Gregal

1. Amb vent gregal ni peix ni pardal
2. Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral
3. Broma espessa a força real, tramuntana i gregal
4. Bromes de garbí, gregaló fi
5. El gregal i el xaloc porten fred i porten foc
6. El gregal les mou i el llevant les plou
7. El gregal matiner és gregal traspasser (o trepaner)
8. En gregal, ni peix ni pardal
9. Gregal a l'hivern, diables a l'infern
10. Gregal a Mallorca, tramuntana a Menorca i Llevant a Eivissa
11. Gregal fresc, gregalot frescot
12. Gregal frescal, gregalot frescot
13. Gregal la mou, llevant la plou
14. Gregal mallorquí, tramuntana a Maó
15. Gregal matiner, gregal traspasser
16. Gregal matiner, llevant tarder
17. Gregal per la 'matinà', calma a la 'vesprà'
18. Gregal, aigua a la canal
19. Gregal, mar picada i sola banyada
20. Gregal, ni peix ni pardal
21. Gregaló rissat demana: major, trinquet i mitjana
22. La pluja de gregal les pedres fa ballar
23. Les bromes corren de garbí? Gregal fi
24. Llebeig al tardí, gregal al matí; gregal al tardí, llebeig al matí
25. Llebeig tardà, gregal matiner; i gregal tardà, llebeig matiner
26. Llevant, xaloc i gregal, tramuntana i migjorn, ponent llebeig i mestral, vet aquí els vuit vents del món
27. Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, port i gregal, vet aquí els vuit vents del món
28. Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, són els vuit vents que mou en el món
29. Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són
30. Llevant, xaloc i migjorn; llebeig ponent i mestral; tramuntana i gregal, vet ací els vuit vents del món
31. No és nat ni naixerà qui gregalades per Nadal veurà
32. No et fiïs de tramuntanes clares ni de gregals foscos
33. Nuvolada a la posta, gregal a la porta
34. Núvols a la posta, gregal a la porta
35. Per Nadal no bufa el gregal
36. Quan el gregal fa venir son és la neu que tragina
37. Quan les boires corren de garbí, gregal fi
38. Si és gregal i molt dura, pescada segura
39. Tràngol de garbí, gregal fi
40. Vent de gregal, «menos» mal
41. Vent de gregal, mal
42. Vent de gregal, ni peix ni pardal

Figa

1. A Benaguasil, figuers
2. A bona hora plouen figues
3. A Búger no hi ha res bo, només un tronc de figuera corvat davant i darrera, i en varen fer sant Pere
4. A Canet, són figueters
5. A Capellades són lladres, a la Pobla, carboners, a Vilanova, cucales, i a Igualada, figueters
6. A Capellades tots són lladres, a la Pobla, encara més, a Vilanova, cucales, i a Igualada, figueters
7. A Figueres fan figuerades
8. A Figueres són pagesos
9. A Figueres tots són lladres; a Llers, fins el pagès; a Terrades, de vegades; Sant Llorenç, els carre
10. A Fraga, figues i dides solteres
11. A Igualada, figueters
12. A l'agost, figues i most
13. A l'agost, mial, figa i most
14. A qui no ha menjat figues de Sagaró no sap què és bo
15. A Sagaró, figues de dol de bacó, de tot l'Empordà és la millor
16. A Sagaró, figues en abundor
17. A Sagaró, pa i figues i no te'n rigues
18. A Ullastret, les figues les mengen amb pell
19. A Vila marjant flatosos, a Riba-roja esquerrers, a Llíria culipardals i a benaguasil figuers
20. Aigua a les figues i a les peres vi
21. Aigua amb figues flors, gemecs i plors
22. Aiguardent i figues seques, allioli i pa torrat, fan ballar endemoniat
23. Això són figues d'un altre paner
24. Al collir de les figues nos veurem
25. Al juliol, figues i verol
26. Al juriol, la figa al vol
27. Al Soleràs, figueters
28. Allioli, pa torrat i aiguardent i figues seques fan ballar endemoniat
29. Amb caragols, figues i peres, aigua no hi begues
30. Amb cargols, figues i naps, aigua no beguis, sinó vi, tant fins que cargols figues i naps vegis neda
31. Amb el temps, la figa madura
32. Amb les figues s'ha de beure vi tres vegades per trobar-hi gust
33. Amic, una figa et vaig guardar, però com que no et vaig veure, me la vaig menjar
34. Anar pesant figues
35. Any de figues de flor, any de tristor
36. Any de figues de flor, no és bo
37. Any de figues, no te'n rigues
38. Any de figues, poc forment
39. Any de figues-flors, any de plors
40. Any de figues-flors, campanes amb plors
41. Any de figues-flors, campanes i amors
42. Any figuer, any ploraner
43. Aquesta figa no és per aquest paner
44. Ara plouen figues!
45. Ara que vénen les figues, ara t'has mort
46. Assenta't i abastarem figues
47. Avellanes, ametlles i figues són bones amigues
48. Baixar de la figuera
49. Blan com una figa
50. Bon bac i sense figa
51. Bona vista vejam i figues en agost
52. Bona vista vejam, bacores per Sant Joan, carbassetes tendres i figues a l'agost
53. Caber-n'hi més que en la figa de la Càrie
54. Cada cosa a son temps, com les figues a l'Advent
55. Cada cosa pel seu temps i les figues per l'agost
56. Caiguda de figuera, la mort darrera
57. Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi, i tant, que caragols, figues i peres vajan nedant
58. Caure de la figuera
59. Coixo, morroixo, cames de figuera
60. Collir la figa (o la poma, o les magranes)
61. Com ara plouen figues
62. Com el cadarn d'en Ramis, que durava de figues a figues
63. D'agost, figues menjaré
64. D'any de figues, no te'n rigues
65. D'any de figuesm no te'n rigues, i si en pots assecar, posa't a plorar
66. Damunt figues, beu aigo i no te'n rigues
67. Darrera les figues, aigua; darrera les peres, vi
68. Darrere el rei, figues li fan
69. Darrere, al rei li fan figa
70. De figuera verdal, una a cada vinya en cal
71. De Figueres a Vilabertran no hi ha pas tant, de Vilabertran a Vilatenim ja els tenim, de Vilatenim a Vila-sacra, de Vila-sacra a Castelló, ja els tenim dintre el sarró
72. Dde Figueres a Vilabertran, no hi ha pas tant; de Vilabertran a Figueres, se'n fan passeres
73. De Juncosa al Soleràs el temps de les figues gana no patiràs
74. De Torms al Soleràs, en temps de les figues no hi patiràs
75. Després de Cap d'Any, figues seques per company
76. Després de figues-flors, el vi n'és bo
77. Després de les figues, d'aigua no en beguis
78. Després de Pasqua de Resurrecció, ni panses, ni figues, ni sermó
79. Discutir per un coll de figa
80. Dona gran, figa xicoteta
81. Donar entenent figues per llanternes
82. Donar figues per llanternes
83. Dormir a la figuera
84. Dos pardals en una figa no fan lliga
85. El castanyer i la figuera varen deixar morir a son pare de fred
86. El gloriós Sant Marçal està dins una garriga i no pot menjar cap figa perquè no té figueral
87. El juliol, la figa vol
88. El malalt era ja mig figa, mig raïm
89. El més natural és la figa 'pal' pardal
90. El present de les tres figues
91. El que es guanya amb la figa, pot perdre's amb el raïm
92. El que es perd amb la pansa és guanya amb la figa
93. El qui menja figues en juliol, si es mor és perquè vol
94. El temps de figues i raïms, eixampla els vestits
95. Els pecats de la figa, Déu no els castiga
96. En agost, figues i most
97. En Joan Figa
98. En temps de figues i de raïms, eixampla els vestits
99. En temps de figues i raïms, eixampla els vestits
100. Een temps de figues no hi ha amigues
101. Entendre figues per llanternes
102. Entre Culla i Benassal han plantat una figuera, enc estan les figues verdes i ja amaneixen la cistel
103. Eres alta com un pi i grossa com una biga, i ara que no tens rossí, vas a cavall de la figa
104. És tan cert com ara plouen figues
105. Esperar que la figa sia madura
106. Ésser figues d'un altre paner
107. Ésser mitja figa, mig raïm
108. Ésser pa i figa
109. Ésser una figa tonta
110. Ésser una tia figa
111. Estar a la figuera
112. Estar empanat com una figa
113. Estar en la figuera
114. Estar enfigassat d'una noia
115. Estàs més penjat que una figa a l'estiu
116. Este món està perdut per la figa i el canut
117. Estira més un pèl de figa que una maroma de vaixell
118. Fals com la fusta de figuera
119. Fer cara de figa molla
120. Fer coll de figa
121. Fer coll de figa pansida
122. Fer figa
123. Fer la figa-flor
124. Fer la figuereta
125. Fer la figueta
126. Fer-li figa les cames
127. Fes nedar les figues i emborratxa les peres
128. Figa blanqueta i mossa d'hostal, palpant es maduren i no els hi fan mal
129. Figa de flor, visita de doctor
130. Figa tocada, figa menjada
131. Figa verdal i mossa d'hostal, palpant se maduren
132. Figa, pera i cargol aigua vol
133. Figotero, figa madura! Cante el figotero
134. Figuera, magraner i codonyer volen son amo carnisser
135. Figueral a cada banda
136. Figuerolins cap de tupins, calces estretes, caguen pessetes
137. Figues al mes de gener no pot ser
138. Figues i aigua, molt enlaire; figues i vi, molt pel camí
139. Figues i raïm per l'agost, i pel setembre, codonys
140. Figues i vi, mort de camí; figues i aigua, mort enlaire
141. Figues primerenques, pedregades a empentes
142. Fins les figues del cofí, tenen fi
143. Foc de figuera, foc de quimera
144. Haver de beure's el cop com la figuera
145. Jo tinc una xica en Piles que en porta una margeleta tota voltada de parres i enmig una figuereta
146. Joc de figuera, joc de quimera
147. Juliol, la figa al vol
148. L’abril no em toquis ni amb pal ni amb vímet, que les cames em fan figa
149. L'aigua amb les figues flors, al ventre dóna dolors
150. L'aplec de les figues
151. L'he conegut figuera
152. La bona figa té: coll de penjat, roba de pobre i ull de viuda
153. La festa de les figues, les tomates esclafades; es menjaren un peixet, perquè estaven desmaiades
154. La figa i la dona, com més madura més bona
155. La figa i la dona, quan torça el coll és bona
156. La figa no té clam, però guarda el costellam
157. La figa pelada put a arengada
158. La figa per ser bona ha de tenir coll de penjat, roba de pobre i ull de viuda
159. La figa per ser bona n'ha de tenir tres senyals: camatorta, secallona, pessigada pels pardals
160. La figa per ser bona, ha de tenir tres senyals: madura, secallona i picada pels pardals
161. La figa per ser madura ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada pels pardals
162. La figa que no és nada per sant Pere, vés-li al darrera
163. La figa secallona, si no cau avui, caurà demà
164. La figa si és bona no és cara
165. La figa t'hi fai Gardela
166. La figa te faig, guarda-la
167. La figa, com la dona, quan torç lo coll es bona
168. La figa, quan és prou madura, per ella mateixa cau
169. La figa, si és bona, no és cara
170. La Figuera cau molt alta, a Torroja la gent boja, a la Morera les gralles i al Portal treuen les ban
171. La figuera d'en Feliu fa figues fines
172. La Figuera està molt alta; Cabassers, molt amagat; la Bisbal, dalt d'una roca; Margalef, dintre un forat
173. La figuera, el peu a l'aigua i el sol al cap
174. La mentida fa figa
175. La noble ciutat d'Eivissa n'és una ciutat reial perquè tot l'any hei ha figues sense tenir figueral
176. La tia Maria de Benifaió, que es menjava les figues i tirava el pessó
177. La vida dels olivaires no és pas llarga de contar: al matí mengen pa i figues; als vespres, figues i pa
178. Les avellanes, ametlles i figues són bones amigues
179. Les cames li fan figa
180. Les figa-flors volen vi
181. Les figues de juliol porten dol
182. Les figues demanen vi
183. Les figues per ser gustoses han de tenir tres senyals: pansidetes, secallones i picades dels pardals
184. Les figues volen aigua que no vi
185. Les figues volen aigua, peres i meló el vi falló
186. Les figues volen aigua; les peres i el meló, vi en abundor
187. Les figues volent aygua, peres y meló lo vi falló
188. Les figues, per ser bones, han de tenir tres senyals: pansidetes, colltorçades i picades de pardals
189. Les figues-flor volen vi
190. Les figues-flors al ventre causen dolors
191. Les figues-flors causen dolors
192. Les figues-flors volen aigua i no vi
193. Les figues-flors volen vi
194. Les millors figues són de Figueres
195. Les millors figues, se les mengen els dropos
196. Les nous i les figues, bones amigues
197. Les tres fruites millors: el préssec, la figa i el meló
198. Les ventades d'octubre els ocells duen, o se'ls enduen, perquè, acabades les figues, guatlles fugides
199. Lladre furtafigues; lladre tu que te les foties
200. Lliga com figa
201. Llobera, corral de bous, Figuerola la columna, la Foia les petrolones i l'Alcora l'hermosura
202. Mitja figa, mig raïm
203. Moltes figues, poques farines
204. Mossa d'hostal i figa verdal palpant es maduren
205. Nàquera i Serra, gent de dimoni: per mitja figa maten un home
206. Ni figa verdal ni mossa d'hostal
207. No hi ha figa-flor que no faci olor
208. No jeguis a l'ombra d'una figuera, que la mort s'amaga al darrera
209. Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves
210. Orina clara, figues pel metge
211. Panses, nous i figues són bones amigues
212. Pansit com una figa
213. Passar amb una figa i una nou
214. Peix, figa i cargol nedar amb vi vol
215. Pel juliol, asseca les figues al sol
216. Pel juliol, ni figues ni caragol
217. Pel juny confitures, pel juliol fesols i per l'agost figues i most
218. Pel març, sembra les figues, si les vols feineres
219. Penjar els hàbits a la figuera
220. Peníscola està rodada de figueres de Maella; sabeu qui les ha plantades? Maria la Verdiella
221. Per a bon raïm Xixona, per a figues Ontinyent, per a gaiatos Corbera, per taronges Carcaixent
222. Per a figues, Ontinyent
223. Per a figues, Riba-roja, per a finestres, Ascó i per a xiques boniques Mequinensa i Escatró
224. Per Cap d'Any s'enceten les figues seques
225. Per detràs al rei li fan la figa
226. Per juny, confitures, pel juliol, fesols, i per l'agost, figues i most
227. Per l'agost, figues i most
228. Per la Mare de Déu, orenetes i menjafigues pertot arreu
229. Per la Verge dels Socors, s'inflen les figues-flors
230. Per les figues, aigua; per les peres, vi
231. Per sa miquelada, en veure figues, bona pedrada
232. Per Sant Jaume i Santa Anna la figa és blana
233. Per sant Jaume i santa Anna, figues i raïm
234. Per Sant Jaume, figues a taula
235. Per Sant Joan [la figa], estaqueta; per Sant Pere, madureta
236. Per Sant Joan [la figa], per davant; per Sant Pere, per davant i per radere
237. Per sant Joan les figues són veritat, com pel maig roses i pel juny blat
238. Per Sant Joan, figues de flor
239. Per sant Llorenç, figues a querns
240. Per sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi
241. Per sant Miquel la figa és per a l'ocell
242. Per sant Miquel les figues són mel
243. Per Sant Miquel, la figa no té pèl
244. Per Sant Miquel, les figues són mel
245. Per sant Pere enrevoltau sa figuera
246. Per Sant Pere festegen sa figuera
247. Per Sant Pere, enrevolta la figuera
248. Per Santa Creu es va a fira a Figueres a comprar la migdiada
249. Per Santa Elionor comença la figa-flor
250. Per Santa Magdalena, l'avellana plena, la figa madura, el raïm pintat, i el blat, ensacat
251. Per Santa Magdalena, la figuera és plena
252. Per Santa Magdalena, la nou és plena, el raïm verd, la figa madura, el blat ensacat i l'ocell fora del niu
253. Per santa Magdalena, vés a la figuera, i, si no en trobes de nada, torna-hi per santa Anna
254. Pera senyorets Ondara, pera tesos Alverger, pera bònes figues Pámis, pera bosals Pedreguer
255. Pesar figues
256. Plantar una figuera
257. Pluja d'agost, molt bé va a la figa de moro i a la de cristià
258. Pluja per sant Cristòfor, bones figues de moro; pluja per santa Anna, ja és tardana
259. Prendre la figa pel capoll
260. Pujar-se'n u a la figuereta
261. Quan hi hagi figues i raïms, arregla't els teus vestits
262. Quan la figa està madura, per ella mateixa cau
263. Quan les faves granen, una figa per nostramo
264. Quan no són figues són raïms
265. Quan no són figues, són gotims
266. Quan no són figues, són raïms, i quan no són panses, són gotims
267. Quatre figues en un brot, bona anyada de tot
268. Qui és bo de figues, no digui mal de sa figuera
269. Qui li agraden les figues, que no parli mal de la figuera
270. Qui menja figues pel juliol, si es mor és perquè vol
271. Qui per la Mare de Déu de setembre no té figues a assecar, poques n'assecarà
272. Qui sembra sa figuera no n'hi menja figues
273. Qui té figuera en camí reial, si vol menjar figues, ha de matinar
274. Qui té talent de figues, tot li pareixen figueres
275. Qui tingui que no parli mal de les figueres
276. Sa figuera i es magraner han de mester son amo carnicer
277. Salud, força al canut y resistença a la figa
278. Salut i força al canut, i el que no en tingui està ben fotut, i també una miqueta fer la figueta de la meva doneta
279. Sant Miquel, santa miquelada, en veure figues, bona pedrada
280. Santa Magdalena, deu-nos l'ametlla plena, de bessó granat; olives i figues, i bones espigues, de xei
281. Santa Marina del Prat, sant Domingo de Rasquera, santa Paulina d'Ascó i sant Pau de la Figuera
282. Semblar (una noia) la figuera dels nois
283. Ser figues d'(un) altre paner
284. Ser figues d'una altra cistella
285. Ser més dolç que les figues de les monges
286. Ser tan cert com ara plouen figues
287. Ser un figa tova
288. Ser un figa-flor
289. Si Albesa fos caiguda i Castelló desenrocat, la Figuera fora de plata i Algerri sobredaurat
290. Si el cinc d'abril plou moren les figues flors
291. Si eres de Museros, calla i no digues que han comprat les campanes venent figues
292. Si hi ha una bona figa, esper un porc
293. Si la figuera obre l'ull, no dormis de cap ull
294. Si menges figues-flors, et criaràs dolors
295. Si per l'abril plou el dia nou es perden les figues flors
296. Si t'agraden ses figues no diguis mal de sa figuera
297. Si vol fer gent amiga, regali pa de figa
298. Si vols casar-te en acert, busca la xica a Artana; si vols figuera de gust, planta-la napolitana
299. Si vols enganyar el teu veí, planta la morera grossa, la figuera petita i fema el teu prat per sant Martí
300. Si vols mal a ta muller, dona-li llenya de figuera i de noguer, i si la vols bé, dona-la-hi d'alzina
301. Si vols que la dona mori la primera, que encenga el foc amb llenya de figuera
302. Sia teva la figuera i jo estigui vora d'ella
303. Són figues d'altre sostre
304. Tan cert com ara plouen figues
305. Tantarantan, que les figues són verdes
306. Tants pardals que passen gana i tantes figues que es podreixen
307. Tapar la boca amb una figa
308. Té més força un pèl de figa que set maromes
309. Té més força un pèl de figa que una soga de carrejar
310. Tenir (una dona) una figa ballarina
311. Tenir (una dona) una figa molt (o ben) grossa
312. Tindre la figa com un cabàs
313. Tindre la valleta de les figueres i el bancal del presseguer
314. Tindre una figa com un cabàs
315. Tira més un pèl de figa que una maroma de 'barco'
316. Tirar figues
317. Tombar el cap de Cala Figuera
318. Torroella, vila vella; Castelló, vila major; Perelada, vila honrada; Figueres se'n duu la flor
319. Tothom, dejús el manto, pot fer la figa al rei
320. Tres mitges figues fan figa i mitja
321. Trobar-se com figa en paner
322. Una figa no fa estiu
323. Una figa per ser bona ha de tenir 3 senyals: clivellada, secallona i picada del pardal
324. Una figa, per ser bona, ha de tenir tres senyals: quartonada, secallona i picada de pardals
325. Una figuera bordissotenca, qui la desembordissotencarà? Jo la desembordissotencaré perquè desembordissotencar sé. Si no la sé desembordissotencar, cercaré un desembordissotencador que la sapi desembordissotencar més bé
326. Una menjada de figues de moro a ningú es plany
327. Una poma per a la set i una figa per a les vuit
328. Val més coca dura que figa madura
329. València n'està voltada de figueres burgesots; encara no estan madures se les menges els capçots
330. València, tota rodada de figueres palejals, encara no estan madures ja les piquen els pardals
331. Verd com les figues en flor
332. Verdes o madures, per sant Jaume figues segures
333. Veure-s'hi 'manco' que una cabra per la figa
334. Vi amb les panses i aigua amb les figues
335. Vindre tan bé com l'aigua a les figues
336. Voler la figa pelada
337. Xiques, no patiu, que la figa és per al piu

Migjorn

1. A migjorn
2. Abril abrilet, a migjorn calor i al vespre fred
3. Abril, abrilet; al migdia (o a migjorn) calor i al vespre fred
4. Ah gener, gener, no m'has mort cap ovella ni l'esqueller! La llum pegava a xaloc, el migjorn qui tronava, el llebeig que n'estava a punt de toc i retoc i la tramuntana hi dava d'aigua amb un carbassot
5. Boires per Nadal, migjorn en gran
6. Boires per Nadal, migjorn o mestral
7. El migjorn la mou, el llevant la plou
8. Fes la porta al migjorn i viuràs més que tot el món
9. Fes ta casa al migjorn i viuràs més que tot el món
10. Gavines cap al cel, migjorn a la terra
11. La tramuntana eixuga la camisa i el migjorn cou el pa
12. Llevant i migjorn, pluja per tot el món
13. Llevant, grec i tramuntana, mestral, ponent i llebeig, en el migjorn aigua veig veïnat del xaloc, Joana
14. Llevant, xaloc i gregal, tamuntana i migjorn, ponent llebeig i mestral, vet aquí els vuit vents del món
15. Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, port i gregal, vet aquí els vuit vents del món
16. Migjorn a l'hivern, purna d'infern
17. Migjorn a la posta, mestral a la porta
18. Migjorn a la posta, mestral que s'acosta
19. Migjorn brut i tramontana neta, prest tindrem aigüeta
20. Migjorn brut i tramuntana neta omplen d'aigua la basseta
21. Migjorn brut i tramuntana neta, prest tindrem aigüeta
22. Migjorn d'hivern, dia d'infern
23. Migjorn d'hivern, dimonis de l'infern. Vent de migjorn, pluja de jorn
24. Migjorn d'hivern, pluja d'infern
25. Migjorn de dia nou jorns dura; migjorn de nit, aviat finit
26. Migjorn de vesprada, fresca a la matinada
27. Migjorn la mou, llevant la plou
28. Migjorn, el pa en el forn
29. Migjorn, en arribar a la mar, m'entorn
30. Migjorn, pluja l'altre jorn
31. Per l'Advent, llevant o ponent, i per Nadal, migjorn i mestral
32. Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot
33. Quan bufa fort el migjorn, si vols peix has d'anar al Born
34. Quan el migjorn punxa, senyal de pluja
35. Quan fa migjorn, si vols pescar, vés al Born
36. Quan ha passat el migjorn el dimoni diu: «Déu faci que no torn»
37. Quan lo Montseny té caputxa, lo migjorn punxa
38. Quan Montserrat té caputxa, lo migjorn punxa
39. Quan s'acaba el migjorn, el dimoni diu: «Déu faci que no torn»
40. Tramuntana d'estiu i migjorn d'hivern, omple el rebost; tramuntana d'hivern i migjorn d'estiu, no faltaran plors
41. Tramuntanella morta, migjorn a la porta
42. Vent de migjorn, pluja de jorn
43. Vent de migjorn, pluja enjorn
44. Vent migjorn, no hi torn
45. Xaloc i migjorn, la fi del món

Llebre

1. A la llarga el gos la llebre agarra
2. A la llarga, el galgo a la llebre mata
3. A la llarga, el llebrer a la llebre atrapa
4. A llebre aixecada, escopeta preparada
5. A llebre fugida, garrotades al cau
6. A punt d'agafar la llebre, es para a cagar
7. A Sant Esteve, un pas de llebre [creix el dia]
8. A so de tabals no s'agafen llebres
9. Agafar la llebre al jaç
10. Al millor caçador si li escapa una llebre
11. Al setembre hi ha llebres per dar i per vendre
12. Alçar (o aixecar) la llebre
13. Allà a on un se pensa que hi ha una llebre, hi ha un terròs
14. Anar més lleuger que una llebre
15. Anar orella de llebre
16. Anar per llebres i no matar conills
17. Au! Agulleta, que el dissabte s'acosta: punt pasqual i salt de llebre
18. Botar la llebre
19. Caçar llebres amb tambors
20. Carn de cabra, llebre i bou, de pair costa bé prou
21. Carn de llebre, de moltó i de bou, sense vi al ventre no es cou
22. Carros de rei llebres agafen
23. Conillet estigues amagat que la llebre ja s'alça
24. Córrer com una llebre
25. Cremar el cul a les llebres
26. D'on menys se pensa, salta la llebre
27. De Nadal a sant Esteve, un pas de llebre
28. Despert com una llebre
29. Donar (o vendre) gat per llebre
30. Dormir amb els ulls oberts com una llebre
31. Dormir com les llebres
32. Dormir com les llebres, amb un ull obert
33. El conill és de qui el mou, la llebre de qui la mata
34. El conill on es cria i la llebre on se li fa de dia
35. El gos petit alça la llebre i el gos la mata
36. El més fi del peix és l'ull, el millor de les llebres són les potes
37. El millor de les llebres són les potes
38. Ésser poruc com una llebre
39. Fer empassar gat per llebre (a algú)
40. Fer passar gat per llebre
41. Fer un sol que crema la cua de les llebres
42. Fer una llebre
43. Forment és així com llebre, que no l'arreplega tot ca
44. Gos que alça moltes llebres poques en mata
45. Haver-hi molts gats per a la llebre
46. He vist una cosa negra; no sé si era llop o llebre, o una mata de ginebre
47. L'Hostaler de Vallcebre, que donava gat per llebre
48. L'ocasió és com una llebre, qui l'agafa és seva
49. La llebre a l'ast és mal sopar
50. La llebre a la carrera, el conill en la rastrera
51. La llebre és de qui l'alça i el conill de qui l'alcança
52. La llebre és de qui la mou
53. La llebre és del qui l'alça, la perdiu del qui la mata
54. La llebre és del qui la lleva
55. La llebre mor allí on peix i el conill allí on neix
56. La llebre no és pas del qui la mata sinó del qui l'aixeca
57. La llebre no és per qui la caça, és per qui l'agafa
58. La llebre per la sembra mor
59. La llebre que salta per la mata és de qui la mata
60. La llebre, de qui l'alça, i el conill, de qui l'agafa
61. Les llebres no es cacen amb soroll de borinots
62. Llebre (o llebres) de gener, vora l'esquer
63. Llebre a la brasa, menjar dolent
64. Llebre correguda i dona seguida, conquista segura
65. Llebre i bolet, prop del camí
66. Llebre per molts gossos empaitada, aviat caçada
67. Llebre que buida, mirar endavant no es cuida
68. Llebre que fuig, llebrer que l'empaita
69. Mentre el ca pixa, la llebre fuig
70. Mentre el gos es rasca la llebre s'escapa
71. Mentre el gos put, la llebre fuig
72. Més covard que una llebre
73. Moltes llebres jauen en el jaç per falta de caçadors
74. Moure la llebre
75. Ni jueu totxo ni llebre aturada
76. No cal fer el civet abans de matar la llebre
77. No ha matat la llebre
78. No hi ha gener sense llebre ni maig sense perdiu
79. No hi ha llebre sense llop
80. No menja llebre
81. No s'agafen dues llebres en un jaç
82. No saber si mena llebre o conill
83. No venguis la llebre abans de caçar-la
84. Pel desembre, set caus a la llebre
85. Pel desembre, set gànguils per una llebre
86. Pel gener busca la llebre el mullader
87. Pel gener i pel febrer busca la llebre el seu joquer
88. Pel gener, busca la llebre el mullader
89. Pel març, cap llebre s'hauria de pixar al sembrat
90. Pel març, ni una llebre trobaràs
91. Per agafar una llebre, mals camins i carrerades; per convèncer una donzella, home de poques paraules
92. Per fer el civet, cal la llebre
93. Per gener i pel febrer busca la llebre el seu joquer
94. Per l'abril abrilàs, torna la llebre al jaç
95. Per l'Advent, la llebre al (o en el) sarment
96. Per Nadal la llebre a l'hort
97. Per Nadal un pas de pardal, per sant Esteve un pas de llebre i per Reis un cec ho coneix
98. Per Nadal, pas de pardal. Per Sant Esteve, pas de llebre
99. Per on menys t'ho puguis esperar saltarà la llebre
100. Per Sant Esteve creix el dia un pas de llebre
101. Per Sant Esteve, un pas de llebre
102. Per sant Martí, la llebre al costat del camí
103. Per Santa Llúcia un pas de puça. Per Nadal un pas de pardal. Per sant Esteve un pas de llebre. Per Any Nou un pas de bou. Per sant Antoni un pas de dimoni
104. Per Tots Sants, les llebres corren pels camps
105. Poruc com una llebre
106. Quan el tall és en el plat, qui coneix si és llebre o gat?
107. Quan es veu el jaç la llebre no és lluny
108. Quan la civada treu el nas, la llebre ja és al jaç
109. Quan menys ho esperes, salta la llebre
110. Quan menys s'ho pensa el llebrer, salta la llebre
111. Quan salta la llebre, no hi ha llebrer que tingui coixesa
112. Qui dues llebres persegueix, no n'hau cap
113. Qui llebre vol menjar, a la pleta l'ha d'anar a cercar
114. Saber algú on jeu la llebre
115. Saltar la llebre
116. Seguir la llebre
117. Ser covard com una llebre
118. Ser llest com una llebre
119. Si el sol fos jornaler, no matinaria tant i correria com un llebrer
120. Tant grata la llebre, que no jeu
121. Tant s'esperessin les llebres
122. Tot gos no aixeca la llebre
123. Tres xics fadrins, gudins, de la serra pamparruïns, van anar a caçar conills i van caçar una llebre gudera, de la serra pamparruera. Aquells tres xics ... se'n van anar a una hostalera: ─Hostalera, que mos farie esta llebre gudera, ...? -Ai, sí, tres xics ... Aquells tres xics ... se pensaven minjar la llebre gudera... i van minjar carn gudat de la serra pamparruat
124. Trobar la llebre en el jaç
125. Val més tenir un conill que perseguir una llebre

Gos llebrer

1. A casa de llebrers, no hi busquis engrunes
2. A la dona i el llebrer, a la vellesa els espero
3. A la llarga, el llebrer a la llebre atrapa
4. Al gener, s'hi assenta com un cavaller; al febrer, fuig com un gos llebrer
5. Al giner, ni galgo, ni llebrer, ni gos perdiguer
6. Alguna cosa és, digué en veure un os el llebrer
7. Caçador d'escopeta, llebrer i sarró, no renyiran els fills per la partió
8. Dues maneres de caminar té el diner, ve a poc a poc i se'n va com el llebrer
9. El bon llebrer sempre rastreja
10. El febrer corre com un gos llebrer
11. El lloguer corre com un gos llebrer
12. El lloguer corre més que un gos llebrer
13. En gener, ni galgo llebrer ni falcó perdiguer
14. La boira, pel gener, s'hi ajeu com un gos peter, i pel febrer fuig com un gos llebrer
15. La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com un gos llebrer
16. La neu de febrer, marxa com un gos llebrer
17. La neu del febrer, se l'emporta amb les potes el llebrer
18. La neu, pel febrer, fuig com un ca llebrer
19. Neu de febrer, corre com un gos llebrer
20. No et fiïs de sol de febrer ni de coixera de llebrer
21. Pel febrer la neu se'n va com un ca llebrer
22. Pel febrer, busca l’ombra el llebrer, però no tot el mes sencer
23. Pel febrer, la neu fuig com ca llebrer
24. Pel febrer, set gànguils per a un llebrer
25. Pel gener i pel febrer, la neu fuig com ca llebrer
26. Pel gener no hi ha gànguil llebrer ni nou carreter
27. Pel gener no hi ha gos llebrer ni bon corraler
28. Pel gener, la neu s'hi asseu com un cavaller; pel febrer, la neu ja fuig com un ca llebrer
29. Pel gener, ni galgo, ni llebrer, ni falcó perdiguer
30. Pel gener, no hi ha gànguil llebrer ni bou carreter
31. Pel gener, no hi ha gos llebrer ni bon corraler
32. Pel mes de gener, ni gànguil ni llebrer, ni falcó, ni perdiguer
33. Per fi de febrer, la neu ja se'n va, com un llebrer
34. Quan menys s'ho pensa el llebrer, salta la llebre
35. Què corre més que un ca llebrer? -El lloguer
36. Semblar un gos llebrer
37. Si cerques un gos llebrer, prova'l pel gener
38. Si el sol fos jornaler, no matinaria tant i correria com un llebrer

Gall / Gallina

1. A Algaida ses algaidines, quan no tenen res que fer, s'asseuen en es carrer i espluguen com a gallin
2. A Bescaran, xics i grans, posen la paella al foc quan la gallina encara no ha posat l'ou al clot
3. A callar fins que les gallines pixin
4. A casa de moix negre, gallina blanca i gall ros, mai acaben els valors
5. A casa dels músics vas a fer albades?i gall ros, mai acaben els valors
6. A casa d'en Margall més mana la gallina que no el gall
7. A dormir, com les gallines
8. A gall que fa renou, li estrenyen el coll
9. A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla
10. A la gallina forastera tots li piquen la cresta
11. A la gallina, si no li dónes pel puny, no et donarà pel cul
12. A la guineu dorment, no li apareix la gallina en el ventrell
13. A la una canta el gall, a les dues la gallina, a les tres la cogullada i a les quatre es fa de dia
14. A l'Espluga de Francolí, ous, gallina i galloní
15. A marit dolent, capons, gallines, vi i aiguardent
16. A mig gener, cada gallina al joquer
17. A ta casa no tens sardina i a la del altres demanes gallina
18. A un temps hem arribat que ets ous saben més que ses gallines
19. A València encontrareu de tot si porteu diners, hasta quartos de gallina en lo tren; què voleu més?
20. A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines
21. A Venècia mengen brutècia i a Vilavall cagalló de gall
22. Aixecar el gall
23. Aixecar-se com les gallines
24. Així, gallet, i tocs per la cresta
25. Ajocar-se amb sol com les gallines
26. Al cant del gall
27. Al capó que es torna gall, venta-les-hi amb un boscall
28. Al gall cantant
29. Al mes de gener, la xarxa al galliner
30. Alborotar el galliner
31. Alçar el gall
32. Alçar-se de gall
33. Aldeana és la gallina i el de la ciutat la minja
34. Altre gall li cantaria
35. Allà a on hi ha galls, no hi canten gallines
36. Allà on cantes gallines i llauren vaques, mal any assegurat
37. Amagau les gallines que ve la guineu
38. Anar al llit com les gallines
39. Anar coll tort com es gall de Son Punta
40. Anar-se'n al llit amb les gallines
41. Aprofitós com les gallines de Marçà, que van a pondre a Garriguella
42. Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta
43. Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa n'hi darem un tall. Ara ve sant Roc, matarem el porc, i a la tia Pepa li darem garrot
44. Aròs, gall mort i gallina morta
45. Ase amb somera, ni préssec ni costera, ni gallina voladera, ni dona finestrera, ni mossa aiguadera,
46. Aviat no se'n cantarà gall ni gallina
47. Babau és la gallina que es deixa aconsellar per la guineu
48. Baralla de galls
49. Baralles de gallines, mudança de temps
50. Barra de galliner
51. Bé pot aplegar el gall si la gallina esbarria
52. Bé predica la guineu a les gallines
53. Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal
54. Bona gallina serà la que pongui pel veremar
55. Brou de gallina els morts ressuscita
56. Brou de gallina, la millor medecina
57. Brou de gallina, torna la vida
58. Brou de partera, gallina sencera
59. Brut com lo joquer de les gallines
60. Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntis mai quant han costat
61. Cada casa un amo i cada corral un gall
62. Cada gall canta al seu galliner
63. Cada gall canta bé a son galliner
64. Cada gall canta en son galliner
65. Cada gallina viu del que esgratinya
66. Cada gallina vol covar els seus ous
67. Cadascú el seu galliner sap com se'l té
68. Cague més un bou que cent gallines
69. Caldo de gallina, torna la vida
70. Caldo sense pernil ni gallina, no val una sardina
71. Cant de gall
72. Cardar com lo gall de la Passió
73. Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal
74. Com les gallines de Margalida, que cacaregen i no ponen
75. Compra tan sols de molí: porc, gallina o colomí
76. Cor de gallina
77. Córrer com una gallina sense cap
78. Costar més el farciment que el gall
79. Criada i gall, un any
80. Cul de gallina
81. D'ase amb somera, de passera en costera, de gallina voladora, de fadrina finestrera, de casada aigua
82. De Fornillós a Berbegan (el Ribagorça) les gallines se n'hi van
83. De gall, bon tall
84. De la dona i la gallina, el coll
85. De la Mare de Déu del Carme a la de l'Assumpció, les millors gallines
86. De tot el ponedor
87. De Sant Tomàs a Nadal, just un pas (o una passa) de gall
88. De Sant Tomàs a Nadal, un pas de gall
89. De Tormillo a pernisant (Montsó), les gallines se n'hi van
90. De tot el que acaba en -ina, el millor és la gallina
91. De Tots Sants a Nadal, just una passa de gall
92. Del capó, la cuixa; de la gallina, la petxuga
93. Del didal a l'agulla, de l'agulla al gall, del gall al cavall i del cavall a la forca
94. Dels acabats en -ina, el millor és la gallina
95. Dels polls de gener, pocs n'arriben al galliner, i dels que van al galliner cada ploma val un diner
96. Dels polls de gener, pocs n'arriben al galliner, però el que hi arriba és com un corder
97. Ddes de Lliri a Arasans (el Ribagorça), les gallines se n'hi van
98. Des de Plan a Sant Joan (el Ribagorça), les gallines se n'hi van
99. Destravar el cul a una gallina
100. Déu ens doni gent de bé i gallina a l'olla
101. Disfrutar més que una gallina en un femer
102. Dona de bé i bella nina, que no vagi més lluny que la gallina
103. Dona partera, gallina a l'olla
104. Dones, gallines i gates, casolanes
105. Dones, gats i gallines, a casa; homes, gossos i cavalls, al carrer
106. Dos galls a (o dins) un galliner, no canten bé (o mai poden cantar bé)
107. Dos galls al mateix galliner o dos capellans a la mateixa vila, tot el que cal per fer guerra
108. Dos galls no caben en un galliner
109. Dotze gallines i un gall, mengen tant com un cavall
110. Durar tant com el vol d'una gallina
111. Eixos ous alguna gallina els pon
112. El brou de gallina resta set anys dintre del ventre
113. El caldo de gallina per tots mals és medicina
114. El caldo de gallina, el mort ressuscita
115. El caldo de gallina, és gan medecina
116. El criat i el gall de Sant Joan a Sant Joan
117. El diner és com el gall dindi: així que estarrufa la cua, ja se li veu el cul
118. El gall blanc crida les bruixes
119. El gall canta de prima, mal temps segur
120. El gall en son galliner és on canta bé
121. El gall petit no canta que no hagi cantat el gros
122. El gall que fa enrenou, li estiren el coll
123. El gall, amb arròs o amb oli i all
124. El gall, els estels i el sol, els rellotges del pagès són
125. El pintor Manxiula, que va pintar un gall i perquè tothom sabés què
126. Era, hi va escriure gall
127. El pollet de gener puja amb son pare al galliner
128. El sol, el gall i els estels són rellotges dels pagesos
129. El teu blat de moro engreixaria poc les gallines
130. Els al.lots rallen, quan ses gallines pixen
131. Els d'Astell són fesolets i els d'Aguiró calçuts, gallinaires els d'Obeix i a Pobellà malnascuts
132. Els nanos parlen com les gallines pixin
133. Els polls de gener van amb la lloca al galliner, els polls de Sant Joan tots acaben al femer
134. En dimarts, no comencis tela, ni prenguis parentela, ni vagis a confessar, ni posis gallina a covar
135. En Nadal, perilla el gall
136. En ta casa no hi ha ni sardina i a la d'altri demanes gallina
137. En tots els racons hi ha gallines que rasquen enrera
138. En un galliner no pot haver-hi sinó un gall
139. En una pollicada hi ha molts galls, però pocs arriben a cantar
140. Encens a l'altar, gallina a l'olla
141. Endevina, endevinalla, quin és l'animalet que pon/dorm a la palla? –La gallina. -Besa'm el cul que ja ho sabia. Rèplica a la contraresposta: -Besa-m'hi tu, morros de figa
142. Endevina, endevinalla: Quin ocell pon a la palla? -La gallina. -Calla, bèstia, que ja ho sabia
143. Enviar a u on pixen les gallines
144. És dia de Nadal, salsa, gallina o gall farcit, tant si és pobre com si
145. És ric, per aquell dia mai no falta
146. Es gall petit no canta que no hagi cantat es gros
147. Escarbar més que una gallina
148. Escudella amb porc, moltó i gallina, la millor medecina
149. Escudella de gallina els morts ressuscita
150. Escudella sense gallina, per la meva veïna
151. Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina
152. Ésser el gall del poble
153. Ésser fill de la polla rossa i del gall favat
154. Ésser gall i gallina en casa
155. Ésser l'avi del gall de sant Pere o de la Passió
156. Ésser un gall de panses
157. Ésser un gallina
158. Ésser un galliner
159. Ésser una gallina mullada
160. Estar com una gallina cloca
161. Estar fet un gall de panses
162. Estar més despert que un gall
163. Estels, galls i sol, de les Garrigues marquen el temps
164. Esvalotar el galliner
165. Esvalotar-se el galliner
166. Esverar el galliner
167. Esverar-se el galliner
168. Explicaderes de gall dindi
169. Explicar-se com un gall dindi
170. Fadrí que gallegi, casat el vegi
171. Fer el gall
172. Fer el gallet
173. Fer el gallòfol
174. Fer posar pell de gallina
175. Fer un gall
176. Fer una cosa més prompte que canta un gall
177. Fer venir pell de gallina
178. Fes com el gall, no sent ni veu
179. Foll és qui ou de gallina fa covar a milà per fiança de polls
180. Gall ací, gall allà, la cua queda a la mà
181. Gall de gener, cada ploma val un diner
182. Gall de llavor, per Sant Miquel cantador
183. Gall de panses
184. Gall de santa Caterina, passa ben bé la farina, perquè si m'espatlles el sedàs te daré un cop de sab
185. Gall d'esperons grossos, la carn més dura que els ossos
186. Gall favat, primer mort que entregat
187. Gall i criat, un any
188. Gall que canta amb el sol post crida la mort
189. Gall que fa renou li estrenyen el coll
190. Gallina agostina, ponedora fina
191. Gallina blanca tot ho escampa; gallina negra, tot ho arreplega;
192. Gallina rossa, tot ho arrebossa
193. Gallina de menestral, cada ploma costa un ral
194. Gallina de pagès, cap ploma val res
195. Gallina de senyor, cada ploma val un milió
196. Gallina en casa rica, sempre pica
197. Gallina engabiada no es guanya la civada
198. Gallina ganyuda a son amo ajuda
199. Gallina i dona, quan torcen el coll és quan són bones
200. Gallina i dona; de cent, una és bona
201. Gallina i moltó, olla de festa major
202. Gallina jove per pondre, gallina vella per covar
203. Gallina jove, caldo clar
204. Gallina morta
205. Gallina mullada
206. Gallina negra, fa l'ou blanc
207. Gallina negra, mula parda i dona pigada
208. Gallina negra, ponedora
209. Gallina negra, tot ho escampa
210. Gallina nova, per ponedora; gallina vella, per incubadora
211. Gallina pontana pon tres ous cada setmana
212. Gallina que fa el pioc, de profit poc
213. Gallina que no pon, torça-li el coll
214. Gallina que per casa va, si no pica, picarà
215. Gallina rossa, és poca cosa
216. Gallina vella fa bon brou, però que en begui qui està malalt
217. Gallina vella fa bon caldo
218. Gallina, bou i moltó és olla de senyor
219. Gallina, vaca i moltó, és olla de senyor
220. Gallines i vent van a dormir a la posta
221. Gallines terrejar i pardals espollar-se, escaldufot segur o perill de mullar-se
222. Gallineta que per casa va, si no pica, picarà
223. Gitar-se quan s'ajoquen les gallines
224. Guineu que dorm, no menja gallina
225. Guineus i gallines, males veïnes
226. Inflar-se com un gall dindi
227. Inflat com un gall de panses
228. Irats com uns galls de panses
229. Ja no se'n cante ni gall ni gallina
230. Jaume petaume cul de simbomba cresta de gall puja'm a cavall!
231. Jugador d'albur i de gall, mata'l
232. La canalla no pot parlar fins que les gallines pixin
233. La casa d'hom efeminat, diu comunament el poble que és casa on la gallina canta, i hostal d'ases sens orelles i cua
234. La casa i el galliner, cadascú sap com els té
235. La dona i la gallina, fins a casa de la veïna
236. La dona no ha de parlar sinó quan la gallina vol pixar
237. La dona que més sap, només sap menar deu gallines i un gall
238. La dona que sap més, només sap governar un galliner
239. La gallina blanca tot ho escampa, la gallina negra tot ho arreplega
240. La gallina cantant i la mare plorant fan la fillada
241. La gallina cega se'n va al blat
242. La gallina de dalt caga la de baix
243. La gallina de dalt pixa la de baix
244. La gallina de la petxina: tireu-la a l'olla, que no em sap bona; tireu-la al plat, que bona no em sap
245. La gallina del menestral, cada ploma costa un ral
246. La gallina dels ous d'or
247. La gallina grossa fa el bon brou
248. La gallina negra tot ho arreplega
249. La gallina pon cantant i la dona plorant
250. La gallina pon pas dos cops en un dia
251. La gallina ponicana pon un ou cada setmana
252. La gallina que canta és la que pon
253. La gallina que dorm amb gall, diga-li polla
254. La gallina que no caga, traieu-me-la de casa
255. La gallina que no pon, torceu-li el coll
256. La gallina, pel seu gall mai no és vella
257. La gallina, per xiqueta que siga, pon un ou
258. La gallineta que per casa va, si no pica, picarà
259. La madona, si vol tenir bon corral, mati la gallina millora per Nadal
260. La muller s'ha enamorat d'un gall d'indi ben trufat
261. La neu de febrer la gallina se l'endú al peu
262. La nit dels Reis serè, polls al galliner
263. La primera gallina que canta ha fet l'ou
264. La primera gallina que escataina és la que ha fet l'ou
265. La que sempre fila com un ou de gallina no tindrà de manllevar a la veïna
266. La sort d'en Xauxa, que totes les gallines li ponen
267. Les criatures parlin, quan les gallines pixin
268. Les fadrines de Castells totes són altes i primes; jo les tinc comparades al joquer de les gallines
269. Les gallines d'agost les més ponedores són
270. Les gallines d'Argentona van a pondre a Mataró
271. Les gallines de Camapost van a pondre a Peratallada
272. Les gallines de dalt caguen les de baix
273. Les gallines de la Jonquera van a pondre a Canavall
274. Les gallines de la veïna ponen més ous que les nostres
275. Les gallines de Margarida, que quequegen i no ponen
276. Les gallines de Peratallada van a pondre a Canapost
277. Les gallines d'Ullestret van a pondre a Peratallada
278. Les gallines negres són les més ponedores
279. Les gallines ponen pel bec
280. Les gallines són raons amb les veïnes
281. Les noies han d'anar al llit com les gallines
282. Les xiques de Genovés són altes i primes i, quan s'acosta un xicon, s'ajoquen com les gallines
283. Les xiques de Massamagrell, totes són altes i primes i pareixen escaletes d'ajocar-se les gallines
284. Les xiques de Vinalesa, totes són altes i primes, pareixen les escaletes per ajocar-se les gallines
285. Mal any quan el pollastre pica al gall
286. Mal va la casa on la gallina canta i el gall calla
287. Mal va quan el gall aplega i la gallina escampa
288. Mal va quan la guineu predica a les gallines
289. Mala és la gallina que menja a casa i pon a fora
290. Malaventurada la gallina que ha de tornar al galliner
291. Mare de Déu de Montserrat, tres gallines per un soldat
292. Matar la gallina dels ous d'or
293. Més brut que el pal d'un galliner
294. Més de pressa que un gall no canta
295. Més escuat que el gall del pare Canyes
296. Més puja el farciment que el gall
297. Més val faves a ca seva, que pollastres a ca d'altri (o que capons i gallines a fora casa)
298. Més val l'ou avui, que la gallina volar
299. Més val pa amb amor, que gallina amb dolor
300. Més val pa axut ab amor, que gallines ab remor
301. Més val pa, y ceba en amor, que gallines ab dolor
302. Més val ser gallina que gall
303. Mestre cresta, cresta de gall, puja'm a cavall
304. Mills canta el gall en l'alba que mal clergue luxuriós i avar en església
305. Morta és la gallina que ponia els ous d'or
306. Mossa i gall, només un any
307. Nadal en dijous, cada gallina fa cent ous
308. Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls
309. Nas de gall, geni de cavall
310. Neu de febrer, la gallina la porta al galliner
311. Ni de pobresa espantar, ni de riquesa gallejat
312. Ni gall ni gallina
313. Ni gallina negra, ni ànec groc, ni dona pigada
314. Ni per pobresa implorar, ni per riquesa gallejar
315. Ningú sap comptar millor que les gallines
316. No canta el gall petit, sense el gros no haver sentit
317. No canta gall en aquest galliner
318. No cantar ni gall ni gallina
319. No cantar-se'n gall ni gallina
320. No canten bé, dos galls en un femer
321. No canten bé, dos galls en un galliner
322. No criïs gallina a prop del cau de la guilla, ni creguis en llàgrimes de dona
323. No en cantarà gall ni gallina
324. No és bon any quan el pollet pica el gall
325. No et fies de l'home al que li piquen el cul les gallines
326. No hi ha gall ni gallina que pel març no tingui la pepida
327. No li caldran gaires gallines per la seua mort
328. No mengis a dojo gallines i capó; menja bou i molt peixó
329. No mengis gallines ni capó, menja llegums i bon peixó
330. No poder-li dar sinó menjar de gallines (segó) e beure de bous (aigua)
331. No pot haver-hi dos galls en un galliner
332. No saber destravar una gallina
333. No se sap mai si és primer l'ou o la gallina
334. No se'n cantarà gall ni gallina
335. Ofegar-se en el testet on beuen les gallines
336. Olla de rector, gallina, bou i moltó
337. On canten gallines i llauren vaques, mal any assegurat
338. On cantes galls, no hi canten gallines
339. On hi ha gall no canten pollets
340. On hi ha gall, no canta gallina
341. On hi ha gall, no canten gallines
342. On hi ha galls, gallines no canten
343. On la gallina té els ous, allí se n'hi van els ulls
344. Parèixer una gallina banyada
345. Parlar quan pixen les gallines
346. Pel febrer crits de lloca i bons ous al galliner
347. Pel febrer, crits de lloca i bons cants al galliner
348. Pel gener, cada gallina al seu lloquer
349. Pel gener, la gallina al seu joquer
350. Pel gener, la xarxa al galliner
351. Pel gener, posa la xarxa al galliner
352. Pel mes de gener dóna la volta al galliner
353. Pel Roser menja gall qui en té
354. Pel Roser, gall menja qui en té
355. Pel setembre ven-te el galliner, i per Nadal, torna'l a comprar
356. Pel veremar, les gallines pots donar
357. Pell de gallina
358. Per la Candelera ponen la primera gallina i la darrera
359. Per la Candelera, bona la gallinera
360. Per la Candelera, la gallina pon a l'era
361. Per la Candelera, la gallina queda sens ouera
362. Per la Candelera, ous a la gallinera
363. Per la festa del Roser s'aclareix el galliner
364. Per la Mare de Déu de març, la margalla teu el nas
365. Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també
366. Per la Mare de Déu del Candeler s'omple d'ous el galliner
367. Per les témpores de l'Ascensió, un dia gallina, i l'altre, capó
368. Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i el capó dins del cassó
369. Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i la roba al fumeral
370. Per Nadal, cada gall/bèstia al seu corral
371. Per Nadal, creix el dia un pas de gall
372. Per Nadal, el porc en sal, la gallina a la pastera, i el capó dins del cassó
373. Per Nadal, ja s'allarga un pas de gall
374. Per Nadal, ric i pobre mengen gall
375. Per Nadal, un pas de gall
376. Per Pasco, formatjades; per darreres dies, flaons; per sant Joan, cavallades; per Nadal, galls i capons
377. Per Pascua, carn de corder, per Nadal de galliner
378. Per rica que sia la gallina, ha de menester sa veïna
379. Per Sant Anton la gallina pon
380. Per Sant Anton, diu el gall a la gallina: pon!
381. Per Sant Ramon la bona gallina pon, per la Candelera la bona i la dolenta, i per Sant Blai fins pon el gall
382. Per santa Caterina la bleda és bona com la gallina
383. Per santa Caterina ven la gallina; i per sant Esteve, que torni a ésser teva
384. Per santa Caterina ven-te la gallina, i per sant Sebastià torna-la a comprar
385. Per santa Caterina ven-te les gallines, i per Nadal les pots tornar a comprar
386. Per Santa Caterina, el gall amb la gallina
387. Per Santa Caterina, la bleda és bona com la gallina
388. Per Santa Caterina, l'enciam és gallina
389. Per Santa Caterina, mata la gallina
390. Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix
391. Per santa Llúcia, un salt de puça, per Nadal un salt de gall, per Cap d'Any un pas de bou, per Reis mitja hora creix
392. Per Santa Maria, la guineu ja agafa una gallina
393. Per tot les gallines es rasquen el darrera
394. Per veremar, les gallines pots donar
395. Pobra casa, on la gallina canta i el gall crida
396. Pobra és la casa on les gallines canten i el gall calla
397. Poll de gener juga amb son pare al galliner
398. Poll de gener, per Sant Joan canta al galliner
399. Polla agustina, a Nadal gallina
400. Polles agostines, per Nadal gallines
401. Pondre-li fins el gall a u
402. Pondre-li les gallines
403. Portar damunt més runa que el 'palo' d'un galliner
404. Posar de pell de gallina
405. Posar pell de gallina
406. Posar-se com un gall
407. Precaució i brou de gallina estalvia medecina
408. Pujar gall i davallar capó
409. Pujar més el farciment que el gall
410. Puta com les gallines
411. Quan al capvespre canta el gall, temps variat
412. Quan canta el gall a la vesprada, pluja o nevada
413. Quan canta el gall a les deu de la nit, es mor l'amo
414. Quan canta el gall, alguna cosa té que l'espanta
415. Quan canta molt el gall l'aigua s'apropa
416. Quan canta molt el gall, aigua s'emporta
417. Quan canta molt el gall, senyal de pluja
418. Quan canta un gall a les deu de la nit, es mor l'amo
419. Quan el gall canta a parells, aigua a ribells; quan el gall canta a senars, ni n'omple un vas
420. Quan el gall canta, alguna cosa té que l'espanta
421. Quan el gall canta, ve la matinada
422. Quan el gall fa el seu cantar, la gent s'ha d'aixecar
423. Quan el gall grata la gallina, l'aigua és veïna
424. Quan es gall jove canta, es vell ja ha cantat
425. Quan es grata la gallina, l'aigua és veïna
426. Quan hi ha poc gra en el graner, mala cosa pel galliner
427. Quan la dona no està bona, una gallina; quan és l'home, espardenyots calents
428. Quan la gallina busca el gall, farà bon any
429. Quan la gallina canta l'ou, el gall respon
430. Quan la gallina s'espluga, senyal de pluja
431. Quan les gallines pixin
432. Quan les gallines posin dents
433. Quan les gallines van pels alts, senyal de vent
434. Quan pixin les gallines
435. Quan plou i fa sol, la gallina fa l'ou
436. Quan un gall canta a les deu de la nit, es mor l'amo
437. Quan una gallina canta amb veu de gall, s'ha de matar perquè porta malastruga
438. Que nevi fins que les gallines piquin els estels
439. Quedar-se com el gall de Moron
440. Qui de jove es menja la gallina, de vell es queda sense plomes
441. Qui en farà fooc! Cante el gall
442. Qui menja el gall del senyor al cap de cent anys vomita les plomes
443. Qui no menja gallina menja sardina
444. Qui sempre fila com un ou de gallina, no tindrà de manllavar a la veïna
445. Qui sol menja son gall, sol ensella son cavall
446. Qui té barques a la mar, el gall el sol despertar
447. Qui té fosques a la mar, al gall se sol despertar
448. Qui té gallines tindrà ous
449. Qui té por és una gallina
450. Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall
451. Qui viu amb les gallines aprèn a gratar
452. Quin sol més ric!, diu el gall quan es lleva
453. Quin sol més ric!... Durarà poooc! Canten lo pollastre i la gallina
454. Ric marxant, pobre galliner
455. Sa gallina mal ponedora, s'olla l'espera
456. Sa gallina, pes gall, mai és vella
457. Sa gallina, si no és de pagès, menja lluç i caga sardina
458. Sa Madona, si vol tenir bon corral, mati sa gallina millor per Nadal
459. Saber a on s'ajoquen les gallines
460. Semblar (una festa, una reunió, etc.) un galliner
461. Semblar una gallina escaldada
462. Sempre ha estat Ninou després de Nadal, i qui ha tingut sous ha menjat bon gall
463. Ser aprofitador com les gallines de Marfà, que van a pondre a Garriguella
464. Ser atrevit com un gall
465. Ser com el gall, que després de cantar no sap si ha cantat
466. Ser com les gallines de Margarita, que caquegen i no ponen
467. Ser com un gall de panses
468. Ser com una gallina banyada
469. Ser d'aquells que s'ofeguen al test de les gallines
470. Ser més brut que un pal de galliner
471. Ser més molest que els polls de gallina
472. Ser més puta que les gallines
473. Ser un gall de garbera
474. Ser un gallimarsot
475. Ser un gallina
476. Ses gallines ponen pes bec
477. Si beu el gall després de cantar, aviat plourà
478. Si el gall canta a l'obac, pluja aviat, i si canta a la solana, sol i galvana
479. Si el gall canta al vespre, para la testa, i si canta al matí, para el bací
480. Si el gall canta cap al tard i a mitjanit, senyal de pluja o boira
481. Si el gall canta molt, l'aigua és ben prop
482. Si el gall no hi és, les gallines no ponen
483. Si els galls canten a desora, senyal de pluja
484. Si els pardals veus terrejar i les gallines espollar-se, senyal de mal temps i perill de mullar-se
485. Si has vist cua de gall, posa-t'hi cebes
486. Si hi ha un gall negre, no tinguis por de les bruixes
487. Si l'aranya està queta i la gallina revola, el vent s'hi cola
488. Si Sant Pere s'escau bé, cada gall en son galliner
489. Si trona pel gener, puja els trills al galliner
490. Si vols galls per la Transfiguració, posa la lloca per l'Ascensió
491. Si vols menjar pollets no ofeguis les gallines
492. Si vols que et dónon [les gallines] del cul dóna'ls del puny
493. Si vols tenir gallina lluenta, dóna-li aigua pudenta
494. Sobre un ou, la gallina pon
495. Sortir (d'un lloc) com un gall de panses
496. Sota de potes, dos galls
497. Sotja Toni, que es gall cou
498. Té es dits curts, per caponar galls!
499. Tenir la pell de gallina
500. Tenir potes de gall
501. Tenir un cor de gallina
502. Tindre més runa que el 'palo' d'un galliner
503. Tip com un gall de menjar pastes
504. Tirar-se com les gallines al gra
505. Tota dona i la gallina, qui va massa, perd s'aïna
506. Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no
507. Tres coses fan plorar les dones: perdre una gallina, trencar el càntir i picada d'escarbat
508. Tres dones fan mercat: una que ven una gallina, una que la compra i una altra que s'ho mira
509. Trista és la casa on la gallina canta i el gall calla
510. Un altre gall li cantaria
511. Un bon gall mai no és gras
512. Una cosa he vist avui, no l'havia vista mai: les noies de Collsacabra han posat l'esquella al gall
513. Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills, xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, cama-curta i ballarica, no hagués tingut sis fills xics, tics, mics, cama-curts i ballarics
514. Una hora dorm el gall, dues el cavall, tres el sant, quatre el que no ho és tant, cinc el teatí, sis l'agustí, set el marxant, vuit l'estudiant, nou el cavaller, del el trapacer, onze el minyó i dotze el borratxó
515. Val més cebes amb amor que gallines amb dolor
516. Val més faves a ca seua que capons i gallines a casa d'altri
517. Val més gallina que sardina
518. Val més l'ou d'avui, que la gallina demà
519. Val més menjar un ou que esperar una gallina per a demà
520. Val més pa amb amor que gallina amb dolor
521. Val més pa i ceba a casa que gallina a plaça
522. Val més pa i cebes amb amor, que gallines amb dolor
523. Val més pardal en mà, que gallina volant
524. Val més ser gall que gallina
525. Valen més cent gallines ben cuidades que cent ovelles prenyades
526. Valer més el farciment que el gall
527. Vella gallina fa bon brou
528. Venir pell de gallina
529. Visca la gallina i visca amb sa pepida
530. Viure com galls de brega
531. Voler saber més els ous que les gallines
532. Vols esbrinar-ho?, endevina: Què va ser primer, l'ou o la gallina?

Carabassa

1. A Campmany es fan els naps, a Peralada, carbasses, i a Vilabertran, pebrots, albergínies i tomàtecs
2. A l'agost, carabasses
3. A l'hivern, el millor amic és la carbassa de vi
4. A l'home vell, carbassa amb ell
5. A Martorell, carbassots
6. A Migjorn per esquelleta tenen un carabassot, per llàntia un cuixot i per corda una tireta
7. A Montmeló, carbassots
8. A propòsit, carabasses
   
9. A Santa Maria hi ha unes quatre o cinc polletes que guarden carabassetes que un jove les va donar
10. Al Fondó, ni carabassa, ni meló
11. Al setembre carabasses
12. Al vell, rave o carbassa amb ell
13. Anar de son cap, com les carabasses
    
14. Arròs, carbassa i peix mor en vi i en aigua neix
15. Bona vista vejam, bacores per sant Joan, carbassetes tendres i figues a l'agost
16. Bordó i carabassa, vida regalada
17. Bordó i carbassa, vida grassa
18. Cada lliura de carbassa en fa perdre una de greix
19. Cap de carbassa
20. Carabassa i ceba
    
21. Carabassa m'han donat i l'he presa per meló: més m'estime carabassa que tocar el violó
22. Carabassa que no té vi, ni és carabassa ni carabassí
    
23. Carabassa sense vi, digues-li fusta
24. Carabassa sense vi, ni és carabassa ni carbací
25. Carabassa, amb poca n'hi ha massa
26. Carabassa, la mel porta bullint
27. Carabassa, no massa
28. Carabasses, peres i melons, si es signen, es neulen
29. Carabassó, com més poc, millor
30. Carbassa apuntada, carbassa semada
31. Carbassa embarassa
32. Carbassa me n'han donada, l'he presa alegrement: més m'estim tenir carbassa que servir dolenta gent
33. Carbassa senyalada, carbassa morta
34. Carbassa, ni poc ni massa
35. Casar-se lluny de casa és beure amb carabassa
36. Cent quintars de carbassa no fan una unça de greix
37. Cigrons i carbassa, sembra'ls amb catxassa
38. Com ara plouen carabasses
    
39. Con què, conqueta, carabassí, carabassineta
40. Créixer com les carabasses
41. Dar carbassa
42. De carabassa, amb poca n'hi ha massa
43. De carbassa, si no pots beure, no en mengis massa
44. De col i carbassa tota la casa en passa
45. De la carabassa, el peçó; i de la flor, el meló
46. De mala albergínia, mai bona carabassa
47. D'escarola i carbassa, amb poca n'hi ha massa
48. Dijous sant, carbasses a plantar
49. Donar carbassa (a algú)
50. Donar carbasses (a algú)
51. Dos plats de carabassa no fan dos (o un) dits de sèu
52. El festeig que dura massa sol acabar amb carabassa (o amb carbassa)
53. El gat en sac i el vi en carbassa
54. El que beu amb carabassa, no veu si beu poc o massa
55. El qui diu que ja sap massa, té el cap de carabassa
56. El qui es pensa saber massa, té el cap de carabassa
57. Els carabassons no es poden mirar, perquè es blimen
58. En el forn hi ha un codony, i en la plaça una carabassa; cadascú a sa casa
59. En popa, ses carabasses redolen
    
60. Encara no és a la carbassa i ja es torna vinagre
61. Enfilar-se com un carabasser
62. Enfilar-se com una carbassera
63. Escudella que bull massa té gust de carbassa
64. Ésser tap i carbassa
65. Ésser un cap de carbassa
66. Estar carabassa
67. Fadrina galana, carbassa vana
68. Fam i carbassa treuen la gent de casa
69. Fer una carbassa amb ceba
70. Fum i carbassa treuen el marit de casa
71. Gat de juriol, gat carbassenc
72. Gat en sac i vi en carabassa
73. Groguet com una carbasseta
74. Jonquerencs de mala raça, podrits com una carabassa
75. La carabassa entra per un forat i surt per l'altre
76. La carabassa no embarassa
77. La carabassera creix més de pressa i més ufanosa que cap altra, però la glaçada més feble la fa caure
78. La carbassa calenta va anar i tornar de Roma i encara era calenta
79. La carbassa crida el vi
80. La carbassa embafa
81. La carbassa millor que al ventre a la bassa
82. La carbassa ni engreixa ni embarassa
83. La carbassa tan dolenta és al femer com a la panxa
84. La carbassa tan dolenta és al mercat com a la panxa
85. La carbassa vi vol beure
86. La carbassa, vol ésser remullada
87. La col i la carabassa empudeguen tota la casa
88. L'arròs, el peix i el carabassí naixen en aigua i moren en vi
89. Les bledes i la carbassa, millor que al ventre a la bassa
90. Les carabasses rai, la carabassera quedi
91. Les carbasses, si es senyalen, es moren
92. Les xiques de Vinaròs tenen lo monyo molt gros, se pensen que és cabellera i és carabassa en arròs
93. L'escudella amb carbassa vol ser ofegada amb vi, aigua no massa
94. L'home que menja massa, té el cap de carabassa
95. Març, marcer, carabasser i ventoler
96. Maria, si et vols casar, no et casis a la Ribera, que et faran maenjar bajoques i flors de carabassera
97. Menjar carbassa fa perdre el pols
98. Més val una escorreguda de bot, que un trago de carabassa
99. Mori el carabassó i que es salvi la carabassera
100. Nedar sense carbasses
101. Ni a l'hivern deixis la capa, ni a l'estiu la carbassa
102. Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa
103. Ni per calor deixis la capa ni per fred la carbassa
104. Ni rates a casa, ni dur vi sense bóta ni carbassa
105. Ni veure frares per ma casa, ni portar vi sense bóta o carabassa
106. No caber-me al carbassot
107. No deixis entrar frare a ta casa ni duguis vi sense bóta ni carbassa
108. No hi ha cap carbassera que faci melons
109. No necessita pas carabasses per a nedar
110. No poder beure'n en carbassa
111. Olla que bull massa té gust de carabassa
112. Orba i orba carabassí i carabassinet
113. Pareix la flor de la carabassa, que mirant-la se sema
114. Pel setembre, carbasses (o carabasses)
115. Pel setembre, carbasses grogues i grasses
116. Per a l'hivern guarda't la capa, per a l'estiu la carabassa
117. Per Corpus de juny els volanters baixen: el volant al puny i a la mà la carbassa
118. Per l'Assumpció, cada flor un carbassó
119. Per l'Assumpció, es planta la grana del Senyor: el carbassó
120. Per Sant Bernabé has de sembrar carbasses, si vols que vagin bé
121. Per Sant Bernabé quaranta dies plogué i encara deixà morir el carbasser
122. Per Sant Bernabé s'estira el carbasser
123. Per Sant Bernabé, has de sembrar carbasses, si vols que vagin bé
124. Per Sant Bernabé, planta (o se sembra) el carbasser
125. Per Sant Jordi, carabasses
126. Posar-se una cosa dintre el carbassot
127. Pujar com una carbassera
128. Pujar-se'n al carabasser
129. Quan la dona mena la casa el marit és carabassa
130. Quan la gana passa, sembra la carbassa
131. Que n'hi ha a la plaça? Una carabassa
132. Qui amb donzella es casa, de vidre pren tassa i qui es casa amb viuda beu amb carbassa
133. Qui balla i canta massa, té el cap de carbassa
134. Qui beu massa, té el cap de carabassa
135. Qui en fa massa, té el cap de carabassa
     
136. Qui en joies gasta massa té el cap de carabassa
137. Qui en roba gasta massa, és un cap de carabassa
138. Qui en vestir gasta massa, és un cap de carabassa
139. Qui en vestits gasta massa, té el cap de carabassa
140. Qui es banya massa té el cap de carbassa
141. Qui es pensa saber massa té el cap de carabassa
142. Qui gasta massa, té el cap de carabassa
     
143. Qui li agradi menjar bo, ha de menjar carbassó
144. Qui menja carbassa queda sense pols
145. Qui menja carbassa, perd el pols
146. Qui molt abraça, té cap de carbassa
147. Qui riu massa té el cap de carabassa
148. Qui s'alaba massa té el cap de carbassa
149. Qui sopa massa, té el cap de carabassa
150. Qui viu massa, té el cap de carabassa
151. Qui? -Bufalí. -Qui és Bufalí? -Lo del carrer Major que minja carbassa i cague meló
152. Qui? La tia Maria del carreró, que minge carbassa i cague meló
153. Raves, blesdes i carbassa, millor que al ventre, a la brassa
154. Sant Jaume destapa la carbassa
155. Sant Jaume sol desengegar la carbasseta
156. Sant Jordi, carbasser
157. Semblar (una cosa) un sergar de carbasses
158. Semblar sant Jaume i la carbassa
159. Semblar tap i carbassa
160. Sembra carbasses per Sant Bernabé si vols que et vagin bé
161. Senyalant amb el dit, les carabasses se neulen
162. Ser puntes de carbassera
163. Ser tap i carbassa
164. Ser un cap de carbassa
165. Si a la carabassa hi toca el vent, no beuràs el vi calent
166. Si l'estornell havia seny, no faria niu en el carabassar
167. Són sant Jaume i la carabassa
168. Sortir carbassa
169. Tant bleda com carabassa, llença-la dins una bassa
170. Tenir el cap de carabassa
171. Tonto com una carbassa
172. Torreblanca cotxina, corral de vaques la primera collita tot carabasses
173. Tot és carabassa, tant la llonga, la rodona i l'espanyola
174. Tot just, carabassa i ceba!
     
175. Tramuntana pallaresa, la carbassa i la corretja
176. Tramuntana vertadera, porta la carabassa al darrere
177. Treure carbassa
178. Treure carbasses
179. Una arrova de carbassa fa perdre una unça de greix
180. Una arrova de carbassa no fa una unça de greix
181. Val més traça que carabassa
182. Vent en popa les carbasses naveguen
183. Voto a sant Roc i el gos, la plaga, la capa, la carbasseta de vi, i la bona mare que el va parir

Nota: són correctes i normatives tant la forma carbassa, com carabassa. El DIEC2 i el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) prenen carabassa com a principal i carbassa com a forma secundària.


Mira també

Fira de la Carbassa d'Esponellà (té un apartat amb dites sobre les carbasses).

Tardor

1. A casa del vinater, bona tardor i mal hivern
2. A l'estiu, les tercianes no fan tocar les campanes, les de tardor ja són pitjors i les d'hivern no les cura ni el Pare etern
3. A la primavera, no hi fa filera; a l'estiu, el filar no diu; per la tardor, no hi ha filó, i a l'hivern el fred sorprèn
4. A la tardor, cauen les fulles a muntó
5. A la tardor, el dia porta espardenyes
6. A la tardor, la foscor fa por
7. A la tardor, ni fred ni calor
8. A la tardor, sembra si hi ha saó
9. A la tardor, surt el caçador
10. A la tardor, tot rodó
11. Amb saó o sense saó, sembra dins la tardor
12. Bou de tardor, cavall de primavera
13. Calentures de tardor, parentes de la mort
14. Del setembre a la tardor, torna la calor
15. Diarrea tardoral, sovint mortal
16. El bou, de tardor, i el cavall, de primavera
17. Estiu que dura, tardor assegura
18. Estiu sec, tardor molla
19. Flor de tardor fan el bo i millor
20. Flor en abundor a la primavera, bona tardor ens espera
21. Flors de tardor, plors de primavera
22. Flors per la tardor fan el bo i millor
23. L'hort de tardor manté el bon senyor
24. La bona tardorada, per sant Bartomeu la primera remullada
25. La dona del vinater té bona tardor i mal hivern
26. La murga i el rovelló són bolets de tardor
27. La tardor és la primavera de l'hivern
28. La tardor i l'hivern, per als vells temps d'infern
29. La tardor porta la tristor
30. La tardor porta tristor
31. La tardor segura, Sant Francesc la procura
32. La tardor, porta la tristor
33. La tardor, temps de xaloc
34. Les aigües d'agost duen la tardor
35. Les darreres pluges d'agost porten la tardor i aigualeixen el most
36. Les pluges d'agost duen la tardor
37. Malalties tardorals, llargues i mortals
38. Molta flor de primavera, bona tardor espera
39. Per la dona malfeinera a la primavera no hi ha filera; a l'estiu el filar no diu; a la tardor no hi ha filor; i a l'hivern el fred sorprèn
40. Per la tardor, ni fred ni calor
41. Per la tardor, no feu festa major
42. Per Sant Sirvent, acaba la tardor i comença l'Advent
43. Pluges d'abril i sol de tardor, fan l'any bo i millor
44. Pluja d'abril i sol de tardor, fan (o solen fer) l'any bo i millor
45. Pluja de tardor, fa bona saó (o fa el millor saó)
46. Pluja de tardor, pluja de saó
47. Quan l'escurçó està a l'esbalçader, la tardor ja ve
48. Quan les serps cacen de tardor, senten que s'acaba la calor
49. Quan les serps cacen, durant la tardor, acaballes senten de bon temps i calor
50. Quan plou pel setembre, la tardor bé entra
51. Si pel maig caves ton hort, colliràs per la tardor
52. Si per santa Clara està serè i trona, la tardor serà bona
53. Si plou per Sant Bartomeu, bona tardor tindreu
54. Si plou per Sant Jaume, la tardor es prepara
55. Si veus l'eriçó a l'arbocer, la tardor ja ve
56. Tardor amb serenera, hivern amb ventera
57. Tardor entrada, panxa tibada
58. Tardor i hivern, per al vell, temps d'infern
59. Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern serè
60. Tardor verdadera, per sant Miquel la pluja primera
61. Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca
62. Tardorada segura, Sant Francesc la procura
63. Tardorada vertadera, per Sant Mateu l'aigua primera
64. Verdura per la tardor, per a tu i per a mi no
65. Verdura per la tardor, per a tu sí, per a mi no

Ocells

1. A cada ocellet li agrada el seu niuet
2. A l'estiu, els ocells fan son niu
3. A l'ocellet no li toquis el niuet
4. A la barra dels ocells n'hi pengen de joves i de vells
5. A vista d'ocell
6. A vol d'ocell
7. A vora de castell, convent i riu, ocellet, no hi facis niu
8. Al camp on hi van molts ocells, Déu hi envia gra
9. Al cant es coneix l'ocell, a la paraula el cervell
10. Alçar (o alçar-se) l'ocell
11. Als nius que són d'antany, no hi ha moixonets d'enguany
12. Allà dalt de la muntanya n'hi ha un gros ocellàs, que amb el bec toca sardanes i amb la cua el contrapàs
13. Amb el cantar es coneix l'ocell i amb el parlar el cervell
14. Any d'ocells, any de fam
15. Any d'ocells, any de tropells
16. Anyada d'ocells, anyada de fam
17. Aquesta coa no és d'aquest ocell
18. Batre les ales (un ocell)
19. Bella ploma, bell ocell
20. Caçador boig és el que deixa un ocell per agafar-ne un altre
21. Caçador de bosc, caçador de moixonets
22. Caçador de moixonets, guanya per menudets
23. Caçar un ocell al vol
24. Cada camp vol son cultiu, com cada ocell el seu niu
25. Cada moixonet, el seu niuet
26. Cada ocell el seu niu se'l fa bell
27. Cada ocell el seu reclam
28. Cada ocell la seva cançó
29. Cada ocell troba el seu niu bell
30. Cada poble la seva llengua, cada ocell la seva cançó
31. Callar és profitós a les gents i als ocells
32. Com més petit és l'ocell, més becada
33. Com més petit l'ocell, més bada
34. Com qui sent els ocells piular
35. D'ocell de riu o d'estany, agafa el del darrera, no el del davant
36. De les dones na Beatriu i dels ocells la perdiu
37. De vegades, de vegades, els ocells fan cagarades
38. Deixar de sembrar per por dels ocells
39. Del cel, el bon moixó; de la mar, el bon peixó, i de la terra, el bon moltó
40. Dels ocells d'aló, el pitjor és el porró
41. Déu cuida dels ocellets
42. Dones, músiques, ocells: contes nous, romanços vells
43. Dos ocells en una branca, no s'hi poden sostenir; dos fadrins amb una nina, no s'hi poden avenir
44. Dos ocells en una espiga no fan lliga
45. El badall va d'una boca a l'altra com l'ocell de branca en branca
46. El bou per llaurar, l'ocell per volar
47. El cap fa l'home i la cua fa l'ocell
48. El ferir que el mestre fa al fadrí és així com el ferir que fa l'ocell a la sement
49. El llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats
50. El mes d'abril l'ocell fa piu piu
51. El moscatell acurta la vida i allarga l'ocell
52. El primer blat és pels ocells
53. El puput, ocell de bon temps
54. El qui no és fumador, no és cuca ni moixó
55. El rei-en-tinc, ocell de fred
56. El vent d'octubre els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca
57. El vi moscatell acurta la vida i allarga l'ocell
58. Els badalls van de boqueta en boqueta com els ocells de branqueta en branqueta
59. Els divendres el moixó està de festa major
60. Els ocells d'un mateix vol, tots van a beure en la mateixa font
61. Els ocells per la Quaresma festegen i per Pasqua es casen
62. Els ocells que tu caçaràs, me'ls menjaré amb plomes i tot
63. Els ocells s'omplen de pols? La pluja els rentarà
64. Els ocells, per l'agost, grassos com tords
65. Els ocells, per la Quaresma festegen i per Pasqua es casen
66. En els nius que són d'antany, no hi ha moixonets enguany
67. Endevina, endevinalla: Quin ocell pon a la palla? -La gallina. -Calla, bèstia, que ja ho sabia
68. Entre la monja i el frare, la llosa para, que, si no agafes ocells, agafaràs rates
69. És de poc cervell arranjar la gàbia sense tenir ocell
70. Espantar ocells
71. Ésser un ocell de gàbia
72. Fa més bolinada de bous que cent d'ocells
73. Fa més bovinada de bou que cent d'ocells
74. Fer moixoni
75. Feta la gàbia, mor l'ocell
76. Gàbia nova, ocell mort
77. Hi ha més moixons que perdigons
78. Hom no sap l'ocell volant, on se posarà, ni el fat del jove si bo o mal serà
79. Home casat, ocell eixalat
80. Home sense abric, ocell sense niu
81. Junta d'ocells, pluja a gibrells
82. L’esparver encanta els ocells perquè es deixin agafar
83. L'esparver encanta els ocells que vol menjar, perquè es deixin agafar
84. L'esparver persegueix els ocells
85. L'estiuet de Sant Martí els ocellets fa venir
86. L'estiuet de Sant martí els ocells fa venir. Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
87. L'home és fet per treballar, com l'ocell per volar
88. L'home neix per sofrir, com l'ocell per volar
89. L'home neix per treballar i l'ocell per cantar
90. L'home neix per treballar i l'ocell per volar
91. L'ocell amb el cantar i el peix amb el nedar
92. L'ocell matiner, troba el cuc primer
93. L'ocell no canta pas perquè vulgui fer una afirmació. Canta perquè té un cant per expressar
94. L'ocell que no és aquí per Sant Martí, s'ha quedat pel camí
95. L'ocell, quan té ploma es desnia
96. L'ocellet del bosc canta i vola sense repòs
97. La barba fa el baró, la banya fa el moltó i la cua fa el moixó
98. La cua fa l'ocell
99. La cua no fa l'ocell
100. La dona és un ocell de mala pell
101. La gàbia gran, no fa millor ocell
102. La gàbia oberta, mort l'ocell
103. La llavor poc ensorrada, se la menja ocellada
104. La trena fa la donzella, les banyes fan l'ovella i la cua fa l'ocella
105. Les flors i els ocells fugen dels vells
106. Les ventades d'octubre els ocells duen, o se'ls enduen, perquè, acabades les figues, guatlles fugides
107. Les ventades d'octubre porten els ocells i maten l'eruga
108. Llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats
109. Lleuger com l'ocell de sant Lluc
110. Lleuger com l'ocell de sant Marc
111. Mal va l'ocell que queda al niu
112. Malaventurat l'ocell que queda al niu
113. Menjar com un ocellet
114. Menjar més poc que un ocell
115. Mentre Nostre Senyor és al Monument, no canta cap ocell
116. Més val ocell de bosc que de gàbia
117. Més val un ocell a la mà, que cent volant
118. Més val un ocell a la mà, que dos que en vegis volar
119. Més val un ocell a la mà, que perdiu volant
120. Més val un ocell al puny que una grua lluny
121. Més val un ocell en mà, que cent que vegis volar
122. Miracles de la mar,: els ocells nedar, i els peixos, volar
123. Moixó, qui t'ha mort? -La llosa parada. -Doncs per què hi anaves, a menjar l'alada!
124. Moixoni!
125. Moixoni, a callar!
126. Moixons arramadets, neu pels serrats
127. Nadal en dijous, ocells a grans vols
128. No deixar de sembrar per por dels ocells
129. No deixis de sembrar per temor dels ocells
130. No diguis moixó que no el tinguis dintre del sarró, i si pot ser a la cassola encara millor
131. No és cuca ni ocell
132. No es deixa de sembrar per por dels ocells
133. No hi ha ocell que no piuli, gat que no mioli, ni dona que no xerri
134. No ser cuca ni moixó
135. No t'estiguis de sembrar pels ocells i per les formigues
136. No tots els ocells coneixen el bon gra
137. No va bé per l'ocell que treu sang pel bec
138. Ocell amb niu, fàcil de trobar
139. Ocell cansat de volar, tot sovint les ales plega
140. Ocell de baixa condició si alt vola, poc li dura
141. Ocell de bec ample menja més que el que guanya
142. Ocell de bec ample, menja poc i poc escampa
143. Ocell de bosc, agafa el que pots
144. Ocell de bosc, agafa'l quan puguis
145. Ocell de bosc, no l'agafa qui vol
146. Ocell de la darrera cria ni menja ni piula
147. Ocell de molta ploma, poc tall
148. Ocell de pas, cop de canya o de maça
149. Ocell de pas, posa-li el llaç
150. Ocell de pas, trenca-li un braç
151. Ocell de pic corbat, guarda-te'n com del diable
152. Ocell espigoler, lluny del meu graner
153. Ocell i flor, a l'Abril busquen el seu amor
154. Ocell passat no és engabiat
155. Ocell que al matí al bosc ha cantat a la nit plomat
156. Ocell que canta avisa el caçador
157. Ocell que cria dos cops tindrà pelat el carpó
158. Ocell que es cria a l'aigua, a l'aigua piula
159. Ocell que escolta el reclam escolta el seu dany
160. Ocell que muda, per tot on passa deixa una ploma
161. Ocell que passa, cop de maça
162. Ocell que vola no té amo
163. Ocell que vola, a la cassola
164. Ocell que vola, acaba a la cassola
165. Ocell sense ales és bo d'agafar
166. Ocell vell no entra en gàbia
167. Ocell vell, dur de caçar
168. Ocells amb grans vols, molta neu i poc sol
169. Ocells d'agost, grossos com tords
170. Ocells de pas, mal temps damunt
171. Ocells de pas, pluja segura
172. Ocells, gos, armes i amors, per cada pler mil dolors
173. Pardals, tords i estornells són mals ocells
174. Passi, passi, xitxarel·lo, faci moixoni i camini
175. Pel gener, els ocells al joquiner
176. Per Divendres Sant no fan niu ni els ocells
177. Per l'abril, cada ocell canta en son niu
178. Per l'abril, ocells a mil
179. Per l'abril, ocells estranys
180. Per l'abril, vénen els ocells a mils
181. Per l'agost, els ocells, grassos com vedells
182. Per l'Ascensió l'ocell diu: "Avui reposo de fer el niu"
183. Per l'Ascensió l'ocell no fa nieró
184. Per l'Ascensió, l'ocell no porta busques al nieró
185. Per la Candelera es casen els ocells i les caderneres
186. Per la Candelera, ocells a l'ocellera
187. Per la cua hom coneix l'ocell
188. Per la ploma i la cançó coneixeràs el moixó
189. Per sant Anton tot ocell pon
190. Per sant Francesc, l'ocell al vesc
191. Per sant Josep tot ocell construeix el seu castell
192. Per sant Llorenç es cremen els ocells
193. Per Sant Macià, els ocells es volen casar
194. Per Sant Martí, tots els ocells ja són aquí
195. Per sant Matias canten els ocells llurs alegries
196. Per Sant Miquel, la figa és per a l'ocell
197. Per Sant Simó, a caçar el moixó
198. Per sant Teresa, ocells a la vesca
199. Per Santa Àgueda es casen els ocells, ells amb elles i elles amb ells
200. Per Santa Magdalena, la nou és plena, el raïm verd, la figa madura, el blat ensacat i l'ocell fora del niu
201. Per Santa Teresa, ocells a la vesca
202. Per una ploma l'ocell no es queda sense volar
203. Pescador de canya i caçador d'ocells, no caldrà notari per a fer testaments
204. Preparar la gàbia abans de tenir l'ocell
205. Prop de camí, rec, o riu, ocellet no hi facis niu, que si l'hi fas, te'n penediràs
206. Prop de frare, forn ni riu, ocellet, no facis niu
207. Prop de muralla i de riu, ocellet no hi facis niu
208. Quan canta l'ocell marcenc, senyal de mal temps
209. Quan el cucut va a covar el moixó fa marxar
210. Quan l'abril és florit cada ocell fa el seu niu, només el picot i el gaig ho fan el mes de maig
211. Quan l'esparver envelleix, se'n burlen els ocells
212. Quan l'esparver es fa vell els ocells juguen
213. Quan l'ocell és vell s'escup a la pell
214. Quan l'ocell s'espolla i la perdiu terreja, el dia següent la font espurneja
215. Quan l'octubre és acabat, tots els ocells d'hivern ja són arribats
216. Quan l'octubre va a la fi, els ocells d'hivern són aquí
217. Quan la gàbia és neta, l'ocell marxa
218. Quan Nadal cau en dijous el pagès sembra pels ocells; per molt gra que sembri no n'hi ha prou per a ells
219. Quan Nadal cau en dijous mengen més els ocells que els bous
220. Quan passa l'ocell, tira-li el mantell
221. Quan s'envelleix l'esparver, juguen-se'n els ocells
222. Quatre coses hi ha que fan el món més bell: la dona, la flor, l'aigua i l'ocell
223. Que visqui la llibertat!, crida aquell que, a casa seva, manté un ocell engabiat
224. Quedar-se sense el moixó a la lluella
225. Qui caça ocells poca remor té de fer
226. Qui no menja cireres per l'Ascensió no és cuca ni moixó
227. Qui ocell vol caçar no té de cridar
228. Qui té por dels ocells, que no sembri vesses
229. Riudoms, bona canya i mals moixons
230. Segons l'ocell, la gàbia
231. Ser ocell de nit
232. Ser un espantaocells
233. Si els ocells no venien, el blat no creixeria
234. Si, per l'octubre, vas a la muntanya a passejar, molts ocells veuràs passar
235. Tancar (o ficar, o fotre) l'ocell a la gàbia
236. Tenir uns aires com l'ocell de sant Lluc
237. Tindre el cos com un moixonet
238. Un per als ocells, un per a les cuques, un per a la neula i un per al pagès
239. Val més agafar l'ocell al niu que quan vola
240. Val més la salsa que l'ocell
241. Val més ocell de bosc que ocell de gàbia
242. Val més ocell en mà que cent volant
243. Val més un ocell a la mà que cent en el ram
244. Val més un ocell a la mà que una grua a volar
245. Val més un ocell al puny que una grua lluny
246. Vols d'ocells, la pluja darrera d'ells
     

Setembre

1. Agost i setembre no duren sempre
2. Agost i setembre, pocs els entenen
3. Agost madurador, setembre collidor
4. Agost té la culpa i setembre porta la fruita
5. Al setembre comença l'escola i també la xerinola
6. Al setembre hi ha llebres per dar i per vendre
7. Al setembre tot el món sembra
8. Al setembre, carbasses
9. Al setembre, com a l'abril, o plou tots els dies o estàs que casi te rostigues
10. Al setembre, el mal temps és de témer
11. Al setembre, el qui tinga blat que el sembre
12. Al setembre, el vi està per vendre
13. Al setembre, no fa cap arruga al ventre
14. Al setembre, o se sequen les fonts o s'emporten los ponts
15. Al setembre, pluges i tronades al matí
16. Al setembre, qui tinga llavor que sembre
17. Al setembre, tothom sembra
18. Al setembre, vi per beure
19. Allò que l'agost madura, el setembre ho assegura
20. Amb la saó de setembre, sembra el civadar, però no el badar
21. Boira de setembre, porta el sud en el ventre
22. Boires de setembre, vent per sempre
23. Bon temps pel setembre, millor pel desembre
24. Compra estores pel setembre; cera, per l'octubre, i llard pel novembre, i aniràs bé sempre
25. De darrers de setembre als darrers d'abril, no dallis d'herba ni un fil
26. De la Mare de Déu de setembre a la de la Concepció, tres mesos hi compto jo
27. De l'abril al setembre navega sense témer, de l'octubre al març no vagis per mar
28. De l'abril al setembre sega l'herba
29. De setembre enllà, prou navegar
30. Del setembre a la tardor, torna la calor
31. Del setembre i del casar, consell no n'has de dar
32. Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà
33. Des del setembre a l'agost, beu vi vell i no beguis most
34. Des del setembre fins a l'agost, deixa el vi vell i deixa reposar el most
35. El bou, pel setembre a armar i per l'octubre a pescar
36. El fred de setembre, mata l'eruga
37. El juny és blader i el setembre raïmer
38. El mes de setembre és el pitjor de l'any; els malats es moren i els bons prenen dany
39. El pescador perfet, pel setembre, cobra la nansa i llença l'artet
40. El raïm a l'agost es cova, al setembre es talla i a l'octubre s'amortalla
41. El raïm d'agost, pel setembre most
42. El setembre apaga les fonts i s'emporta els ponts
43. El setembre bo és, si no plou en tot el mes
44. El setembre duu la boira al ventre
45. El setembre és bo, si del primer al darrer està serè
46. El setembre és veremador, i es fa vi, el bo i millor
47. El setembre omple la caldera de bona fartanera
48. El setembre passat, deixa la mar per navegar, però no per pescar
49. El setembre porta dany, perquè és el més fart de l'any
50. El setembre s'enduu els ponts, i fa suar les fonts
51. El sol de setembre madura el codonyer
52. El sol és dolent quan passa per la torre de Babel (pel març i pel setembre)
53. Els bolets collits pel setembre, al matí són frescals i al migdia els cucs se'ls mengen
54. Els madura l'agost i el setembre se n'emporta el most
55. En agost, most; en setembre, vi «pa» beure
56. En mal temps, mai no es pot anar, però el setembre no es pot aguantar
57. En setembre cull i no sembres
58. En setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra
59. En setembre, qui tinga blat, que sembre
60. Entre juny i setembre, empelta sense tembre
61. Entre setembre i octubre són los mesos que més se n'ajunten
62. Figues i raïms per l'agost, i pel setembre, codonys
63. Juliol blader, setembre raïmer
64. Juliol, bledes; setembre, raïms
65. La bona fusta, per obrar, pel setembre l'has de tallar; per la lluna nova talla la soca i per la lluna vella talla l'estella
66. La garrofa de setembre és la més tendra
67. La Mare de Déu d'Agost els madura i la de setembre els cull
68. La saó de setembre dels pèsols és la reina
69. La saó de setembre, bona per a les nespres
70. L'agost els belluga i el setembre els sopluja
71. L'agost els cova, el setembre els talla i l'octubre els amortalla
72. L'agost els entemena, el setembre se'ls emmena
73. L'agost els madura i el setembre els captura
74. L'agost els pastura, el setembre els madura
75. L'agost és el neulador i el setembre el degollador
76. L'agost i el setembre no duren sempre
77. L'agost la belluga i el setembre l'aixopluga
78. L'agost madurador i el setembre collidor
79. Les veremes de setembre són les millors, si els raïms tenen dolçors
80. L'evangelista sant Mateu cau pel setembre; sant Esteve, en desembre; març per Quaresma; entre Pasqua i Cinquagesma, temps de carnal, i pel dia de Nadal, tots gall mengen; i així sia, i bon amén
81. Madura el raïm l'agost, i el setembre dóna el most
82. Passat el setembre, el mar és de tembre
83. Pel juliol i l'agost es maduren i pel setembre es cullen
84. Pel juliol verol, per l'agost most i pel setembre vi per vendre
85. Pel juliol, ja hi ha verol; per l'agost ja és most, i pel setembre ja és verema
86. Pel juliol, verol; per l'agost, most, i pel setembre, vi per vendre
87. Pel maig, murtra; pel setembre, fruita
88. Pel mes de setembre, es talla el que penja
89. Pel setembre tot penja
90. Pel setembre ven-te el galliner, i per Nadal, torna'l a comprar
91. Pel setembre, a collir ametlles
92. Pel setembre, a collir les ametlles
93. Pel setembre, acaba la nansa i comença la xarxa
94. Pel setembre, carbasses (o carabasses)
95. Pel setembre, carbasses grogues i grasses
96. Pel setembre, cull i no sembris
97. Pel setembre, cull les pomes, abans no vinguin les bromes
98. Pel setembre, deixa l'arreu i sembra del teu
99. Pel setembre, el dia duu espardenyes
100. Pel setembre, el temps (o el mal temps) és de tembre
101. Pel setembre, el tord arriba i se'n va la griva
102. Pel setembre, els mals són de tembre
103. Pel setembre, els melons pels recons
104. Pel setembre, els trons, ni dolents ni bons
105. Pel setembre, es talla tot el que penja
106. Pel setembre, fusta en terra
107. Pel setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra
108. Pel setembre, les perdius són fetes
109. Pel setembre, l'oli a la gerra i la cabra a la serra
110. Pel setembre, neteja tines, portadores i premsa
111. Pel setembre, no fa [cap] arruga el ventre
112. Pel setembre, no veremis al vespre
113. Pel setembre, no veremis de vespre
114. Pel setembre, o s'asseca la font o s'enduu el pont
115. Pel setembre, pasten els marges
116. Pel setembre, pomes a vendre
117. Pel setembre, primer arrabassa i després sembra
118. Pel setembre, qui tingui blat, que en sembri
119. Pel setembre, qui tingui llavor, que sembri
120. Pel setembre, ven-te el galliner, i per Nadal torna a comprâl
121. Pel setembre, vi per vendre
122. Per la Mare de Déu d'Agost pinta el raïm, i per la de setembre ja es pot collir
123. Per la Mare de Déu de setembre els raïms són bons per a prendre
124. Per l'agost és madura; pel setembre, sepultura
125. Per l'agost, most; pel setembre, vi per vendre
126. Per maig, murta; pes setembre, fruita
127. Per Sant Ermengol, apaga el gresol; i pel setembre, torna'l a encendre
128. Per Santa Maria d'Agost, pastura les vaques pertot; per la de setembre, pastura-les fins al vespre
129. Pluges de setembre engreixen l'ovella
130. Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural
131. Pluja a darrers de setembre, per l'octubre bolets sembra
132. Quan el setembre és a la fi, la garrofa a collir
133. Quan el setembre és a la fi, les garrofes a collir
134. Quan el setembre ha arribat, a tirar l'art
135. Quan el setembre s'acaba, la font no raja
136. Quan plou pel setembre, la tardor bé entra
137. Quan setembre és a la fi, les garrofes a collir
138. Qui canta per l'agost, al setembre dejuna
139. Qui emprima a l'abril i mantorna al setembre, taula no cal estendre
140. Qui pel juny no pot mantenir burro, ni pel setembre ca, més val que plegui
141. Qui pel juny no pot mantenir l'ase, ni pel setembre el ca, ja es pot dir que va a captar
142. Qui pel juny no pot matar bou, ni pel setembre ca, val més que plegui
143. Qui pel setembre no va ben arropat, ja cal que tremoli
144. Qui per la Mare de Déu de Setembre no té figues a assecar, poques n'assecarà
145. Raïm de setembre te'n llepes els dits
146. Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms, de setembre, te'n llepes els dits
147. Raïms de setembre, te'n llepes els dits
148. Raves i espinacs, pel Setembre sembrats
149. Ser més apegalós que les mosques de setembre
150. Setembre arribat, fora del mar no per pescar, però sí per navegar
151. Setembre assolellat, bon vi assegurat
152. Setembre boirós, graner plorós
153. Setembre boirós, graner polsós
154. Setembre fruiter, alegre i fester
155. Setembre humit, molt vi, però aigualit
156. Setembre molt humit, molt vi, però aigualit
157. Setembre o seca les fonts i s'enduu els ponts
158. Setembre plovent, el mes de l'any més dolent
159. Setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts
160. Setembre sense saó, collita sense braó
161. Setembre una vegada seca les fonts i l'altra arrossega els ponts
162. Setembre, el veremador talla els gotims de dos en dos
163. Setembre, setembral, portador de mal
164. Setembre, tant de bo ho fos sempre
165. Setembre, tant de bo ho fos sempre, si fa sol; que si plou, no
166. Si canta la cigala per setembre, no compris blat per revendre
167. Si el catorze de setembre és ventoler, l'any vinent serà plover
168. Si el setembre el féu veremador, raja el vi, que no hi ha millor
169. Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa
170. Si la pluja, pel setembre, la terra banya, puja la baciva a la muntanya
171. Si pel juliol no es fan i per l'agost no es maduren, pel setembre no es cullen
172. Si per Sant Vicenç fa bon temps, pel setembre els raïms plens
173. Si setembre no porta fruita, l'Agost en té la culpa
174. Sol setembrer madura el codonyer
175. Tot l'any en mal temps fa de mal anar; però pel setembre no es pot aguantar
176. Trenta dies té el novembre, i l'abril, juny i setembre; tots els altres trenta-u, i el de febrer, vint-i-vuit
177. Trenta dies té el setembre, l'abril, el novembre i el juny, vint-i-vuit el febrer i els altres trenta-un
178. Trenta dies té setembre, abril, juny, també novembre, febrer en té vint-i-vuit, i els altres set trenta-u
179. Tronades de setembre porten mala obra, el pa molt car i mort de gent pobra
180. Valen més nuvolades d'agost que sol de setembre
181. Vi de setembre a les dones fa estendre

Mira també

• Àngel Daban - Dites i refranys de l'any: setembre
• Núria Aupí - I el setembre...
• Poesia infantil i juvenil - Dites populars i refranys del mes de setembre i de la tardor