Lluna

1. A can Betes, les crispetes; a can Coll, el flabiol, a can Quartaler, la lluna, i a can paperina, el sol
   
2. A Can Tòfol surt el sol, a Can Quintana la lluna, a Can Pere de Palau hi ha la flor de Catalunya
3. A can Tòfol surt el sol, a Can Quintana la lluna, a Can Pere de Palau les prendes de Catalunya
4. A Carreu, els gossos empaitaven la lluna pensant que era un pa
5. A l'hivern, dia i solet; lluna i nit, quan no fa fred
6. A Riudoms, sac, sanalla i bona lluna
7. A Torelló (Sant Feliu de Torelló), pescallunes
8. Abans de jutjar una persona, camina durant tres llunes amb els seus mocassins
9. Aigua i lluna, temps d'oliveres
10. Això és demanar la lluna en un cove
11. Alls plantats en lluna nova, de grans un cove
12. Amb mirall de lluna
13. Anar a llunes
14. Anar de mala lluna
15. Anyada de tretze llunes, dos dies bons i tres de dolents
16. Argentina: la lluna anul·la la nit negra
17. Arribar a la lluna
18. Assenyalar amb el dit la lluna i que només s'hagi vist el dit
19. Béns de fortuna muden com la lluna
20. Boca besada no perdé ventura, ans se renova com ho fa la lluna
21. Bon clar de lluna fa, quan la gossa segueix el ca
22. Bona anyada, si per Nadal és lluna plena
23. Bona lluna fa, per anar la cussa darrera el ca
24. Bona rella en lluna vella
25. Buscar la lluna en un cove
26. Buscar la lluna per la bassa
27. Cabells tallats de lluna nova es tornen blancs aviat
28. Canviar de lluna
29. Cara de lluna plena
30. Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna no es veuran
31. Caure de la lluna
32. Cèrcol a la lluna el pastor eixuga
33. Cèrcol de lluna, no omple llacuna
34. Civada sembrada en lluna nova surt blanca; en lluna vella surt negra
35. Clara és la lluna d'agost, però encara ho és més la de gener
36. Clara lluna és la de l'agost, però la del gener és millor
37. Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
38. D'amors, el primer; de llunes, la de gener
39. De bona lluna
40. De cara a Cantavella, lluna vella
41. De cara a Vallibona, lluna nova
42. De cara de lluna plena
43. De la lluna de gener, l'amor en prevé
44. De la lluna de gener, l'amor primer
45. De la lluna del gener al cinquè dia veuràs quin any tindràs
46. De la lluna, igual el cinquè que el trentè
47. De lluna nova, vés-hi amb el cove
48. De llunàtics, el món n'és ple
49. De llunes, la de gener, i la d'agost també
50. De llunes, la de gener, i la d'octubre també
51. De mala lluna
52. De Ravener, lluna i mal temps
53. De tot dilluns val la lluna
54. Del primer dilluns val la lluna
55. Dels amors sempre el primer, i de llunes, la del gener
56. Demanar la lluna
57. Demanar la lluna en un cove
58. Després de la lluna de mel ve la lluna de fel
59. Després de la lluna nova de gener, pluja hi sol haver
60. Dia de cendra, lluna tendra
61. Dones i lluna cada punt muden
62. Dur la lluna en un cove
63. Eclipsar-se la lluna
64. El bon mariner, mirant la lluna ja sap son quefer
65. El cercle del sol mulla el pastor, i el de la lluna l'eixuga
66. El dia que tomba la lluna, tot treball és de fortuna
67. El dimecres lluna nova, per tot l'any és desastrosa
68. El gram es mor tot sol si es llaura en lluna nova de juliol
69. El gram es mor tot sol si es llaura per sa lluna vella d'es juliol
70. El millor femer és la lluna de gener
71. El millor femer, el de la lluna nova del gener
72. El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
73. El temps, el vent i la fortuna, canvien com la lluna
74. Els abegots del Pinell pesquen la lluna a la bassa; dones de Benifallet pugen a buscar filassa
75. Els de Torà, acampen la lluna pensant que és un pa
76. Els mànecs d'eina tallats en lluna de Nadal fan millor feina
77. Els vents de fortuna són com la lluna
78. En la lluna vella, talla l'arbre de fulla eterna
79. En la lluna vella, talla l'arbre que perd la fulla
80. En lluna creixent a la mar, en lluna plena en el port i no tinguis por a la mort
81. En lluna de Nadal, talla el pi i el verdal
82. En lluna minvant no sembris ni un gra
83. En lluna nova, no fiblis la bóta
84. En lluna plena, talla la llenya
85. En minvant de lluna no sembris cosa ninguna
86. Entorna-te'n al llit, que això és la lluna
87. És tard i vol ploure i la lluna no es vol moure
88. Ésser blat de bona lluna
89. Ésser tallat de bona lluna
90. Ésser un blat de bona lluna
91. Ésser un llunàtic
92. Estar a la lluna [de València]
93. Estar amb la lluna sobre el forn
94. Estar de bona lluna
95. Estar de lluna
96. Estar de mala lluna
97. Estar en la lluna
98. Estrella vora la lluna, tempesta segura
99. Ets a la lluna, Bernat, perquè el diumenge has treballat
100. Fa més hores de sol que de lluna
101. Fa més resplendor el sol que la lluna
102. Fer el viatge de la lluna, anar sencer i tornar en quatre bocins
103. Fer llunes
104. Fer veure la lluna
105. Fer-ne com el rotllo de la lluna
106. Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove
107. Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis l'hivern per acabat
108. Haver caigut de la lluna
109. Home de bé, és com blat de bona lluna
110. Home de llunes, home d'engrunes
111. Home llunàtic no ha fet mai paller
112. Home nat en lluna fosquejant, al botavant
113. Home que té llunes, fa de mal tractar
114. La bona fusta, per obrar, pel setembre l'has de tallar; per la lluna nova talla la soca i per la lluna vella, talla l'estella
115. La bona vella mai mata el porc en lluna vella
116. La bóta de vi s'enceta en lluna vella
117. La dona i la lluna, avui serena, demà bruna
118. La dona llunàtica, o molt osrtosa o molt desgraciada
119. La foscor de la lluna assenyala pluja
120. La fusta que has de gastar, en lluna vella de gener l'has de tallar
121. La lluna allumena però no calfa
122. La lluna amb cèrcol porta vent
123. La lluna com pinta quinta
124. La lluna d'agost clareja quan és fa fosc, vol ser com la de gener, però no ho arriba a ser
125. La lluna d'agost fóra la millor si la de gener la deixava fer
126. La lluna de gener és la més clara de l'any
127. La lluna de gener fa sortir la formiga del formiguer
128. La lluna de gener i el sol d'agost són els millors de tots
129. La lluna de gener la reina del cel és
130. La lluna de gener, l'amor prevé
131. La lluna de gener, pariona no té
132. La lluna de gener, set virtuts té
133. La lluna del gener és la més clara de l'any i mirar-la no fa dany
134. La lluna del gener fa sortir la formiga del formiguer
135. La lluna d'octubre en cobreix set, i si plou, nou
136. La lluna d'octubre, set altres en cubreix, i si no plou, en cobreix nou
137. La lluna d'octubre, set ne descubre
138. La lluna en un cove
139. La lluna és bona per a anar de nits
140. La lluna és el sol dels lladres
141. La lluna és mare i governadora de totes les humitats de la terra
142. La lluna és una bruixa que juga amb els núvols i els arruixa
143. La lluna fa galdufa
144. La lluna fa llum als lladres
145. La lluna fa rotllo
146. La lluna i el ploure a mar, no serveix per a res
147. La lluna nova de febrer, porta l'esporga a l'oliver
148. La lluna nova del dijous, la millor per tallar bosc
149. La lluna nova mira a Vilanova i la vella a Vistabella
150. La lluna octobrina, set llunes endevina
151. La lluna octubral fa la llei a totes les de l'any
152. La lluna porta tana
153. La lluna roja la collita s'emporta
154. La lluna setembral és la més clara de l'any
155. La lluna tot s'ho menja
156. La lluna vella de març, no marxa sense glaç
157. La lluna vella del dijous, la millor per tallar bosc
158. La lluna, a la nit i els ous... Del dia
159. La lluna, la bruna, vestida de dol, son pare la crida, la mare no vol
160. La lluna, no com pinta, sinó com tèrcia i quinta
161. La lluna, quan és creixent, té puntes a sol ixent. Quan la lluna és menguant, tés les puntes al davant
162. La lluna, si com pinta quinta i si com quinta octava, tal com comença acaba
163. La lluna: gros òrgan ullal
164. La mestressa bona mata el porc en lluna nova
165. La millor fusta per al fuster, és tallada en lluna vella de gener
166. La millor lluna és la fementera
167. La millor lluna és la lluna negra
168. La nit de la Cena, la lluna plena
169. La nit del Sopar, la lluna plena ha d'estar
170. La primera lluna, tot és dolçura; la lluna segona, maleir la dona
171. La punta per l'arada en lluna de Nadal vol ser tallada
172. La roba estesa a la lluna és bandera que crida el dimoni
173. La veritat és com la lluna: com més a prop més enlluerna
174. La vinya per són menester, cavada i podada en la lluna vella de gener
175. Les tres coses inútils, són: les mamelles dels homes, la lluna de nits i la pluja a mar
176. Les xiques de la Vila, totes fan xàrcia a la lluna per pagar-se l'aixovar, i no se'n casa ninguna
177. L'home foll així muda com la lluna
178. L'home que té llunes fa de mal tractar
179. L'octubre vanitós cobreix set llunes enganyós
180. L'octubre, set llunes cubre, i si plou, en cobreix nou
181. Los pesca-llunes de Torelló
182. Lladrar a la lluna
183. Llampant lluna tot llaurant en lluquen uns llauradors que llauren, prop llurs llars, llavors que, lluny del Sol, lluentes llates lluint-ne, en allunyar-se va llençant
184. Llum de lluna ni eixuga ni madura
185. Lluna aixecada, mariner ajagut
186. Lluna ajaguda, mar remoguda
187. Lluna ajaguda, mariner de peu
188. Lluna ajaguda, mariner dret
189. Lluna ajaguda, mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut
190. Lluna amagada, hi haurà tronada
191. Lluna amb banyes cap al mar porta vent i tempestat
192. Lluna amb banyes, terra mullada
193. Lluna amb cèrcol porta vent
194. Lluna amb cèrcol, portadora de vents
195. Lluna amb corona, aigua dóna
196. Lluna amb corona, torrents per estona; amb estrella enmig no els cerquis humits
197. Lluna amb estrella, no et fiïs d'ella
198. Lluna amb rebosillo, sol dur aigo as cordoncillo
199. Lluna amb rocle pluja porta
200. Lluna amb rotlle pluja porta
201. Lluna amb rotlle, senyal d'aigua
202. Lluna amb rotllo de colors, senyal de temps xubascós
203. Lluna amb ull de perdiu, vent de garbiu; si fa ull de gat, vent de llevant
204. Lluna apagada, mar esvalotada
205. Lluna banyuda, forta ploguda
206. Lluna blanca bon temps canta
207. Lluna blanca o vermella, no et fiïs d'ella
208. Lluna blanca, bon temps canta
209. Lluna blanca, cobrellit i manta
210. Lluna blanca, jornada franca
211. Lluna blanca, mar en calma
212. Lluna blanca, samarra i manta
213. Lluna brillant, bon temps per endavant
214. Lluna cinquena, lluna fixa
215. Lluna clara, el mariner descansa
216. Lluna clara, mar en calma
217. Lluna coberta tot ho encerta
218. Lluna coronada, terra mullada
219. Lluna coronada, vent i ruixada
220. Lluna creixent
221. Lluna creixent muda la gent
222. Lluna creixent per Cap d'Any, blat abundant
223. Lluna creixent, muda la gent
224. Lluna creixent, part diferent
225. Lluna creixent, part diferent; lluna minvant, part semblant
226. Lluna d'abril tardana, pagès, no deixis la cabana
227. Lluna d'agost, lluna mussolera
228. Lluna de dimecres i visita de senyor, una cada cent anys n'hi ha prou
229. Lluna de dimecres, dona barbuda, en cent anys n'hi ha prou amb una
230. Lluna de gener girada, mar avalotada
231. Lluna de gener i l'amor primer
232. Lluna de gener tombada, maror i marinada
233. Lluna de gener, l'amor primer
234. Lluna de gener, lluna raïmera
235. Lluna dimecrera i dona barbuda, de cents anys una
236. Lluna dimecrera, lluna ventolera
237. Lluna dreta, aigua certa; lluna decantada, fred i gelada
238. Lluna dreta, mariner a la quinzeneta (o guitzoneta)
239. Lluna dreta, mariner ajagut
240. Lluna dreta, mariner ajagut; lluna ajaguda, mariner dret
241. Lluna en estrella, mala consellera
242. Lluna enroglà, el temps mudarà
243. Lluna entelada, mar avalotada
244. Lluna grogosa, aigua abundosa
245. Lluna i pluja viva, bons per l'oliva
246. Lluna lluent al foc un altre sarment
247. Lluna lluent, fred i vent
248. Lluna lluent, poc peix i molt vent
249. Lluna lluent, sequedat o vent
250. Lluna marinera, aigua al darrera
251. Lluna marinera, temps variable
252. Lluna menguant, part consonant
253. Lluna menguant, part igual
254. Lluna minvant ne porta infant
255. Lluna minvant, llinatge semblant
256. Lluna minvant, part semblant
257. Lluna morta aigua porta
258. Lluna morta poc peix porta
259. Lluna morta, aigua a la porta
260. Lluna morta, aigua porta
261. Lluna morta, llevant a la porta
262. Lluna naixent vermellosa, ventada grossa
263. Lluna nova amb torbonada, trenta dies mullada
264. Lluna nova de febrer, primer diumenge de Quaresma
265. Lluna nova de gener molta pluja duu al darrer
266. Lluna nova en dijous, no val tres sous
267. Lluna nova en dimarts gras, molts trons al detràs
268. Lluna nova en dimecres (o lluna dimecrera) i dona barbuda, de cent anys una
269. Lluna nova en dimecres, boira i tempestes
270. Lluna nova en dimecres, pluges desfetes
271. Lluna nova en divendres, lluna de cendres
272. Lluna nova i brillant, bon temps pel davant
273. Lluna nova tapada, aigua rajada
274. Lluna nova tombada, quaranta dies remullada
275. Lluna nova tronada, quaranta dies mullada
276. Lluna nova tronada, tota mullada
277. Lluna nova tumbada, quaranta dies remullada
278. Lluna nova vermellosa, plujosa o ventosa
279. Lluna nova vés-hi amb un cove; lluna vella, vés-hi amb una cistella
280. Lluna nova voltada, trenta dies mullada
281. Lluna nova, amb un cove; lluna vella, amb una cistella
282. Lluna nova, cap a Vilanova i lluna vella, cap a la Fatarella
283. Lluna nova, lluna cucadora
284. Lluna nova, peix al cove
285. Lluna nova, vés-hi amb un cove
286. Lluna nova, vés-hi amb un cove; lluna vella, amb una cistella
287. Lluna nova, vés-hi amb un cove; lluna vella, vés-hi amb una cistella
288. Lluna pel gener, l'amor primer
289. Lluna penjada, mariner de vetlla
290. Lluna plana, vent o aigua
291. Lluna plena aigua mena
292. Lluna plena en dilluns, ventura a munts
293. Lluna plena en dimecres, boira i tempesta
294. Lluna plena en dimecres, boira i tempestes
295. Lluna plena en porta nena
296. Lluna plena ennuvolada, abans de vuit dies mullada
297. Lluna plena es menja els núvols
298. Lluna plena la mar remena
299. Lluna plena poc aire mena
300. Lluna plena, aigua mena
301. Lluna plena, serà (o porta) nena
302. Lluna que en néixer es tapa, mariner agafa la capa
303. Lluna que gira en dimarts, d'una gota en fa mars
304. Lluna que gira en dimarts, d'una gota en fa un mar
305. Lluna que porti estrella, no et fiïs d'ella
306. Lluna rodona, les tomates maduren a tota hora
307. Lluna roent, secada o vent
308. Lluna rogent, pluja o vent
309. Lluna roja d'abril, porta gran perill
310. Lluna roja pel novembre, se n'enduu tota la sembra
311. Lluna roja, el vent remou
312. Lluna roja, gelada forta
313. Lluna roja, molts vents porta
314. Lluna roja, peix a la clotja
315. Lluna roja, ventada boja
316. Lluna rotglada, pluja o vent
317. Lluna rotglada, pluja o ventada
318. Lluna rotja, peix a la clotja
319. Lluna setembral, la més clara de l'any
320. Lluna setembrina, set llunes afina (o endevina)
321. Lluna tacada, bonança assegurada
322. Lluna tapada, boira o ruixada
323. Lluna tapada, boira o ruixada; lluna lluent, sequedat o vent
324. Lluna tendra
325. Lluna tombada, bonança assegurada
326. Lluna va a sortir, marit aquí
327. Lluna vella, cosa bella
328. Lluna vella, serà femella
329. Lluna vella, vent amb ella
330. Lluna vella, vés-hi amb cistella
331. Lluna vermella, vent porta ella
332. Lluna voltada i dintre estrellada, pluja o ventada
333. Lluna voltada, aigua assegurada
334. Lluna voltada, de pluja carregada
335. Lluna voltada, pluja assegurada
336. Lluna voltada, pluja o ventada
337. Lluna voltada, terra mullada
338. Lluna, el vespre a ponent, quart creixent; lluna, el matí a llevant, quart minvant
339. Mata el porc en lluna creixent, si no vols que se't torni dolent
340. Mata el porc en lluna de gener, i se't conservarà bé
341. Mata el porc en lluna vella i a la bacona en la nova
342. Mata el porc pel gener (o per la lluna de gener) si vols que es conservi bé
343. Matar el porc en lluna vella fa dolenta l'escudella
344. Més clar és el sol que la lluna
345. Molts fan com sa lluna: s'ho menja tot i no diuen pruna
346. Nadal amb lluna any de fortuna
347. Nadal amb lluna anyada segura
348. Nadal amb lluna clara, bona sembrada
349. Nadal amb lluna lluent, al foc posa més sarment
350. Nadal amb lluna ni mill ni blat
351. Nadal amb lluna plena el bon temps mena
352. Nadal amb lluna plena, anyada plena
353. Nadal amb lluna plena, blat a la vela
354. Nadal amb lluna plena, el bon temps mena
355. Nadal amb lluna, any de fortuna
356. Nadal amb lluna, anyada segura
357. Nadal amb lluna, bona fortuna; i sense lluna, mala fortuna
358. Nadal amb lluna, clara, bona sembrada
359. Nadal amb lluna, grossa ventura
360. Nadal amb lluna, lluent, al foc posa més sarment
361. Nadal amb lluna, ni mill ni blat
362. Nadal amb lluna, plena el bon temps mena
363. Nadal en lluna plena, anyada plena
364. Nadal sense lluna mala fortuna
365. Nadal sense lluna, cent (o set) ovelles no fan per una
366. Nadal sense lluna, de cada cent ovelles n'acampe una
367. Nadal sense lluna, de cent ovelles en torna una
368. Nadal sense lluna, de cent ovelles no en queda una
369. Nadal sense lluna, de cent ovelles no n'acampa una
370. Nadal sense lluna, de cent ovelles, una
371. Nadal sense lluna, ganader de cent ovelles torna amb una
372. Nadal sense lluna, l'any vinent, de cent parteres no se'n salva una
373. Nadal sense lluna, mala fortuna
374. Nadal sense lluna, ni blat ni pastura
375. Nadal sense lluna, ramader de cent ovelles torna amb una
376. Nadal sense lluna, ramat de cent ovelles, torna a una
377. Nadal sense lluna: de cada ovella no se'n campa una
378. Néixer en bona lluna
379. Ni Carnestoltes sens lluna nova, ni fira sense putes, ni, sense cria morta, truges
380. Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada
381. Ni creguis a dona alguna perquè muden com la lluna
382. Ni dilluns sense lluna ni jugador amb fortuna
383. Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
384. Ni vetllis amb lluna ni dormis amb sol
385. No creguis a dona alguna, perquè muden com la lluna
386. No donis l'abril per acabat si la lluna no ha passat
387. No és ben casada, la que per la lluna de mel no fa l'olla cremada o salada
388. No és nat ni per néixer, qui el dia de Cendra la lluna no veu créixer
389. No hi ha dilluns sense lluna, ni dimecres sense sol
390. No hi ha estrella com la lluna pe en sa nit donar claror, ni sol amb tanta esplendor que és es sol devers la una
391. No hi ha lluna de març sense glaç
392. No matis el porc en lluna vella
393. No sol ésser bon any el que es va una lluna enrere
394. Parlar de la lluna
395. Passar la lluna de mel
396. Pel gener lluna vella, pesca vora terra; pel gener lluna nova, surt a pescar fora
397. Pel juliol, núvols amb lluna, per a la vinya mala fortuna
398. Penja't de lluna, que et salvaràs
399. Per arrabassar, sa lluna sempre és bona
400. Per gener mana la lluna i pel juliol mana el sol
401. Per la lluna de gener talla la fusta el fuster
402. Per la lluna nova del febrer esporga l'oliver
403. Per la lluna plena de maig, a pescar llagostins me'n vaig
404. Per la lluna vella de gener talla la fusta el bon fuster
405. Per lluna clara, el mes de gener
406. Per parlar, no cal lluna
407. Per replantar i empeltar l'ametller, la lluna de Nadal va bé
408. Per Sant Vicenç, lluna humida, mal any per a la vinya
409. Per sembrar, no miris lluna ni llunar, sinó posa el blat dintre el fangar
410. Pescar la lluna amb un cove
411. Pintar la lluna en un cove
412. Plantar en lluna creixent i sembrar en lluna minvant
413. Plou i fa lluna, la Mare de Déu està en Catalunya
414. Plou i fa sol, la lluna pel juliol
415. Plou i fa sol, riu nostre Senyor; plou i fa lluna, riu la Verge Maria
416. Pluja i lluna, collita assegura
417. Pluja i lluna, oliva segura
418. Primer és el sol que la lluna
419. Prometre la lluna en un cove
420. Quan brilla el sol, la lluna només ha de tancar l'ull
421. Quan es sol (o sa lluna) fa era assenyala aigua
422. Quan fa mala lluna, no hagis ànsia de les esteles
423. Quan la lluna canvia amb bon temps, tres dies després es pren el barret
424. Quan la lluna canvia en bell del cinc al set, fa saltar les llengües del capell
425. Quan la lluna canvia en bell, que es posi aviat el barret
426. Quan la lluna creix la mar creix
427. Quan la lluna en néixer es tapa, mariner agafa la capa
428. Quan la lluna entra en dilluns, porta ventura
429. Quan la lluna està en rodó, caça la feixina, la guilla i el teixó
430. Quan la lluna fa dos sols, aigua a dolls
431. Quan la lluna fa ròdol, aigua vol
432. Quan la lluna fa rodona, aigua dóna
433. Quan la lluna gira amb serè, plou ans del vuitè
434. Quan la lluna ja ha passat, ven la llana i queda't el ramat
435. Quan la lluna mira a llevant, quart minvant
436. Quan la lluna mira a llevant, quart minvant; quan mira a ponent, quart creixent
437. Quan la lluna mira a ponent, quart creixent
438. Quan la lluna neix amb banyes, treu els mariners de les cabanyes
439. Quan la lluna neix la mar creix
440. Quan la lluna porta banya, brunz el vent a la muntanya
441. Quan la lluna tomba en bé, dintre tres dies és dolenta
442. Quan la lluna tomba en bé, plou als tres dies o al setè
443. Quan la lluna tomba en bell, dintre tres dies duu capell
444. Quan la lluna va a sortir, maror a desdir
445. Quan li assenyales la lluna el neci et mira el dit
446. Quan minva la lluna no facis cosa ninguna
447. Quan minvi la lluna, no sembris cosa alguna
448. Quan Nadal és sense lluna, de cent ovelles no n'escapa una
449. Quan Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta
450. Quan pel novembre fa cluc la lluna, de dues cabres ven-ne una
451. Quan sa lluna fa era assenyala aigua
452. Quart minvant, porta infant; lluna plena, porta nena
453. Quedar-se a la lluna de València
454. Qui ha nascut en bona lluna fa bonica fortuna
455. Qui mira massa la lluna no farà gaire fortuna
456. Qui per llunes va comptant, tretze mesos troba a l'any
457. Qui sembra en lluna nova, poc gra i palla bella
458. Qui va a Sant Marçal i hi dorm, hi va de lluna i en torna de sol
459. Quina lluna fa tan clara, ojalà que no la fes! Totes les xiques boniques s'enduen els forasters
460. Res no és nat, qui vint-i-una llunes no hagin passat
461. Rodona a la lluna, arriba la pluja
462. Rogle de lluna, de cent voltes una plou
463. Rotlle groc a la lluna, pluja tot d'una
464. Rotllo a la lluna estrellat, abans de tres dies mullat
465. Rotllo gros a la lluna, pluja segura
466. Rotllo gros a la lluna, pluja tot d'una
467. Rotllo gros a la lluna, senyal de pluja
468. Sa lluna de blau i blanc té més vestits que Sa Sang
469. Sa lluna es una bruixa que juga amb els níguls i los arruixa
470. Sense lloques no hi hauria llunes
471. Ser a la lluna
472. Ser a la lluna de València
473. Ser bèstia com la lluna
474. Ser blat de bona lluna
475. Ser la lluna
476. Ser nat de lluna
477. Ser un llunàtic
478. Ser una lluna mussolera
479. Serà plujós un girant (de lluna) si comença a ploure endavant
480. S'ha de tallar en lluna nova la fusta dels arbres que no perden la fulla
481. S'ha de tallar en lluna vella la fusta dels arbres que perden la fulla
482. Si el cèrcol de la lluna va creixent, senyal de bon temps
483. Si el cèrcol de la lluna va creixent, senyal de bon temps. Quan la lluna tomba en bé, plou als tres dies o al setè
     
484. Si el primer dijous de la lluna fa dos sols, plourà
485. Si el primer dijous de la lluna fa resol, pluja vol
486. Si el primer dijous de lluna nova el sol es colga en brut, abans de tres dies haurà plogut
487. Si es forma a la lluna, plourà, si és al sol, farà vent (l'ull de perdigot)
488. Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel
489. Si fa dos sols el primer dijous de la lluna, senyal de pluja
490. Si la lluna dóna l'esquena a llevant, quart minvant; si a ponent, quart creixent
491. Si la lluna és blanca, posa't al llit una altra manta
492. Si la lluna fa galdufa, llevant segur
493. Si la lluna mira a llevant, quart minvant, si a ponent, quart creixent
494. Si la lluna mira endavant, quart minvant, i si mira a Ponent, quart creixent
495. Si la lluna surt tapada forta ventada
496. Si la lluna té un baverol, demà no veuràs el sol
497. Si la lluna toca el menjar, ja el pots llençar
498. Si la lluna va en creixent, el part és diferent
499. Si no vols l'arbre corcat, en lluna vella l'has de tallar
500. Si per Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta
501. Si per Nadal fa lluna plena, i clara, posa al llit una altra flassada
502. Si plou de lluna nova i vella d'agost, no falta aigua en tot l'any
503. Si plou per la lluna nova d'agost, plourà nou llunes seguides
504. Si sa lluna fa tana, aigua per sa setmana
505. Si sa lluna jeu, mariner en peu
506. Si sa lluna té un barberol demà no veuràs es sol
507. Si sembres trumfes en lluna cornuda, trumfes cornudes arrencaràs
508. Si vols cebes de diner sembra-les pel creixent de la lluna del gener
509. Si vols fer fortuna, no miris tant la lluna
510. Si vols prunes, no miros llunes
511. Si vols sebre quan serà | es ple, i no t'erraràs | quan es sol pondre veuràs | que sa lluna sortirà
512. Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener
513. Somniar la lluna
514. Sort, dones i fortuna muden com la lluna
515. Suc de lluna, tascó i porró fan el bon segador
516. Talla el teu bosc a la lluna plena d'agost i serà sec com un os
517. Tallada de lluna nova, la fusta aviat es corca
518. Tallat de bona lluna
519. Temps i vent, dona i fortuna, tot canvia com la lluna
520. Temps, vent i fortuna, donen voltes com la lluna
521. Temps, vent, dones i fortuna donen voltes com la lluna
522. Temps, vent, dones i fortuna, muden com la lluna
523. Temps, vent, senyor, dones i fortuna, donen voltes con la lluna
524. Tenir cara de lluna plena
525. Tenir el cap a la lluna de València
526. Tenir llunes
527. Tenir mal de lluna
528. Tenir mala lluna
529. Tirar pedrades a la lluna
530. Torna-te'n al llit que això és la lluna
531. Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada
532. Tres coses fan hom tost vell: engendrat de vell, naixement de lluna nova, por de mort
533. Val més anar en claror de sol que de lluna
534. Venir de la lluna
535. Vent de fora i sense lluna, fuig de la costa tot d'una
536. Vent de proa i sense lluna, fuig de la costa tot d'una
537. Vés a prendre banys de lluna i tornaràs blanca
538. Vetllar amb claror de lluna i dormir amb claror de sol no porten salut ni honor
539. Veure la lluna en un cove
540. Vinya, per son menester, podada i cavada amb sa lluna vella de gener
541. Vinya, per son mester, podada i cavada amb sa lluna vella de gener
542. Viure a la lluna
543. Voler agafar la lluna amb les dents
544. Voler agafar la lluna amb un cove
545. Voler fer veure la lluna en un cove
546. Voler la lluna en un cove
547. Voler mossegar la lluna amb les dents

Festa

1. A darrera una festa major, aigua escaldada
2. A Esplugues, la festa major dels cargolins
3. A festes el convides!
4. A fires i festes, amb ases i mullers alienes
5. A la bona festa, fes-li vespra
6. A la festa de la Seu, s'hi acut de tot arreu
7. A la festa del patró: repicar, coets, música i sermó
8. A la Festa Major de Tor, el que se la fa se la menja
9. A la Pobla fan les festes, de Fredes baixen fadrins, amb uns garrots com lo braç i uns polls com a g
10. A l'agost, festes per tot
11. A les festes treballar és perdre i no guanyar
12. A Pardines per la festa major treuen les teranyines
13. A Santa Clara fan festa
14. A una part repiquen i a l'altra fan festa
15. A Vicfred sempre fan coses: fan el Roser sense roses i la festa major quan els ve la intenció
16. Acabar la festa en pau
17. Acabats els doblers, s'acaba la festa
18. Ai festa!
19. Ai, Mare de Déu, quan seran tres festes arreu!
20. Ai, quin dolor!, quina tristor, l'endemà de la Festa Major
21. Aigualir la festa
22. Alabat sia Corpus, que és dia de festa i no porta negra
23. Algun dia serà la festa del meu sant
24. Algun dia serà la festa del nostre lloc
25. Alguna en deu voler qui et fa festes i no te'n solia fer
26. Allà on ets (és), fas (fa) sa festa
27. Amb dones i bèsties no vagis a festes
28. Anar de festa en festa
29. Anar de festa en festa com el dolçainer d'Albal
30. Aprés la festa, el goig ne resta
31. Arc de sant Martí (o banya de cabra) es capvespre, vés demà on fas (o on fan) festa
32. Arc de sant Martí es capvespre, demà estarem de festa
33. Arc de sant Martí es capvespre, l'endemà festa
34. Arc de sant Martí si surt es matí, fé ton camí; si surt es capvespre no vagis a festa
35. Arc de sant Martí si surt es matí, fe ton camí; si surt es capvespre no vagis a festa (o treu es cap a sa finestra)
36. Avarques per a treballar, les festes a coixejar
37. Avui fos i demà festa!
38. Baldament demà fos festa i demà passat plogués i l'altre també fos festa, que així mai faríem res
39. Banya de cabra as capvespre, d'aigo en farem festa
40. Beneïda Santa Llúcia, que les bones festes ens envia
41. Bona brasa i bon tió. Bones festes que Déu nos do
42. Cada dia no és [pas] festa
43. Cada dia no és festa major
44. Cada dia no és festa major, ni tots els dies són diumenges
45. Calçada en dimecres, pluja abans de festes
46. Cara de festa
47. Carnestoltes, quinze voltes i Nadal de més en més, tots els dies fossen festes, la Quaresma mai vingués
48. Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués; la butxaca, proveïda, no digués jamai que no; tot el dia cridaria: «Noia, porta'm el porró!»
49. Celebrar festivitat de bodes sordes
50. Com més aviat serà vespre, més aviat serà festa
51. De festa en festa, com els dolçainers
52. De la festa, la vespra
53. Del que sobre se'n fa festa
54. Desitjar llaor no és pecat, ans és manifestació de sa ignorància
55. Després de festa, la gent bèstia
56. Després de festa, pesta
57. Després de la festa major, gran tristor
58. Després de la festa, el boig resta
59. Després de la festa, el goig ne resta
60. Després d'un dia de festa en calen tres de repòs
61. Després d'una festa major, pa de sègol amb oli
62. Després d'una festa major, pa sucat amb oli
63. Déu ens guardi de dona gata, que al davant fa festes i al darrera esgarrapa
64. Déu ens guardi de la gata que davant fa festes i darrera esgarrapa
65. Dia de festa, dejuni de bèstia
66. Dia de festa, dia de pesta
67. Dia de festa, fam, mal i pesta
68. Dimarts i dimecres, festes solemnes
69. Dimarts, mitja festa
70. Diner que costa de guanyar, en festes no es sol gastar
71. Diners guanyats en dia de festa fan mal profit
72. Ditxosos els Tonis, que fan la festa al gener
73. Dona que segueix les festes, si és casada, banyes a la testa
74. Dones de Cervera, quina festa feu? -La del Sant Misteri de la Vera Creu
75. Donzella honesta, fer feina ho té per festa
76. D'un petit sant fan una gran festa
77. El dia quinze d'agost és diada assenyalada i l'ensentdemà Sant Roc, festa major a l'Argilaga
78. El dijous, festa pels bous
79. El maig és boig: moltes festes, i, de pa, poc
80. El mes de desembre, el mes de les festes
81. El més xic paga la festa
82. El que resta fa la festa
83. El qui s'agrada del ball, de festa en festa va
84. Els carrers de Gràcia, per la festa major, sempre reben del cel la benedicció
85. Els divendres el moixó està de festa major
86. Els jueus tot s'ho gasten en festes, els moros en casaments i els cristians en plets
87. Els sis dies de la setmana tots són bons per a treballar, si no n'hi ha cap de festa
88. Els ximples fan la festa i els llestos la celebren
89. Em fas més festes que no solies? O m'has enganyat o enganyar-me volies
90. En bodes i festes, mal va per les bèsties (o mal els va a les bèsties)
91. En dones i en bèsties, no vagis amb festes
92. En Feliu fa foc de fusta a la festa de la Floresta
93. En fires i festes majors tant se n'atipen un com dos
94. En la festa dels pallerets, el que no està no s'encontra
95. En Ribesalbes fan festes i les paguen els fadrins, que relinxen com a bèsties i bramen com a rossins
96. Es dia de Sant Joan ses Joanes faran festa, i es dia de Sant Silvestre ses Colomes també en fan
97. Es dilluns és maleït, es dimarts resta com resta, tots es sabaters fan festa, per por de punyir-se un dit
98. Esguerrar la festa
99. Està tant de festa que no veu l'altar
100. Estar de festa
101. Estar de festes
102. Fadrina que s'afaita al vespre, o es putifeina o a l'endemà és festa
103. Fer festes (a algú)
104. Fer festes a santa mandra
105. Fer la festa de sant Corneli
106. Fer la festa en pau
107. Fer la festa per sant Pere regalat
108. Festa de foc, no la vegis mai de prop
109. Festa de ganyó, que els uns la fan i els altres no
110. Festa de vila, tanca la porta i fila
111. Festa en dijous, setmana esguerrada
112. Festa sense masclets, dolçaina i tabalet, no és festa
113. Festa sense menjar festa no fa
114. Festa sense menjar, fa de mal passar
115. Festa sense mesclet, dolçaina i tabalet, no és festa
116. Festa sense xiques i olla sense sal, tot és igual
117. Festa traslladada, festa esguerrada
118. Festes em fas i no me'n sols fer? O vols enganyar-me o m'has de menester
119. Festes em fas? Enganyar-me vols
120. Festes li fa i no s'hi casarà
121. Festes manresanes, focs i campanes
122. Festes me fas; no me'n solies fer: o m'has enganyat o m'has de menester
123. Festes me'n fas, i no me'n sols fer? O em vols trair o m'has menester
124. Festes passades, coques menjades
125. Festes passades, coques menjades, roba bruta, bossa buida
126. Festes, ni per a persones ni per a bèsties
127. Fotre's una festa
128. Gallina i moltó, olla de festa major
129. Guarda't d'aire infestat i de portar el vestit mullat
130. I tinguem la festa en pau
131. Ja serà festa en el meu carrer
132. Ja s'han acabat les festes, els bous, balls i corregudes i s'han quedat Sant Pasqual morant el raval
133. La bona festa comença la vespra
134. La dona honesta treballant fa festa
135. La dona honesta, sesta a casa i no va a la festa
136. La donzella honesta, el fer feina ho té per festa
137. La fada Flora fa una festa amb farina fina
138. La festa de la Puríssima dura fins a Santa Llúcia
139. La festa de les figues, les tomates esclafades; es menjaren un peixet, perquè estaven desmaiades
140. La festa de sant Ganyó, que els uns la fan i els altres no
141. La festa del Rat Penat, la bossa buida i el cul banyat
142. La festa major de Tort, el qui la fa, la menja
143. La festa, un mateix se la fa
144. La Mare de Déu d'agost és diada assenyalada; a l'endemà n'és sant Roc, festa major d'Argilaga
145. La millor festa de casa és quan toca la Tomasa
146. La mort de l'ase és la festa dels cans
147. La nit de Nadal ballen els estels, perquè és la festa major del cel
148. La nit de Nadal és festa major dels estels
149. La nit de Nadal, la festa dels estels, i la festa major del cel
150. La pilota, fa festa
151. L'endemà de la festa, festa altra vegada
152. Les bones festes comencen a (o per) la vigília
153. Les festes de Nadal se passen al fumeral
154. Les festes has de guardar i a ton pare i mare honrar
155. Les festes has de guardar i tos pares ben honrar
156. Les festes majors al ventre fan dolors
157. Les festes majors al ventrell porten dolors
158. Les festes majors causen dolors
159. Les festes majors conserven al ventre dolors
160. Les festes majors les fan els forasters
161. Les festes majors, porten al ventre dolors
162. Les festes per a algú són pestes
163. Les festes per a molts són pestes
164. Les festes, per molts son pestes
165. Les festes, per on passen; el Nadal, a casa
166. L'estudiant diu: El dilluns faig festa, el dimarts no ho sé, el dimecres m'hi pensaré, el dijous és sant Tomàs, el divendres és mal dia, el dissabte reposo i el diumenge és festa de precepte
167. Lo més xic paga la festa
168. Lo que resta, fa sa festa
169. Mai em feies festes i ara me'n fas?: Ja m'has fotut o em fotràs
170. Mai s'ha sentit a dir que pel gener se fes la festa de Sant Cristòfol
171. Més pugen les campanes que la festa
172. Més val una festa que dos diumenges
173. Mort d'ase, festa de cans
174. Nadal en dilluns, festes a munts
175. Nadal en dilluns, les festes amunt
176. Nadal en dimarts, festes a grapats
177. Nadal en diumenge, totes les festes es menja
178. Nadal en divendres, festa grossa
179. Nens abans de festes, maten a gent i a bèsties
180. Ni els nens ni les bèsties volen festes
181. Ni grat ni gràcies, festes en diumenge
182. No deixis anar el ruc ni la dona a festes, perquè et quedaràs sense dona i sense bèstia
183. No és bona festa la que no comença dissabte al vespre
184. No és el mateix fes-te fotre que fotre festa
185. No és pas tot u repicar a festa o fes-te repicar
186. No estar per festes
187. No hi ha festa ni festeta que no hi sigui donya Pepa
188. No hi ha festa que no torni
189. No hi ha festa sense drac
190. No hi ha festa sense vi
191. No hi ha festa sense vigília
192. No l'havien avesada a festes
193. No li facis festes a animal que no coneguis
194. No n'hi ha més de festes
195. No saber (o no adonar-se) de què va la festa
196. Pagar al festa
197. Pagès que treballa el dia de festa treu el cul per la finestra
198. Passada la festa es muda la bèstia
199. Pel gandul, tots els dies són festa
200. Pel maig, festes a raig
201. Pel maig, festes a raig i guarda la filosa al fumeral
202. Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants
203. Pels sabaters, els dilluns són maleïts per por de punyir-se els dits; el dimarts, festa; el dimecres, tempesta; el dijous, temporal; el divendres, mal temps; el dissabte, per un dia, no cal pas començar, i el diumenge, a passejar
204. Per anar a festa major, treballa ara ferm i fort
205. Per anar tirant, de la bóta de l'entrant; per a fer festa major, de la bóta del recó
206. Per Corpus, festa i ginesta
207. Per fer una festa, no et rompis sa testa
208. Per la Candelera, festes enrere
209. Per la comunió, festa grossa
210. Per la donzella honesta, fer quelcom és una festa
211. Per la festa anyal, cada ovella a son corral
212. Per la festa del Roser s'aclareix el galliner
213. Per la festa del Roser tot fruit ve
214. Per la festa del Roser tot ve
215. Per la tardor no feu festa major
216. Per l'Ascensió, que Claret fa la festa major, menjarem mel i mató
217. Per les festes de Nadal, poc dormir i molt cosir
218. Per les festes eixissen los culs per les finestres
219. Per sant Antoni de gener, fa festa el ruc i el traginer
220. Per sant Antoni de gener, fan festa el cavall i el traginer
221. Per sant Ermengol, festa si Déu vol
222. Per Sant Jaume i Santa Anna, pinta l'uva, i per festes d'agost ja està madura
223. Per Sant Jaume, festa a Albons; per Sant Joan, a Bellcaire; per Sant Climent, a Tort; Santa Màxima a l'Escala
224. Per Sant Magí, bona festa i bon bocí
225. Per Sant Pere, festa a Abrera, a Olesa per Sant Joan, i els cornuts d'Esparreguera per Santa Eulàlia la fan
226. Per una festa, no et rompis la testa
227. Per xic mal, fer grossa festa
228. Poc diner per a la festada, ves-te'n a fer la migdiada
229. Porta la pasta i la fusta a la festa de la Floresta
230. 'Post festum, pestum, et post plurima festa, plurima pesta'
231. Puix l'ase és mort, toquem a festa
232. Quan el campanar campaneja, festa és o festa rodeja
233. Quan ens casarem, Pasqual? -Ara que s'acosten festes. -Quines festes són aquestes? -Són les festes de Nadal
234. Quan facen la festa en el meu carrer, tots ballarem
235. Quan la dona et fa festes, mira per la bossa
236. Quan la dona us fa grans festes, mireu bé per vós mateix
237. Quan les campanes repiquen, senyal de festa
238. Quan Sant pere campanege festa va o festa voltege
239. Qui a Festa Major va a Festa Major té de tornar
240. Qui a festa major va, hostes va a buscar
241. Qui a festa va, una altra n'ha d'aparellar
242. Qui a festes va, forasters va a buscar
243. Qui bé vol treballar, el dia de festa deu descansar
244. Qui deixa la bèstia i deixa anar la dona a festa, al cap de l'any queda cornut i sense bèstia
245. Qui deixa lo parell y l'animal y deixa anar la dona a festas, se queda cornut y sense bestias
246. Qui dejuna per les quatre festes anyals, no li doleixen els queixals
247. Qui destorba festa se romp la testa
248. Qui dia de faena va apanyat, dia de festa va esgarrat
249. Qui diumenge no fa festa no té gaire bona testa
250. Qui el dia de diari va llunet lo dia de festa va pudent
251. Qui en balls ni en festes no es taca, bé té neta la casaca
252. Qui és afectat de ballar, de festa en festa va
253. Qui et fa festes i no te'n solia fer, o et traeix o t'ha de menester
254. Qui fa festa en dia de feina, té feina en diumenge
255. Qui festaja la casada, la vida porta esposada
256. Qui festes et fa i no te'n solia fer, o et vol trair o t'ha de menester
257. Qui no et vol a la festa, et convida de part de vespre
258. Qui no fa festa per Nadal, persona que molt poc val
259. Qui no té la vespra no té la festa
260. Qui no té vespra no té festa
261. Qui no treballa en tota la setmana, treballa en dia de festa
262. Qui santifica les festes ha de fer coses honestes
263. Qui te convida a la vespra, no te vol a la festa
264. Qui tots els dies fa festa no té un diumenge en tot l'any
265. Qui treballa á les festes, sempre será pobre
266. Qui treballa el dia de festa, treu el cul per la finestra
267. Qui va a festa a Sant Marçal, hi va al juny i torna al juliol
268. Qui va a festes amostre el cul per les finestres
269. Qui viu, veu totes les festes de l'any
270. Salar la festa
271. Sant Benet i Sant Bernat, festa major del Tallat
272. Sant Bernat i Sant Benet, festa major de Poblet
273. Sant Joan, de les festes va al davant
274. Sant Julià totes les festes va enganyar, menys Sant Vicenç, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que amb una candela li va anar al darrere
275. Sant Julià totes les festes va engegar
276. Sant Llorenç, festa i dejuni
277. Sant Matias totes les festes avia
278. Sant Nicolau, obre les festes amb clau
279. Sant Nin i sant Non, pebrots i tomàquets, la festa dels hortolans
280. Sant Pau tanca les festes amb clau, menys la Candelera, que li va quedar al darrere
281. Sant Pere pescador, festa major
282. Sant Sebastià les festes va acabar, però li sortí Sant Vicenç i li va reganyar les dents
283. Sant Sebastià totes les festes deixà passar, menys la Candelera, que li va al darrere
284. Sant Sebastià, totes les festes deixa passar, menys la de Sant Vicens, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que li va al darrera
285. Sant Sebastià, totes les festes es va emportar
286. Sant Tomàs, festa pel davant i festa pel detràs
287. Santa Creu, porta les festes arreu
288. Santa Llúcia festes i fires ens envia, però li diu la Concepció: -Primer vull ésser jo
289. Santa Llúcia treu les fires i les festes de la bústia
290. Santa Llúcia, a La Bisbal, dotze dies per Nadal.
291. S’arc de sant Martí si surt as matí, fe ton camí; si surt as capvespre no vages a festa
292. Segons el sant, el cant (o la festa)
293. Semblar (una festa, una reunió, etc.) un galliner
294. Semblar la festa major de Marrampinyo
295. Sempre les festes matjors, al ventrell causen dolors
296. Sempre les festes millors causen al ventre dolors
297. Sense masclets, dolçaina i tabalet, la festa ni és festa, ni és res
298. Ser la reina de la festa
299. S'estima més quatre festes seguides que un dia feiner
300. Si la ginesta no floria, la festa del Corpus no es faria
301. Si l'arc de sant Martí surt as matí, fes ton camí; si surt as capvespre, no vagis a festa
302. Si Nadal cau en dilluns festes a munts
303. Si plou per Pasqua, plorà per totes les festes assenyalades
304. Si s'escombra la casa en dia de festa anyal, s'omple de xinxes
305. Si te pique el nas, festa a la plaça
306. Si tens la porta tancada, tindràs la festa guardada
307. Si voleu ballar corrandes, aneu-hi a Coll de Nargó; aneu-hi per Cinquagesma, que fan la festa major
308. Sis dies de feina mal pagada i un dia de festa a la setmana
309. Sis dies hi ha a la setmana per treballar, si no n'hi ha cap de festa
310. Tenir la festa en pau
311. Tenir les festes a sobre
312. Tinguem la festa en pau!
313. Tocar totes les campanes a festa
314. Toqueu a festa que l'ase és mort
315. Tots els sis dies de la setmana són bons per a treballar, si no n'hi ha cap de festa entremig
316. Tots los dies no són festa
317. Tres atuells al costat del foc és festa, tres dones en una casa és la pesta
318. Tres atuells al costat del foc gran festa, tres dones en un hostal, gran tempesta
319. Tres topins en un foc assenyalen festa i tres dones en una casa engendren pesta
320. Una bona festa comença la vigília
321. Una bona festa es comença la vespra
322. Una cosa és fotre festa i una altra fes-te fotre
323. Una festa sempre ve bé
324. Val més una festa que dos diumenges
325. Valdre més l'amaniment que la festa
326. Valtres de Cervera, que gran festa en feu per lo Sant Misteri de la Vera Creu. On l'haveu perdut? On l'haveu deixat?
327. Vestit nou, senyal de festa

Foc

1. A Bescaran, xics i grans, posen la paella al foc quan la gallina encara no ha posat l'ou al clot
2. A foc i casament hi va tota la gent
3. A foc, rei i religió, no els hi posis condició
4. A la mà de llop sempre hi ha foc
5. A la vora del foc
6. A la vora del foc i del riu, no hi facis el niu
7. A la vora del riu no t'hi facis el niu, perquè el foc té aturador però l'aigua no
8. A l'abril amanix llenya i foguerill
9. A les Avellanes, foc i flames
10. A Nadal, al foc, i a Pasqua, al joc
11. A Nadal, al foc, i a Pasqua, al sol
12. A on hi ha estat foc, sempre hi queda algun caliu
13. A on no hi ha foc, no pot cremar
14. A on se fa foc, ix fum
15. A Pasqua el joc i a Nadal el foc
16. A Pasqua els jocs, i a Nadal els focs
17. A poc a poc s'encén el foc
18. A primers de Novembre, el teu foc ja el pots encendre
19. A prop del foc, no hi facis cap joc
20. A prop del foc, qui no es crema, s'escalfa
21. A sang i (a) foc
22. A tu ningú et busca la boca per un foguer
23. A València l'aire és foc, la terra aigua, els homes dones i les dones aire
24. Abrandar el foc (de la discòrdia)
25. Acabar d'encendre el foc
26. Afegir (més) llenya al foc
27. Ai! Foc a la còfia...!
28. Aigua davant i vent darrrera i foc als peus
29. Aigua de lluny no apaga el foc de damunt
30. Aigua i foc no es neguen a ningú
31. Aigua i foc, fes-los lloc
32. Aigua, molí i foc, no juguen més que a un joc
33. Així com l'aigua apaga el foc, així almoina apaga el pecat
34. Això fóra apagar el foc amb oli
35. Això són contes de la vora del foc
36. Al colgar el foc cada vetlla amb la cendra, cal fer-li amb la pala una creu
37. Al crit de: Foc calat!
38. Al foc d'en Costa, qui no hi porta llenya, no s'hi acosta
39. Al foc no hi tiris sal, que et surtirà mal
40. Al fum, a l'aigua i al foc, tothom els fa lloc
41. Al vell, foc amb ell
42. Alimentar el foc
43. Alto el foc
44. Allà és el foc, on ix el fum
45. Allà on hi ha foc surt fum
46. Allà on hi ha foc, hi ha fum
47. Allà on s'hi fa el foc, que es pagui l'escot
48. Ama, que hi ha foc? -En l'altra casa n'hi ha un poc
49. Amb aigua calda apaga hom el foc encès
50. Amb armes, dones i foc, no hi busquis joc
51. Amb armes, dones i focs, no hi vulguis jocs
52. Amb bona casa i bon foc, tot l'any agost
53. Amb dones, armes i focs, no hi vulguis jocs
54. Amb escuses de cercar foc vinc a veure't Caterina
55. Amb la boca plena d'aigua, bufar el foc
56. Amb les dones i [amb] el foc, no hi vulguis joc
57. Amb totàtecs, ous i foc qualsevol pot fer-se coc
58. Anar a apagar foc
59. Anar amb el foc a la cua
60. Anar amb històries a la vora del foc
61. Anar o venir de cercar foc
62. Arbre que no dóna, al foc para
63. Arbre que no dóna, aviat al foc
64. Arròs i beguda, foc de brasa
65. Arròs i bugada, foc de brasa
66. Art de foc, art de badoc
67. Atiar el foc
68. Ave Maria, hi ha foc? -A l'altra casa n'hi ha un poc
69. Baralles de canalla, foc de palla
70. Bé cerca cell a qui tany, així com fa l'aigua el foc baix
71. Boires pel xaloc, prepara llenya pel foc
72. Bon foc fa bon coc
73. Bonança en la mar i en el cel foc, sang i foc
74. Botar foc
75. Budallers de Sant Celoni són pitjors que luterans, van ficar foc a l'església per cremar la barba dels sants
76. Cada u atraca (o cou) sa pinxa en es seu foc
77. Cada u atraca es foc a sa seua pinxa
78. Cadascú es tira el foc cap a la seva arengada
79. Cagar-se el gat en el foguer
80. Calar foc
81. Calar-se-li foc a algú
82. Calent com un foc
83. Calor d'hivern, foc de la llar
84. Car com el (o un) foc
85. Casa sense foc i sense dona, cos sense ànima
86. Casa sense foc, cos sense ànima
87. Castanya sencera al foc peta
88. Caure del foc a les brases
89. Caure en el foc i no cremar-se
90. Coent com un foc
91. Com defallirà la llenya, llavors s'apagarà el foc
92. Com el tupí d'en Boixeda, que el posava una hora lluny del foc
93. Com la Sardineta de Balnes, que per fugir del foc va caure a les brases
94. Com la Ventafocs, que era princesa i anava vestida de pellingots
95. Com més a prop és el foc, més escalfa
96. Com si un foc n'hagués passat
97. Compta i tira les busques al foc
98. Contes a la vora del foc
99. Cosa de vellesa, bon foc en ella
100. Costum fa veure foc el que és fum
101. Covar davall, davall, com el foc de santa Quitèria
102. Cuit o cru, el foc ho ha fet
103. D'aigua, pedra i foc, fuig-ne si pots
104. De foc te'n guardaràs; de la justícia, no podràs
105. De la dona, de la mar i del foc, no te'n fiïs molt ni poc
106. De nit, focs i brasers lluny d'allí on tu ets
107. De poca brasa neix gran foc
108. De poca brasa, certament, ne ve gran foc i molt ardent
109. De sastres i sabaters, una foguera se'n fes
110. Del foc a les brases
111. Del foc, de la dona i del mar, t'has de guardar
112. Del joc, en ve el foc
113. D’Espot, Déu et lliuri de fam i de foc
114. Déu ens guard de foc i de gent de Sort
115. Dir foc i flama d'algú
116. Diuen els crios al joc el que parlen els pares al foc
117. Dona guapa i arma de foc no són per nós (o no vagin per vós, o jo no les toc)
118. Dona i estopa, vora del foc són perilloses
119. Dona i foc aviat troben sortida
120. Dona, foc i mar són tres mals
121. Donar foc
122. Dones, foc i cassoles, pertot arreu se'n troben
123. Dones, foc i mar són tres mals
124. Dones, vi i foc: són la perdició dels homes
125. Dos promesos en el mateix lloc són estopa vora el foc
126. D'una espira, un gran foc
127. D'una petita guspira s'abranda gran foguera
128. Eixir del foc i (o per) caure a les brases
129. El bé amorta el mal així com fa l'aigua al foc
130. El bon foc fa bon coc
131. El foc a l'hivern és el millor aliment
132. El foc ablaneix el ferro
133. El foc ajuda el coc
134. El foc de Cap d'Any no fa cap dany
135. El foc de casa calfa i no crema
136. El foc de casa no crema
137. El foc de casa refreda
138. El foc de l'hivern és mig aliment
139. El foc de palla, l'home de diners i d'aigua la mar, mai tips els veuràs
140. El foc de Sant Telm assenyala bon temps
141. El foc deixa cendra i caliu, i patades la perdiu
142. El foc és mitja vida
143. El foc és mitja vida i el pa és tota
144. El foc és mitja vida: el pa i el vi l'altra mitja
145. El foc i el llit són un maridó de la fam
146. El foc i la dona, a coces s'adoba
147. El foc lluny dels tions i les dones dels barons
148. El foc no s'apaga amb benzina
149. El foc no té cap perllonga
150. El foc no té terme en sa creixença
151. El foc somort és més perillós que l'altre
152. El foc té deturador (o aturador), que l'aigua, no
153. El foc té mala bravada
154. El foc té senyor, però l'aigua no té aturador
155. El foc té senyor, que l'aigua, no
156. El foc tot ho purifica
157. El foc, a l'hivern, és mig aliment
158. El foc, el betlem i la mar sempre tenen què mirar
159. El foc, el pessebre i la mar sempre tenen per mirar
160. El foc, la mar i la dona mai et diran prou
161. El foc, l'aigua i la sal no es poden negar a ningú
162. El foc, lluny dels tions, i les donzelles, dels barons
163. El foc, per més que s'apagui, sempre hi surt fum
164. El gregal i el xaloc porten fred i porten foc
165. El joc crema més que el foc
166. El joc no és joc, que és foc, i crema qui el toc
167. El joc, el llit, la nit i el foc no s'acontenten mai amb poc
168. El jugar amb foc sol tenir mals resultats
169. El que s'ofega s'agafa en una barra de foc
170. El qui està a prop del foc, se crema
171. El tupí d'en Boixeda, que el tenia una hora lluny del foc
172. El vent fort apaga el foc, però encara l'encén si és fluix el vent
173. Els béns del nebot se'ls menja el foc
174. Els focs de Sant Elm, el mariner tem
175. Els focs de sant Pere salta'ls pel darrera
176. Els focs de sant Pere se salten pel darrera, i els de sant Joan se salten per davant
177. Els que s'escalfen al foc també han de pagar la llenya
178. En casa del bo, el roí prop del foc
179. En el foc la plata és provada i en el gresol, l'or quilats alcança
180. En el foc se prova l'or, i en les penes, el cor
181. En Feliu fa foc de fusta a la festa de la Floresta
182. En Ferran, ferrer, feia foc i fum ferrant ferro fort
183. En llaurar i fer foc coneixeràs qui no és badoc
184. En març, mai surt la vella de la vora del foc
185. En tirant el foc a l'aigua, prest s'apaga
186. En treure l'arròs del foc no abandonis mai el lloc
187. Encendre el foc
188. Enemistat entre parents és així com metre foc en joncs
189. Enveja les bones obres així com fa el foc a la llenya
190. Era... com la madona de son Bono, que calà foc en el rostoll
191. Espavilar el foc
192. Espera't un poc, que tinc els pimentons al foc
193. Ésser car com el foc
194. Ésser com el rector de Sant Marçal que pega foc a sa paissa perquè parlassen d'ell
195. Ésser foc d'encenalls
196. Ésser un foc de palla
197. Estar el gat en el foguer
198. Estar entre dos focs
199. Estar fet foc i flama
200. Estudiant de foc i de sol no val un caragol
201. Explicar contes de la vora del foc
202. Fer foc nou
203. Fer traure foc
204. Fer-lo sufocar
205. Fer-se treure les castanyes del foc
206. Fer-se treure les castanyes del foc per un altre
207. Fes foc, però no fum
208. Festa de foc, no la vegis mai de prop
209. Festes manresanes, focs i campanes
210. Ficar foc
211. Ficaria foc en una bassa
212. Ficar-se en un cèrcol de foc
213. Filosa i fus, mal foc us cremi; no hi ha fusta que tant em pesi
214. Foc a la barraca!
215. Foc a la cua del llop
216. Foc a la nalla, foc a la palla, foc al paller, foc a la cua del Pujaner
217. Foc al bosc? Treu-t'ho del cap
218. Foc amagat que no es veu
219. Foc amb foc es mata
220. Foc amic
221. Foc colgat, crema més que el destapat
222. Foc d'alzina, foc de fadrina (o de padrina)
223. Foc d'argelaga és un foc real, però acabada la xera res no val
224. Foc d'argelaga, foc de rialla
225. Foc d'argelaga, foc real: la calentura poc ne dura i la cendra poc ne val
226. Foc davant i foc darrere és vida entera
227. Foc de borrumballes, foc de rialles
228. Foc de canya, foc de banya
229. Foc de canyes porta banyes
230. Foc de canyes, foc de banyes
231. Foc de canyes, foc de migranyes
232. Foc de casa no crema
233. Foc de casa reial lluu més que ningun altre
234. Foc de fadrina, foc de feixina
235. Foc de fadrina, llenya d'alzina
236. Foc de figuera, foc de quimera
237. Foc de palla pot cremar la casa
238. Foc de palla, foc de canalla
239. Foc de rama, foc de flama
240. Foc de rama, foc de flama, foc de sarment, foc de turment
241. Foc de Sant Joan, passa-li al davant; foc de Sant pere, passa-li darrere
242. Foc de Sant Pere, foc de Sant Joan, foc de tots els sants
243. Foc de Sant Pere, foc de Sant Joan, guardeu-nos de ronya per tot aquest any!
244. Foc de sarment, foc ardent
245. Foc de sarment, foc d'infern
246. Foc de sarments, foc de turments
247. Foc d'encenalls
248. Foc d'oliver, foc de cavaller
249. Foc d'un dia no crema casa
250. Foc en ells, que són pocs i fugen
251. Foc és mitja vida
252. Foc follet
253. Foc follet a la vora, la mort a la porta
254. Foc foquet, fes una camiseta pel Jesuset
255. Foc i argent fan deturar la gent
256. Foc i foc i la fava dura
257. Foc i fum, i que repiquin!
258. Foc i muller, del mateix carrer
259. Foc mata foc
260. Foc nou
261. Foc secret, el fum el descobre
262. Foc!
263. Foc, menjar i beguda, imprescindibles per a la vida
264. Foguers de fang i pallús per coure el dinar en un dir Jesús
265. Fort com un raio de foc
266. Fotre foc
267. Fugir del foc i (o per) caure a les brases
268. Fugiu de les dones com d'arma de foc (o com de mala serpent)
269. Fuig de mala companyia, que és pitjor que foc o tinya
270. Fum sense foc dura molt poc
271. Gloriós sant Roc, guardeu-nos de pesta i de foc
272. Gloriós Sant Roc, lliura'ns de pedra i de foc
273. Guarda't (bé) de la fúria del foc, de l'aigua i del diner
274. Guardeu-vos del foc i de la gent d'Espot
275. Ha sortit del bosc aquell que hi fica foc
276. Haver-hi (un) foc de sant Antoni
277. Haver-hi foc a la bombarda
278. Haver-hi poc de sa llana an es foc
279. Haver-hi un foc d'el Toro
280. Haver-n'hi més que un foc no cremaria
281. Haver-n'hi per fotre (o llençar, o tirar) el barret al foc
282. Haver-n'hi per tirar el barret al foc i deixar-lo cremar
283. Haver-n'hi per tirar la barretina al foc
284. Hi ha foc? -Ni llum tampoc
285. Hi posaria les mans al foc
286. Hisenda de nebot, se l'emporta el rou o l'ha cremada el foc
287. Ira de senyor i de poble avalot són pitjor que foc
288. Joc de foc és joc de boig
289. Joc de focs, joc de boigs
290. Jugar amb (el) foc
291. La boca encén el foc, mes, si vol, l'apaga tot
292. La boca fa foc
293. La borra a prop del foc s'encén
294. La brasa del foc, baix la cendra crema
295. La cera al costat del foc s'escalfa
296. La llesta d'en Pinyoc, que amb el cul bufava el foc
297. La pòlvora, la dona i l'estopa, prop del foc són un perill
298. La sogra, mal foc la coga
299. La Ventafocs
300. L'absència és un mal que apaga el foc xic i aviva el gran
301. L'aigua apaga el foc
302. L'aigua i el foc no juguen més que a un joc
303. L'aigua i el foc només juguen a un joc
304. L'amor crema més que cent focs
305. L'amor és foc i la dona estopa
306. L'amor és foc que no fa bullir l'olla
307. L'amor és foc que no l'aprofita el cos
308. L'amor sol fer mal joc a la dona, car ell és foc i ella estopa
309. L'amor, com el foc, mai no pot estar amagat
310. L'amor, el foc i el tossir no es poden escondir
311. L'arròs i el gaspatxo volen foc de borratxo
312. L'avellana al foc, tant la pot el foc tocar fins que estufa
313. Les armes de foc, el diable les carrega
314. Les armes de foc, el diable les para i el diable les dispara
315. Les dones com les paelles: o penjades o al foc
316. Les dones de Cerdanyola saben molt i saben poc, amb el peu escuren l'olla i amb el cul bufen el foc
317. Les dones de Sitges no fan foc per no fer fum
318. Les flames del foc de Sant Pere cremen el mal de quimera
319. Les xiques de Castellfort són moltes i saben poc; per rostir una sardina l'arrastren per tot el foc
320. L'esquena al foc i el ventre a taula
321. L'estopa, prop del foc, s'encén
322. L'hivern és bo per fer foc i cendra
323. L'home és foc i la dona estopa
324. L'home és foc i la dona estopa: ve el dimoni i bufa
325. L'home és foc, la dona estopa, arriba el diable i bufa
326. L'home se prova amb sa paraula, així com l'or amb el foc
327. Lo Nadal al foc, la Pasqua al sol
328. Lo que diuen los pares al foc ho xarren los xiquets al joc
329. Lla on se fa foc, fum n'ha d'eixir
330. Llançar (més) llenya al foc
331. Llançar-se a sang i foc
332. Llengua de foc
333. Llenya d'alboner, foc de cavaller; llenya d'alzina, foc de fadrina; llenya de mata, foc de beata
334. Llenya d'alzina, foc de fadrina
335. Llenya d'argilaga, foc de casada
336. Llenya d'avellaner no fa foc ni fa braser
337. Llenya de mata, foc de beata
338. Llenya de pi, foc de fadrí
339. Llenya de riu, ni foc ni caliu
340. Llenya d'oliver, foc de cavaller
341. Llenya torta, el foc l'adreça
342. Llenya torta, foc dret
343. Llenya vella fa bon foc
344. Llueix més el fum a la meva terra que el foc a la aliena
345. Lluna lluent al foc un altre sarment
346. Març marçot que la vella s'emporta al clot de la vora del foc, i a la jove si pot
347. Març marçot, mata l'ovella i l'ovellot, i a la vella a la vora del foc i a la jove si li trob
348. Març ventós mata la vella a la vora del foc
349. Març, marçot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot
350. Març, marçot, mata la vella a la vora del foc
351. Març, marçot, mate l'agüela al racó del foc
352. Maria, pel bé que et vull, no passes per l'Assentiu, que t'escalfaran les anques sense fer foc ni caliu
353. Menja foc, que cagaràs caliu
354. Nadal al foc, Pasqua al joc
355. Nadal al foc, Pasqua al sol
356. Nadal al sol, Pasqua al foc
357. Nadal amb lluna lluent, al foc posa més sarment
358. Nadal amb sol, Pasqua amb foc
359. Nadal en divendres en es lloc i Pasqua en es foc
360. Nadal en divendres, crema focs i cendres
361. Nadal en es foc i Pasqua en es joc
362. Nadal en es joc i Pasqua en es foc
363. Nadal en es lloc i Pasqua en es foc
364. Negar l'aigua i el foc
365. Netedat de cavall, foc de palla i ase al trot, duraran poc
366. Netedat de quitxalla, foc de palla i ase de trot, duraran poc
367. N'hi ha més que un foc no en cremaria
368. N'hi ha per tirar el barret al foc
369. N'hi ha que fent foc fan molt fum i escalfen poc
370. Ni el foc té senyor no l'aigua té aturador
371. Ni per foc ni per muller no deixis ta casa i vagis al carrer
372. No deu hom tant lleixar créixer el foc fins que no es puixa apagar
373. No és tan fondo el foc que el fum no ixca en algun lloc
374. No ésser bo per a portar un tupí davant el foc
375. No et fiïs del foc ni de la gent de Sort
376. No haver-hi ni foc, ni fum, ni pudor de fum, (o bé) ni cendra calenta
377. No hi ha foc sense fum
378. No hi ha foc sense guspira
379. No hi ha fum sense foc
380. No hi ha res que espavili més que el foc
381. No jugar amb foc
382. No jugueu amb el foc que us pixareu en el llit
383. No posar més llenya al foc
384. No saber ni treure l'escudella del foc
385. No se sap si el foc escalfa fins que t'hi acostes
386. No sempre el foc del cor fuma per la boca
387. No servir ni per treure l'escudella del foc
388. No s'ha de tirar més llenya al foc
389. No s'ha de tirar més llenya al foc que la que calgui
390. No tenir foc, ni llum tampoc
391. No tenir ni foc ni lloc
392. No tindre ni rei ni roc ni escopeta que faça foc
393. No tires en el foc sal, que eixiràs mal
394. No vull! Si no bull fot-li foc
395. Obrir foc
396. Obrir foc contra algú
397. Octubre, octubrot, fuig de l'ombra i busca el foc
398. Ofici de foc Déu el do a qui el vulgui
399. Ofici de foc, feina de mussol; surt el que surt i el foc fa el que vol
400. Ofici de foc, molta feina i guany poc
401. Ofici de foc, ni de lluny ni de prop
402. On es fa el foc es paga l'escot
403. On foc no hi ha, fum no s'aixeca
404. On hi ha foc surt fum
405. On hi ha fum, hi ha foc
406. Ou sense rovell anuncia desgràcia si no es tira al foc
407. Paller apartat, foc allunyat
408. Paréixer un raio de foc
409. Parlant de cada cosa un poc, tinc el pimentó al foc
410. Pasqua al sol, Nadal al foc
411. Passar una prova de foc
412. Passar-ho tot a foc i a sang
413. Pedra foradada que tira foc
414. Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles i se'n va vora del foc
415. Pel febrer, una estona de sol i una altra al foguer
416. Pel fum se sap on hi ha el foc
417. Pel gener, la vella al foguer
418. Pel juliol, amb poc foc, bull el perol
419. Per amagat que es faci el foc, sempre surt fum
420. Per foc i (per) muller, no surtis d'es teu carrer
421. Per fondo que es faci el foc sempre respira, surt fum o treu llum
422. Per fugir d'es foc, caure dins ses brases
423. Per la boca s'escalfa el foc
424. Per l'octubre, del foc, ni massa lluny ni massa a prop
425. Per més que es tiri una salamandra al foc, no crema
426. Per Nadal al foc, per Pasqua al sol
427. Per Nadal al foc, pes Pasqua al jóc
428. Per Nadal al joc, per sant Joan al foc
429. Per Nadal, al sol i per Pasqua al foc, si vols que l'any sia bo
430. Per Nadal, el porc en sal, i per Pasqua, al foc
431. Per Nadal, els focs; i a Pasqua, els jocs
432. Per Sant Antoni comencen els focs i s'acaben els jocs
433. Per sant Bartomeu, la perxa al noguer i el forroll al foguer
434. Per Sant Eugeni, les castanyes al foc, la llenya a la llar i les ovelles a guardar
435. Per Sant Joan al joc, per Nadal al foc
436. Per un cabellet fi s'apega el foc al llit
437. Plor de canalla, foc de palla i correguda de ruc no duren un minut
438. Poma, pera, la devera, l'escarola, la mundola, putifera qui fa foc a la caldera; pum, pic, amaga es
439. Posar foc allà on no n'hi ha
440. Posar la carn al foc
441. Posar la mà al foc
442. Posar la mà al foc i no cremar-se
443. Posar la mà al foc sense por de cremar-se
444. Posar les mans al foc
445. Posar les mans al foc sense por de cremar-se
446. Posar més llenya al foc
447. Posaria la mà al foc que...
448. Posar-ne les mans al foc
449. Prendre foc i fugir
450. Prop del foc, la pedra regala
451. Quan a l'octubre es fa fosc, busca la vora del foc
452. Quan el foc bufa, senyal de vent
453. Quan el foc és abrandat, costa d'apagar el foc
454. Quan el foc és apagat, se descobreix qui l'ha calat
455. Quan el gat gira la cua al foc, senyal de fred
456. Quan el gat s'asseu de cul al foc, foc o neu a prop
457. Quan la gavina va a l'horta, encén el foc i tanca la porta
458. Quan la xixella baixa de muntanya, encén foc i entra a la cabanya
459. Quan l'olla és al foc la cuina sant Roc, i quan és escumada la cuina santa Anna
460. Quan l'olla és al foc se'n cuida Sant Roc, i quan és escumada (o quan ja és cuinada) se'n cuida Santa Anna
461. Quan llampega en la marina, posa foc a la foguina
462. Quan plou, fesols al foc
463. Quan treguin l'escudella del foc, no abandonis mai el lloc
464. Quan un grill canta a la llar de foc, a la casa hi porta sort
465. Quan un grill canta a la llar de foc, porta sort a la casa
466. Quan vegis la gavina per l'horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta
467. Què fem? Foc i fugirem
468. Qui al foc ha de bufar, els ulls ha de tancar
469. Qui em farà foc!
470. Qui en desembre ha de festejar, vora del foc s'ha de ficar
471. Qui encén foc per Sant Joan no es crema en tot l'any
472. Qui és a prop del foc, es calenta
473. Qui és més a prop del foc, crema més fort
474. Qui està a la vora del foc també s'escalfa
475. Qui fa el foc, paga l'escot
476. Qui fuig d'es foc cau dins ses brases
477. Qui ha de menester foc, amb els dits el busca
478. Qui ha menester foc, amb el dit el cerca
479. Qui ha passat per la plaça de Sant Julià i no ha estat batejat, ha passat pel foc i no s'ha cremat
480. Qui juga amb foc acaba cremant-se
481. Qui juga amb foc es crema
482. Qui juga amb foc pixa dins el llit
483. Qui juga amb foc, tard o d'hora es crema
484. Qui li faci por el foc que es faci forner
485. Qui no s'acosta al foc, no té perill de cremar-se
486. Qui paga el foc, paga l'escot
487. Qui pel gener ha de festejar, vora el foc s'ha de posar
488. Qui s'aconsella, foc a s'orella
489. Qui s'acosta massa al foc, s'encostipa
490. Qui sobra ha de palla, por haja del foc
491. Qui té cua de palla no posi foc a la falla
492. Qui té cua de palla, por té al foc
493. Qui té el cul pallós té por que el foc s'encengui
494. Qui té foc no està sol
495. Qui vol foc, amb so dit el cerca
496. Qui vulga foc, que el cerque amb els dits
497. Rei, dona i foc, lluny; que cremen de prop
498. Rellàmpecs al Port, aigua al foc
499. Reses un parenostre a sant Antoni de Pàdua, perquè ens guardi de foc i de flama i de la gent de Cornellana
500. S'agafaria amb una brasa de foc
501. S'aigo i es foc, només juguen a un joc
502. Saltar de la paella per caure al foc
503. Salvar del foc
504. Sant Antoni guarda'ns de foc i dimoni
505. Sant Roc, si dic mentida, que em tirin al foc
506. Sant Sebastià i Sant Roc, guarden de pesta i de foc; Sant Roc i Sant Sebastià, guarden de pesta i de pecar
507. Santa Linya, foc i tinya
508. Sap encendre el foc i no és bo per apagar-lo
509. Sardineta de Blanes que per fugir del foc cau a les brases
510. Seguint el fum trobaràs el foc
511. Sembla que s'ha calat foc a la bassa
512. Sempre crema el foc i a vegades causa mort
513. Sempre en queda foc o brasa
514. Sense foc no es fa fum
515. Sense foc, ni fum, ni cendra calenta
516. Ser del foc que més escalfa
517. Ser el baptisme de foc (d'algú)
518. Ser el bateig de foc
519. Ser foc d'encenalls
520. Ser històries de la vora del foc
521. Ser la prova de foc
522. Ser la ventafocs (d'alguna cosa)
523. Ser un amor com foc de rames
524. Ser una prova de foc
525. S'estopa, enfora d'es foc
526. Si a la dona vols bé, que encenga el foc amb llenya de garrofer
527. Si al gener la gavina va per l'horta, fes foc i tanca la porta
528. Si els gats jauen d'esquena al foc, senyal de neu
529. Si et ve a veure el caçaaranyes, fes bon foc i treu tes manyes
530. Si Nadal cau en divendres, crema foc i cendres
531. Si pel gener la gavina va per l'horta, fes foc i tanca la porta
532. Si plou per la Candelera, apaga el foc de la llar
533. Si tens la cua de palla, no posis foc a la falla
534. Si vols que la dona mori la primera, que encenga el foc amb llenya de figuera
535. Si vols que s'apagui el foc, lleva la llenya de prop
536. Sigui el meu marit un soc, que així el podré tirar al foc
537. Sofocar-se en un punt com en Pau Gibert
538. Sol i vent i foc per baix, ofici dels teulers
539. Sortir del foc
540. Sortir del foc i caure a les brases
541. Sortir del foc per caure a les brases
542. Tabac, vi i foc, poc
543. Tant a l'estiu com a l'hivern, vora del foc s'està calent
544. Tant se'n fot d'es foc com d'es «rebato»
545. Tant tenim (o tant treurem) d'es foc com d'es «rebato»
546. Té foc? -A l'altra casa n'hi ha un poc
547. Tenir l'ast al foc a algú
548. Tens més claror en els ulls que foc el sol d'Alacant i més color en la cara que té flors el mes de m
549. Tens molts gossos i pa poc? Tira la panera al foc
550. Treure els mobles vells i fer una gran foguera
551. Tirar aigua al foc
552. Tirar el barret al foc
553. Tirar foc i flama per la boca
554. Tirar (més) llenya al foc
555. Tirar-ho tot al foc
556. Toc de foc
557. Tornar de nou a encendre el foc
558. Tot arbre bord deu esser tallat i mes al foc
559. Tota aigua apaga el foc
560. Traure foc per la boca
561. Traure les castanyes del foc
562. Traure les castanyes del foc amb les mans dels altres
563. Trencar el foc
564. Tres atuells al costat del foc és festa, tres dones en una casa és la pesta
565. Tres atuells al costat del foc gran festa, tres dones en un hostal, gran tempesta
566. Tres coses no es poden negar: l'aigua, el foc i saludar
567. Tres coses són insaciables: el foc, la terra i la dona
568. Tres mals grans hi ha: dona, foc i mar
569. Tres topins en un foc assenyalen festa i tres dones en una casa engendren pesta
570. Treu de cop, l'estopa de vora el foc
571. Treure foc pels queixals
572. Treure foc pels ulls
573. Treure les castanyes del foc (a algú)
574. Trist el foc quan s'ha de bufar
575. Trobar-se entre dos focs
576. Un bon foc és mitja vida, dos focs vida completa
577. Un bon foc i bona taula, senyal de bona casa
578. Un bon foc i una bona taula, senyal de borrasca
579. Un fill o dos, són poc; quatre o cinc són foc
580. Un foc com un infern
581. Un foc treu l'altre
582. Un tronc i un vell no deuen faltar mai al racó del foc
583. Una ascla no fa foc, ni dues tampoc
584. Una casa sense foc és una cadira sense cul
585. Una filla és un joc, però tres ja són un foc
586. Val més el fum de casa meva que el foc de la teva
587. Val més foc i fum que fred tot sol
588. Voldria beure-ho i beu foc, amb sa gran set, qui és ambiciós
589. Xaloc, tanca la porta i encén el foc
590. Xaloc, tanca la porta i fes bon foc

Oreneta

1. A la Mare de Déu del Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va
2. A Sant Josep lo tord marxe i l'oreneta ve
3. Al Pilar l'orineta marxe i el tord ve
4. Benvingudes orenetes, que us mengeu els corcs de les favetes
5. Caga més un bou que cent orenetes
6. Casa d'orenetes, casa d'amoretes
7. Casa d'orenetes, molta sort i amoretes
8. Català, català, si sabies l'oreneta el mal que fa no la deixaries tornar
9. El dia de santa Madrona arriben a Catalunya les primeres orenetes
10. El tord arriba pel Pilar, i l'oreneta se'n va
11. Les noies, a pagès, si no són morenetes no valen res
12. "Les orenetes diuen: "lleva't, lleva't de matí"
13. Les orenetes porten sort, i qui les empaita és bord
14. Les orenetes porten xinxes
15. L'oreneta ja ha vingut, ja tenim l'estiu damunt
16. L'oreneta porta sort, i qui les empaita és bord
17. Més caga un bou que cent orenetes (o oronelles, o oronetes)
18. Més embruta un bou que cent orenetes
19. Més fema un bou que cent orenetes
20. No tenir més cap que una oreneta
21. Oreneta arribada, hivernada acabada
22. Oreneta arribada, primavera començada
23. Oreneta aviat, la primavera ha arribat
24. Oreneta primerenca, primavera calorenca
25. Oreneta que alt vola, no tem que ploga
26. Oreneta que vola per terra porta tempesta
27. Oreneta, ben arribada, tu que emportes la berenada
28. Orenetes pel febrer, mal any ve
29. Orenetes per Santa Madrona, l'hivern és fora
30. Orenetes tardanes, hi ha hivern per setmanes
31. Orenetes vora l'aigua, pluja a la platja
32. Orenetes, amoretes
33. Oronell terrer, pedra o aigua ve
34. Oronella en terra, aigua en el cel
35. Oronells tardans, hivernàs tardà; oronells primerencs, l'estiu ja ve
36. Oroneta terrera, aigua o pedra
37. Pel Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va
38. Per a privar el dormir posa ull d'oreneta sota el coixí
39. Per la Candelera, la cigonya campanera, i si no fa fred, la cigonya i l'oreneta
40. Per la Mare de Déu del Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va
41. Per la Mare de Déu, orenetes i menjafigues pertot arreu
42. Per l'abril, orenetes mil
43. Per l'Ascensió, orenetes a abundor; a la plana sí, però a Morella no
44. Per Sant Jaume i Sant Martirià, l'oreneta se'n va
45. Per sant Josep l'oreneta tanca el bec
46. Per Sant Josep, cada oreneta en son indret
47. Per sant Macià l'oreneta sol tornar
48. Per sant Macià l'oreneta ve i el tord se'n va
49. Per sant Macià, el tord ve i l'oreneta se'n va
50. Per Sant Macià, l'oreneta ve i el fred se'n va
51. Per Sant Pacià l'oreneta ve i el tord se'n va
52. Per sant Pacià, el tord ve i l'oreneta se'n va
53. Per Sant Raimon, venen les orenetes de l'altre món
54. Per Sant Ramon, orenetes per tot el món
55. Per Sant Sebastià l'oreneta ve i el tord se'n va
56. Per santa Madrona i sant Ramon vénen les orenetes de l'altre món
57. Per Santa Madrona, canta l'oreneta i l'alosa
58. Quan arriba l'oreneta, l'estiu ja és a la voreta
59. Quan l'oreneta no ve pel març, l'hivern és llarg
60. Roquerols per les roqueres, al cap de vuit dies orenetes
61. Sant Ramon arribat, l'oreneta ha marxat
62. Sant Ramon porta l'oreneta de l'altre món
63. Sant Ramon, porta l'oreneta, a l'altra punta del món
64. Si la Candelera riu, l'hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l'abril
65. Si la Candelera riu, l'oreneta ja és al niu
66. Si vols que et duri la caseta, no facis obres d'oreneta
67. Si vols saber si ja ha arribat l'abril, les orenetes t'ho vindran a dir
68. Una oreneta (o oronella, o vinjolita) no fa estiu, ni dues primavera
69. Una oreneta no fa estiu
70. Xisclar més que les orenetes per l'abril

Puput

1. a Vilanova d'Escornalbou, puputs
2. al temps de la puput, al matí moll i a la tarda (o al vespre) eixut
3. el cucut i la puput tots dos vénen per l'abril, el cucut pel juny se'n va i la puput per sant Urbà
4. el puput, ocell de bon temps
5. en cantar (o sentir cantar) es puput: matí banyat, capvespre eixut
6. en un niu de puputs, n'hi ha de grossos i de menuts
7. esser un niu de puputs
8. la cançó de la puput, qui gemega ja ha rebut
9. la puput cantava en Xilxes i el gallet en Almenara, i en la Cartuixa el pa dur i en la Tanca mai s'acaba
10. la puput de les useres, la Mare de Déu Pintà; quan les cabres faran llana els pastors faran bondat
11. la puput i el cucut, per l'abril sentiràs cantar, el cucut al juny no sentiràs i la puput tampoc per Sant Urbà
12. la puput primerenca, collita de vi
13. per la Candelera, la puput amb sa bandera
14. per Sant Josep, puput que no és vingut, o s'és mort o s'és perdut
15. per sant Macià es puput ve i es tord se'n va
16. per Setmana Santa, el puput canta, i si no canta és perquè és mort o presoner a França
17. put més que un puput
18. quan canta (o en cantar) es puput, de matí banyat, (i) (es) vespre eixut
19. quan canta la puput, deixa la feina i posat ajagut
20. quan canta la puput, el bon temps és vingut
21. quan la puput canta primer que el cucut, aquell any manen les dones
22. si a l'abril no cante lo puput o s'ha mort o s'ha perdut
23. si el tres d'abril el puput no ha cantat, és mort i enterrat
24. si el tres d'abril el puput no ha cantat, o és mort o enterrat
25. si pel març no canta el cucut, ni per l'abril la puput, tant de bo que l'any no hagués vingut

Alosa

1. A mitjans de març el sol ja fa ombra i ja canta l'alosa
2. Ésser matiner com una alosa
3. Per Sant Maties la garsa cerca son joquer i l'alosa també
4. Per Santa Madrona, canta l'oreneta i l'alosa
5. S'alça l'alosa en jorn bromós, senyal de no ésser plujós
6. Si per l'octubre canta l'alosa en jorn bromós, no serà plujós
7. Si s'alça l'alosa en dia bromós, no serà plujós
8. Si, per l'octubre, sents l'alosa en jorn bromós, no serà plujós
9. Tant com canta l'alosa per sant Macià, després ha de callar
10. Val més merla en mà que alosa al cel
11. Val més una alosa al plat que una perdiu volant

Àliga - Àguila

1. A on l'àliga pena i el bé falleix i la lloba cria, no em veuràs, Penaila, en tota ma vida
2. Àguila vella, terra novella
3. Àliga (o àguila) abaixada a terra, dóna poca guerra
4. Àliga al corb, que el rei és mort
5. Anar a portar les àguiles a la processó
6. Com l'àguila de Mataró
7. Donar-se a les àligues
8. El pa com germans i els diners com àguiles
9. Ésser l'àliga de qualque cosa
10. Ésser una àliga
11. Fer com l'àguila de Mataró
12. Fer l'àguila
13. Fer-se l'aguiló (o el tòfol)
14. Fuig esparver, que l'àliga ve
15. L'àguila no caça mosques
16. L'àguila vola molt alta, però el falcó la mata
17. L'àliga de Mataró, un cop feta no podia passar per la porta
18. L'àliga no baixa a caçar mosques
19. L'àliga no caça mosques
20. L'àliga (o l'àguila) vola molt alta, però el falcó la mata
21. L'aligot no engendra el colom
22. Mirada d'àguila
23. No caça bé astor dejús àguila
24. No és nat, ni naixerà qui per l'abril nius d'àliga veurà
25. No tenir ni una aguileta
26. Parèixer una àguila «boba»
27. Quan l'àguila és arribada no temis la gelada
28. Quan l'àguila és arribada, s'ha acabat la gelada
29. S'àliga no s'entretén amb mosques
30. Ser com l'àguila de Mataró: quan va ésser feta no va passar per la porta
31. Ser un aligot (o un aguilot)
32. Ser una àliga xarpatera
33. Tenir mirada d'àguila
34. Tenir (un) nas aguilenc
35. Tenir vista d'àguila
36. Veure-hi més que una àliga

Música

1. A casa dels músics vas a fer albades?
2. A la festa del patró: repicar, coets, música i sermó
3. A la Freita, músics
4. A música de brams, contrapunt de garrotada
5. A pocs doblers, poca música
6. A Sant Andreu de Borrassà si no hi ha música no es pot ballar
7. A Sant Andreu del Palomar, sense música no es pot ballar
8. Afinar els instruments
9. Al músic vell li queda el compàs
10. Allà on hi ha músics no hi falten músiques
11. Bon home però mal músic
12. Brunzit de mosquit, música de violí petit
13. Cada ball vol la seva música
14. De la música al compàs ballarem un contrapàs
15. De músic, boig i poeta, tots en tenim una miqueta
16. De pare músic, fill ballador
17. Dur algú a la música
18. Els músics, per cantar, han de menester pregar; i en haver començat, no se'n saben deixar
19. En mans d'un lector prudent el llibre és gran instrument: però mai el deus copiar sense abans reflexionar
20. Escolà, músic o barber, home de bé no pot ser
21. Ésser música celestial
22. Estar boja per la música
23. Fer com els músics de Toses, que tocaven de franc i feien el gasto
24. Fotre-se'n (algú) de la música
25. Guapa que encanta i tonta que espanta, bon músic i mala garganta
26. Instrument que no has probat no'l dones per desechat
27. Jo sóc músic
28. Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo, músic de carrer, que sempre que jo pac, pec, pic, poc, puc, toco el que sé. D'un lloc a l'altre bas, bes, bis, bos, busco algun diner. Si em feu callar, jo ma, me, mi, mo, mu, jo moriré
29. La bona música surt de la barrica
30. La cobla de Tortellà: dos músics i un marrà
31. La fusta de maig, fa bona música
32. La música amanseix les feres
33. La música del Pinell: sàrrias i cabassos, graners i bufadors
34. La música fa respecte o fa por
35. La música no fa dol
36. La vila de Ges, està envoltada de pinyoners, i la gent no poden llogar músics perquè no tenen diners
37. Músic pagat (mai) no fa bon so
38. Música i flors conquisten (o porten) amors
39. Música li fas, no t'hi casarás
40. Música li fas, tu t'hi casaràs
41. Música pagada fa mal so
42. Música que no he d'escoltar, que la pagui un altre
43. Música, caça i pesquera, se'n volen a la vellesa
44. Música, cacera i pesquera, no volen vellesa
45. Música, cacera i pesquera, porten pollera
46. Ni barber mut ni músic amb cervell pur
47. Ni barber mut ni músic catxassut
48. Ni barber mut ni músic sessut
49. No hi ha barber mut ni músic que no sia conegut
50. No hi ha barber mut ni músic que no sigui mogut
51. No hi ha barber mut ni músic tossut
52. No hi ha barber mut, ni sastre (o músic) somogut
53. No l'hi (o no m'hi) duràs, a sa música
54. No s'ha de ballar pas més de pressa del que marca la música
55. On hi ha música, mala cosa no hi pot haver
56. On hi ha música, no hi pot haver dolenteria
57. On hi ha músics no hi falten músiques
58. Passar més fam que un músic
59. Per a mariner, l'anglès; per a invents, Alemanya; per a la música, Itàlia; i per a lladres, Espanya
60. Pescador de canya i músic de vent, no els cal fer testament
61. Pocs diners, poc sermó i poca música
62. Pocs diners, poca música
63. Pocs diners, poca música (o pocs sants Antonis)
64. Pocs diners, poca música i pocs sants Antonis
65. Quatre francesos, vuit borratxos; quatre italians, vuit músics
66. Saber-se la música i la lletra
67. Sant Andreu de Borrassà, si no hi ha músics no es pot ballar
68. Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners
69. Sastres, putes i músics, de vells són avorrits
70. Semblar la música d'en Saldoni
71. Ser una orquestra sense músics
72. Si el pare és músic el fill és ballador
73. Si la butxaca no sona, els músics no poden tocar
74. Si la por fóra música, ballaríem tots
75. Si l'enveja fore música, com ballaríem tots
76. Sonar a música celestial
77. Tan ric, tan ric, fa músic
78. Tit, Titet i Titó, Paiano, Músic i Tambor
79. Trempar els instruments
80. Val més ésser porc de Sant Antoni, que el passegen amb música

Hivern

1. A casa del vinater, bona tardor i mal hivern
2. A l'estiu bon cuinat i a l'hivern bon estofat
3. A l'estiu i a l'hivern, tota cuca perd son govern
4. A l'estiu, les tercianes no fan tocar les campanes, les de tardor ja són pitjors i les d'hivern no les cura ni el Pare etern
5. A l'estiu, per l'ombra, i, a l'hivern, pel sol
6. A l'estiu, tavernera, a l'hivern, fornera
7. A l'estiu, tota cuca viu; i a l'hivern, perd son govern
8. A l'hivern escudella i vi calent
9. A l'hivern farinetes per esmorzar, i per dinar sopes bullides
10. A l'hivern fornera, a l'estiu tavernera
11. A l'hivern neblina, la neu per la veïna
12. A l'hivern per la moquina i a l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador
13. A l'hivern per la moquina i a l'estiu per la calor, sempre és bo un mocador
14. A l'hivern, boirina (o neblina) i la neu per veïna
15. A l'hivern, bona sopa i vi calent
16. A l'hivern, bona taula i vi calent
17. A l'hivern, cal tenir proveït el graner i el llenyer
18. A l'hivern, dia i solet; lluna i nit, quan no fa fred
19. A l'hivern, el millor amic és la carbassa de vi
20. A l'hivern, el millor amic és un bon abric
21. A l'hivern, forner i a l'estiu, taverner
22. A l'hivern, més val colrar que matinejar
23. A l'hivern, no hi ha ase bo ni carro dolent
24. A l'hivern, un bon amic, sens dubte, és l'abric
25. A la darreria de març, l'hivern és llarg
26. A la plana de Vic, nou mesos d'hivern i tres d'infern
27. A la Pobla de Segur, l'hivern llarg i l'estiu curt
28. A la vora del riu, no faces niu, ni en hivern ni en estiu
29. A on els frares han fet niu, vés en hivern i en estiu
30. A on has passat l'estiu, passa l'hivern
31. Abril acabat, hivern passat
32. Abril finat, hivern acabat (o passat)
33. Aigua d'estiu, xerriu-xerriu; aigua d'hivern, aigua d'infern
34. Aigua d'hivern, aigua d'infern
35. Al cor de l'hivern
36. Al qui en hivern d'estiu va, no li preguntes com li va
37. Alegria de Portvendres, alegria dels hiverns; a l'estiu cap alegria, perquè falten bastiments
38. Amb vi ranci i pa calent fa de bon passar l'hivern
39. Amistat de gendre, sol d'hivern
40. Amor de gendre, sol d'hivern que tan prompte ix com s'amague
41. Arri, a filar per l'hivern
42. Atansa't Quaresma, aparta't hivern
43. Bon batre, mal hivern
44. Bon punt Sant Andreu (de la Castanya), si no fos a l'estiu la boira i a l'hivern la neu
45. Bon temps del febrer, cua d'hivern al darrera
46. Bonança d'hivern i paraula de senyor, qui se'n fia no està bo
47. Calor d'hivern, foc de la llar
48. Candelera clara, hivern hi ha encara
49. Candelera rasa, l'hivern no es mou de casa
50. Casal obrat a l'hivern, és etern
51. Coixesa de gos, llàgrimes de dona i sol d'hivern, tot plegat, res
52. Còlics d'hivern i refredats d'estiu, no els aguanta home viu
53. Còlics d'hivern, refredats d'estiu i febres de primavera, la mort darrera
54. Com el badall d'en Feliu, que va obrir la boca a l'hivern i la va tancar a l'estiu
55. Com el Teixidor de Vilet, que a l'estiu magre i a l'hivern sec
56. Com hi ha Quaresma hi ha hivern
57. Com la pipada d'en Catiu, que es va començar a l'hivern i es va acabar a l'estiu
58. Començament de maig l'hivern fa revifar
59. D'estiu ni d'hivern, mai se'n queda cap al cel
60. D'estiu porten capa, que d'hivern no ho vol dir
61. De l'estiuet de Sant Martí, a l'hivernet de Sant Mamet, mig any complet
62. De l'hivernet de Sant Mamet a l'estiuet de Sant Martí, mig any curt hi comptí
63. De Nadal un mes abans i un mes després hivern és
64. De sabaters, a l'estiu n'hi ha menys i a l'hivern n'hi ha més
65. De sabaters, pocs a l'estiu i molts a l'hivern
66. De Sant Tomàs a Sant Pancràs dura l'hivernàs. El comença Sant Tomàs i l'acaba Sant Pancràs
67. De Tots Sants a Nadal, l'hivern cabal; de Nadal enllà, comença a baixar
68. De Tots Sants a Nadal, l'hivern formal
69. Del maig a la meitat, l'hivern acabat
70. Del sol de l'hivern i dels núvols de l'estiu, enganyats eixiu
71. Des que Nadal no és passat, l'hivern no és començat
72. Després de l'hivern ve l'estiu, i s'aprenen les coses segons qui les diu
73. Eixam migrat, si passa l'hivern, por pel maig
74. El bon sastre, a l'hivern, vetlla fins a la queda
75. El calendari d'en Lluquet, a l'estiu calor i a l'hivern fred
76. El cavall d'en Bilert, a l'estiu magre, a l'hivern sec
77. El dia de la Candelera, l'hivern enrera; però si no ha nevat i vol nevar, l'hivern encara ha de començar
78. El dia de sant Martí l'hivern ve de camí; si el fan deturar, per sant Climent arribarà, i si troba molta neu, arribarà per sant Andreu
79. El foc a l'hivern és el millor aliment
80. El foc, a l'hivern, és mig aliment
81. El forner i el ferrer, mal estiu i bon hivern té
82. El maig a la meitat, l'hivern és acabat
83. El mal hivern de la primavera en fa govern
84. El novembre està entre l'estiu i l'hivern
85. El sol d'hivern es lleva tard i va a dormir aviat
86. El sol, a l'hivern emmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
87. El vell festejador de l'hivern és una flor
88. Els divendres d'hivern sempre són o molt bons o molt dolents
89. Els que ho saben entendre bé, fan de pastor a l'hivern i a l'estiu de porquer
90. Els Reis clars i assolellats, tenim dos hiverns assegurats
91. En arribar l'octubre, l'hivern i l'estiu s'esgarrapen
92. En hivern, amb bon o mal temps, agafa la manta si en tens
93. En hivern, bona sopa i vi calent
94. En hivern, tot perd son govern
95. En l'estiu deu treballar qui en l'hivern se'n vol posar
96. En l'hivern per la moquita, i en l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador
97. Entre Sant Jordi i Sant Marc un dia d'hivern hi cap
98. Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l'hivern de veritat
99. Ésser com el toixó de Vilert: a l'hivern magre i a l'estiu sec
100. Ésser un torero d'hivern
101. Estar a l'hivern de la vida
102. Estem a l'hivern, estem a l'estiu, pren-te les paraules segons qui les diu
103. Estiu calorós, hivern rigurós
104. Estiu de calor, hivern de fredor
105. Estiu ventós, hivern rigorós
106. Fadrinets que aneu a fora, no deixeu el mocador: a l'hivern per la moquilla, a l'estiu per la calor
107. Fang a l'hivern i pols a l'estiu, tot el camp reviu
108. Fins al dia de Nadal no és hivern formal
109. Fins al dotze de maig l'hivern no diu: «me'n vaig»
110. Fins el dia de Nadal no és hivern formal
111. Fins Nadal calces no cal; passat Nadal l'hivern se'n va
112. Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis l'hivern per acabat
113. Fins que Nadal no ha passat, l'hivern no ha arribat
114. Fred amunt, fred avall, l'hivern ha arribat
115. Fred d'hivern i calor d'estiu, la salut reviu
116. Fred d'hivern, estiu d'infern
117. Fredeluga primerenca, llarga hivernada assegurada
118. Garbí d'hivern, dimonis a l'infern
119. Garbinada d'hivern, dia d'infern
120. Garbinada d'hivern, tions d'infern
121. Gat d'hivern i gos d'estiu pots llençar-los al riu
122. Gregal a l'hivern, diables a l'infern
123. Hivern bo, estiu lleig
124. Hivern de gelades, collita assegurada
125. Hivern de gelades, molt gra i poca palla
126. Hivern de molt fred, estiu de molta calor
127. Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada
128. Hivern dolç, estiu plujós
129. Hivern fangós, juny granellós
130. Hivern fred, estiu calent
131. Hivern fred, primavera regalada
132. Hivern gelat, estiu de blat
133. Hivern gelat, fruita a grapats
134. Hivern gelat, graner colmat
135. Hivern gelat, poca palla i molt blat
136. Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
137. Hivern per la Concepció? Ja en tindrem dos
138. Hivern plujós, estiu abundós
139. Hivern plujós, estiu calorós
140. Hivern plujós, estiu perillós
141. Hivern plujós, estiu ventós
142. Hivern plujós, pagès joiós
143. Hivern que molt gela, bona collita de fruita espera
144. Hivern rigorós, primavera de gos
145. Hivern solejat, estiu ventejat
146. Hivern solellat, estiu molt granat
147. Hivern solellat, estiu ventejat
148. Infant i pasta a l'hivern es glacen
149. L'abric per l'hivern i la dona tot l'any
150. L'Advent, el temps de vent, i el Nadal, temps hivernal
151. L'aigua d'estiu xarriu xarriu, aigua d'hivern aigua d'infern
152. L'endemà de Sant Llorenç comença l'hivern
153. L'entrada de l'hivern
154. L'hivern arribat, el blat arrelat
155. L'hivern bon temps per al ferrer, per al vidrier i per al forner
156. L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc (o les juga)
157. L'hivern el cel enrojolat i l'estiu encigronat, pluja aviat
158. L'hivern és bo per fer foc i cendra
159. L'hivern no és bastard, si no el fa aviat el farà tard
160. L'hivern no ha acabat fins que l'Abril ha finat
161. L'hivern no se'l mengen els llops
162. L'hivern porta l'enterrament
163. L'hivern sempre arriba, si no d'hora, més tard
164. L'hivern té mal govern
165. L'hivern verdader, de l'agost el primer
166. L'hivern vertader, pels Reis el fred primer
167. L'hivern, bon temps pel ferrer, pel vidrier i pel forner
168. L'hivern, bon temps per al ferrer, per al vidrier i per al forner
169. L'hivern, com l'estiu, les rentadores van al riu
170. L'hivern, el cel enrojolat, i l'estiu, encigronat, pluja aviat
171. L'hivern, enrajolat i l'estiu, empedrat
172. L'hivern, no se'l mengen els llops
173. L'hivernada verdadera, per Sant Bartomeu l'aigua primera
174. L'hiverner hiverna, a l'hivern, en un hivernacle per hivernar
175. L’ovella, el porc i la vaca (o la cabra), a l'hivern fes-los dormir a la palla
176. La Candelera la neu espera; si ja ha nevat, l'hivern ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
177. La dona de govern compre a l'estiu per a l'hivern
178. La dona del vinater té bona tardor i mal hivern
179. La dona del xirimier d'estiu balla i d'hivern badalla
180. La meua Maria Rita sempre porta mocador: en l'hivern per la moquita, i en l'estiu per la calor
181. La tardor és la primavera de l'hivern
182. La tardor i l'hivern, per als vells temps d'infern
183. Les sopes i el sol a l'hivern donen consol
184. Llamps d'hivern, dimonis de l'infern
185. Llaura a l'hivern encara que sigui a l'infern
186. Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern
187. Lleida, la terra ferma que gaudeix de nou mesos d'hivern i tres d'infern
188. Llenç casolà, llenç etern; fresc a l'estiu i calent a l'hivern
189. Llevant d'hivern, volta a ponent
190. Llevant. llevantó, a l'hivern, dolent, i a l'estiu, pitjor
191. Maig arribat, hivern acabat
192. Maig mig passat, hivern ja ben acabat
193. Mal hivern, primavera d'infern
194. Marinada d'hivern, dia d'infern
195. Massa trons a l'hivern, freds tardans
196. Més llarg que una nit d'hivern
197. Més trist que l'hivern
198. Mestral i tramuntana d'hivern, treuen els diables de l'infern
199. Mestral i tramuntana en ésser a l'hivern treuen els diables de l'infern
200. Migjorn a l'hivern, purna d'infern
201. Migjorn d'hivern, dia d'infern
202. Migjorn d'hivern, dimonis de l'infern. Vent de migjorn, pluja de jorn
203. Migjorn d'hivern, pluja d'infern
204. Moltes dones, per vestir modern, empenyen a l'estiu el vestit de l'hivern
205. Nadal duu l'hivern dins una panera; si no la duu al davant, la porta al darrera
206. Ni a l'hivern deixis la capa ni a l'estiu la carabassa
207. Ni a l'hivern ni a l'estiu, no et posis sota el cel viu
208. Ni d'hivern ni d'estiu, no et posis sota el cel viu
209. Ni estiu sense roba, ni hivern sense bóta
210. Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa
211. Nit clara d'hivern, l'endemà dia d'infern
212. No creguis en hivern seré ni en estiu núvol
213. No digues hivern acabat, si sant Jordi no ha passat
214. No donis l'hivern acabat, que l'abril no hagi passat
215. No donis l'hivern per escapat, si Sant Isidre encara no ha arribat
216. No donis l'hivern per passat fins que l'abril no s'ha acabat
217. No et fiïs d'hivern seré ni d'estiu ennuvolat
218. No et fiïs del cant de la griva ni a l'hivern ni a l'estiu, sinó a la primavera, que ella vol fer el
219. No poden haver dos hiverns en un estiu
220. No t'agrade el cant del griu, ni a l'hivern ni a l'estiu
221. Nou d'hivern i tres d'infern
222. Novembre acabat, hivern començat
223. Octubre bromós, hivern ruïnós
224. Octubre tronat, hivern nevat
225. Oli, sal i pa calent, fa de bon passar l'hivern
226. Oli, sal i pa calent, ja pot fer fred a l'hivern
227. On has passat l'estiu, passa l'hivern
228. Oreneta arribada, hivernada acabada
229. Orenetes per santa Madrona, l'hivern és fora
230. Orenetes tardanes, hi ha hivern per setmanes
231. Oronells tardans, hivernàs tardà; oronells primerencs, l'estiu ja ve
232. Paraules d'estiu, segons qui les diu; paraules d'hivern, segons qui les sent
233. Paret que es fa a l'hivern durarà el món etern
234. Pel mes d'agost, l'hivern s'acost
235. Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé
236. Pels volts de Nadal fa l'hivern natural
237. Per a l'hivern guarda't la capa, per a l'estiu la carabassa
238. Per l'hivern, bona sopa i vi calent
239. Per l'octubre el bestiar de llana es vesteix d'hivern
240. Per la Candelera hivern endavant o hivern endarrera
241. Per Nadal i Sant Tomàs, comença l'hivernàs
242. Per sant Antoni, a l'hivern li talle els peus lo dimoni
243. Per Sant Gil, l'hivern ja és aquí
244. Per sant Martí l'hivern és al camí
245. Per sant Martí l'hivern va de camí; si el voleu deturar, per sant Climent arribarà, i, per molt que el detureu, per sant Andreu el tindreu
246. Per Sant Martí l'hivern va de camí; si s'entretén, arriba per Sant Climent; però encara que faci tard, per Sant Andreu ja ha arribat
247. Per sant Martí l'hivern va de camí; si s'entretén, arriba per sant Climent; però, encara que faci ta
248. Per Sant Martí, ja tenim l'hivern aquí
249. Per Sant Nicolau, plou, si a Déu plau, i per Nadal fred hivernal
250. Per Sant Pau, l'hivern se'n va o s'hi jau
251. Per sant Tomàs comença l'hivernàs
252. Per sant Tomàs comença l'hivernàs, una setmana al davant, una setmana al detràs
253. Per Sant Vicenç l'hivern cada dia perd una dent
254. Per Sant Vicenç l'hivern perd les dents
255. Per Santa Àgueda l'hivern s'enfada
256. Període d'hivern, temps de pa sec i pocs rals al calaixet
257. Pescador de nansa, tot l'hivern a casa
258. Plora o no plora (la Candelera), l'hivern és fora
259. Plorar o no plorar (la Candelera), quaranta dies d'hivern hi ha
260. Plourà o no plourà (per la Candelera) l'hivern s'acabarà
261. Plourà o no plourà (per la Candelera), l'hivern s'ha de passar
262. Pluges d'hivern, venen de l'infern
263. Pluja d'hivern, dia d'infern
264. Pluja en hivern, dia d'infern
265. Porc matat, hivern solucionat
266. Primer dia d'agost, primer dia d'hivern
267. Quan acaba el novembre, l'hivern entra
268. Quan arriba el roquerol, l'hivern al sòl
269. Quan canta el gripau, hivern adéu-siau
270. Quan el Març se'n va a meditar, l'hivern s'ha d'acabar
271. Quan el mussol canta en gener, un altre hivern ve
272. Quan l'octubre és acabat, tots els ocells d'hivern ja són arribats
273. Quan l'octubre va a la fi, tots els ocells de l'hivern ja són aquí
274. Quan l'oreneta no ve pel març, l'hivern és llarg
275. Quan la Candelera no plora, l'hivern no és ni dintre ni fora
276. Quan la Candelera plora, l'hivern és fora
277. Quan la Candelera plora, l'hivern ja és fora, i si no plora, ni dins ni fora
278. Quan la Candelera riu, l'hivern reviu
279. Quan la Quaresma plora, l'hivern ja és fora
280. Quan Nadal cau en diumenge, l'hivern menja
281. Quan Nadal tomba en diumenge, l'hivern menja
282. Quan trona entre les dues Mares de Déu del gener, l'hivern dura 40 dies més
283. Quan trona per la Candelera, quaranta dies més d'hivern
284. Quan ve l'hivern per Sant Martí, fa fred caní
285. Qui a l'estiu de la seva joventut dropeja, a l'hivern de la seva vida famoleja
286. Qui a l'estiu ombreja, a l'hivern famoleja
287. Qui a l'hivern sembra un gra a l'estiu bé menjarà
288. Qui a l'hivern té prou roba, a l'estiu en té de sobra
289. Qui d'estiu se passeja, d'hivern bastoneja
290. Qui ha llogat l'hivern a l'Aran mai l'ha perdut
291. Qui ho vol fer bé, a l'hivern de pastor i a l'estiu de porquer
292. Qui menja pa i crema llenya, l'hivern empenya
293. Qui no fa la feina a l'estiu, a l'hivern dejuna
294. Qui no llaura a l'hivern, a l'estiu se'n ressent
295. Qui no té feina a l'estiu, a l'hivern dejuna
296. Qui no té ovelles a l'hivern, ni garbes a l'estiu, amb gran descans viu
297. Qui no treballa la terra a l'hivern, a l'estiu passa la mà per la paret
298. Qui per Sant Joan va d'hivern i per Nadal va d'estiu, la ventura no li riu
299. Qui s'afanya en l'estiu, posa en l'hivern
300. Qui té bona pastera, l'hivern no l'espaterra
301. Renego de la bèstia que a l'hivern dorm a la sesta
302. S'estén més un manteu que la boira d'hivern
303. Sabater malfeiner, l'hivern malament i l'estiu també
304. Sabater que no pica a l'estiu i sastre que no cus a l'hivern, que el diable se'ls endugui a l'infern
305. Sabater que pica a l'estiu i sastre que no cus a l'hivern, el dimoni se'ls duga a l'infern
306. Sant Blai nevat, hivern acabat
307. Sant Climent porta l'hivern
308. Sant Gil porta l'hivern lligat amb un fil
309. Sant Pau de gener, hivern endavant o hivern endarrer
310. Sant Pau obre l'hivern o el tanca amb clau
311. Sant Simó i Sant Judes, hivern a la vista
312. Sant Vicenç xalest acaba l'hivern prest
313. Semblar l'ambaixador de l'hivern
314. Ser sa caguera d'en Titiu, que se'n va anar a l'hivern i va tornar a l'estiu
315. Si a l'hivern ha de gelar, ni al començar ni a l'acabar
316. Si a l'hivern trona, anyada bona
317. Si bona pastera has trobat no te'n moquis que l'hivern no sigui passat
318. Si d'hivern trona, l'anyada és bona
319. Si el mussol canta pel gener un altre hivern que ve
320. Si entre la Candelària i la Mare de Déu de març trona, quaranta dies més d'hivern
321. Si l'hivern és molt regat, ven-te l'oli i guarda el blat
322. Si l'hivern és plujós, a l'estiu collita d'abundors
323. Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja
324. Si l'hivern trona, l'anyada serà bona
325. Si la Candelària plora l'hivern està fora, i si no plora, ni dins ni fora
326. Si la Candelària plora, de l'hivern ja estem fora; si la Candelària riu, entorna-te'n al niu; però t
327. Si la Candelera neva o vol nevar, l'hivern per començar
328. Si la Candelera no plora l'hivern espera. Plorar o no plorar quaranta dies d'hivern hi haurà
329. Si la Candelera plora l'hivern és fora
330. Si la Candelera plora l'hivern és fora. Si la Candelera riu l'hivern és viu, però tant si plora com si deixa de plorar, la meitat de l'hivern encara s'ha de passar
331. Si la Candelera plora l'hivern ja és fora; si la Candelera riu l'hivern és viu. Però tant si plora com si no plora l'hivern ja és fora
332. Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, ni hivern ni estiu
333. Si la Candelera plora, el fred ja és fora; plourà o no plourà, l'hivern s'acabarà
334. Si la Candelera plora, l'hivern és fora i si riu, l'hivern és viu
335. Si la Candelera plora, l'hivern és fora, i si riu, torna-te'n al niu
336. Si la Candelera plora, l'hivern és fora, però si neva per Sant Blai no acaba mai
337. Si la Candelera plora, l'hivern és fora. Si la Candelera riu, l'hivern és viu. Tant si plora com si riu, l'hivern és ben viu
338. Si la Candelera plora, l'hivern és fora; però si fa vent, tres mesos més d'hivern
339. Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu
340. Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern és viu; però tant si plora com si deixa de plorar, la meitat de l'hivern encara s'ha de passar
341. Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern és viu; tant si plora com si no plora, l'hivern és fora
342. Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern reviu
343. Si la Candelera riu, l'hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l'abril
344. Si la Candelera riu, l'hivern és viu; si la Candelera plora, l'hivern és fora
345. Si la Candelera riu, ni hivern, ni estiu
346. Si neva entre la Candelera i la Mare de Déu, quaranta dies més d'hivern
347. Si neva per sant Andreu, tot l'hivern neu
348. Si per la Candelera no plou ni fa vent, l'hivern revén
349. Si per la Candelera plou i no gela, l'hivern és fora
350. Si per Sant Blai glaça, trenta dies més l'hivern s'allarga
351. Si per Santa Àgata plou, hi ha quaranta dies més d'hivern; i si hi ha boira, pedregarà
352. Si per Santa Agnès plou, hi haurà quaranta dies més d'hivern; si hi ha boira, hi haurà pedregada
353. Si plou entre les dues Mares de Déu, hi ha quaranta dies més d'hivern
354. Si plou pel juliol, hivern de neus
355. Si plou per sant Pau, hivern, adéu-siau, i si fa sol ve un hivern tou
356. Si Sant Jordi no ha passat, l'hivern encara no s'ha acabat
357. Si sant Vicenç duu bon temps, l'hivern s'acabarà prest
358. Si Sant Vicenç va xalest, l'hivern s'acabarà prest
359. Si trona a l'hivern, prepara pa per vuit dies
360. Si trona entre la Candelera i la Mare de Déu de març, s'allarga quaranta dies l'hivern
361. Si trona entre la mare de Déu de la Candelera i la de març, hi ha quaranta dies més d'hivern
362. Si trona entre les dues Mares de Déu, hivern de reïra de Déu
363. Si trona per la Candelera s'allarga quaranta dies l'hivern
364. Si trona per la Mare de Déu de Març, s'allarga l'hivernàs
365. Si vols salut plena, dorm a l'hivern de cara i a l'estiu d'esquena
366. Si vols tenir salut plena dorm a l'hivern de cara i a l'estiu d'esquena
367. Sogra i nora, sol d'hivern que no calente
368. Sol d'hivern és emmadrat, es lleva tard però s'acotxa aviat
369. Sol d'hivern i amor de gendre, un cop de perna
370. Sol d'hivern ix tard i es pon prompte
371. Sortint de l'hivern entrem a l'estiu: preneu les paraules segons qui les diu
372. Suplicant a la Candelera o deixant de suplicar, tres mesos d'hivern ens queden per passar
373. Tant a l'estiu com a l'hivern és més bon jugador el qui guanya que el qui perd
374. Tant a l'estiu com a l'hivern, vora del foc s'està calent
375. Tant a l'hivern com a l'estiu, has d'entendre qui les diu
376. Tant a l'hivern com a l'estiu, la bugadera a rentar al riu
377. Tant d'hivern com d'estiu, si podeu dormir, dormiu
378. Tant si plora com si no plora l'hivern ja és fora
379. Tant si plora, com si no plora, per la Candelera l'hivern és fora
380. Tardor amb serenera, hivern amb ventera
381. Tardor i hivern, per al vell, temps d'infern
382. Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern serè
383. Tords a la darreria de març, l'hivern és llarg
384. Tota ovella ben llanada, de l'hivern està guardada
385. Tramuntana d'estiu i migjorn d'hivern, omple el rebost; tramuntana d'hivern i migjorn d'estiu, no faltaran plors
386. Tramuntana, peix d'hivern
387. Tres coses són en què hom no es pot fiar: en cul d'infant petit, en serè d'hivern i en falsa fembra
388. Trist com un dia d'hivern
389. Tronada entre la Puríssima i la Candelera, cinquanta dies més d'hivern
390. Trons en s'hivern, pa per vuit dies
391. Trons i llamps a l'hivern, diables a l'infern
392. Un mes abans i un mes després de Nadal, l'hivern cabal
393. Una faixa a l'hivern, és de bon govern
394. Vell amb amor, hivern en flor
395. Vent de garbí d'hivern, boca d'infern
396. Vent terral que omple el barral, bo per a l'hivern, i per a l'estiu, mal
397. Vic, nou mesos d'hivern i tres mesos d'infern
398. Vora de convent i riu, no hi vagis a fer ton niu, ni a l'hivern ni a l'estiu
399. Xaloc és calent; llebeig, més; tramuntana, pluja; seca, el terral, i a l'hivern i primavera gela el mestral

Mestral

1. Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral
2. Boires per Nadal, migjorn o mestral
3. Ciutadella és capital i a Maó fan sa justícia; per 'xò tenen sa malícia tots es des cap de mestral
4. Dejorn es colga el mestral cansat de fer mal, però no pot dormir i es lleva de matí
5. Déu ens guard de tot mal i de ratxa de mestral
6. El mestral dorm a casa seva
7. El mestral dorm a casa seva, però s'aixeca de matí
8. El mestral en el cel no deixa arrel
9. El mestral entra per la porta i ix pel fumeral
10. El mestral és sa granera des cel
11. El mestral no acaba el jornal
12. El mestral no acaba mai el jornal
13. El vent mestral a posta de sol ha acabat el jornal
14. El xaloc, del mestral és advocat
15. Entre Tots Sants i Nadal, ni boires ni mestral
16. Es xaloc emprenya es mestral
17. Fa més renou que el mestral
18. Llebeig tardà, mestral matiner
19. Llevant, grec i tramuntana, mestral, ponent i llebeig, en el migjorn aigua veig veïnat del xaloc, Joana
20. Llevant, xaloc i nigjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet aquí els vuit vents del món
21. Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són
22. Marinada tardana, mestral de durada
23. Mestral amb núvols, o llevant amb clar, si no te la fet la farà
24. Mestral corrent de garbí, plega veles i vés a dormir
25. Mestral i tramuntana d'hivern, treuen els diables de l'infern
26. Mestral, peix de tall
27. Mestral, vent reial
28. Migjorn a la posta, mestral a la porta
29. Migjorn a la posta, mestral que s'acosta
30. No et fiïs de mestral en núvol ni de llevant en clar
31. Nuvolets pel tosal señalen el mestral
32. Per l'Advent, llevant o ponent, i per Nadal, migjorn i mestral
33. Quan el mestral bufa fred, vara la barca i el barquet
34. Quan el mestral es lleva en dilluns, dura tes dies o un; quan es lleva en dijous, en dura tres o nou
35. Quan es sol es pon, es mestral se'n va a ca seva
36. Quan la gavina fa el cargol, mestral mou (o remou)
37. Quan mestral es lleva en dilluns, dura ters dies o un, i quan es lleva en dijous, en dura tres o nou
38. Si el mestral bufa fred vara el bastiment i espera abrigadet
39. Si el mestral fa ploure no et cansis d'oure
40. Si el mestral treu el queixal, embruta els baixos i neteja els alts
41. Si en vent al mestral ploure sens, agarra't bé la gorra, que vindrà més
42. Tramuntana morta, ponent (o mestral) a sa porta
43. Un bon mariner deixa que es molí romangui en es mestral
44. Vent de mar que gela, mestral que desgela
45. Vent de mar que gela, mestral que desgela i dona que parla llatí no fan bona fi
46. Vent mestral no acaba el jornal
47. Vent mestral, entra per la porta i surt pel fumeral
48. Vent mestral, ni peix ni pardal
49. Vent mestral, peix de tall
50. Vent mestral, vent d'empenta
51. Vent mestral, vent de tall
52. Vent que gela, mestral que desgela i dona que parli llatí no fan bona fi
53. Ventada de mestral si veus núvols vermells per llevant

Xaloc

1. Ah, gener, gener, no m'has mort cap ovella ni esqueller! La llum pegava a xaloc i el migjorn qui tronava i el llebeig que n'estava a punt de toc i retoc i la tramuntana hi dava aigua amb un carbassot
2. Amb vent xaloc es coloms volen avall
3. Boires pel xaloc, prepara llenya per el foc
4. De xaloc, ni molt ni poc
5. Dia de xaloc, mar molta i peix poc
6. El gregal i el xaloc porten fred i porten foc
7. El llevant no és xaloc
8. El vent de xaloc fa teure el ventre de lloc
9. El xaloc, del mestral és advocat
10. Es vent xaloc treu es ventre de lloc
11. Es xaloc emprenya es mestral
12. La tardor, temps de xaloc
13. Llevant i xaloc, tres dies ho troben (o són, o és) poc
14. Llevant, grec i tramuntana, mestral, ponent i llebeig, en el migjorn aigua veig veïnat del xaloc, Joana
15. Llevant, xaloc i gregal, tamuntana i migjorn, ponent, llebeig i mestral, vet aquí els vuit vents del món
16. Mai no s'ha vist un xaloc que mal no faci
17. Piu, xaliu, xaloc, qui està bé no es moc
18. Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot
19. Quan bufa el xaloc diu el pescador: «de casa no em moc»
20. Quan el xaloc vetlla tota la nit, l'endemà provences
21. Vent de xaloc, vent avorrit, a la mar barques i a la terra humit
22. Vent xaloc (o xaloc), molta mar i peix poc
23. Vent xaloc (o xaloc), molta mar i peix poc; per la mar no és bo, i per al camp tampoc
24. Vent xaloc, molta mar i peix poc
25. Vent xaloc, molta mar i peix poc; per a la mar no és bo, i per al camp tampoc
26. Vent xaloc, vent avorrit, a la mar basques i a la terra humit
27. Xalic, xaloc, estic bé i no em moc
28. Xaloc (o vent xaloc), per la mar no és bo, i per al camp tampoc
29. Xaloc és calent; llebeig més; tramuntana, pluja; seca el terral i a l'hivern i primavera gela el mestral
30. Xaloc i migjorn, la fi del món
31. Xaloc per les coves, garbí a arroves
32. Xaloc, mar ni molt ni poc
33. Xaloc, molta mar i peix ben poc
34. Xaloc, ni en la mar ni al camp tampoc
35. Xaloc, ni molt ni poc
36. Xaloc, per a la mar no és bo, i per al camp tampoc
37. Xaloc, promet molt i dóna poc
38. Xaloc, tanca la porta i encén el foc
39. Xaloc, tres dies ho troba poc
40. Xaloc, vent de fora i aigua prop

Llebeig

1. Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral
2. De llebeig, aigua no en veig
3. Del llebeig, aigua veig
4. El llebeig és l'alcavot de la tramuntana
5. El llebeig és l'escombra del cel
6. El llebeig la mou i el llevant la plou
7. El llebeig les mou i el llevant les plou
8. El llebeig no falla mai
9. El llebeig porta la gerra al cul
10. Es llebeig és home d'es capvespre
11. Es llebeig és s'alcavot de sa tramuntana
12. Es llebeig és sa clau d'es temps
13. «Llebeig, aigua veig», deia un terrassà mirant a sa mar
14. Llebeig al matí, mal dia tindrem huí
15. Llebeig al tardí, gregal al matí; gregal al tardí, llebeig al matí
16. Llebeig brut i tramuntana neta, prest tindrem aigüeta
17. Llebeig d'hivern, dimonis d'infern
18. Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern
19. Llebeig no té abric i home pobre no té amic
20. Llebeig per sopar, aigua per esmorzar
21. Llebeig per sopar, aigua per esmorzar; llebeig per esmorzar, aigua per sopar
22. Llebeig tardà, gregal matiner; i gregal tardà, llebeig matiner
23. Llebeig tardà, mestral matiner
24. Llebeig vesprer, llevant matiner
25. Llebeig, aigo veig
26. Llebeig, aigua davant
27. Llebeig, aigua veig
28. Llebeig, aigua veig, aigua no veig
29. Llebeig, aigua veig; deia un terrassà mirant a sa mar
30. Llebeig, m'alegre quan el veig
31. Llebeig, molta aigua i poc peix
32. Llebeig, molta mar i peix fresc
33. Llevant grec i tramuntana, mestral, ponent i llebeig, en el migjorn, aigua veig veïnat del Xaloc, Joana
34. Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, port i gregal, vet aquí els vuit vents del món
35. Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, són els vuit vents que mou el món
36. Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet aquí els vuit vents del món
37. Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són
38. Ni amb llevant ni amb llebeig, mariner, segur no et veig
39. Nuvolats en creu veig, prest sortirà es llebeig
40. Nuvolats en creu veig, sortirà es llebeig
41. Per l'Advent, o llevant o ponent, i per Nadal, ni llebeig ni mestral
42. Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot
43. Quan bufa el llebeig, neu darrere veig
44. Quan el llebeig bufa molt fort, senyal de pluja
45. Quan el ressol és a llebeig senyala aigua
46. Quan es llebeig carrega, prest tindrem refrega
47. Quan es llebeig fa ull, s'aclareix s'embull
48. Si el sol es colga net, no esperis mai llebeig
49. Si sa tramuntana carrega, però es llebeig fa ull..., arri mul!
50. Tramuntana morta, llebeig en porta
51. Vent de llebeig (o llebeig), molta mar i peix fresc
52. Vent de llebeig, aigua veig
53. Vent de llebeig, dóna mareig
54. Vent de llebeig, el mariner perdut el veig
55. Vent de llebeig, molt mar i peix fresc
56. Vent de llevant, porta l'aigua al darrera o al davant; vent de llebeig, d'aigua no en veig
57. Vent de llevant, porta l'aigua al davant; vent de llebeig, d'aigua no en veig
58. Vent llebeig, molta mar i peix fresc
59. Xaloc és calent; llebeig, més; tramuntana, pluja; seca, el terral, i a l'hivern i primavera gela el mestral