimoni no la vol 
554. On Déu té la seua església, el dimoni fa la seua capella 
555. On dones no hi ha, el diable n'hi portarà 
556. On el diable no pot clavar la mà, clava la punta de la coa 
557. On el diable no pot posar la pota, hi posa la cua 
558. On el diable posa la mà, senyal fonda hi deixarà 
559. On hi ha dones hi ha el dimoni 
560. On no hi ha diners, el diable (o dimoni) hi balla 
561. On no hi ha diners, el diable no hi vol res 
562. On no hi ha pa, els dimonis hi passen 
563. Orgull acosta hom molt al diable 
564. Pa d'ordi, el va fer la fam o el dimoni 
565. Pagar la contribució al diable 
566. Paraula de sant i obres de diable 
567. Paraules d'àngel, urpes de diable 
568. Paraules de sant i fets de dimoni 
569. Parèixer el diable de les beceroles 
570. Parèixer el diable del Socors 
571. Parlar amb el diable 
572. Passar pena pel dimoni 
573. Passar-li jornals pel diable 
574. Peix vermell, el diable amb ell 
575. Pel març, corre el diable (o dimoni) per totes parts 
576. Per a Nadal una passa de pardal, pels Reis una passa de vells, per Sant Antoni una passa de dimoni, per Sant Sebastià una passa de ca 
577. Per a què el dimoni no es riga de la mentida 
578. Per baixar, rai, que tots els sants ajuden; per pujar, que tots els diables no hi poden! 
579. Per haver alabat el diable la poma, Eva la va tastar 
580. Per sant Antoni comença el temps del dimoni 
581. Per Sant Antoni creix el dia un pas de dimoni 
582. Per Sant Antoni fa un fred del dimoni 
583. Per Sant Antoni fa un fred del dimoni, per Sant Sebastià, cuida a matar 
584. Per sant Antoni fa un fred del dimoni; per sant Julià cuida a matar 
585. Per Sant Antoni, un pas de dimoni 
586. Per Sant Julià de Ramis, el diable hi va passar 
587. Per santa Llúcia un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal; per Sant Esteve, un pas de llebre; per Reis un pas d'anyell; per Sant Antoni, un pas de dimoni 
588. Per tot es posa un diable entremig 
589. Per un bri, què dimoni pots dir? 
590. Per un ral, es vendria l'ànima al dimoni 
591. Perquè el dimoni la poma va ponderar, Eva se la va menjar 
592. Pes d'apotecari i d'argenter, el diable no l'entengué 
593. Pes de safranaire, d'apotecari i d'argenter, ni el dimoni hi entén re 
594. Picar com un dimoni 
595. Plet de testimonis, plet de dimonis 
596. Plorant la dona va enganyar el diable 
597. Pluja del diumenge, el dimoni se la menja 
598. Pobre del diable que no té part amb Déu! 
599. Pobre diable 
600. Poder, saber i haver les tres dents del diable 
601. Pont del diable 
602. Porta tancada, el diable (o dimoni) se'n torna 
603. Portar noves i mirar pels forats és feina pel diable 
604. Posar-hi la pota el diable 
605. Posar-se fet un dimoni 
606. Pot mes Déu que tots los diables 
607. Pot més Déu tot sol que de diables tot un vol P
608. resentar-se com el dimoni a sant Benet 
609. Primer diable que sant 
610. Prova de testimonis, prova de dimonis 
611. Quan de mal just ve l'anyell, el diable se n'emporta la pell 
612. Quan Déu es a fer home, el diable (o dimoni) ja s'havia fet dona 
613. Quan Déu va fer l'abella, el diable va fer la vespa 
614. Quan el diable dubta, a la dona pregunta 
615. Quan el diable es vol encarnar es fa advocat 
616. Quan el diable estén la capa, per un costat tapa i per l'altre destapa 
617. Quan el diable (o dimoni) fa una feina la fa mal feta 
618. Quan el diable la cua es ven, ell s'entén 
619. Quan el diable no hi pot, hi envia una dona 
620. Quan el diable no res per fer, conversa amb la muller 
621. Quan el diable no sap què fer, amb la cua mata mosques 
622. Quan el diable no s'hi veu en cor, hi envia una dona 
623. Quan el diable no té feina, agafa l'escombra i escombra 
624. Quan el diable no té res per fer, juga amb la cua 
625. Quan el diable parla, té permís de Déu 
626. Quan el diable resa, llavors pensa com t'engana 
627. Quan el diable s'ha encarnat, es disposa a ser advocat 
628. Quan el diable va a pregar, senyal que et vol enganyar 
629. Quan el diable va a resar, mira que et vol enganyar 
630. Quan el diable va néixer, jo ja anava a garramaus 
631. Quan el diable vol aprendre, pren la dona per mestra 
632. Quan el diable vol enganyar es vesteix de dona 
633. Quan el diable (o dimoni) vol fer mal, juga a les cartes 
634. Quan el diable vol, sants no hi poden 
635. Quan el dimoni vol jugar, mira que et vol guanyar 
636. Quan el pobre dóna al ric, el diable riu un xic 
637. Quan ell riu, el dimoni plora 
638. Quan està el vent al davall, després de Sant Antoni, puja l'aigua del port com un dimoni 
639. Quan fa gran tempesta el diable es casa amb sa mare 
640. Quan ha passat el migjorn el dimoni diu: "Déu faç que no torn!" 
641. Quan hi ha palla hi ha blat, quan hi ha blat hi ha rates, quan hi ha rates hi ha gats, quan hi ha gats hi ha dones, quan hi ha dones, hi ha el diable 
642. Quan la carn té d'ésser pel diable, ella mateixa s'hi tira 
643. Quan la mercaderia va cara, el diable en caga 
644. Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts 
645. Quan la Pasqua cau pel març, se n'alegra el diable 
646. Quan l'abril no sap què fer, pren el dimoni per conseller 
647. Quan mor un ric, sorgeixen de seguida tres plets: el dimoni vol l'ànima; els parents, la hisenda; els cucs de la terra es barallen pel cos 
648. Quan Nostre Senyor dóna farina, el dimoni amaga la coixinera 
649. Quan plora l'hereu riu el dimoni 
650. Quan plou i fa sol, el dimoni pega a sa dona 
651. Quan plou i fa sol, mor un dimoni i en neixen dos 
652. Quan s'acaba el migjorn el dimoni diu: "Déu faci que no torn" 
653. Quan trona, plou i fa sol, el diable casa sa filla 
654. Quan va ser vell el diable, es féu ferrer 
655. Quan van voler mal al diable el van casar 
656. Quatre filles i una mare, cinc dimonis per a un pare 
657. Qué dimonis fas? 
658. Què dimonis! 
659. Que el diable faci carbó de palla 
660. Que el diable se m'emporti si... 
661. Que es faci el miracle, anc que el faci el diable 
662. Què hi ha pitjor que el diable? El vi 
663. Què hi ha pitjor que el diable? La dona 
664. Què hi ha pitjor que el diable? Una dona rampellera 
665. Que se'n vagi el diable de mi, i que vingui sant Martí 
666. Qui a diable fa servei, tot mal n'espera 
667. Qui amb diable fa llaurada ha de menester bona agullada 
668. Qui amb diables va, amb diables ha de parlar 
669. Qui busca el dels altres, ve el diable i li pren el seu 
670. Qui casa arrenda, al dimoni dóna la hisenda 
671. Qui cerca el diable, a prop el té 
672. Qui compra dimonis ha de vendre diables 
673. Qui compra dimonis no pot vendre sants 
674. Qui contrasta amb rei, segueix el diable 
675. Qui del dimoni fuig, debades corre 
676. Qui diables compra diables ven 
677. Qui dimonis compra dimonis ven 
678. Qui dóna i demana, el dimoni l'escanya 
679. Qui dóna i pren, el dimoni l'estreny 
680. Qui el diable vol enganyar molt matí s'ha de llevar 
681. Qui el gat escarneix, el diable li segueix 
682. Qui es mira de nit al mirall veu el dimoni 
683. Qui escarneix, el dimoni el segueix 
684. Qui fa i desfà treballa pel diable 
685. Qui fuig de Déu, amb el diable entropessa 
686. Qui guarda cabres, guarda diables 
687. Qui juga a cartes el dimoni empaita 
688. Qui muda de dona, muda de dimoni 
689. Qui no agraeix, el diable (o dimoni) serveix 
690. Qui no creu en Déu creue en el diable 
691. Qui no es muda el diumenge, el diable el penja o se'l menja 
692. Qui no fa nu, el diable se l'endú 
693. Qui no fuma ni beu vi, el dimoni el porta per un altre camí 
694. Qui no fuma, ni juga, ni fot, el diable se n'hi porta tot 
695. Qui no roba no té roba, qui no roba no té res, qui té por d'anar al diable tota la vida pobre és 
696. Qui no té feina, el dimoni li'n dóna 
697. Qui no té fills, el dimoni li dóna nebots 
698. Qui no té por al dilluns no té por al dimoni 
699. Qui pa enceta i no hi fa creu, el dimoni se'l fa seu 
700. Qui parla del diable a prop el té 
701. Qui parla del diable, prop li surt 
702. Qui parla mal de l'absent, complau al dimoni i a la gent 
703. Qui parla tot sol parla amb el dimoni 
704. Qui predica el que no creu, treballa pel dimoni 
705. Qui pren i dóna, el diable l'engrona 
706. Qui se'n va a dormir en pecat, té el dimoni al seu costat 
707. Qui serveix el diable mal cobrarà 
708. Qui s'ha embarcat amb el dimoni, ha de navegar amb ell 
709. Qui veu fonoll i no se'l menja, el diable el penja 
710. Quin diable n'eixirà d'aquest Sant Crist? 
711. Quin dimoni li deu fer llum? 
712. Quin dimoni s'ha penjat? 
713. Quin dimoni s'ha petat la banya? 
714. Quin dimoni s'ha trencat el coll? 
715. Ràbia de germans, ràbia de dimonis 
716. Ramat de bens en un sembrat, el dimoni hi ha passat 
717. Rata d'església, diable de carrera 
718. Recepta de metge, consell d'advocat i lletra d'escrivent, ni el diable els entén 
719. Replegant i no donant passa la vida el dimoni 
720. Roba estesa al vespre, el dimoni a la finestra 
721. Roba estesa de nit, el dimoni sota el llit 
722. Sabater que fa entorta, el dimoni se l'emporta 
723. Sabater que no pica a l'estiu i sastre que no cus a l'hivern, que el diable se'ls endugui a l'infern 
724. Saber el diable on jeu 
725. Saber on jeu el dimoni 
726. Saber on s'ajoca el diable (o saber el dimoni on es colga) 
727. Saber quina merda caga el diable 
728. Saber un pèl més que el dimoni 
729. Saber un punt més que el diable (o dimoni) 
730.  Sant a la plaça, dimoni a casa 
731. Sant Antoni guarda'ns de foc i dimoni 
732. Sant Antoni i el dimoni jugaven a trenta-u: el dimoni va fer trenta, sant Antoni, trenta-u 
733. Sant Joan de Déu, vós que féu miracles, torneu-me el ruc, per tots els diables 
734. Sant pel carrer i diable a casa 
735. Sant Pere féu les abelles i el diable les féu vespes 
736. Sants a la plaça i diables a casa 
737. Sap el que el diable deixa de saber 
738. Sap més el dimoni per vell que per dimoni 
739. Saps on jeu el diable (o dimoni)? Als peus de sant Miquel 
740. Sastre que no fa nus, el dimoni el se'n du; tant si en fa, com si no en fa, el dimoni el se'n durà 
741. Sastre que pel desembre no cus, el diable se l'enduu 
742. Secret de tres, del diable és 
743. Secret de tres, el diable hi és 
744. Sembla que el dimoni li corre al darrere 
745. Semblar diners del dimoni 
746. Semblar el criat del diable, que fa més del que li manen 
747. Semblar el diable de les beceroles 
748. Semblar que el dimoni hi balli 
749. Sempre la creu i el diable van plegats 
750. Sense encomanar-se a Déu ni al diable (o dimoni) 
751.  Sense ser de Déu ni del Diable 
752. Ser de la pell del diable (o dimoni) 
753.  Ser de l'ascla del dimoni 
754. Ser el diable (o dimoni) en persona 
755. Ser la pell del dimoni 
756. Ser més llest que un dimoni [o que la fam] 
757. Ser tan amics com lo dimoni i l'aigua 
758. Ser u el diable per a les rates 
759. Ser un dimoni 
760. Ser un dimoni emplomat 
761. Ser un pobre diable 
762. Ser una escaleta del dimoni 
763. Set sastres fan una dona, catorze un testimoni; per a posar una firma en calen cent i el dimoni 
764. S'ha de ser amic de Déu i del diable 
765. Si amb el diable has de dinar, cullera llarga et caldrà 
766. Si de mal just ve l'anyell, mal profit farà (o diables s'enportaren) la pell 
767. Si dones no hi ha el diable n'hi portarà 
768. Si el diable ens ve a buscar, que vingui en cotxe 
769. Si el diable fa l'obra, ell mateix es descobre 
770. Si el diable no se'n riu, no és home de broma 
771. Si el qui treballa el tempta el diable, el qui està ociós el tempta més encara 
772. Si és petitet, fins el diable és boniquet 
773. Si la veritat no es pot dir, que vingui el diable a mentir 
774. Si no existís el diner, el diable no tindria tanta feina per fer 
775. Si no vols que es presenti el dimoni, no l'anomenis 
776. Si plou per sant Antoni, pluja del dimoni 
777. Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni 
778. Sopa sense oli no val un dimoni 
779. Tallar com un dimoni 
780. Tan res de bo és el diable com sa mare 
781. Tanmateix, el diable el va fer Déu 
782. Tastar del pa que el diable pasta 
783. Temptar el diable 
784. Tenir Déu en la boca i el diable en el cor 
785. Tenir el diable a les espardenyes 
786. Tenir el diable al cos 
787. Tenir el dimoni a la butxaca 
788. Tenir el dimoni dins el cos 
789. Tenir els tres (o quatre o set) pèls del diable 
790. Tenir els tres pèls del dimoni 
791. Tenir la formosor del diable 
792. Tenir més ràbia (a algú o a alguna cosa) que el dimoni a la creu 
793. Tenir pacte amb el diable 
794. Tenir paraules de sant i obres de diable 
795. Tenir part amb el dimoni 
796. Tenir sants a la boca i dimonis al cos 
797. Tenir un diable al cos 
798. Terrassa mala rassa, Sabadell mala pell, Esparreguera són dimonis i Olesa bona gent 
799. Testimonis, dimonis 
800. Toni Bataroni, la capseta del dimoni 
801. Tothom qui està sol té el diable per company 
802. Tots els diables es coneixen i s'ajuden 
803. Tots els diables s'assemblen 
804. Treballa també en alguna cosa, perquè el diable et trobi sempre ocupat 
805. Treballar de franc per un ric és treballar en profit del diable 
806. Treballar pel dimoni (o el diable) 
807. Trencar-se el coll el diable 
808. Treure's els dimonis de dintre 
809. Trons d'hivern, dimonis d'infern 
810. Trons i llamps a l'hivern, diables a l'infern 
811. Trumfes i cols, i què dimoni vols? 
812. Un diable coneix l'altre 
813. Un ou sembla un altre ou, com un diable a un altre diable 
814. Un sol testimoni no val un dimoni 
815. Una candela a sant Martí i una altra al diable 
816. Una dona, bona dona. Dues dones, prou dones. Tres dones, massa dones. Quatre dones i la mare, cinc dimonis contra el pare 
817. Una filla és una filla; dues filles són prou filles; tres filles són moltes filles; i quatre filles i sa mare, són cinc diables (o dimonis) per a son pare 
818. Una vegada el diable va dormir amb sa mare sense saber-ho i no va pecar 
819. Una vegada pot jaure el diable amb sa mare, que dues, no 
820. Una vegada que el diable i la dona van jugar, aquesta el va guanyar 
821. Va dir el diable a la dona: "Et puc fer cosa bona" 
822. Va dir sant Antoni que Déu va fer el vi i la borratxera el dimoni 
823. Val més estar entre diables que entre dones 
824. Val més matar el diable que deixar-se matar per ell 
825. Val més matar el dimoni que no que ell et mati 
826. Val més tenir un dimoni al costat que una torpe amistat 
827. Val més un dimoni d'or que un sant d'argent 
828. Val més un pa amb Déu que amb el dimoni deu 
829. Vendre's l'ànima al diable (o dimoni) 
830.  Vés a enganyar el dimoni 
831. Vés-te'n al diable 
832. Veu del poble, veu del diable 
833. Voto al dimoni d'Aragó! 
834. Vull un miracle, encara que el faci el diable 
835. Xica i xic, dimoni enmig 
836. Xiques i amb xics, el diable s'hi fica al mig 
837. Xiques i xics, el dimoni enmig

Merla

1. A falta de grives, bones són merles
2. A Perles són les merles, / a Cambrils són les gentils, / a Alinypa són les fumades / burladores de fadrins
3. A Perles, merles
4. Agafar una merla
5. Amics i merles blanques, són dues coses rares
6. Any d'ametles, any de merles
7. No serà Pasqua passada sense merla arribada
8. Quan la merla canta i no plou, senyal d'aigua si Déu vol
9. Quan la merla canta, la griva li diu: "Atipeu-vos, comare, que ja ha arribat l’estiu"
10. Rar com una merla blanca
11. Si és tord, si és merla
12. Val més merla en mà que alosa al cel
13. Xerrar més que una merla

Magrana

1. A les costes de Riago floreixen els magraners, les xiques de ca la Tesa ja no volen canterets 
2. Anar a esqueixa magraner 
3. Any de magranes, any de blat 
4. Bonico o bonica, com la magrana d'Elx 
5. Campanar d'Espinavessa, tot voltat de magraners; els fadrins no donen balles perquè no tenen diners 
6. Carregat i vora camí? Agres són les magranes! 
7. Dels colors la grana i de les fruites la magrana 
8. Dones i magranes, de l'Alcora les més bones 
9. El campanar d'Almassora s'ha obert com una magrana 
10. El poble d'Avinyonet, / enrondat de magraners, / els fadrins no tenen balles / perquè no tenen diners 
11. Esclatar com una magrana 
12. Estar fet una magrana 
13. Fer cara de magranetes agres 
14. Figuera, codonyer i magraner, volen l'amo carnisser 
15. Ha perdut s'ai i ses magranes 
16. La campana de Lledó s'ha obert com una magrana perquè les castelloneses festegen de mala gana 
17. La magrana al matí és or, al migdia plata i al vespre mata 
18. La magrana i la taronja primer que altra fruita 
19. La magrana i la taronja, les fruites més bones 
20. Magraner a la vora del camí: agre o bort 
21. Magraner carregat a la vora del camí: agre o l'amo lladre 
22. Magraner fes castanyes, m’enganyes 
23. Magraner fi a vora camí, tirori 
24. Magraner ple, dolç i, a vora camí, xiula-li 
25. Magranera prop de camí, agre segur 
26. Magranes i dones d'Alcora són les bones 
27. Més vermell que una magrana 
28. Obrir-se com una magrana 
29. Per l'octubre, la magrana madura 
30. Per Sant Francesc maduren les magranes i les figues tardanes 
31. Per Sant Francesc, les magranes 
32. Per Sant Jaume i Santa Anna, maduren el raïm i la magrana 
33. Per Sant Jaume i Santa Anna, pinta el raïm i la magrana 
34. Perdre l'ase i les magranes 
35. Ple com una magrana 
36. Primer que gana, taronja i magrana 
37. Quan per Sant Miquel seràs, les magranes colliràs 
38. Quedarà aixafat com una magrana 
39. Sa figuera i es magraner han de mester son amo carnicer 
40. Si et vols morir, menja magrana i vés-te’n a dormir 
41. Si vols agafar gana, menja magrana 
42. Tibi, Tibi, carreret i mig, magranetes agres i farinetes de panís 
43. Tindre cara de magranetes agres 
44. Tindre el cap com una magrana 
45. Tindre les dents pal concurs de la magrana de Carcaixent 
46. Va fer-se més roja que una magrana 
47. Val més taronja i magrana que passar gana

Gavina

1. Gavina a la platja, mariner en terra 
2. Gavina en terra i el cel trist, mala cosa has vist 
3. Gavina en terra, mariner passeja 
4. Gavina escampada, aigua o ventada 
5. Gavina que canta, tramuntana que arriba 
6. Gavina que canta, tramuntana que arriba; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa 
7. Gavines (o gallinestes) en terra, temporal a la mar 
8. Gavines a l'hort, temporal al port 
9. Gavines a (o en) terra, temporal a la mar (o al mar) 
10. Gavines al port, malament pel pescador 
11. Gavines cap al cel, migjorn a la terra 
12. Gavines en terra i el cel trist, mala cosa has vist 
13. Gavines per l'horta, tanca la porta 
14. Gavines per terra, la mar en guerra 
15. Gavines per terra, plors a la mar 
16. Gavines per terra, temporal a la mar 
17. Gavines volant molt alt, senyalen vent de llevant 
18. Gavinots al camp, mal temps a la mar 
19. Gavinots per l'horta, encén el foc i tanca la porta 
20. L’octubre és arribat, la gavina vora el (o la) mar 
21. La gavina crida la tramuntana 
22. La gavina, el temps que farà endevina 
23. Les gavines en terra i el sol trist, mala cosa han vist 
24. L'octubre és arribat, la gavina vora el mar 
25. Quan la gavina canta, tramuntana; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa! 
26. Quan la gavina fa el cargol, mestral remou 
27. Quan la gavina va a l’horta, encén el foc i tanca la porta 
28. Quan la gavina va cap en terra, vés-hi tu i deixa la mar, que si no la deixes te’n penediràs 
29. Quan la gavina (o merita) va per l’horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta 
30. Quan la gavina va per l’horta, malament per la costa 
31. Quan la gavina visita el llaurador, malament pel pescador 
32. Quan la gavina vola per vora del riu, assenyala pluja 
33. Quan les gavines ballen, els pescadors reposen 
34. Quan sentís la gavina cantar, popa a la mar 
35. Quan sentis la gavina cantar, procura desembarcar 
36. Quan vegis la gavina per l'horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta 
37. Si al gener la gavina va per l’horta, fes foc i tanca la porta

Neu

1. A la neu de març tots els vents li són contraris
2. A la panxa del bou ni neva ni plou
3. A l'hivern boirina i la neu per veïna
4. A mitjan novembre, bufa el vent, plou i neva
5. A Nadal neu a la serra, i pau a la terra
6. A on n'hi ha neu no hi aneu
7. A partir de la Concepció, plou, neva i fa fred redó
8. A punt de neu
9. A Sant Andreu aigua o neu o un fred molt breu
10. A Sant Andreu, guardaneus
11. A sant Anton, la neu ja té cames
12. A Sineu, a s'aigo amb neu, qui la paga la beu
13. A torrar neu!
14. A Tots Sants, neu en els alts
15. Aigua de desembre, és neu sempre
16. Aigua de neu eixampla el ventre i a treballar arreu
17. Aire de baciver, la neu al darrer
18. Així és el Montseny: com més blanqueja més bogeja. La neu del gener s'hi assenta com un cavaller
19. Això són neus d'antany
20. Al gener la neu s'assenta com un cavaller, al febrer fuig com un ca llebrer
21. Al mes de febrer, la neu fuig com un ca llebrer
22. Amb neu de gener, cap any és groller
23. Any d'abelles, any de neus
24. Any d'avellanes, any de neu
25. Any de Déu, any de neu
26. Any de neu allargades, any de poques garbes
27. Any de neu, any d’olives
28. Any de neu, any de bé de Déu
29. Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat
30. Any de neu, any de Déu
31. Any de neu, any de gra
32. Any de neu, any de moc
33. Any de neu, any d'oli
34. Any de neu, oli per tot arreu
35. Any de neus any de déus
36. Any de neus senyorials, a l’estiu pastures frescals
37. Any de neus tardanes, any de pedregades
38. Any de nevada, any d'oliada
39. Any de nevada, bones fornades
40. Any de rosada, any de forment
41. Any de rovellons, neu fins als collons
42. Any de set nevades, blat per les teulades
43. Any de set nevades, s'ordi arribarà a ses teulades
44. Bé que de Déu no veu, es desfà com la neu
45. Blanc com la neu (o blanc com un borralló de neu)
46. Boires de desembre, la neu no és de tembre
47. Boires de desembre, ni pluges ni neus són de tembre
48. Bon punt Sant Andreu, si no fos a l'estiu la boira i a l'hivern la neu
49. Bona és la neu quan ve al seu temps
50. Bona és la neu, si ve al seu temps
51. Bones són les nevades quan mantenen les gelades
52. Bromes en rodó, vent o neu en abundor
53. C´réixer com una bola de neu
54. Cada cosa al seu temps, com la neu el mes de desembre
55. Cap d'Any nevat, bon any assegurat
56. Cel a borreguets, neu a cabassets
57. Cel a borrellonets, neu a cabassets
58. Cel aborregat, dins tres dies plogut o nevat
59. Cel aplomat, neu a muntanya
60. Cel de panxa de burra, neu segura
61. Com a bon tossut, sosté que la neu és negra i el sutge és blanc
62. Com de neu fosa
63. Com era de neu, es desfeu
64. Comerciant de fruita o neu, soterrar per l'amor de Déu
65. Créixer com una bola de neu
66. Cuidar-se'n com les neus d'antany
67. De la neu de febrer, com l'aigua dintre d'un paner
68. De l'any de la neu
69. De novembre a Nadal, neu, pluja, temporal i mal temps cabal
70. De Tots Sants Sant Andreu, vent o pluja o fred o neu
71. De Tots Sants a Nadal, neu i pluja i vent cabal
72. De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar
73. De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu
74. desembre florit? Quan hi ha neu a la terra
75. Desembre nevat, blat assegurat; omplenarà el graner i farem bon paller
76. Desembre nevat, bon any assegurat
77. Desembre nevat, bon any per al blat
78. Desembre, gelat i nevat
79. Desembre, gelat i nevat, mata els cucs i prepara el bon any
80. Desfer-se els quartos a la mà com la neu
81. Després de la gelada, pot vindre una nevada
82. Després de la gelada, ve la nevada
83. després d'una bona nevada, ve una bona fredada
84. Dia de sol, vespra de neu
85. El dia de la Candelera, l'hivern enrere; però si neva o vol nevar, l'hivern encara ha de començar
86. El fred i la neu no es queden al cel
87. El març marcejava i l'abril aigua nevava
88. El millor mercader per la neu és el ponent
89. El negre escau a les dones blanques com la neu
90. Els beneits se moriren l'any de la neu
91. Els Bordons a la serra, neu i fred a la terra
92. En Nadal, neu en la serra i pau en la terra
93. En temps de neu, un all val com un cavall
94. Entre Tots Sants i Nadal, pluja i neu faran prou mal
95. Ésser blanc com la neu
96. Febrer, neu en darrer
97. Fer-se com una bola de neu
98. Fondre's com la neu
99. Forta aigualada, parenta de la nevada
100. Fred en es pla, neu a sa muntanya
101. Fred i neu, per Sant Andreu
102. Fredeluga per l’octubre, neu segura
103. Gener emblanquit, estiu humit; gener nevat, estiu regelat
104. Gener nevat, estiu regalat
105. Hivern de gelades, collita assegurada
106. Ja plou, ja neva, ja pixa l'ovella
107. La Candelera la neu espera; si ja ha nevat, l'hivern ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
108. La garsa a poblat? Plourà o nevarà
109. La Mare de Déu encandelada, gran nevada, gran gelada o gran ventada
110. La neu al febrer fuig com un gos llebrer
111. La neu al pi, un altre en vi
112. La neu al prat, l'hivern s'ha acabat
113. La neu d'Advent dura molt temps
114. La neu d'Advent gela molt fàcilment
115. La neu d'advent glaça les dents
116. La neu d'Advent, gela les dents
117. La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com un gos llebrer
118. La neu de febrer la gallina se l'endú al peu
119. La neu de febrer marxa com un gos llebrer
120. La neu de febrer se l'emporta amb les potes el llebrer
121. La neu de febrer se’n va com un gos llebrer
122. La neu de febrer, com aigua dins el paner
123. La neu de gener s'asseu com un cavaller
124. La neu de gener tot l'any va bé
125. La neu de gener, aigua en un paner
126. La neu de gener, omple la bóta i el graner
127. La neu de l'Advent gela les dents
128. La neu de l'Advent gela molt fàcilment
129. La neu de l'Advent té queixal i dent
130. La neu de l'Advent, gela fàcilment
131. La neu de Nadal de femada val
132. La neu de Nadal val un gavadal
133. La neu de sant Andreu fins a Carnestoltes la veureu
134. La neu del Peguera, és la que es queda
135. La neu del Peguera, una altra n'espera
136. La neu escalfa
137. La neu que cau pel gener, / s'asseu com un cavaller; / la neu que cau pel febrer, / fuig com un ca llebrer
138. La neu rodona, una altra en dóna
139. La neu, pel qui la veu
140. L'any de la neu
141. Les rosades aturen les nevades
142. Llevant, marinada, fon la neu de l'obaga
143. Lo (o Tot) bé que no ve de Déu se fon prompte com la neu
144. Mare de Déu encandelada, pluja, neu o gran ventada, i a vegades tota plegada
145. Marinada sobregelada, pluja o nevada
146. Marinets sobre gelada, pluja o nevada
147. Mentre vegis neu a Montsec, no podis el cep
148. Mentre vegis neu al Montseny no podis el cep
149. Més fred que neu
150. Moixons arramadats, neu pels serrats
151. Nadal en diumenge, fred i neu arreu en penja
152. Nadal mullat, blat nevat
153. Nadal mullat, el blat neulat
154. Nadal nevat, any de blat
155. Nadal nevat, anyada de blat
156. Nadal nevat, cara de gat
157. Nadal nevat, estiu regalat
158. Nadal nevat, maig regalat
159. Nadal nevat, poca palla i molt de blat
160. Nadal nevat, primavera regalada
161. Negoci de neu, era gran i es desféu
162. Neu a la muntanya, fred a la plana
163. Neu a la muntanya, pescador arracona la canya
164. Neu a la muntanya, pluja a l'Empordà
165. Neu a l'abril, pedregades a l'estiu
166. Neu a Mallorca, fred i mal temps a la costa
167. Neu abans de festes, mata persones i bèsties
168. Neu adventina porta ruïna
169. Neu al Canigó, pluja al Rosselló
170. Neu al Canigó, tords a Lledó
171. Neu al gener, porta gemecs
172. Neu al gener, tot l'any va bé
173. Neu al pi, altra pel camí
174. Neu canenca, fred segur
175. Neu d’abril, pedregada a l’estiu
176. Neu d'Advent, té queixal i dent
177. Neu de febrer fuig com un llebrer
178. Neu de febrer, aigua en un paner
179. Neu de febrer, bona si és de primer
180. Neu de febrer, corre com un gos llebrer
181. Neu de febrer, la gallina la porta al galliner
182. Neu de febrer, no té ales ni peu
183. Neu de gener omple el graner
184. Neu de gener, s'hi asseu un cavaller
185. Neu en terra, borrasca en mar
186. Neu gelada al mes de març, pluja forta al mes de maig
187. Neu gelada al mes de març, pluja o gelada de maig
188. Neu i pluja de febrer, el millor femer
189. Neu pel Gener, tot l'any va bé
190. Neu pel novembre, Nadal pel desembre
191. Neu pels alts!
192. Neu per Nadal, salut per l'any
193. Neu per Santa Àgueda, al camp agrada
194. Neu redona, una altra en dóna
195. Neu rodona altra en ve de bona
196. Neu rodona Déu en dóna
197. Neu tardana a la muntanya, pedregada al pla de Bages
198. Neu, neu, a mi no em deu
199. Neus pel desembre, bon any pel que ve
200. Neus per Nadal, salut per tot l'any
201. Neus per Nadal, ventura per tot l'any
202. Neva a Madrid, neva a la plana de Vic
203. Nevada abans de Nadal, per mitja femada val
204. Nevada d'abril, pedregada a l'estiu
205. Nevada en dijous sembra fins al rierol
206. Nevades a l'abril, pedregades a l'estiu
207. Nevades darrerenques, calabruixades primerenques
208. Nevades darrerenques, pedregades primerenques
209. Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer
210. Nevades en abril, pedregades a l’estiu
211. Nevades tardorenques, pedregades primerenques
212. Nevar a l'agost
213. Nevar con si caigueren tovallons
214. Ni Nadal sense nevada, ni Carnestoltes sense lluna, ni Quaresma sense pluja
215. Ni plou ni neva
216. No hi ha Candelera sense neu ploranera
217. No hi ha març sense neu
218. No hi ha març sense neu, ni sense Mare de Déu
219. No hi ha millor mercader per a la neu que el ponent
220. No sembris patates a l'hort mentre vegis neu al port
221. Núvol rodó, vent o neu en abundor
222. Núvols de Mallorca, neu a la porta
223. Núvols en creu, pluja o neu
224. Ocells amb grans vols, molta neu i poc sol
225. Octubre tronat, hivern nevat
226. Pa torrat, pa torrat; que Cap d'Any és nevat
227. Paréixer un majoles i aigua de neu
228. Paréixer una majoles i aigua de neu
229. Pasqua nevada, primavera gelada
230. Pasqua nevada, primavera gemada
231. Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques
232. Pel desembre brusques i nevades, i si pot ser, moltes vegades
233. Pel desembre gelades i nevades i llargues matinades
234. Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades
235. Pel desembre, gelades i nevades, i llargues matinades
236. Pel desembre, gelades i nevades, i tot plegat moltes vegades
237. Pel febrer, la neu fuig com a llebrer
238. Pel febrer, la neu fuig com un ca llebrer
239. Pel gener, la neu s’hi asseu com un cavaller; pel febrer, la neu ja fuig com un ca llebrer
240. Pel març i l'abril el cucut surt del niu, però, si hi ha neu, no el veureu
241. Pel març, neu no en veuràs (a la plana)
242. Pensar en les neus d'antany, per si cauran enguany
243. Per la Candelària, neu o aigua
244. Per la Candelera la neu fuig del pla i se’n va a la cinglera
245. Per la Candelera, grossa gelada o grossa nevada
246. Per la Candelera, si no ha nevat, l’hivern no ha començat
247. Per la fira de Sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu
248. Per la fira de Sarral, neu segura, o, si no, per la de la Llacuna
249. Per la Mare de Déu encandelada grossa nevada, grossa gelada, o grossa ventada, vuit dies ençà, vuit dies enllà, si no l'ha feta la farà
250. Per la neu de Nadal, no deixis ton hostal
251. Per mitja femada val, la nevada de Nadal
252. Per Nadal moquina i neu per veïna
253. Per Sant Andreu espera aigua i neu
254. Per Sant Andreu pluja, neu o fred molt greu
255. Per Sant Andreu pluja, neu o un sol de Déu
256. Per sant Andreu si no hi sóc hi seré ben aviat, diu la neu
257. Per Sant Andreu, | a la Llacuna | fred o neu
258. Per Sant Andreu, aigua o neu
259. Per sant Andreu, els bordons a la serra i la neu a terra
260. Per sant Andreu, fred o neu; si no per la fira de la Llacuna, a Sarral cosa segura
261. Per sant Andreu, fred, pluja i neu
262. Per Sant Andreu, ix a la porta que veuràs neu
263. Per Sant Andreu, la neu al conreu, o per tot arreu
264. Per sant Andreu, la neu al peu
265. Per Sant Andreu, neu per tot arreu
266. Per sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu
267. Per Sant Benet, molta neu i molt de fred
268. Per Sant Blai, la cigonya per l’espai; si no l’hi veus, senyal de neus
269. Per Sant Blai, la neu al pas
270. Per Sant Blai, neu fins a la cua del cavall
271. Per Sant Climent, la neu a les dents
272. Per sant Esteve plou i neva
273. Per sant Lluc la neu fa cluc
274. Per sant Martí la neu al pi i del pi al prat tot nevat
275. Per Sant Martí la neu al pi, per Sant Andreu per tot arreu
276. Per sant Martí la neu al pi; per sant Andreu, la neu al peu, i per Nadal, fins dalt del fumeral
277. Per Sant Martí la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí
278. Per Sant Martí, la neu al pi, si no hi és al vespre, hi és al matí
279. Per sant Martí, la neu aquí
280. Per Sant Martí, la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí
281. Per sant Martí, la neu pel camí i per sant Andreu, ací só, ha dit la neu
282. Per Sant Mateu, la neu al peu
283. Per Sant Nicolau, la neu hi cau
284. Per sant Romà, la neu al pla
285. Per Sant Sadurní, la neu pel camí
286. Per Sant Tomàs, neu al nas
287. Per sant Tomàs, neu veuràs
288. Per santa Caterina, la neu per veïna
289. Per Santa Cecília de Molló, neva per cada cantó
290. Per Tots Sants, la neu als alts, i per Sant Andreu, la neu al peu
291. Per Tots Sants, neu en els alts
292. Plou i neva a les portes de Sant Pere; neva i plou a les portes de Sant Pol
293. Plou i neva, la bassa de l'Esteve; plou i fa sol, la bassa del Pinyol
294. Pluges pel febrer, any civader; neu i pluja de febrer, el millor femer
295. Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural
296. Pluja al pla, neu a la muntanya
297. Pluja per Sant Mateu, any de neu
298. Quan canta el gall a la vesprada, pluja o nevada
299. Quan Carroi es posa el capell, pluja o neu a la vall del Consell
300. Quan el frare fa l'ullet a la Mare de Déu, pluja o neu
301. Quan el gat s'asseu de cul al foc, foc o neu a prop
302. Quan el gregal fa venir son és la neu que tragina
303. Quan el sutge s'encén, senyal de neu
304. Quan el vent baixa del Port, no hi falta mai neu a Sort
305. Quan l’octubre trona, neu dóna
306. Quan la neu és a Guara, a Almenar hi ha gelada
307. Quan les formigues arroseguen lo cul, aigua; quan los conills roseguen les peles d'oliver, neu
308. Quan l'octubre trona, neu dóna
309. Quan Nadal és en diumenge, fred i neu pertot en penja
310. Quan neva a la muntanya, fred a la terra baixa
311. Quan neva per Nadal el pagès guanya son cabal
312. Quan plou en Peret no es mou, i quan neva en Peret no es lleva
313. Quan plou, el peó no es mou; quan neva, el peó no es lleva
314. Quan plou, plou, quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps
315. Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, pel mariner fa bon temps
316. Quan sant Pere (de Roda) fa l'ullet a la Mare de Déu (del Mont), pluja o neu
317. Quan Sant Pere fa l'ullet a la Mare de Déu, pluja o neu
318. Quan trona pel mes d Octubre, neu segura
319. Qui demaneu per la part de Déu?
320. Sant Andreu, amb neu
321. Sant Blai nevat, hivern acabat
322. Sant Francesc menja per tres; quan plou, menja per nou; quan neva, menja que es crema, i quan fa bon temps reganya les dents
323. Sant Nicolau, de la neu porta la clau
324. Sant Pau nevat, any de fam assegurat
325. Santa Cecília, duu la neu a la faldilla
326. Setembre nevat, bo per al blat
327. Si al febrer neva, no hi ha mildiu a l'estiu
328. Si cau neu a la muntanya, la plana serà ventada
329. Si el bestiar menja coscoll i coses inhabituals, senyal de neu
330. Si el Desembre amb neus ve, eixampla paller i graner
331. Si els gats jauen d’esquena al foc, senyal de neu
332. Si fa neu es desembre, bon any sempre
333. Si fa sol i cante el mussol, neu a l'altre dia
334. Si Gelida està cobert de neu, no surtis fins a les deu
335. Si Gelida està nevat, no surtis desabrigat
336. Si hi ha neu a la Mola, no corre la caragola
337. Si la Candelera neva o vol nevar, l'hivern per començar
338. Si la Candelera neva, neva trenta dies al seu darrera
339. Si la Candelera plora, l'hivern és fora, però si neva per sant Blai, no acaba mai
340. Si neva entre la Candelera i la Mare de Déu, quaranta dies més d'hivern
341. Si neva pel febrer, fins al segar bon temps ve
342. Si neva per l'abril i plou pel gener, any de no res
343. Si neva per sant Andreu, després neva molt més
344. Si neva per Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu
345. Si neva per Sant Andreu, tot l'hivern neu
346. Si neva per Sant Andreu, tot l'hivern nou
347. Si pel desembre neva bé, eixample el graner i el paller
348. Si plou en juliol, hivern de neu
349. Si plou l'ase no es mou; si neva l'ase no es lleva
350. Si plou per Sant Andreu, dins pocs dies tendrem neu
351. Si plou, caragols, i si neva, vaquetes
352. Si plou, en Josep no es mou; si neva, en Josep no es lleva
353. Si plou, l'ase no es mou, si neva, l'ase no es lleva
354. Si tenim oli i pa, ja pot nevar
355. Si tenim patates i pa, ja pot nevar
356. Si veus neu a la muntanya, pescador, deixa la canya
357. Sol i neu, riquesa del pagès
358. Tan fred com neu
359. Tan mal temps tingui la veïna, com la neu marcina
360. Tant baixa el gel, baixa la neu
361. Tantes glaçades de març, tantes nevades d'abril
362. Temps de neu, temps de bé de Déu
363. Tinc els peus com la neu
364. Tot bé que no ve de Déu se fon com se fon la neu
365. Tron d'abril, la neu allí
366. Tronades a darrers d’octubre, any de neu
367. Trons d'abril, la neu fins la teulada
368. Una bona nevada abans de Nadal, per mitja femada val
369. Una bona nevada és una bona femada
370. Una nevada és una femada
371. Una nevada és una llaurada
372. Una nevada per Nadal, per mitja femada val
373. Val més una bona nevada que una bona plujada
374. Vent de mar sobre gelada, pluja o nevada
375. Vent marí sobre gelada: pluja o nevada
376. Ventada de Sant Andreu, Nadal tapat de neu

Arbres

1. A bon arbre, bona llenya (o bona ombra)
2. A l'arbre caigut tothom hi fa llenya
3. Al bosc hi ha més fulles que arbres
4. A Madrid en tenc un arbre que té ses rels a Maó, ha florit a Ciutadella i ha tret ses llavors a Alaó
5. A partir de Sant Joan, creix l'arbre i creix l'infant
6. Al bosc hi ha més fulles que arbres
7. Arbre a terra, tothom li fa guerra
8. Arbre ben plantat, dóna bon resultat
9. Arbre bord no dóna fruit
10. Arbre coput fa ombra encara que done poc de fruit
11. Arbre d'esplet, un any per altre
12. Arbre de bon nadiu, pren un pam i en paga cinc
13. Arbre de bona casta pren un pam i en dóna quatre
14. Arbre de millor profit, com s'ametler no n'hi ha; fa fuies p'es bestiar, ses cloveies per cremar
15. Arbre dolent no pot donar fruit
16. Arbre fruiter abundós vora de camí, agre segur
17. Arbre gran, abans el trencaràs que el vinclaràs
18. Arbre molt transplantat, mai ben arrelat
19. Arbre mort, tothom l’estella
20. Arbre que floreix pot donar fruit
21. Arbre que no dóna, aviat al foc
22. Arbre que no dóna fruit, a terra
23. Arbre que no floreix, no grana
24. Arbre que perd la fulla, talla'l de lluna vella; arbre que la conserva, talla'l de lluna tendra
25. Arbre que siga trasplantat, que siga ben regat
26. Arbre sense flor, dia sense sol
27. Arbre sense fruita, digues-li llenya
28. Arbre sovint mudat, mai ben arrelat
29. Arbre sovint trasplantat no posa arrels
30. Arbre tort quan neix mai en guareix
31. Arbre vell canviat d'aire, no viurà gaire
32. Arbre vell i mudat d'aire, no viurà gaire
33. Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat
34. Arbre xic si vinclar vols, li faràs donar els seus volts
35. Arbres fruiters, fes-los a milers
36. Arbres i amors, mentre tinguen arrels tindran fruits i flors
37. Arbres vells i bons amics, no en té qui vol
38. Arrenca l'arbre de la partició, que és de l'amo la perdició
39. Arrima't a bon arbre i tindràs bona ombra
40. Barca molt marinera mareja els arbres i el patró al darrera
41. Bon arbre és el garrofer que fa garrofes tot l'any; quan li cullen les d'enguany, ja té les de l'any que ve
42. Branca seca, fora de l'arbre
43. Brots d'arbre bord no poden molt pujar en alt
44. Cada arbre fa ombra segons la llum d'on li ve
45. Cada arbre fa son fruit
46. Cada gota de pluja té un arbre que l'espera
47. Cau la fulla d'un arbre, cau la bellor de la cara
48. Com els arbres són les persones: uns fan ombra i fruits i d'altres ni ombra ni fruits
49. Conforme es l'arbre, així dóna el fruit
50. Costa més criar a un arbre que a un fill
51. Créixer (o criar-se) com els arbres de la Rambla
52. D'arbre bo, bon fruit (o el fruit millor)
53. D'arbre dolent, el fruit se'n sent; d'arbre bo, el fruit és millor
54. D'un mateix arbre, ixen rebrots verds i borts
55. Davall dels arbres plou dues vegades
56. De l'arbre caigut tothom en fa estelles (o llenya)
57. De l'arbre que no saba pel maig llenya en faig
58. De les més petites llavors neixen els grans arbres
59. De mal arbre, mala fusta
60. De menudet (o ben xicotet, o petit) se cria l’arbre dret
61. Després del gener, poda l’arbre fruiter
62. El que bon peu planta, bon arbre cria
63. Els arbres de pinyol, pel novembre s'enterren i pel maig surten al sol
64. Els arbres són com els humans, d'uns en fan carbó i dels altres sants
65. Empelt a arbre vell, no aferra
66. En la nova lluna, talla l'arbre que perd fulla; i en la lluna vella, el de fulla eterna
67. En lluna minvant, no sembres ni un gra; en la nova lluna, talla l´arbre que perd la fulla; i en la lluna vella, talla l'arbre de fulla eterna
68. En vil arbre no hi trobaràs fruit que bo sia
69. Ésser un mosquit d'arbre
70. Estar com un arbre sense fulles
71. Fa més fressa un arbre que cau que un bosc que creix
72. Florits els arbres, ni els regues ni els llaures
73. L'agricultor planta arbres que faran profit a una altra generació
74. L'arbre ben plantat, dona bon resultat
75. L'arbre de menut s'adreça
76. L’arbre no es talla pas d’un sol cop
77. L’arbre vell fa més ombra que el novell
78. L’olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s’enterra i pel maig surt al sol
79. La fulla et dirà, i l’ullet, si l’arbre té o no té set
80. Mentre l’arbre fulla té, no el trasplanta qui el vol bé
81. Més val l'arbre que les flors
82. Molt més que bons podadors hi ha dels arbres destructors
83. No es mou l’arbre si no fa vent
84. No es mou la fulla de l'arbre sense la voluntat de Déu
85. No es mou la fulla de l'arbre si no fa aire
86. No n'hi ha prou amb un cop per tombar un arbre
87. Pel fruit hom coneix l'arbre
88. Per pujar sobre l'arbre, cal començar pel peu
89. Per Sant Joan creix l’arbre i creix i l’infant
90. Quan cauen llamps, aparta't dels arbres i dels canals d'aire
91. Quan l'arbre és ben esporgat, per l'abril treu l'esclat
92. Quan plou pel juliol, plou fusta
93. Quan s'arbre és verd, s'ombra és bona
94. Quedar-se com un arbre sense fulles
95. Qui a bon arbre s'acosta, bé n'ha del fruit i de l'ombra
96. Qui adoba arbre d'estaca, bona ombra no li falta
97. Qui estima l'arbre, estima el fruit
98. Qui rega un arbre sec perd l'aigua i perd el temps
99. Renego de l'arbre que no dóna fruit sinó a bastonades
100. Segons l'arbre, el fruit
101. Si l'arbre gran vinclar voldràs, abans que el vincles el trencaràs
102. Si no vols l’arbre corcat, en lluna vella ha de ser tallat
103. Si serres l’arbre novell, com vols tindre roure vell?
104. Sol com un arbre sense fulles
105. Tot arbre bord deu esser tallat i mes al foc
106. Tot arbre que és dret, és subjecte a caure
107. Tremolar com a la fulla de l'arbre
108. Val més criar arbres que fer cases
109. Val més l'arbre que les flors
110. Vols un bon arbràs? Fes un bon sotàs

(dedicat a la Cristina Milián i als seus estudis sobre Biopsicogenealogia)